Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Gràcies a les crítiques d’Alexandre Plana, Pla va donar un tomb important a la seva
obra, sobretot al lèxic i a la sintaxi, i va abandonar un estil i un to que ell mateix definia
d’aquesta manera en El quadern gris:
«és d’un lirisme enravenat i sense volada, generalment inintel·ligible, d’una
escriptura pedant» (Gustà, 1987, 141-142)
Al llarg de la seva carrera, l’escriptor elaborarà tota una teoria sobre la seva idea de
literatura i de la vida mateixa.
L’estil de Josep Pla, no n’hi ha cap dubte, està influenciat per la pràctica periodística, la
qual concep en primer terme com una passió, però també com una disciplina i una
escola. La seva concepció de la literatura es basa en tot el que ha après amb aquest ofici:
que no pot sobreviure si no és llegit. No és d’estranyar, doncs, la definició que en fa:
«consisteix a escriure, a cobrar a canvi d’escrits».
El periodisme també influeix en la seva manera de veure el món. En primer terme es
podria considerar que les col·laboracions periodístiques de qualsevol escriptor no són
literatura, però aquest no és el cas del nostre protagonista. Molts dels seus articles tenen
tant d’interès literari com qualsevol pàgina d’un llibre. Al llarg de la seva carrera, com
ja hem explicat, Pla escriu moltíssims articles, dels quals només una quantitat irrisòria
han estat reunits en un volum.
Per a l’autor el més important és el lector i per això vol que la seva obra penetri en el
públic de la forma més àmplia i profunda possible. Els recursos que utilitza són la
descripció de la quotidianitat, el reflex d’una societat determinada, la que ell coneix, en
un determinat moment, «en servir els interessos del seu nucli social segons els principis
del sentit comú i l’interès general».
12