Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

l’expressió més diàfana (per a Pla l’escriptor ha de dir les coses de manera que el lector
les entengui immediatament) i, sobretot, el millor adjectiu. El que dóna el cop de gràcia
a l’estil és l’adjectivació:
«en atribuir a l’adjectiu una funció decisiva, Pla omple el seu estil de
definicions i, en alguns casos, de definicions absolutament personals.»
(Castellet, 1978, 131-132)
Una altra característica de les obres de Pla és l’ús de neologismes. Aquest fet l’hem
constatat en fer l’anàlisi dels llibres estudiats, tot i que no hem trobat a la bibliografia
cap informació sobre aquest aspecte. En l’apartat de l’anàlisi (4.4) ampliarem aquest
tema amb exemples concrets.
Els temes que Pla reflecteix en la seva literatura no tenen límit. Tot ho pot aprofitar per
escriure un llibre, un article o un relat; tota la realitat. Però, evidentment, no pot abraçar
tota la realitat. Descriu la que coneix: la seva societat, des del seu paisatge fins a la seva
gent, passant per la gastronomia.
Per tant, els paisatges de l’Empordà i, sobretot, els propers a Palafrugell, les ciutats on
ha viscut, la classe burgesa (que són la base de les biografies de Pla i del que ell
anomena “homenots”), els pagesos i els mariners són els protagonistes més descrits en
els seus textos. Aquestes descripcions poden ser sensorials, amb referències als
sentiments humans:
«…de sobte la llum del balcó d’un tercer pis decau lentament, com els ulls d’un
malalt de fatiga» (Castellet, 1978, 141)
O poden ser descripcions amb referències artístico-culturals:
14