Les interferències lingüístiques en l'obra de Josep ... - Carsten Sinner

El 1919, quan va acabar la carrera, es va posar en mans d’Alexandre Plana qui, en fer-li
una crítica aferrissada, va provocar que es desfés dels primers documents que havia
escrit i comencés de nou. Per aquest motiu va canviar radicalment i va començar a dur a
terme una proposta d’aproximació de la literatura i la vida. D’aquesta època són algunes
publicacions de caire anecdòtic com ara Negre i Taronja, Herman i Dorotea o Nosaltres
els àngels, publicats en els fascicles d’«Els contistes catalans» (1924).
Coses vistes (1925) es considera el primer llibre de Josep Pla. És un recull de textos
diversos: descripcions paisatgístiques, narracions breus, retrats literaris, evocacions
autobiogràfiques, amb ingredients històrics o antropològics… Carles Soldevila va fer
aquest comentari en sorgir aquesta obra:
«La gent que segueix amb interès, no lliure d’inquietud, les vostres cròniques,
temps ha que espera un llibre vostre…» (Gustà, 1987, 146)
El motiu és que fins aquell moment la fama de Pla només era pels seus escrits
periodístics.
Després de Coses vistes i durant els anys vint, Pla va continuar publicant amb força èxit
obres amb regularitat. Destaquen Llanterna màgica (1926) i Relacions (1927) que
juntament amb Coses vistes (1925) podríem dir que formen una trilogia, ja que
comparteixen la intencionalitat i la seva visió del món. Totes tres són reculls d’escrits
diferents i amb Relacions, Pla va establir una base sòlida del que seria la seva obra. Ja
començava a perfilar quin era el seu objectiu principal:
«els meus llibres no són més que un recull de materials, de retrats de paisatges,
que quan sigui vell recolliré i ordenaré en forma de memòries. Hi sortiran totes
les coses que hauré vist, i tots els homes i les dones que hauré tractat» (Gustà,
1987, 150)
7