Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica - Publidisa

En conclusió, els esforços per donar coherència a l’ensenyament de la gramàtica
en el marc de l’aprenentatge de l’ús de la llengua han presentat en les darreres
dècades aquestes tres línies de reflexió que tenen en comú constatar l’important
paper que exerceix l’activitat metalingüística en el desenvolupament de les competències
verbals:
1. Precisar la naturalesa dels coneixements gramaticals que estan involucrats
en el desenvolupament de les capacitats verbals.
2. Integrar, en la seqüència didàctica, el desenvolupament de les capacitats verbals
i la sistematització dels coneixements lingüístics involucrats.
3. Enfocar l’activitat gramatical com a procés actiu d’investigació sobre algun
aspecte del funcionament de la llengua.
Els treballs que s’inclouen en aquest volum se situen en alguna (o en diverses)
d’aquestes línies. És important subratllar que les aportacions que s’estan fent en
aquests camps busquen construir un marc teòric i metodològic per a un model de
l’ensenyament de la gramàtica que trenqui radicalment amb la nostra tradició escolar.
Ja no es tracta d’actualitzar els continguts gramaticals del currículum d’acord
amb els nous corrents de les ciències del llenguatge, ni de buscar mètodes eficaços per
a la transmissió dels coneixements o per a l’anàlisi de les formes gramaticals. Cercar la
coherència de l’activitat gramatical a l’aula amb l’objectiu que li dóna sentit, l’aprenentatge
dels diversos usos socials de la llengua, dibuixa un model de classe de gramàtica
alguns dels trets definitoris de la qual han de ser aquests dos:
1. Els procediments d’observació, anàlisi, manipulació, explicació..., per part de
l’alumnat són l’eix de l’activitat.
2. Aquestes tasques tenen sentit en un marc més ampli: composar un text,
buscar la resposta a un problema relacionat amb el funcionament i/o amb
l’ús del la llengua, etc.
Les contribucions a aquest volum pretenen oferir un panorama divers del que
es pot entendre com a seqüències didàctiques per aprendre gramàtica.
A la primera, «Cap a una gramàtica pedagògica», Felipe Zayas se situa en el marc
de la necessitat d’una gramàtica pedagògica que pugui servir d’instrument per a la programació
dels continguts gramaticals dins d’un enfocament integrador de la reflexió gramatical
i de l’ús de la llengua. En aquesta gramàtica no serà suficient descriure les
formes lingüístiques, sinó que el més important serà mostrar per què serveixen i com
s’utilitzen en els diferents usos socials de la llengua. Limitant-se en aquest treball al terreny
de la sintaxi, l’autor propugna que aquesta gramàtica pedagògica tingui una base
semàntica i pragmàtica (segons els models de les gramàtiques funcionals i cognitives),
com a condició perquè l’activitat metalingüística dels alumnes sobre l’oració pugui
tenir sentit per al desenvolupament de capacitats lingüisticocomunicatives.
La segona contribució, «Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica» d’Anna
Camps, presenta un model per a l’ensenyament i aprenentatge de qüestions gramaticals.
El model preveu un conjunt de tasques diverses totes relacionades amb un
objectiu global que els dóna sentit. Les activitats que s’hi inclouen són fonamentalment
de dos tipus: de recerca per tal de descobrir el funcionament de la llengua en
11