En pro funditat Marc Roig - Grup Roig

En profunditat 38 Marc Roig
Ricard Munné és el director general corporatiu de Lipotec Group.

Marc Roig,
director general del Grup Roig
«L’èxit rau en diversificar i produir varietats pròpies»
Eva Cervera · Fotos: M. Noguer
El nen que gaudia els estius treballant
als hivernacles de l’empresa de la seva
família rodejat de geranis n’és ara, amb
33 anys, el director general. Marc Roig
gestiona des de fa dos anys el dia a dia
del Grup Roig, un nom comercial que engloba
tres empreses dedicades a produir
i comercialitzar esqueixos de planta ornamental:
Cultius Roig, Vivers Tordera i
Plantélite. Amb diversos premis a la seva
butxaca, 8 milions d’euros de facturació
i la venda nacional i internacional
de 25.000 milions d’aquestes tiges, el
grup del Maresme ja ha aconseguit ser
líder a la península Ibèrica, a la qual
subministra el 80 % de la producció.
La raó, segons Roig, rau en «la inversió
en R+D per crear varietats pròpies de la
més alta qualitat». Ara, amb un sector
encara «desconegut» que està «patint
molt la baixada del consum i la manca
de finançament», Grup Roig ha reforçat
el seu equip comercial per ficar més el
cap en el mercat francès. Espera que, de
mica en mica, comprar plantes també
sigui «una qüestió de marca».
Quina és l’estructura del grup?
Grup Roig conté tres empreses. Cultius
Roig sorgeix l’any 1985 després d’una
forta gelada que va afectar Europa i va
obligar l’empresa a produir el seu propi
viver per proveir-se de material vegetal.
És quan s’especialitza en la producció
d’esqueixos de geranis. Vivers Tordera
neix l’any 1996 destinada a l’exportació.
Plantélite fa la distribució, i mitjançant
Floragen compartim equip comercial
amb l’empresa castellonenca Viveros
Pereira. És a dir, controlem tot el procés,
i les espècies que no tenim les comprem
a qualsevol part del món. Grup Roig té
cinc hectàrees d’hivernacles –la majoria
a Premià de Dalt però també alguns a
Palafolls– i quatre hectàrees de cultiu
exterior. Hi treballen 150 persones en
plena campanya, la majoria fixes, però
70 d’ells són temporals i contractats en
origen, bàsicament a Colòmbia. Intentem
que sempre siguin els mateixos,
perquè la seva feina, que dura uns nou
mesos, requereix una mà d’obra i una
formació especialitzada.
El futur
de l’empresa
de planta
ornamental passa
pels mercats
europeus
Són una empresa familiar de referència
al sector...
Som un negoci familiar de tercera generació.
Ara mateix, el president és el meu
pare, Joan Roig, que està molt ficat en
grups, assemblees i reunions del sector.
Com que ell i els seus germans, els tres
fundadors, ja s’havien retirat una mica
del dia a dia, a mi, amb 33 anys, em van
nomenar director general. Abans havia
exercit d’adjunt a direcció. La meva germana
porta el màrqueting i la comunicació
i alguns cosins més petits, si volen,
s’aniran incorporant a l’organigrama.
Recentment vam acordar que, encara
que tots els membres de la família podrien
tenir accés a l’empresa, els càrrecs
dependran únicament de la formació, no
del parentesc. Jo vaig estudiar Ciències
Econòmiques i des de petit venia a treballar
als estius. Entre que hi gaudeixo i
que m’hi he format, puc assumir aquesta
feina de manera que no sigui un perjudici
per l’empresa.
Grup Roig factura 8 milions d’euros
i produeix 25 milions d’esqueixos,
uns 20 milions d’ells a la Península i
5 milions a la resta d’Europa; és líder
a Espanya i Portugal en el complicat
mercat de la planta ornamental. Quina
és la clau de l’èxit?
La diversificació i l’impuls a la recerca
i el desenvolupament (R+D) per
obtenir varietats pròpies de la millor
qualitat. Dels 25 milions d’esqueixos
–que venem principalment a productors
i cultivadors que els comercialitzen
pel minorista–, un 40 % correspon a
diferents espècies de geranis. Però un
10 % és de ponsètia (la planta de Nadal),
que també cultivem nosaltres; un
altre 10 % pertany a planta aromàtica,
que cada vegada es consumeix més gràcies
a l’auge de la cuina i els programes
culinaris; i la resta són d’altres plantes.
Tot això, amb material sanitari de la
major qualitat que canviem cada any.
A més, tenim camps d’assaigs on altres
En profunditat 39 Marc Roig

marques porten els seus esqueixos i les
seves llavors; el nostre departament
tècnic hi fa proves per crear espècies
més fortes, preparades pel transport
per tot Europa i adaptades al clima
mediterrani, i després els expliquem
els resultats. Així mateix, des de l’any
1997 col·laborem amb l’IRTA (Institut
de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries)
per produir varietats pròpies.
D’aquesta cooperació han sorgit diverses
sèries de geranis com la Costa
Brava, la Dark Costa Brava, la Costa
Daurada i la Costa Barcelona.
Així doncs, un dels departaments més
importants és el laboratori. Quina part
de la facturació dediqueu a l’R+D?
L’any 2008 vam facturar 8 milions
d’euros, 5 d’ells provinents de Cultius
Roig. Feia anys que augmentàvem els
ingressos però aquest any s’ha frenat el
creixement. Sigui com sigui, la política
és reinvertir en l’empresa el 75 % dels
guanys de final d’any: en maquinària de
producció i sembra, millores ofimàtiques
per crear un programa informàtic fet a
mida, etc. Des que vam començar a collaborar
amb l’IRTA hem invertit 500.000
euros en obtenir les primeres varietats
de geranis pròpies.
Un 85 % del total del viver surt de les
instal·lacions del Grup Roig i el 15 %
restant es ven a través de diferents representacions
exclusives a Espanya i
Portugal. Teniu, també, comercials a
Bèlgica, Polònia i Itàlia, per exemple.
Quines són les perspectives de futur
quant a l’exportació?
L’àmbit nacional, entès per Espanya i
Portugal, ja no dóna per més, hi tenim
una alta quota de mercat. Ens hem de
centrar en la resta d’Europa. En un futur
no gaire llunyà volem entrar a Alemanya
i recentment hem invertit en contractar
dos nous comercials a França,
un mercat cinc o sis vegades més gran
que el nacional però molt complicat, ja
que és tradicional, tancat i no permet
cap errada. L’any 2008, de l’exportació
vam facturar un milió d’euros, 900.000
provinents de França. L’any 2009, preveiem
haver guanyat 1,5 milions.
Grup Roig
reinverteix
el 75 % dels
guanys de cada
any a l’àmbit
de l’R+D
Per què Grup Roig encara no havia
dedicat massa esforços a França, un
país tan proper?
Perquè hem volgut consolidar el mercat
nacional i, fins ara, el nostre potencial
productiu no donava per més, no teníem
suficient força.
El pilar fonamental de l’empresa és
la producció. Tota s’ubica a Premià de
Dalt i a Palafolls?
Des de fa tres anys, una petita part de
la producció s’ha deslocalitzat. Tenim
una hectàrea a Tanzània, on enviem els
esqueixos perquè, una vegada creixin,
es tallin. Amb els productes que requereixen
molta mà d’obra i rendiment,
aquesta opció surt molt més barata.
En qualsevol cas, nosaltres continuem
controlant personalment la qualitat del
Una part important de Grup Roig
és el laboratori, on creen noves
varietats de plantes ornamentals.
producte mitjançant viatges periòdics
i constants. La deslocalització només
augmentarà en la mesura en què puguem
mantenir la qualitat.
Quins són els reptes del sector?
S’ha perdut el valor del gerani i el sector
és encara completament desconegut.
Rebem poc suport de les institucions
públiques i poca gent sap que en
l’àmbit de la planta ornamental també
s’inverteix en R+D. A més, el procés per
arribar de l’arrelador fins al consumidor
és llarg i feixuc, està patint molt la
baixada del consum i de la capacitat de
finançament. Qui compra una planta a
una botiga mai pensa en el productor
que hi ha al darrere. El sector no sap
vendre bé la marca ni comunicar tots
els esforços. No hi ha res que provoqui
el consum per impuls, i la venda per Internet
no funciona. Hem de crear altres
alternatives i treballar per aconseguir
que la marca sigui un factor decisiu.
Les empreses familiars, a més, tenim
menys marges de maniobra que les
multinacionals o sigui que només ens
queda diversificar productes, ampliar
les varietats vegetals, diversificar mercats
i participar en iniciatives que ens
donin suport per afrontar el futur, com
ara Corma (una cooperativa de productores
de planta ornamental). l
En profunditat 41 Marc Roig