Nota de premsa - Ajuntament de Barcelona

www.bcn.cat/media
Nota de premsa
9 de gener de 2011
Reobren al públic els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Les més de 6 hectàrees dedicades als
cactus i plantes crasses fan del Costa i
Llobera el jardí més singular de la
muntanya de Montjuïc
Els jardins han millorat el sistema de drenatge per garantir l’estabilització
del terreny que, a causa de l’erosió del subsòl, havia afectat l’estructura del
parc, provocant moviments de terra i esvorancs.
La complexitat en la identificació, diagnosi i control de les patologies
detectades en el recurs de les obres de rehabilitació dels jardins, unida a una
intervenció que ha minimitzat l’afectació a la col∙lecció de plantes, ha
mantingut aquest espai durant cinc anys en obres.

Nota de premsa 2
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, ubicats al districte de Sants‐Montjuïc (ctra. de Miramar, a
prop de la pl. de l’Armada) són probablement l’espai verd més singular dels que trobem a
Montjuïc i un dels jardins temàtics destacats de la ciutat. Ocupen una superfície de 6,15 hectàrees,
i constitueixen la col∙lecció de cactus i plantes crasses més rellevant de la ciutat, una de les més
destacades de Catalunya i, probablement una de les més importants del món.
Destaquen tant per la conjunció d’espècies que s’hi apleguen com per la varietat d’orígens
geogràfics de les plantes, així com per les especials condicions en les que viuen, donada la seva
orientació en el penya‐segat de Montjuïc i dins la climatologia de la ciutat. Unes condicions
similars al seu hàbitat originari, ja que la gran majoria d’exemplars són oriünds de països amb
climes tropicals, subtropicals i subdesèrtics.
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera tornen a obrir les portes al públic. Els actes de celebració de
la reobertura tenen lloc el 9 de gener entre les 11 i les 14 h i inclouen activitats adreçades a la
ciutadania que posen l’accent en la riquesa i valor educatiu d’aquests jardins, amb tallers de
construcció de titelles (a partir de les 11.30 h), contacontes per als més petits (a les 11.30, a les
12.30 i a les 13.30 h) o visites comentades. A tots els visitants que s’acostin als jardins se’ls
entregarà un obsequi amb llavors recol∙lectades del cactus Echinocactus grussonii del mateix parc,
acompanyades d’instruccions per a la sembra (fins a 1.000 exemplars). La reobertura té lloc
després d’unes importants obres de consolidació estructural i millora del sistema de drenatge que
han obligat a tancar aquest espai al públic durant cinc anys, dos en el marc del projecte de

Nota de premsa 3
rehabilitació, i tres en les posteriors accions correctores de drenatge i d’estabilització arrel de la
detecció de patologies durant les tasques de rehabilitació.
La jornada a càrrec de les autoritats de la ciutat comptarà també amb la presència de l’Associació
d’Amics dels Cactus i Suculentes i l’Associació d’Amics del Jardí de Mossèn Costa i Llobera, entitats
que van participat en la preparació del projecte de rehabilitació (2006‐2007), així com en la
coordinació i realització de visites guiades dutes a terme durant el tancament al públic d’aquests
jardins per treballs de drenatge i estabilització, sota reserva prèvia i d’acord amb les possibilitats
de l’obra.
Les obres ara finalitzades han permès millorar i renovar el sistema de drenatge originari dels
jardins i estabilitzar el terreny, per evitar els esvorancs i els moviments de terra detectats durant
les obres de rehabilitació. L’inspecció del subsòl amb càmeres que recorrien els tubs i canonades
soterrades a gran profunditat al llarg del jardí va evidenciar el deteriorament d’aquestes
estructures, el que provocava que les aigües del jardí i de l’entorn perimetral fluïssin lliurement pel
subsòl del jardí amb la consegüent desestabilització de les terres en superfície d’aquest espai verd,
ubicat en uns terrenys en fort pendent i d’origen antròpic.
Les obres de millora estructural i de drenatge dels jardins de Mossèn Costa i Llobera formen part
dels compromisos del Pla d'Actuació Municipal 2008‐2011 i són un dels projectes inclosos dins del
programa de l’Àrea de Medi Ambient per al mateix període. Fins al 2011 l’Ajuntament de
Barcelona té previst destinar prop de 137 milions d'euros a la millora d’espais verds de la ciutat, el
que permetrà crear noves zones verdes i millorar les instal∙lacions de 29 indrets a la ciutat.
Una col∙lecció singular de cactus i plantes crasses d’alt interès
Aquests jardins esdevenen una privilegiada aula a l’aire lliure que permet conèixer les estratègies
evolutives de supervivència de les plantes crasses, que han generat varietats especialitzades en el
baix consum hídric, amb plantes que retenen l’aigua, que han reduït a la mínima expressió les
seves fulles fins convertir‐les en punxes o que han desenvolupat sistemes radiculars extensos o
formes de tubèrcul per conservar l’aigua, tot amb la finalitat de garantir la seva viabilitat en
condicions de gran eixudesa.
D’entre la jardineria del Mossèn Costa i Llobera destaquen exemplars d’Aloe ferox i dents de
Cocodril (Aloe brevifolia) sud‐africans, Cylindropuntia rosea mexicanes, aïzoàcies africanes,
exemplars de Xanthorrhoea australians, Euphorbia resinifera del Marroc, Cereus jamacaru
brasilers de gran tamany o cactus barril com el Ferocactus glaucescens de l’estat mexicà de
Querétaro, entre d’altres.
Els jardins ofereixen una amplia col∙lecció de cactus del gènere Echinopsis, com els Echinopsis
santiaguensis, que són oriündes de Sudamèrica (de l’Argentina, Xile, l’Equador, Bolívia, el Brasil,

Nota de premsa 4
l’Uruguai o el Paraguai). Creixen en terrenys sorrencs i de graves i destaquen per la grandària i
bellesa de les seves flors. Poden presentar una forma arbòria o de globus i tenen un tub floral
especialment alt. També destaquen els exemplars del gènere Echinocactus (cactus mexicans i del
sud dels Estats Units), que presenten una mena de llana a la part superior del cos, on neixen les
flors amb coloracions variades del groc al rosa porpra. Evoquen etimològicament els eriçons de
mar (echi‐nus).
Els Echinopsis no són l’únic cactus que adopten el nom en relació a la seva forma. Als jardins
trobem exemplars d’Astrophytum miryostigma, que deuen el seu nom a la seva forma estrellada,
d’on irradien flors grogues de gran bellesa.
Els Ferocactus, coneguts popularment com cactus de barril, provenen dels deserts de Califòrnia i la
Baixa Califòrnia, Arizona, el sud de Nevada i Mèxic. Són cactus que adquireixen la forma d’una
bota de vi en la seva etapa adulta.
Un altre tipus de plantes presents als jardins són les Mammillaria, un dels gèneres més extensos
amb més de 350 espècies reconegudes. Aquests cactus es desenvolupen en forma de tubèrculs
que emmagatzemen el líquid necessari per a la seva supervivència i poden tenir forma cònica,
cilíndrica, piramidal o rodona. Presenten punxes llargues i curtes o llargues i fines, i poden créixer
en solitari o en agrupacions simètriques amb caps disposats radialment. Les Mammillaria es
troben a Mèxic, el sud dels Estats Units i el Carib.

Nota de premsa 5
Entre les suculentes més grans del Mossèn Costa i Llobera hi trobem exemplars adults que arriben
a conformar un petit bosc, amb exemplars de més de cinc metres d’alçada de planta cactiforme
del gènere Euphorbia. Es tracta de plantes monoiques, és a dir, que presenten flors unisexuals,
masculines i femenines separades, però simultàniament en un mateix exemplar. Són cactiformes
que es troben en les zones tropicals i subtropicals d’Àfrica o Madagascar però també creixen en
zones de clima més temperat. Algunes Euphorbia han estat emprades per a diferents usos
medicinals.
Més propers geogràficament, però no per això menys exòtics, també trobem exemplars de
Dracaena draco, el drago, d’Agave americana, les atzavares, o també d’ Opuntia ficus‐indica,
coneguda popularment com figues de moro o figues de pala. Les figues de moro es troben
espontaneïtzades a tot el litoral mediterrani, però també en podem trobar a Mèxic, Perú o
l’Argentina, que de fet, són els seus països d’origen. El drago el trobem a les illes de la
Macaronèsia (el conjunt d’arxipèlags de l’Atlàntic Nord més propers a l’Àfrica com les Canàries, el
Cap Verd, les Açores o Madeira), a l’oest del Marroc i amb subgèneres semblants també en
algunes illes de l’oceà Índic. Un drago del Mossèn Costa i Llobera procedeix d’un jardí particular
d’un veïnat de Barcelona que, després de gaudir‐ne durant alguns anys, el va donar a la ciutat per
tal que pogués desenvolupar‐se plenament en un terreny adequat.

Nota de premsa 6
El drago és una planta de creixement lent i és sensible als hiverns més freds de la nostra contrada.
A les Canàries, és una planta carregada de llegendes i mites, en especial degut a que la saba, al
posar‐se en contacte amb l’aire, pren un color vermell sang. Les atzavares (originàries de Mèxic),
s’han adaptat perfectament al clima mediterrani, on formen part del paisatge dels marges. Són
plantes que només floreixen un cop a la vida i després de la floració, moren.
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera ofereixen també una amplia varietat d’arbres propis del
clima mediterrani, com ara garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), arbusts com ara
ficus (Ficus sp), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta),
potes de vaca (Bauhinia). S’hi poden trobar fins a 12 espècies diferents de palmeres com la
Phoenix dactylifera la palmera datilera, de família de les Arecàcies i oriünda d’Aràbia i el Nord
d’Àfrica o també hi trobem exemplars de Phoenix canariensis, Wasinghtonia filifera i
Washingtonia robusta. També conté la única espècie de palmera autòctona d’Europa, el margalló
Chamaerops humilis.

Nota de premsa 7
Joaquim Maria Casamor i Joan Pañella, els impulsors d’aquests jardins
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera es van inaugurar per primer cop l’any 1970. Ocupen els
terrenys d’unes antigues bateries militars de Montjuïc, en una antiga pedrera reomplerta de
terres. A partir de 1940 al sector més proper a Miramar s’hi havia començat a plantar cactàcies i
plantes crasses, a manera de prova. Cap a finals de la dècada dels seixanta el tàndem format per
Joan Pañella ( tècnic botànic municipal, cactòleg i professor de l’Escola de Jardineria de Barcelona)
i Joaquim Maria Casamor (arquitecte i aleshores director de Parcs i Jardins) va ser l’encarregat de
donar forma als jardins.
Joan Pañella és considerat l’ànima impulsora de la botànica del Mossèn Costa i Llobera, constituint
i organitzant‐ne les plantacions. Pañella, membre fundador de IOS (Organització internacional per
l’estudi de les plantes suculentes) l’any 1950, va intervenir també en l’impuls de col∙leccions
privades com ara el Jardí Botànic de Pinya Rosa (Blanes) o el Jardí de Savall (Ses Salines, Mallorca),
totes de reconegut prestigi internacional.
Fruït de la col∙laboració Pañella‐Casamor són també els jardins barcelonins de Joan Maragall,
Mossèn Cinto Verdaguer, Parc de la Guineueta i del Turó del Putget, entre molts d’altres
projectats a l’època. A Mossèn Costa i Llobera, el tàndem va dibuixar un espai temàtic aprofitant la
seva privilegiada situació a la zona sud‐est de Miramar, el que ha resultat especialment apte per al
creixement d’aquestes espècies exòtiques, per gaudir d’un especial microclima més càlid que la
resta de la ciutat.
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són considerats, en aquest sentit, uns jardins temàtics fràgils,
on els hiverns molt freds i les glaçades posen en risc la supervivència de les plantes que s’hi
allotgen. Aquesta fragilitat fa que el parc tingui importants necessitats de manteniment i reposició
de les espècies. Tot i així, el disseny preveu un recorregut del visitant pels diferents camins
paral∙lels a les cotes del terreny i que es comuniquen gràcies a curts trams d’escales.
Durant les obres de rehabilitació del parc dutes a terme entre el 2006 i 2007 es van començar a
detectar problemes estructurals, que van obligar a realitzar estudis geològics i auscultacions
extraordinàries, havent de tancar el jardí per permetre el desenvolupament dels treballs i garantir
la seguretat dels usuaris. En aquestes obres de rehabilitació es va fer una inversió municipal de
994.000 € en la reposició del verd i 1.474.000 € per l’ obra civil en el marc del PAM 2003‐2007.

Nota de premsa 8
Les obres d’estabilització del parc
L’any 2007 la presència d’aigua en el subsòl procedent de fuites de la xarxa profunda de tubs de
recollida de les aigües pluvials (una xarxa antiga, trencada, situada a molta fondària sota el
material de reblert de l’antiga pedrera) minava el jardí, per la qual cosa van aparèixer petits
esvorancs. El fet que aquests forats augmentessin de tamany va obligar a, per motius de
seguretat, interrompre la finalització dels paviments corresponents a les obres de rehabilitació i
mantenir els accessos dels jardins tancats al públic. A partir d’aquest moment es van disposar
tanques de protecció al voltant dels forats i es va iniciar un procés d’auscultació i control dels
moviments de terreny i dels nivells d’aigua subterrània per tal d’estudiar i diagnosticar la patologia
que provocava els esvorancs i plantejar solucions que garantissin l’estabilitat del sòl i la
conservació dels jardins.
Les conclusions dels estudis van determinar que els problemes d’estabilitat del sòl estaven
vinculats a l’origen dels terrenys sobre els que es va construir el jardí, generats artificialment amb
materials de reblert, i a la conjunció d’una xarxa de clavegueram antiga i deteriorada. Els Jardins
de Mossèn Costa i Llobera ocupen els terrenys d’una antiga pedrera reomplerta amb terres que,
molt probablement, no foren suficientment compactades. Així doncs les canonades causants del
problema es trobaven a profunditats que feien molt difícil el seu accés sense malmetre els jardins.
Es va abordar la problemàtica tractant de millorar substancialment el drenatge del jardí des de la
superfície. La inversió realitzada en tasques d’auscultació i estudis geològics ha estat de 209.725€.
En el marc de les accions municipals correctores derivades de la diagnosi realitzada es van
redactar dos projectes: el primer de recollida d’aigües superficials de l’avinguda de Miramar i el
segon de drenatge superficial a l’interior dels jardins. Simultàniament s’ha mantingut els controls
sobre els moviments del terreny que per la seva especificitat han comportat dilatar en el temps
l’execució de les obres per veure el comportament del sòl i la seva estabilitat. Les obres de
consolidació s’han concentrat durant els anys 2009 i 2010. El sistemes de control de moviment de
terres i nivells d’aigua freàtica es mantindran per tenir informació permanentment del estat del
subsòl. Finalment, a principis de 2011 s’aixequen les restriccions d’accés i el jardí torna a obrir
portes als visitants, tot i que els controls periòdics sobre el comportament del sòl es mantindran
de forma periòdica amb caràcter preventiu. En aquest apartat, la inversió realitzada en el present
mandat ha estat de 1.961.210€.

Nota de premsa 9
Mantenir l’aigua a ratlla
La presència d’aigua en el subsòl que ha generat cursos subterranis ha estat la causa dels
problemes d’estabilitat en aquest espai verd. Les accions correctores s’han concentrat en el
drenatge superficial amb l’execució d’una nova xarxa de clavegueram a l’interior del parc. Així s’ha
generat també un xarxa independent amb una rassa drenant a la carretera de Miramar i s’han
interconnectat totes aquestes xarxes a la xarxa municipal existent. Es tracta de mantenir l’aigua a
ratlla i de fer‐ho ja des de la superfície.
Per connectar els dos sistemes i superar també la barrera que suposa la Ronda del Litoral s’ha
reaprofitat un pas inferior de vianants que comunica la carretera de Miramar, a la banda de
muntanya de la ronda, amb el port , a la banda de mar. Aquest pas de vianants de 4,4 x 2,2 metres
ha vist reduïda la seva amplada a 3 m. per deixar espai al nou col∙lector. També s’ha aprofitat
l’actuació per millorar l’enllumenat del pas inferior i instal∙lar un sistema de vídeo ‐ vigilància.
L’ampliació de la xarxa de clavegueram de la carretera de Miramar s’ha resolt amb un nou
col∙lector en superfície, amb una rasa que segueix el traçat de la carretera captant l’aigua a través
de reixes.