Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

• Interferència lingüística
El concepte d’interferència prové originàriament de la física, tot i que al llarg del temps
ha estat abordat per altres disciplines com ara la pedagogia, la psicologia o la
lingüística. Hi ha molts autors que han descrit aquest terme, però el primer a fer-ho des
d’una perspectiva sociolingüística va ser Weinreich:
«Aquells casos de desviació de les normes de qualsevol de les dues llengües que
ocorren en la parla dels bilingües com a resultat de la seua familiaritat amb més
d’una llengua, és a dir, com a resultat del contacte lingüístic, seran denominats
fenòmens d’interferència.» (Weinreich, 1996, 29)
A partir de l’obra de Weinreich, aquest fenomen ha estat definit en un sentit ampli, com
a qualsevol marca d’una llengua en una altra, i en un sentit restringit, com un error. Per
les característiques del nostre corpus i per tal com utilitza Pla aquest fenomen, en aquest
treball utilitzarem el concepte d’interferència en el seu sentit més ampli i així ens
basarem en les següents definicions 9 de Baetens i Payrató:
Baetens (1989, 77) dóna la següent definició:
«Tradicionalment, als elements observables de la parla bilingüe se’ls coneix
com a fenòmens d’interferència. Originàriament, el concepte d’interferència
feia referència a l’ús d’elements formals d’un codi en el context d’un altre codi,
és a dir, a qualsevol element fonològic, morfològic, lèxic o sintàctic d’una
llengua que es pogués explicar pel contacte amb una altra llengua.»
I Payrató (1985, 58) diu:
«Una interferència, en sentit ampli, és un canvi lingüístic (=una innovació, una
pèrdua, una substitució) que té lloc en una llengua A (o registre), i que és
motivat directament per la influència d’una llengua B (o d’un altre registre de la
mateixa llengua, si així s’especifica).» (Payrató, 1985, 58)
9 Hi ha altres autors que també defineixen el concepte d’interferència en el seu sentit més ampli com per
exemple Mackey (1976).
23