ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE LA ... - Navàs

Alcalde – President:
Sr. Jaume Casals i Ció.
Tinents d'Alcalde:
ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE LA
CORPORACIÓ
Sra. Hortènsia Font i Cucharrera.
Sra. Raquel Rodríguez i Boixader.
Sr. Joan Bertran i Ambrós.
Sr. Joan Fernàndez i Tarrés.
Regidors/res presents:
Sra. Sònia Majoral i Mejias.
Sr. Xavier Pons i Camps.
Sr. Josep Oliva i Santiveri.
Sr. Antoni Claramunt i Travesset.
Sra. Maria Teresa Guitart i Figuls.
Sr. Josep Maria Santiveri i Blanch.
Regidors/res absents:
Sr. Pere Font i Ferrer.
Sra. Maria Soledad Rodríguez i Melero.
Secretari-Interventor
Sr. Josep Maria Molins i Penina.
DEL DIA 13 DE MARÇ DE 2012.
ACTA Núm. PLE-2012-02
A la Casa Consistorial de la Vila de Navàs, a les 21’07 hores, del dia 13 de març de
2012, es reuneixen sota la presidència de l'alcalde – president, el Sr. Jaume Casals i
Ció, prèvia convocatòria a l'efecte, les persones anotades anteriorment, a l'objecte de
celebrar sessió ordinària del Ple de la Corporació.
Pel Sr. Secretari - interventor es comprova que existeix el quòrum legal que preveuen els
articles 46.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local
(LRBRL), 98.c) del Decret legislatiu de Catalunya 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova
el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC) i 90 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, aprovat
pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF).
Acte seguit, i després d'excusar l'assistència del Sr. Pere Font i de la Sra. Maria Soledad
Rodríguez, el Sr. alcalde – president declara oberta la sessió i s'entra a tractar els
assumptes inclosos a l'ordre del dia:

1.- Àrea de Personal.
1.1.- Donar compte de la Resolució de l'Alcaldia núm. 38/2012, per la qual
s'aproven normes de règim intern i d'utilització de béns i equips municipals
adreçades al personal de la Corporació.
En aquest apartat de l'ordre del dia, es dóna compte de la Resolució dictada per
l'Alcaldia – Presidència 38/2012, de 23 de gener:
Procediment: Recursos humans
Normes de regim intern i d’utilització de béns municipals
Tràmit: Resolució de l’expedient
Òrgan: Alcaldia – Presidència
Expedient: EG núm. 239/2011
Data: 23/01/2012
1.- Antecedents de fet:
I. Per part de la Regidoria – Delegada de l'Àrea de Governació, mitjançant comunicat
de data d'avui (09/12/2011), s'ha proposat a l’Alcaldia – Presidència, que s'incoï un
expedient administratiu (EG 239/2011), la finalitat del qual sigui la formulació i
aprovació d’unes “normes de règim intern i d'utilització de béns i equips
municipals” adreçades a tot el personal al servei de la Corporació, que inclou el propi
Ajuntament, l'Organisme Autònom Local Residència d'Avis i la societat Serveis
Municipals de Navàs SLU.
II. Aquesta petició es fonamenta en (i) la necessitat de coordinar els recursos humans
existents en la Corporació municipal de Navàs, (ii) optimitzar els espais, béns i
equipaments públics que tenen a la seva disposició el personal al servei de la
Corporació i, alhora, (iii) la conveniència d’implementar mesures organitzatives i de
control de la despesa pública, que implica dictar unes que
permetin aconseguir els objectius esmentats.
III. L’actuació dels/ de les empleats/des públics/ques s'ha de basar en els principis
d’eficàcia, economia i eficiència, vetllant per l’interès general i el compliment dels
objectius de la organització, que són els eixos bàsics de les polítiques públiques en
l’àmbit dels recursos humans.
IV. Mitjançant Providència de l'Alcaldia de data d'avui, s'ha incoat l'expedient
administratiu EG 239/2011, encomanant-se a aquesta Secretaria – Intervenció
municipal l'emissió d'un informe sobre la normativa aplicable i l'adequació de les
actuacions a la mateixa.
V. Consta a l’expedient administratiu, l’informe emès, també en data d’avui
(09/12/2011), per la Secretaria – intervenció municipal que assenyala la normativa
aplicable i l’adequació de les actuacions a la mateixa.
2.- Fonaments de dret:
1er.- La normativa aplicable és la següent:
- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la

Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC).
- Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un
text únic dels preceptes de determinats texts legals vigents a Catalunya en
matèria de funció pública (TRFPC).
- Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós
de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).
- Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions
locals (ROF), aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.
- Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP).
- Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal
al servei dels ens locals de Catalunya (RPELC).
- Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós
de la Llei de l’estatut dels treballadors (ET).
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC).
- Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya (LRJPAPC).
- Resolució de 13 d’abril de 2010 del Departament de Treball, per la qual es
disposa la inscripció i la publicació de l’Acord regulador de les condicions de
treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Navàs per als anys 2010-
2012 (codi de conveni núm. 0810212).
- Resolució de 13 d’abril del Departament de Treball, per la qual es disposa la
inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral
de l’Ajuntament de Navàs per als anys 2010-2012 (codi de conveni núm.
0810222).
2on.- Els articles 21.1 lletres a) d) i h) de la LRBRL, 53.1.a), d) i i) del TRLMC i 41
apartats 2) i 14) del ROF estableixen com a atribucions de l’Alcaldia – Presidència,
dirigir el govern i l'administració municipals, l’organització dels serveis de la
Corporació, dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i la prefectura superior de tot el
personal, que implica que en el seu exercici pugui dictar que regulin
diferents aspectes de gestió dels recursos humans i d’utilització dels béns i
equipaments municipals que es posen a disposició dels empleats públics, per a què
compleixin amb els seus deures i obligacions professionals.
3er.- Els mitjans materials i immaterials que la Corporació municipal posa a disposició
del personal al seu servei, és únicament i exclusivament amb finalitat professional, és
a dir, per a realitzar les tasques que tenen encomanades en el sí de l’organització
corporativa, i en cap cas, per a ús personal ni per a usos privats.
En conseqüència, aquesta Alcaldia - Presidència, en ús de les facultats que li atorga la
normativa exposada, HA RESOLT:
Primer: APROVAR les , adreçades al personal al servei de la Corporació, que
inclou el propi Ajuntament, l’Organisme Autònom Municipal Residència d’Avis i la
societat Serveis Municipals de Navàs SLU, que a continuació es detallen, en base als
antecedents de fet i fonaments de dret que figuren a la part expositiva d’aquesta
Resolució:
Primer.- Àmbit d’aplicació.
El contingut d’aquesta Resolució és d’aplicació a tot el personal (eventual, funcionari i

laboral) al servei de la Corporació municipal de Navàs, que inclou el propi Ajuntament,
l’Organisme Autònom Municipal Residència d’Avis i a la societat mercantil “Serveis
Municipals de Navàs SLU”, qualsevol que sigui la seva escala, sots-escala, categoria o
classe.
Segon.- Calendari laboral.
De conformitat amb allò que assenyala l’article 7, tant del Conveni col·lectiu del
personal laboral, així com de l’Acord regulador del personal funcionari, ambdós per als
anys 2010 - 2012, són laborals tots els dies de l’any, excepte els següents:
52 diumenges,
Les 12 festes oficials que fixa la Generalitat de Catalunya, i
Les 2 festes locals fixades per l’Ajuntament i recollides al calendari de la
Generalitat de Catalunya.
Tercer.- Jornada Laboral i règim horari.
La jornada laboral i el règim horari de tot el personal al servei de la Corporació serà el
que determina l’article 8 del Conveni col·lectiu del personal laboral i de l’Acord
regulador del personal funcionari, per als anys 2010 – 2012.
No obstant això, l’Alcaldia – Presidència, per raons d’interès públic i necessitats dels
serveis (situacions d'emergències, catàstrofes, etc...), podrà modificar la jornada
laboral i el règim horari, amb la finalitat d’atendre dites necessitats públiques.
Quart.- Pauses dins la jornada laboral.
Dins la jornada laboral, per aquells torns de treball de més de cinc hores continuades,
gaudiran d’un descans de 25 minuts, tal i com estableixen els respectius articles 8.1,
paràgraf 2on. del Conveni col·lectiu del personal laboral i dels Acords de treball del
personal funcionari per als anys 2010 – 2012.
L’horari de les pauses del personal regulades en aquest precepte, en allò que fa
referència al personal dels serveis administratius (OAC, oficines municipals, serveis
financers, etc.), es portarà a terme en dos torns entre les 10’00 i les 11’00 hores: un
que s’iniciarà a les 10’00 hores i l’altre a les 10’30 hores. La organització dels torns
serà efectuada per la Regidoria – Delegada de l’Àrea de Personal, a petició dels caps
de servei. Fora d’aquest període no es podrà gaudir d’aquest descans.
La resta de personal gaudirà d’aquest descans en els torns que estableixi el/la
regidor/a – delegat/da de l’àrea a què estiguin adscrits, a proposta del cap de servei.
Anualment, dins el mes de gener, es procedirà, per part de l’Àrea de Personal, a
determinar el calendari de torns de pauses dins la jornada laboral.
Les pauses o absències de més de dues hores es regiran per les normes dels
permisos.
Cinquè.- Control de presència.
El personal al servei de la Corporació municipal de Navàs té l’obligació d’utilitzar el
sistema de control de presència i de permanència al seu lloc de treball, així com les

pauses, permisos i incidències, mitjançant rellotges digitals amb targeta de proximitat, i
que serà regulat per Reglament.
El control de presència comprèn les següents situacions:
- Incorporació al lloc de treball.
- Sortida del treball per acabament de la jornada.
- Pausa per esmorzar amb sortida i reincorporació.
- Interrupcions en la jornada amb sortida i reincorporació.
L’incompliment del control de presència suposarà una infracció a una resolució o
norma jurídica municipal, subjecte a sanció, en els termes fixats en el conveni
col·lectiu.
Sisè.- Regulació de permisos, llicències i vacances.
Els permisos, llicències i vacances de què gaudeix el personal al servei de la
Corporació municipal de Navàs està regulat en els articles 15, 16 i 17 dels respectius
Conveni col·lectiu del personal laboral i de l’Acord sobre les condicions de treball del
personal funcionari per als anys 2010 – 2012.
Anualment, durant el primer trimestre, es confeccionarà, per part de l’Àrea de
Personal, el “pla de vacances” dels diferents serveis, el qual serà sotmès a aprovació
per part de la Junta de Govern Local.
Els períodes de vacances seran els establerts al conveni col·lectiu del personal laboral
i als Acords funcionarials, si bé serà preferent establir els períodes següents: de l’1 al
15, del 16 al 31, o del 1 al 31, sense perjudici que, per raons dels diferents serveis
públics municipals, us pugui modificar aquest període.
Els permisos, ja siguin o per seran formulats i
gestionats en la forma següent:
- Petició de permís per part de la persona interessada, que haurà de comptar
amb el del cap de servei a què estigui assignat, per tal de
coordinar el recursos humans existents, a fi i efecte de poder mantenir la
prestació dels serveis municipals.
- Tramesa de la petició al servei de recursos humans adscrit a l'Àrea de
Personal, on es portarà el control dels mateixos.
- Obtenció de la per part de la Regidoria – Delegada de l’Àrea on
estigui adscrita la persona treballadora.
- Atorgament o denegació per part de la Junta de Govern Local.
- Notificació a la persona interessada i al servei corresponent.
Les condicions a què resten subjectes els permisos per són
les següents:
(a) S’hauran de sol·licitar amb una antelació mínima de 15 dies naturals a
aquell o aquells que es demana/en, i màxima de 30 dies naturals,
exceptuant-se supòsit urgents que s'hauran d'acreditar.
(b) No es poden utilitzar per anticipar els períodes de vacances i per perllongarlos.
(c) No es podran demanar permisos en els períodes de la Festa Major de
Navàs, Mujal, Castelladral i Palà de Torroella, Fira de Primavera, Fira de

Tardor, Nadal i Reis.
(d) No es concediran més de dos dies per mes.
(e) No es concediran aquests permisos quan el nombre de persones
assignades als diferents serveis sigui inferior a dues.
(f) No s’atorgaran permisos per assumptes personals que no disposin del
del cap de servei i de la de la Regidoria –
Delegada de l’Àrea corresponent; havent-se de justificar el motius de la no
validació.
Els s'hauran de justificar davant el servei de recursos humans
adscrit a l'Àrea de Personal l'endemà del seu gaudiment.
El personal tindrà dret a 12 hores anuals, com a màxim, per a visites mèdiques del
metge de capçalera o al metge especialista de la seguretat social, havent-se de
presentar el justificant de la visita, que haurà de concretar el dia i l'hora o hores de
visita. La no presentació de la justificació quedarà subjecte a sanció, tal i com
especifica el conveni laboral.
Setè.- Accés a les dependències i a la documentació de l’arxiu municipal.
L’accés a les dependències i documentació de l’arxiu municipal, es portarà a terme en
la forma següent:
i. La gestió de les “claus” per accedir a les dependències de l’arxiu
municipal, seran custodiades per la Secretaria municipal.
ii. Cap servei, ni dependència municipal, llevat de la Policia Local per
raons d’emergència, disposarà de “claus” d’accés.
iii. Només les persones assignades al servei d’arxiu de l’Àrea de Secretaria
tindran accés a aquestes dependències municipals i podran gestionar la
documentació que s’inclou en les mateixes.
iv. Per a sol·licitar documentació ubicada a l’arxiu municipal, serà preceptiu
i obligatori utilitzar el programa informàtic de gestió documental de
l’arxiu, que serà processada per la persona o persones de Secretaria
adscrita a aquest servei, prèvia obtenció de l’autorització per part de la
secretaria – intervenció municipal.
v. La documentació de l’arxiu cedida en préstec als diferents serveis,
mitjançant autorització expressa, designa com a responsable de la
mateixa el/la cap de servei corresponent.
vi. El termini del préstecs s'haurà de determinar prèviament en la sol·licitud
que es formuli, havent-se de retornar el material de l'arxiu al personal
que el gestiona, un cop exhaurit el mateix.
vii. La no devolució del material cedit en préstec, així com la seva pèrdua o
deteriorament, restarà subjecte a sanció.
Serà d'aplicació en aquest àmbit allò que determina el “reglament de l'arxiu municipal
de Navàs”, aprovat per acord plenari el dia 3 de novembre de 2010 i publicat en el
BOPB de data 31 de gener de 2011.
Vuitè.- Gestió de les dependències dels diferents serveis municipals.
El/la cap de servei disposarà i custodiarà de i serà responsable de la
bona utilització de les diferents dependències i béns municipals que tingui assignades.

En aquest sentit, serà obligatori per part del personal de la Corporació adscrit a cada
àrea:
- Tenir cura i efectuar un bon ús dels béns i de les instal·lacions municipals
dels servei a què pertanyi.
- Encendre i apagar les instal·lacions elèctriques, calefacció i aire condicionat
a l’entrada i a la sortida dels torns de treball.
- Encendre i apagar els equips informàtics.
- Avisar al/a la cap de servei de qualsevol anomalia i desperfecte en els béns
immobles i mobles i de les instal·lacions municipals.
El/la cap de servei o la persona en qui delegui, alhora de finalitzar el torn de treball,
revisarà que les diferents estances estiguin en bones condicions i que les instal·lacions
indicades al paràgraf anterior estigui apagades, per tal d’estalviar energia i minimitzar
costos.
Així mateix, l'accés als diferents edificis municipals podrà portar-se a terme mitjançant
sistema d'accessos codificats, mitjançant un codi de quatre xifres que serà assignat a
cada servei. Aquest codi té caràcter de

interna corporativa que contenen informació i documentació municipal serà
gestionat pels Serveis Informàtics, a proposta de la Regidoria – Delegada
de l’Àrea de Noves Tecnologies, prèvia petició de la Secretaria – Intervenció
municipal.
6. No es podrà accedir als comptes, recursos o carpetes d’altres usuaris/es.
7. Els serveis informàtics diàriament els accessos i la utilització
als diferents recursos o carpetes informàtiques.
8. No es podrà utilitzar suports informàtics externs, ni descarregar, ni trametre
fitxers a través de correu electrònic.
9. No es podrà utilitzar comptes de correu electrònic que no siguin de la seu
corporativa municipal.
10. No es podrà utilitzar xarxes socials (facebook i/o twiter) excepte per
autorització expressa dictada per l'Alcaldia – Presidència, a proposta de la
Regidoria – Delegada de l'Àrea de Noves Tecnologies.
11. Acceptar i complir la normativa de seguretat dels usuaris dels recursos
informàtics de la Corporació municipal de Navàs. La no acceptació i
l'acompliment de dita normativa implicarà l'adopció de mesures
disciplinàries, en els termes previstos en l'EBEP i en el conveni laboral.
Únicament es podrà accedir a pàgines web que pertanyin a les diferents
administracions públiques de caràcter territorial o institucional, i a bases de dades
prèviament contractades per la Corporació, i per a ús exclusiu de realitzar les tasques
professionals de cada empleat/da.
La Corporació podrà aplicar , així com la
negació del servei.
Tot el personal de la Corporació haurà de formular i subscriure una de recursos informàtics, que li serà facilitada pels serveis informàtics. No
efectuar la declaració esmentada suposarà un incompliment de la normativa de
protecció de dades que comportarà una sanció disciplinària, d'acord amb l'EBEP i el
conveni laboral.
Per temes de seguretat, s'aplicarà un “filtre” en la recepció de fitxers informàtics
executables (*.exe, *.dll, *.com), adjunts en el correu electrònic, que quedaran
bloquejats pel sistema. La gestió d'aquests fitxers haurà de sol·licitar-se
expressament als serveis informàtics, qui prèvia autorització de la Regidoria –
Delegada de l'Àrea de Noves Tecnologies procedirà a la seva execució.
Desè.- Sobre la utilització de telefonia en horari laboral.
Als efectes de donar compliment a la normativa sobre funció pública i de règim local,
que estableix els principis d’eficàcia, economia i eficiència en el desenvolupament de
les tasques professionals que té assignades cara persona treballadora de la
Corporació, queda expressament prohibida la utilització dels telèfons mòbils particulars
en horari laboral.
Així mateix, es recomana un ús racional de la telefonia fixa o mòbil que la Corporació
posa a disposició del personal adscrit a cada servei, amb la finalitat de minimitzar els
costos municipals.

Onzè.- Sobre la utilització de material fungible.
Als efectes de reduir els costos i racionalitzar el material fungible que ha d’utilitzar el
personal al servei de la Corporació per a les seves comeses professionals que tingui
assignades, se’n recomana un ús racional, alhora que s’estableixen les següents
normes per a la seva sol·licitud i utilització:
(a) La comanda de material fungible de cada àrea o servei serà gestionada
pel/per la cap del mateix servei.
(b) El personal adscrit a l’àrea, haurà de formular la petició de material fungible
al seu/ a la seva cap de servei.
(c) Els/Les diferents caps de servei efectuaran les propostes d’adquisició de
material fungible a la Regidoria – Delegada de l’Àrea de Governació, o
persona en qui delegui, amb la finalitat de centralitzar les compres
d’aquests subministres.
Dotzè.- Confidencialitat de les dades.
És d’aplicació a tot el personal de la Corporació i a les persones col·laboradores i en
pràctiques laborals, la normativa vigent en protecció de dades de caràcter personal.
Guardaran secret de les dades, documents i informacions de què disposin, alhora que
mantindran la deguda discreció sobre aquells assumptes que coneguin per raó del seu
càrrec, sense que pugin fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de
terces, o en perjudici de l’interès públic.
Segon: ESTABLIR que les mesures de i/o que portarà a terme la
Corporació, en la utilització dels mitjans que es posen a l'abast del personal al seu
servei per a portar a terme la seva tasca professional, en tant que propòsit específic,
explícit i legítim, es realitzarà mitjançant un programari informàtic inserit en el servidor
central de la xarxa informàtica municipal, que enregistrarà diàriament totes les
activitats del sistema (informàtic, telemàtic, telefònic, etc.) de forma integrada, les
dades de la qual quedaran subjectes a la normativa de protecció de dades de caràcter
personal (LOPD).
Tercer: NOTIFICAR la present Resolució als delegats/des de personal, i donar-ne
publicitat per a general coneixement a tot el personal al servei de la Corporació.
Quart: DETERMINAR que l’incompliment de les presents implicarà la
tramitació del corresponent expedient disciplinari.
2.- Àrea d'Economia i Finances.
2.1.- Aprovació inicial, si s'escau, del pressupost general de la Corporació per a
l'exercici 2012, que inclou la plantilla i el catàleg de llocs de treball.
Pel Sr. secretari es present el següent DICTAMEN DEL TINENT D'ALCALDE -
DELEGAT DE L’ÀREA D’ECONOMIA, HISENDA I NOVES TECNOLOGIES.
Procediment: Gestió pressupostària
Pressupost general de la Corporació
Anualitat: 2012
Tràmit: Aprovació

Òrgan: Ple de la Corporació.
1.- Antecedents de fet:
I. S'ha tramitat el pressupost general de la Corporació municipal de Navàs per a
l'exercici de 2012, que s'integra pel del propi Ajuntament, el de l’Organisme Autònom
Municipal “Patronat de la Residència d'Avis" i el de la societat mercantil "Serveis
Municipals de Navàs SLU".
II. Hi figura com a annex la plantilla orgànica del personal al servei de l'Ajuntament,
així com l'adscripció i el catàleg de llocs de treball, tenint en compte les memòries
justificatives que s'han incorporat a l'expedient, per les quals es proposa l'amortització
de diferents llocs de treball per raons organitzatives i de prestació de serveis
municipals, que implicarà una millor gestió de la despesa pública local.
III. S'inclou també, com a documentació del pressupost, les bases d'execució.
IV. S'han emès els informes que aquest tinent d’alcalde, així com de Secretaria -
Intervenció d'aquesta Corporació municipal, en els termes de l'article 215 de la RD
Leg. 2/2004, de 5 de març.
2.- Fonaments de dret:
1er.- La legislació aplicable és la següent:
- Els articles 162 al 171 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes
locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
- Els articles 22.2 i) i l'article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de
les bases de règim local.
- Els articles del 2 al 23 del Reial decret 500/1990, de 20 d'abril, pel qual es
desenvolupa el capítol I del títol VI del la Llei reguladora de les hisendes
locals.
- Els articles 3 i 19 del Reial decret legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, pel
qual s'aprova el text refós de la Llei general d'estabilitat pressupostària.
- Els articles 4.1, 15 i 16.2 del Reial decret 1463/2007, de 2 de novembre, pel
qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 18/2001, de 12
de desembre, d'estabilitat pressupostària, en la seva aplicació a les entitats
locals.
- L'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, pel qual s'aprova l'estructura
dels pressupostos de les entitats locals.
- Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP).
- Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós
de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la
Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC).
- Decret català 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del
personal al servei de les entitats locals (RP).
2on.- El present pressupost de la Corporació s’ha tingut en compte les determinacions
de la normativa d’estabilitat pressupostària (Reial decret Legislatiu 2/2007, de 28 de
desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general d'estabilitat pressupostària),
en relació a text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i Llei general
pressupostària.

3er.- Es contenen els documents que preveuen els articles 164 a 166 del R.D.Leg.
2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’hisendes locals
(TRLHL).
4rt.- L'Ajuntament, dins de les seves facultats organitzatives i a la vista de les
memòries justificatives, pot procedir a la reestructuració de la plantilla, amortitzant
diferents places, per a un millor aprofitament dels recursos humans existents a la
Corporació, i també per a una gestió de la despesa més adequada i eficient.
5è.- Les plantilles del personal al servei de la Corporació s'ha de fixar anualment a
través del seu pressupost, tal i com determina, entre d'altres, l'article 90.1 de la Llei
7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.
6è.- L'òrgan competent per a l'aprovació del pressupost general és el Ple de la
Corporació, de conformitat amb allò que disposa l'article 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2
d'abril, reguladora de les bases de règim local.
En conseqüència, aquest tinent d'alcalde – delegat ha de proposar al Ple de la
Corporació l'adopció del següent ACORD:
Primer: APROVAR INICIALMENT el Pressupost general per a l'exercici de 2012, en
els seus propis termes, així com les seves bases d'execució, de conformitat amb el
següent resum a nivell de capítols:
Capítol Denominació
(1)
ENTITAT
PRESSUPOST
(2)OAM
"PATRONA
T
RESIDEN
CIA
D'AVIS"
(3) SMN,
SL
PRESSUP
OST
AGREGAT
=(1)+(2)+(3
)
ELIMINACI
ONS
(TRANFER
ÈNCIES
INTERNES
ESTAT DE
CONSOLID
ACIO
1. OPERACIONS FINANCERES
1.1 OPERACIONS
4.535.720, 1.417.933, 316.422,6 6.270.076, 524.183,1 5.745.893,6
CORRENTS
96 26 3 85 8
7
Despeses de 2.214.992,9 1.022.132,2
3.237.135,2
1 Personal
9
6 10,00
5 0,00 3.237.135,25
Desp. Béns corrents 1.439.533,7
2.146.647,4
2 i Serv.
Despeses
7 394.101,00 313.012,63
0 19.718,18 2.126.929,22
3 financeres
Transferències
48.883,21 1.700,00 3.400,00 53.983,21 0,00 53.983,21
4 corrents 832.310,99 0,00 0,00 832.310,99 504.465,00 327.845,99
1.2 OPERACIONS DE
CAPITAL 747.886,69 0,00 24.379,37 772.266,06 0,00 772.266,06
6 Inversions reals
Transferències de
747.886,69 0,00 24.379,37 772.266,06 0,00 772.266,06
7 capital 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
2. OPERACIONS
FINANCERES 141.184,38 0,00 0,00 141.184,38 0,00 141.184,38
8 Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
9 Passius Financers 141.184,38 0,00 0,00 141.184,38 0,00 141.184,38
5.424.792, 1.417.933,
7.183.527,
6.659.344,1
TOTAL DESPESES
03 26 340.802,00 29 524.183,18
1

Capítol Denominació
(1) ENTITAT
1. OPERACIONS FINANCERES
1.1 OPERACIONS
INGRESSOS
PRESSUPOST
(2) OAM
"PATRONAT
RESIDENCI
A D'AVIS"
(4) SMN,
SL
PRESSUPO
ST
AGREGAT
=(1)+(2)+(3)+
(4)
ELIMINACI
ONS
(TRANFER
ÈNCIES
INTERNES
)
ESTAT DE
CONSOLIDA
CIO
CORRENTS 5.284.792,03 1.482.179,00 340.797,00 7.107.768,03 524.183,18
6.583.584,8
5
1 Impostos Directes
Impostos
2.329.727,02 0,00 0,00 2.329.727,02 3.093,88 2.326.633,14
2 Indirectes
Taxes i altres
60.000,00 0,00 0,00 60.000,00 ,00 60.000,00
3 ingressos
Transferències
891.146,76 972.828,00 339.886,00 2.203.860,76 16.624,30 2.187.236,46
4 corrents
Ingressos
1.968.633,80 504.467,00 1,00 2.473.101,80 504.465,00 1.968.636,80
5 Patrimonials 35.284,45 4.884,00 910,00 41.078,45 ,00 41.078,45
1.2 OPERACIONS DE
CAPITAL
Alienació
140.000,00 2,00 5,00 140.007,00 ,00 140.007,00
6 d'inversions
Transferències de
0,00 0,00 3,00 3,00 ,00 3,00
7 capital 140.000,00 2,00 2,00 140.004,00 ,00 140.004,00
2. OPERACIONS
FINANCERES 0,00 0,00 0,00 0,00 ,00 0,00
8 Actius financers
Passius
0,00 0,00 0,00 0,00 ,00 0,00
9 Financers 0,00 0,00 0,00 0,00 ,00 0,00
TOTAL PRESSUPOST
INGRESSOS 5.424.792,03 1.482.181,00 340.802,00 7.247.775,03 524.183,18 6.723.591,85
DIFERÈNCIA 0,00 64.247,74 0,00 64.247,74 0,00 64.247,74
Segon: SOTMETRE'L a informació pública durant un termini de quinze dies, previ
anunci en el Butlletí Oficial de la Província, en el tauler d'anuncis i a la pàgina web de
l'Ajuntament, per a què pugui ésser examinat i es puguin presentar les reclamacions
oportunes.
Tercer: APROVAR la plantilla orgànica del personal al servei de l'Ajuntament, de
conformitat amb allò que disposa l'article 90 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora
de les bases de règim local, així com el catàleg de llocs de treball i les seves
retribucions, tenint en compte els convenis laborals i els acords sobre condicions
econòmiques per als anys 2010-2012, aprovats en sessió plenària del dia 28 de gener
de 2010.
Quart: PUBLICAR la plantilla aprovada al Butlletí Oficial de la Província i al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, com a condició inexcusable de la seva
efectivitat.
Cinquè: AMORTITZAR les places que a continuació s'indiquen, amb efectes dels del
dia 31 de març de 2012.

Denominació lloc de treball Règim Número de
catàleg
Ens: Ajuntament de Navàs
Servei
adscrit
Una plaça d'animadora sociocultural Laboral 2.1.27 Serveis Socials
Una plaça de netejadora Laboral 2.5.04 Escola St. Jordi.
Una plaça de tècnica d'educació
infantil
Laboral 2.3.09 Escola Bressol
Una plaça de peó Laboral 2.1.32 Brigada d'Obres
Una plaça de paleta oficial 2a Laboral 2.1.25 Brigada d'Obres
Una plaça de peó Laboral 2.1.26 Brigada d'Obres
Una plaça d'arquitecte adscrit al
POUM
Laboral 2.1.28 Serveis Tècnics
Una plaça d'Agent Funcionarial 1.3.05 Policia Local
Una plaça d'Agent Funcionarial 1.3.15 Policia Local
Una plaça d'Agent Funcionarial 1.3.16 Policia Local
Ens: OAM Residència d'Avis de Navàs
Una plaça d'adjunt a Direcció Laboral 7.37 Direcció
Sisè: NOTIFICAR el present acord a les persones interessades, als efectes de donarlos-hi
tràmit d'audiència.
Setè: DETERMINAR que sí durant el període d'informació pública no es presentessin
reclamacions o suggeriments, l'aprovació inicial esdevindrà definitiva sense necessitat
d'un nou acord plenari.
Vuitè: FACULTAR a l'Alcaldia – Presidència per a dur a terme els actes d'execució del
present acord, així com de l'aplicació inherent a l'amortització de llocs de treball
esmentada anteriorment.
Seguidament, s'enceta el torn de debat, enregistrant-se les intervencions següents:
Sr. Joan Bertran (tinent d'alcalde – delegat): Vaig a explicar (amb el suport de
diapositives) el que seria a grans trets el pressupost, i ho farem sobretot, fent
comparacions per a què ens doni una mica més d'idea amb el que serien els números
dels anys anteriors.
Com ja sabeu, el pressupost el dividim en dues parts, el pressupost ordinari i
l'extraordinari. Els capítols 1, 2, 3 i 4, més el 9, serien en aquest cas les despeses
, és a dir, trèiem del pressupost totes les despeses referents a ,
i així ens permet veure-ho millor, perquè d'un any a un altre pot variar molt depenent
de les inversions que es facin, mentre que els altres capítols es mantenen bastant
igual. El fet de mirar només el pressupost ordinari, traient les inversions, ens permet
veure que tinguem més despeses que els ingressos ordinaris.
Ajuntament de Navàs
En aquests gràfics ho podem veure per capítols:

- Capítol 1: despeses de personal.
- Capítol 2: despeses corrent béns i serveis. El sac ple de les despeses
corrents que tenim aquí a l'Ajuntament, però, només l'Ajuntament. Aquí no hi
tenim el servei d'aigües, ni el Patronat de la Residència d'Avis.
- Capítol 3: despeses financeres, és a dir, el que paguem d'interessos dels
crèdits que tenim.
- Capítol 4: les transferències corrents, els diners que l'Ajuntament destina, per
exemple, a subvencions a entitats.
- Capítol 9: els passius financers, és a dir, la part que tornem dels crèdits que
tenim. La part que amortitzem dels crèdits que tenim contrets.
Què representen els colors? El 2010, és el que es va gastar l'any 2010, no és la dada
del pressupost del 2010, és la dada de la d'aquell any. Ha semblat que era
més oportú comparar-ho i tenir les dues opcions, és a dir, poder-ho comparar amb el
pressupost i amb el que realment es va executar. La línia verda és el pressupost del
2011, el què es va pressupostar en el pressupost inicial del 2011, i la línia vermella és
el que preveiem, ja que la liquidació ja la tenim en fase de repassar les últimes dades.
No són els números definitius, però, s'hi acosten molt. Això seria el pressupost
executat del 2011. Les despeses que hi va haver l'any passat. Finalment, a la columna
groga, hi tenim el pressupost que avui sotmetem a aprovació.
Aquí podeu veure que la despesa de personal s'ha reduït notablement respecte el
2010, i respecte el 2011; també es va reduir una mica el fet que, durant mig any l'Equip
de govern es va reduir el sou. Pel que fa a les despeses corrents, sí que podeu veure
que augmenten, si ho comparem respecte a l'executat, que en aquest any, ja ens hem
“apretat” fort el cinturó i s'ha reduït molt la despesa, sobre el previst, sobre el què
s'havia pressupostat al 2011, al que realment s'ha gastat, per tant, hem gastat molt
menys del què s'havia previst al pressupost. Aquest any es preveu gastar una mica
més, degut a l'augment que hi pugui haver de els tarifes de la llum, el gas,etc.
Les despeses financeres sí que augmenten, tot i que no tenen un pes molt elevat en
comparació amb les altres. Augmenten perquè ens hem endeutat més, hem contractat
crèdits aquest any, i per tant, les despeses financeres del 2012 seran més altes que
les dels últims anys.
Pel que fa a les transferències corrents, hem gastat menys del què havíem
pressupostat, i la reduïm una mica més. En els passius financers, pot sobtar la
quantitat de diners. Vam dir que els passius financers eren els crèdits que s'han de
tornar, i l'any 2011 es van tornar molts crèdits. Hi ha una dada que ens pot fer caure un
error i que ens pot fer anar malament, que són els crèdits que estan contractats amb
l'Institut Català de Finances; que són uns crèdits que es van contractar amb unes
subvencions que venien per un crèdit, és a dir, l'Ajuntament té un crèdit amb l'Institut
Català de Finances (ICF) i aquest és qui el va amortitzant cada any, per tant, és fictici.
Això ho veurem en el capítol d'ingressos, que tindrem un ingrés que és aquesta
mateixa quantitat i que és l'ingrés per a pagar aquest crèdit; i per tant, el podríem
anul·lar i no ens distorsionaria tant la columna aquesta. Hem anul·lat el crèdit de
l'Institut Català de Finances i també l'anul·lem quan vegem els ingressos. Veiem que
aquest any tornarem més crèdits que l'any passat, per què tenim més crèdits.
Pel que fa als ingressos ordinaris, hi han els impostos directes, com l'IBI. La columna
blava és el què es va cobrar al 2010, la columna verda el què es va preveure pel 2011,
la columna vermella és el que realment es va cobrar i la columna verda representa el

que preveiem cobrar aquest any. Ja recordeu que al Ple de taxes vam anunciar que
augmentàvem l'IBI un 8,22%, i és reflecteix aquest augment.
En els impostos indirectes es va recaptar una mica més del què s'havia pressupostat.
Nosaltres, hem anat a la baixa sobre el què realment es va cobrar. Aquests impostos
serien els impostos derivats de l'obra. Hem previst d'una manera prudent una mica
menys del què realment es va cobrar.
Les taxes es disminueixen per què no preveiem noves liquidacions, només preveiem el
padró. Estem fent les despeses i els ingressos amb un criteri de molta prudència, per
tal que, el què hi posem, realment sigui factible que ho arribem a ingressar.
Les transferències corrents són les subvencions que esperem rebre, tan sigui de
l'Estat, com sigui de la Comunitat Autònoma, el Consell Comarcal, etc. Al 2011, el
pressupost era molt alt, no s'han ingressat tants diners com s'esperava i, al 2012, hi ha
una reducció, fruit dels ajustaments pressupostaris que estan portant a terme, tant de
l'Estat, com de la Generalitat o com tots els organismes. Per tant, tenim una forta
disminució d'ingressos, que hem de tenir en compte aquest any 2012 per a què els
números surtin.
Els ingressos patrimonials, al 2010 quasi no n'hi van haver, i aquest any sí que s'ha
pogut cobrar alguna cosa, com quan vam cobrar a Castelladral, els que fan les
prospeccions i coses d'aquestes.
El què hem fet és treure l'ingrés que havíem tingut. A l'altre hem tret la despesa del
crèdit de l'Institut Català de Finances, i aquí també el treiem dels ingressos, per a què
no ens distorsioni.
Estem parlant només de pressupost ordinari. Per veure com han anat els números,
restem les despeses de cada any, i així veiem que el resultat pressupostari ordinari de
l'any 2010 hi ha un saldo a favor de 313.000 euros. Al 2011, tenim un resultat favorable
de 813.096 euros, i per al 2012, preveiem tenir un resultat de 607.887 euros de
superàvit.
Aquests diners són els que podem utilitzar per a financer les inversions que veurem
més endavant. A base de poder estalviar en l'ordinari, és d'on treiem els diners per
poder finançar les subvencions. Sí aquí no tinguéssim saldo, si les despeses fossin
igual que els ingressos, no podríem fer cap tipus d'inversió, a menys que trobéssim
finançament, és a dir, només podríem fer inversions si trobéssim una subvenció que
fos del 100%. Aquest any podríem fer inversions per valor de 607.887 euros amb fons
propis.
L'any 2011, hi haurà un superàvit de 800 mil euros al pressupost ordinari i, per a què
ens adonem com hem ajustat les despeses l'any passat, si haguéssim executat totes
les despeses que s'havien previst al pressupost del 2011, si ens ho haguéssim gastat
tot i si haguéssim exhaurit les partides del pressupost, ara, enlloc de tenir un resultat
pressupostari positiu de 800 mil euros, ara estaríem amb un resultat pressupostari de
192 mil euros. Respecte el pressupost previst, hem estalviat uns 600 mil euros l'any
2011, que és aproximadament el què preveiem per l'any 2012.
Pel que fa a les inversions que hem inclòs aquest any i les que tenim previstes per
l'any 2012. Al 2010 hi van haver 1.262.000 euros destinats a inversions, i això és
l'executat, no és pressupost. L'any 2011, hi van haver 525 mil euros d'inversió. Hem

volgut diferenciar d'aquestes inversions, la part que són les “sentències”, la dels
terrenys del col·legi Sant Jordi i la dels terrenys del cementiri. L'any 2011, es va pagar
el primer pagament. La sentència del Col·legi Sant Jordi es pagarà en 10 anys, i es va
pagar la primera quota, que va pujar a 265.139 euros. Això ho comptabilitzem com si
fos una ; com si s'haguessin adquirit una part d'aquests terrenys aquell any,
de manera que així no consten com a despesa financera, però cada any tens aquesta
, que és el que s'anirà pagant cada any. Dels 525 mil euros d'inversió que hi
ha hagut al 2011, una mica més de la meitat, ha sigut una inversió , i els 260
mil euros sí que han sigut inversions reals.
Què preveiem pel 2012? Preveiem una inversió de 748 mil euros, dels quals, aquí hem
d'afegir la part del Col·legi Sant Jordi més l'altra sentència, la dels terrenys del
cementiri. Sí que és veritat que la sentència dels terrenys del cementiri encara no s'ha
arribat a un acord amb els seus propietaris, però hem fet aquesta previsió i, si el jutge
determinés o s'arribés a un altre acord, hauríem de realitzar una modificació de crèdits,
però, en principi, per a poder “tancar” el pressupost, hem fet aquesta previsió a 10
anys, i preveiem pagar al voltant de 180 o 190 mil euros aquest any. Dels 700 mil i
escaig que tenim previstos d'inversió, 451 mil, són deguts a les sentències; per tant,
d'inversió real tindríem una mica més que l'any passat, uns 296 mil euros.
Quins ingressos tenim cada any? L'any 2010 es van ingressar 779.543 euros, l'any
2011 s'han rebut 27.458 euros i, els 487.353 euros també els hem diferenciat, ja que
corresponen a la suma dels crèdits que hem contret aquest any 2011. Com s'ha
finançat les inversions? Amb crèdits.
Al 2012 tenim previst una subvenció de 140 mil euros. Ara hauríem de sumar el què
ens ha sobrat de l'ordinari i ens hauria de donar el què teníem de despeses
d'inversions, per veure si ens queda el pressupost positiu o negatiu i, si els anys
anteriors hi ha hagut dèficit o bé superàvit. De moment només ho fem amb inversions i
després ho sumem tot.
Pel que fa a les inversions, al 2010 hi va haver un dèficit de 482 mil euros, i per anar
bé, hi hauria d'haver hagut un superàvit en l'ordinari de 482.696 euros per no haver
tingut dèficit l'any 2010. Al 2011 hauríem de tenir com a mínim uns ingressos de més
de 12 mil euros perquè no hi hagi dèficit. Al 2012, hauríem d'haver previst, en l'ordinari
uns ingressos de 607 mil euros per tal de poder saldar el pressupost.
Si ho sumem tot, que surt? Al 2010 hi va haver un dèficit de 169.237 euros, i aquí ja
sumem ordinari i extraordinari. Al 2011, si no en surt cap sorpresa tindrem un superàvit
que rondarà els 800 mil euros i, al 2012 tancarem just, és a dir, l'hem ajustat al màxim
perquè no tinguem ni dèficit no superàvit.
Aquí pot sobtar el superàvit del 2011, on tenim el truc? Hem demanat uns crèdits
aquest any. L'any 2011, hem tingut uns 500 mil euros de crèdits, que són uns beneficis
directes, que també serien ficticis, i què en fem d'aquests? Els restem per no tenir-los
en compte. Sí no haguéssim demanat cap crèdit aquest any, continuaríem tenint un
superàvit que ronda els 300 mil euros. Al 2010, no li hem restat res, perquè no hi havia
hagut crèdits; però, sí que hi va haver un dèficit.
Què és el què esperem fer amb aquelles inversions de 747.836 euros que teníem
pressupostat en el pressupost 2012? Tenim 71 mil euros, que són per acabar de
redactar el nou Pla urbanístic, 164 mil euros, que és el què haurem de pagar pels
terrenys del Col·legi sant Jordi, 99.195 euros per unes obres que s'han de fer a Palà, a

la plaça nova. D'aquesta inversió tenim acceptada uns 60 mil euros del PUOSC, i per
tant, haurem d'anar amb els fons propis de l'Ajuntament, per a acabar de pagar els 40
mil euros restants. El que preveiem dels terrenys del cementiri, 186.827 euros.
Preveiem l'edició d'un llibre sobre Pau Duarri, que va ser qui va dissenyar l'urbanisme
del poble, i en especial el passeig Ramon Vall; hem adquirit un desfibril·ladors;
canviarem el , que és aquella lona que s'utilitza per protegir el pavelló quan
es fan concerts; està previst muntar una antena wifi a Palà de Torroella; enregistrar un
CD de les músiques del mestre Castella; tenim una subvenció del PUOSC per arreglar
un camí de Castelladral, que té una subvenció de 80 mil euros sobre un pressupost
total de 100 mil, i per tant, hi haurem de posar 20 mil euros propis; s'ha de renovar una
part dels equips de Canal N i de l'emissora municipal.
Tenim unes inversions ajustades, i ens agradaria fer moltes més coses, però hem de
ser realistes i hem d'ajustar el què tenim.
Podem trobar a faltar dues inversions que n'hem parlat a vegades i no hi són, però que
esperem fer-les, que són l'adequació de terrenys per l'Institut – Escola, per a què s'hi
puguin instal·lar els barracons per a poder cursar els cursos d'E.S.O o, en el seu cas,
arranjar el que queda d'aquí l'Escola de Música i, alguna solució al cementiri, una
possible ampliació perquè és probable que quedi exhaurit.
D'on sortiran els números? Com heu vist, hi ha previst al 2011 un superàvit que es
veurà reflectit en el romanent de tresoreria i, en el moment, quan ja el tinguem oficial,
esperem que el romanent de tresoreria pugui finançar aquestes dues inversions, que
no les podem posar al pressupost perquè no disposem de suficient crèdit.
A partir d'aquí, hem fet una mica les coses que podien ser més rellevants. Ens hem
“apretat” el cinturó, i això vol dir que, per a poder absorbir la disminució d'ingressos
que preveiem i poder absorbir el pagament de la sentència dels terrenys del cementiri,
que és, a més a més, de la que ja teníem al 2011, necessitem disminuir la despesa.
Està previst que disminuïm altre cop el què ingressarem amb els grups municipal i,
gairebé totes les entitats tenen una reducció aproximadament del 10%. També hem
apretat molt les festes, hem tret molta despesa en les festes.
La Festa Major de Navàs la preveiem fer-la amb 59 mil euros, i l'any passat al
pressupost n'hi havien 70 mil euros. Aquest any ja no es van gastar 70 mil euros, és
van gastar 65 mil euros de pressupost, i ara encara “apretem un forat més del cinturó”.
En general, hem reduït totes les festes, la Fira de Primavera també, teníem 40 mil
euros i l'haurem de fer amb menys.
Residència d'Avis
Pel que fa a l'ordinari, la residència no té inversions, per tant, és molt més curt. Com
veieu és gairebé tot despeses de personal. D'ingressos d'inversions hi va haver el
2010, perquè es van vendre uns terrenys a Sallent, que és una cosa atípica que va
passar al 2010; i al 2011, no hi ha estat, i al 2012 tampoc preveiem que hi hagi cap
venta d'aquest tipus.
Serveis Municipals de Navàs
El pressupost de les aigües no l'hem fet per no allargar més la sessió, però només dir
que és un pressupost que l'hem fet a fi que sigui útil, que sapiguem ben bé on els
comptes estan molt pensat, molt estudiats respecte el què es va gastar realment l'any

passat, de manera que ens sigui molt útil a l'hora de saber per on passem en cada
moment de l'any, i per a poder dir: per fer això, ens podem gastar fins aquí i no podem
gastar més, perquè si ho fem, no en tindrem prou, i tots sabem fins on podem arribar i
que és el què hem de fer.
Per poder-ho fer ens hem hagut d'ajustar molt, i el què es notaria més és en la
despesa de personal, que hi hauran unes amortitzacions de llocs de treball. Si
comparem les despeses de personal pressupostades dels dos anys, veurem que la
diferència és abismal, però sí que és veritat que és tan gran per què amortitzarem llocs
de treball que ja eren vacants, és a dir, no estaven ocupats i al 2011 no s'havia
executat, i per això, heu vist la diferència de personal amb 2011; en canvi, si ho mirem
amb el pressupost sí, perquè al pressupost s'havia previst, ja que si tens una
s'ha de preveure partida al pressupost, i llavors, aquella que hi ha hagut tot
l'any, són despeses que no has executat.
El què hem fet és fer el pressupost . Sabem que aquestes no les
cobrirem aquest any i, per tant, no les hem pressupostat. Tot i així, sí que és veritat
que hi han llocs de treball que no són , hi ha treballadors que encara avui
estan treballant. Hem hagut de reorganitzar la feina d'una altra manera, de forma que
pugui ser més eficient per l'Ajuntament.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): En Primer lloc, agrair l’atenció que ha tingut l'Equip
de govern en facilitar-nos la documentació amb antelació suficient per a poder estudiar
detingudament el pressupost 2012, que avui ens presenteu per la seva aprovació.
Així mateix, i abans d'entrar en l'anàlisi tècnic, des del grup de Convergència volem
felicitar al equip de persones de l’àrea econòmica pel treball fet; creiem que amb
professionalitat i amb força cura.
Nosaltres sabem, per experiència pròpia, que no és fàcil quadrar un pressupost en un
entorn de crisi com l’actual. Més ben dit, és molt difícil. Evidentment, al no haver-hi
pogut participar, ni nosaltres, ni cap ciutadà de Navàs, no podrem entrar a valorar la
metodologia de com s'ha elaborat, però sí que en el transcurs de l’exercici podrem
valorar les maniobres que s'hauran de fer, si és que se n'han fet, per a aconseguir la
seva correcta aplicació.
En tot cas, reitero, felicitats als tècnics de l'àrea econòmica per la feina feta i la que
hauran de fer durant l'exercici. Així doncs, amb temps suficient hem llegit, estudiat i
escoltat i avui hem vist amb molta atenció la proposta d’aprovació dels pressupostos
corresponents a l'exercici 2012, que amb tot el reguitzell de números que hem escoltat
i de les bones intencions expressades, no s’ha fet res més que el què tocava fer.
Hem vist i hem escoltat una voluntat de fer per a fer front a una situació
de crisi, però cal que manifestem, arribats al punt de les primeres valoracions, que al
nostre entendre no s’ha tingut amb compte la vertadera prioritat que una situació com
l’actual requereix. Creiem que s’ha actuat més amb clau partidista que no pas amb la
voluntat de fer front a les verdaderes necessitats que la societat navassenca ens
demana.
En l'anàlisi que volem fer sobre el pressupost ens centrarem bàsicament en el de
l’Ajuntament, que és evidentment on recau tot el pes econòmic del mateix. Això no vol
dir que no hem analitzat el Patronat de la Residència i els Serveis Municipals de
Navàs, però no hi farem gaires més comentaris que una modesta recomanació a la

Regidora d’Atenció a les Persones, recordant-li que la Residència té un òrgan
consultiu que es diu , i que en tot aquest mandat encara no s'ha reunit; i
creiem sincerament que a la Residència han passat i estan passen prou coses com
per a què es tingui un respecte institucional per a les persones que el formem, les
quals es mereixen, com a mínim, estar informats de les incidències econòmiques, com
aquest mateix pressupost, per exemple; les laborals, que n'hi han hagut, i molt ens
temem que n'hi seguiran havent, i d'organització tècnica, que ens consta que s'estan
elaborant a esquenes, no tan sols del Patronat.
Ajuntament:
En l'exercici 2011, el govern de CDC – PSC, ja immersos en un entorn de crisi, ja
varem fer front a uns ajustaments pressupostaris molt importants. Vull recordar que
tant el capítol de despeses com el d'ingressos, ja els varem rebaixar tots dos més d'un
12,80%, uns 880.000 euros aproximadament.
Enguany la rebaixa és menor, poc més del 9,10%, uns 540.000 euros. És a dir, que en
la nostra rebaixa d'ingressos i despeses, l'aprimament de pressupost que nosaltres
varem fer l'any passat va ser de 3,70 punts superior al que se'ns proposa avui.
Aquesta dada és la que dóna cos a les intencions del pressupost i atenent a la
importància que cadascú li vulgui donar, però sí que val la pena recordar que Navàs ja
va fer bona part dels deures en el fort ajustament fet el 2011, i que ha permès que
vostès no hagin hagut de fer un esforç tant pronunciat enguany, al menys amb algunes
que altres partides.
Per tant, deixin que els digui que vostès avui estan recollint els fruits de les polítiques
de contenció fetes en exercicis anteriors. L'Ajuntament de Navàs que vostès s'han
trobat, diguin el què diguin a les seves reunions informatives i en plena campanya
electoral, és un dels Ajuntaments que més ha tingut cura del seu endeutament i que
menys ha malmès la seva economia, i més si tenim en compte la relació
patrimoni/endeutament. Dit això, deixin que passi a analitzar allò que creiem que cal
dir sobre el seu contingut, la part més essencial del pressupost, i que ens permetrà,
com a oposició, fer una anàlisi en més profunditat.
Pla d'Inversions:
Observem que, respecte a l'exercici 2011, hi ha un increment en inversions del
18,71%.
Podem entendre aquest increment, bàsicament produït per l’execució de la sentència
del cementiri, compensada, evidentment, amb un increment del patrimoni propietat de
l'Ajuntament, però sí que ens estranya no veure cap previsió pel que fa a la segona
fase de l’institut-escola. Deixo per a una posterior anàlisi política, i no tècnica, la gran
quantitat d'inversions programàtiques, tant d'Esquerra, com de la CUP, que aquí no
apareixen.
Personal:
Aquí ja no parlem de temes tècnics ni de pensament polític, aquí parlem de persones;
per tant, en aquest capítol és on es pot observar la sensibilitat d'aquest Equip de
govern cap a les persones.
Llocs de treball a l'Ajuntament any 2011: 88 persones. Any 2012: 78 persones
Llocs de treball Residència any 2011: 45 persones. Any 2012: 44 persones

Total: 11 llocs de treball menys en un any
Béns corrents i serveis:
Aquesta partida, que es pot rebaixar un 15,69%, reflexa, com cap altra, la bona gestió
feta en les inversions de l'any 2010 i 2011 amb les obres fetes, que varem orientar i
prioritzar cap a l'estalvi energètic. Potser sí que al passeig hi tenim menys llum que
abans, però les inversions de nova il·luminació allà, i també a la font de la plaça, al
carrer de l'Església, al patí de l'Escola de Música, el canvi de la il·luminació dels
semàfors, els permetrà a vostès poder pressupostar més d'un 15 % d'estalvi en
aquestes partides.
Serveis i infrastructures:
Aquí voldríem fer una observació prèvia. En l'exercici 2011, aquesta partida es
composava d'urbanisme, obres, serveis, planificació, habitatge, infraestructures,
carrers, etc. Era l'anomenada orgànica núm. 2, amb una inversió total de prop de
842.000 €. Enguany, suposem que, degut a una reestructuració comptable, s’ha
subdividit en dues partides orgàniques, la núm. 2, que la forma “serveis i
infraestructures” i la núm.19 “planificació, urbanisme i habitatge”.
La suma de les dues partides és de 927.000 €. amb un diferencial de més 85.000 €.
Tot i que s'incorpora una partida nova de 186.000 euros, entenem que és per el
pagament de l'expropiació dels terrenys adjacents al cementiri. El càlcul ens diu que
s'ha previst el pagament a cinc anys, cosa que ens dóna a entendre que la visió
optimista d'obtenir un acord, com el que va obtenir l'antic Equip de govern amb els
terrenys de l'ampliació de l'escola Sant Jordi a deu anys, no ha estat possible.
Ens estranya també, veure només 10.000 euros en arranjament de camins i vies
rurals, 18.000 l'any passat, i 12.300 en les urbanes, 38.000 al 2011. Quantitats més
que per les necessitats del nostre municipi.
Promoció Econòmica:
A l'exercici 2011, 129.000 €, i a l'exercici 2012, 123.000 €, en total uns 6.000 euros
menys en promoció econòmica.
Voldria recordar que l'any passat, quan el nostre Equip de govern va presentar el
pressupost, el Sr. Joan Bertran, en representació d’ERC, ens va dir: “Creiem que hi ha
un apartat que està molt descuidat tots els anys, l’any passat ja ho vam fer notar i
aquest any creiem que encara es nota més, i és la promoció econòmica. És un apartat
en que l’Ajuntament de Navàs no inverteix, el té com descuidat. Si en el seu apartat
descomptem el sou del tècnic, ens quedaria que la inversió és molt baixa, quan en
aquesta època el que convindria és ajudar a les empreses, ajudar als comerciants per
intentar crear llocs de treball, o com a mínim impedir que se’n destrueixin”
Senyor Bertran, enguany 6.000 € menys que l'any anterior. Després de totes les
reunions fetes amb comerciants i empresaris del poble, i amb tot el que la seva
candidata va arribar a prometre, crec que sobren els comentaris. Només li volíem fer
notar, creiem que aquesta part del pressupost l'ha descuidat.
Com de descuidat creiem que tenen el mercat setmanal. Voldria que se'ns escoltés
amb esperit constructiu. Voldríem llençar un senyal d'alerta respecte el mercat

setmanal. L'equip de Convergència creiem que a Navàs tenim algun que altre
problema al mercat, ja que cada setmana hi tenim menys parades i, algun que altre
paradista agafa molts més metres dels que té contractats; i observem, com a usuaris
del mercat, perquè regularment ens hi passegem, que algunes parades probablement,
caldria que la Policia Local ho revisés, no tenen llicència. Creiem que hi haurien de
treure el cap i donar-hi una ullada, per què hem d'entendre que aquestes anomalies
passen perquè vostès no ho deuen haver vist. D'aquí la nostra aportació.
Acció Social:
L'any 2011, 971.000 euros, i l'any 2012, quasi 860.000 euros.
Baixada en plena crisi, amb molta més demanda en els nostres Serveis Socials de
prop de 118.000,00 euros en atenció a les persones.
No entenem com la Regidora de l'Àrea ha permès aquesta immensa retallada en la
seva àrea, la que hauria de ser prioritària i imprescindible. Creiem que aquest
pressupost ens aboca a molta tensió per culpa de demandes que no es podran
atendre.
Cultura i Comunicació:
Aquesta partida en l’exercici 2012 també s’ha subdividit en dues orgàniques: la núm. 7
“cultura”, dotada de 143.600 €; i la núm.10 “comunicació”, amb una dotació de 26.300
euros, amb total, aprop de 170.000 euros. Volem recordar que en l'exercici 2011 la
dotació total era de 280.000 euros.
L'any 2011, 280.000 euros, l'any 2012, 170.000 euros. És a dir, que es destinen
110.000 euros menys a cultura, per a fomentar el nostre patrimoni cultural, no estar
gents malament.
Esports i Esbarjo:
Aquesta partida també baixa amb 96.500 euros. Sí que volem fer notar que 50.000
euros d'aquesta rebaixa corresponen a una partida que estava prevista, com a la
subvenció nominal al complexe esportiu de l’Eix, que havia aparegut en els darrers
exercicis amb diferents imports i dels quals el nostre Equip de govern, malgrat el que
es pugui dir malintencionadament, no s'havia transferit ni un euro, en espera de
determinar, com ja vam dir sempre en aquest Ele, un acord comú de tots els partits
aquí representats, respecte a l'anàlisi dels comptes presentats i el futur d'aquest
servei.
Entenem que treure aquesta partida ja és una declaració de principis, del desig de
futur que aquest Equip de govern té respecte a aquesta instal·lació.
Seguretat Ciutadana i Protecció Civil:
Aquesta partida es rebaixa en més de 161.000 euros. La Policia Local és un dels
serveis que més es veuran afectats aquest 2012, amb una reducció de plantilla de tres
agents.
Com que en vull mantenir en un anàlisi tècnic i no polític, poca cosa més diré en
aquest apartat, que més una reflexió política profunda.

Ensenyament:
La partida d'ensenyament és retalla en 51.000 euros envers l'exercici anterior. Bona
part d'aquesta retallada és perquè aquest Equip de govern s'ha carregat, de cop, l'ajut
que nosaltres destinàvem de 30.000 euros per a què el cost dels llibres del nostre
alumnat sortís més barat a les famílies del nostre poble; és a dir, 110.000 euros menys
en cultura, i 51.000 euros menys en ensenyament, marquen també la línia del què
serà la sensibilitat d'Esquerra i la CUP en aquest mandat.
Medi Ambient, residus i neteja viària:
En l'exercici 2011 en la taxa d’escombraries es van pressupostar uns ingressos de
392.400 €, per unes despeses de 322.200 €, amb un diferencial positiu de 70.200 €
com a previsió per als possibles imprevistos que poguessin donar en el servei. Aquest
exercici del 2012 es segueix una política idèntica, amb un diferencial a favor de
l’Ajuntament de 65.600 € que hem de suposar també en previsió de possibles
imprevistos. Per tant, res a dir, perquè s'ha pres com a referència la nostra manera de
fer.
Però, ens crida l’atenció que precisament s'hagi fet idèntic que nosaltres, quan l'any
passat, en aquest mateix Ple de pressupostos, el Sr. Joan Bertran, en nom d’ERC,
ens va dir textualment: “Veiem que en la taxa d’escombraries està previst ingressar
bastants més diners dels que està previst gastar-hi, cosa que tampoc ho veiem lògic,
ja que, creiem que una taxa com és la d'escombraries hauria de ser amb saldo zero.
Els ciutadans haurien de pagar el cost i no que l’Ajuntament l’utilitzés per finançar
altres aspectes. Una taxa d’aquest tipus hauria d’intentar cenyir-se al seu cost”. Això
ens deia el representant d’ERC l'any passat a l’oposició, i ens en demanava
explicacions. Què ens diu ara des del govern, amb una situació idèntica que l'any
passat? Ja ens dóna la raó?
I ja per acabar la meva intervenció, dir que creiem que seria interessant, i fins i tot
necessari, fer una previsió al pressupost per a possibles impagats i morositats, que de
ben segur es donaran.
Hem llegit recentment, a la premsa comarcal, que l’Ajuntament de Manresa tanca
caixa amb 3 milions d’euros de morositat del tot incobrables, per tant, creiem que, en
la proporció del nombre d'habitants del nostre poble, valdria la pena tenir-ho en
compte i fer quelcom.
Sr. Josep Oliva (regidor): Després d'aquest anàlisi més tècnic que ha fet el nostre
company regidor, el Toni Claramunt, ens agradaria fer unes consideracions amb un
caire d'un anàlisi més polític i no tant tècnic com el què ha fet el Toni.
A ningú se li escapa que al Ple dels pressupostos és el Ple més important de tot l'any,
ja que marca quina serà l'autèntica línia política de l'Ajuntament. Els grups polítics ens
podem omplir la boca de discursos dient que farem les coses prioritzant segons quines
polítiques o prenent quines decisions, però el pressupost marca que hi ha de cert o no,
o la voluntat d'aplicar-les qui les promet. I aquí, és on hem vist d'una forma clara que la
maquinària propagandística d'aquest Equip de govern es desmenteix a sí mateix a
través dels pressupostos. Com es pot parlar de participació ciutadana com un dels
elements amb els que es vol diferència aquest Equip de govern de l'anterior, sí els
pressupostos no han estat participatius? La participació no és només per les festes o

per fer assemblees criticant als demés; ho ha de ser, principalment, per a construir el
poble de tots; i amb els pressupostos, és com millor es pot fer.
El Toni Claramunt ja hi ha fet referència, però crec que cal felicitar-lo, a ell i al seu
antecessor, l'Antoni López, per la feina que van fer de contenció de la despesa i de
contenció de l'endeutament, i de com van resistir-se a les temptacions que els
provocava, el qui era, aleshores cap de l'oposició, i avui és el defensor d'aquests
pressupostos, per tal que l'Ajuntament s'endeutés financerament per fer més
inversions, ja que reconeixia, en aquelles seves intervencions, que estàvem massa
poc endeutats. Si ara ja es queixa pel deute que diu que té, que faria amb el què ell
encara ens hi volia sumar?.
Ens preocupa molt veure que sense cap sensibilitat cordial amb els interlocutors legals
dels treballadors i la presentació d'un estudi tècnic que justifiqui les decisions preses,
aquest Ajuntament es carregarà, de cop, en un sol exercici, onze llocs de treball.
D'aquests onze llocs de treball, tres corresponen a agents de la nostra Policia Local.
Decisió la d'aquesta baixa de dotació tant important i sobtada, que ens preocupa per
dos aspectes importants:
1. Veure com la nostra policia es troba en una situació d'absoluta precarietat
per la manca de línies clares d'actuació, per part del seu regidor; que està
més preocupat per treure gent i canviar els seu comandament, que no per
preocupar-se per la coordinació de l'equip i del mateix cos, amb la resta de
cossos de seguretat.
2. Per què en una situació econòmica en la que vivim, és molt important
garantir la seguretat dels nostres ciutadans, garantir la seguretat dels nostres
comerços i garantir la seguretat de les nostres industries.
La visió que semblen tenir els nostre responsables polítics actuals és que la Policia
representa repressió i no protecció, i això ens preocupa i molt. És aquesta visió la què
ha provocat que la partida de multes d'infraccions de circulació del pressupost sigui
només d'1 euro? Això és tot el pensem ingressar? Hi ha alguna consigna per a què no
es posin multes, es faci la infracció que es faci? Volem significat en aquest sentit, que
el pressupost en seguretat i mobilitat urbana baixa un 27%.
Altres 3 llocs que s'amortitzen són la Brigada municipal, i sí a això li sumem la
important retallada en inversió en manteniment de carrers més d'un 67%, i de vies
rurals, més d'un 44%; els navassencs ens haurem d'acostumar a fer quan
circulem pel carrer, com ja fa molts mesos que estem fent a la part nord del passeig,
on tres forats ja s'han fet famosos per a tots els conductors que hi passen. De fet, són
tan vells com aquesta legislatura, 9 mesos sense tapar-los és un bon embaràs, que fa
estar als conductors navassencs i .
Ja que parlem del passeig; els regidors d'Esquerra Republicana van manifestar en el
mandat anterior el neguit que els transmetia la gent del poble per la poca il·luminació
que hi havia, després de les inversions que s'havien fet. Avui veiem aplaudida aquella
decisió, per l'estalvi del cost energètic en l'enllumenat públic, que es veu reflectit en el
pressupost: enllumenat públic 8,74% menys. Això demostra que en la responsabilitat
del govern, cal prioritzar l'eficiència per davant del populisme.
El què no entenem, de cap de les maneres, i això sí que ens agradaria que ens ho
expliquessin ben detalladament, és la baixa en més de 110 mil euros en acció social.
La situació de crisi que estem vivint, que implica que aquest 2012 els Serveis Socials i

l'atenció a les persones ha de ser la política prioritària i imprescindible en els
ajuntaments, vostès decideixen castigar aquesta partida. Sembla incomprensible una
baixada del 3,85% en atencions benèfiques i assistencials, del 14% a l'administració
general dels serveis socials, del 27% en acció social i de l'11%, 85 mil euros en
assistència a persones dependents. Encara agreuja més aquesta situació, veure com
ingressos pel cofinançament dels serveis assistencials que prestarà l'Ajuntament, allò
que l'Ajuntament cobrarà per prestar-los, s'incrementa en un 25%, ingressem més i
gastem menys, i la veritat és que és molt difícil d'entendre.
Per a demostrar encara més la insensibilitat d'aquest Equip de govern té amb la
realitat econòmica que viuen les nostres famílies, enguany, es carreguen de
cop, ja ho ha dit l'Antoni Claramunt, els 30 mil euros que durant els 4 anys anteriors
l'Equip de govern va mantenir per subvencionar, amb més de 50 euros, la compra de
llibres escolars; però sobretot es feia també per posar en valor la magnifica feina que
han fet les Associacions de Pares i Mares del nostre poble en el reciclatge de llibres. El
proper mes de setembre, més d'una família ho trobarà a faltar.
Com es poden elaborar uns pressupostos de la Residència d'Avis de Navàs sense
haver reunit al Patronat en els quasi 9 mesos que porten vostès al govern? El Patronat
ha de donar la seva opinió respecte a la orientació en gestió, i amb un pla consensuat
per prioritzar les inversions.
També recordem la campanya tan dura que la CUP ens va fer en defensa del nostre
patrimoni cultural, i ara, quan els toca a ells demostrar amb fets si s'estimen o no la
nostra cultura, apliquen una rebaixa esgarrifosa en allò que és promoció de la nostra
cultura i el nostre patrimoni. Festes populars i cultura, rebaixa del 40%; festes culturals
i esportives, rebaixa del 20%.
El regidor d'hisenda ens parlava de la seguretat d'aconseguir amb els propietaris dels
terrenys adjacents al cementiri, el mateix acord que varem assolir en menys d'un mes,
amb els propietaris afectats per l'expropiació de l'Escola Sant Jordi, per fer el
pagament en 10 anys. No sabem, sí després de tots aquests mesos que han
transcorregut, i si recordem que la sentència va ser notificada el passat mes de maig
del 2011, encara no s'ha arribat a cap acord, i tampoc sabem per què es pressuposta
com si s'hagués de pagar en només 5 anys.
Una inversió que depèn directament de l'Alcaldia, que ja s'han fet referències a
l'exposició del regidor, i diem que depèn directament de l'Alcaldia, perquè no té
delegada aquesta regidoria, és l'Institut – Escola. L'Alcalde manifestava fa uns dies,
que no s'ha fet la inversió a la segona planta de l'Escola de Música per què té molt
avançades les negociacions per posar els mòduls, allò que en diem “cargoleres”,
aquest mateix any; cosa que celebrem. Però, l'alegria no és complerta, per què
observem que encara no han començat les obres de condicionament de l'espai on han
d'anar ubicats o, si hi ha hagut al canvi respecte del terrenys on s'instal·laran, i com es
podrà atendre el cost de la inversió, sí no està ni reflectit en el pressupost. Recordem
que aquests mòduls han d'estar instal·lats, si no hi ha hagut cap variació, al més de
juny, no al setembre.
Que lluny queden aquells temps en els que es reunia la Comissió Pro - Institut amb el
govern, l'oposició i els representants de la comissió, per tal que tothom estigués
informat de les decisions que afectaven a aquest servei. Seguint amb l'Institut – Escola
Sant Jordi, enguany rebrà 2.700 euros menys d'ajut, i a l'Escola Sant Josep, li
desapareix l'ajuda de 3.000 euros l'any, que venia rebent, cosa que esperem que sigui

un error, ja que, de no ser així, representaria un atac sense precedents a una escola
concertada on assisteixen molts fills de navassencs i navassenques que també
paguen els seus impostos en aquest Ajuntament. I ja que parlem d'errors, també
estaria bé que es repassessin una mica més bé els pressupostos, ja que crec que és
important repassar-ho bé, ja que apareix per duplicat la important subvenció a les ADF,
com sí els estiguéssim subvencionant al 2012 dos anys.
Voldríem fer també un repàs més ràpid, per no allargar-nos, a altres partides que ens
han cridat l'atenció.
Reducció del 60 % en formació del personal, una obligació patronal reflectida
en el conveni. Proposem que aquí, el Comitè d'Empresa hi hauria de dir també
la seva.
Reducció del 10% del pressupost de la Fira de Primavera. Senyor Joan
Bertran, en la seva exposició l'ha comparat amb una festa del poble, i no és
una festa, sinó que ha de ser una inversió en promoció del nostre comerç i de
la indústria, i més ara, en plena crisi.
Un 40% de reducció en la partida de foment de l'ocupació.
Una reducció del 61% en la partida de protecció civil.
Una reducció del 13% en promoció i foment de l'esport.
Augment d'un 137%, 36 mil euros, que bé que haurien anat per a subvencionar
els llibres de text, en societat de la informació; és a dir, publicitat, propaganda,
edició i distribució de publicacions; és a dir, els traiem dels pares, per què els
fem servir nosaltres.
Reducció generalitzada de subvencions a les entitats. El senyor Joan Bertran
ho ha dit molt de passada. Les entitats rebran de terme mig un 10% menys de
subvenció, això sí, amb nombroses excepcions. La Festa de la Gent Gran del
Club d'Avis, en ple any europeu de l'envelliment actiu, una rebaixa del 40%, l'11
de setembre, Diada de Catalunya, rebaixa del 12'50%; Esbart dansa Jove,
rebaixa del 22%; Fotofilm Navàs, en ple aniversari, rebaixa del 19%; Grup de
Geganters, rebaixa del 17%; Corre-llengua, i precisament ara que la nostra
llengua no deu córrer cap perill, rebaixa del 12,50%. En canvi, dotem d'una
nova subvenció de 600 euros a la Penya Malaguista, que creiem que se la
mereixen, evidentment, per la quantitat d'activitats que fan, però, xoca amb les
rebaixes que hem mencionat fins ara; Diada de la Interculturalitat, rebaixa del
43%; Defensa i protecció dels Drets dels Infants, rebaixa del 80%; violència de
gènere, després de manifestar-nos tots junts per repudiar-la, i amb els
successos que hem viscut al nostre poble, rebaixa del 30%; programació
cultural, teatre infantil del dia de reis, concert de Nadal, amb l'èxit i la bona
gestió que va tenir l'Agrupació Sardanista, la Diada de Sant Joan, que és la
festa nacional dels països catalans, suport al pubillatge en defensa de les
nostres tradicions, una rebaixa del 40%; activitats del mes de juliol al passeig,
rebaixa d'un 63%; carnestoltes, per poder consolidar l'èxit que té, rebaixa del
38%.
Comentaré també l'exposició que ha fet el regidor Joan Bertran, ben ràpidament. Hem
vist les columnes de despeses financeres, hem pogut observar com aquestes
despeses financeres, pràcticament costa de veure les “barres”, i amb una afirmació
afegida del regidor, dient que tenen molt poc pes les despeses financeres al
pressupost. En el tema de passius financeres reconeix que, fins i tot, teníem crèdits i
un endeutament que no era real, perquè era un endeutament que estava compensat,
per tant, poc endeutats i a sobre amb aquestes compensacions. Ha fet referència
també a les subvencions, i vagi per endavant que el nostre grup vol estar, sempre que

se'ns demani, al costat de l'Ajuntament; i sempre que se'ns necessiti, per a anar a les
institucions per aconseguir subvencions; per tant, fem aquest oferiment públic, en
aquest moment.
Celebrem també el canvi de discurs; el senyor Bertran avui ha dit que les inversions es
fan amb subvencions i amb saldos positius entre ingressos i despeses, i no amb
endeutament financer. Veig que ara que governa ja canviat el discurs. Un altre discurs
que canvia avui, ja reconeix per fi que les sentències són inversions en patrimoni, i no
sentències condemnatòries. Ho emmascara dient que són inversions peculiars o
inversions irreals, i sort que la comptabilitat no emmascara aquesta realitat, i que els
ha de posar a la partida d'inversions de l'Ajuntament. Ja que parla d'inversions i de
peculiaritats, ens sembla molt peculiar que a l'apartat d'inversions parli que s'invertirà
en llibres, en cd's, en defibril.ladors,... suposo que per engruixir el pla
d'inversions que se'ns ha presentat.
També ens agrada haver sentit anunciar que hi haurà una ampliació del cementiri, i
esperem que sigui gràcies al patrimoni que també s'ha aconseguit amb la inversió que
s'ha fet amb aquests terrenys. I ja per acabar, en la part final d'aquesta nostra
exposició, vostès mateixos van dir que consideren que el pacte de govern, on es
respon a la pregunta del regidor Josep Maria Santiveri, allò que els hi vam reclamar
tantes vegades que ens presentessin, allò que s'ha compromès a fer en aquest
mandat, és allò que apareix ara en els seus programes electorals. Només hem
d'agafar el programa electoral, posar-los de costat, i trobarem allà els compromisos
que vostès adquireixen en aquest pacte de govern davant del poble.
A final del 2012, quan s'acabi aquest pressupost, ja s'haurà esgotat més d'una quarta
part de la legislatura i, en aquesta més d'una quarta part de la legislatura, no haurem
vist, ni rastre, de la sala polivalent d'usos compartits per els entitats; de la via verda del
Mujal; del viver d'empreses; la creació de la zona del “Bosquet de Navàs”; la
rehabilitació de l'antic escorxador; l'ampliació de l'Escola Bressol, que per cert, no tan
sols ni rastre de l'ampliació de l'Escola Bressol, sinó que, a més, s'amortitza una plaça
de mestra; la millora dels accessos al pavelló; la pavimentació del passeig de
Circumval·lació; l'ampliació de places de residència, amb l'amortització de personal
laboral; la instal·lació de calderes de biomassa als equipaments municipals; la creació
d'una borsa juvenil d'habitatge; l'eixamplament de la carretera de Viver; les noves
reformes a la carretera de Berga; la urbanització dels carrers que estan pendents; la
re-situació de la pista de Skate Park, al parc de l'Estació; la creació d'un aparcament
de cotxes a l'antic solar del Cinema Espanyol; la millora de la senyalització i promoció
de la zona industrial; la senyalització de masies; les boques contra incendis al polígon;
l'ampliació del cementiri, que ja hi ha hagut un petit indici que hi ha voluntat; la
construcció d'un frontó, d'un rocodrom i d'una pista poliesportiva oberta a tothom, que
recordem que vam aprovar el MIEM, i de les propostes d'aquest, no en veiem cap en
aquest pressupost; i la organització de la Festa de l'Esport.
Ho deixem aquí, perquè encara hem d'escoltar la intervenció del portaveu socialista, i
també voldríem escoltar les respostes a una bona part de la nostra intervenció.
Sr. Josep M. Santiveri (regidor): Demanaria dues o tres coses. La primera, va
directament al que teníem de cap de l'oposició en el seu moment, i el que ara presenta
aquests pressupostos. Les intervencions que en el seu moment va fer estant a
l'oposició, les tornaria a fer estant a l'oposició, o no? Aquesta és la primera pregunta
que li faria al Joan. Un cop que has fet aquests pressupostos, et demanaria sí totes les
intervencions que vas fer a l'oposició, les faries ara havent passat pel govern?. Saber

si hi ha algun canvi o no, això m'agradaria saber-ho.
Segona. Amb el que realment es va anar explicant, no entraré partida per partida,
perquè és indubtable que segurament hi ha partides que podríem entrar-hi, sobretot
les d'ensenyament i altres de Serveis Socials. El que vaig entendre de l'explicació que
donaves tu Joan és que els ingressos i despeses en aquell moment, quan s'aprovava
aquest pressupost, eren bastant iguals, baixava molt, pujava molt; però, estava bastant
igual. El què et torno a demanar i demanaria, sí te'n recordes, en tots els
pressupostos, deies que els números els fèiem volar, que tot estava ; per tant,
et diria el mateix, sí amb la mà al cor, tu no diries que aquests pressupostos que
presentes estan molt , per què si més no, vas dir que estaven més o menys
igual. Que els i els ingressos estaven igual, comparats amb el què era abans
i, sí el què era abans, es podia contestar, que era molt , el què has presentat
ara, també seria molt . Que aquests 600 mil euros que dius que al final et
sobraran, ja m'agradaria veure si et sobraran 100 milions de pessetes, ja que en
aquest Ajuntament sempre hi falten per invertir, no que sobrin.
Entenc que el què fa oposició, ha de fer oposició, i el què fa govern, ha de governar; i
segurament, a vegades, a algú li hauria de canviar els colors de la cara quan diu una
cosa a l'oposició i quan la diu al govern; però, és que és així. A vegades, i per això
sempre dic, i als de la CUP també els pot passar, que hem començat a governar i no
hem passat per l'oposició, però a l'oposició crec que se n'aprèn molt més que
governant. Ho penso, i sabeu que he estat molts anys a l'oposició i molts anys al
govern, però crec que a l'oposició s'aprèn molt, perquè quan governes penses “que
diries estant a l'oposició que ara no ho dic”, doncs, el mateix que estaves dient tu
abans, Bertran. Estic convençut que sí tornessis a anar a l'oposició, no ens faries les
crítiques que ens vas fer, i segurament, té les creies en el seu moment, però els
pressupostos que presentes, si fa o no fa, l'únic avantatge que teníem nosaltres, en
aquell temps, i que tu no tens, que a les institucions hi anàvem a treure mes ,
ens donaven més diners per a fer inversions aquí al poble. Ens vam trobar els , uns plans que ara no tens, i vam poder fer moltes inversions que ara,
estaràs dos o tres anys, que no podràs fer una obra, perquè el PUOSC vindrà d'aquí
un parell d'anys, Xarxa de Barcelona vindrà d'aquí un parell d'anys.
Quan un és a l'oposició critica molt el què realment fa el govern, però la veritat és que
tots hi hauríem de passar, i la CUP també. Crec que també hauria d'haver passat per
l'oposició i després governar, ja què quan es torna al govern, ens pensem que tot ho
fem bé i no és veritat. Tots els que ens presentem, procurem fer-ho el millor possible i,
segurament, tothom ha tingut errades i tothom en tindrà; però el què si et dic és que no
diràs coses que després allà, estant al govern, no les puguis fer, no les puguis
transmetre de fer; estant a l'oposició, no ho fas després això.
És per això, que no faig una crítica explicita, com ho han fet els de Convergència en
aquests pressupostos, perquè sé que és complicat i difícil; sé i n'estic segur que tu,
Joan, que t'has donat compte que el què deies per un cantó, no és el mateix que reps
a l'altre banda; i a vegades, algú s'ho hauria de repensar això, no és el mateix. Com
tots, i com els que estem en aquesta taula, el què volem és que vinguin el màxim
possible de coses al poble per fer, des de Convergència que, estant en institucions
s'han ofert, i nosaltres i jo, des de la meva modèstia persona, si puc servir en alguna
cosa de subvencions, que també n'he tramitat mitjanament bé, si us podem ajudar bé,
però, això és el que queda, per què voleu o no, tard o d'hora, també marxareu, i els
que vindran també faran una crítica de la gestió que deixareu. Crec que és així i no hi
ha més volta.

Sr. Jaume Casals (Alcalde – President): Primer de tot, comentar sobretot que un
programa electoral hi ha la intenció de complir-lo sempre, i per això es tenen 4 anys.
Portem 9 mesos de govern, i quan vulguis, podeu citar el que hem fet dels diversos
programes electorals, no només el que no hem fet, ja que ens queden 3 anys per
endavant, per a intentar fer-ho.
En segon lloc, comentar que el context econòmic és el que és, és molt complicat i, a
més a més, tenim el tema aquest de les sentències, que ens condiciona bastant a
l'hora de fer els pressupostos. Si no hi haguessin aquests 480 mil euros per pagar
unes sentències, aquests pressupostos serien uns altres. Els ingressos també estan
molt més limitats.
Comentaves la participació ciutadana. La participació ciutadana es tracta, primer de tot
d'intentar i fer-li entendre a la gent, com funcionen les coses. A partir d'aquí, ells
podran participar-hi. El que no podem fer és, després de mai, en els més de 150 anys
d'Ajuntament a Navàs, mai s'ha fet un exercici de consulta al poble en tema de
pressupostos, i ara carregant-s'ho a nosaltres. Nosaltres, que hem fet, amb les
ordenances ho vam fer, les vam proposar i vam exposar a la gent, i heu de recordar
que en campanya electoral d'unes altres eleccions, que no tenia res a veure, una acció
de govern, varem explicar com funcionaven aquelles ordenances, perquè la gent
aprengui com funcionen i llavors, l'any que ve, si que les podrem fer participatives. El
que no podem fer és un exercici d'hipocresia, intentar fer un pressupost o unes
ordenances participatives, quan la gent no sap ni com funcionen. Primer, potser que
donem les eines a la gent, i després podran fer aquest procés participatiu. Ara, la
nostra tasca és la i en aquest procés d'educació i d'informació per a
què s'engresqui i participi en projectes i pressupostos futurs i en ordenances futures.
Els altres temes no te'ls puc respondre tots per què hi estaríem bastant estona.
Recordar que de l'Institut – Escola estem negociant encara, falta llimar alguns petits
detalls. Estan força avançades les negociacions, però no estan tancades. Ja voldríem
que estiguessin tancades i ja ho hauríem manifestat, però amb el Departament
d'Educació estem dialogant i està bastant avançat, falta acabar de perfilar quatre
serveis que no desgranaré. Sí que voldria comentar que l'Institut – Escola de
Castellterçol va estar apunt a finals d'agost, i al setembre van començar el curs amb
normalitat, i com antic professor que era, i ho tornaré a ser d'aquí uns anys, al juliol i
l'agost l'activitat que hi ha és de professors, fent reunions de claustres i acabant de
perfilar algunes coses sobre les notes, per tant, em sembla que l'estructura aquest any,
els mesos de juliol i agost no sé per què la voldríem. Al setembre treballarem per què
hi sigui i, si no hi pogués ser, ja ho hem comentat, potser ho hauríem de tornar enrere i
fer la remodelació de l'Escola de Música; però comptem que hi podrem ser a temps.
Batallarem al màxim per ser-hi, per estalviar-nos aquesta segona fase innecessària,
que vosaltres sí que havíeu previst. Si féssim les reformes aquí estaríem fent el mateix
que vosaltres vareu pactar i, simplement, estem intentant estalviar aquests euros. Per
tant, crec que estem en el camí correcte i tan de bo ho aconseguim, però, si no ho
aconseguíssim, acabaríem fent el mateix que havíeu pactat vosaltres, per tant, quan
us pengeu medalles també les pengeu a tots, si-us-plau.
D'altra banda la cultura popular, subvencions i tot el tema aquest. Hem pensat que,
repartint el patiment d'aquestes retallades, i ho sento, però, s'ha de dir així,
aquestes retallades o rebaixes que hem hagut de fer a les subvencions, les
hem repartit una mica a cada entitat, i la majoria són del 10 %. T'has dedicat a
remarcar casos concrets, has dit que amb això no potenciàvem la cultura popular. Per

exemple, a nivell de regidoria d'Educació, vinculada a l'Escola de Música, es gravarà
un compacte, és a dir, els alumnes de l'Escola de Música, estant aprenent les
músiques del Mestre Castella i gravaran un compacte ells mateixos amb les peces del
Mestre Castella. Em podríeu dir, sí mai hi ha hagut una gravació seriosa de les
meravelloses músiques del Mestre Castella, o de les músiques populars d'aquest
poble? No n'hi ha cap de gravació d'aquest tipus. Per primer cop es fa això, és pioner,
és promoció de cultura.
D'altra banda, s'ha comentat que donàvem noves subvencions a la penya Malaguista,
però tampoc s'ha comentat que donàvem una nova subvenció a l'Associació Cultural
Pi Tort, i a l'AMMA també, per exemple. L'Associació Cultural Pi Tort, una gent del nucli
de Palà de Torroella que estan molt contenta amb nosaltres, perquè ens veuen, no ens
veuen un cop cada 4 anys, sinó que ens veuen que hi anem fent coses, que pensem
en el desenvolupament d'aquella zona, que també forma part del nostre terme
municipal. Aquesta gent està contenta perquè veuen que per primer cop se'ls escolta, i
s'hi han afegit com a subvenció. Ja hi havíeu parlat vosaltres, ja estava promesa la
subvenció però no es va executar mai. Nosaltres hem posat fil a l'agulla i hem tirat
endavant amb això.
El que comentaves de la reducció de les subvencions, també de les festes populars,
com el carnestoltes, la Festa Major, que amb menys diners van anar més bé les coses.
Es van fer actes un pel més lluïts, l'any que ve haurem d'optar per aquesta via, no
podem seguir sent el poble que anys enrrera portava dues gran orquestres, no ens ho
podem permetre, hem de repensar els models, i és una via que, si sabem gaudir bé de
la festa, amb menys diners podem tenir una gran Festa, es tracta d'esprema el cervell,
d'imaginar-hi i sobretot de participar-hi. Les entitats que han rebut una petita subvenció
tindran molts altres suports, i si no, la prova la veuràs al carrer, ja que crec que totes
les activitats van a més, a les entitats cada cop hi ha més gent i també posen el seu
granet de sorra individual, a vegades aportant part del seus diners, a vegades tibant de
la subvenció, però crec, i ho veuràs, que aquesta teixit cultural avança a pas valent.
També comentaves les retallades de les subvencions del carnestoltes. No sé si vau
tenir el plaer d'assistir al carnestoltes fa pocs dies. No sé si el vau anar a veure, no sé
si va canviar alguna cosa respecte altres anys, parlem-ne. Jo entenc que han millorat
bastants coses, per tant, amb una retallada de pressupost d'uns 5.000 euros, està
pressupostat aquí, ha anat igual de bé, o més fins i tot, no sé. Per tant, donem temps a
aquest Govern per a què desenvolupi aquest pressupost i per a què justifiqui, amb el
temps, i en aquest any totes aquestes partides. Ja hem dit, d'entrada, que era un
pressupost molt , que estem filant molt prim amb això, per què?, perquè no
volem fer un pressupost , Josep Maria, justament per això. Hem d'intentar ser
el màxim de realistes possible.
Un altre punt, el llibre del Pau Duarri. Està projectat uns 10.000 euros per aquest llibre,
i ja veurem sí serà aquest el cost, esperem que sí, però aquest llibre és una cosa de la
qual vosaltres us havíeu compromès en el Centenari de l'any Duarri, l'any passat al
2011, i això, nosaltres,ho portarem a terme.
Finalment, una altra petita inversió necessària d'aquestes per tapar els forats que has
comentat, són els desfibril·ladors, 3.200 euros i una mica més, però, no arriba a 3.300
euros, per dos aparells desfibril·ladors. El dia que salvem una única vida en aquest
poble, es considerarà una gran inversió, sincerament.
Sr. Joan Bertran (tinent d'alcalde – delegat): Gràcies per les aportacions que heu
fet, però sí que m'agradaria puntualitzar algunes coses, i algunes coses l'alcalde ja ho

ha dit i potser em repetiré.
Pel que fa a les inversions que heu parlat de l'Institut, ja ho hem explicat. Ja ho tenim
previst i estem a l'espera de tenir oficialment la liquidació del 2011 i que, amb el
romanent que preveiem que ens sortirà, podrem arribar a finançar explanar aquests
terrenys, i el que seria el cementiri.
Ho resumiré tot més pel broc gros, ja que si vaig una a una, s'allargaria molt, i molts és
la mateixa resposta.
Crec que esteu en un error cabdal, ja que ho compareu tot amb un pressupost que vau
fer i, aquest pressupost estava . Sí diem , vol dir que no s'ajustava a la
realitat, es ficaven unes quantitats que no eren les previstes o, potser sí que estaven
previstes, però no s'han arribat a executar. Si estem dient que d'una partida teníeu
previst gastar-ne 100 i, realment, s'han gastat 50, i llavors, nosaltres, diem que ens en
gastarem 40, vosaltres dieu que hem rebaixat un 55%. Sí, però hi hauríem de restar la
part que hi havia de més que havíeu pressupostat, que no era . Això ho podríem
mirar en totes les partides, per això, la voluntat nostra ha estat, quan hem presentat la
projecció, comparar-ho amb el què realment s'ha gastat. Tots aquests percentatges
d'ajustament, ja ens agradaria poder-los fer, perquè representaria que encara
estalviaríem molts més diners, però no és real pel punt de partida, ja que ho estem
comparant d'un pressupost que no és . Sí després ho comparem amb el
pressupost , veiem que no és tant. Senzillament, el que hem fet és un
pressupost , i aquí fa que no hi hagi tanta diferència.
En el moment que ens movem, en l'àrea dels pressupostos, és com si ens moguéssim
en els terrenys dels somnis. D'un any a un altre, si només parlem de pressupost, en el
fons, somnis, podem treure les conclusions que volem. Vosaltres dieu que vau reduir
d'un any a un altre, no sé quina quantitat heu dit de personal, i nosaltres, recollim els
fruits de la vostra bona gestió. Per exemple, si el personal s'ha reduït al 2011 respecte
el 2010, ha estat per què els càrrecs electes cobrem menys, i no és un fruit vostre, tot
el contrari. Crec que el punt de partida que utilitzeu no és el correcte.
Això seria el resum de moltes coses que heu parlat i que l'error està aquí. No volem dir
que no hem baixat la cultura, i que no és veritat que li donarem menys diners a les
entitats, per què els donarem menys diners. En els festes ens gastarem menys, però
tampoc valorem les festes per la quantitat de diners que hem gastat, ja que es pot fer
una Festa Major gastant molts diners. Hi han altres paràmetres que poden determinar
sí una Festa Major ha estat bona o dolenta. Nosaltres preveiem gastar-nos menys
diners, i això no vol dir que aquella Festa Major tingui menys èxit. Com molt bé ha citat
l'alcalde, un exemple el podríem tenir en el Carnestoltes d'enguany, o fins i tot, amb la
Festa major que hi va haver l'any passat, o amb d'altres festes que ja hem fet, gastant
menys diners, i tot i això, l'acceptació ens has emblat molt alta.
L'acció social i tot això que dieu que hem reduït tant, tot no és tant, ni de tros. No cal
que ho anem comparant, però les quantitats són molt petites. Amb acció social crec
que estem parlant de 3.000 euros, i no de la quantitat tant elevada que heu parlat,
respecte el què s'ha gastat al 2011. Així, amb totes.
Hem hagut de baixar l'acció social, i és un tema que ens ha dolgut molt, però ens ha
semblat que havíem de baixar de tot arreu una mica. Promoció econòmica, és molt
important, però també ens hem de fer el càrrec, en l'any en què estem vivint. Amb un
any que venim d'un dèficit del 2010, i en un any on hem d'afrontar una nova sentència.

Això que la sentència la pagarem en 5 anys, és una conclusió que heu arribat, i entenc
hi hàgiu arribat, però no és certa; és a dir, no és que haguem calculat que ho pagaríem
en 5 anys, sinó que, i això sí que vindria a ser culpa meva per no haver-ho explicat
prou bé. Per què calculem aquesta quantitat aquest any? Si ho dividíssim en 10 anys
seria una quantitat més petita, i calculem aquesta quantitat per què el primer pagament
que es proposa fer, ha d'incloure la valoració que havia fet l'Ajuntament d'aquells
terrenys. Amb aquesta sentència, l'Ajuntament va dir que els terrenys valdrien una
quantitat i els propietaris van dir una altra quantitat, i el jutge una quantitat entremig. El
primer que es fa és pagar la quantitat que l'Ajuntament va reconèixer, i això és el que
marca la llei; i per això, la primera quota és més elevada per tal de pagar aquesta
quantitat. Això fa que, aquesta primer any es pagui una mica més que el què es
pagaran els altres anys, però sí que nosaltres preveiem pagar-ho en 10 anys; però
repeteixo, i seria enganyar al personal dir que ho hauríem aconseguit. També trobo
molt demagògic voler dir: nosaltres vam aconseguir el què vosaltres no heu
aconseguit. Entre d'altres coses perquè els propietaris no són els mateixos, i crec que
això ho coneixeu, ho sabeu i voler furgar aquí, intentant fer veure que som mal
negociadors o coses d'aquestes, crec sincerament que és un despropòsit capital.
Pel que fa a l'endeutament que vaig explicar l'any 2007, quan vaig dir que ens hauríem
d'endeutar més. Crec que ho he repetit dos o tres cops, però no em fa res tornar-ho a
repetir. Els companys de la CUP no hi eren i potser també ho haurem d'explicar.
No ho traiem de context. Era l'any 2007, setembre, es van presentar els pressupostos
de l'any 2007, i parlo de memòria. Un pressupost que es feia al 2007, sobre aquell any,
i la gent que feia aquell pressupost també era el primer any que érem regidors. Es
presenten uns pressupostos l'any 2007, quan gairebé havien passat 9 mesos, i havien
d'estar molt ben fets, perquè si han de preveure el què es gastaran a final d'any quan
ja han transcorregut 9 mesos, el pressupost havia de ser bastant i, ens
preguntàvem, si enganyaven, si posaven quantitats que eren reals? S'enganyaven ells
mateixos? I llavors pensava que aquells pressupostos havien d'estar ben fets, i et
presentaven un pressupost, on recordo que hi havia un , un resultat
pressupostari de prop d'un milió i mig d'euros, i pensaves que: un cop s'hagi executat
aquest pressupost, al gener, disposarem d'un milió i mig d'euros, hi haurà un benefici
d'un milió i mig d'euros, quantes coses podríem fer, i per què ens hem d'esperar? Una
persona que sàpiga que ha de cobrar aquests diners, que tingui una renda molt alta,
s'esperarà? Recordo que vam posar l'exemple d'una nena que vivia amb els seus
pares, aquests cobraven molts diners i es volien canviar la casa, i per això ho
estalviaven tot, i no demanaven cap crèdit, perquè volien pagar la casa al comptat. A la
nena se li havien espatllat les espardenyes, però el pare li deia que no podia comprar
les espardenyes, per què estaven estalviant per la casa. Tenint en compte aquest
exemple, vaig dir que potser que demanéssim un crèdit, i aquest ja el tornaríem
fàcilment, ja que estàvem guanyant un milió i mig d'euros l'any, i així la nena tindrà les
espardenyes. No deia que féssim uns crèdits molt alts, però sí per a poder arreglar
l'Escola de Música, que la meitat no s'hi podia passar per què estava en risc de runes,
i de necessitats n'hi havien un pilot. Perquè ens hem d'esperar, sí som rics? Si podem
estacar els gossos amb llonganissa! Pensava: o és això o ens estan enganyant, i
m'estan enganyant de la manera més incomprensible, amb un pressupost fet al
setembre d'aquell any. Què va ser al final? Doncs, va ser que se'm va enganyar
totalment. Si agafeu el pressupost d'aquell any, no tenia res a veure, ni en pintura,
vergonya feia presentar uns pressupostos com els d'aquell any. Podem felicitar als
regidors i tot el que voleu, però crec que els hauria de caure la cara de vergonya de
com es va fer el pressupost. I encara ara se'ns retreu que sempre havíem proposat

l'endeutament, però havia proposat l'endeutament sobre la base d'uns pressupostos
que ens creiem que eren certs i que, si fossin certs, el continuaríem proposant. Un es
pot endeutar si te diners, això és de calaix, per a poder avançar, els diners que espera
cobrar, poder-los tenir abans, i poder gaudir abans del necessari. Quan un no té diners
i es vol endeutar... és complicat. S'ha entès? Sinó us ho torno a explicar, perquè no
em costaria gaire, però ho heu tret en diferents plens i ho traieu de context .
Referent als llocs de treball, no hem reduït tant la plantilla, hi havien uns llocs que eren
.
Pel que fa a la previsió de multes, que no hem previst res, és cert. I ho lligueu després
amb què nosaltres els hem dit als Policies que no posin multes, per què nosaltres no
som de multes, i per tant, no en preveurem. En el següent punt ho veurem. A l'ORGT,
les multes d'aquest any 2011, i no crec que totes es posessin fins al juny. Hi ha 48 mil
euros de multes, però no vol dir que es cobrin totes, com ja sabeu, però se n'han
posat. És més del doble del què hi havia hagut els altres anys.
No les preveiem per l'any que ve, ja que ens sembla lleig preveure les multes. Si
preveus multes, tens uns ingressos, i representa que aquestes multes estan finançant
alguna cosa, com si estiguéssim dient a la gent “aparqueu malament, per què si no
aparqueu malament, no ens podem gastar els diners per la Festa Major”, perquè
aquesta diners els destinarem en algun lloc, i semblaria que estem esperant a la gent,
anant a buscar multes per tal de finançar alguna cosa. No creiem que aquesta hagi de
ser la filosofia. Nosaltres, preveiem multes “0”, per què esperem que la gent es
comporti, i si la gent no es comporta, l'haurem de multar; però no per finançar-nos,
sinó per un mètode que és molt més vàlid per a què aquella persona entengui que
segons quines coses no es poden fer. I per tant, en el pressupost no creiem que sigui
correcte tenir una previsió de multes. Que hi seran? Malauradament, és molt provable,
i aquests diners s'invertirà en el què sigui.
També dieu que hem reduït molt allò dels camins, però no ho hem reduït molt, sinó que
hem posat el què ens vam gastar l'any passat, i que, evidentment, és molt menys del
què marcava el pressupost. El passeig, les llums,... estaria per veure. Si agafem la
despesa de la llum d'un any amb una altra, si hi ha hagut aquesta diferència tan
espectacular, no us penseu que la diferència de les factures de la llum hagin baixat
tant.
En relació als llibres, clar que dol haver de dir a la gent que els últims anys se'ls havia
pagat els llibres i aquesta any no es podrà fer. Hi ha el que hi ha, hem de determinar
d'on els traiem, i ens ha semblat que aquesta mesura era massa i no era
prou correcta, per què en molts casos estas finançant els llibres a gent que els podria
pagar perfectament, però això no vol dir que no recolzem vivament la socialització de
llibres, que no té res a veure amb la subvenció que es venia donant.
Pel que fa a la cultura i tot això, el mateix, que es baixi el pressupost no vol dir que
baixi la qualitat, i potser serà més complicat, però esperem que no sigui així.
Això del col·legi Sant Josep, sí que m'ho he de mirar, que podria ser que fos un error,
és un tema que se m'ha passat per alt i l'hauríem de mirar.
Pel que fa a la formació del personal el mateix. Potser hi havia pressupostat molt alt, i
hem posat el què s'havia gastat l'any anterior, no l'hem reduït. De res ens serveix

posar al pressupost que ens gastarem molts diners en una cosa, que llavors veiem
que cap any no s'han gastat. Com que volem fer un pressupost realista, posem el què
realment s'ha fet.
Contestant al Josep Maria Santiveri, sí tornaria a fer les intervencions ara? Si.
Òbviament, tinc una nova perspectiva, i algunes coses les podríem matisar .
Evidentment, moltes coses són més problemàtiques i, quan ets a l'oposició, el dia que
tens per a poder-te expressar emfatitzes algunes coses, que quan ets a l'Equip de
govern veus que no et cal. Si que hi han algunes diferències, però tampoc és que
canviï molt.
El pressupost està inflat? No, rotundament no, no està gens inflat. Crec que no has
entès bé l'exposició que hem fet. Parles que 600 mil euros de superàvit no hi seran.
600 mil euros en el pressupost ordinari, que són aquests diners que ens gastarem per
a poder fer aquestes inversions, per a poder pagar la sentència del Col·legi Sant Jordi,
la sentència del cementiri i, que al final ens dóna a zero, és a dir, si arribem a la
conclusió que està inflat, per què els ingressos seran superiors a les despeses amb
600 mil euros, això és una barbaritat. La veritat és que no. Nosaltres creiem realment
que el què el seria el pressupost ordinari, això es donarà; però el fet d'haver de pagar
les inversions ens farà anar molt justos i, com hem vist en totes les partides, el que
hem fet justament ha sigut una reducció molt important. En les partides d'ingressos
hem seguit un criteri bastant prudent, com per exemple amb les multes que hem
pressupostat zero. Sempre hi poden haver errors i ens podem equivocar, però no
creiem que hi hagi una disminució molt dràstica i, evidentment, que poden passar
coses, com per exemple, que s'ensorri el què sigui. Imprevistos, n'hi poden haver, i al
llarg de l'any intentarem anar-los solucionant.
El que destacaria és que hem fet un pressupost, justament, per què ens sigui , no
un pressupost de cara a la galeria per dir que hem augmentat el pressupost i farem
això i allò, i després, al final, no es fa. Hem fet un pressupost que ens serveixi, que
cada un de nosaltres podem veure com anem durant l'any, i saber que aquí ens podem
gastar aquestes quantitats; i aquesta quantitat és la que ens hem de gastar i no ens
podem gastar més; i si ens volem gastar amb una, haurem de gastar menys en una
altra, per a poder tenir la previsió i sortint-se'n. Ens agradaria fer moltes coses, i el
Josep Oliva ens ha fet un recordatori de totes les coses que hem dit que voldríem fer, i
és veritat que les volem fer; però ens faltaran diners. Estem ajustant al màxim per
poder tirar-ho tot endavant, i farem tot el que podrem.
Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Per la part que m'afecta a mí, celebro
aquesta intervenció tant didàctica i assajada amb estèreo d'aquest “missal” que ens
heu passat, però pel que afecta a la Promoció Econòmica, és una llàstima que,
precisament, amb els temps que estem corrent, s'hagin d'escanyar aquestes partides;
però m'agradaria saber en què es destinaven aquests diners que estaven
pressupostats en Promoció Econòmica anteriorment. Quan vam voler saber el cens
dels comerços i les indústries del poble, resulta que no hi és. Què es feia en promoció
econòmica? Suposo que es feien coses, però perquè no hi ha ni un cens de les
empreses i indústries del poble, ni dels comerços, i ara s'està fent sense tenir la
tècnica, que està de baixa, i s'està fent amb el personal que tenim, que està compartint
la seva feina per fer això. Crec que, amb els diners que hi havien destinats, si més no,
un cens dels comerços hi hauria d'haver estat, perquè quan vols enviar una
informació, correus electrònics o informació general, no tenim una base de dades,
quan hi ha hagut amb gent que s'ha estat dedicant a això, o no?, però
la partida hi era.

Pel que fa a la Fira, s'ha retallat, com es lògic; però pensem que . Es pot fer una bona Fira, com es poden fer altres actes
sense destinar-hi molts diners. Hi destinarem els que s'hi hagin de destinar, i tant de
bo en tinguéssim molts més, però ens haurem de conformar amb el què tenim i
mirarem de fer-ho tant bé com podem. Ja sabem que la situació econòmica és la que
és i els comerços estant passant una mala època.
També ha sortit el tema de la senyalització del polígon, però aquesta senyalització no
està malament d'ara, està malament

Generalitat i l'Estat. Això val la pena dir-ho perquè és una situació que vosaltres, quan
estàveu governant, no teníeu, i això canvia les coses, no al 100%, però gairebé. Tenir
una reducció de tants milers d'euros, com per exemple, el tema de l'Escola Bressol, i a
més a més, s'ha fet amb caràcter retroactiu i hem hagut d'assumir tot això. Em sembla
que, com apuntava el Joan, comparar-ho no és massa just, perquè no és comparable.
Des de La CUP diem això, que estem contents en el sentit que, dins les dificultats,
hem intentat fer els ajustos menys dolorosos possibles, però no podem amagar que tot
el govern sent un profund dolor, sobretot pel que fa a la pèrdua de llocs de treball,
perquè afecta a persones, i poc ens pensàvem que nosaltres hauríem de prendre
aquest tipus de decisions; però les hem hagut de prendre, ja que pensem que és el
millor que podíem fer pel poble, basat en un criteri econòmic, però també amb un
criteri de reorganització.
Tot aquest procés dels llocs de treball, no sé en quina intervenció era que deia que
potser no s'havia fet, o que s'havia fet d'esquenes a algú. Lamento profundament que
hi hagi aquesta visió, perquè, precisament, el saber que afecta a persones que tenen
noms i cognoms i que tenen famílies, hem intentat fer-ho el més transparent i el més
participatiu possible, dins del què es pot fer en un tipus de gestió en casos com
aquests.
El què hem fet és reunir als representants sindicals, els hem explicat bé tot el procés,
hem parlat abans de fer això amb els tècnics de la casa per explica'ls'-hi bé el què
volíem fer, per a què fos una cosa feta amb molta base i el màxim ben fet possible,
sabent que és dolorós. No estem orgullosos d'haver de suprimir llocs de treball, no ens
agrada i no és una cosa que voldríem fer. Hem intentat fer el procés bé, i potser hi ha
alguna cosa que no l'hem fet prou bé, però em sembla que deu ni do.
La paraula d'aquest pressupost la definiria com un pressupost basat en la imaginació,
en el sentit que ja han aportat alguns companys de govern, d'intentar fer les mateixes
coses amb menys diners, i fins i tot, fer-ne més. Esperem sortint-nos, és la il·lusió que
tenim, perquè tenim imaginació, i tot el que tenim és molta il·lusió per fer les coses.
Raquel Rodríguez (tinent d'alcalde – delegada): Voldria parlar del tema del fet que
ens hauríem de reunir el Patronat de la Residència d'Avis. És cert que tinc, i crec que
tenim tots, ganes de reunir-nos, i és la voluntat. Segurament el proper mes, o d'aquí
poc ho farem; però voldria conèixer unes informacions i tenir més detalls d'algunes
coses que crec que, ja que es reuneix, es poden debatre i es poden parlar. Crec que
podem fer un bon debat i es poden parlar de molts coses en la propera reunió. Es
tracta d'optimitzar al màxim les coses, i poder-ho parlar quan tinguem totes les coses
fetes. Això ho rebreu, i dir que tenim ganes de reunir-nos.
Sr. Jaume Casals (Alcalde – President): Complimentant algunes dades que han
donat els companys. L'any passat se'ns va criticar, només començar la legislatura la
rebaixa del sou de tinents d'alcalde i de l'alcalde. Dir-vos que el Joan s'estava queixant
del què estem deixant de rebre d'instituts supramunicipals, ja sigui de l'Estat, de la
Generalitat o altres, i això a afecta a tots els municipis, no és que Navàs sigui peculiar.
No volem fer una diferenciació que no és real. Per exemple, els 35 mil euros que
parlàvem l'any passat que ens estalviàvem només amb el sou d'aquells dos regidors
que us parlen. La subvenció de l'Escola de Música s'ha reduït un 23%, que equival a
uns 23 mil euros menys que hem ingressat. A l'Escola Bressol hem ingressat 11 mil
euros menys, per tant, 23 mil, més 11 mil euros, 34 mil euros, sort que ens vam
rebaixar el sou.

Encara n'hi ha més, l'ICASS, que és el Departament de la Generalitat que dóna les
subvencions a la Residència, i va haver un més que, després de sondejar si no pagava
dos mesos, al final va pagar un mes la meitat, 21 mil euros menys, i anem sumant.
Hi han atacs per tots cantons, això no és gens fàcil, i hi han altres ajuntaments que ho
reben. Si vosaltres estiguéssiu aquí al Govern, potser inventariau tapar d'una altra
manera. Aquí i a altres ajuntaments es reben aquest tipus de rebaixes, de retallades
directes que t'afecten al pressupost i has de fer els números com els hem fet, amb
lupa, filant molt prim. La feinada que han fet, tan els serveis tècnics, com el Joan
Bertran, com tota la gent de l'Equip de govern, que hem estat filant tan prim com hem
pogut per fer uns pressupostos realistes, i esperem no decebre a ningú.
D'altra banda també, quan parlem de la imaginació. Ara mateix, voldria convidar i
informar-vos que s'ha iniciat un projecte que es diu “Projecte Xalar” que va vinculat a la
Regidoria d'Ensenyament i de Serveis Socials, que és la xarxa d'aprenentatge local i
activitats de reforç. Aquest projecte, el cost que té, el demanem mitjançant una
subvenció de la Diputació, però no és massa elevat i, a més a més, està format,
bàsicament, per voluntaris. Hem fet una crida de voluntaris i ens han sortit 23
persones, educadors, mestres, professors, estudiants. 23 persones, d'entrada, que
s'apunten a fer aquest projecte, acompanyant als a l'aula, els nens que tenen
realment problemes a les escoles, els estaran acompanyant, cada dilluns dues hores.
És un projecte que crec que s'ha d'explicar, on arriba la imaginació i que es pot fer
amb el suport de la gent, i això és el què entenem prioritari i, en aquest context, és el
què farem amb tot el pressupost, en la mesura que puguem destinar-hi esforços,
moltes hores de feina, com estem fent ara tot l'Equip de govern, destinar-hi il·lusió,
engrescar a la gent perquè comparteixi aquest projecte, ja que no només és un
projecte de l'Equip de govern, sinó de poble navassenc.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): Només voldria contestar a l'Hortènsia. En primer lloc,
referent al mercat. T'ho he dit amb esperit constructiu, i et demano que et miris el
mercat. No ho facis perquè t'ho digui el Toni o bé perquè t'ho diu l'oposició, t'ho dic
com a membre de l'Ajuntament, per haver portat el mercat del passeig, que sé el què
em va costar, i ho dic amb un pressentiment que em sap greu que passi això. No t'ho
prenguis com ofensa, ni com a res. Només dic que s'està donant el cas que hi ha gent,
paradistes, que al costat no tenen ningú i a les 9 estiren 7 o 8 metres més.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): La Policia quan ho ha detectat,
els ha fet fora.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): Hi han altres que venen al matí, a les 7 o les 8,
veuen un buit, ningú els diu res i allà es col·loquen, i això està passant. I
no t'ho dic jo, perquè a les 8 del matí no vaig al mercat. No em llevo d'hora per anar al
mercat. T'ho dic amb tot l'esperit constructiu que et puguis imaginar.
La partida de promoció econòmica, les partides que formen l'import de la promoció
econòmica són les mateixes, idèntiques de l'any passat, amb la única diferència que
aquest any hi han 6 mil euros menys. I ho entenc, però sí agafes el que he dit aquí,
faig una exposició respecte el que em va dir el Joan l'any passat. Recordo que li vaig
dir: Joan, hem anat a veure les empreses i comerços, i el que volen es que els portem
, no que els hi portem recursos, el que volen son ,
carteres de sortida, i aquest és l'esperit. Ja li dic al Joan, que l'any passat amb 6 mil
euros més em va dir això, que m'has de dir ara, que l'heu baixat a 46 mil euros.

Respecte la base de dades, no sé si l'has trobat o no.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): No, perquè no n'hi ha.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): A la Fira de Primavera, l'última que hi vaig ser jo, la
del mes de maig de 2011, la Mireia va enviar correus, va enviar cartes i ho va enviar
tot amb base de dades, t'ho prometo.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Però no les rebia tothom.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): No ho vam estar picant, ni l'any passat, ni l'altre,...
El que no és de sentit comú, és que s'estigui una persona picant direccions, hi havia
una base de dades.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Hi ha la base de dades de la gent
que cada any anava a la Fira o, els que algun any havien anat a la Fira, aquests sí.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): No, no, del poble.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Doncs que la busquin, perquè ja
tenim una persona que va, porta per porta, mirant les botigues que hi han, perquè no
hi és.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): Hortènsia, hi és. El què no ens vam estar és a picar.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Ho moltes que ja fa dos o tres
anys que han tancat i estan allà a la base de dades, amb dades molt desactualitzades.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): Només et faré aquest comentari, perquè el que no
vaig fer jo es picar-ho.
Sr. Joan Fernàndez (tinent d'alcalde – delegat): Si em permeteu posar-m'hi per la
part que em toca pel tema de governació, sí que us puc dir que sabem que passen
algunes coses d'aquestes, que hem valorat, en cada cas, què havíem de fer, i, a més a
més, fem un seguiment bastant estricte, o almenys les ordres són molt clares, de fer
un seguiment al mercat ben fet i, personalment, truco els dissabtes als agents,
demanant sí han anat o no han anat i què fan. Per tant, sí que tenim una preocupació
pel tema del mercat.
De totes maneres, reiterar el què deia l'Hortènsia, si hi han coses d'aquestes que
sabeu, o us sembla que no les hem detectat, t'agrairia que m'ho fessis arribar, a mí o a
l'Hortènsia, per posar-hi solució quan toca i no en un Ple municipal. Entenc que ho has
de dir sí tens la sensació que això és així, però també t'agrairia que sí detectes
qualsevol tipus de cosa ens ho facis arribar. Per tant, hi estem a sobre en aquest tema,
no estem despreocupats, al contrari, ens preocupa. Per exemple, el dissabte passat hi
havia aquest senyor que dius que està al cap d'avall, que va posar un tros més de
taula, vam anar a parlar-hi i li vam dir que a la següent li posaríem una multa. N'estem
al cas, i agraeixo que ens ho facis arribar.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): Vens a dir que alguna cosa hi ha.

Sr. Joan Fernàndez (tinent d'alcalde – delegat): És clar, sempre hi ha alguna cosa.
No va tot perfecte, no, no, i tant.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): No es que no ens n'haguem
adonat.
Sr. Joan Fernàndez (tinent d'alcalde – delegat): I sempre n'hi haurà, ara, n'hi havia
abans i n'hi haurà després.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): I a més a més, són els que tenen
aquests del mercat, ja ho saps Toni.
Sr. Antoni Claramunt (regidor): Més que tu.
Sr. Joan Fernàndez (tinent d'alcalde – delegat): Tu coneixes molt bé qui són, perquè
són els mateixos de sempre.
Sr. Josep Oliva (regidor): En tot cas ha quedat clar que abans hi havien incidències,
les sabíem, i ara hi han incidències, les sabeu, i per tant, hi ha una gestió. Semblava
una primera intervenció de: “ja ho tenim tot controlat, no hi han incidències...” , i
m'agrada la puntualització que has fet en aquest sentit Joan.
Avui quan he sortir de casa pensava: avui el Joan tornarà a explicar el conte de la
nena amb l'espardenya? I ha tornat a sortir una altra vegada.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Va dir que sí volíeu, us la tornava
a explicar.
Sr. Josep Oliva (regidor): Doncs, l'hem tornar a sentir una altra vegada.
Sr. Joan Bertran (tinent d'alcalde – delegat): Em sembla que no s'ha entès, perquè
es torna a explicar el mateix, es torna a treure de context dient que jo volem finançarho
tot amb crèdits.
Sr. Josep Oliva (regidor): No sé el senyor alcalde, quan em dóna la paraula, si es pot
prendre o com funcionen les intervencions al Ple. Estava fent una intervenció, se'm
talla i l'alcalde no diu res.
Sr. Joan Bertran (tinent d'alcalde – delegat): Perdó.
Sr. Josep Oliva (regidor): Si puc continuar.
Sr. Jaume Casals (Alcalde – President): Quan jo tenia la paraula abans, ha parlat el
Toni també. No sé, si sou tan curosos, perdona'm.
Sr. Josep Oliva (regidor): M'agradaria fer la intervenció, perquè sinó sí que acabarem
a les tantes.
Pel que fa a la intervenció de l'Hortènsia, que deia que teníem aquest discurs tan ben
assajat i amb estèreo. El pregó de la Festa Major més que assajat i amb estèreo que
vàreu fer vosaltres.
Sra. Hortènsia Font (tinent d'alcalde – delegada): Pensava que no us en
recordàveu.

Sr. Josep Oliva (regidor): Crec que, en aquest sentit, vam tenir uns bons mestres.
El Joan Bertran ha dit que quan un fa uns pressuposts, ha de ser molt conscient del
moment que vivim. Tota la raó Joan, i tan que sí, hem de ser molt conscients del
moment que vivim i, el moment aquest que vivim, el què vol és que aquest Ajuntament
sigui un ajuntament que aposta, d'una manera clara, contundent, transmetent un
missatge a la població que, els Serveis Socials i la Promoció Econòmica seran l'eix
principal d'actuació d'aquest ajuntament i això, en els pressupostos no ho veiem.
Tots els ajuntaments, i ho deia fa un moment l'alcalde, pateixen aquests ajustaments,
que sembla que només siguin culpa del govern que hi ha ara, i crec que hi han uns
precedents que fan que també s'hagin de produir aquests ajustaments, i això no ho
recorda ningú. Aquests altres ajuntaments, tot i la situació econòmica, molts
ajuntaments de la comarca, en situacions econòmiques molt pitjors que les nostres,
fan apostes clares per Serveis Socials i per Promoció Econòmica. Quan dic que s'ha
d'apostar per la Fira, la resposta que se'm dóna és que hem d'aprimar les festes, i hi
estic completament d'acord. Ara no és moment que hi hagin dues orquestres a la
Festa Major i, que hi hagi un aprimament de la Festa Major, no sentireu en aquest
moment cap crítica per aprimar les despeses de les festes. Que hi hagi imaginació,
que sigueu capaços de fer festes participatives,... No sentireu de la nostra boca cap
queixa, ni cap retret en aquest sentit; és més, hem de reconèixer la capacitat de
mobilització a les festes que esteu tenint. Ja ens hauria agradat a nosaltres que,
segons quines entitats, quan els vam demanar nosaltres haguessin participat de la
manera com ho estan fent algunes amb vosaltres. Per tant, no parlem de festes, no he
fet cap incís en què les festes hagin patit una rebaixa.
He estat parlant de tot allò que representa promoció de la indústria, de l'ocupació i crec
que també és un moment important ara que aquí, d'aquests representants de
l'Ajuntament, molts estem apostant per la sobirania nacional, per la “Independència”, i
no em fa cap vergonya dir la paraula “per la independència de Catalunya” i, que
estiguem defensant la nostra cultura i la nostra llengua. Tota aquesta inversió que
pugui fer l'Ajuntament en aquests moments per fer costat a les persones que estan
patint, per fer costat a totes aquelles persones que estan patint també violència de
gènere, violència econòmica. D'alguna manera defensem també els drets dels nostres
infants, que podem defensar la promoció econòmica, la nostra cultura i la nostra
llengua, crec que han de ser trets característics que quan un mira el pressupost això
s'hi pugui veure, i nosaltres, hem dit que això, aquí, no s'hi veu; que aquí no era
moment per retallar en aquest aspecte, i aquí ho heu fet, no com estan fent altres
ajuntaments d'aquesta mateixa comarca.
Ja sé que us referireu moltes vegades a la culpa de les sentències. Fins i tot, es diu
que haurem de pagar 480 mil euros aquest any pel tema de les sentències, i no sé
aquesta suma d'on surt, ja m'ho explicareu. És culpa d'aquests pagaments que s'han
de fer, evidentment, que sí, que s'han de fer front aquests pagaments per inversió.
Recordem, no per càstig, ni per condemnes, sinó per patrimoni que adquirim en aquest
ajuntament, que un jutge al final va determinar quin era el preu just per adquirir-los i
per fer-los propietat nostra. També és veritat, i crec que, també cal dir-ho en aquests
moments, quan es va fer la determinació de quins ingressos havien d'arribar en aquest
Ajuntament amb el preu de les taxes i les ordenances, en aquest moment no es va fer
una acurada lectura de quines eren les necessitats del nostre poble, i per tant, es va
fer una gestió que, a més a més, no entenc en segons quines partides, com els
vostres socis de la CUP les van permetre, a no ser que a Artés tinguin un discurs i a

Navàs un discurs absolutament diferent, però és que eren absolutament
contradictòries amb els discursos dits al Ple d'Artés, escrits a la premsa, que va
motivar, fins i tot, que el Ple de pressupostos d'Artés no és pogués aprovar, i en canvi
aquí es fa, absolutament, la versió inversa i s'aproven.
D'acord que hi han uns deutes contrets, sabíeu quina era la realitat, sabíeu quina era
l'obligació econòmica per a fer front a aquestes inversions que ens arribaven al nostre
poble i, en canvi, en el moment de fer la previsió d'ingressos, no es va tenir en compte.
També semblarà que, el què s'ha dit, al final no era aconseguir els diners pel , i no, no és veritat, vam aconseguir altres inversions, vam anar a Barcelona
i crec que s'ha de treballar molt aquest aspecte. La subvenció que vam aconseguir per
l'acabament de les obres del parc de l'Estació, 200 mil euros, no venien del Plan
Zapatero i, en tot cas, que ho digui ell però, el partit Socialista és el que va aconseguir,
anant a Barcelona i parlant amb gent del seu partit, unes inversions prou importants
pel nostre poble.
Ja sé que ara, en aquest cas, ni la Generalitat, ni la Diputació són del mateix color que
eren en el moment que nosaltres estàvem governant, no eren precisament del nostre
color, però teníem la possibilitat que els nostre socis ens poguessin acompanyar i,
algunes vegades, hi baixaven ells directament.
Crec que és un exercici de responsabilitat nostra per aconseguir el millor pel nostre
poble, i donar un cop de mà en aquesta responsabilitat i aquesta necessitat que té el
nostre poble de, allò on creieu convenient que us hem d'acompanyar, hi baixem.
Vosaltres teniu tot el dret, com ja heu fet amb visites que ja en aquest mandat s'han fet
a les institucions, de baixar-hi sols; sense cap retret, teniu tot el dret de visitar les
institucions sols, però crec que, per ser més efectius, i no em digueu que això és lleig,
sinó que és ser més efectius, cal buscar complicitat, on les heu de buscar, treballar-ho
bé, i que hi hagi la millor recepció possible. Per tant, que vagi ja per endavant la nostra
voluntat d'ajudar, ni posarem pals a les rodes, ni farem cap esforç perquè no se'ns
concedeixi cap subvenció, al contrari, farem un esforç perquè arribin el màxim de
subvencions possibles al nostre poble i, entenem que, aquelles portes que puguem
picar per ajudar, ho farem. Ho estem dient d'una manera pública en aquest Ple.
Quan parlava de l'Institut – Escola, del juny, que ja hi han d'haver-hi els mòduls, estic
parlant de les instruccions clares i precises que vaig rebre en aquell moment quan jo
era alcalde, que havíem de tenir els terrenys arreglats al juny. Si ara això ha canviat i
hi ha més marge, ho celebro, però el que no se'ns ha contestat és quina opció de
terrenys hi ha per instal·lar, si seran els mateixos de la Serradora Barrera, que ja
teníem el pre-acord fet, o bé hi ha un canvi de destí en aquests terrenys.
M'ha agradat aquest exercici, a vegades contradictori, que ha fet el Joan Bertran,
respecte a inflar, abans estava ,... i fins i tot ha arribat a dir, al final per
demostrar-ho que les despeses era el què estava inflat. Diria que, ser massa optimista
fent més despeses del compte, quan realment el què hem de gestionar és tenir
ingressos, i inflem les despeses, crec que aquí hi ha hagut una mica de gir, com el gir
que està fent amb el discurs, un canvi de discurs radical amb el tema de l'endeutament
i treballar les inversions amb un estalvi net.
Esperarem que hi hagi un problema greu a la Residència per reunir al Patronat, i que
hi hagi realment un conflicte obert per després anar-lo a solucionar.
El què demanaríem, ja que el Joan anava dient pressupost zero a les multes, i això no
seria correcte tècnicament. El pressupost és 1 euro, sinó la partida no estaria oberta.

Esperem que, aquestes multes que estaves parlant de 48 mil i escaig euros ingressats
aquest any; i recordem que nosaltres vam estar al govern fins al maig i no hi eren, tant
de bo tots els diners que pugueu recollir amb les multes que es posin, per què segur
que se'n posaran, és impossible que no hi hagi multes i, a més a més, a nivell
pedagògic també és bo que hi hagi multes a aquells que no compleixin amb els drets i
deures que tenim els ciutadans, que tot aquests ingressos vagin directament a les
polítiques de prevenció de violència de gènere i a la resta de partides que manquen a
Serveis Socials, amb més ingressos no previstos; i per tant, podríem nodrir més
aquesta partida d'ingressos.
No és veritat, i m'ha sabut molt greu que es digués, que les subvencions dels llibres no
tenien res a veure amb la socialització. Tenia a veure, i tot els centres escolars i les
AMPES sabien perfectament que aquest esforç que feia l'Ajuntament era per
complimentar i fer costat a l'esforç que feien els pares, no era un esforç perquè sí. Fins
i tot, esforços de famílies que ha dit que segurament no es mereixen la subvenció per
què tenen ingressos suficients, però crec que si aquesta família, tot i tenir ingressos
suficients, fa un esforç per la socialització dels llibres, era bo que hi hagués una
contrapartida per part de l'Ajuntament per a premiar aquest esforç i que compartíssim
d'alguna manera això.
Dèiem que he fet tot un reguitzell, i això us ho aniré recordant, ja fem un avís de futur,
per tot el tema del programa electoral, que agafem aquest pacte que no hi és, i que
llavors hem de fer referència al pacte electoral, en farem referència. En el programa
electoral hi ha una gent que va votar a ERC i una gent que va votar La CUP, en espera
que es fessin aquestes inversions. Promeses electorals que es van fer en campanya
electoral al maig del 2011, en la que es sabia perfectament la sentència dels terrenys
de l'Escola Sant Jordi, de l'adquisició d'aquesta ampliació de l'Escola Sant Jordi i,
recordem també que, la sentència dels terrenys adjacents al cementiri, és una
sentència que va arribar a l'Ajuntament al mes de maig del 2011, i per tant, quan
estàvem en campanya electoral aquesta sentència ja estava aquí; per tant, vostès
estaven fent unes promeses en el sentit de dir: com que igual no governem podem
prometre . S'ha de ser responsable, i la situació econòmica de quan
fèiem la campanya electoral amb ara, tampoc ha variat tant, perquè aquesta situació
de crisi arrenca de setembre de 2008 cap aquí. Els demanaria una mica de
, en el sentit que les promeses s'han de complir, i quan acabem
aquest pressupost, aquest projecte de pressupost, aquesta voluntat de fer les
inversions, ja que portarem un any i mig, i per tant, una quarta part d'exercici fet.
Ens saps greu, perquè algunes de les inversions que vostès prometien també les
teníem al nostre programa electoral, algunes en aquests moments ja estarien
realitzades, algunes acabades amb gent que hauria fet la inversió i ens hagués
avançat aquestes inversions, tant en el tema d'urbanisme, d'inversions urbanístiques,
com amb el tema d'inversions culturals que portava el meu company Pere Font, que
tenien lligats i, en aquests moments, creiem que, com que hi ha voluntat de fer en segons quins aspectes i, veient que, el POUM s'està allargant
innecessàriament per a la seva aprovació, haurem d'anar esperant que això acabi.
No m'agradaria més fer debat, ja que esperaré que hi hagi resposta, però sí que
m'agradaria, sí en les respostes, no hi ha necessitat d'intervenir, acabar dient quin és
el sentit del nostre vot en aquests pressupostos. Hem estat parlant de
, de no posar pals a les rodes, i com hem dit en altres plens, que
veureu en Convergència un partit , que estima el poble, que hem volgut
fer unes aportacions que entenc i heu d'entendre que el Ple de pressupostos és el Ple

principal de l'any, que aquí es determinen totes les polítiques, i la nostra obligació com
oposició és dir totes aquelles coses que creiem que no s'han fet en aquests
pressupostos. També és la nostra obligació com oposició responsable, que demostri
que realment estem per a què el poble tiri endavant, perquè sortim d'aquesta situació, i
per tant, no votarem en contra d'aquests pressupostos, ens , amb la
voluntat de poder col·laborar en tot allò que puguem col·laborar, i assentant-se totes
les vegades que calgui per a poder fer un treball el màxim de seriós, el màxim de
responsable, amb l'aplicació de les partides que heu previst en aquest pressupost.
Sr. Jaume Casals (Alcalde – President): No sé. Sobre programes electorals
complerts i incomplets, podríem tibar d'hemeroteques i quedaríem bastant distrets amb
qui no ha complert els programes. Nosaltres no hi érem, no n'havíem fet, però crec
que podríem quedar bastant distrets.
Després de les promeses de “nosaltres ja estaria fet tot ara”, em fa gràcia que també
se'm retregui. L'altre dia vam parlar del catàleg del MIEM, dels equipaments esportius,
hi havia una acció del 2011, en la qual, ni vosaltres ni nosaltres hem fet res del què
estava previst, no ens feu quedar a nosaltres responsables d'una cosa que en podem
ser co-partíceps. A més a més, era orientativa, no era obligatori fer-ho. Em sap greu
perquè, sento a vegades ”estem cansats de sentir el conte de la nena i l'espardenya,
estem cansats de sentir la rebaixa de sous, ...” però, sempre sento el mateix i, hi han
temes que són reiteratius. L'esgotament el podem tenir tots,sincerament, i més quan
s'allarguen molt les coses.
Sr. Josep Maria Santiveri (regidor): Espero que no t'esgotis i que vagis continuant
d'alcalde, perquè per això t'han votat.
Sr. Jaume Casals (Alcalde – President): I ho seguiré, tranquil, no pateixis.
Sr. Josep Maria Santiveri (regidor): Cadascú ha d'estar aquí pel què ha d'estar.
Dues coses. Segurament, encara que ho expliquis 50 vegades, Joan, ningú
t'entendria, per tant, no t'esforcis més en explicar-ho. Una cosa que crec que sí que
hauries d'entendre i no l'entens, i això ja em preocupa més, perquè el tema del debat
dels pressupostos, que sí hi ha aquesta, que sí hi ha l'altra; ja ho he dit, el que està al
govern ho fa com creu que els ha de fer, i el que està a l'oposició critica el que li
sembla veure. Però que dubtis que hi ha hagut un estalvi energètic a les llums del
passeig, amb això pose't ulleres, perquè les critiques que vam tenir nosaltres de
l'estalvi energètic que fèiem al passeig, va ser brutal. Que diguis que amb els números
que has mirat, que et sembla que no, sincerament, em sembla que no et queda gaire
clar.
L'estalvi que hi ha hagut amb la font... abans hi havien 35 mil watts i ara n'hi ha 1000.
Si això no és estalvi... Saps quants watts hi havia al passeig? Clar que no ho saps.
Saps quan watts hi havia a cada bombeta del passeig? No. Saps quants n'hi ha ara?
Tampoc. I saps quin estalvi hi ha? Tampoc. No m'ho diguis, perquè et fa encendre una
cosa que dius: no m'agradaria fer l'oposició que em tocaria perquè, sincerament,
penso el mateix, que el què està aquí i el què està allà ho veuen de diferent manera, i
he estat aquí i he estat allà, i ara et toca estar aquí, però veig que no n'aprens, però és
que no n'aprendràs, no n'aprendràs Joan, perquè quan aquestes coses tan elementals
no les veus, és que ja no les veuràs, i encara que passis 20 anys, passaràs
desapercebut a l'Ajuntament, t'ho dic sincerament. Aquí hi han hagut molts regidors
que han passat desapercebuts per l'Ajuntament i que ningú sap que han sigut

egidors, i per què? Per això, per què les coses que realment tenen importància no les
veuen, i les coses que realment un ha lluitat, com les subvencions, aquí i allà, ofertes,
tothom sap allò del , els 200.000, aquí i allà,.. Tu vine aquí i presentem el
què has tret de subvencions qua has anat allà baix, i que és el què has estalviat.
Nosaltres, només amb una sola cosa, vam estalviar 400 mil euros en llicències de
primera ocupació. Quan hem estalviar comprant les taules, les cadires i l'entarimat?
Quant hem estalviat cada any? 40 mil euros, i això no val? Sembla que t'ho passis tot
pel forro.
Aquí les coses, sí que és veritat que són sèries i cadascú se les agafa com li toca. Ja
t'ho he dit abans, el que està allà té l'obligació criticar; i el que està aquí té l'obligació
de tirar endavant. El que no pot ser és que coses que són prou importants, que un ha
fet esforços i s'hi ha dedicat, i que realment alguna cosa ha fet bé, que se la pugui
passar per la torera, perquè un explica en

Sr. Josep Maria Santiveri (regidor): A mi, el que em pertoca de la llum ho ha dit, . Com pot dir això? Si hi va haver un
debat a la Comissió de Govern, que posàvem menys llums. Nosaltres ens vam
mantenir per l'estalvi energètic, per estalviar diners a l'Ajuntament, i tot el tema de baix,
que vosaltres us en recordeu, que vam canviar tot el tema de la instal·lació, que vam
estalviar , i altres temes de l'enllumenat de la plaça de l'Església i de la font.
Amb això, no vam estalviar diners?
Què em diguis que en vam estalviar poc, d'acord, o que en vàreu estalviar més
vosaltres, potser sí, però que em digui que no, no ho admeto de cap manera. Puc
admetre moltes coses, però aquesta no, que són palpables i que tothom ho sap. Que
faci la seva feia i la faci el millor possible, i ja està, però ja ho dic, no serà dels regidors
que es recordi que ha passat per l'Ajuntament, per què sí aquestes coses no les veu.
N'he vist a passar 30 mil de regidors, i hi ha molta gent que no sabria que ni ha sigut
regidor, doncs, amb el temps passarà això. Altres, tothom ha sabut que va ser regidor
de l'ajuntament, per què va fer això o allò, però d'altres no. Que porti, que busqui, com
l'alcalde i com tots, i si ja com deia el Josep, i també o he dit jo, que hi ha possibilitats
d'anar a buscar diners i us sembla que ja sou prou vàlids, molt bé, però si us sembla
que us puguem ajudar, dic el mateix, crec que alguna n'he tret. Si us puc ajudar en
alguna cosa, aquí estic, per què al final, el què queda és l'obra, el poble se l'emporta i
nosaltres marxarem. Jo, potser marxaré d'aquí 6 mesos, vosaltres d'aquí 3 anys, i això
va marxant i va passant la gent, n'han passat molts per aquí i aniran passant. I què
queda? Queden les obres i és igual qui les ha fet, el què importa a la gent és que es
facin i quedin coses, i qui les faci al final. El qui és d'un partit vol que les faci el seu
partit, el que és d'un altre, les faci l'altre; però aquestes picabaralles a la gent li .
Us ho dic, perquè em sembla que alguna experiència tinc amb això, em sembla.
Sr. Joan Bertran (tinent d'alcalde – delegat): Hauríem d'anar una mica ràpid perquè,
si ens passem de les 12, és com el conte de la Ventafocs, que si a les 12 toquen les
campanades ens tornaríem tots el que realment som.
Em sap greu que no se m'entengui, i probablement és culpa meva, ja que potser no
m'explico prou bé; però la veritat és que hi poso totes les ganes i tot el meu saber, i si
no en sé més, no serà per les ganes que hi poso. Val a dir que tampoc la meva
intenció és passar a la posteritat, i potser no se'n recordaran de mi; però espero que la
feina que hagi fet, l'ha intento fer tan bé com puc.
Respecte a la llum, potser sí que se m'ha interpretat malament i ho matiso molt
ràpidament. L'aspecte de la llum venia donat que es deia que la llum s'havia abaratit,
el còmput total. El còmput total de la llum a Navàs havia baixat d'un any a l'altre, a
resultes d'aquests estalvis del passeig que se'ns dubte hi ha sigut. Aquí, sí que m'entra
el dubte. Puc reconèixer que l'estalvi, que els llums del passeig gasten menys dels que
hi havien; però el que s'ha gastat d'un any l'altre sigui inferior en el còmput total, aquí
és on dubto. No tinc aquí la dada, però la podem mirar demà mateix. Diria que la
factura, sigui per altres raons o sigui perquè l'import de l'energia ha augmentat, han
hagut més faroles en algun altre carrer, o etc. Ho he dit en el context que se m'estava
dient que s'havia rebaixat el concepte llum en general del poble, i aquest, i parlo de
memòria, però crec que sí s'ha rebaixat, no s'ha fet sensiblement. Això no vol dir que sí
no s'haguessin fet aquestes actuacions al passeig, i no s'haguessin fet totes aquestes
altres actuacions, probablement hauria augmentat molt més. Espero que hagi quedat
aclarit el tema de la llum.

El tema subvencions, cada cosa al seu lloc. És molt diferent anar a buscar
subvencions quan hi ha un pressupost molt més elevat de la Generalitat o de la
Diputació, que demanar subvencions en un context on el pressupost que tenen ells és
molt més , és molt més difícil. De tota manera, agraeixo totalment la
predisposició que tens per ajudar-nos a aconseguir-ne més. Nosaltres hem fet tot el
possible, i agraïm la predisposició que hi ha en poder-ne aconseguir més.
Contesto dues coses ràpides al Josep OIiva. Els 400.000 i escaig euros que es
pagaran de la sentència l'any que ve. Això si que ho he dit, són 260.000 euros del
Col·legi Sant Jordi i 180.000 euros amb cementiri, en total 475.000 euros
aproximadament. Els del col·legi Sant Jordi estan reflectits i estan acordats i els del
cementiri és la previsió que fem nosaltres i que portarem a terme a l'espera que
arribem a un acord o que el jutge ens determini la quantitat. No és que ara haguem
canviat el discurs i que les sentències les veiem com una inversió, però com he
explicat les comptabilitzem com una inversió perquè ens ho mana la llei, però per
nosaltres és una despesa. És una cosa que s'hauria fet d'una altra manera i, hores
d'ara, no hauríem d'estar condicionats enormement al que ens agradaria fer durant
aquesta legislatura.
Respecte les taxes i l'IBI, he volgut entendre que es diu que estem així perquè no hem
augmentat suficientment les taxes o no hem augmentat l'IBI. En el context que estem,
ens ha semblat millor no augmentar aquests imports, per no augmentar la pressió
fiscal de la ciutadania i, sobretot, el que seria l'IBI en un context on estem clarament en
uns trams força elevats respecte altres poblacions.
Acabo agraint totalment la predisposició que teniu per ajudar-nos a tenir més diners, i
la predisposició que teniu a ajudar-nos a complir aquest pressupost d'aquest any, i la
predisposició, que no en dubtem que ens reeixim i que l'any que ve poguem dir que ho
hem aconseguit, hem pogut fer aquestes inversions, i ens hauria agradat fer-ne més
però. Si teniu la clau perquè poguéssim aconseguir més diners, doneu-nos-la, deixeunos-la
o compartim-la, però no la refusem. Si sabem d'alguna manera perquè
nosaltres podem disposar de més ingressos, per poder fer les inversions que tenim
programades, endavant.
Sr. Jaume Casal (Alcalde – President): Si algú té una bona oferta, que la faci saber.
Si teniu informació privilegiada, perfecte pel poble de Navàs, que és el que en el fons
ens interessa a tots.
Finalment, el precedent Dictamen és aprovat per majoria absoluta del nombre legal
de membres de la Comissió, segons el següent resultat de la votació:
Tipus de votació.................... Ordinària
Vots emesos.......................... 13
Vots a favor............................ 7
Vots en contra........................ Cap
Abstencions........................... 6
La distribució dels vots emesos és la següent:
◦ Grup Municipal de la CUP........................... 4 vots a favor.
◦ Grup Municipal d’ERC.................................. 3 vots a favor.
◦ Grup Municipal de CiU................................. 5 abstencions.

◦ Grup Municipal Socialista............................ 1 abstenció.
2.2.- Informe favorable, si s'escau, per a l'aprovació del compte de recaptació
formulat per l'ORGT de la Diputació de Barcelona de l'exercici 2011.
Pel Sr. secretari es presenta el següent DICTAMEN DEL REGIDOR – DELEGAT DE
L’ÀREA D’ECONOMIA I FINANCES
Procediment: Gestió recaptatòria
Procés: Compte de Recaptació i multes 2011
Tràmit: Aprovació
Òrgan: Ple de la Corporació
“Havent vist el compte de la gestió recaptatòria que rendeix l’Organisme de Gestió
Tributària de la Diputació de Barcelona, corresponent a l’exercici de 2011, el qual fa
referència a les liquidacions d’ingrés directe i d’ingrés per valors-rebuts, així com a
Providències de constrenyiment de tributs i preus públics liquidats pel mateix
Organisme Autònom i també pel propi Ajuntament.
Atès que l’esmentat compte és conseqüència de la delegació de competències en
matèria de gestió tributària i de recaptació, segons el conveni signat entre ambdues
administracions en data 2 de gener de 1990 i 15 d’abril de 2004, a l’empara d’allò que
disposen els articles 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local (LRBRL) i 7 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).
Vist els informes emesos pel tresorer municipal en data 9 de febrer de 2012, en el que
informa favorablement l’esmentat compte.
Atès que la competència per a aprovar, si escau, el compte de gestió recaptatòria, és
el Ple de la Corporació, en subjecció a allò que disposa l’article 22.2.e) de la Llei
7/1985, de 2 d’abril (LRBRL), amb el quòrum de majoria simple.
En conseqüència, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent ACORD:
Primer: APROVAR en els seus propis termes el compte de la gestió recaptatòria rendit
per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, Unitat de Manresa,
corresponent a l’exercici de 2011, en compliment de la normativa reguladora de les
hisendes locals, en relació amb el reglament general de recaptació, tenint en compte
els antecedents exposats en aquest Dictamen.
Segon: COMUNICAR el present Acord a l’ORGT, Unitat de Manresa, de la Diputació
de Barcelona, als efectes legals oportuns.
Seguidament, s'enceta el torn de debat, enregistrant-se les intervencions següents:
Sr. Joan Bertran (tinent d'alcalde- delegat): Aquí teniu la informació que us hem
passat, i és senzillament aprovar uns que ens venen donats per
l'Organisme de Recaptació Tributària de la Diputació. Ja sabeu perfectament que és el
què ens ve donat, i que tenim delegada aquesta funció a aquesta Organisme, i aquest
són els números que ens ha passat, i per això demanem la seva aprovació.
Sr. Josep Oliva (regidor): No dubtem d'aquests números que ha fet la Diputació de

Barcelona, ja que sabem que compten amb uns bons professionals en aquesta àrea
de gestió tributària, i no farem com Esquerra Republicana l'any passat, que va
abstenir-se, perquè no tenia prou confiança en aquests números. Nosaltres sí que
votarem a favor.
El precedent Dictamen és aprovat, per majoria absoluta del nombre legal de
membres de la Comissió, segons el següent resultat de la votació:
Tipus de votació.................... Ordinària
Vots emesos.......................... 6
Vots a favor............................ 5
Vots en contra........................ Cap
Abstencions........................... 1
La distribució dels vots emesos és la següent:
◦ Grup Municipal de la CUP........................... 2 vots a favor.
◦ Grup Municipal d’ERC.................................. 2 vots a favor.
◦ Grup Municipal de CiU................................. 1 abstenció.
◦ Grup Municipal Socialista............................ 1 vot a favor.
I no havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les vint-i-tres hores i
quaranta-vuit minuts, de la qual cosa s’estén la present acta, de la qual com a secretari
- interventor certifico.
L'ALCALDE – PRESIDENT EL SECRETARI