Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Com que Pla entén la literatura d’aquesta manera, no cultiva els gèneres de ficció i, per
tant, només escriu un parell de novel·les en tota la seva trajectòria. A més, creu que la
novel·la és una descripció detallada de la vida quotidiana i s’allunya bastant de les
tradicions dominants, que la conceben com un conjunt de fets simultanis i objectius.
Una altra característica de l’escriptura de Pla és la utilitat. En algun context pot semblar
que l’escriptor intenta fer broma, però el que hi ha al darrere és el seu sentit utilitari. Per
a Pla aquesta qualitat emfasitza la bellesa:
«La bellesa perfecta, en aquest estadi de la vida, és la que conté, al costat
d’elements de gratuïtat i de caprici, la meravellosa llum que prové de la seva
utilitat concreta.» (Fuster, 1977, 177)
Tot i aquestes declaracions, Pla també afirma que la bellesa és irreal i com més irreal,
més perfecta. Si analitzéssim totes les afirmacions de l’escriptor sobre termes com
utilitat, esperit, bellesa, materialisme, etc. ens adonaríem que algunes són
contradictòries. Conscient d’aquest fet, Josep Pla es defensa dient que aquests conceptes
tenen significats canviants en la vida quotidiana.
Hi ha estudiosos de l’obra de Pla que el veuen com un humorista. Fuster, en el seu llibre
Contra el noucentisme, no n’és gaire partidari. Creu que l’humorisme present en la
majoria de relats de l’autor és més aviat una sàtira, una burla dels homes de la seva
societat. Fuster arriba a la conclusió que si es pot descriure d’alguna manera, és com un
humor intencionat.
L’estil de Pla es caracteritza per ser directe, àgil, viu, clar i simple, i en algun moment
es podria tenir la impressió que l’escriptor no corregeix gaire els seus textos. Però res
més lluny de la realitat. Pla calcula totes les seves frases i busca el símil adequat,
13