Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

destaquen autors anglesos, alemanys i, en menor proporció, castellans, alguns clàssics
com Cervantes o Gracián i d’altres contemporanis com Unamuno o Baroja 3 .
En la formació de Pla també ha tingut molta importància, tot i que més en contra que a
favor, el Noucentisme. I per això és força crític amb la majoria dels seus contemporanis,
que no se’n poden allunyar. A aquest corrent li reconeix el gran treball normalitzador
que ha fet en el país (la promulgació de les normes ortogràfiques, la creació de l’Institut
d’Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya…) però s’oposa radicalment a
«l’èmfasi academicista, la recerca de la preciositat expressiva, les “motllures de
guix”…» (Fuster, 1977, 151)
Tanmateix, un escriptor no només es veu influenciat per les seves lectures i pels
corrents literaris que l’envolten sinó també, com ho reconeix el mateix Pla, per:
«…la xafarderia (que) és la sal de la vida i de la literatura de tot arreu. La
cultura no és més que xafarderia.» (Fuster, 1977, 147)
L’escriptor també argumenta que els millors llibres del món són el cafè, les tertúlies, el
carrer, el poble, el veïnat… i que tots aquests elements han estat decisius en la seva
formació. Això el fa adonar que la literatura neix de l’observació de la realitat.
2.1.4 Llengua
3 Per a més informació, vegeu Castellet, 1978, 79-91.
16
“Pocs escriptors han ajudat tant com ell
a intentar de nou la reconstrucció
d’un “públic normal” per a la nostra literatura:
per a la lectura en la nostra llengua.”
(Fuster, 1977, 135)