Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

Entre 1928 i 1931, Pla va escriure llibres de caire diferent, que tenien el seu origen en la
voluntat de fer palesa la història d’algunes personalitats. Domènec Carles (1928), Vida
de Manolo (1928), Cambó (1928-30) i El sistema de Francesc Pujols (1931), en són
alguns exemples. El primer és una monografia de l’artista, sorgida per un encàrrec, que
no va tenir gaire incidència. El segon, en canvi, es presenta com una entrevista, on no es
percep la presència de l’entrevistador, en forma de novel·la. El tercer està format per
tres volums que, a més de narrar la vida del polític, expliquen la situació del
catalanisme. L’últim es limita a ser un dictat en què la veu de Pla és inexistent.
La Guerra Civil va marcar molt l’obra de Pla. Una de les seves conseqüències va ser la
publicació de llibres en castellà: Historia de la Segunda República (quatre volums,
1940-1941), Costa Brava (1941), Rusiñol y su tiempo (1942)… La creació d’aquestes
obres l’anava combinant amb les col·laboracions setmanals a Destino, que li
comportaren algun problema amb la censura.
A causa de la importància creixent del turisme, Pla va escriure alguns llibres amb la
funció de ser una guia, com per exemple Costa Brava i Guía de Mallorca, Menorca e
Ibiza (1940). Altres títols són Viaje en autobús (1942), el més famós de tota l’època,
que és una successió de fragments entre el poble i la capital, i Viaje a pie (1949). Tots
dos, així com Humor honesto y vago (1942), La huida del tiempo (1945) i Lo
infinitamente pequeño (1954), tenen el seu origen en els articles publicats a Destino.
Altres títols d’aquesta època són El pintor Joaquín Mir (1944) i Un señor de Barcelona
(1945) que, juntament amb Rusiñol y su tiempo i la traducció de la Vida de Manolo
(1947), formen una sèrie de llibres biogràfics amb la funció de reconstruir o evocar la
societat catalana de final de segle.
9