mineralogistes de catalunya

Direcció
Paulí Gispert
Coordinació
Margal Vera
Consell de Redacció
Joaquím Caflén
Xavier Moreso
Joan Mª Pérez
Jordi Pi
Neus Rivera
Mar,al Vera
J.M. Ybarra
David Hospital
David Pérez
Joan Rosefl
Correció
Paulí Gispert
Xavier Moreso
J.M. Ybarra
David Hospital
Redacció
C/Antoni Capmany 67, baixos,
Barcelona 08028
Fax 672 02 20
Assessors
Dr. Caries De La Fuente
(Universitat de Barcelona)
Joan Soldevila
(Universitat Autónoma.Beflaterra)
Disseny,maqueta
Composició textes
Joaquim Callén
Jordi Pi
Neus Rivera
Mar,al Vera
Impremta
Gráfiques Ossó
C/Joan Maragall 17
Sant Feliu de L/obregat
Publicitat
Jordi Coca
Tel. 330 71 72 Fax 672 02 20
Dipásit legal
B-8.205/82
ISSN 1132-7022
En compliment del que disposa
/'article 21 de la lIei de Premsa i
impremta vigent, donem nota de
la Junta Directiva del Grup Mineralógic
Catalá.
President
J. Callén
Vicepresident
E. Bareche
Secretari
J. Coca
Delega!
P. Gispert
Tresorer
J. Enguix
Bibliotecaris
J. Rosell
MINERALOGISTES DE CATALUNYA
VOL. VI. Nº 2-3 Any XVII
JULlOL-OCTUBRE 1994
Revista quatrimestral
Cost d'edició 1.200 ptes.
Vocal s
P. Artal
C. García
R. Ibáñez
J. Jordá
M. Moreno
X. Moreso
S. Orlandi
o. Pérez
J. Mª. Pérez
J. Pi
o. Rey
N. Rivera
M. Vera
J. Vi/ella
Foto portada:
Subscrípcions
Apartat 31014
08080 Barcelona
Fax 3396440
Local Social G.M.C.
C/Antoni Capmany 67, baixos,
Barcelona 08028
SUMARI
34 MINESDECATALUNYA:"PAPIOL"-ST,CUGATDELVALLES
The Berta mine is located near the city of Barcelona, capital of the
Principat de Catalunya, in the north-east of Spain. The mine is situated
between. the towns of Papiol and Sant Cugat del Valles, but it is
commonly known among the mineral collectors as "Papiol".
The minerals found there are specially renowned by their variety,
beauty, and rarity. particularly the green octahedral f/uorite crystals.
During many years thesefluorites ha ve been considered as the best ofthe
world, and their abundance has originated a wide diffusion and
knowledge.
Likewise, being this mineral deposit so close to a nucleous of about three
mil/ion people, it has signified a kind of afire baptismfor many Catalan
mineralogists, where most ofthem started their hobby.
Apart [rom the octahedral fluorite, showing cube-octahedron
combinations, another important factor for the Berta mine fame has
been the large diversity and beauty of the species [ound , not only for
exhibition in a display case, but also for their inclusion in a higli level
mic romounting mineral collection.
The Berta mine has been worked in different periods since the end oflast
century until 1970s. At present there is the exploitation of an open air
quarry, not to benefit and the lead zinc, but to use the stones as gravel
lar construction.
In the article this mineral deposit is described as a hydrothermal origin,
explaining its mineralogenesis, microtectonics, disposition ofthe mineral
masses, giving a brief review on petrology and geology, as well as a
detailed mineralogical description, emphasizing the crystallographical
aspect, and updating the number of the mineral species identified alter
the splendid work that 1. Montoriol made on this mine.
To be able to complete this article, the author has carried out an
exhaustive examination of the collections that belong to the members of
the Crup Mineralogic Cata/a.
78
EL JACIMENT FOSSIL DE PAPIOL
This fossil deposit had already been studied since 1831, but M.A. Vezian
was the first scientific to carry out a detailed study about the Pliocene of
Papiol.
The cartography and paleontology of this deposit was made by Dr.
Almera. whose works are still usedfor the classification ofthe different
species. Lately, Ana M". Cueva Anaya updated the names of the species
described by Dr. Almera.
This article describes the situation, geology and stratigraphy of the
deposit, including a short sU111111ary ofthe main classes offossil animals
[ound there, sucñ as corals, molluscs, bivalves, echinoderms, and
crustaceans.
Fluorita octeédrice. Mina Berta (Papiol). Col. i Foto: J.CaJlén.
Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ2-3
La revista "MINERALOGISTES DE CATALUNYA", editada pel
Grup Mineralógic Catala, es publica sense cap finalitat lucrativa.
Els articles publicats a "MINERALOGISTES DE CATALUNYA"
expressen solament, I'opinió de Ilurs autors.
D'acord amb les disposicions vigents, esta prohibida la
reproducció total o parcial del contingut d'aquesta publicació
sense la corresponent autorització.
Eugeni Bareche
Jorgina Jordá
33

MINES DE CATA LUNYA
"PAPIOL" - ST. CUGAT DEL VALLES
Dibuixos originals: J. Andrés, E. Bareche i J. Rosell.
INTRODUCCIÓ
EUGENIBARECHE
Barcelona
La mina Berta és una explotació minera que pertany
al terme municipal de Sant Cugat del Valles, pero per la
seva proximitat i vi es d'accés, sempre s'ha conegut com
Papiol. Creiem que, a aquestes alcades, eliminar o desterrar
el nom de «Papiol» ja no és possible, degut al costum
i I'arrelament del toponim dins el món rnineralóqic i
bibliogratic. Per tant cal assumir-ho, tot i que nosaltres
farem servir noms com: Berta, Papiol, Sant Cugat, indistintament
per referir-nos a aquest jaciment, el qual podria
considerar-se com el bressol de la mineralogia a
Catalunya.
La mina i la pedrera a cel obert han estat, amb el pas
del temps, ellloc d'iniciació dins el món deis minerals per
a molts aficionats; així, cents de persones han passat per
Papiol a la recerca de les seves primeres oportunitats
rnineralóqiques. Uns quants no hi han tornat, pero molts
d'altres han convertit Papiol en el Iloc on, cap de setmana
rera cap de setmana, han anat pujant esglaons, de
vegades molt profitosa i rapldarnent, en la seva saviesa
rnineraloqica.
Hi ha uns raonaments per a tot aixo:
-És un jaciment torea conegut a nivell popular, potser
el més conegut de tots des de fa molts anys. La seva
proximitat geogratica a Barcelona (una desena de quilometres),
la seva area d'inñuencia (densament poblada),
el tacil accés per carretera (obert i agradable), etc ... han
estat raons físiques per la seva importancia.
-La facilitat amb la que els no experts i iniciats poden
trobar bones mostres ben cristal-Iitzades i espectaculars:
galena, fluorita, calcita, quars, ...
Vista actual de la pedrera Berta des del Serrat de Roques
BIanques. Fotografía: J. Callén.
34 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI N!! 2-3
-La gran varietat d'especies, la riquesa de formes i
varietats crtstal-Ioqrafiques, han fet que els aficionats als
micromuntatges (micromounts) hagin fet del Papiol el seu
punt de trobada, lIoc on molts han comencat una magnífica
recerca d'especies minerals.
Ben segur que molts de vosaltres trobaríeu altres raonaments,
i també ben segur que nou de cada deu pedraferits
han cornencat al Papiol la seva instructiva i
diferent afecció.
Cal destacar que Papiol ha estat per a molts un lIoc
on hem fet amics d'aquells que són per tota la vida, una
coneixenca basada en la companyonia, I'intercanvi de
coneixements, de mostres minerals, etc.
Podríem dir que Papiol és i sera una «Universitat- per
la que han passat «catedrática honoris causa» com el desaparegut
J. Andrés, mestre de molts que han sabut escoltar-lo
i aprendre d'ell. Voldríem donar-li amb aquestes línies
un petit homenatge amb la publicació de moltes dades mineraloqiques
i cristal·lografiques proporcionades per ell.
Un altre «catedratic» insigne és el Dr. J. Montoriol, el
qual, I'any 1965, va publicar un gran treball que porta
darrera un intens estudi sobre la mina Berta. Hem intentat
completar-lo des del punt de vista cristal-loqrafic, amb
els treballs de J. Andrés i propis, i des del punt de vista
rnlneralóqic amb les noves especies que alllarg deis anys
han aparegut en ser treballada la pedrera. Gracles a que
encara esta en explotació, fa que el jaciment sigui un Iloc
viu que proveeix de noves mostres contínuament.
Quan aquest treball estigui publicat, de ben segur que
ja hauran sortit noves informacions i treballs que ens donaran
I'empenta necessar!a per fer-ne una propera segona
part.
Figura 1.- Plánol de situació de la pedrera de la Mina Berta.

La mina Serta es localitza al terme municipal de Sant
Cugat del Valles, pero a mig camí entre Papiol i Rubí.
La boca principal de la mina es troba a peu de la
carretera S-30; millor dit, aquesta carretera B-30 es va
fer aprofitant en part les escombreres de la mina Berta.
L'explotació Serta es troba al costat del cementiri de
Roques Slanques i constitueix I'explotació del turó de Can
Dornenec, si bé els filons poden arribar fins el Puig Pedrós.
Tant el Puig Pedrós com el turó de Can Dornenec
formen part de la serra de Roques Slanques, així com el
Puig Madrona, dintre del que constitueix la cadena costanera
del litoral de Catalunya. La mina Serta esta front
la riera de Rubí, en el que el turó de Can Domenec és un
contrafort del Puig Madrona. L'accés a la pedrera és actualment
prohibit.
HISTORIA I MINERIA
Les noticies sobre l'exlstencia de les mines de Can
Dornenec, que és com es coneixia antigament la mina
Serta, són d'abans del 1900, segons la memoria del
mapa geológic d'Espanya, que donava compte d'uns treballs
que s'havien fet per beneficiar-se i extreure argent
d'unes galenes molt argentíferes que sortien; més tard,
a11900, es van emprendre treballs més seriosos per tal
de beneficiar aquesta galena argentífera, pero la quantitat
d'argent obtingut era molt petita, degut a les tecniques
d'extracció que s'utilitzaven, i per tant, els treballs
es van abandonar rapidarnent. Al voltant de la Guerra
de 1914 es va tornar a treballar a la mina, pero aquesta
vegada amb I'objectiu d'explotar la fluorita juntament amb
la galena. No obstant varen trobar cap el 1916 una gran
bossada d'esfalerita (o blenda), i aixó va ser aprofitat un
parell d'anys. Com s'ha dit abans, la mina esta molt a
prop de la riera de Rubí, i aixo va fer que en aquesta
epoca les galeries de les plantes inferiors s'inundessin
molt tacilrnent, i per aquesta raó es van suspendre els
treballs cap I'any 1927.
Figura 2a.- Dibuix esquematic dels filons, pous i bossades.
Galeria Planta la
plotació, pero quan un any i mig més tard va esclatar la
Guerra Civil, es van suspendre els treballs.
L'any 1968 ~s va tornar a explotar exclusivament la
fluorita, en arribar-se a un acord amb la companyia
Minersa. Les petites quantitats que s'extreien eren portades
a les mines d'Osor, on eren tractades, ja que al
Papiol res més s'emmagatzemaven en unes casetes, que
avui en dia encara hi són.
L'encariment del transport, així com els minsos carregaments,
juntament amb la no bona marxa económica de
I'empresa matriu, va fer que anys després es clausurés
definitivament la mina Serta. No obstant la Serta s'ha
continuat explotant com a mina d'aigua. Diverses organitzacions
properes a la mina, es proveien, i en són els
propietaris del que són les galeries.
Paral-lelarnent a la mina existeix una demarcació d'explotació
de pedrera a cel obert, limitant la demarcació de
la Serta, de la que s'extreuen arids. La pedrera explota
basicarnent el granit i el tritura "in situ" a diferentes mides.
La producció de graves proveeix les diverses obres
d'infraestructura de les rodalies, ja sigui la construcció i
millora de la S-30, nous tracats de ferrocarril, etc. Aquesta
extracció continua avui gestionada per la empresa deis
germans Fradera de Sant Cugat del Valles. Aquests treballs
d'explotació de la pedrera han posat al descobert
antics pous i galeries de la mina Serta; cal dir, no obstant,
que les plantes inferiors de la mina Serta óbviament
estan inundades.
Joaquim Montoriol i Pous va fer un estudi molt complet
sobre I'explotació de la mina Serta; així va relacionar
les masses mineralitzades amb unes dlaclas!s.
Segons ell, les diaclasis estan desenvolupades en una
direcció que oscil-la entre E20N i E35N amb una declinació
de 15 graus, el basament del planol de la diaclasi varia
entre els 70º i els 80º al SSE.
Existeix una relació entreles mineralitzacions i la microtectónica;
els dipósits de minerals que es van explotar
formen aproximadament 14 bossades de potencia,
Pou mestre
Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 35

Casa de
maquloes
hOOr
Autopista F'I' \ \
10 \ \
esteril \ \
Escala 1:4.000
\\
\\
\ \ Planta 3'
Pou mestre
Pou N° 1
Figura 2b.- Tall esquematic
de les galeries de la Mina
Berta. ~ PI'""\,
longitud i desenvolupament vertical molt variable. Així
poden anar d'una longitud mínima de 6 m. a una máxima
de 24 metres, amb una amplada de 1 metre fins a 5.
Aquestes bossades són discontinues i deuen aparelxer
relacionades entre les onades.
A la primera planta, sis es desenvolupen cap amunt,
a partir del nivell de la planta, tres ho fan cap a baix i una
altra ho fa en els dos sentits. A la planta segona, es van
explotar quatre bossades: dues naus es desenvolupaven
i es prolongaven cap amunt; una, pero, ho feia cap
avall amb sentit descendent, i la que era més gran, ho
era en els dos sentits. L'orientació d'aquestes bossades
era E 21 º N a E 38ºN amb un basament que variava entre
la vertical i els 70º al SSW amb I'excepció d'una bossada
que cabussava només 60º.
Aquestes bossades estaven intercalades amb el granit
monzonític, pero tenint una zona de transit constituída
per milonita; es podien classificar les bossades en tres
tipus: les que res més tenien fluorita, les que tenien fluorita
i calcita, i per últim, les que eren una barreja de fluorita,
calcita i milonita. Existeix una relació entre el
basament i la potencia de les bossades; així, a mida que
va augmentant el basament, va disminuint la potencia de
la bossada.
Les esmentades bossades de mineralització, descrites
en els anys 60, estaven en dues plantes d'explotació,
si bé la darrera planta, la segona planta en aquella epoca,
ja estava inundada.
A la planta primera, les bossades no tenien continurtat;
es podria dir que havia una alineació entre les bossades
de minerals, la milonita i els planols de diaclasi.
Les formes d'aquest conjunt de bossades en la primera
ptanta s'assembla molt a una disposició en forma de
"Y"; per contra, a la planta inferior, la disposició de les
bossades té forma de "X"; es podria sintetitzar dient que
I'estructuració entre les mineralitzacions i la milonita formaria
un sistema en forma d'aspa, amb el qual tindria una
correspondencia, quasi bé total, entre les diaclasis i les
mineralitzacions, fins i tot amb els filons de milonita. De
210 metres
\
\
..j
t.u ~
2
t.u
(9
s
a:
t.u
..j
o
Zona F POU N° 1
A Jv
POU N°2
tot aixo es pot deduir que I'estructuració de la mina Berta
ha estat totalment condicionada per la rnicrotectonica.
Tal com hem dit abans, la mina Berta ha estat explotada
al Ilarg de molts anys, i aquesta descripció de les
bossades d'explotació, feta per Montorioll'any 1962, deixa
entreveure una galeria principal d'aproximadament
uns 1100 metres de longitud, fins arribar a un pou
d'intercomunicacions entre les dues plantes, unes bifurcacions
tal com s'indiquen a les figures nº 2a,2b i 3b.
Temps enrera, també la mina Berta es va explotar, i
ens consta que es va aprofundir fins arribar a un quarta
planta. No podem precisar quan va tenir Iloc aquesta etapa
d'explotació, pero planols que hi han a l'lnstitut Geoloqic
i Miner de Madrid, donen compte de més galeries,
apart de les que Montoriol va descriure.
GEOLOGIA
Situació Gecloqlca
~6 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3
El jaciment Berta es situa a la Serralada Litoral (Massís
de ColIserola) i pertany a les Cadenes Costaneres
Catalanes, trobant-se en el seu límit oriental amb la Fossa
del Valles-Penedes, prop de la línia de fracturació NW-
SE de la Vall del Llobregat.
El Massís de Collserola és format, principalment, per
materials pelítics del Oarnbro-Oruovicia , pissarres
ampelítiques del Siluria amb petits nuclis de calcaries del
Devonia i, finalment, lidites amb noduls de fosfat i calcaries
del Carbonífer. Aquesta serie estratigratica correspon
al Paleozoic inferior fins el Paleozoic superior, i es
troba com una de les series millor preservades i representatives
del Paleozoic de les Cadenes Costaneres Catalanes.
En el límit de les vores oriental i occidental del massís,
es troben granodiorites tardi-hercíniques, que provoquen
el desenvolupament d'un important metamorfisme
de contacte als materials pelítics.

Rosasita amb hidrocincita. 6x.
Col.: M. Vera. Foto: J. Callén
Cristalls de cerussita implantats damunt de goethita
irisada. El grup de cristalls de l'esquerra és una macla
cíclica. 8x. Col. i foto: J. Callén.
Aspecte actual de la
pedrera Berta (estiu
de 1994). La
progressió deIs
treballs han posat ja
al descobert alguns
trams de les galeries
superiors de
ventilació de la mina
Berta.
Foto: J. Callén.
Grup de cristalls de fluorita verda amb habitus
octaedric, exemplar típic daquest jaciment.
Col. i foto: J. Callén.

Geologia del Dlpóslt Mineral
El jaciment Berta es troba inclos en la granodiorita
biotitica de la vora oriental del massís, dins d'un petit estoc
granític de dimensions aproximades 500 m x 1000 m. És
de destacar la presencia d'uns dics de quars de direcció
N060 i amb un cabussament de 70ºSE, de dimensions
hectornetrlques. La granodiorita biotítica esta molt alterada
(segons ROIG i CANALS, 1994) en tres ti pus d'alteració:
1) argilosa amb caolinita, 2) propilítica amb sericita,
clorita, epidota i calcita, i 3) una alteració potassica amb
adularía i quars.
La fracturació correspon principalment a diaclasis de
direcció NE-SW i NW-SE, essent la primera coincident
amb la direcció de les bossades mineralitzades (MON-
TORIOL, 1965). Segons aquest autor, les bossades minerals
són discontínues, formant-se 14 a la Mina Berta,
amb una disposició des de N50º-67ºE, i un cabussament
des de vertical a 70º d'inclinació cap al SSW amb ateades
rnaxirnes de 33 metres fins a 5 m, i lIargades que
oscil-len entre 20-6 metres; finalment,I'amplada és variable
entre 5-1 metres.
Les bossades mineralitzades están acompanyades
per una zona milonítica que fa de transit entre la granodiorita
(roca encaixant) i la mineralització. Consisteix en
una roca de color gris verdós ciar i de mida molt
heterornetrica, formada per quars, sericita, calcita i ortoclasi.
38
Pedrera (1986)
Figura 3b.- Avencs de la mina Berta.
NiveIl3
Mineralogistes de Catalunya Vol VI N 9 2-3
Figura 3a.- Planol topografic de la Pedrera i Mina Berta.
Presenta una estructura cataclastica deguda a I'elevat
component tectonic amb que es forma la roca. Les
bossades mineralitzades presenten com a minerals principals
la fluorita i la calcita, barrejats amb altres minerals,
principalment sulfurs de Pb, Zn i Cu, i la roca milonítica
anteriorment descrita.
~j
0- ••••••••
Avenc de la Mina Berta
NiveIl4
B
Pedrera (1986)
A
/
N

Figures 4a i 4b.- Adularia prismiuica
segons la r aresta T-X.
Superposició en una zona perpendicux
lar a l'eix b, predominant les cares P.
PETROLOGIA
T~ \ -
- - T _ ::
A la mina Berta podem trobar dos tipus generals o majoritaris
de roques: per una banda les roca granítica, i per
una altra, les milonites.
La roca granítica esta composada per quars amb
moltes inclusions de moscovita, en fases bastant alterades
per seritització, i, després, en petits cristalls d'apatita
i ortoclases.
També forma la roca granítica les ortoclases, biotita
i, per descomptat també, pero en poca quantitat, la rnoscovita.
Les milonites són de color gris verdós ciar i agranades,
i estan travessades per alguns filonets de quars, que
poden tenir mig centímetre d'espessor; més gran és el filó
de quars que esta orientat al E35ºN amb un basament de
70º al S35ºE a la vora de la Serra de Roques Blanques.
Les milonites tenen, a part del quars, sericita, calcita,
ortoclasí, petits cristallets d'apatita, petites dendrites de
pirolusita i altres minerals molt minoritaris.
MINERALOGIA
Especies i varietats
ACANTITA.
Especie nova al jaciment. L'acantita forma cristalls
prisrnatics molt allargats de color gris, quasi bé negre,
acompanyant a I'argentita i els oxids de ferro; es troba en
poca quantitat.
ADULÁRIA
Especie nova al jaciment. Aquest mineral tampoc s'havia
citat anteriorment a la mina Berta, si bé és una especie
bastant comuna. No és massa abundant a Catalunya,
ja que només existeix la cita del Costabona. És un mineral
que cristal·litza a partir de solucions hidrotermals que
penetren a I'interior de les fissures i diaclasis, trobant-Io
en petites cristal-Htzacions en el granit. Són agrupacions
de cristalls blancs lIetosos molt lIuents, amb quars i apatita
cristallitzats, i clorita.
S'ha trobat un exemplar d'adularia en el que hi ha un
Adularía. 4 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
cristall d'un cm. d'aresta; els cristalls estan maclats en eares
rornboedriques i tenen el mateix desenvolupament:
el prisma m (110) i el ortodom x (101).
També es troba en cristalls interposats amb creixement
paral-lel: aquesta superposició té Iloc en una zona
perpendicular a I'eix b amb predomini de les cares.p, cal
destacar aquestes formes molt interessants, ja que'I'adularia
és monoclínica, és a dir, I'eix a esta inclinat cap
endavant i forma un angle de 116º amb I'eix e, mentre que
els altres angles són angles rectes.
Els seu habit és bastant simple, ja que la majoria de
vegades observem les cares T (110), x (101) i P (001) (Figura
4a). Segons sigui la seva procedencia, les cares M
(010) podran apareixer; aixo implica una certa propensió
a formar les macles segons les lIeis de Baveno (021), de
Manebach (001) i de Karlsbad (001). Les formes més
comunes serien les tabulars, en les quals predominen
dues cares T, x o P oposades i les formes pseudotabulars,
o de dents de serra, amb I'alternanc;:a de grans
cares P i primes lamines o viceversa.
En un altre grup hi són les formes esglaonades, ja
siguin per la posició en pla b-e, o bé, en el cas que aquí
ens ocupa; és per aixo el seu extraordinari interés que
són les superposicions desencavalcades en el pla a e, on
els desencavalgaments tenen Iloc cap endavant en el
sector del pla delimitat per a i c. Les cares P estan exposades
a les cares x de cada element i en contacte amb
les cares T i T deis elements següents. (Figura 4b).
ALBITA
L'albita apareix en forma molt accidental, entremig
deis filons de quars que hi ha en el granit; forma petites
masses espatiques de color blanc lIetós, poc sovint es pot
trobar algun cristall no més gran de 2 mm., més o menys
transparento
ANGLESITA
Mineral superqenic similar i isornortic per I'estructura
deis seus cristalls a la baritina i celestina. Constitueix un
producte de I'alteració de la galena. Són freqüents i abundants
els cristalls d'anglesita en els darrers anys. Per
regla general els més grans de més de 1 cm. Solen ser
blanc-grisosos, quasi transparents; habitualment estan
Mineralogistes de Catalunya Vol VI NI! 2-3 39

Figura 8.- Cristall
d'Anglesita. Mina
Berta (Papiol)..
SO~'8••
(~o.]J~
Al>.}
. acompanyats de galena. Per contra els que són més
petits, al voltant de 5 mm., apareixen de color groc mel,
Iluents, amb els prismes poc desenvolupats. Tant d'un
com deis altres fem una representació d'una serie d'exemplars.
Són freqüents les formes amb cares amb aspecte de
doble pirámide, bipirarnides rórnbiques i en particular quan
un índex és igual a zero i per tant apareix la forma prismatlca
Ilarga i tres eixos, i quan dos índexs són iguals a
zero i formen els pinacoides.
Des del punt de vista del col-leccionlsta, els cristalls
d'anglesita són destacables parque són arllats, ben
desenvolupats, grans els blancs i molt brillants els petits;
solen estar acompanyats de fluorita i galena, excepcionalment
maclats i interpenetrats amb baritina.
ANTLERITA
Primera cita en el jaciment. Com producte secundari
de I'oxidació del sulfur de coure. Forma patines molt primes,
i fins i tot, crostes de color verd en el quars, rara
vegada forma cristalls aciculars de fins a 0'5 mm .. Es
varen recollir exemplars en el període de 1959 a 1966,
associats al quars.
APATITA
Comptats exemplars d'aquesta especie s'han localitzat
en el jaciment, sempre en filó hidrotermal, acornpanyant
t'adularia, quars i clorita com mineral accessori.
Monocristalls tabulars de color verd empresonats entre
les adularies. Constitueix la primera cita d'aquest jaciment,
ja que anteriorment no s'havia descobert.
ARGENT
Es troba en forma nativa de color gris a gris negre
sobre fluorita, galena, quars i calcita. Forma petites crostes
associades aplaques d'argentita molt alterada; també
en petites dendrites sobre fluorita, o filaments
arborescents amb fluorita i galena.
40 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3
Podem destacar un exemplar de la collecció d'E.
Bareche, recollit per J. Andrés, en el que I'argent forma
filaments molt prims i juxtaposats, estriats longitudinalment,
de 8 mm. de longitud, de color gris i molt bri-
Ilants. L'argent de la mina Berta ha pogut formar-se per
descomposició de la galena argentífera.
ARGENTITA
Cristalls deformats per allargament, més comuns els
compenetrats de dos o més cubs de color gris plom, poc
brillants, sobre fluorita gris o lila. També combinacions
maclades cúbiques, amb cristalls molt arrodonits i amb
facetes encorbades.
Abundant en masses, capes i incrustacions, tapissant
i reomplint els cristalls octaedrics de fluorita, associat a
argent nadiu; també de color negre brillant i en dendrites
sobre fluorita.
AURICALCITA
Apareix esporadicament en cristalls de 1 a 2 mm. de
forma acicular, agrupats en petites rosetes de color verdgroc
sobre quars; associada a calcopirita, esfalerita i rnonheimita.
També en masses de color verd ciar amb atzurita,
óxids de ferro i hemimorfita .
Figura 9.- Cristalls d'Argentita. Mina Berta (Papiol).

Fluorescencia al ultravioleta lIarg dun exemplar de
fluorita verda cristallitzada. O,5x. Col. i fotos: J. Callén.
Fluorita i cerussita a I'ultravioleta lIarg. La cerussita
pren coloració groga. 6x. Col. i fotos: J. Callén.
Cristalls transparents de fluorita. 2x. Col. i foto: J. Astor.
Fluorita cristaHitzada en rombóedres.Aquest inusual hábit de cristaHització
de la tluorita es presenta en combinació d 'altres cares i soIs en casos
excepcionals amb predomini absolut. 12x. Col. i foto.: J. Callén.
Cristalls octaedrics de fluorita recoberts dun polsim groc de greenockita i
acompanyats de cristalls agarbellats de smithsonita. 10x. Col. i foto: J. Callén.
Recobriment afeltrat dauricalcita. 14x.
Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

'(zo!dv¿) VI,liJf[ VU!W 'VI!SiJZ:JUV,PSllVIS!,l:J -'S v.m:J!d

, oo{
A 00
Figura 6.- Cristalls d'Anglesita. Mina Berta (Papiol).
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3
43

¡
! J \
;" J
j ,
\ L1~
, ¡
. 'f j
\ ! .:.
\ /
\ ,/
\ ; i
UJ
'¡ I
\V i
~-~ ..OkV
t
I
f'oV
. íJ 011V1S1J:J_o¿ vomíJ!d
o(10!dvd) Vl.1

Excepcionals cristalls d'atzurita varen apareixer al
1988, de color blau intens, molt brillant, obtenint-se
exemplars de fins a 7 mm. d'aresta. Cristalls monoclínics
amb habit tabular o prlsrnátics, curts i allargats segons
I'eix a. També piramidals, amb predomini del
ortopinacoide a (100) i pirámide d (243).
Belles cristal-Htzacions molt brillants associades a
quars, malaquita, oxids de ferro i cuprita. Forma juntament
amb la malaquita nombrosos dipósits verd-blavosos,
d'aspecte polsinós, en crostes i capes associades
a linarita, brochantita i leadhillita.
BARITINA
La baritina és un mineral esporadic i poc abundant
en el jaciment, tan sois va apareixer en considerable
quantitat en una bossada de fluorita, de color blanc rosat
en masses espatiques. Secundanarnent crlstalHtza
en petits cristalls de color blanc, transparents, tabulars
maclats segons 110, quasi sempre sobre fluorita
cristal-litzada. Els cristalls no sobrepassen, habitualment,
els 10 mm. Així els tabulars ens donaren els següents
angles per mesura qoniometrica:
(101)CAU
(102)cAd
(011)CAO
(001 A 104)
58º 18';
39º 00';
52º 45';
22º 00'
(115)c AU = 22º 30';
(102)cAd = 38º 45';
(110) A(110)= 78º 30';
(Figura 11)
Un altre, no tant complex, seria CAU = 58º 00'
Un extraordinari exemplar de baritina es va recollir a
I'any 1991, de color blavós, molt brillant i pla, de forma
tabular, sobre quars.
BIOTITA
Forma petites plaques de color negre brillant, associades
al granit.
Especie rara al jaciment. Apareix formant cristalls de
1 a 2 mm., amb formes arrodonides, en geodes de quars.
No s'havia citat amb anterioritat.
BROCHANTIT A
Es presenta en forma de petites taques de color verd
fosc, així com en petites masses de microcristalls transparents
prisrnatics, amb una estructura de conjunt tollacia.
Acompanya la malaquita, caledonita i linarita. Es van
recollir exemplars en un període breu de I'explotació minera,
essent molt abundant en les zones on apareixia
calcopirita. Posteriorment han aparegut cristalls i masses
esporadicament.
CALCANTITA
Es va trobar en poca quantitat formant incrustacions
concrecionades i petits cristalls de color blau pal-lid en
els filons de quars amb calcopirita. MONTORIOL (1965)
la cita en un petit diposlt en el creuament de la galeria
d'extracció amb la primera galeria transversal.
CALCITA
És una de les especies més importants del jaciment,
tant des del punt de vista crtstal-Ioqratic com el del
col-Ieciontsta. Tot i que els cristalls no assoleixen grans
dimensions, solen oscil-Iar, com a rnaxlrn, entre els 15 a
20 mm., son representats per una gran varietat de formes
cristal·lines.
També és remarcable la gran quantitat de paraqenesi,
les combinacions amb altres especies com fluorita,
galena, calcopirita, pirita i quars, que fan deis exemplars
de calcita, un conjunt de magnífica estética. Els cristalls
són de colors variats; poden ser: blancs lIetosos, incolors,
fumats a negres, rosats, encaramelats. Algunes coloracions
són recobriments rnicrornetrics superficials d'oxids
i hidróxids de ferro.
o -10
Figura 10.- Cristalls d'Atzurita. Mina Berta (Papiol).
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3
45

/
/
/
Figura 12.- Macla de calcita en papallonu segons
1011; haformat un angle de creixement alllarg del pla
de macla.
Aquesta varietat de colors es dóna per les diferents
temperatures de formació, així com per la presencia de
materia orqanica.
La calcita es pot presentar en forma de masses
espatiques de tacil exfoliació. Són freqüents les agrupacions
de cristalls romboeC!.rics (1010), així com el romboedre
cuboide (0332) i (1011).
També en macles en les que el rornbóedre (0112) té
els eixos verticals creuats sota angles de 127º 30' i 52º
30'. A la col-lecció Bareche existe ix una macla de papa-
Ilona segons (1011) de 18 mm. amb fluorita i quars.
Aquesta macla és poc freqüent essent el pla de macla
(0221) i els eixos a 53º 45' i 126º 15º.
Són usuals els cristalls d'habit romboedric (012) amb
cares poc desenvolupades de prisma hexagonal (100)
molt transparents.
També nombrosos cristalls que combinen cares del
romboecre (104) i cares del prisma hexagonal (100) amb
I'escalenoedre (212) i (214).
Altres cristal-Htzacions estan formad es per combinacions
d'escalenoedre (214), prisma (100), rornboedre invers
(018) idos rornbóedres (104) i (101).
L'origen de la calcita en el jaciment cal buscar-lo en
la caolinització de I'anortita. L'aparició de la calcita té Iloc
en les cavitats de la milonita, localitzant-se preferentment
en aquells punts en els que els plan s de les diaclasis
pateixen canvis pel seu cabussament, o irregularitats que
ocasionen espais on precipita el mineral, així com cavitats
produides durant els moviments tectonícs.
Aquests mecanismes es van anar reproduint lentament
donant Iloc a una transformació molecular de la
milonita, la qual al voltant deis nuclis creats pels primers
diposits fou reernplacada progressivament per noves
masses de calcita.
La calcita del jaciment és extraordinariament fluorescent
i fosforescent. Com a curiositat es van trobar el 1967
petites masses de la varietat espat d'lslandia, sent avui
en dia possible trobar-Ia en un gran bloc extret de nivells
inferiors de la pedrera en explotació (com. pers. J. Rosell).
CALCOALU NITA
Crostes de color verd blavós en poca quantitat sobre
quars. Especie nova al jaciment. Va apareixer només el
1963.
Figura 13.- Romboédre de calcita segons 1011.
CALCOPIRITA
Aquest mineral primari és torea abundant al jaciment,
aflorant en forma de filons dins de quars. Irregularment
apareix en masses notables de color groc-daurat amb
irisacions, en calcita i fluorita. Malgrat que la manera més
freqüent de presentar-se és massiva, s'han obtingut
excellents cristalls estenoedrics amb macles d'interpenetració
de fins a 8 mm. d'aresta, cristalls amb cares
estriades i macles de cristalls pseudo-octaedrics. També
trobem calcopirita sobre calcita i associada a galena.
Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3
Figura 14.- Cristalls de Calcopirita.
Mina Berta (Papiol).
47

Cerussita en macla ciclica. 14x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Atzurita. 5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.
Rosasita. 6x. Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.
":lo.
Cristall aíllat de
vanadinita.
Presenta prisma
hexagonal, piramides
de 20n i de
1er graus.100x. Col.
i foto: J. Callén.
Feixos de cristalls de malaquita. 4x.Col. i foto: J. Callén.
Curiosa forma de
malaquita simulant
encenalls, que fins ara
només era coneguda al
jaciment de Brixlegg,
al Tirol. 4x.
Col. i foto: J. Callén.
Magnific exemplar datzurita damunt de
baritina. 8,5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Taques de color gris fosc a negres, recobrint superficialment
calcopirita, atzurita, covellina, quars i malaquita.
També en petites masses de color gris, quasi negre,
amb calcopirita molt alterada.
CALEDONITA
Es tracta d'una especie nova al jaciment i primera cita
de l'especle mineral a Catalunya. Fou descoberta per
primera vegada I'any 1963 en una bossada mineral, associada
a limonita, brochantita, antlerita, calcopirita, galena
i quars. Posteriorment no ha tornat a apareixer.
En les mostres de les colleccions estudiades, els
exemplars no presenten cristalls visibles; es tracta de
petites masses en capes primes de color blau formades
per diminuts cristalls, sens dubte, fruit de I'oxidació-hidratació
de les masses de galena i calcopirita.
CAOLlNITA
Forma petites masses d'aspecte pulverulent i color
blanc. Poc disseminat al jaciment i també poc abundant.
És producte de la descomposició deis feldespats de
la roca encaixant.
CARBONAT-APATITA
Trobat de manera casual en antics derrubis abandonats
de I'explotació, prop de la bossada de fluorita, segons
MONTORIOL (1965). L'exemplar era petit, fibrós, de
Ilurssor subresinosa i de color blanc-grisós.
CERUSSITA
La cerussita forma, juntament amb I'anglesita, la calcita
i la fluorita, el grup d'especies que presenten més
combinacions entre els seus cristalls i la forma de presentar-se.
Moltes d'aquestes varietats són interessants
per les macles, per la complexitat de les cares, i per la
gran bellesa i perfecció deis cristalls. Aquest mineral
superqenic, té el seu origen a I'aflorament per la carbonatació
de la galena, produida per aigües meteóriques
riques en anhídric carbónic; també per descomposició de
la galena en presencia de carbonats, amb la possible
formació intermedia de I'anglesita.
Extraordmanes macles segons (110) de fins a 10 mm.;
també segons (130). Les primeres són freqüentment tan-
color blanc molt brillants, trobats en el període 1958-1963.
Hi ha cristalls amb el prisma allargat segons I'eix A,
combinant el prisma m (110), el braquipinacoide b (010),
braquidoms (102) (021) (031), pirámide (111) i la base
(001). (Figura 16)
Per medició qoniornetrica, un cristall recollit el 1955 ens
dona els següents angles:
(010)/\(021) 34º30 ;
(010)/\(012) 70º00';
(012)/\(012) 40º00';
(011)/\(012) 15º30';
(010)/\(110) 58º00';
(111)/\(111) 92º00'
(010)/\(011 )
(110)/\(111)
(011 )/\(012)
(110)/\(110)
(111)/\(111)
54º30';
36º00';
15º30';
62º37';
50º30';
(Figura 16)
Un altre cristall blanc ópal, translúcid quasi bé opac, polislntetic,
dona aquests angles:
(010)/\(130) 28º34'; (010)/\(110) 58º30';
(110)/\(130) 29º30'; (101)/\(021) 34º45';
(010)/\(041) 20º15'; (111)/\(111) 49º59';
(110)/\(331) 13º30'; (001)/\(111) 54º20';
(110)/\(111) 68º16' (Figura 16)
També trobem cristalls rosats amb macla segons
(110) en forma d'estrella, cristalls aciculars i piramidals
amb fluorita i smithsonita de color blanc vitri.
CIANOTRIQU ITA
Especie nova al jaciment. Primera cita d'aquesta especie
a Catalunya. Es va trobar el 1977 a El Papiol. Forma
druses, esferes de cristalls aciculars-capil-lars curts
amb aspecte de vellut; Iluentor sed osa; color blau cel.
Implantades en petites geodes de quars cristal-Iitzat i
blenda. Els glóbuls de cristalls de cianotriquita oscil-len
entre 1 i 2 mm. de diárnetre. També es troba reomplint
petites geodes de cristalls de smithsonita acompanyada
d'ocres de ferro.
CLORARGIRITA
Escassa a tot el jaciment. Va apareixer en molt poca
quantitat acompanyant a la galena argentífera. És producte
de la descomposició d'aquesta per aigües meteóriques
amb aportacions de clorurs.
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 49

o(¡o!dvJ) V).JiJ8 VU!W °V1!ssn.liJJ iJp SZlV)s!.lJ -°91 v.Jn:J!d

\ \...: ./
\ I ,
\ '/
I
Figura 17.- Cristalls de Cerussita. Mina Berta (Papiol).
r
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI W 2-3 51
Il

"(¡o!dv¿) V1.la[JVU!W . "Vl1SSn "
Ja" J ap . SllV1S!.lJ -"l 8 VJn81¿J "

CLORITA I CLlNOCLOR
Grup de la clorita. Especie nova al jaciment. És un mineral
accessori que acompanya al quars i la moscovita,
formant petites masses fulloses de color verd-negre.
També en petits cristalls de color verd fosc molt deformats,
d'aspecte tabular, originaris de la roca granítica, formant
agrupacions de diversos individus. De presencia
molt esporádica i irregular al jaciment.
COURE
Especie nova al jaciment. El coure natiu és un mineral
poc abundant a Catalunya. Anteriorment només s'havia
trobat a Cantallops, El Molar i Bonmatí; també és cert
que en aquestes localitats, i a El Papiol, les dimensions
osctllen entre 1-1.5 mm. A El Papiol va apareixer I'any
1988. Forma petits grups de cristalls deformats allargats
en forma d'arbre o dendrites aeries en combinació amb
el quars. Pot assolir 1-2 mm de lIarg. És de color ocre,
sense Iluentor i mat, amb els contorns negres.
COVEL·LlNA
Cristalls tabulars, laminars, lenticulars de color blau
fosc, amb patines blau verdoses, molt agrupats i barrejats
amb pirita. Forma masses de mida petita englobades
en els filonets de calcopirita. És un mineral format a partir
de I'enriquiment de la calcopirita.
CUBANITA
Segons J. Montoriol, detectada roentgenogrB.ficament
juntament amb pirita, podent-se considerar pseudomorfa
de pirita per reernplacarnent d'aquesta.
CUPRITA
Especie nova al jaciment. Es troba cristal-lltzada formant
petites agrupacions de cristalls octaedrics d'aproximadament
1 mm. de color vermell carmí, associada a
atzurita i quars. Forma també petites masses compactes,
com incrustacions, amb paraqenesi de quars, fluorita, calcopirita
i sulfats de coure i plom.
CUPROCINCITA
Especie nova al jaciment, pero amb reserves, ja que
no hem pogut realitzar les comprovacions finals. Es presenta
en forma de masses rnamellonars blanques, una
mica rosades, amb Iluentor nacrada. És present en poca
quantitat. Es va trobar I'any 1988.
Figura 19.- Cristalls de Covel-lina. Mina Berta (Papiol).
DOLOMITA
Cristalls rornboedrics blancs-groguencs molt petits
entre 1-2 mm. segons (1011) i en petites masses; pot considerar-se
la dolomita un mineral accesori d'irregular presencia
al lIarg deis anys, així com la seva distribució en
I'explotació
quantitat.
del jaciment, encara que sempre en poca
ESTRONC IAN ITA
Segons Montoriol, petita massa blanc grisosa d'estructura
fibrosa, trobada entre baritina, recimentada per carbonat
calc!c. La seva formació es pot deduir per
reernplacarnent del calci de la calcita, i per estronci provinent
de la roca encaixant.
ESFALERITA
L'esfalerita pot trobar-se en les seves varietats
encaramelada o ferrífera (marmatita). L'esfalerita
encaramelada apareix en cristalls isolats, amb cares on
predomina el tetraedre, pero amb hábits rics en formes
probablement tetrahexaquledriques. Altres veqades es
presenta en cristalls rics en cares, combinant el dodecaedre
i un ben desenvolupat trlaclstetraedre (311) (Figura
20). L'habit més comú és el tetraedric, truncat el
vertex de cara del tetraedre inverso En aquells cristalls
apareix alguna cara de cub, no faltant interessants terminacions
i combinacions de les seves facetes, que donen
Iloc a formes cristal·logrB.fiques bastant rares, com
les que van aparelxer en el període 1974-1977. Per regia
general, la blenda és un mineral abundant, molt dispers
que si bé no es troba en gran quantitat, esta molt
present en tot el jaciment. Els cristalls d'esfalerita
Figura 20.- Cristalld'Esjalerita. Mina Berta (Papiol).
Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ 2-3 53

Apatita sobre adularía. 12 x. CoL: E. Bareche. Foto: J. Astor.
encaramelada poden arribar fins a 8 mm.; usualment oscillen
entre 4 i 6 mm., freqüentment d'habit dodecaedric
i tetraedric: el color és bru fosc, alguns també color caramel,
més clars o ataronjats que els anteriors; la seva paraqenesi
més habitual és amb quars, calcita i fluorita.
La marmatita és habitualment massiva. Grans masses
quelcom espatiques, de color marró-bru a negre. Més
rars són els cristalls de mida més petita que els de blenda
encaramelada de tipus ídiomórtlc: sol anar acompanyada
habitualment de galena, calcopirita i a vegades
fluorita en totes les manifestacions hidrotermals de la
zona. L'esfalerita fou explotada durant I'interval de 1916
a 1918, quan va apareixer una bossada molt gran. Pot
considerar-se com un mineral primari a la Mina Serta.
Es pot utilitzar el nom d'esfalerita o el de blenda, pero
en els paisos europeus, és més habitual el d'esfalerita.
FARMACOLlTA
Les anomenades flors d'arsenic constitueixen el mineral
farmacolita; aquesta especie és rara i es troba en
molt poca quantitat en el jaciment, forma patines blanques
sovint rosades; també en petits cristalls d'1 mm. de mida
aproximadament, de forma acicular agrupats
esferoidalrnent amb paraqenesi de quars i bornita.
Esquerra: Figura 22.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).
Dreta: Figura 23.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).
--:=:=.l:'¡"o/ o
Figura 21.- Cristall de Ferrismithsonita.
Romboedre 1011. Mina Berta (Papiol).
FERRISMITHSONITA
Especie nova al jaciment i a Catalunya.
Sovint, aquest carbonat de zinc conté una barreja isomorfa
de ferro i rnanqanes.Ouan predomina el primer, el
mineral s'anomena ferrismithsonita o monheimita. Si bé
la smithsonita es pot considerar un mineral torea abundant
en el jaciment, la ferrismithsonita va apareixer
accidentalment en quantitats apreciables en el període
deis anys 1968-1972, al treballar-se uns dics molt rics en
quars i coure. Forma petits cristalls d'aproximadament
d'1-2 mm., en petites drusses ben formades, també agrupats
irregularment en les geodes de quars. Aquests cristalls
rornboedrics tenen color groc-mel, són sovint lIuents
i estan associats amb malaquita botrordal, atzurita, quars
i calcopirita. Tenen exfoliació perfecte segons (1011).
FOSGENITA
Possiblement fosgenita, especie a confirmar. Existeixen
mostres de cristalls prismatics de color castany fosc
associats a quars i galena, que podrien ser fosgenita.
Degut al poc número de peces, els seus propietaris no
han volgut destruir els seus exemplars, al no disposar de
duplicats per poder fer les análisis que confirmessin
aquesta especie.
FLUORITA
En el transcurs deis anys, la mina Serta ha proporcionat
uns exemplars extraordinaris. És, sens dubte, el mineral
més abundant i regular al Ilarg de tota I'explotació
i, també, I'especie més característica i ernblernática del
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NP 2-3 55

Sofre. 30x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Quars ferrugínós.Lzx. Col.: Museu Mollfulleda.
Foto: J. Callén.
,...., .'"
Drusa de
f1uorita
octaedrica
recoberta
de polsim
de greenockita.
2x.
Col. i foto:
J. Callén.
Cristalls de pirita pseudomorfitzats en limonita. Col. i foto: J. Callén.
Cristalls de wulfenita de dimensions
considerables. L' aresta més lIarga és de
4 mm. Col. i foto: J. Callén.
Hidrocincita sobre quars ferruginós.Sx.
Col.: E. Bareche, foto: J. Astor.
r

Cristalls de pirita damunt de calcita. 7x. Col. i foto: J. Callén.
Cristall aillat de pirrotina pseudomorfitzat en Iimonita, damunt de
quars prasi. 12x. Col. i foto: J. Callén.
Magnífic exemplar danglesita. 8x. Col. i foto: J. Callén.

Figura 24.- Cristall
de Fluorita. Mina
Berta (Papiol).
'1~1~ 31+040
k: _ ~,.M()'¿
jaciment. És una localitat típica mundial en quant a les
cristal-lltzacions octaedriques. Són moderadament abundants
els cristalls octaédrics d'un color verd intens a un
verd quasi blanc en formes octaédriques simples.
De tota manera són abundants, també, les combinacions
cuboctaedre amb el plnacoide truncat. No obstant,
existe ix una gran varietat de combinacions, com les que
represente m a la Figura 24; així apareix en forma 10.3.0
amb les cares corbes i els angles següents:
(100)/\(110) = 45°00'; (100)/\(111)
(100) /\10.3.0 = 16°21'; (110) /\10.3.0
(100) /\ 10.3.0. = 17°3';
54°41 ';
28°23';
A la Figura 25, els octaedres integrants del cristall gran
estan separats 2°15', essent els seus angles en
(111)/\(111) = 109°30' i (100)/\40.1.1.=1°30'.
Un altre interessant combinació és la representada a
la Figura 26, d'un color verd par-no, transparent en les
cares brillants (100), mentre les cares (111) són rugoses
i mats.
Els seus angles són:
Figura 25.- Cristallde
Fluorita. Mina Berta
(Papiol).
~J~F=
. ~A40 5Ito~o
(001) 1\ (100) = 90°00';
(001) /\ (101) = 45°00';
(001) /\ m = 26°10',26°15',25°5';
(001) 1\ H= 47°30',47°9', 4r1' i 4r3';
mentre el trapezbedre (113):
(001)/\(113)
(100) /\ (13.11.9)
(100) /\ (875)
25°14';
4r33 i
4r43'.
Un altre cristall interessant és la combinació
tetrahexaenoedrica, així com els cristalls cúbics amb le
arestes biselades; més rara és la combinació cuboctaedre
en la que les cares interrnedies del cub han estat redul
des a petites facetes, i de les dues restants té un desenvolupament
molt gran, mentre que I'altre no apareix a l
Figura 22 representada; els angles són:
(110)/\(441)= 9°15' i (110)/\(113)=65°15'.
Més complexa i no escassa, és la combinació de
cuboctaedr e que presenta el rombododecaedre, e
trisoctáedre (331), dos trapezbedres (311 )(12.1.1) i I'he
xaquisoctaedre (723).
Un aspecte molt interessant de les crlstal-Iitzacions d
la fluorita de la mina Berta la constitueix el gran contrast
que presenten les seves cares.
Figura 27.- Cristalls
de Fluorita.
Mina Berta (Papiol).
Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3
~
/Q/x..,\~~. <
..\~/ '\'-'
~\
~ .' l.' _),."'-~
'1 LV (
"\,., /
';0 ."'.'
fj~¡'J:\(.
',-_\

Així el cristall representat a la Figura 28, les cares
(100), (311) i (110), són brillants.
La cara (331) esta estriada finament en direcció als
eixos quaternaris, mentre la (111) té una lIuentor molt més
feble, quasi mat, i les cares composades.
Els seus angles són:
(110)/\(331)
(331 )/\(313)
(311 )/\(1 00)
(100)/\(110)
13°16';
38°12';
25°10';
45°3'
(331 )/\(331)
(331 )/\(111)
(311)/\(111)
(111)/\(111)
26°32';
22°00;
29°29';
71°12'.
Ja de per sí seria factible col-leccionar específicament
les moltes varietats de combinacions cnstal-Ioqrañques
de la mina Serta.
Pel seu interés cristal·logrMic podem destacar els pinaco
ides truncats que ofereixen molts cristalls; així a la
Figura 30, el cristall representat té els angles següents:
(110)1\(331)
(111 )/\(331)
(110)/\(10.3.0) =
14°10'; (331)/\(331)
20°50';
28°16'
(111 )1\(11 1)
Són freqüents les combinacions de cuboctaedre d'aspecte
arrodonit, els angles del qual serien:
Figura 29.- Cristall de
Fluorita.
Mina Berta (Papiol).
(100)/\(110)
(100)1\(111 )
(110)1\(110)
(111 )1\(533)
45°00';
54°45';
90°08';
13°30',
(100)/\(410)
(111)/\(311)
(100)/\(533)
13°35';
25°45';
40°10';
Figura 29.
Són també notables els creixements parallels de cristalls,
arribant a comptar fins a 12 o més dins d'una mateixa
agrupació, així com els octáedres en agregats
paral-lels, on la cara del cub apareix com planol d'unió, o
bé els cristalls octaedrics amb els pinacoides truncats, on
al mateix temps han desenvolupat simetricament altres
octaedres. Els cristalls cúbics són de color blanc, grisós,
violeta. L'any 1957 van apareixer cristalls de fins a 15 cm
d'aresta, essent aquesta bisel lada d'un color rosat, bastant
altera!. La fluorita va ser mena d'explotació durant
alguns anys; així varen apareixer grans bossades o masses
espatiques d'un color blanc, blau-gris i verd, generalment
molt exfoliada i, alhora, compacta.
A I'igual que les crlstal-litzacions, el fenomen d'hidratació
a prop de la superfície ocasiona un emblanquinament
del color verd. Una menció apart mereixen els
cristalls de quars pseudornorflcs de fluorita, en que una
part de les arestes o cares es troba substituida per quars
lIetós; habitualment I'escalfor ocasiona una perdua de
color, i és bo pensar que les fluorites de la mina Serta
poden patir decoloració per tractament terrnic,
Figura 29 b.- Cristall
de Fluorita.
Mina Berta (Papiol).
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 59

oo
·(ZO!dVá) Dl.liJ[[ VU!W
·Vl1.10nZ¿J iJp sllvJs!.lJ '"\··lE D.ln;i1¿J .

, ,
. --..._- .•....-.
Figura 32.- Cristalls
Mina Berta (Papiol). de Fluorita.
Mineralogistes de Catal unya Vol. VI W 2-3 61

Cerussita. 10 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Existeix a prop del jaciment un aflorament d'aigües
termals subterranies, i es podria especular també sobre
la seva incidencia.
No pot pensar-se que la perdua de color sigui per
trossos de rnateries orqaniques, per fluor Iliure, contingut
en cations, com succeeix en altres Ilocs. Podriem
atribuir el color verd a la pressió de formació i I'efecte
periferia d'aquesta respecte al nucli.
A I'igual que la calcita, la fluorita de la mina Berta és
fosforescent, encara que en menys intensitat. No així el
fenomen de fluorescencia; les fluorites són extremadament
fluorescents, sens dubte, relacionada amb la presencia
de coure. La fluorita presenta diverses inclusions,
habitualment de minerals anisotropes, silicats de calci,
etc ... Al jaciment, la fluorita es podria esquematitzar com
masses formant bossades de color verd o violeta, i inclús,
entrelligades, on tot és fluorita. Quan aquesta es
troba barrejada amb calcita, tendeix a ésser gris-blanca
o gris, passant a verd a les zones properes a les bandes.
Des del punt de vista rnineralóqic, la fluorita esta
Marcassita pseudomórfica de pirrotina. 12 x.
Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
61 Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ2-3
Guix. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
relacionada amb la calcita (aquestes són les dues especies
més abundants i amb molta diferencia respecte al
altres) i la milonita. Per tant, es pot parlar d'un conjunt
milonita-calcita-fluorita en un mateix procés, amb diferencia
de grau d'evolució, afectades pels canvis locals
físico-químics que tenen lIoc sobre el procés. D'una manera,
es podria deduir que la roca metamorfica originada
pel granit monzonític, sotmesa a fenomens de
superfícies de gran escala, produeix una forta meteorització,
amb sericitació i caolinització deis feldespats de
la fluorita; apareix per reernplacarnent de la calcita. Una
característica del jaciment és la inexistencia de geodes
o grans cavitats de fluorita; aquesta sempre reomple petites
fractures o fissures dins la roca. Són nombrosos els
cristalls aülats, octaeures on s'ha desenvolupat sobre
una cara una vintena de petits cristalls subparal-lels al
vertex de l'octaedre, estant incompletament desenvolupats;
també a les vetes de quars, amb les cares parcialment
corrotdes, les cares del cub han estat poc a poc
reernplacades per les del dodecaedre rornbic,
Cristalls de mispíquel sobre quars ferruginós. 6 x.
Col. i foto: J. Callén.

sentan extures granuloses i espatiques. L'alt contingut
en argent de la galena va fer que durant varies epoques
la mina se'n beneficiés. La galena surt també associada
a calcopirita.
Els cristalls són sovint combinacions de cuboctaedre
amb predomini del primer. Els cristalls formats per rnaeles
de diversos individuus no són, quasi mai, brillants,
al revés de com són les masses laminars o inclús amb
les masses granuloses, que són les que tenen més contingut
en argento Aquests cristalls cuboctaedrics assoleixen
els 10 mm. d'aresta com a maxirn: es troben
implantats habitualment en fluorita. La presencia de galena
cristal-litzada ha estat un fenomen intermitent.
L'any 1988 van apareixer uns cristalls cúbics molt
brillants entre quars cristal-litzat, els quals presentaven
una corrosió a les cares en sentit decreixent. Aquests
cristalls, d'una gran bellesa, tenien una aresta d'aproximadament
uns 3 mm.
Actualment s'han trobat cristalls octaedrícs.amb arestes
d'uns 12 mm., reomplint fractures a la paraqenesí
galena-calcita-fluorita.
GOETHITA
Forma agregats botroidals d'irregular gruix, de color
negre. Associada a quars, pirita i marcassita, pot formar,
ocasionalment, formes estalagmítiques quan la concentració
de mineral és prou gran.
La goethita es forma a partir de solucions hidrotermals
riques en cations ferro trivalents i hidroxils. En combinar-se
aquests ions precipiten hidroxld de ferro que
amb el temps es deshidrata, i després de I'eliminació
d'una molécula d'aigua, obtenim la goethita.
GREENOCKITA
Especie nova al jaciment i a Catalunya. Apareix íormant
fines capes de color groc intenso Associada a blenda
i fluorita, generalment. Més rara és la paraqenesi amb
O~D
Figura 33.- Cristalls d'Hemimorfita. Mina Bata (Papiol).
oA~
previament es va classificar. El poc nombre de cristalls
no ha perrnes realitzar una difracció de RX per comprovar-ho.
GUIX
Apareix a la mina Serta la varietat selenita. Aquests
cristalls tenen forma de prismes verticals molt allargats,
també amb habitus tabular, molt transparents. Es troben
agrupats en petites formacions. També amb forma
massiva laminar, molt brillant i transparent, associat a
fluorita, pirita i malaquita.
HALLOYSITA (HALOISITA)
Amorfa, forma petites masses nodulars de color verd,
associada a pirolusita. És un mineral secundari en el
jaciment, provinent de I'alteració deis silicats aluminosos
continguts a la roca encaixant. També apareix, rarament,
associada a I'hemimorfita.
HEMATITES
Lamines de color negre brillant a mat, de mida petita,
habitualment sobre quars. Més rara és la seva aparició
sobre el granit. És producte de I'oxidació del ferro de
la roca encaixant.
HEMIMORFITA
L'oxidació de I'esfalerita en presencia de productes
de descomposició deis feldespats de la roca encaixant,
pot explicar el seu origen. Existeixen petits monocristalls
agrupats en plaques associades a smithsonita. També
cristalls tabulars de 2mm. agrupats en rosetes molt transparents
sobre calcita cristal-Iitzada, en paraqenesí amb
fluorita i pirolusita. Aquests cristalls estan formats per la
base (001), l'esfenoide (301), la pirámide (1211), el prisma
(110) i I'altre pinacoide (010); altres cristalls d'habitus
tabular associats a fluorita (Figura 33) van donar els següents
angles:
Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 63

~;~~.:,==

Cristalls de smithsonita en rornbóedres trasllúcids.
Col. i foto: J. Callén.
Rombóedres aíllats de smithsonita. 5x. Col. i foto: J. Astor.
Agregat en forma de bagot de cristalls de smithsonita. Aquests
cristalls són en realitat, compostos de diversos individus
romboedrics interpenetrats. La forma resuItant recorda moIt els
grans darrós, i en alguns casos en que lescanyament central és
pronunciat simula una garbella. 24x. Col. i foto: J. Callén.

"""'-=~'---:Ylí-' A 01 ' 1
~ I I r
¡ I
I ,1 'I
\A40 'J,'ol.t 010
I~
_f:( .
Figura 36.- Cristalls de malaquita. Mina Berta (Papiol).
~ '~OV"j
: 'F í
I ",
I ;
1~
¡ t
1 ~ ¡ " 1
¡".•o r .11'" ¡
I ¡
1 1\1
¡{ o o
LANGITA
Capes fibroses, quasi bé transparents, de color verd
blavós. Aquestes patines es troben associades a quars,
fluorita. Mineral raro
LEADHILLlTA
Mineral molt rar al jaciment, amb comptats exemplars
conequts. Apareix en microcristalls tabulars, d'aspecte
hexagonal, de color bru ciar, Els cristalls no sobrepassen
mai el milHrnetre. Producte de I'oxidació, carbonatació i
hidratació de la galena.
LlMONITA
La limonita es troba molt disseminada a tot el jaciment.
Forma masses d'ocre d'aspecte pulverulent, de color groc,
reomplint les petites geodes de quars i fluorita, així com
les fractures o fissures en la roca amb calcita. També en
petites patines sobre quars, o formant capes vermelloses
formades per oxidació de la pirita,
LlNARITA
Van apareixer magnífics cristalls I'any 1953 sobre calcopirita
i blenda. Cristalls blaus de llutssor vítria, tabulars
i allargats segons I'eix b, amb gran varietat de care s,
També massiva, forma lamines exfoliables amb galena,
calcopirita, antlerita i brochantita. Format per I'oxidació i
hidratació de la calcopirita en presencia de galena,
MALAOUITA
Formada per oxidació de la calcopirita mitjancant aigües
meteóriques, riques en anhídrid carboníc, i carbonatació
posterior, Esta molt disseminada en tot el
Figura 39.- Cristal! de Mispíquel. Mina Berta (Papiol).
7Í'Z1
¡ ~ 1
1 j ,
tlOtp! A~~ 11()t~AO O
U~
66 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NQ 2-3
('lO 1
! L
i 1 !
• - ¡ I
'1/1101 1110¡..;....040
IVII
AoQ
¡Vi
A11
t
jaciment, amb paraqenesi amb atzurita (principalment),
limonita, caledonita, brochantita, quars, antlerita i calcopirita,
Forma crostes o masses mamelonars d'aspecte esteroidal.
Més estranys són els cristalls amb el prisma curt
i poc desenvolupat, També es presenta en cristalls aciculars,
capil-Iars, acompanyada d'atzurita.
MANGANOCALCIT A
Especie nova al jaciment. Aquesta varietat de calcita,
amb un 12% de MnO, apareix en forma de crostes cristallines
de color rosat o cristalls en forma de rornboedres
molt arrodonits, de fins 1 rnrn. a les fissures deis filons
de tluorita.
MARCASSITA
Especie nova al jaciment. Molt semblant a la pirita,
Forma petits cristalls tabulars rornbics de color groc Ilautó
o noduls d'estructura radial quasi sempre associats al
quars.
MASSICOT
Especie nova al jaciment. Aquest oxid de plom forma
petites masses de color groc molt compactes sobre galena
arqentltera.
MELANTERITA
La melanterita és un mineral accidental a la mina
Berta. És producte de I'alteració per oxidació i hidratació
de la pirita, Montoriol va trobar un petit dipósit a la diaclasi
de I'encreuament de la galeria d'extracció amb la
primera galeria transversal, prop d'un petit diposit amb
calcantita. En aquest punt, com a la resta del jaciment,
forma crostes de color verd ciar a grogós i té aspecte
pulverulent.
MIMETESITA
Especie nova al jaciment. S'han trobat pocs exemplars
d'aquesta especie. Forma petits barrilets de color grocmel,
quasi transparents, en petites geodes de quars. Els
cristalls són veritablement molt petits, no més grans de 2
rnrn.
MISpíOUEL
Especie nova al jaciment. S'han trobat petits cristalls
de color gris metal-He, pseudorómbics, prlsmátics, molt
allargats amb combinació del prisma (230) i (101) implantats
en quars. La mida oscil-la entre 1 i 3 mrn.

t:~_.-:.ll::'~
----.-. ..-- ),d
Figura 37.-Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).
ÁOO . '~
AOf ~
¡/10
Mineralogistes de Catalunya Vol VI NIl 2-3 67

lo
·(zo!dvJ) Vl.liJf] VU!W ·Vl1.1VUl . .
7 iJp SZZV1S!.l:J- ·8f V.m8zd .

,
" \
" -,
\ I
·if
I
/.
/
J
At/¡
/
,
,1 ¡f Q j)
\"
i
1
I
69

L__ .
PIROLUSITA
Extraordinariament abundant a tot el jaciment. Forma
les típiques dendrites de color negre i aspecte pulverulent.
També es presenta en petites capes sobre fluorita o
milonita. El rnanqanes prové de la roca encaixant.
C:······i:.

vermell-violácia estriada longitudinalment, amb lIuentor
una mica nacarada, sobre una massa de galena. Podria
haver estat formada en identiques condicions que la pirargirita
pero amb la presencia d'arsenic,
QUARS
El quars és un mineral extraordinariament comú a tot
el jaciment, no en grans quantitats pero sí en quasi bé
tots els lIocs.
Forma petites masses filonianes en el granit, acompanya
a la fluorita a les bossades; esta present per descomposició
deis feldespats de la roca encaixant.
Extraordinaries plaques de quars ferruginós en cristalls
prismatics de 1 cm., amb pirita, marcassita i fluorita.
També cristalls blancs Iletosos, de tipus cuboide o de
baixa temperatura, cristalls transparents de tipus
bisaltern, o hematoides, en agregats constituits per un
individu dret i un altre esquerre, sirnetrics respecte a una
cara del prisma de segona especie a (1120).
Aquests quarsos de segona generació estan formats
per un cos principal de quars prisrnátic hexagonal sobreposat
a un prisma fortament trigonal acabat en una terminació
on predomina el rornboedre (1011), apareixent
també les cares (0110) i (0111).
RATHITA
Va esser detectada per J. Montoriol Roentgenograficament
junt amb calcosina provinent de I'alteració de la
galena amb presencia d'arsenic.
RODOCROSITA
Formada pel reemplac;:ament del calci de la calcita per
rnanqanes provinent de la roca encaixant, d'un color lIeugerament
rosat, translúcid, amb Iluentor vítria. En algunes
col-Ieccions existeixen rodocrosites crtstallitzades en
formes rórnbiques, essent moltes d'elles smithsonites d'un
color rosat.
RODONITA
A la col-lecció Pascual existeix un exemplar classificat
com rodonita. Forma petites masses de color rosat ciar
i molt desfeta. La inexistencia de més mostres no ha permes
la seva comprovació, ja que es podria tractar de ro-
Figura 44.- Cristall de Rútil. Mina Berta (Papiol).
Romboedres positius 1011, amb les arestes truncades per les
cares de romboédres negatius.
ROSASITA
A la mateixa col-leccíó existeix un altre exemplar classificat
com rosasita. Forma boles mamellonars d'un color
verd-blau i lIuentor nacrada, formada possiblement per
alteració de minerals de coure i zenc. L'any 1994 diversos
membres del G.M.C. varen conseguir mostres d'analogia
semblant, que sembla confirmar l'existencia de
rosasita.
RÚTIL
Especie nova al jaciment. Mineral accesorio S'han recollit
molt pocs exemplars; així doncs el tractarem com
una raresa del jaciment. El rútil apareix en forma de cristalls
prismatics molt allargats, de color roig bru, damunt
o entre el quars, coronant-Io de sulfurs. També en cristalls
aciculars inclosos dins del quars, la mida deis quals
varia entre 1 i 3 mm. Totes les peces trobades han estat
en el quars, en contacte amb el granit.
SERPIERITA
Especie nova al jaciment. Feixos i crostes fibroses,
quasi transparents, d'una Iluentor vidrenca i color blau;
es va trobar accidentalment amb quars i calcopirita, dins
d'una petita geoda.
SIDERITA
Formada pel reemplac;:ament del calci de la calcita pel
ferro provinent de la pirita, o pel contingut de la roca encaixant.
Apareix en petites masses de color marró fosc,
associada a petites quantitats de limonita, formant crostes
i petites geodes o cavernes amb fluorita i quars, principalment;
també associada a calcopirita i galena, pero
en petites quantitats.
SMITHSONITA
Es forma al jaciment Berta per reemplac;:ament del
calci per zenc provinent de la descomposició de I'esfalerita.
És una de les mineralitzacions importants per la seva
varietat de formes i paraqenesi en que es presenta. Son
nombrosos els cristalls rombcedrlcs, alguns amb cares
corbes, segons (1011) d'un color groc mel amarró. AItres
vegades, prenent formes arraimades.
Cerussita en masses de cristalls de color blanc cendrós. 6 x.
Col. i foto: J. Callén.
Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 71

Dos exemplars de cristalls tabulars de wulfenita. 40x. Col. i foto: A. Treviño.
Cianotriquita. 12x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Esfalerita. 12x. Col. i foto: J. Callén.
Fluorita en cristalls cúbics, poc habitual en
aquest jaciment. 1,1 x. Col. i foto: J. Callén.
Smithsonita en cristalls lenticulars
damunt calcita. Col. i foto: J. Callén.
Galena. Creixement en tolva. 8x. Col. i foto: J. Callén.
Esfalerita. 18x. Col. i foto: J. Astor.

ESPECIES IVARIETATS DE LA
Classe Especie Especie Especie Classe Especie Es - -
novaa
Papiol
per
confirmar
novaa
Catalunya
nova a
Papiol
per
confirmar
1. ELEMENTS 5.9 Fosgenita X X
5.10 Hidrocincita X
1.1 Coure X 5.11 Malaquita
1.2 Argent 5.12 Manganocalcita
1.3 Sofre X 5.13 Monheimita X
5.14 Rodocrosita
2. SULFURS 5.15 Rosasita X X
5.16 Siderita
2.1 Acantita X 5.17 Smithsonita
2.2 Argentita 5.18 Witherita X X
2.3 Bornita X
2.4 Caleopirita 6. SULFATS
2.5 Calcosina
2.6 Covel-lina 6.1 Anglesita
2.7 Cubanita 6.2 Antlerita X
2.8 Esfalerita 6.3 Baritina
2.9 Galena 6.4 Brochantita
2.10 Greenockita X 6.5 Caleantita
2.11 Marcassita X 6.6 Caleoalunita X X
2.12 Mispíquel X 6.7 Caledonita X X
2.13 Molibdenita X 6.8 Cianotriquita X X
2.14 Pirargirita 6.9 Guix
2.15 Pirita 6.10 Jarosita X
2.16 Pirrotina X 6.11 Langita X X
2.17 Proustita 6.12 Linarita
2.18 Rathita 6.13 Melanterita
6.14 Pisanita X
3. HALURS 6.15 Serpierita X
3.1 Clorargirita
3.2 Fluorita 7. FOSFATS-ARSENIA TS- VANADATS
WOLFRAMATS
4. ÓXIDS-HIDRÓXIDS
7.1 Apatit X
4.1 Cuprita 7.2 Carbonat apatit
4.2 Goethita 7.3 Farmacolita X
4.3 Hematites 7.4 Mimetesita X
4.4 Limonita 7.5 Piromorfita
4.5 Massicot X 7.6 Vanadinita X X
4.6 Pirolusita 7.7 Wulfenita X
4.7 Rútil X
4.8 Wad 8. SILICATS
5. CARBONATS 8.1 Aduláría X
8.2 Albita X
5.1 Auricalcita 8.3 Biotita
5.2 Atzurita 8.4 Caolinita
5.3 Calcita 8.5 Clinoclor-Clorita X
5.4 Cuprocincita X 8.6 Halloysita
5.5 Cerussita 8.7 Hemimorfita X
5.6 Dolomita X 8.8 Moscovita
5.7 Estroncianita 8.9 Quars
5.8 Ferrismithsonita X X 8.10 Rodonita X
8.11 Tale
Altres minerals citats, no confirmats i amb moltes dubtes per a la seva classificació segons el nostre criteri: Bismutina i Stolzita
Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ 2-3 73

- -~-~---~
I~----_~/
1 'f ;
l. \J l. t
i (,-~¿_...
Figura 43.- Cristall d'smithsonita. Mina Berta (Papiol).
Molt Iluent i transparent sobre fluorita; també en masses
marnellonars, de color blanc i lIuentor sedosa.
Excepcionals exemplars, pero escas amb forma romboedrica,
entrelligats entre ells, formant agrupacions d'un
color verd ciar amb cristalls que oscil-len entre 2 i 4 mm.;
més grans són els de color blanc grogós, entre 4 i 6 mm.,
acompanyats de calcita i calcopirita. També en masses,
formant geodes amb siderita, essent minoritaria aquesta
darrera.
SOFRE
Especie nova al jaciment. Si bé fins ara mal classificat
com anglesita, el sofre, es troba en petits cristalls (els
més grans no arriben a 2 mm.) dins de petites geodes de
quars i calcopirita, juntament amb altres sulfurs. Són cristalls
rornbics arrodonits esfero'ldals de color groc, molt
cristal-H.
TALC
Especie nova al jaciment. Forma petites masses associades
al quars i a la roca encaixant, de color verd ciar,
sempre molt barrejada amb la roca i en poca quantitat.
VANADINITA
Especie nova al jaciment i primera cita a Catalunya.
La vanadinita ha estat esmentada amb anterioritat a
Catalunya (Vimbodí),tot i que es tracta de cites biblioqrafiques
poc exactes per la complexitat del jaciment de la
mina Atrevida de Vimbodí. La realitat ha portat a no coneixer
cap exemplar a cap col-Iecció fins al moment
d'aquesta localitat. Curiosament, la vanadinita de la mina
Serta va ser classificada I'any 1989 com a blenda (al principi
de la seva aparició), per a posteriorment classificarla,
més erroniarnent, com orpiment. La causa d'aquesta
errada prové de la mida deis cristalls, excepcionalment
de 3 mm. i normalment entre 0,5 i 1 mm. Antoni Pierre ha
estat la primera persona que ha extret les primeres mostres,
que van ser sens dubte els deis cristalls més grans.
Aquests són de color mel a vermell molt lIuent,una mica
translúcids, bipiramidals, amb la forma (1010) i el
pinacoide molt ben definit; el prisma sol ser curt i associats
habitualment al quars.
WAD
(Barreja d'óxids de rnanqanes hidratats)
Té un aspecte i composició semblant a la pirolusita.
Es diferencia d'aquesta per un aspecte més pulverulent,
encara que és necessari una analisi per a poder-los dife-
7-t
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nf!2-3
Cerussita. 9 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
renciar amb claredat. De color negre, omple les fissures,
les cavitats i els espais entre la calcita, fluorita i quars,
així com la roca encaixant.
WHITERITA
Existeixen diverses mostres en varíes col-lecclons
classificades com a whiterites. La poca quantitat d'elles i
la manca de duplicats no ha perrnes la seva confirmació;
malgrat tot aixo, les característiques comprovades permeten
suposar que es tracta de whiterita. Cristalls blancs
translúcids molt petits (1 mm.) bipiramidals.
WULFENITA
Especie nova al jaciment. És un mineral accesori a la
mina Serta i més aviat es pot considerar com una curiositat,
ja que si és molt abundant la galena, anglesita, cerussita,
etc, la wulfenita ha aparegut de forma esporádica
al lIarg deis anys i en poca quantitat. L'any 1977 en cristalls
tabulars molt plans de color groc de 6 mm. en el que
es pot observar la combinació del prisma tetragonal idos
bipirarnides tetragonals (111) i (113). A I'any 1982 apareixen
cristalls tabulars amb la típica forma de pestells,
associada a fluorita. Darrerament s'han recollit cristalls
bipiramidals molt allargats, de 0,5 a 1 mm., associats a
les geodes de quars.
Figura 45.- Cristalls de
wulfenita. Mina Berta
(Papiol).
CZiiJ3

Cal destacar la importancia de Papiol dins del món
rnineraloqic catala, i la seva repercussió en el col-leccionisme.
Hem volgut fer un petit recorregut per les
col-leccions més completes de la pedrera i mina Berta per
donar a coneixer els minerals més importants apareguts.
Cal dir, pero, que de ben segur, excellents especimens
es troben en col-leccions per nosaltres desconegudes, en
col-leccions de persones que han fet, també, una recerea
sistemática al jaciment.
La darrera relació de col-leccions feta el 1965 ha quedat
molt desfassada. La més destacada de totes és, sens
dubte, la de J. Andrés, que va ser disgregada en les seves
peces més importants per anar a parar a les col-leccions
particulars de J. Abella, E. Bareche i X. Moreso.
Altra col-leccló important, la de J. Munné, va ser venuda
al mercat vell de Sabadell a J. Pubill.
Altres col-Ieccions han estat conservades pels familiars
deis propietaris, cas de J. Folch i A. Botella, o bé per
altres raons en el cas d'alguns museus.
A continúació donarem una petita relació per ordre
alfabetic, de les col-leccions on trobem exemplars de
categoria o nombre d'especies. De les millors, citem les
de J. Abella, E. Bareche, R. Brumós, M. Moreno i la del
Museu de Sabadell.
Hem vist íantastics exemplars. Fent una memoria de Calcita en cristalls romboedrics. 2 x. Col. i foto: J. Callén.
les millors peces, cal esmentar uns cristalls octaedrics de
fluorita verda, d'uns 15 mm. d'aresta, sobre una matriu
de color ciar amb una disposició molt harrnóníca pertanyent
a la col-lecció Trebiño, la qual va guanyar el premi
a la millor pega catalana a Sant Celoni.
Cristall d'anglesita. 10 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor. Una altra pega torea espectacular pel seu creixement
paral-lel de cristalls de fluorita, d'uns 52 cm. d'alcada, que
pertany al Museu Mollfulleda d'Arenys de Mar.
La colIecció Cendón té una de les millors cianotriquites;
es tracta d'un conjunt de cristalls arraunats de
40x60 mm.
Destaquem I'únic cristall de greenockita conegut i la
millor pega de wulfenita, a la col-lecció J. Callén.
La col-lecció A. Pierre posseeix un conjunt de cristalls
de vanadinita destacables per la seva bellesa i mida.
Magnífiques
ció J. Coca.
acantites les podem disfrutar a la col- lec-
Plaques de 40x30 cm de cristalls de quars ferruginós,
prismatics
Altavas.
de fins a 2 cm. d'alcada a la col-Iecció J.
Les col-Ieccions León-Curto van obtenir les millors peces
d'una geoda d'atzurita, amb magnífics cristalls.
J. Talens posseeix una calcita en macla de papallona
de 12 mm., damunt quars. •
De la col-lecció
tall d'anglesita.
J. Garriga mereix destacar-se un cris-
A la col-lecció A. Torres, uns excepcionals cristalls de
guix transparents sobre fluorita.
A la collecció J. Rosell hem trobat un octaedre de
galena de 12 mm. d'aresta encaixat en una diáclasi, juntament
amb calcita i fluorita, així com un conjunt de magnífics
cristalls d'atzurita sobre una macla en roda de
cerussita, d'uns 4mm. d'alcada.
La col-Iecció X. Moreso posseeix un deis millors exemplars
de jarosita cristal·litzada, de color mel, amb un bon
desenvolupament de cares.
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI N 9 2-3 75

Orpiment.30 x.Col.: E. Bareche.
Foto: J.Astor.
Cerussita. 12 x. Col.: E. Bareche.
Foto: J. Astor.
CoveHina. 15 x. Col.: E. Bareche.
Foto: J.Astor;
Cristall
tabular de
wulfenita
amb octáedre
de
fluorita.
6 x. Col.: E.
Bareche.
Foto: J.
Astor.
Cerussita. 6 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Hidrocincita sobre quars. 12 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Hemimorfita.
15 x.
Col. i foto:
J. Callén.
Atzurita. 7 x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Cristall de wulfenita. 30 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor,
Seria quasi bé inacabable la relació de peces i col·leccions
interessants de la mina Berta, i de ben segur ens
hem deixat mostres de factura excellent; malgrat tot no
podem deixar de citar les magnífiques formes cristal-loqrafiques
de les fluorites del Museu Martorell, així com
les col-lecclons de micromuntatges deis senyors J. Callén,
G. Pasqual, M. Masoliver, M. Roma i M. Vera, entre d'altres.
BIBLlOGRAFIA
Bareche, E. Els minerals de Catalunya. 1993. lnedit.
Cabello, J. Nomencietor. 1994.G.M.C.
Mallada, L. Explicación del mapa geológico de España.
1927. Memorias de la Comisión del mapa geológico de
España.
Montoriol-Pous, J. Contribución al conocimiento
minera lógico y mineralogénico del yacimiento de fluorifa
de Sant Cugat del Vallés (Barcelona), 1965.
Strunz, H. Mineralogische tabellen. Leipzig. 1970.
Tomás, LI. Els minerals de Catalunya. Treballs de la lnstitucio
Catalana d'História Natural. Volumen VII. pgs.
129-357. Barcelona.
Witey, J. Oana's System of Mineralogy.
A la família del Sr. J. Andrés per molts deis dibuixos
originals. Voldríem que aquest treball fora un petit homenatge
a la seva persona.
També aqrarm la col-laboració de les persones esmentades
en I'apartat de col-lecíonísme, a D. Pérez, pel seu
assesorament tecnic en I'apartat qeoloqic i al Grup de Treball
de Camp del G.M.C. per la seva tasca.
Argent natiu. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Cristall de calcita sobre esfalerita. 9 x. Col.: E. Bareche.
Foto: J. Astor.
Cristall aíllat tabular d'esfalerita. 20 x, Col.: E. Bareche.
Foto: J. Astor.
Mineralogistes de Catalunya Vol VI W 2-3 77