Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

ecriminant-li que la llegua que emprava no era castellà i retraient-li que el propi Miguel
de Unamuno també afirmava que el poble no era capaç de produir paraules noves.
«“Yo creo que el espíritu es siempre individual, que el pueblo, como pueblo,
carece de espíritu, y que así como es incapaz todo un pueblo de inventar una
sola aleluya, (…), así tampoco es capaz de inventar una sola palabra nueva.”
¿Por qué entonces hablar pura y exclusivamente como el pueblo, según aconseja
el señor Plá?» (García de Vegueta, 1943, 6)
Aquest escriptor canari defensava que l’espanyol era un idioma ric i flexible. Només
podia acceptar la creació de paraules o expressions noves si hi havia una justificació, de
fet en aquest article citava alguns escriptors espanyols que ho feien com Valdés, el
arcipreste de Hita, Garcilaso o, fins i tot, el propi Unamuno. En canvi, trobava que era
un problema inventar neologismes i introduir girs d’un dialecte o d’una altra llengua
com feia Josep Pla.
La resposta a Josep Pla finalitzava amb un retret i una advertència. Luís García de
Vegueta reproduïa un fragment del llibre Costa Brava i afirmava que la llengua
emprada no era pura:
«Con ayuda del diccionario, el señor Plá no emplearía frases como la siguiente
(…): “un chorro de luz proyecta sobre el mar tacas de luz de cloro profundo
tocadas por morbidez glauca”. Yo ruego al señor Plá que no tome a mal que me
atreva a decirle que ese no es nuestro idioma, ni el culto ni el del pueblo.»
(García de Vegueta, 1943, 6)
Per acabar, aquest col·laborador canari de Destino li deia a Pla que només li feia aquests
comentaris perquè se l’apreciava molt, com a persona i com a escriptor, i perquè creia
6 Interferència lèxica de la frase feta catalana sense solta ni volta (DIEC, 1995, 1696).
21