ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT ...

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DEL DIA
27 D’OCTUBRE DE 2010
La Garriga, vint-i-vuit de setembre de dos mil deu.
Essent les dinou hores, s’ha reunit a la Casa Consistorial en sessió ordinària, el Ple de
l’Ajuntament amb l’assistència dels regidors i regidores ressenyats tot seguit:
Alcaldessa:
Sra. Neus Bulbena i Burdó (PSC-PM)
Regidors:
Sr. Miquel Pujol i Jordà (EiLG)
Sr. Joaquim Fornés i Salillas (ICV-EUiA)
Sr. Joan Bou i Bosch (PSC-PM)
Sr. Àlex Valiente i Almazan (PSC-PM)
Sra. Meritxell Rochina i Vinyals (PSC-PM)
Sr. Joan Josep Monferrer i Salomon (EiLG)
Sra. Patricia E. Astorga i Pérez (ICV-EUiA)
Sra. Meritxell Budó i Pla (CiU)
Sr. Francesc Puigdomènech i Armengod (CiU)
Sr. Joan Esteban i Sans (CiU)
Sra. Juliet Grau i Gil (CiU
Sr. Oriol Ramon i Mimó (ERC-AM)
Sr. Josep Castells Gironès (ERC-AM)
Sr. Jaume Aspa i Pareras (GiG)
Sr. Rafael Puig i Gómez (PPC)
Sr. Frederic Moreno i Julian (regidor no adscrit)
Secretari: Sr. Joaquim Rosell i López
Interventor accidental: Sr. Pere Espaulella i Afan de Ribera
El Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit, s’incorpora en el punt número 4 de l’ordre del dia
1

Ordre del dia:
1. Aprovació acta sessió anterior
2. Despatx d’Ofici
3. Aprovació de la delimitació de la trama urbana consolidada.
4. Aprovació inicial del Pla Especial relatiu al Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no
urbanitzable.
5. Adhesió al conveni amb la Federació Espanyola de Municipis i l’Agencia Estatal
d’Administració Tributària per a l’accés a dades tributàries.
6. Autorització compatibilitat de personal municipal;
7. Conveni de cessió gratuïta de terreny C. Ramon Ciurans, 40-42, cantonada C. Can
Rectoret del Polígon Industrial Congost; Pere Forcada Font i CIA C.B. i altres.
8. Donar compliment a l’acord plenari de 28/9/10 en relació a la Fundació Privada
Universitària Martí l’Humà.
9. Modificació de l’ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos
públics; ordenança municipal núm. I00.
10. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles;
ordenança municipal I01
11. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques;
ordenança municipal núm. I02
12. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció
mecànica; ordenança municipal núm. I03
13. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre l’increment del valor
dels terrenys de naturalesa urbana; ordenança municipal núm. I05
14. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per ocupació del subsòl, el sòl i
la volada de la via pública; ordenança municipal núm. T01
15. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a llicència d’autotaxis i
altres vehicles de lloguer; ordenança municipal núm. T05
16. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per llicències urbanístiques o la
comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme; ordenança municipal
T06
17. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida, tractament i
2

eliminació d’escombraries i altres residus sòlids urbans; denança municipal núm. T08
18. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la recollida d’objectes i
retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusiva en la via
pública; ordenança municipal núm. T09
19. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per expedició de documents
administratius; ordenança municipal núm. T10
20. Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de clavegueram;
ordenança municipal núm. T15
21. Modificació de l’ordenança general reguladora de la circulació de vehicles a motor;
ordenança municipal núm. G02
22. Ordenança i imposició de la taxa reguladora de l’aprofitament especial del domini
públic local, a favor de l’empresa transportista d’energia elèctrica, mitjançant línies
d’alta i mitja tensió.
23. Aprovació de l’ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servei de
teleassistència.
24. Aprovació de l’ordenança general reguladora de l’estalvi d’aigua.
25. Donar compte de l’estat d’execució del pressupost municipal a 30 de setembre de 2010.
26. Mocions
27. Precs i Preguntes
28. Donar compte al Ple d’assumptes de l’equip de govern
La Sra. alcaldessa disculpa l’absencia del Sr. Frederic Moreno que ha trucat dient que es trobava
dins una embussada important a l’alçada de Sant Cugat, per la qual cosa no sabia quan podria
arribar.
1. Aprovació acta sessió anterior.
El secretari pregunta si algun membre de la Corporació ha de formular alguna observació a
l’acta de la sessió ordinària del dia 28 de sete,bre de 2010.
El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 16 membres assistents, (PSC-PM, EiLG, ICV-
EUiA, CiU, ERC-AM, GiG, i PPC), essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova l’acta
3

de la sessió ordinària del dia 28 de setembre de 2010.
2. Despatx d’Ofici
Es dóna compte al Ple de l’Ajuntament dels següents Decrets, Resolucions de l’Alcaldia i
acords de la Junta de Govern Local
RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA:
Núm Regidoria Àrea Decret Data Extracte Resolució
1 Joventut Joventut 6/5/10 Sol·licitar una subvenció a la
Secretaria de Joventut de la
Generalitat, per a projectes
d’activitats 2010 de: Prevenció de
drogodependències i hàbits
saludables 2010/2011 per import de
21.000 €; Servei d’Emancipació
Juvenil 2010/2011 per import de
19.000 €
2 Intervenció Intervenció 29/7/10 Aprovar la relació de despeses
menors de caràcter periòdic i
repetitiu corresponents al mes de
juliol per un import total de
399.594,97 €
3 Intervenció Intervenció 27/8/10 Aprovar la relació de despeses de
personal corresponent al mes
d’agost de 2010 per un import de
352.607,96 €
4 Intervenció Intervenció 31/8/10 Aprovar la relació de despeses
menors de caràcter periòdic i
repetitiu corresponents al mes
d’agost per un import total de
73.379,99 euros.
5 Secretaria Secretaria 15/9/10 Delegació especial a favor del
regidor citat en el decret, per
celebrar un matrimoni civil el dia
25 de setembre de 2010.
6 Urbanisme Urbanisme 15/9/10 Desestimar les al·legacions
presentades per la persona citada
en el decret, pels motius exposats
en la part expositiva de la
resolució, i imposar una primera
multa de 300€.
7 Urbanisme Urbanisme 20/9/10 Arxivar l’expedient relatiu a la
4

estauració de la legalitat
urbanística incoat amb ocasió de
l’execució de les obres consistents
en l’adequació d’un local a nom de
la senyora citada en el decret, sense
tenir la corresponent llicència
municipal atorgada, al C. Manel
Raspall, 8.
Iniciar el corresponent expedient
sancionador si s’apreciés
l’existència de vulneració de
l’ordenament urbanístic com a
conseqüència d’haver executat
obres sense llicència.
8 Urbanisme Urbanisme 22/9/10 Incoar procediment de protecció de
la legalitat urbanística en relació
als rètols col·locats al C. Caselles,
2A, sense tenir la corresponent
llicència atorgada.
9 Educació Educació 22/9/10 Pagament a justificar de l’Àrea
d’Educació per import de 290 € per
a fer front a les despeses derivades
del viatge a la Fira del Moble de
València dels 4 guanyadors del
Premi del Moble el Futur 2010,
dins les activitats de la Festa de la
Fusta d’enguany, que es farà el
proper dia 1/10/10.
10 Intervenció Intervenció 22/9/10 Aprovar l’expedient de modificació
de crèdit núm. 32/2010 mitjançant
la generació de crèdit finançat amb
majors i/o nous ingressos no
tributaris, del pressupost vigent, per
11 Acció
Territorial
12 Polítiques
Socials
un import de 6.700 €.
Activitats 23/9/10 Incoar expedient sancionador per
infracció administrativa, per la
realització d’una activitat sense la
perceptiva llicència municipal
d’obertura, del que e presumeix
com a responsable, la persona
Polítiques
Socials
citada en el decret.
24/9/10 Reconèixer a la Sra. citada en el
decret, com a persona perjudicada
per l’actuació dels serveis públics
de l’administració, en no tramitar
dins del termini establert la
sol·licitud d’ajut per part, adopció,
tutela o acolliment múltiple, sotmès
a nivell d’ingressos de la unitat
5

familiar, i havent estat confirmada
la relació de causalitat entre el
funcionament del servei públi8c i
el perjudici produït.
La quantitat que ascendeix la
indemnització és de 3.264 €, que
serà pagada per l’Ajuntament.
13 Secretaria Contractació 24/9/10 Iniciar expedient de modificació
del contracte d’obres
d’urbanització de la Ctra. Nova,
entre els carrers la Doma i la Plaça
Mn. Jaume Oliveras.
14 Urbanisme Urbanisme 27/9/10 Declarar la caducitat de l’expedient
de sol·licitud de llicència d’obra
major a nom dels Srs. citats en el
decret, per la construcció d’un
edifici unifamiliar aïllat al C.
Prades, 29.
Aprovar la liquidació corresponent.
15 Intervenció Intervenció 27/9/10 Aprovar la relació de despeses de
personal corresponent al mes de
setembre de 2010 per un import
total de 371.170,77 €
16 Secretaria Secretaria 27/9/10 Atorgar delegació especial a favor
de la regidora d’aquest Ajuntament
citada en el decret, per celebrar el
matrimoni civil el dia 25/9/10.
17 Secretaria Contractació 28/9/10 Aprovar el retorn de l’aval bancari,
per un import de 2.017,93 €
dipositat en concepte de garantia
definitiva del contracte de
subministrament de mobiliari pel
Centre d’Equipaments Socials, a
l’empresa citada en el decret.
18 Urbanisme Urbanisme 28/9/10 Iniciar expedient per exigir al
propietari de la finca del C. la
Doma, 4, el compliment de
mantenir els terrenys i
instal·lacions en condicions de
seguretat, salubritat i ornament.
19 RRHH RRHH 28/9/10 Determinar que atesa la
convocatòria de vaga realitzada
pels sindicats, prevista pel dia 29
de setembre de 2010, s’entendrà
condicionada a mantenir els serveis
mínims essencial detallats en el
decret.
20 RRHH RRHH 28/9/10 Liquidar l’import brut de 632 € al
senyor citat en el decret, amb motiu
6

de la renúncia del contracte laboral
que va formalitzar amb aquest
ajuntament.
21 RRHH RRHH 28/9/10 Liquidar l’import brut de 999,01 €
al senyor citat en el decret, amb
motiu de la finalització del
contracte laboral que va formalitzar
amb aquest ajuntament.
22 Urbanisme Urbanisme 28/9/10 Incoar expedient de restauració de
la realitat física alterada de les
actuacions fetes a l’empara de la
llicència d’obres menors atorgada,
sense ajustar-se a la mateixa,
realitzades per l’empresa citada en
el decret, en el C. Sancho Marraco,
6, 2n.
23 Urbanisme Urbanisme 28/9/10 Incoar expedient per a la imposició
de multes coercitives fins el
compliment de l’ordenant en
l’ordre d’execució, a la Comunitat
de Propietaris citada en el decret.
24 Secretaria Secretaria 30/9/10 Atorgar delegació especial a favor
de la senyora citada en el decret,
per tal que pugui assistir amb veu i
vot a la Junta General
Extraordinària de la Comunitat de
Propietaris de la Pl. de Can Dachs,
el dia 30/9/10 a les 18 hores
25 Urbanisme Urbanisme 30/9/10 Incoar expedient de protecció de la
legalitat i prendre mesures de
restauració de la realitat física
alterada i de l’ordre jurídic
vulnerat de les actuacions
d’obertura d’una rasa que va des
del mig del carrer Negociant en
direcció al carrer Avellaners, per
part de l’empresa citada en el
26 Salut Pública Salut
Pública
decret.
30/9/10 Autoritzar la persona citada en el
decret, estudiant de veterinària de
la Universitat Autònoma de
Barcelona perquè dugui a terme
dos dies de pràctiques en aquest
ajuntament, a l’Àrea de Salut
Pública.
27 Patrimoni Patrimoni 1/10/10 Pagament a justificar de l’Àrea de
Patrimoni, per import de 250 € per
tal de poder disposar de canvi per a
la venda de llibres.
7

28 Educació Educació 1/10/10 Pagament a justificar de l’Àrea
d’Educació per import de 150 €
per despeses derivades de la
29 Acció
Territorial
Acció
Territorial
compra de material de logopèdia.
1/10/10 Autoritzar a l’entitat citada en el
decret, instal·lar uns cartells
informatius, del 4 al 7/10/10 a
diferents llocs de la població, en
motiu de l’acte de presentació
d’aquesta entitat, que es realitzarà
el dia 7/10/10.
30 Secretaria Contractació 1/10/10 Aprovar la modificació del
contracte d’obres d’urbanització de
la Ctra. Nova entre el carrer la
Doma i la Pl. Mn. Jaume Oliveras,
per un import de 51.062,62 € (IVA
inclòs)
31 Joventut Joventut 1/10/10 Pagament a justificar de l’Àrea de
Joventut per un import de 500 € per
despeses derivades de l’activitat
“Túnel del Terror”.
32 Joventut Joventut 1/10/10 Pagament a justificar de l’Àrea de
Joventut per un import de 300 € per
despeses derivades d’una activitat
d’aquesta Àrea.
33 Activitats Activitats 1/10/10 Considerar provats els fets de
realitzar una activitat sense la
necessària llicència municipal
d’obertura, al C. Priora Xixilona,
26.
34 Secretaria Secretaria 1/10/10 Estimar la reclamació formulada
pel senyor citat en el decret, en la
qual sol·licita indemnització pels
danys soferts al seu vehicle arran
d’una topada amb esvorancs
existents al ferm.
Comunicar a l’Àrea Financera als
efectes de pagament de l’import
dels danys xifrats en 195,55 €
35 Urbanisme Urbanisme 1/10/10 Imposar a l’empresa citada en el
decret, i al promotor de l’obra, una
sanció de 300 €, per infracció
urbanística lleu consistent en
l’execució d’actes legalizables.
36 Secretaria Secretaria 1/10/10 Aprovar el conveni amb l’empresa
citada en el decret mitjançant el
qual aquesta empresa es farà càrrec
dels canvis de comptadors,
escomeses, retirada xarxa aèria
8

elèctrica, subministrament material
elèctric i muntatge, i l’ajuntament
executarà l’obra civil i
subministrarà els tubs necessaris.
37 Urbanisme Urbanisme 4/10/10 Arxivar l’expedient relatiu a la
restauració de la legalitat
urbanística al Passeig, 92, vist que
s’ha legalitzat la infracció comesa.
38 Urbanisme Urbanisme 4/10/10 Iniciar expedient per exigir als
propietaris citats en el decret,
l’obligació de mantenir els
terrenys, les construccions i les
instal·lacions en condicions de
seguretat, salubritat i ornament.
39 Urbanisme Urbanisme 4/10/10 Incoar expedient sancionador a la
persona citada en el decret, com a
presumpte responsable d’haver
comés una infracció urbanística
consistent en la construcció d’una
piscina i arranjament del jardí,
sense tenir la corresponent llicència
municipal atorgada.
40 RRHH RRHH 4/10/10 Desestimar el recurs de reposició
interposat per la persona citada en
el decret, referent a la modificació
del complement de coordinació de
l’Àrea d’Urbanisme.
41 Secretaria Secretaria 4/10/10 Estimar la reclamació formulada
pel senyor citat en el decret, en la
qual sol·licita indemnització pels
danys soferts al seu vehicle arran
d’una topada amb esvorancs
existents al ferm.
Comunicar a l’Àrea Financera als
efectes de pagament de l’import
dels danys xifrats en 69,60 €
42 Intervenció Intervenció 6/10/10 Aprovar l’expedient de modificació
per transferències de crèdit núm.
34/10, per import de 7.982,31 €
amb finançament amb càrrec a
minoracions d’aplicacions
pressupostàries.
43 Educació Educació 6/10/10 Autoritzar l’ús de l’Auditori de
l’EMM al senyor citat en el decret,
en representació de Solidaritat per
la Independència, el dia 7/10/10.
44 Urbanisme Urbanisme 6/10/10 Desestimar les al·legacions
presentades per l’empresa citada en
el decret, a la proposta de resolució
9

45 Acció
Territorial
Acció
Territorial
de data 23/7/10, pels motius
exposat en l’informe jurídic inclòs
en el decret, i imposar una sanció
de 4.000 € a l’empresa.
7/10/10 Pagament a justificar de l’Àrea
d’Acció Territorial per import de
175 € per atendre despeses de la
inspecció tècnica oficial de tres
vehicles de la Unitat Operativa de
Serveis.
46 Intervenció Intervenció 7/10/10 Aprovar l’expedient de modificació
de crèdit núm. 35/10 mitjançant la
generació de crèdit finançat amb
majors i/o nous ingressos no
tributaris del pressupost vigent per
47 Medi
Ambient
Medi
Ambient
48 Salut Pública Salut
Pública
un import de 29.285,47 €.
7/10/10 Pagament a justificar de l’Àrea de
Medi Ambient per import de 30 €
per despesa de compra de material
auxiliar per a l’ús de la vaixella
reutilitzable i el rentavaixelles
situat a la caseta de la pista núm. 1.
7/10/10 Modificar l’acord de la J.G.L. de
data 4/10/10 en el sentit de
determinar que el dia de l’acte de la
Caminada Solidària serà el
diumenge dia 17 d’octubre, en lloc
del 16 que s’havia aprovat.
49 Urbanisme Urbanisme 8/10/10 Incoar expedient de protecció de la
legalitat urbanística i prendre les
mesures de restauració de la realitat
física alterada en relació a les obres
que s’estan realitzant pel senyor
citat en el decret en el pati interior
de la seva propietat del C. Consell,
30, i ordenar la suspensió
provisional immediata de les obres.
50 Intervenció Intervenció 8/10/10 Aprovar l’expedient de modificació
de crèdit per transferències de
crèdit núm. 36/2010 per import de
26.109,62 € amb finançament amb
càrrec a minoracions d’aplicacions
pressupostàries.
51 Secretaria Secretaria 11/10/10 Aprovar la relació de locals oficials
i llocs públics reservats per a la
realització gratuïta d’actes de la
campanya electoral, així com la
relació de llocs especials per a la
col·locació de cartells, pancartes i
10

anderoles de propaganda
electoral.
52 Urbanisme Urbanisme 11/10/10 Tenir a l’empresa citada en el
decret, per desistida en la seva
sol·licitud per no haver
complimentat satisfactòriament el
requeriment municipal d’esmena
de deficiències de la llicència
d’obra major per a la construcció
d’un centre d’ensinistrament i
guarda de gossos a la parcel·la
situada dins la Unitat d’Actuació
UA-27 “Carretera de l’Ametlla”
53 Urbanisme Urbanisme 11/10/10 Arxivar l’expedient relatiu a la
restauració de la legalitat
urbanística incoat per l’execució de
les obres del carrer Manel Raspall,
8 ja que no tenien la corresponent
llicència municipal atorgada, i la
Junta de Govern Local amb data
13/9/10 va atorgar la llicència.
54 Patrimoni Patrimoni 13/10/10 Pagament justificar de l’Àrea de
Patrimoni per import de 450 € per
tal de poder realitzar el pagament
de les despeses d’inscripció a la
sortida “Caminis de l’exili
republicà”.
55 Secretaria Secretaria 13/10/10 Atorgar delegació especial a favor
del regidor citat en el decret,
d’atribució de competència per
celebrar un matrimoni civil el dia
16/10/10.
56 Urbanisme Urbanisme 13/10/10 Desestimar les al·legacions
presentades per la persona citada
en el decret, en referència a la
rampa d’accés al Centre
Assistencial del C. Casellas, 2A,
efectuada sense tenir la
corresponent llicència atorgada.
57 Secretaria Secretaria 14/10/10 Desestimar la reclamació
formulada per la persona citada en
el decret, mitjançant la qual
sol·licita una indemnització per
responsabilitat patrimonial en
relació amb els danys soferts pel
seu vehicle quan estava estacionat
al C. Rupit, i membres de la
brigada van esquitxar el vehicle
amb pintura quan feien tasques de
11

58 Secretaria Padró
d’Habitants
senyalització vial a la calçada.
14/10/10 Incoar expedient per donar de
baixa del padró municipal
d’habitants per no haver acreditat
el requisit de la residència habitual
en aquest municipi, les persones
que es detallen en el decret.
59 Secretaria Secretaria 14/10/10 Aprovar l’ampliació del contracte
d’arrendament financer amb
l’entitat citada en el decret, per a
l’adquisició d’un vehicle per a la
policia local de la Garriga, per un
termini d’un mes, amb les mateixes
condicions de manteniment i
assegurança contractades en el seu
dia, i sense que aquesta ampliació
suposi cap increment en la quota
mensual.
60 Urbanisme Urbanisme 14/10/10 Reiterar a la Comunitat de
Propietaris citada en el decret,
l’ordre d’execució imposada per
Resolució de l’Alcaldia, de
repassar cada una de les peces
d’aplacat dels balcons, retirar les
peces que es trobin en mal estat i
substituir-les per tal d’evitar un nou
despreniment.
61 Urbanisme Urbanisme 14/10/10 Arxivar l’expedient relatiu a la
restauració de la legalitat
urbanística incoat a la Fundació
citada en el decret, amb ocasió
d’execució d’obres executades a la
Pl. del Silenci, 2, sense tenir la
corresponent llicència municipal, ja
que s’ha procedit ha retirar la
protecció de l’escala, quedant tal i
com estava inicialment.
62 Urbanisme Urbanisme 15/10/10 Incoar expedient sancionador per
infracció urbanística relativa a
l’execució d’obres sense tenir el
corresponent títol administratiu
habilitat, al carrer Manel Raspall,
Seguretat
Ciutadana
Acords Junta Govern Local
Seguretat
Ciutadana
8.
Resum d’infraccions de trànsit del
dia 21 de setembre al 13 d’octubre
de 2010
12

J.G.L. de 20/9/10 26.- Contractació d'un tècnic mitjà de Cultura; senyor José Alberto
Aguilar Perez.
J.G.L. de 20/9/10 29.- Aprovació de l'adscripció als llocs de treball.
J.G.L. de 20/9/10 35.- Contractació laboral fix indefinida al 50% de jornada com a
Conserge Instal·lacions Esportives (grup AP-10); senyor Juan José Moral
Beredas.
J.G.L. de 20/9/10 36.- Contractació com a conserge escola per substitució.
J.G.L. de 4/10/10 33.- Aprovació de l'adscripció provisional al lloc de treball segons la
RLT; senyor Joan Carles Cruz Colmenero, monitor de taller de l'EME
(C1-14).
J.G.L. de 4/10/10 36.- Contractació laboral indefinida fix de la plantilla al 50% de la
jornada d'una tècnica mitjana d'Educació (grup A2-18); senyora Sònia
Comas Vilaseca.
J.G.L. de 4/10/10 37.- Contractar per urgència una tècnica mitjana de Salut Publica (A2-18)
al 50% de la jornada pel Projecte de Seguretat Alimentària; senyora Ester
Bach Raich.
J.G.L. de 18/10/10 25.- Sol·licitud de jubilació i contractació al 100% de la jornada; senyor
Josep M Romeu Morell, conserge d'Educació (grup AP-10) i senyora Inés
Prat Sala, conserge d'Educació (grup AP-10).
INTERVENCIONS
Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC-AM:
Ens agradaria que ens expliquessin el despatx d’ofici número 13 referent a la
modificació del contracte d’obres d’urbanització de la Ctra. Nova entre els carrers de la
Doma i Plaça Mn. Jaume Oliveras, que suposem que va lligat amb el número 30,
d’aprovació de la modificació del contracte d’obres d’urbanització de la Ctra. Nova
entre el carrer la Doma i la Plaça Mn. Jaume Oliveras.
Intervé la Sra. alcaldessa:
El número 13 i el número 30 són els expedients de modificació del contacte d’obres
d’urbanització de la Ctra. Nova entre els carrers la Doma i la Plaça Mn. Jaume Oliveras.
En el moment que es porten a terme aquestes obres les empreses Estabanell i SOREA
van plantejar la possibilitat de poder utilitzar, el fet d’estar obert aquell espai, per
canalitzar i millorar els serveis. S’ha fet aquesta ampliació per tal que la mateixa
empresa pugui dur a terme l’obertura de rases i la canalització per poder millorar la
xarxa globalment. Crec que és per valor d’uns 50.000 €, i el que es fa és el tema de
l’aigua, i d’alguna manera també connectar o soterrar algunes de les canalitzacions de la
llum.
13

Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC-AM:
Sra. alcaldessa:
Endarrerirà el final de les obres?.
En principi no. Sí que ho han endarrerit una mica les troballes arqueològiques, que
s’han trobat, que han estat menys que en el centre però també n’hi ha hagut.
Evidentment al fer les rases tant d’Estabanell com de SOREA, els arqueòlegs han hagut
d’estar allà contemplant si hi havia alguna cosa més. De moment no s’ha trobat res més,
per la qual cosa la finalització està prevista per a mitjans de novembre.
El Ple de l’Ajuntament resta assabentat
3. Aprovació inicial de la delimitació trama urbana consolidada de la Garriga
ANTECEDENTS :
Vist que la Garriga no té definida la trama urbana consolidada i en la seva condició de municipi
amb població superior a 5.000 habitants, es troba obligada a delimitar gràficament el perímetre
corresponent a la seva trama urbana consolidada, d’acord amb les determinacions que
estableixen els articles 7 i 8 de la Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments
comercials.
Vist que la trama urbana consolidada de la Garriga es fa coincidir amb l’àmbit de sòl urbà
continguts en els plànols d’ordenació del Pla General de la Garriga vigent, configurat pel nucli
històric i els seus eixamples i aquelles zones residencials contigües, amb excepció d’aquelles
zones d’ús dominant no residencial separades per barreres naturals, d’acord amb els criteris
legals d’aplicació .
Vista la proposta de delimitació elaborada pels Tècnics Municipals de l’Àrea d’Urbanisme,
Comerç i Serveis Jurídics que comprèn :
-Memòria justificativa de la proposta .
-Plànols a escala dels àmbits a incloure a la trama urbana consolidada .
14

FONAMENTS JURÍDICS :
Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials : article 7 en
quant als requisits per a la inclusió en les trames urbanes; art. 8 en relació a la delimitació i a la
seva tramitació; article 9 en quant a la localització i ordenació de l’ús comercial; article 10 en
quant a la incorporació de la localització comercial al planejament urbanístic, es proposa.
1. Aprovar inicialment la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada (TUC)
del municipi de la Garriga, d’acord amb la documentació tècnica (memòria i plànols)
elaborada pels tècnics municipals, que s’adjunta a aquest dictamen .
2. Sotmetre l’expedient administratiu i la proposta de delimitació de la trama urbana
consolidada del municipi de la Garriga, a un període d’informació pública per un
termini d’un mes, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci corresponent
al Butlletí Oficial de la Província, a un diari de difusió provincial, al tauler d’anuncis i a
la pàgina web de l’Ajuntament; per tal que totes aquelles persones interessades puguin
examinar l’expedient i formular les al·legacions que estimin oportunes .
3. Determinar que si durant el termini d’informació pública no es presentessin
al·legacions, l’acord inicial esdevindrà proposta de delimitació definitiva de la trama
urbana consolidada (TUC) del municipi de la Garriga, sense necessitat d’un nou acord
plenari, acreditant-se aquest extrem mitjançant certificació expedida per la Secretaria.
4. Trametre l’expedient de delimitació de la TUC i la documentació tècnica gràfica i
descriptiva a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per tal
que efectuï la tramitació assenyalada en l’apartat 2n de l’article 8 del Decret Llei
1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya,
finalitzant la mateixa amb la Resolució d’aprovació.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Recordem que de la trama urbana consolidada, la TUC, n’hem parlat varies vegades,
s’ha discutit, portem força temps, i teòricament s’hauria d’haver aprovat amb data 30 de
juny. És arrel de la Llei 1/2009 que ordenava els equipaments comercials. La proposta
que es fa és allò que estableix formalment la Llei i a més s’ha inclòs dins la TUC el que
era el terciari edificat que és el sector sud-oest, el que és Caprabo; galeries de Can Illa i
15

Mercadona; el sector Consorci del Moble, i una part del terciari consolidat que és el
sector terciari urbanitzable de Can Terres. Això és el que nosaltres delimitem. Hi haurà
exposició pública i s’haurà de trametre a Urbanisme perquè hi doni el vist i plau.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Definir la trama urbana consolidada de la Garriga és sens dubte un tema complex i
alhora important i transcendent especialment en l’actual context de crisi econòmica,
perquè totes les decisions que afecten al teixit comercial i la dinamització econòmica
del poble entenem que s’han de prendre amb molta cura, amb molta informació, i amb
perspectiva de futur. Diem això per diverses raons. Sr. Pujol, vostè com a regidor
d’Urbanisme sap perfectament que els temes urbanístics són la majoria de vegades molt
complexes i que requereixen d’una metodologia de treball molt especial i molt al detall.
El nostre grup som del parer que els temes urbanístics que afecten l’Àrea que vostè
dirigeix, no s’estan presentant a l’oposició ni amb la cura necessària ni amb la
informació necessària. Assistim a reunions convocades sense cap mena de periodicitat,
a vegades sense ordre del dia, sense documentació prèvia, i aleshores ens trobem que
temes com la trama urbana consolidada apareixen i desapareixen d’un mes per l’altra
sense que l’oposició pugui fer un seguiment correcte de la informació.
Tanmateix, val la pena deixar constància que vostès avui presenten la TUC amb varis
mesos de retard, com ha dit la Sra. Bulbena, sobre el que preveu la Llei. Per cert, i
permeti’m que els digui que aquest no és l’únic tema de l’Àrea d’Urbanisme que va
amb retard o amb gran retard.
Parlàvem abans de la transcendència d’aquest tema, i precisament per això la TUC
hauria d’anar a aprovació amb un ampli consens dels agents econòmics de la Garriga, i
el que sí els puc dir, és que hi ha molta gent que voldria haver estat consultada i no ho
ha estat.
També caldria que la TUC tingués un ampli suport dels grups polítics, i la veritat és que
no sabem si aquest suport existeix perquè l’equip de govern ha agafat el costum de
portar els temes a ple sense saber si prosperaran o no. Per a nosaltres està molt clar que
amb aquesta metodologia no arribarem a cap lloc independentment de quin sigui el
resultat d’avui en aquesta votació.
Per últim, dir que el nostre grup entén que la proposta d’avui no tan sols hauria d’haver
estat més ben treballada i consensuada sinó que hauria d’haver estat una proposta de
16

màxims, i hauria de ser la proposta que vol la Garriga, i això vostès ara i aquí no ho
poden afirmar. Per això el nostre grup en aquest punt de l’ordre del dia no podem votar-
hi a favor i ens abstindrem.
Intervé el Sr. Josep Castells regidor del grup municipal d’ERC-AM:
Pel que fa a la delimitació de la trama urbana consolidada per la Garriga que ens
proposa l’equip de govern a partir de l’aplicació de la norma segons la proposta
elaborada pels tècnics municipals, nosaltres entenem que deixa fora algunes zones dels
polígons de Can Met Sidro i Congost. Entenem que això portarà dificultats per
l’ampliació i potenciació o fins i tot per canvis d’activitat de possibles establiments
comercials.
Entenem que tot i això, són zones que estan al límit, al límit del que amb aplicació
estricta de la Llei correspondria, però són zones que estan prou implicades en el territori
de l’entorn i a més a més el fet de deixar-les fora ben segur que obrirà com a reacció un
allau d’al·legacions dels comerciants d’aquestes zones. Nosaltres som partidaris
d’ampliar aquesta delimitació de la TUC incorporant aquests espais a l’espera de la
ratificació, o no, per part d’Urbanisme i per part de la Direcció General de Comerç pel
que fa a l’establiment d’aquests límits.
En aquest sentit nosaltres hi votarem en contra.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GIG:
Estarem d’acord que l’equip de govern pot fer millor moltes coses moltes vegades, però
justament en aquest tema, com a mínim sí que n’hem pogut parlar més que d’altres i
això és veritat. També és veritat que es va retardar una mica a petició d’alguns dels
grups de l’oposició per poder-ne parlar quan inicialment s’anava a aprovar sense parlar-
ne. Estaríem d’acord en part amb el que ha dit el grup de Convergència i Unió, però sí
que es veritat que d’aquest tema n’hem pogut parlar més amb agents econòmics i grups
interessats. Consens no n’hi ha hagut, això és cert, però segurament era difícil trobar-lo,
i segurament també per una qüestió de temps el debat més profund que es reclamava no
el teníem.
Per altra banda afegir que la petició que fa el grup d’Esquerra Republicana ja n’haviem
parlat, i el nostre grup va entendre que hi havia certes dificultats en incloure alguns
espais que podríem entendre interessants o no, però per la pròpia definició de la trama,
17

almenys així ho vam entendre nosaltres encara que tal vegada potser no ho vam
entendre bé perquè és un tema una mica ferragós, però ens va semblar això.
De demanar podem demanar el que vulguem, en tot cas és un tema que s’haurà
d’aprovar a Barcelona i ens hauran de dir si el que demanem és correcte o no. Per tant,
es veritat que podríem demanar molt i ells ja retallarien, però en una part ens va semblar
que hi havia cert consens políticament amb la proposta que avui es presenta. Socialment
i econòmicament segurament no.
En les reunions que hem anat i on tots els grups hi han estat representants s’ha debatut i
nosaltres vam entendre que en l’última proposta, que és la que avui es presenta aquí, hi
havia cert consens i certa conformitat, per la qual cosa hi votarem a favor.
Intervé el Sr. Rafael Puig, portaveu del grup municipal del PPC:
En el mateix sentit que el Sr. Aspa, no obstant trobo a faltar certament una falta
d’informació als comerciants que són les persones vertaderament afectades per aquesta
TUC. M’abstindré en la votació.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Crec que sí que se n’ha parlat, i se n’ha parlat forces vegades. La majoria de vegades
que s’ha parlat de la TUC, és cert que es parlava paral·lelament amb la modificació
possible d’usos, i aquesta modificació possible d’usos s’ha quedat sobre la taula perquè
encara ho hem de debatre una mica més.
Personalment dono la raó al Sr. Jaume Aspa. La TUC està definida formalment i
incorporar-hi zones, espais o sectors, calia buscar arguments que donessin recolzament
al perquè d’aquesta incorporació, i ens va semblar, i així es va posar de manifest, i crec
que en la darrera reunió en cap moment ningú va plantejar la possibilitat d’obrir-ho a
tots els sectors com s’està plantejant aquí, de Can Met Sidro i Ca n’Illa, si no que el que
es va dir és d’incorporar-hi allà on tinguem arguments per poder justificar que hi ha de
ser o bé perquè ja estan consolidats, o ja tenen uns drets adquirits com poden ser el
terciari edificat, com el de Caprabo, Galeries, Mercadona i el del Consorci del Moble, i
el sector terciari de Can Terres que per Pla General tenen uns drets adquirits. Així es va
plantejar i en cap moment es va proposar el plantejar incloure tot Can Met Sidro o tot
Ca n’Illa com s’està proposant aquí, perquè amb aquests dos sectors no hi havia
arguments formals per dir que s’incloïen a la TUC perquè per definició la TUC està
18

definida com l’espai on hi ha l’habitatge, per dir-ho ràpidament, o que com a mínim
colinda amb l’habitatge. Es pot dir que Ca n’Illa i Can Met Sidro evidentment és molt
colindant a l’habitatge, però no hi ha la zona residencial que pot haver-hi en els altres
sectors que s’han inclòs.
Crec que acusar-nos aquí que no s’ha pogut parlar d’aquest tema, em sembla que
portem des de principis d’any fent-ho. La veritat és que no he fet el recull de en quantes
reunions i quan de temps n’hem parlat, però és cert que la informació, la documentació
de plànols i del que era la TUC, d’informació del que eren els usos, perquè he dit que
habitualment es va treballar la TUC amb la possible modificació d’usos, crec que s’ha
tingut, i dir ara que no hi ha hagut prou informació o no hem estat prou agosarats, no és
correcte. En el moment que es va plantejar nosaltres la proposàvem sense incloure
aquests dos sectors, malgrat podíem arribar entendre que s’havia de justificar d’alguna
manera que ens ho consideressin encara que no inclòs dins la TUC, si com a zona
comercial excepcional, i en la reunió de la Comissió política es va decidir que
s’inclogués a la TUC és a dir, per dir-ho d’alguna manera, els que estàvem a la reunió
dir que la línia vermella arribava a la TUC i lo demés era negre, es va dir que la línia
vermella havia d’arribar fins més enllà i no va haver-hi cap problema en acceptar-ho.
Aquell hauria estat el moment de plantejar si la línia havia d’anar fins més enllà i
discutir-ho entre tots els que estàvem a la reunió. Dir que no hi ha hagut l’opció o que
no hem estat prou agosarats, no és correcte. La proposta que porta l’equip de govern,
perquè evidentment la porta l’equip de govern, crec que s’ha debatut i que s’han
acceptat canvis que s’han proposat precisament en la comissió política d’Urbanisme que
és on se n’ha parlat.
Segurament si s’hagués proposat incloure els altres dos sectors, que és cert que en algun
moment es va plantejar però es va desestimar, i es va desestimar pels que estàvem a la
reunió, segurament no tots, però si que d’alguna manera consensuada.
Respecte a la informació dels comerciants, se’ls va convidar a ells i als representants
dels sectors de Ca n’Illa, Can Met Sidro, del Consorci, del Polígon del Congost, i de
Can Terres. Crec que hi érem tots. En aquest cas penso que sí que se’n va parlar i que
els comerciants tenien la informació. No crec ni que s’hagi amagat ni no s’hagi volgut
recollir la informació dels sectors implicats en el tema, a proposta de l’oposició, no ho
discuteixo.
Es parla del retard, i el retard es va demanar a proposta de l’oposició que va dir parlem-
19

ne més, tornem-ho a proposar, reunim aquesta gent i tornem-ne a parlar nosaltres per
tant, no crec que puguem dir en aquest tema concret que no se n’ha parlat, no s’ha tingut
la informació i no s’ha debatut fins arribar a aquesta proposta.
Intervé el Sr. Miquel Pujol, regidor d’Urbanisme:
Des del punt de vista tècnic només hi afegiria una cosa que ens hem assabentat a última
hora en quan el procés que té la tramitació de la TUC. Sí que s’envia a Urbanisme, però
es necessita l’informe de Comerç, i el Director General d’Urbanisme sense passar-ho
per la comissió d’Urbanisme ja dona el vist i plau a l’informe que ve de Comerç. Potser
és un punt innecessari que ho expliquem aquí, però així sabem exactament com
funciona.
L’altre és que a partir d’ara s’obre un mes d’exposició pública perquè es pugui consultar
i fer els recursos pertinent, i que al final, fins i tot a la proposta que ens vingui a través
d’Urbanisme però que estarà gestada a Comerç, el Ple encara té potestat per recorre’l,
tornar-nos a reunir i discutir.
El Ple de l’Ajuntament, per 9 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA i GiG), 5 abstencions
(CiU i PPC), i 2 vots en contra (ERC-AM), dels 17 membres assistents, essent 17 els de dret i
de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
4. Aprovació inicial del Pla Especial del catàleg de Masies i Cases Rurals de la Garriga.
ANTECEDENTS
I.- Atès que en sòl no urbanitzable s’admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases
rurals, per a destinar-les a habitatge familiar, a establiment de turisme rural o a activitats
d’educació en el temps lliure i de restauració, sempre que aquestes masies o cases rurals hagin
estat incloses per part del planejament urbanístic general o especial en el catàleg previst per la
Llei d’urbanisme a tals efectes. Les masies o cases rurals també es poden destinar a establiment
hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, si ho preveu expressament el catàleg,
el qual pot establir un límit del nombre de places.
II.- Atès que el planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en el catàleg al què fa
20

eferència l’apartat anterior les masies i cases rurals que són susceptibles de reconstrucció o
rehabilitació per a destinar-les als usos previstos en l’apartat anterior, i ha de justificar les raons
arquitectòniques, paisatgístiques o socials que fonamenten la seva preservació o recuperació.
Aquests plans també poden preveure, si així ho justifiquen les característiques concurrents i
sempre que es garanteixin les necessitats d’accessibilitat, que la superfície de sòl vinculada a la
masia o casa rural susceptible de segregació sigui inferior a la unitat mínima de cultiu o forestal,
sense que, en cap cas, aquesta segregació pugui donar lloc a una resta de finca matriu inferior a
aquestes unitats mínimes.
III.- Vist que actualment el municipi de la Garriga no disposa del Catàleg de Masies i l’article
47.3. del Decret Legislatiu 1/2005 (actualment 1/2010) diu que es permetrà en sòl no
urbanitzable reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar, però que
han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg de masies en els termes de
l’article 50.2 del mateix cos legal.
IV.- Vist que també es poden formular plans especials urbanístics, estiguin o no previstos en el
planejament general per implantar nous sistemes, i que en el cas del referits a l‘article 47.3,
reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals no requereix modificació prèvia del
planejament general (art. 68 DL 1/2010).
V.- Atès que amb data 26 d’abril de 2010 s’encarregà a l’entitat Arkpadoc SC, mitjançant
contracte menor de serveis, l’elaboració del projecte del pla especial de masies i cases rurals,
projecte que es va trametre en data 20 de setembre de 2010.
VI.- Vist que en el document tècnic hi consten relacionades les masies següents:
1. CA L’ESPARGUERÓ CMG001
2. CA L’OLIVERÓ CMG002
3. CA N’ILLA DE DALT – MAS BONAVISTA CMG003
4. CAN BEIA CMG004
5. CAN BOGET (LA DOMA) CMG005
6. CAN BORBÓ CMG006
7. CAN BOTER CMG008
21

8. CAN BOSQUETS CMG009
9. CAN MAS (C-17) CMG010
10. CAN MAS (VORA L’AMETLLA) CMG011
11. CAN MORULL (EL BON RETIRO) CMG012
12. CAN PALAU CMG013
13. CAN PARERA DEL PIMAR CMG014
14. CAN PLA CMG015
15. CAN PLANELL CMG016
16. CAN RECTORET CMG017
17. CAN ROQUERIES CMG018
18. CAN SUNYER CMG019
19. CAN TORRE DE LA RIBA CMG020
20. EL COGUL CMG021
21. LA PASSOLA CMG022
22. MOLÍ DE BLANCAFORT CMG023
23. MOLÍ DE CA L’OLIVERES CMG024
24. ROSANES CMG025
VII.- Atès que per part dels serveis tècnics municipals s’han emès els informes favorables
corresponents sobre el projecte presentat, i que així mateix s’han elaborat els corresponents
plànols amb l’àmbit de suspensió de llicències.
Fonaments Jurídics
La legislació aplicable ve determinada per:
- El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juny.
- El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’urbanisme.
- El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.
— La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
Així mateix, és aplicable a la legislació sectorial següent:
- Defensa: disposició addicional segona de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl.
22

- Carreteres: article 10.2 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, i article 12 de
la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya.
- Sector ferroviari: article 7 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari.
- Patrimoni cultural: article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric
espanyol, i article 33 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
- Patrimoni de les administracions públiques: article 189 de la Llei 33/2003, del
patrimoni de les administracions públiques.
- Aigües: articles 20.1.d), 25.4 i 40.4 de la Llei d’aigües, text refós 1/2001, de 20 de
juliol; i article 8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya aprovat
pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
- Medi ambient: article 5 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais
naturals i de flora i fauna silvestres; Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals de
Catalunya.
- Forests: article 39 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
- Costes: article 112.a) de la Llei 22/1988, de 28 de juny, de costes.
- Sector d’hidrocarburs: article 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector
d’hidrocarburs.
- Sector elèctric: article 5 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric.
- Telecomunicacions: article 26 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de
telecomunicacions.
- Integració social dels minusvàlids: article 54 de la Llei 13/1982, d’integració social dels
minusvàlids; a Catalunya: Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de
l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
- Turisme: Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
- Soroll: Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll i l’article 11 del Reial decret
1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, en allò referent a
la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
Atès tot l’anterior, es considera que l’expedient ha seguit la tramitació establerta en la legislació
aplicable, procedint la seva aprovació provisional de conformitat amb l’article 83.1 del text
refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juny.
Es proposa al ple l’adopció del dictamen següent:
23

1. Aprovar inicialment el “Pla especial de Masies i Cases rurals en Sòl no Urbanitzable
de la Garriga” redactat i formulat per l’entitat Arkpadoc SC en els termes que consten
en l’expedient.
2. Obrir un període d’informació pública durant un mes, mitjançant anunci en el taulell
d’edictes de l’ajuntament, en el Butlletí Oficial de la Província i s’anunciarà, a més, en el
Punt Diari. Durant aquest període quedarà l’expedient a disposició de qualsevol que
vulgui examinar-lo o obtenir-ne còpies per tal que es presentin les al·legacions que
s’estimin pertinents.
3. Suspendre l’atorgament d’aprovacions, autoritzacions i llicències urbanístiques per a
aquelles àrees del territori objecte del planejament, les noves determinacions de les
quals suposin la modificació del règim urbanístic vigent. La duració de la suspensió és
d’un any prorrogable. Les àrees afectades per la suspensió són les següents:
- L’àmbit de les 25 masies incloses en el catàleg i que es descriuen en els plànols
adjunts i denominats “àmbits de suspensió de llicències”, d’acord amb l’article
102 del Decret 305/2006.
- Aquesta suspensió es publicarà conjuntament amb l’aprovació inicial.
4. Citar personalment al tràmit d’informació pública als propietaris dels terrenys que hi
estiguin compresos.
5. Sol·licitar els informes als organismes afectats per raó de les seves competències
sectorials], els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, excepte que una disposició
autoritzi un termini més llarg i que es descriuen tot seguit:
• Direcció General de Carreteres
• Administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif)
• Ministeri de Foment,
• Direcció General del Patrimoni Cultural
• Agència Catalana de l’Aigua
• Departament de Medi ambient (tema de forests i PEIN).
• Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca
• Direcció General de Turisme
24

6. Una vegada conclosa la informació pública, trametre les al·legacions presentades als
serveis tècnics i l’equip redactor per al seu informe.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
El que fem és aprovar les regles del joc del que poden arribar a fer els propietaris de les
masies i cases rurals que es troben en sòl no urbanitzable. Teoricament això hauria de
formar part del Pla General. Hi ha 24 masies i cases que no són totes les que tenim a la
Garriga, sinó aquelles que es troben en sòl no urbanitzable.
Hem tingut l’oportunitat de tenir una subvenció per tal de poder desenvolupar aquest
catàleg i així s’ha fet.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
El nostre grup votarem favorablement aquesta aprovació inicial, i esperarem que es
notifiqui als propietaris i en funció d’això i de veure les al·legacions que es presentin al
respecte, ja veurem, però inicialment li donarem suport.
Intervé el Sr. Josep Castells regidor del grup municipal d’ERC-AM:
Des del grup d’Esquerra compartim el sentit i la necessitat de l’elaboració d’aquest
catàleg de masies i cases rurals amb la finalitat d’aconseguir l’efectivitat de les mesures
urbanístiques de preservació de totes aquelles masies situades en sòl no urbanitzable, i
que per alguna raó, sigui arquitectònica, històrica, paisatgística o social, calgui
preservar. Voldríem però, que se’ns aclarís si en la nova regulació a més d’ampliar els
usos tot mantenint la volumetria original, es permetrà dins les actuacions admissibles la
divisió horitzontal tal com vam consultar el dia de la comissió. Si és així, ajudarà sens
dubte a aconseguir la finalitat de preservació que la pròpia normativa pretén.
També voldríem saber si s’estableix alguna restricció pel que fa a les que estan en un
estat més precari entre les masies que ja hi ha incloses dins el catàleg, o què passa si
n’apareixen de noves. N’hi ha que estan documentades en els plànols i que segurament
queda solament l’arrencada dels murs, i aquestes no hi són. S’hi poden incorporar més
endavant?.
De tota manera hi votarem a favor.
25

Intervé la Sra. alcaldessa:
Aquesta proposta de comunicar als propietaris que va exposar Convergència ens va
semblar bona idea i així ho farem. Ja tenim el llistat dels propietaris per tal de
comunicar-los-ho individualment.
Això de la divisió horitzontal crec que no. Cada masia està tractada individualment per
tant, en algunes pot ser que estigui permesa, o no.
Personalment confesso que no he mirat amb profunditat el que es permet a cada una i el
que no, però en general diria que no està permesa la divisió horitzontal
Respecte incorporar-ne de noves, suposo que està parlant d’aquelles que a l’hora
d’estudiar-les s’ha considerat que era tant minso el que quedava de la masia originaria,
que no valia la pena preservar-ho. Això fa que el propietari d’aquella masia no té cap
dret perquè com que està en sòl no urbanitzable no podrà fer-hi absolutament res.
Suposo que es refereix a això de si hi ha alguna de les masies que no està aquí, que
només té els murs, crec que n’hi ha alguna no reconstruibles. Són masies que havien
estat allà però no es considera que valgui la pena reconstruir-les perquè estan en un estat
molt derruït. El cert és que aquests propietaris podrien arribar a fer al·legacions per ser
inclosos perquè això els permetria fer en un sòl no urbanitzable algun tipus d’actuació.
Crec que es refereix a això Sr. Castells.
Intervé el Sr. Josep Castells regidor del grup municipal d’ERC:
Em refereixo concretament a dues que són les que estan més malmeses i són el “Mas
Planell” i el “Mas Can Beia” que a la fitxa en principi no les vaig saber veure mentre
que a la documentació del plenari sí que hi eren.
La pregunta també va en el sentit de les altres que puguin sortir. Per exemple a la banda
nord de Ca l’Oliveró hi ha documentat el “Mas Riera”, en aquesta si algun dia el
propietari de la zona vol construir..... Cal recordar a nivell anecdòtic que el restaurant
que hi ha a Collformic es va poder construir en aquella zona perquè es van remetre a
uns plànols antics d’un “Mas” que hi havia hagut que era el “Caseriu de Collformic” i
gràcies a aquest precedent van poder aconseguir la llicència per aixecar aquell
restaurant. En aquest sentit si alguna no s’incorpora però resulta que està documentada o
apareix, i s’inicien els tràmits, si s’hi pot incorporar o no.
26

Intervé la Sra. alcaldessa:
Suposo que caldrà justificar-ho. Parlava de Can Beia, i quina és l’altra?. Estan en el
llistat per tant vol dir que estan dins el catàleg i aquestes si que podran actuar-hi. La que
diu que ni tant sols està dins el catàleg, se suposa que el dia que volgués fer alguna cosa
caldria fer una modificació d’aquest catàleg perquè ara per ara s’ha considerat que no és
reconstruïble.
Intervé el Sr. Miquel Pujol regidor d’Urbanisme:
A “Can Beia” hi posen M-4 que vol dir que en un principi es considera no reconstruïble
perquè pràcticament en aquests moments només es pot veure el que segurament devia
ser la planta.
Intervé el Sr. Josep Castells regidor del grup municipal d’ERC-AM:
Aquest M-4 permet la reconstrucció si es necessita?.
Continua el Sr. Pujol:
De moment es cataloga com a reconstruïble però el Pla General com a forma especial
podria permetre, i a més a més aquesta seria la intenció, que en un moment determinat si
allà es volgués reconstruir s’hauria de venir a Urbanisme i d’acord amb els arquitectes
es podria veure que s’hi pot fer, però en un principi la qualifiquen com no reconstruïble
tal com era abans. La que es considera reconstruïble és la que hi ha almenys una
aparença de volumetria i el que es fa és protegir que mantinguin aquesta mateixa
volumetria aparent, i per dins que hi hagi la forma que sigui, però a “Can Beia” en
aquests moments no s’acaba de saber quina era la volumetria, d’on hi havia la porta, les
finestres, la teulada, etc., i per això es considera no reconstruïble, la qual cosa no vol dir
que això tragués la capacitat o possibilitat de què allà s’hi pogués construir o reconstruir
a la mateixa zona una casa de pagés o rural. Això va per un altre camí que està al Pla
General. Si vol algun dia en el Pla General podríem veure les hectàrees que es necessita
per poder-hi posar una casa de pagés. Tot això ja hi és i no seria necessari aquí.
Intervé la Sra. alcaldessa:
S’acaba d’incorporar el Sr. Frederic Moreno. Vol opinar alguna cosa sobre el punt del
catàleg de masies?
27

El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 17 membres assistents, (PSC,PM, EiLG, ICV-
EUiA, CiU, ERC-AM, GiG, PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit), essemt 17 els de
dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
5. Acord d’adhesió de l’Ajuntament de la Garriga al Conveni de col·laboració entre
l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies en matèria de subministrament d’informació de caràcter tributari a les entitats
locals
Vist que cada any, des de diferents àrees de l’ajuntament, s’ha de demanar a les famílies
documentació que acrediti la renda familiar actual, tant pel que fa a la concessió de subvencions
o ajuts diversos, en matèria d’educació, polítiques socials. etc, per tal d’atorgar punts de renda
en quant als criteris a efectes dels barems d’admissió i d’altres gestions .
Vist que així mateix en matèria de contractació, se sol·licita certificat a les empreses licitadores
per tal que acreditin que estan al corrent de les seves obligacions tributàries, amb la qual cosa
aquest ajuntament podria eximir a les empreses d’aquesta documentació i agilitar els tràmits en
matèria de contractació.
Vist que des de l’Agència Tributària, al tenir coneixement d’aquesta qüestió, es va posar en
contacte amb aquest ajuntament per informar de la possibilitat d’un “Conveni de col·laboració
entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies en matèria de subministrament d’informació de caràcter tributari a les entitats
locals”, al qual es poden adherir els ens locals amb la finalitat de poder sol·licitar aquest tipus
d’informació directament a l’Agència Tributària, sense saber de demanar-ho a les famílies i així
agilitzar els tràmits que aquestes hagin de portar a terme.
Vist que d’aquesta forma es dóna compliment a les previsions de la Llei d’àmbit estatal
11/2007, de 22 de juny, “d’Accés electrònic dels ciutadans als serveis púbics”, així com a la llei
catalana, 29/2010, de 6 d’agost, “d’Ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya” ,
quant al fet que les administracions públiques han de facilitar l’accés de la ciutadania als
diferents tràmits i no demanar documents que puguin obtenir per altres mitjans.
28

Vist que aquesta actuació comportarà una millora i benefici per als particulars, entitats i
empreses que hagin de formalitzar tràmits amb l’ajuntament de la Garriga, al no haver d’aportar
la documentació tributària a la qual l’administració hi pugui accedir per altres canals.
Vist que el procediment per adherir-se a aquest conveni, d’acord amb el punt 8 del mateix,
consisteix en aprovar per Ple Municipal l’annex II “Protocol d’adhesió al conveni”, acordant
l’adhesió de l’Ajuntament de la Garriga a aquest.
Vist que en cas que s’aprovi aquest acord, s’haurà de trametre la “Sol·licitud d’alta en
l’aplicació telemàtica de cessió d’informació tributària a les administracions públiques” i el
“Model d’autorització per a l’obtenció del certificat d’usuari de la FNMT”, o el certificat de
CATCERT, en el cas que ja es disposi, com és el cas d’aquest ajuntament, especificant les
persones responsables que s’encarregaran de sol·licitar i rebre aquesta informació.
Vist l’informe elaborat per les diferents àrees de l’ajuntament.
Fonaments jurídics.
Arts. 22, 47, 55 i 57 de la Llei 7/1985 de la llei 7/85, Reguladora de les bases de règim local i
191 del D.L 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de
Catalunya.
Art. 4 i 7 de la Llei estatal 30/1992, de 26.11 (de Règim Jurídic de les Administracions
Públiques i del Procediment Administratiu Comú).
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic
En virtut del que s'ha exposat, es proposa al Ple els següents acords:
1. Aprovar l’adhesió al Conveni de col·laboració entre l’Agència Estatal d’Administració
Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en matèria de
subministrament d’informació de caràcter tributari a les entitats locals.
2. Trametre l’annex II “Protocol d’adhesió al conveni”, la “Sol·licitud d’alta en l’aplicació
telemàtica de cessió d’informació tributària a les administracions públiques” i el “Model
d’autorització per a l’obtenció del certificat d’usuari de la FNMT” a l’Agència Estatal
29

d’Administració Tributària de Barcelona.
3. Donar compte del present acord als interessats: Agència Estatal d’Administració Tributària
de Barcelona i Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
4. Facultar la Sra. Alcaldessa amb poder tan ampli i bastant com en dret sigui necessari per a
la constància i efectivitat del present acord.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Es tracta d’intentar facilitar els tràmits al ciutadà, i facilitar també la gestió municipal
podent recórrer a un arxiu amb la informació tributària sense que el ciutadà ho hagi
d’acreditar sinó que nosaltres puguem recórrer sobretot si el ciutadà ens autoritza a fer-
ho.
Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC-AM:
Com que de ben segur aquest punt s’aprovarà, nosaltres hi votarem en contra perquè ja
no volem saber res de l’estat espanyol i menys de l’Agencia d’Administració Tributària.
No és cap frivolitat. Es tracta d’un acte de rebeldia si volen més testimonial que res, per
si cal, començar a trencar vincles amb l’administració espanyola.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GiG:
Suposem que no té cap cost per a l’administració. Hi votarem a favor.
Intervé la Sra. alcaldessa:
De tota manera Sr. Oriol, estaríem d’acord a fer consultes per facilitar-li la tasca al
ciutadà
Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC.AM:
Sra. alcaldessa:
Sí, però li pregaríem que quan manifestem la nostra opinió, no faci aquestes revolades
perquè no fan sentir bé la nostra opinió.
La respecto absolutament
30

Sr. Oriol Ramon:
Amb tot el respecte no ens ho ha semblat així.
El Ple de l’Ajuntament, per 15 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, CiU, GiG, PPC, i el
Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit, i 2 vots en contra (ERC-AM), dels 17 membres
assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
Fets
1. El 13 d’octubre de 2010, , va sol·licitar mitjançant escrit amb r.e.
9073/2010 la compatibilitat per portar a terme tasques de tècnic mig de Suport a la Recerca, per
la durada del seu contracte amb aquest Ajuntament per l’obra i servei del Projecte de Seguretat
Alimentària (amb una previsió de 4 mesos).
2. h exerceix en règim de dedicació ordinària (18,75h) les funcions
de tècnica mitjana de Salut Pública.
Activitat principal: Ajuntament de La Garriga.
Lloc de treball: tècnica mitjana de Salut Pública
Règim: Laboral. Grup A2
Jornada setmanal: 18,75 hores
2ª Activitat pública: UAB, Departament de Medicina i Cirurgia Animals.
Lloc de Treball: tècnic mig de Suport a la Recerca
Règim: laboral temporal a temps parcial (18h setmanals)
Horari: fora de l’horari de treball a l’Ajuntament de la Garriga (compatible amb l’horari
laboral 1ª activitat pública).
Fonaments de dret
1. D’acord amb l’article 2.c) i de l’article 6 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre,
31

d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, es podrà autoritzar
la compatibilitat del personal al servei de les Corporacions Locals per l’exercici d’activitats
d’investigació, de caràcter no permanent.
2. Segons l’article 324.g) i l’article 326.f) del Decret 214/90, de 30 de juliol, pel qual s’aprova
el reglament del personal al servei de les entitats locals es preveu l’autorització de compatibilitat
per l’exercici d’activitats de recerca, de caràcter no permanent o d’assessorament per a supòsits
concrets.
3. Segons l’article 50.9 del Real Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el
Reglament d’Organització, Funcionament i Règim jurídic de les entitats Locals i l’article
22.2.q) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local l’autorització de
compatibilitat del personal al servei de les entitats locals per a un segon lloc o activitats en el
sector públic correspon al Ple.
Vist l’informe favorable de 19 d’octubre de 2010 emès per l’Alcaldia on s’informa
favorablement, perquè li sigui concedida la compatibilitat com a tècnic mig de Suport a la
Recerca, a la senyora Ester Bach Raich.
Vist l’informe favorable del Secretari.
Es proposa:
1. Autoritzar a la senyora per poder exercir activitats d’investigació a
l’àmbit públic a la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Medicina i
Cirurgia Animal mentre que es compleixin les consideracions esmentades en la part
expositiva del dictamen.
2. Establir que aquesta autorització de compatibilitat per a l’exercici dels dos llocs de
treball sol·licitats per la senyora quedarà automàticament sense efecte en
cas de canvi de lloc de treball.
3. L’exercici d’aquesta activitat no pot suposar modificacions en la jornada de treball
establerta ni en l’horari del lloc de treball que exerceix la senyora
com a tècnica mitjana de Salut Pública d’aquest Ajuntament.
32

4. Establir que aquesta resolució de compatibilitat per l’exercici professional en l’àmbit
públic s’inscriurà al registre de personal corresponent.
5. Determinar que aquesta autorització de compatibilitat tindrà vigència mentre duri el
contracte subscrit amb la senyora pel Projecte de Seguretat
Alimentària i en cas que aquest es prorrogui serà revisable anualment.
INTERVENCION
Intervé la Sra. alcaldessa:
Es tracta d’una persona que demana compatibilitat. A la Junta de Portaveus se’ns va
demanar l’estat de les compatibilitats, i puc dir-los que hi ha quatre compatibilitats
vigents actualment, dues de les quals finalitzen a finals d’octubre i suposo que
demanaran la pròrroga, i dues són sense termini de finalització perquè es van atorgar en
el seu moment i no es va posar termini de finalització a les compatibilitats. Si els
interessa els noms després els hi passo.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
En aquest punt hi estem d’acord, i la petició que varem fer és perquè ens sembla que
n’hi ha més de quatre compatibilitats vigents. Ja en parlarem perquè crec que s’hauria
de fer una revisió de totes les compatibilitats i veure si aquestes que són indefinides es
poden regular d’alguna manera, o no hi ha cap mecanisme legal perquè no deixa de ser
un greuge comparatiu que alguns treballadors que agafen una compatibilitat l’hagin de
renovar mentre que d’altres la tinguin indefinidament.
El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 17 membres assistents, (PSC-PM, EiLG, ICV-
EUiA, CiU, ERC-AM, GiG, PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit), essent 17 els de
dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
7. A C.B. i altres; conveni de cessió gratuïta de terreny
C. Ramon Ciurans, 40-42, cantonada C. Can Rectoret del Polígon Industrial Congost.
Vist que els Srs. , van adquirir per compte
de l’entitat “PEDRO FORCADA FONT Y CIA C.B.” el ple domini de la finca urbana amb
33

eferència cadastral número 0431805DG4103S0001KT, amb una extensió superficial segons
escriptura de 7.631 m², equivalent a la finca registral núm.6.853, situada en el Carrer Ramon
Ciurans núm.42-44, cantonada C.Can Rectoret del Polígon Industrial Congost, d’aquesta
població .
Vist que ha estat acreditat el ple domini de la finca registral núm.6.853, mitjançant aportació del
títol de propietat següent :
-escriptura de compravenda, atorgada pels Srs. i
Iglésias, autoritzada pel Notari de la Garriga, Sr. F. Xavier Borrell i Papaceit, en data 21/12/07,
amb el núm. de protocol 3647/07
Vist que el Pla General d'Ordenació de la Garriga vigent afecta una superfície de 83,59 m²
d’aquesta finca a vialitat del carrer Can Rectoret del Polígon Industrial Congost, d’aquest terme
municipal.
Vist el conveni de data 28/9/10 subscrit entre el Sr. Pedro Forcada i Font, en nom propi i en
representació de l’entitat “PEDRO FORCADA FONT Y CIA C.B.”, i els Srs.
en nom propi i en substitució de la seva mare, Sra. Eulàlia Torra i
Iglésias (difunta) en la referida comunitat de béns, tots ells en la seva condició de part cedent, i
la Sra. Neus Bulbena Burdó, en nom i representació de l'Ajuntament de la Garriga, com a part
cessionària, en el qual es fa cessió voluntària i gratuïta a favor de l'Ajuntament de la Garriga de
la superfície de 83,59 m² de la finca registral 6.853, el Carrer Ramon Ciurans núm.42-44,
afectada per vialitat del Carrer Can Rectoret, del Polígon Industrial Congost.
En virtut del que s'ha exposat, es proposa al Ple els següents acords,
1. Aprovar el conveni de data 28 de setembre de 2010, subscrit entre el Sr. Pedro Forcada i
Font, en nom propi i en representació de l’entitat “PEDRO FORCADA FONT Y CIA
C.B.”, i amb els Srs. , en nom propi i en
substitució de la seva mare, Sra. tots ells en la seva
condició de part cedent, i la Sra. Neus Bulbena Burdó, en nom i representació de
l'Ajuntament de la Garriga, de cessió de terrenys destinats de la finca del C. Padró
núm.2.
34

2. Acceptar i agrair la donació gratuïta, pura, perfecta i irrevocable, efectuada per
“PEDRO FORCADA FONT Y CIA C.B. i altres, de 83,59 m² procedents de la finca
especificada en la part expositiva.
3. Passar a prendre possessió immediata de la superfície als fins previstos pel planejament
urbanístic general vigent.
4. Donar trasllat als interessats del present acord i a l'Organisme de Gestió Tributària de la
Diputació de Barcelona als efectes tributaris pertinents.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Veig que l’etiqueta de sobre l’expedient posa 40-42 i dins el conveni diu 42-44.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Hi estem d’acord, però en l’acord de ple també posa 40-42 i quan es desenvolupa
l’acord posa 42-44, s’hauria de modificar perquè no hi hagi cap problema.
El títol de l’acord queda redactat de la següent manera:
7. PEDRO FORCADA I FONT Y CIA C.B. i altres; conveni de cessió gratuïta de terreny
C. Ramon Ciurans, 42-44, cantonada C. Can Rectoret del Polígon Industrial Congost.
El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 17 membres assistents, (PSC-PM, EiLG, ICV-
EUiA, CiU, ERC-AM, GiG, PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit), essent 17 els de
dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
8. Donar compliment a l’acord plenari de 28/09/2010 en relació a la Fundació Privada
Universitària Martí l’Humà (FUMH)
ANTECEDENTS
Vist que l’any 2003, es va signar el conveni entre l‘ajuntament de la Garriga i la Fundació
Privada Universitària Martí l’Humà per tal de regular les fórmules de cooperació i col·laboració
entre les dues parts, objectius, aportacions i durada.
35

Atès que en el pressupost municipal per a l’exercici 2010 es va consignar en la partida
corresponent, una aportació a favor de la Fundació Privada Universitària Martí l’Humà de
18.000 € anuals.
Vist que en data 3 d’agost de 2010, mitjançant carta adreçada a la secretaria d’aquest
ajuntament per part de la Presidenta de la FUMH, es reclamava el pagament de la quantitat de
6.000€ corresponent a l‘aportació pendent de l ‘any 2010, i la possible revisió o modificació del
conveni vigent.
Atès que en la reunió del dia 9 de setembre mantinguda per l’alcaldia i els serveis jurídics
municipals amb els representants de la FUMH, per part l’alcaldia es va posar de manifest la
voluntat de l’equip de govern de portar al ple les propostes següents:
1.- Preveure la consignació en el Pressupost municipal per al 2011 de la quantitat de
6.000 €, com a aportació complementària de l’Ajuntament a la FUMH corresponent al 2010.
2.- Denúncia del conveni modificat vigent FUMH-Ajuntament, efectiva a partir del dia
1/1/2011, d’acord amb allò que estableix la clàusula desena del mateix, amb la finalitat
d’estudiar un nou marc de col·laboració entre ambdues institucions i especialment quina ha de
ser la col·laboració i la participació de l’Ajuntament en la Fundació, fet d’especial
transcendència en uns moments en que el Patronat de la FUMH està estudiant la seva
remodelació i adequació dels Estatuts a la nova llei de Fundacions.
Vist que per acord plenari de data 28 de setembre de 2010, es va aprovar una moció presentada
pels grups municipals de C.I.U, ERC, PP i el regidor no adscrit Frederic Moreno, que
literalment diu:
1. Que es trobi la fórmula per tal que la FUMH rebi els 6.000 € restants de l’any 2010
que li pertoquen per conveni.
2. Que es constitueixi una comissió bilateral Ajuntament-FUMH amb la finalitat
d’analitzar el conveni vigent i iniciar un provés de reforma del conveni actual.
Vist que també cal definir i debatre la composició de la part municipal i el funcionament de la
36

comissió bilateral per avaluar i definir el futur de les relacions entre ambdues parts.
Fonaments jurídics
• Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions,
• Real Decret 887/2006 que aprova el reglament corresponent.
• Ordenança municipal de subvencions de l’Ajuntament de la Garriga, aprovada
definitivament en data 11/04/2009.
• Conveni signat en data 2003, entre l’ajuntament de la Garriga i la Fundació Privada
Universitària Martí l’Humà
• Llei de Fundacions
Es proposa al ple l’adopció del dictamen següent:
1. Acordar la constitució de la comissió bilateral Ajuntament-FUMH amb la finalitat
d’analitzar el conveni vigent i iniciar un procés de reforma del conveni actual.
2. Determinar els membres d’aquest ajuntament que han de formar part municipal de la
comissió bilateral Ajuntament-FUMH
Grup municipal Regidor/a
PSC Sra. M. Neus Bulbena i Burdó
EILG
ICViEUA Sr. Joaquim Fornés i Salillas
CIU Sra. Meritxell Budó i Pla
ERC Sr. Oriol Ramon i Mimó
GIG Sr. Jaume Aspa i Pareras
PP Sr. Rafael Puig
Regidor no adscrit Sr. Frederic Moreno i Julian
3. Donar compte del present acord a la FUMH, als efectes que per la seva banda designi
els representants que li pertoquin en la comissió bilateral i emplaçar a la mateixa en el
termini d’un mes per tal de determinar les condicions del seu funcionament.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
37

En el plenari anterior es va aprovar una moció on deia que s’havia de trobar la formula
per tal que la Fundació rebés els sis mil euros restants de la subvenció de l’any dos mil
deu, i que es constituís la comissió bilateral. En principi es pensava passar-ho en aquest
acord l’aprovació del compromís de pagar-ho l’any 2011, va semblar que hi havia la
voluntat que aquesta quantia es pagués en pressupost del 2010 per tant, es va retirar
aquest apartat de l’aprovació, i el que es fa és constituir la part política de la comissió
bilateral amb la Fundació Martí l’Humà amb els representants de cada grup polític que
com poden veure, tots els representants estan a la proposta. Per part d’EiLG, el Sr. Pujol
m’ha demanat que volia intervenir i explicar el seu posicionament respecte aquesta
comissió.
Intervé el Sr. Miquel Pujol portaveu del grup municipal d’EiLG:
En aquest punt vuitè, els dos regidors d’EiLG volem declarar els següent:
Estem d’acord que es constitueixi la comissió ja que així ho va decidir el Ple del
setembre. Acceptem la decisió i hi votarem a favor.
A la comissió bilateral li desitgem èxit i sort, per més que aquesta macro comissió que
es projecta, no ho tindrà fàcil per a ser eficaç.
La decisió de nomenar un representant de cada grup per formar part de la comissió no és
un acord de Ple, només és una interpretació lliure de l’esmentat acord i, per tant, hem
decidit no nomenar cap representant del nostre partit. Que ningú s’ho prengui
malament; però és la nostra postura per tota la legislatura en allò que fa referència a
aquesta fundació.
D’acord amb els companys d’EiLG, els regidors vam renunciar a ser patrons -cosa que
per resultats electorals ens tocava a un dels dos- i així un regidor d’ERC va passar a
formar part del patronat. No ens sembla el moment de fer valoracions ni de canviar el
rumb. Tot arribarà. L’únic objectiu era que la nostra decisió ajudés a normalitzar la
relació de l’Ajuntament amb aquesta fundació, i normalitzar volem dir que aquesta
relació fos semblant a la que l’Ajuntament té amb les altres fundacions, entitats i
empreses de la Garriga ... i encara ho seguim esperant.
Si cal que ens impliquem d’alguna altra manera, la propera legislatura ja ens ho
replantejarem.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
38

El nostre grup votarem a favor de la constitució d’aquesta comissió bilateral, i dir que
ens sobte que precisament el Sr. Miquel Pujol que fou el responsable l’any 2003 de
signar el conveni amb aquesta Fundació, ara no vulgui ni tan sols participar-hi
Intervé la Sra. alcaldessa:
Una pregunta per una qüestió pràctica.
Quan això s’hagi aprovat es comentarà a la Fundació perquè determini els representants
de la Fundació que participaran en aquesta comissió bilateral. Per poc que poguéssim,
voldríem convocar-la per a mitjans de novembre. Entenc que a mitjans de novembre pot
ser complicat perquè venen unes eleccions autonòmiques i perquè molts dels que estem
és possible que estiguem implicats en la campanya. La pregunta és: Hi ha algun
problema a convocar-la a mitjans de novembre, o preferim posposar-la per després de
les eleccions autonòmiques?. És una pregunta absolutament pràctica per començar-ho a
moure o no.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Per la nostra part entenem que una cosa no hauria d’interferir amb l’altra per la qual
cosa el nostre grup agafa el compromís de què si és a mitjans de novembre hi serem
representants.
Una pregunta: aquesta Comissió serà paritària?. És a dir si per part de l’ajuntament hi ha
set representants, per part de la Fundació també n’hi ha d’haver set, és lliure elecció del
patronat de la fundació?.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Jo ho entenc d’aquesta manera, que és lliure d’ells. No cal que siguin set persones. El
vot, al ser bilateral hi ha el de l’ajuntament i el de la fundació per tant, no crec que
haguem de ser catorze persones necessàriament. Ho entenc així, però com que ens
autogestionarem, els que formem part d’aquesta comissió sempre es pot decidir si hem
de ser paritaris o no.
Intervé el Sr. Frederic Moreno regidor no adscrit:
Respecte a convocar la comissió no tinc inconvenient que sigui pel novembre o més
tard. El que sí voldria dir és que l’absència a la comissió d’EiLG, a nivell de números
39

com queda? Va en proporció a vot?, per nombre de persones? o com, perquè això no
està dit enlloc. Si hi fóssim tots està molt clara que la representació és proporcional,
però al faltar EiLG, com se soluciona?.
Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC-AM:
Per a nosaltres és igual si es fa abans o després de les eleccions.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Recordem que qualsevol modificació que es proposi sobre el conveni haurà de passar
per plenari i és allà on es votarà. De tota manera el debat podem seguir-lo fent les
persones que hi participem, no és allò de dir perquè la Sra. Budó representa quatre vots
el que diran ells és més important que el què pot dir un altra representant. En tot cas
crec que no es planteja d’aquesta manera sinó que som set persones i la Fundació Martí
l’Humà amb els seus representants. Per això deia que no calia que fossin paritaris, aquí
nosaltres perquè representem set grups però no necessariament allà en aquell moment
s’haurà de prendre una decisió. El vot serà ponderat en funció dels representants que
tinguem en el patronat.
El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 17 membres assistents, (PSC-PM, EiLG, ICV-
EUiA, CiU, ERC-AM, GiG, PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit), essent 17 els de
dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Passem ara als punts de les ordenances. Hi ha tretze modificacions i tres ordenances
noves, i si els sembla bé, a nosaltres ens agradaria com equip de govern fer una petita
introducció global per després discutir-les una a una tal com està plantejat en l’ordre del
dia.
Atorgo la paraula al regidor d’Economia i Finances Sr. Joan Bou.
Intervé el Sr. Joan Bou, regidor d’Economia i Finances, Comerç i RRHH:
Bona nit a tothom.
Avui aquest equip de govern porta a l’aprovació d’aquest plenari la modificació
d’algunes de les ordenances que regulen els impostos i les taxes que afecten al nostre
40

municipi, i que serviran per definir una bona part dels ingressos pel proper exercici.
La proposta concreta és la modificació de tretze ordenances i de tres de noves.
De tots és sabut que estem a final de la legislatura.
L’aprovació que fem avui, no només condicionarà l’elaboració del pressupost del proper
exercici, (pressupost per cert, que serà gestionat per dos equips de govern diferents);
sinó que també condicionarà el tancament comptable de l’any 2011. Cal tenir en compte
que encara estem dins del Pla de Sanejament i per tant més que mai cal que aquest
tancament sigui en positiu.
Fa força anys (almenys tres) que circumstàncies com les d’avui, tots parlem de la crisi
que patim tant la ciutadania com les institucions. En el cas dels ajuntaments, però,
aquesta crisi ve de molt més lluny i no s’acabarà de resoldre fins que no es resolgui el
tema del finançament municipal.
Ara per ara, de tots és sabut que una molt bona part del finançament local actualment es
fa amb la recaptació d’aquestes taxes i impostos que avui portem per aprovar o per a ser
modificades.
Aquestes propostes han de permetre elaborar uns pressupostos per poder prestar els
serveis que la societat garriguenca demana i fer-ho en les millors condicions possibles.
La recaptació d’impostos i el cobrament de taxes, són una necessitat per a poder
desenvolupar polítiques socials i per a què tothom pugui gaudir de les mateixes
oportunitats establint, des de les institucions, les mesures correctores per aquells a qui,
en aquests temps els és més difícil accedir-hi.
Els paràmetres de referència que proposem per a la modificació de les ordenances i les
taxes que avui portem a consideració del plenari són les següents:
- En primer lloc proposem seguir, en la mesura del possible, els paràmetres marcats per
el Pla de sanejament aprovat el mes de juliol de 2009, amb alguns reajustaments ja que
les condicions econòmiques del moment des de la seva aprovació algunes han canviat
substancialment.
- Per això proposem, combinar-ho amb una proposta d’augment segons el valor de l’IPC
interanual a Catalunya, mesurat el mes d’agost, i que aquest any s’ha vist incrementat
en un 2,1%. Això ens ha de permetre ajustar algunes taxes al seu valor real, ja que en
algunes estem molt allunyats del cost real.
- També es proposa una adequació tècnica com es ve fent anualment, en els redactats per
adaptar-nos a modificacions legislatives i seguint les recomanacions que de les mateixes
41

ha fet la Diputació de Barcelona.
- Proposem al mateix temps la creació de tres noves ordenances
Una és la proposta d’una nova taxa reguladora de l’aprofitament especial del domini
públic local, a favor de l’empresa transportista d’energia elèctrica, mitjançant línies
d’alta i mitja tensió.
L’ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servei de teleassistència. –
Taxa que ja existia en aquest ajuntament fins l’any 2006 i que es va suprimir, ja que en
aquell moment el cost del servei i el nombre d’usuaris, així ho aconsellava. Actualment
ha crescut molt la demanda, concretament hi ha 384 usuaris i està previst que el seu
creixement sigui constant en el futur. Per això recollint una proposta feta per la
diputació i consensuada per les entitats municipalistes es proposa aquesta nova taxa
basada en el co-pagament lligat al nivell de renda.
I per últim, la proposta d’una nova ordenança general reguladora de l’estalvi d’aigua.
La proposta d’ordenances que avui presentem, es fruit d’un treball conjunt de tots el
grups municipals que hi han volgut participar. Des de l’equip de govern varem convocar
una primera reunió el dia 22 de setembre, on es va explicar el plantejament inicial de les
ordenances i es va lliurar la documentació que es disposava en aquells moments..
A aquella primera reunió l’han seguit altres de conjuntes el dia 5 i el 14 d’octubre, a
més d’alguna bilateral. Totes han anat acompanyades de tramesa d’informació i
documents abans i després de cada reunió, resolent dubtes i propostes.
Volem agrair les aportacions i propostes que han fet alguns grups municipals, en
especial al Sr. Frederic Moreno, al Sr. Rafael Puig i al Sr. Jaume Aspa, així com
suggeriments fets pel grup municipal de CiU. Algunes d’elles s’han recollit i treballat
conjuntament i d’altres no ha estat possible perquè s’allunyaven massa de la necessitat
d’acompliment del Pla de sanejament.
La proposta d’aquestes ordenances creiem està feta des del treball conjunt de més d’un
mes, amb aquells grups que han volgut, i feta des de la coherència, i fugint de
l’electoralisme fàcil de l’últim any de legislatura. I perquè no, també des de la
responsabilitat:, perquè a més de prendre mesures que s’adeqüen al pla de sanejament
hem volgut seguir la mateixa línia que sempre hem proposat: fer l’adequació anualment,
malgrat les circumstancies, perquè sinó, quan cal fer la regularització al cap dels anys,
les puges son inabastables i produeixen dèficits històrics en el Consistori.
Aquestes són a grans trets les línies que proposem per la modificació d’aquestes
42

ordenances que regulen els impostos i les taxes. Per a cada una d’elles farem els
aclariments que siguin necessaris.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Amb aquesta intervenció breu, no venim ni a fer alarmisme ni a descobrir res de nou
quan afirmem, i no és la primer vegada que ho fem, que la crisi a Catalunya segueix
colpejant a tothom i que la Garriga no és una excepció. Ja fa temps que el nostre grup ve
reclamant que el pes de la crisi, en aquests cas de l’ajuntament, no recaigui directament
en el ciutadà.
També fa temps que reclamem a l’equip de govern ser actor a l’hora d’aconseguir
reactivar l’economia local, ja que de reactivar l’economia local en surt beneficiat
tothom, el ciutadà a títol individual, i les empreses i l’ajuntament augmenten els
ingressos. Però a manca d’una estratègia clara i definida per augmentar els ingressos, el
més fàcil és apujar la pressió fiscal, i és també per aquesta raó, perquè no veiem cap
estratègia per activar l’economia local per part de l’equip de govern, que ens oposem a
què sigui el ciutadà qui carregui amb el pes d’una mala gestió dels recursos municipals
que s’ha dut a terme aquests últims anys.
Seguim obligats per un pla de sanejament econòmic, ho ha dit el Sr. Bou, al nostre
entendre fruit de la mala gestió, que proposa entre d’altres mesures incrementar la
pressió fiscal. No creiem que la solució als problemes del finançament local ni del
nostre ajuntament passi per apujar els impostos i les taxes municipals quan la majoria de
ciutadans no veuran incrementades les seves retribucions salarials, i que fins i tot a
alguns se’ls ha reduït, en un moment en què l’atur segueix augmentant i el més
preocupant en un moment en que molts dels aturats són de llarga durada i que de no
trobar feina veuran com s’esgota la prestació que reben, entenem que potser no és el
millor moment per augmentar la pressió fiscal.
Volem deixar clar que no ens oposem per sistema a què els impostos i les taxes
municipals s’incrementin, és evident que els serveis que ofereix l’ajuntament tenen un
cost i que cal tenir els suficients recursos com per poder-los dur a terme. Sí que ens
oposem a què el ciutadà pagui la seva mala gestió, el pla de sanejament, els interessos
dels crèdits bancaris, o algunes de les seves prioritats i actuacions que no compartim.
Ja saben quines eren les nostres propostes, ja les hi vam fer arribar fa dies, la cosa és
que fins a data d’avui no hi ha hagut cap retorn de les mateixes al nostre grup tret d’ara
43

que el Sr. Bou en la seva intervenció ha dit que no ha estat possible acceptar certes
propostes.
Volem deixar constància al igual que varem fer l’any passat, que ni avui ni mai, des que
vostès governen ens han demanat el recolzament polític en cap tema ni en cap votació.
En les ordenances tampoc. No han estat capaços de negociar amb nosaltres per
aconseguir una àmplia majoria de vots i trobar solucions de consens. Potser ja tenen
assegurat el vot amb altres formacions polítiques, no ho sabem, o potser senzillament és
que potser no els interessa el nostre vot favorable.
Avui parlem de les ordenances, properament parlarem de pressuposts, i així
successivament any rere any. El debat polític, que no tècnic, sobre el model econòmic
de l’ajuntament no es pot dur a terme d’aquesta manera, de manera parcial, parlant un
dies d’unes coses i un altre dia d’altres. Per exemple, l’aprovació de les ordenances no
depèn exclusivament de si estem d’acord o no amb els increments proposats o si aquests
s’ajusten o no a l’IPC, hi ha quelcom més que cal debatre que és el model econòmic
global de l’ajuntament, cosa que novament, i un any més no han fet.
El nostre grup direm el nostre parer en cada ordenança que es porti a votació. Gràcies.
Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC-AM
La nostra intervenció serà molt breu, i ja els avancem que votarem en contra de totes les
ordenances fiscals.
Els motius per entendre aquest vot no són altres que el nostre grup no se sent
corresponsable de les decisions que pren l’equip de govern. De fet, si no servim per
unes coses tampoc servim per altres, o dit d’una altra manera, si no comptem per
algunes coses, tampoc no comptin amb nosaltres per altres. Ja sabem que serem renyats
per això i que també ens recordaran com ha fet el Sr. Bou, que han convocat els grups a
participar en l’elaboració d’aquestes ordenances etc. etc. Per tant, els estalviem feina i ja
ens renyem a nosaltres mateixos si això els complau.
Sàpiguen però, que ningú ens ha trucat per mirar de consensuar res malgrat la nostra
negativa, i que entenem que aquell que lidera ha de mirar de buscar consensos fins a la
sacietat.
Tanmateix sàpiguen que quan un grup, que malgrat tot, ha treballat sempre pel bé,
entenem, comú, des del govern primer i des de l’oposició després, decideix aturar-se
com és el nostre cas, això com a mínim hauria de provocar una reflexió a l’interior del
44

seu equip. Potser és que no s’estan fent bé les coses o no s’estan portant bé ni els
mínims. Per cert, l’última ordenança, que no és fiscal, aquesta sí que la votarem a favor.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GiG:
En primer lloc dir que des del nostre punt de vista, així com altres vegades no ens hem
sentit representats o tinguts en compte, com deia el Sr. Oriol Ramon, creiem que en el
tema de les ordenances hi ha una responsabilitat i pot ser que se’ns escolti més o menys
però creiem que sí que hem de dir-hi alguna cosa, i pensem que no ens ho han de
demanar, que hem de ser-hi. Cadascun entén si hi ha de ser o no, però nosaltres creiem
que hem de ser-hi.
També hem de reconèixer que almenys en aquest tema sí que hi ha hagut certa
predisposició per part de l’equip de govern a l’hora de facilitar informació i a l‘hora de
debatre, després ens haurem posat d’acord o no, però en aquest cas nosaltres creiem que
hi ha sigut.
Una puntualització en l’agraïment del Sr. Bou al Grup Independent de la Garriga, que
en aquest cas em toca a mi representar-lo però l’únic que faig és representar una
voluntat de consens, i en aquest cas és aquí on hi hem estat.
El plantejament que nosaltres farem en relació a les ordenances aniria una mica en
alguns arguments semblants als que ha defensat el grup de Convergència i Unió en el
sentit que creiem que enguany no podem augmentar les taxes i impostos i que el resultat
final sigui que la ciutadania es trobi que els rebuts li acabaran augmentant. Entre altres
coses no oblidem que nosaltres no som ministres i per tant també paguem les taxes i
tenim les nostres dificultats, és una cosa que la compartim amb la ciutadania, no ens
quedem a part.
Voldríem fer la reflexió de perquè inicialment el nostre planejament seria de no tocar
preus. Els serveis tècnics, sobretot d’intervenció es posaran les mans al cap i diran que
això no pot ser així. Fa un any i escaig vam aprovar un pla de sanejament i en aquell
moment dèiem que entre tots ens havíem de plantejar les coses d’una altra manera.
Independentment de la gestió dels governs que segurament moltes vegades son
criticables i no hi ha hagut encert en moltes decisions econòmiques, el problema va ser
que la majoria de municipis els ajuntament havien viscut del totxo és a dir, hi havia
grans ingressos perquè hi havia molta construcció. Quan això s’ha acabat veiem que ens
hem quedat sense resposta, sense sortida és a dir, que no hem trobat solucions i no hem
45

sabut plantejar-nos les coses d’una altra manera a nivell municipal.
És evident que també tenim unes dificultats, que ja s’han comentat o es comentaran, que
l’Estat aportarà menys diners, la Generalitat també, i fins i tot sembla que ens volen
reclamar que retornem uns diners que ens varen donar els anys 2008 i 2009 i que encara
ho dificultarà tot més, però ja en aquell moment, i no només nosaltres, la paraula
imaginació l’hem feta servir molts, però ens trobem que passat un temps sembla ser que
queda en un plantejament molt maco dir que hi ha d’haver imaginació i fins i tot
valentia, però que al final, a l’hora de parlar d’ordenances ens quedem en què ens
preocupa que si no ingressem més diners, els pressupostos i l’equilibri de l’ajuntament
va coix i sembla ser que no tenim més sortida que augmentar els impostos i les taxes
perquè l’ajuntament pugui ingressar alguna cosa, ja que d’on venien els diners, ara no
venen. Creiem que aquest és un error i que hem de seguir buscant noves maneres, hem
de seguir buscant altres plantejaments que ens puguin permetre respirar i sortir
d’aquesta mena de situació que o augmentem les taxes i els impostos, o d’aquí no ens en
sortim. Una vegada més nosaltres intentem aportar-hi però aquí som molts a pensar i
son molts els tècnics que treballen i coneixen els recursos, som molts els polítics que hi
estem implicats, i creiem que entre tots hem de trobar altres mesures que no només sigui
aquesta.
Enguany amb la proposta que fem veiem que a més i més malgrat la situació econòmica
a nivell estatal administrativa segueix sent la que és, però tenim certs planejament que
ens poden permetre una mica anar en aquesta línia. Un d’ells és una mesura que no va
agradar a molta gent però la realitat és que l’ajuntament s’estalviarà uns diners perquè hi
ha hagut una retallada en el sous dels funcionaris i personal de l’ajuntament i aquests
diners hauran de revertir en el dèficit, si n’hi ha, o en el pagament de crèdits, però és
una situació que abans no hi era i per tant l’any vinent serà així.
No s’ha quantificat però hi haurà un estalvi en la despesa corrent degut a que
l’ajuntament té plaques solars, s’ha fet un estalvi energètic ja que s’ha aïllat una bona
part de la Casa Consistorial i això ha de repercutir a l’hora de fer els pressupostos.
Tenim una nova ordenança que potser inicialment no la podrem ingressar però que hem
de computar un ingrés d’aproximadament uns 40.000 euros. Veiem que hi ha mesures,
que hi ha maneres, que potser aquest és el camí a seguir, potser també demanar de pagar
qui pugui algun servei compartit com pot ser la teleassistència.
Creiem que hi ha maneres, veiem una mica el camí, en aquest cas és la Diputació qui
46

ens planteja una ordenança, és a dir que qui pugui pagar en aquest cas una companyia
elèctrica etc. potser això ens ha de donar entendre cap on hem d’intentar anar, però que
evidentment no ens podem quedar només amb augmentar els impostos i prou perquè si
això no ho fem, se’ns en va tot en orris.
Tenim també un altre exemple que enguany amb la taxa d’escombraries una vegada més
es proposa que augmenti, i una part del cànon que hem de pagar al Consorci s’ha
rebaixat tot i que entenem que no es fa prou bé, sembla que una mica bé si que ho estem
fent. Creiem que aquí falta pedagogia, ja ho hem dit moltes vegades, si la gent entén
com hem de fer les coses també s’implicarà més. Si ens hi posem, i nosaltres no som
segurament els més experts en economia ni en política municipal, però creiem que ha
d’haver-hi i hi ha altres camins que no només sigui arribar aquí, seure, i dir si
augmentem un dos per cent o un tres, un quatre o un deu cada un dels impostos i de les
taxes.
Creiem que a diferència d’altres vegades hi ha hagut més grups que s’han implicat i han
aportat, i això és el que haurem de fer amb els pressupostos de desembre, que seran uns
pressupostos complicats com cada any, però que si entre tots hi posem més, i aquí el
que dèiem de la imaginació i de la valentia per prendre decisions que segurament són
complicades però nosaltres sempre hem dit que si les prenem entre tots la
responsabilitat va repartida, i creiem que ens tocarà mirar-nos-ho amb molt més detall si
prospera una mica la proposta que s’està estenen que enguany les ordenances no
augmentin com sembla ser que es pugui plantejar.
En principi és la nostra reflexió. Si puntualment en alguna de les ordenances tenim
alguna cosa a dir ja ho farem, però d’entrada això seria la reflexió per a cada una de les
que es plantegen.
Intervé el Sr. Rafael Puig portaveu del grup municipal del PPC:
Penso que aquest any, que és un any de canvi de legislatura i n’hi haurà una de nova,
l’any que ve no sabem qui governarà, penso que és de responsabilitat tenir unes
ordenances aprovades.
Trobo a faltar que les ordenances no s’aprovin en bloc, sinó que sigui una per una, però
a cada una direm el que considerem oportú. Gràcies.
Intervé el Sr. Frederic Moreno regidor no adscrit:
47

En general hi ha dos tipus de modificacions en quan a les ordenances, una afecta a
gestions i altres que són de caràcter recaptatori. Ho dic perquè sembla que només
parlem de percentatge i de tipus, però hi ha altres temes que s’han de veure. Hem pogut
debatre aquests aspectes i hem pogut tenir tota la informació necessària en totes les
reunions que hem assistit. No volem actuar en aquests moments per tacticisme és a dir,
buscant altres coses del que realment el motiu i l’origen que són les ordenances. És
buscar quins són els ingressos i ajustar-los realment a les pròpies necessitats.
Jo no vaig aprovar el pla de sanejament, però és un tema que s’ha de tenir en compte.
Repeteixo, jo no vaig aprovar el pla de sanejament per la qual cosa en aquest moment
podria utilitzar la formula de què com que no vaig aprovar-ho tampoc aprovo les
ordenances.
Haig de dir que he presentat propostes a l’equip de govern i han estat acceptades, i
també amb la línia que marcava el company Sr. Puig, a mesura que anem debaten cada
una de les ordenances, aniré expressant la meva opinió.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Només voldria fer una reflexió breu sobre el què s’ha dit.
Sobretot el nostre objectiu no és incrementar la pressió fiscal a les persones, i tampoc
busquem l’equilibri a l’ajuntament, sinó que el que busquem és un equilibri social es a
dir, els impostos, la recaptació la pressió fiscal que s’està parlant aquí, el què intentem
és fer una repartició més justa a nivell de les persones. Nosaltres com ajuntament el que
fem és recaptar diners no només pel funcionament de l’ajuntament sinó perquè aquest
funcionament reverteixi i aconseguim aquest equilibri social tan necessari precisament
en un moment de crisi.
Nosaltres creiem que la recaptació d’impostos i taxes s’ha de fer de manera acurada, qui
pugi pagar que pagui, i qui no pugui pagar que d’alguna manera puguem fer
bonificacions, puguem fer exempcions, i puguem fer fins i tot ajudes puntuals per les
persones que no ho puguin dur a terme. Generalitzar el no incrementar creiem que va en
contra de buscar aquest equilibri social necessari en el municipi.
Per altra banda, no s’ha intentat buscar el vot favorable, la proposta que se’ns va fer era
de quatre o cinc ordenances, no de totes sinó d’algunes, no incrementar, no incrementar,
no incrementar, i en un dels casos era posar sobre la taula unes propostes que, em
sembla que era d’unes ordenances que no han passat ara pel plenari, i en l’altre era per
48

estudiar de cara l’any vinent perquè no hi havia temps material per fer-ho. Això no vol
dir que no s’accepti. Treballar-ho i incloure-ho per poder-ho tirar endavant.
Em sap greu si s’ha interpretat que no es buscava el vot favorable, es buscava poder
recollir aquelles aportacions, aquella imaginació, que és veritat que aquesta paraula l’he
utilitzat moltíssim, que a vegades a un mateix no se li acut i que en els altres sí, com per
exemple dir perquè enlloc de plantejar-ho d’aquesta manera no ho fem d’aquesta altra o
busquen aquesta bonificació o busquem aquesta excepció. S’ha intentat, si no ho hem
aconseguit segurament tenim una part de responsabilitat, però no és exclusivament
responsabilitat de l’equip de govern que tothom hagi pogut dir la seva i haguem pogut
recollir el que ens volien dir.
Sr. Broch, perdó, Sr. Puig, ens va costar molts anys aconseguir que les ordenances
s’aprovessin una per una, no em demani ara que les passem en bloc. Abans es passaven
en bloc i es podia estar d’acord amb algunes i en contra d’unes altres i això era un
problema. Les ordenances va bé poder-les discutir perquè es pot estar més d’acord amb
unes que amb altres i es pot permetre opinar sobre cada una d’elles .
M’ha fet molta gràcia sentir això, perquè comentava amb alguns que havíem estat en el
seu moment, que ens havia costat molt temps que les ordenances s’aprovessin d’una en
una perquè totes en bloc no ens permetia opinar.
Intervé el Sr. Rafael Puig portaveu del grup municipal del PPC:
Jo no sóc el Sr. Broch i potser ell ho sabia però jo no, del perquè no una per una i no en
bloc.
9. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. I00, relativa a l’ordenança general de
gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals.
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
49

que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb la ciutadania.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes al text d’aquest ordenança fiscal municipal
obeeixen, a compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança fiscal núm. I00 general de
gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals que haurà de regir per a
l’exercici 2011 i següents. El text de l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text
modificat és el següent:
“Art. 3. Aspectes generals
50

(.../...)
4.Es poden fer actuacions automatitzades per a constatar la concurrència dels requisits que
estableix l’ordenament jurídic,declarar les conseqüències previstes, adoptar les resolucions i
comunicar o certificar les dades,els actes, les resolucions o els acords que constin en els
sistemes d’informació de l’ORGT, mitjançant la utilització del sistema de signatura amb
certificat d’aplicació corporativa.
Art. 11. Tramitació d'expedients
(.../...)
7.En la tramitació dels expedients administratius que dugui a terme l’ORGT per delegació de
l’Ajuntament s’utilitzarà preferentment els mitjans electrònics, sens perjudici del dret dels
ciutadans a utilitzar altres mitjans i a ésser-hi atesos.
Les persones jurídiques,o col·lectius de persones físiques que, amb motiu de llur capacitat
econòmica o tècnica,dedicació professional o altres motius acreditats, tinguin garantit l’accés als
mitjans tecnològics necessaris, hauran de comunicar-s’hi amb l’ORGT utilitzant només mitjans
electrònics.
Art. 12. Obligació de resoldre
1. L’Ajuntament està obligat a resoldre totes les qüestions que es plantegin en els procediments
tributaris, així com notificar dita resolució expressa. S’exceptua aquest deure de resoldre
expressament en els casos següents:
Art. 14. Taxes
(.../...)
3. Quan no s’hagi delegat en altra Entitat la gestió de les taxes, correspondrà a la Junta de
Govern l’aprovació dels padrons.
Art. 15. Calendari fiscal
1. Quan es tracti d’ingressos la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona,
la publicació del calendari fiscal correspondrà a l’ORGT la publicació del calendari fiscal en el
BOP i també en la seva seu electrònica.
La consulta telemàtica dels períodes de cobrança dels tributs municipals serà possible al llarg de
tot l’exercici, mitjançant accés a la seu electrònica de l’ORGT.
51

Art. 16. Exposició pública de padrons
1. El termini d’exposició pública dels padrons serà d’un mes, a comptar des de l’inici dels
respectius períodes de cobrament.
Aquest tràmit d’informació pública es realitza mitjançant anunci publicat en el Butlletí oficial
de la província i per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica de l’ORGT.
2. Tots els interessats que accedeixin a la seu electrònica de l’ORGT,o dels ajuntaments que han
delegat competències de gestió tributària en la Diputació de Barcelona,poden consultar , durant
el tràmit d’informació pública, l’expedient, llevat de les dades excloses del dret d’accés.
La consulta es podrà realitzar així mateix de forma presencial en les oficines de l’ORGT.
3. Transcorregut el període d’exposició pública dels padrons establert a l’apartat 1, el sistema
informàtic de l’ORGT expedirà el corresponent certificat electrònic acreditatiu de l’efectivitat
temporal del termini d’exposició pública dels padrons i signat mitjançant certificat d’aplicació
corporativa. Aquest certificat es custodiarà permanentment, de forma elèctronica.
Art. 19. Notificació de les liquidacions de venciment singular
(.../...)
4. La pràctica de notificacions s’ajustarà al que estableixen la Llei general tributària. La
normativa de desenvolupament i, supletòriament, la Llei 30/1992 de Règim Jurídic i
Procediment Administratiu Comú;la Llei 11/2007 de acceso electrónico de los ciudadanos a los
Servicios Públicos; la Llei 26/2010, de règim jurídic i procediment de les administracions
públiques de Catalunya; la Llei 29/2010, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de
Catalunya.
5. Es procurarà que un dels dos intents es realitzi en horari de tarda.De resultar infructuosos els
dos intents de lliurament personal, es podrà dipositar a la bústia de l’interessat l’avís perquè
passi a recollir la notificació per les dependències de l’agent notificador.
Complementàriament, cas de no haver-se recollit la notificació, es podrà dipositar el document a
la bústia del domici de l’interessat.
7. Tindrà plena validesa la notificació que es transmeti per mitjans electrònics,en els termes
establerts reglamentàriament.
Art. 28. Iniciació de l’expedient
(.../...)
52

3. Podrà acordar-se d'ofici la devolució en els supòsits següents:
a) Quan després de haver-se satisfet una liquidació tributària, aquesta sigui anul·lada.
b) Quan es verifiqui la duplicitat de pagament.
Art. 32. Denúncies
(.../...)
2. Quan l’Ajuntament hagi delegat en la Diputació de Barcelona la recaptació de les multes, i
utilitzi PDA’S per a la seva tramitació,traslladarà a l’ORGT a través de telefonia mòbil les
dades relatives a les denúncies formulades. En altre cas, es gravaran directament en la base de
dades de l’ORGT els elements identificatius del vehicle i la infracció
3. L'ORGT processarà la informació obtinguda de l'Ajuntament i la completarà amb les dades
necessàries, relatives al titular i al vehicle, per tal d’ editar la notificació de la denúncia.
A la notificació de la denúncia es farà constar que si el titular del vehicle no n'era el conductor
en el moment de la infracció, pot comunicar a l'ORGT o l'Ajuntament la identitat del conductor.
Si s’escau, el procediment es derivarà a nom de la persona física identificada com a conductor.
4. La notificació de les denúncies, sancions, provisions de constrenyiment i actes administratius
relatius a la recaptació executiva de multes de trànsit són competència de l’ORGT.Es realitzaran
d’acord amb la normativa vigent, continguda a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les
administracions públiques i procediment administratiu comú, la Llei 11/2007 d’accés electrònic
dels ciutadans als Serveis Públics, la Llei 18/2009, que modifica el text articulat de la Llei sobre
Trànsit, Circulació de Vehicles a motor i Seguritat Vial i la Llei del Parlament de Catalunya
26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de
Catalunya.
En els articles següents, es detalla, per a major claredat, el procediment de notificació postal i
notificació telemàtica pels que es practicaran les notificacions de denuncies per infraccions de
trànsit,quan no s’hagin pogut lliurar en l’acte de la infracció.
5.Quan no hagi resultat possible la notificació personal, es procedirà a la notificació
edictal,mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província.
Les dades que es publicaran per permetre la identificació de l’expedient per l’interessat seran:
- Número d’expedient
- DNI, primer cognom i primera lletra del nom
- Municipi de la infracció
53

- Data de la denúncia
- Tipus de sanció
6. Els interessats que accedeixin a la seu electrònica de l’ORGT podran conèixer l’existència de
notificacions pendents de rebre i consultar el seu contingut.
Article 33. Notificació telemàtica de la denúncia.
1.Es notificaran telemàticament les denúncies a les següents persones:
a) Les que tinguin assignada direcció electrònica vial.
b) Persones jurídiques que no tinguin direcció electrònica vial,i a proposta de l’ORGT, hagin
acceptat el procediment de notificació telemàtica.
c) Altres persones que hagin sol·licitat la notificació telemàtica.
2. Es remetrà un missatge al telèfon mòbil i/o adreça del correu electrònic designats per
l’interessat, informatius de l’existència de la notificació de la denúncia i de la seu electrònica a
la qual caldrà accedir per recollir la notificació.
3. La notificació podrà ser rebuda per l’interessat, o per altra persona que hagi estat autoritzada
per aquell. S’exigirà a la persona autoritzada que s’identifiqui mitjançant certificat digital i
disposi del codi d’accés que es comunicarà al titular.
4. A l’expedient constarà l’acreditació de la notificació, la data i hora en que és rebuda i la
identitat del receptor.
5. La notificació per mitjans electrònics s’entén rebutjada si, un cop s’ha acreditat la constància
de la posada a disposició de la persona interessada, o del seu representant, han transcorregut deu
dies naturals sense accedir-ne al contingut,llevat que es comprovi la impossibilitat tècnica o
material d’accedir-hi.
Article 34. Notificació postal de la denúncia.
1. Amb la finalitat d’oferir als interessats les màximes facilitats per al pagament de les multes en
quantia reduïda, amb caràcter prèvi a la notificació postal formal, a què es refereixen els apartats
següents, l’ORGT remetrà als interessats un document informatiu de les dades de la denúncia i
apte per pagar la multa.
2. Per mitjà del personal notificador designat per l’ORGT, i en horari de matí i tarda,s’intentarà
la notificació individual en el domicili que consta en el Registre de Trànsit, excepte que als
arxius de l’ORGT consti un altre domicili declarat pel titular,cas en què s’utilitzarà aquest.
3. Si en el primer intent resulta possible lliurar la notificació,a la targeta justificant de
54

notificació haurà de constar la data de lliurament, la signatura del receptor i, si fos diferent del
titular, la seva identitat.
4. Si en el primer intent de notificació no hagués resultat possible el seu lliurament per absència
de l’interessat, es realitzarà un segon intent en dia i hora diferents. En cas que el resultat
d’aquest segon intent sigui positiu, es faran constar en la targeta justificant de notificació les
circumstàncies referides a l’apartat anterior i es procedirà al seu retorn a l’ORGT.
5. Si el segon intent també hagués resultat infructuós, l’interessat podrà durant set dies naturals
recollir la notificació en el lloc que s’indicarà, o alternativament podrà rebre en la bústia del seu
domicili un document-notificació apte per pagar la multa en qualsevol entitat col·laboradora.
6. Si les notificacions, telemàtiques o postals, que no hagin pogut efectuar-se, es practicaran al
tauler d’anuncis edictal de sancions de trànsit (TESTRA), previst a l’article 78 de la Llei
18/2009. Transcorregut el període de vint dies naturals des que la notificació s’hagués publicat
al TESTRA, s’entendrà que aquesta s’ha practicat.
Article 35. Procediment sancionador abreviat.
1. Si es paga la multa en l’acte de la denúncia,o el termini de vint dies comptats des del següent
a la recepció de la seva notificació , es tindrà per conclòs el procediment sancionador amb les
següents conseqüències:
a) reducció del 50% de l’import de la sanció de la multa.
b) renúncia a formular al·legacions. Cas que fossin presentades, es tindran per no presentades.
c) terminació del procediment, sens necessitat de dictar resolució expressa.
d) No es pot presentar recurs de reposició. El recurs contenciós-administratiu es podrà presentar
en el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent a aquell en què va tenir lloc el
pagament de la multa.
Article 36. Presentació d’al·legacions i recursos.
1. L’interessat, quan no hagi pagat la multa,disposarà de quinze dies naturals per formular
al.legacions i proposar les proves que estimi oportunes.
Resoltes les al·legacions,es dictarà resolució sancionadora que podrà ser reconeguda mitjançant
recurs de reposició, amb caràcter potestatiu,davant l’òrgan que dictà la resolució i en el termini
d’un mes comptat des del dia següent al de la seva notificació.
2. La interposició del recurs de reposició no suspèn l’execució de l’acte impugnat ni la de la
55

sanció. Cas que el recurrent sol·liciti la suspensió de l’execució, aquesta s’entendrà denegada
transcorregut el termini d’un mes des de la sol·licitud sens que s’hagi resolt.
El recurs de reposició s’entendrà desestimat si no recau resolució expressa en el termini d’un
mes,restant expedita la via contenciós-administrativa.
3. Quan no s’hagués detingut el vehicle, el titular, l’arrendatari a llarg termini o el conductor
habitual disposaran d’un termini de quinze dies naturals per identificat el conductor responsable
de la infracció.
La identificació del conductor es podrà fer per mitjans electrònics,essent possible efectuar el
pagament en el mateix moment.
Les persones obligades a rebre les notificacions telemàtiques es que vegin obligades a
identificar el conductor,ho faran en tot cas mitjançant accés a la seu electrònica de l’ORGT.
4. En el cas de multes per infraccions lleus,infraccions greus que no comportin pèrdua de punts,
o infraccions greus i molt greus quina notificació s’efectués en el moment de la denúncia, si el
denunciant no ha pagat la multa ni ha formulat al·legacions en el termini de vint dies següents al
de la notificació de la denúncia, aquesta sortirà l’efecte d’acte resolutori del procediment
sancionador i posa fi a la via administrativa. Conseqüentment, quan concorrin les condicions
d’aquest apartat, no caldrà notificar cap resolució sancionadora i els interessats no poden
presentar recurs de reposició.
Article 37 Pagament de les multes.
1. Les multes es poden pagar amb reducció del 50% si es satisfan en el moment de la denúncia o
dins el termini de vint dies naturals següents al de la seva notificació.
2. Les multes que es paguen dins el període comprés entre el dia 21 i el dia 45, ambdós naturals
i següents al dia de notificació de denúncia, es pagaran sense reducció.
3. Vençut el termini d’ingrés establert en l’apartat anterior sense que s’hagi satisfet la multa, la
seva exacció es portarà a terme pel procediment de constrenyiment i es meritaran els recàrrecs
del període executiu previstos a l’article 28 de la Llei General Tributària sobre l’import nominal
de la multa,i els interessos de demora.
4. Els recursos que puguin formular-se contra actuacions del procediment recaptatori de les
multes,es resoldran pels òrgans competents de l’ORGT.
5. Les multes es podran pagar mitjançant tarja de crèdit,en el moment de la denúncia,si l’agent
municipal porta el dispositiu tècnic que ho permeti.
En altre cas, les multes es podran satisfer en entitat bancària col.laboradora,per telèfon trucant al
56

Servei d’Atenció Telefònica de l’ORGT i per internet en la seu electrònica de l’ORGT.
6. Els titulars dels vehicles amb els que s’hagi comés una infracció seran responsables
subsidiaris en cas de impagament de la multa,llevat els supòsits següents:
a) robament o altre ús que acrediti que el vehicle fou utilitzat en contra de la voluntat del titular.
b) quan el titular sigui empresa de lloguer sense conductor.
c) quan el vehicle tingui assignat un arrendatari a llarg termini,o un conductor habitual; en
aquests casos, la responsabilitat recaurà sobre l’arrendatari o el conductor habitual.
Article 38. Prescripció i caducitat de les infraccions i sancions.
1. El termini de prescripció de les infraccions lleus és de tres mesos i de sis mesos per a les
infraccions greus i molt greus.
El termini de prescripció es compta a partir del dia en què els fets s’hagin comès.La prescripció
s’interromp per qualsevol actuació administrativa de la que tingui coneixement el denunciat, o
estigui encaminada a esbrinar la seva identitat o domicili que es practiqui amb projecció externa
a la dependència en què s’origini.
2. El termini de prescripció de les sancions consistents en multa pecuniària és de quatre anys.El
còmput i la interrupció del termini de prescripció del dret de l’Administració per exigir el
pagament de les multes es regiran pel que disposa la Llei General Tributària.
3. Si no hagués recaigut la resolució sancionadora transcorregut un any des de l’inici del
procediment,es produirà la seva caducitat i es procedirà a l’arxiu de les actuacions, a sol.licitud
de l’interessat o d’ofici per l’òrgan que dictà la resolució.
Art. 39. Òrgans de recaptació i obligats al pagament.
(.../...)
2. La tramitació dels expedients de recaptació, quan correspongui a l’ORGT, es farà segons el
que preveu la seva Ordenança General.
Estan obligats al pagament com a deutors principals,entre d’altres:
a) els subjectes passius dels tributs,siguin contribuents o substituts.
b) els successors.
c) els infractors, per les sancions pecuniàries.
3. Si els deutors principals,referits al punt anterior,no compleixen la seva obligació,estaran
obligats al pagament els subjectes següents:
57

a) els responsables solidaris.
b) els responsables subsidiaris, prèvia declaració de fallits dels deutors principals.
Art. 49. Personal inspector
(.../...)
4. Els funcionaris de la Inspecció actuaran sempre amb la màxima consideració i hauran de
guardar sigil rigorós i observar secret estricte respecte dels assumptes que coneguin per raó del
seu càrrec. La infracció d’aquests deures constituirà, en tot cas, falta administrativa greu.
Art. 56. Infracció tributària per deixar d’ingressar el deute tributari que hagués de
resultar d’una autoliquidació
(.../...)
2. La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d’acord amb el
que disposen els paràgrafs següents:
Art. 57. Infracció tributària per incomplir l’obligació de presentar de forma completa i
correcta les declaracions o els documents necessaris per practicar liquidacions
(.../...)
2. La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d’acord amb el que
es disposa als paràgrafs següents:
Art. 60. Infracció tributària per presentar incorrectament autoliquidacions o declaracions
sense que es produeixi perjudici econòmic o contestacions a requeriments individualitzats
d’informació
(.../...)
6. Les sancions a què es refereix el paràgraf 5è es graduaran incrementant la quantia resultant en
un 100% en el cas de comissió repetida d’infraccions tributàries.
Art. 63. Liquidació d’interessos de demora
1. El procediment sancionador en l’àmbit tributari local es duu a terme tenint en compte les
normes especials de la Llei general tributària sobre potestat sancionadora, el Reglament general
del règim sancionador tributari i les normes reguladores el procediment sancionador en matèria
administrativa.
58

Art. 64. Procediment sancionador
(.../...)
2. L’interès de demora serà exigible durant el temps que s’estengui el retard de l’obligat. No
obstant, això, no s’exigiran interessos de demora pel temps que transcorri fins l’acabament del
termini de pagament en període voluntari obert per la notificació de la resolució que posi fi a la
via administrativa en un recurs contra una sanció tributària. ”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número I00, durant el termini de trenta dies
hàbils, comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Aquesta és l’ordenança general que marca les regles del joc i de com s’apliquen les
altres ordenances. El que s’ha fet és adequar-la a propostes que fa la Diputació, que la
veritat és que en el tema d’ordenances és una bona assessora
El Ple de l’Ajuntament, per 15 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, CiU, GiG, PPC i el Sr.
Frederic Moreno, regidor no adscrit), i 2 vots en contra (ERC-AM), dels 17 membres assistents,
essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
10. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. I01. Impost sobre béns immobles
59

El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
60

Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. I01, Impost sobre béns immobles. El text de l’ordenança consta en
l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 1. Fet imposable
(.../...)
9. En cas que es realitzi un procediment de valoració col·lectiva general referit a immobles
urbans, s’ha de determinar simultàniament un nou valor cadastral per a tots els immobles que
tinguin una construcció en sòl de naturalesa rústica.
Aquests valors s’obtenen per la suma de dos components:
Primer component
Està integrat, al seu torn, per dos elements:
1. El valor del sòl de la superfície ocupada per les construccions, determinada per aplicació dels
mòduls específics aprovats per ordre del ministre d’Economia i Hisenda, EHA/3188/2006, d’11
d’octubre i modificada per l’ordre EHA/2816/2008, d’1 d’octubre, o altres que es puguin
aprovar posteriorment.
Art. 2. Subjectes passius
(.../...)
3. L’Administració emetrà els rebuts i les liquidacions tributàries a nom del titular del dret
constitutiu del fet imposable.
Si, com a conseqüència de la informació facilitada per la Direcció General del Cadastre, es
conegués més d’un titular, es faran constar un màxim de dos, sense que aquesta circumstància
impliqui la divisió de la quota.
No obstant, quan un bé immoble o dret sobre aquest pertanyi a dos o més titular es podrà
sol·licitar la divisió de la quota tributària, sent indispensable aportar les dades personals i els
domicilis de la resta dels obligats al pagament, així com els documents públics acreditatius de la
proporció en què cadascú participa en el domini o dret sobre l’immoble.
Quan el pagament de la quota s’hagi dividit, els mínims establerts als apartats 1.a) i 1.b) de
l’article 5, es refereixen a l’import de la quota líquida anual.
Si alguna de les quotes resulta impagada s’exigirà el pagament del deute a qualsevol dels
responsables solidaris, de conformitat amb les disposicions de l’article 3.12 d’aquesta
ordenança, referent als supòsits de concurrència d’obligats tributaris.
61

Una vegada acceptada per l’Administració la sol·licitud de divisió, les dades s’incorporaran en
el padró de l’impost de l’exercici immediatament posterior i es mantindran en els successius
mentre no se’n sol·liciti la modificació.
Art. 5. Beneficis fiscals de concessió potestativa o de quantia variable
(.../...)
b) L’immoble bonificat ha de ser propietat del titular o cotitular de família nombrosa (pare o
mare).
No es podrà gaudir d’aquesta bonificació per més d’un immoble per família.
La present bonificació és de caràcter pregat i cal que sigui sol·licitada per la persona interessada
abans del 15 de febrer de 2011 en instància adreçada a l’Àrea de Benestar Social de
l’Ajuntament.
Art. 8 . Normes de gestió
(.../...)
g) Per tal de determinar l’inici del període bonificable, caldrà acreditar la data del començament
efectiu de les obres mitjançant l’aportació de l’acta de replanteig o del certificat d’inici de les
obres signat pel tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent. El termini per la
presentació dels esmentats documents serà de dos mesos des que es van produir els fets i, en tot
cas, abans que la liquidació tributària adquireixi fermesa.
h) Així mateix, per tal de determinar el final del període bonificable, caldrà acreditar l’estat
efectiu de les obres a 31 de desembre de cada any (mentre es realitzin obres d’urbanització o
construcció efectives) mitjançant el certificat corresponent; sempre dins dels quinze dies
primers del gener següent i, en tot cas, abans que la liquidació tributària adquireixi fermesa.
Art. 14. Actuacions per delegació
(.../...)
5. No obstant l’anterior, en els casos en que la gestió hagi estat delegada en la Diputació de
Barcelona, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat
d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions
singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els
deutes tributaris o aprovar l’anul·lació, total o parcial, de les liquidacions respecte de l’impost
aquí regulat, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels
62

serveis municipals ho facin convenient.”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número I01, durant el termini de trenta dies hàbils
comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en el
Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
La proposta d’aquesta ordenança és no modificar els gravàmens. Recordin que encara
estem amb la revisió cadastral i això vol dir que en el valor del cadastre cada any
s’aplica un 10% menys de bonificació, i per tant l’increment promig d’aquest impost és
d’un 6,93% que això suposa un increment aproximat global de la partida de l’IBI d’uns
300.000 euros. Aquesta és una de les partides més grans d’impostos.
Les bonificacions es mantenen les mateixes que les de l’any passat.
Recordar també que l’any passat, a petició del grup de Convergència i Unió dient que es
fes una aprovació de reglament per tal de donar subvencions a vídues i a famílies
monoparentals, que es va aprovar el mes de gener o febrer d’enguany, caldrà revisar-lo
de la mateixa manera que s’ha fet a l’ordenança, amb els resultats que s’ha vist amb
aquest reglament de qui ha beneficiat i si s’ha de modificar alguna cosa d’aquest
reglament.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
M’ha agradat com ha fet el resum de les propostes que va fer el nostre grup de no
incrementar, no incrementar, no incrementar, però la proposta en el cas de l’IBI que va
fer el nostre grup a l’equip de govern no era no incrementar, sinó que era un increment
63

màxim del 2,1% que és l’IPC previst. Demanàvem que s’abaixés el gravamen per
ajustar aquest increment a un valor mig de l’IPC. Demanàvem la possibilitat de valorar
el fet d’aplicar diferents gravàmens segons la tipologia de propietat objecte de l’impost
perquè a vegades a l’aplicar diferents tipologies de gravamen permet poder jugar més
amb les diferents propietats i ser més equitatiu el repartiment d’aquest impost.
Demanàvem també que es pogués fraccionar amb quatre terminis aquest impost, i
aquestes són i segueixen sent les nostres peticions.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GIG:
En aquesta ordenança ja l’any passat vam demanar si hi havia la possibilitat d’abaixar el
gravamen per tal que no augmentés aquest impost. Es va optar perquè es quedés igual,
que és la proposta d’enguany, que tot i que enguany l’augment de l’Estat és un 1% i no
del 2%, però tot i així segueix pujant un promig d’un 6%, com vostès han dit abans, per
la qual cosa nosaltres ens afegiríem a la proposta que fa el grup de Convergència de
trobar formules, malgrat sigui molt complicat, però fer diferents gravàmens per poder
diferenciar i per aconseguir que enguany l’augment no fos aquest.
Pel que fa al tema del pagament fraccionat, si pot facilitar alguna cosa en la situació
actual, entenem que és positiu.
Intervé el Sr. Rafael Puig portaveu del grup municipal del PPC:
En el mateix sentit entenem que el fraccionament seria molt bo.
Intervé el Sr. Frederic Moreno regidor no adscrit:
El fraccionament crec que seria bo per poder facilitar el pagament.
Pel que fa a l’increment, dir que realment aquest increment es basa en un compliment de
què teníem una reducció d’un percentatge de valor cadastral, i el que s’està fent és
mantenir això. No fer-ho ara significa que el que vingui s’ho trobarà.
Una altra qüestió és que estem parlant d’un impost generalista que afecta a tothom i
lògicament quan pensem amb els ingressos que ha de tenir l’ajuntament, és millor que
els increments siguin en impostos generalistes que no amb impostos que realment
puguin afectar a un col·lectiu determinat.
Donat que el tipus no es modifica i aquest percentatge del 7% que es refereix a un
increment produït per una menor reducció en el valor cadastral que és per normativa que
64

cada any hem de reduir-lo un 10%, en aquest sentit em mostraria favorable a l’impost.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Disculpi’m. Això del termini m’ho havia dit tothom i m’he oblidat comentar-ho.
Es va parlar a les reunions que es van fer, que qui ho te domiciliat se’ls fracciona amb
dues parts i es va demanar la possibilitat de fer-ho amb tres. Van dir-nos que en tres no
era possible i que s’havia de fer amb dos o amb quatre. Dos ja està permès, i amb quatre
si tots hi estem d’acord s’haurà de fer. No està inclòs dins l’ordenança, però si el ple
està d’acord en fraccionar-ho amb quatre, senzillament s’aprova amb Junta de Govern i
es tira endavant, però és una proposta a part que no està dins l’ordenança.
És cert que Convergència va fer la proposta de baixar el gravamen fins que l’increment
global fos del 2,1%, però també és cert que la segona proposta que era diferenciar els
gravàmens, vostè mateixa em va proposar no fer-ho enguany sinó de parlar-ne per de
cara l’any vinent estudiar la viabilitat. No crec que hi hagi cap problema en estudiar-ho,
la veritat és que no tinc ni idea de com es pot arribar a fer, però en tot cas es pot estudiar
de quina manera es pot fer la diferenciació de gravàmens en funció de les tipologies.
Veig que tothom està d’acord en fraccionar aquest impost amb més terminis.
Personalment creia que el fraccionament el sol·licitava la persona i resulta que no, que
qualsevol persona que ho tingui domiciliat li fraccionen necessariament és a dir, no es
pot deixar de fraccionar. D’això me’n vaig assabentar en una conversa personal quan
van dir-me que els hi fraccionaven i no ho havien demanat. Vaig preguntar-ho i
efectivament és així. Tinc la sort de no pagar un IBI en aquests moments per tant no
n’era coneixedora.
El que estem parlant és que qualsevol persona que ho tingui domiciliat li fraccionaran
en quatre parts. Pensem què vol dir això, per un costat ho facilita, però per altra banda
també ho complica en el sentit que són quatre vegades l’any que has de recordar en un
moment determinar que arribarà una part del pagament de l’IBI. De tota manera si
tothom està d’acord en sol·licitar aquest fraccionament, ho tirem endavant i cap
problema.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
Si em permet, m’he descuidat de dir que aquelles persones que realment no poguessin
arribar a pagar, que es tingui en compte a nivell social. Suposo que ja ho tenen previst,
65

però demanar-ho explícitament ja que aquests increments per persones que no puguin
arribar, pot ser realment preocupant. Des del punt de vista social crec que s’hauria de
mirar de tenir-ho en compte. L’Equip actual o l’equip que vingui, que ho tingui en
compte.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Referent al 2,1% que em deia d’incrementar globalment. S’ha fet una simulació per
intentar veure que passaria si l’increment fos d’un 2,1%, i el que val a dir és que amb
aquest promig d’increment, així com amb la previsió que hi ha de l’IBI a la proposta
d’ordenança la diferencia entre el que marca el pla de sanejament i el que teòricament es
podria recaptar l’any vinent en concepte d’IBI, és d’uns 130.000 euros. Si proposem no
mantenir els gravàmens sinó de baixar-los, la diferencia amb el pla de sanejament seria
de 200.000 euros més, es a dir, estaríem parlant d’uns 340.000 euros que ens
allunyaríem de la previsió del pla de sanejament.
També m’agradaria destacar, perquè personalment intento entendre una mica quan, com
i de quina manera es paga l’IBI a la Garriga. He intentat calcular els valors, o el que
paga la gent d’IBI a la Garriga i puc dir que un 25% dels rebuts paguen menys de 100
euros, un altre 25% aproximadament paga entre 100 i 280 euros, un altre 25% entre 280
i uns 480 € i a partir d’aquí, l’altre 25% paga entre 480 i algun paga mes de 50.000 €
d’IBI. Estem parlant d’11.000 rebuts o sia hi ha més propietats que vivendes i les
proporcions són les que acabo de dir amb la proposta que s’està fent aquí de
l’ordenança.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
En primer lloc, i per si algú no ho sap, dir que precisament amb l’IBI quan es fa la
revisió cadastral en una població i s’estipula que amb 10 anys es va pactant aquest
increment del 100% que va ser en aquest cas a la Garriga del valor cadastral, l’eina
precisament que permet el fet que l’increment del rebut no sigui tan gran, és el
gravamen. No pel fet que hi hagi una revisió cadastral hi hagi un increment, tenim una
eina que ens ha de permetre regular fins on volem que sigui aquest increment, i aquest
és el gravamen, i legalment és possible baixar-lo.
Una mica a títol informatiu, sobre el fraccionament dir que celebrem que tots els grups
acceptin el fraccionament en quatre terminis, ja ens havien dit que legalment podien ser
66

dos o quatre, i suposo que ens haurà de fer modificar una mica el calendari fiscal
d’imposició, almenys el primer pagament d’aquest impost perquè si no recordo
malament és el mes de juny i el de novembre, i m’imagino que s’haurà de començar
abans del juny, pel mes de març per dir alguna data, a fi de donar temps a fer quatre
pagaments i que estiguin suficientment separats l’un de l’altre.
Referent als 340.000 € que suposarien el fet d’aquest increment del 2,1% que plantegem
nosaltres amb l’IBI, som del parer que cal apretar-nos el cinturó i reduir despesa.
El fet que un 25% dels rebuts de l’IBI paguen menys de 100 euros, val a dir que això no
sol repercutir, no és un rebut únic que paga una persona d’IBI o una família perquè amb
valors d’IBI de menys de 100 euros probablement sigui algun local petit, algun garatge,
alguna plaça d’aparcament, o fins i tot algun traster. Dir que un 25% de les famílies de
la Garriga paga menys de 100 euros, no és això, és un 25% dels rebuts i n’hi ha 11.000,
però d’habitatges evidentment que no n’hi ha tants. Probablement una família que pagui
l’IBI del seu pis, que un pis mitjà a la Garriga es pot pagar entre 300 i 400 euros
depenent de la zona on estigui situat l’immoble, probablement si es te una plaça
d’aparcament també s’ha de pagar l’IBI corresponent i tot plegat és un increment que
una família li repercuteix en més d’un rebut.
Nosaltres seguim mantenint el fet d’aquesta proposta i agrairíem que per part de l’equip
de govern fes l’esforç d’assumir-la i treballar per reduir la despesa el màxim que es
pugui en el proper pressupost.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
No perdo de vista que estem parlant d’ingressos i els ingressos es poden retallar pujar o
baixar, per tant coneixem, perquè també hem estat a l’equip de govern, que en un
moment determinat les necessitats poden fer que hi hagi un increment i precisament es
busqui un impost generalista per fer-ho, ho dic per experiència, i així ho vam fer en el
seu moment, per tant això no és nou.
L’altra qüestió és el tema de retallar o no la quota per poder compensar. Això és una
tècnica que es pot utilitzar, però que no treu la qüestió de dir que hi ha una qüestió
prèvia ja feta, hi ha una qüestió d’una necessitat d’ingressos, i barrejar ara aquests
ingressos amb el pressupost, no ho veig així.
Quan estudiem el pressupost, el que hem de fer, i jo ja ho he demanat, veure quins són
aquestes despeses que realment estem nosaltres portant. Precisament després hi ha una
67

moció que parla d’un tema que jo ja l’he tret varies vegades, de quines són aquelles
despeses que realment hem de pagar perquè altres administracions ens han demanat que
fem determinada cosa, i mirar per aquesta via de tenir ingressos, però això és
paral·lelament a la qüestió dels serveis. Si nosaltres volem tenir uns serveis, està
claríssim que hem de tenir els ingressos per poder-ho fer. I quan estem parlant de l’IBI
estem parlant d’un impost generalista i el més important que hi ha. No ho perdem de
vista. I això es reparteix entre tots, a vegades es parla del 7% però quantificant aquest
7% potser són 4 euros. Parlar de percentatges espanta molt, però després les xifres
absolutes, i tots els que hem estat a l’equip de govern, sabem que després quan ho
trasllades les xifres per persona o per rebut no són tantes com dir el 7% d’alguna cosa..
Intervé la Sra. alcaldessa:
Nosaltres amb la filosofia aquesta de complir amb els ingressos previstos pel pla de
sanejament, i que també aquest pla proposa la retallada de les despeses, crec que
complir amb els ingressos i complir amb la retallada són els dos objectius que marcava
el pla de sanejament i ara estem fent la primera part, la segona ens tocarà fer-ho en el
pressupost.
Si ningú més ha de dir res, nosaltres mantenim la proposta que hi ha amb el pagament a
quatre terminis, que evidentment s’haurà de modificar en el calendari i se suposa que
serà un cop cada trimestre, crec que deuen plantejar-ho d’aquesta manera i no serem el
primer municipi ni l’últim que fraccionarà amb quatre rebuts per tant, se suposa que
això ja deu està establert aproximadament amb un cada trimestre.
Deixo constància en l’acta del plenari que el senyor interventor l’any vinent, hi hagi qui
hi hagi que li toqui fer aquestes ordenances, li recordi que a l’anterior plenari es va
parlar que seria bo que es plantegés d’estudiar la viabilitat o no, d’establir diferents
trams en el gravamen per l’IBI. No podem agafar més compromís que aquest.
Nosaltres mantenim la proposta de no baixar gravamen perquè creiem que en aquest cas
és necessari per complir una part del pla de sanejament.
El Ple de l’Ajuntament, per 10 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, PPC, i el Sr. Frederic
Moreno, regidor no adscrit), i 7 vots en cotnra (CiU, ERC-AM i GiG), dels 17 membres
assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
68

11. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. I02. Impost sobre activitats
econòmiques
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
69

l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. I02, Impost sobre activitats econòmiques. El text de l’ordenança consta
en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 4. Beneficis fiscals de caràcter obligatori
(.../...)
3a) Per al càlcul de l’import del volum de negoci es tindrà en compte el conjunt de les activitats
econòmiques exercides pel subjecte passiu.
No obstant, quan l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del codi de
comerç, l’import net del volum de negoci es referirà al conjunt d’entitats que pertanyin al grup.
A aquests efectes existeix un grup quan una societat ostenti, directament o indirecta, el control
d’una altra o d’altres. En particular, es presumeix que hi ha control quan una societat, que es
qualificarà com a dominant, sigui soci d’una altra societat, que es qualificarà com a dependent,
respecte de la qual:
a) Tingui la majoria dels drets de vot.
b) Tingui la facultat de nomenar o destituir a la majora dels membres de l’òrgan
d’administració.
c) Pugui disposar de la majoria dels drets de vot, en virtut d’acords celebrats amb altres socis.
Hagi designat amb els seus vots a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que
exerceixin el càrrec en el moment en que calgui formulat els comptes consolidats i durant els
dos exercicis immediatament anteriors. En particular, es presumirà aquesta circumstància quan
la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominant siguin membres de
l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’altra dominada per aquesta.
Són societats
dominades les que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits anteriors, així
com les successivament dominades per aquestes.
Art. 9. Coeficients de situació
(.../...)
70

3. Sobre les quotes incrementades per aplicació del coeficient assenyalat a l'article sisè d'aquesta
Ordenança, i atenent la categoria fiscal de la via pública on radica físicament el local en què es
realitza l'activitat econòmica, s'estableix la taula de coeficients següent:
Categoria fiscal de les vies públiques:
Coeficient aplicable a la primera categoria .......................................................................3,048
Coeficient aplicable a la segona categoria ........................................................................2,910
Coeficient aplicable a la tercera categoria ........................................................................2,775
Annex de l’ordenança de l’Impost sobre activitats econòmiques
Antònia Sabater, Plaça d’. Categoria 1
Ca l’Oliveró, Carrer de. Categoria 2
Canigó, Passatge del. Categoria 2
Castanyers, Passatge dels. Categoria 2
Enrabiada, Carrer de l’. Categoria 2
Francesc Ferrer i Guàrdia. Carrer de Categoria 2
Sant Jordi, Passatge de. Categoria 2
Teixidores, Plaça de les. Categoria 2
Vicenç Ferrer, Carrer de. Categoria 2
Victòria dels Àngels, Carrer de. Categoria 3”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número I01, durant el termini de trenta dies hàbils
comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en el
Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
71

INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
En aquesta ordenança la proposta que es fa és de fer l’increment dels coeficients de
situació en un 2,1%, que és el valor de l’IPC que hem agafat com a referencial.
Les bonificacions es mantenen, s’incorporen carrers nous que durant aquest any hem
donat nom i per tant s’incorporen a l’estructura, i hi ha una modificació de redactat com
ha comentat el Sr. interventor.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
En la votació d’aquesta taxa ens abstindrem perquè no hi ha les previsions de pagament
per a l’any 2011, i quin increment representaria el 2,1% en quantitat a ingressar per part
de l’ajuntament. Com que no disposem de tota aquesta documentació, ens abstindrem.
No és una queixa no disposar d’aquesta informació ja que a data d’avui no en disposa
ningú.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
En aquest cas l’impost d’Activitats Econòmiques grava la xifra de negocis per tant,
bastant malament estan ja les empreses en el sentit que la xifra de negocis serà menor i
en aquest cas incrementar el 2,1%, que és l’IPC tal com vam demanar, em sembla
correcte i hi votaré a favor.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Com ha dit la Sra. Budó, la previsió del negoci no hi és i per tant era impossible fer una
previsió. A més a més estem parlant del volum de negoci de l’any 2009, i el cert que el
2009 ja va començar a haver-hi una davallada. El problema serà quan haguem de fer la
previsió de cara als pressupostos, de quin volum tindrà aquest concepte pressupostari
perquè no sabrem el volum real de l’any 2009.
El Ple de l’Ajuntament, per 9 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA i el Sr. Frederic Moreno,
regidor no adscrit), 5 abstencions (CiU i PPC), i 3 vots en contra (ERC-AM i GiG), dels 17
membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
72

12. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. I03. Impost sobre vehicles de tracció
mecànica
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
73

l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. I03, Impost sobre vehicles de tracció mecànica. El text de l’ordenança
consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 4. Beneficis fiscals de concessió obligatòria i quantia fixa
(.../...)
3. No caldrà que l’interessat aporti certificat de minusvalidesa, o altres documents acreditatius
dels beneficis fiscals sol·licitats, quan l’Administració gestora del tribut pugui consultar i
verificat telemàticament les dades declarades i consti el consentiment de l’interessat perquè es
realitzi l’esmentada consulta.
Art. 10. Gestió per delegació
(.../...)
3. L’ORGT comprovarà que les dades declarades siguin correctes i, en particular, si són
procedents els beneficis fiscals aplicats. A tal efecte, als models de sol·licitud de beneficis
fiscals es preveurà que l’interessat pugui autoritzar l’Administració gestora del tribut per
consultar telemàticament les bases de dades procedents, en ordre a confirmar els requisits per al
gaudiment de les exempcions o bonificacions sol·licitades.
Cas de no constar aquest consentiment perquè l’ORGT faci la consulta de l’existència dels
requisits declarats, o si l’esmentada consulta no fos possible, l’interessat haurà d’aportar per
mitjans telemàtics o davant les oficines d’aquest organisme, en el termini de 10 dies comptats a
partir de la data de la matriculació efectiva del vehicle, la documentació que justifiqui el
benefici fiscal, per tal que, si escau, s’expedeixi un document que acrediti la seva concessió.”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número I01, durant el termini de trenta dies hàbils
comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en el
Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
74

esultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
En aquesta ordenança només es modifiquen redactats, no es modifica res que es
quantifiqui. Les bonificacions es mantenen les mateixes que es van aprovar l’any passat
i no com s’havien donat erròniament, doncs ens varem equivocar, sinó les que s’havien
aprovat l’any passat. Senzillament es modifica a efectes de la Diputació que ha demanat
que algunes coses com per exemple el tractament informàtic de possibles dades que
l’usuari no ha de trametre a l’administració, si l’administració ho pot recollir d’altres
llocs.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Sra. alcaldessa:
Entendríem que numèricament queda congelada aquesta taxa i que no es pagarà ni un
euro més que l’any passat?
Si. Com es fa els últims anys.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
Només justificar el meu vot en el sentit que veiem que s’ha passat d’un 30% a un 40%
aquest impost.
Sra. alcaldessa:
Sr. Moreno:
Estem a l’impost de vehicles, encara no estem a les Plus Vàlues. Estem en el punt 12.
Perdó, m’he passat el punt. Jo tenia entès que aquest es deixava sobre la taula.
75

Sra. alcaldessa:
Sr. Moreno,
Sra. alcaldessa:
No, el que es deixava sobre la taula ja no està a l’ordre del dia.
D’aquí el meu error. En aquest punt no hi tinc res a dir.
En aquesta ordenança en la majoria dels paràmetres estem gairebé al màxim des de fa
tres o quatre anys, i per tant no es toca ni un euro. Simplement es fan modificacions de
redactat.
El Ple de l’Ajuntament per 15 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, CiU, GiG, PPC, i el Sr.
Frederic Moreno, regidor no adscrit), i 2 vots en contra (ERC-AM), dels 17 membres assistents,
essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
13. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. I05. Impost sobre l’increment del
valors dels terrenys de naturalesa urbana
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
76

de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. I05, Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa
urbana. El text de l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 6. Beneficis fiscals de concessió potestativa o quantia variable
(.../...)
2. Es concedirà una bonificació del 40 per cent de la quota de l’Impost, en les transmissions de
terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudiment limitatiu del domini, que
afectin a l’habitatge habitual del causant realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor
dels seus descendents de primer grau i adoptats, els cònjuges i els seus ascendents de primer
grau i adoptants.
A aquests efectes es considera habitatge habitual la residència on figuri empadronat el causant.
No obstant, s’entendrà que l’habitatge no perd el caràcter d’habitual a efectes d’aquesta
77

onificació, quan la baixa en el padró hagi estat motivada per causes de salut del causant
suficientment acreditades.
Art. 8. Tipus de gravamen i quota
(.../...)
2. La quota serà el resultat d'aplicar a la base imposable el tipus següents:
a) Per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre un i cinc anys 18,85 %
b) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a deu anys ............. 16,62 %
c) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a quinze anys......... 16,56 %
d) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a vint anys ............. 17,12 %”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número I01, durant el termini de trenta dies hàbils
comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en el
Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
En aquesta ordenança no hi ha modificacions de redactat, simplement hi ha
modificacions en quan a la quota, que s’incrementa en un 2,1% que és la proporció de
l’IPC. Hi ha una modificació en les bonificacions en concepte de transmissió en cas de
mort a favor dels seus hereus, que la bonificació passa d’un 30% a un 40% en la Plus
Vàlua en cas de mort, i a favor dels hereus. Aquestes són les dues modificacions que es
plantegen en aquesta ordenança.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
En aquesta ordenança el nostre grup ens abstindrem.
Inicialment no veiem favorablement el fet que s’incrementés ni l’IPC en aquesta
78

ordenança, no obstant, el nostre grup va sol·licitar com una de les propostes per aquesta
ordenança una bonificació del 50% en transmissions per causa de mort, i tot i que aquest
50% no ha estat recollit, doncs ja saben que nosaltres estem perquè desapareguin tots els
impostos que d’alguna manera formen part del que se’n diu col·loquialment el peatge de
la mort, entenem que no podíem demanar el 100%, ni tan sols el 95% aquest any, però
demanàvem una bonificació del 50%. Tenint en compte s’ha passat del 30% al 40%,
nosaltres ens abstindrem.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
Passar del 30% al 40% crec que és just tenint en compte que aquest impost grava les
economies domèstiques en un moment com és la successió. De per sí és un tema que no
ens sembla massa raonable però és així, i és un dels ingressos que s’ha anat mantenint
en el temps com ingressos de les ordenances fiscals, encara que creiem que la successió
de pares a fills de l’habitatge ja està gravat per altres motius, i amb això sembla que
tornem a gravar-ho. De tota manera veient que s’ha passat del 30 al 40%, votaré a favor.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Del 30 a 40% recordem que per error s’havia començat a parlar que l’any passat s’havia
aprovat el 20%, i l’any passat es va passar del 20 al 30% o sia que estava aprovat el
30%, i enguany s’ha passat del 30 al 40%. Segurament si seguim amb aquest ritme
l’any vinent es passarà del 40 al 50%.
També agraeixo l’abstenció de Convergència i Unió per tenir en compte això.
De passar-ho del 30 al 50% ens va semblar que primer ho havíem de passar prèviament
pel 40%
El Ple de l’Ajuntament, per 10 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, PPC i el Sr. Frederic
Moreno, regidor no adscrit), 4 abstencions (CiU), i 3 vots en contra (ERC-AM i GiG), dels 17
membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord
14 Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T01, relativa a les taxes per ocupació
del subsòl, el sòl, i la volada de la via pública
79

El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
80

Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. T01 de les taxes per ocupació de subsòl, el sòl i la volada de la via
pública. El text de l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 2. Fet imposable
(.../...)
h) Tirats, canonades i galeries per a les conduccions d’energia elèctrica, aigua, gas o qualsevol
altre fluid inclosos els pals per a línies, cables, entom, caixes d’amarre, de distribució o de
registre, transformadors, riels, bàscules, aparells per a venda automàtica i altres anàlegs que
s’estableixin sobre vies públiques o altres terrenys de domini públic local o volin sobre els
mateixos, a l’empara del previst a l’article 20.3.k) del TRHL.
No estan subjectes a aquesta taxa les ocupacions del domini públic local efectuades per
empreses explotadores de servei de subministrament, d’interès general. Tampoc estan subjectes
a aqueta taxa les ocupacions de domini públic efectuades per l’empresa de transport d’energia
elèctrica.
Art. 6. Quota tributària
La quota tributària d’aquesta taxa són les que s’especifiquen tot seguit:
1. Tarifes
Tarifa 1. Quioscos, casetes de venda i parades en general. Obertura, sondatges o rases i
altres
1.01. Permís per a instal·lació de quioscos, casetes i parades
dedicats a la venda d’articles en general. ......................................................... 2,25 € per m2/dia
207,26 € Preu mes
81

1.02. Permís per a instal·lació de casetes de pirotècnia. .........................................22,21 € per m2/dia
1.03. Llicència per ocupació de la via pública amb contenidors ............16,30 € a la setmana/o fracció
1.04. Llicència per ocupació de la via pública amb sacs de runes .. ...... 2,69 € a la setmana/o fracció
1.05. Llicència per ocupació de la via pública amb materials de la construcció i/o altres tipus
d’elements anàlegs:
en obres menors ............................................................................... 8,15 € m2/setmana/o fracció
en obres majors ....................................................................................... 8,15 € m2/mes/o fracció
1.06. Llicència per a l’obertura de cates, rases i sondatges. .................................. 3,97 € metre lineal
1.07. Llicència per a ocupació de terrenys dedicats a la instal·lació de gronxadors, aparells voladors,
cavallets, jocs de cavallets, cotxes de xoc, i en general qualsevol mena d’aparells en moviment.
................................................................................................................. 0,77 € per cada m2/dia
1.08. Llicència per a instal·lació de tòmboles. ................................................ 0,77 € per cada m2/dia
1.09. Llicència per a instal·lació de casetes de tir, rifes o similars. ..................0,77 € per cada m2/dia
1.10. Llicència per a ocupació via pública o terrenys d’ús públic per al rodatge de pel·lícules,
audiovisuals i reportatges fotogràfics....................................................... 7,40 € al dia per m2.
1.11. Tancament de carrer sense presència de guàrdia per hora o fracció........ 16,08 €
1.12. Per la prestació de la senyalització de tancament s’haurà de fer un dipòsit de ............110,98 €
1.13. Per la senyalització (a més de la tarifa de tancament) .................................................. 77,73 €
1.14 Venda itinerant ambulant (globus i altres activitats similars) .................................. 26,44 €/dia
Això no obstant, quan s’utilitzin procediments de licitació pública, l’import d’aquesta taxa vindrà
determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui la concessió, autorització o
concessió.
1.15. Llicència per a ocupació de la via pública sense tall de carrer de grues i altres vehicles .............
............................................................................................................................ 0,81 € al dia per m2
Tarifa 2. Nadal i Setmana Santa
2.1. Llicències per a ocupacions de terrenys amb parades de torrons, fruits secs, dolços i similars, durant
els dies 20 de desembre al 6 de gener, o des de diumenge de Ram fins al de Resurrecció. Per cada m2 o
fracció, amb un mínim de 2m2/dia ..........................................................................................0,82 €
2.2. Llicències per a ocupacions de terrenys amb parades de fruits i altres gèneres anàlegs, durant els dies
20 de desembre al 6 de gener. Per cada m2 o fracció/dia ....................................................... 0,82 €
2.3. Llicència per a ocupacions de terrenys per instal·lar-hi tómboles i similars. Per cada m2 o fracció i
durant aquestes festes ............................................................................................................ 19,60 €
Tarifa 3. Mercats dissabtes
3.1. Llicències per a ocupacions de terrenys amb parades de fruites, calçats, flors, quincalles, ferros,
mobles, vestits, animals, etc. Per cada m2 o fracció per jornada ................................................ 1,89 €
82

3.4. Per l’edició d’impresos annexos a les llicències d’aquesta tarifa ........................................ 8,17 €
Metodologia de càlcul: Pel que fa a l’epígraf 3.1. el càlcul de la quota serà trimestral i segons la següent
fórmula: m2*1,85*13 (52 setmanes any/4 trimestres).
Tarifa 4. Taules i cadires
4.1. Ocupació de la via pública amb taules i cadires al carrer (preu unitari d’una taula i quatre cadires, per
any) : .................................................................................................................................... 178,57 €
4.2. Ocupació de la via pública amb taules i cadires al carrer (preu unitari d’una taula i quatre cadires, per
mes)..........................................................................................................................................14,89 €
4.3. Ocupació de la via pública amb taules i cadires al carrer (preu unitari d’una taula i quatre cadires per
dia): ........................................................................................................................................ 7,86 €
Normes d’aplicació:
a) Els aprofitaments poden ser anuals, quan s’autoritzin per tot l’any natural, i temporals, quan el període
comprengui una part de l’any natural. Tots els aprofitaments realitzats sense autorització administrativa es
consideren anuals.
b) L’Ajuntament es reservarà el dret de disposar de l’espai autoritzat per l’ocupació, quan ho consideri
convenient, previ avís als interessats i adequació de la taxa al temps efectiu d’utilització privativa.
c) Una taula i quatre cadires, ocuparan una superfície màxima de 3,50 m2.
Els deutors de l’ajuntament per anys anteriors per aquest concepte, no podran ser beneficiaris d’aquesta
llicència, llevat que en el mateix acte liquidin tots els seus deutes pel mateix concepte.
Tarifa 5. Guals
5.1. Gual d’accés de vehicles és tota modificació de l’estructura de la vorada i de la vorera, dins
l’àmbit de la via pública, que faciliti l’accés de vehicles a les finques de propietat privada.
L’accés de vehicles constitueix un ús comú especial de béns de domini públic, estant sotmès a
llicència municipal d’acord amb les determinacions d’aquesta ordenança.
5.2. Titular de la llicència de gual podrà ser persona física, jurídica o comunitats de propietaris,
que ostentin la titularitat de la llicència municipal per a l’ús del local.
El local o recinte haurà de reunir les següents condicions:
Que el tipus d’activitats necessiti entrada i sortida de vehicles.
Que disposi del corresponent permís d’activitat o obertura o en el seu defecte es justifiqui la
seva tramitació.
Que justifiqui que en el seu interior es disposi de superfície destinada a l’aparcament, càrrega o
descàrrega.
5.3. Tarifes:
83

Fins a 2 vehicles ................................................................................................................. 16,03 €/ml/any
De 3 a 4 vehicles ................................................................................................................ 23,38 €/ml/any
De 5 a 10 vehicles .............................................................................................................. 35,74 €/ml/any
De 11 a 20 vehicles ............................................................................................................ 52,89 €/ml/any
De 21 a 30 vehicles ............................................................................................................ 70,14 €/ml/any
Més de 30 vehicles ............................................................................................................. 86,17 €/ml/any
Tallers de reparació ............................................................................................................ 23,38 €/ml/any
5.4. Reserva d'espais o prohibició d'estacionament.
Reserva d'espais en les vies i terrenys d'ús públic concedits a hotels, entitats o particulars per a
aparcament exclusiu o prohibició d'estacionament. Per cada metre lineal o fracció: 15,32 € /ml./any
5.5. Les autoritzacions d’entrada de vehicles amb existència de placa de gual permanent seran
senyalitzades mitjançant una placa que serà expedida per l’Ajuntament i que restarà col·locada en lloc
visible.
La vorada haurà de ser pintada de color groc amb línia longitudinal discontinua limitant l’espai màxim
autoritzat per l’Ajuntament.
5.6. Preu placa de gual: .................................................................................................................11,13 €
5.7. Restarà prohibit col·locar materials d’obra o ferros a maneres de rampa per accedir a la vorera.
Únicament es podrà rebaixar la vorada seguint les instruccions facilitades pels serveis tècnics municipals.
5.8. Restarà prohibit col·locar plaques de gual permanent, que no siguin les autoritzades per l’Ajuntament.
5.9. El període impositiu coincideix amb l’any natural, excepte quan l’atorgament de la llicència no
coincideixi amb el primer dia de l’any. En aquest cas, el període impositu començarà el dia en què es
produeix aquesta circumstància i l’import de la quota a exigir es prorratejarà per semestres naturals i es
satisfarà la que correspongui als semestres que resten per transcorre en l’any, inclòs aquell en què s’atorga
la llicència. En el supòsit de baixa del gual es seguirà el mateix criteri.
Tarifa 6. Càrrega i descàrrega de mercaderies
6.1. Locals comercials o industrials per a la càrrega i descàrrega de mercaderies:..........16,03 €/ml./any
6.2. Reserva especial de parada en les vies i terrenys d'ús públic, concedits a determinades persones, per a
càrrega i descàrrega de mercaderies, de materials davant de l'obra en construcció, de reformes o enderrocs
d'immobles. En obres majors, cada metre lineal o fracció de calçada que li afecti la reserva, sempre que
sigui més d’un mes ....................................................................................... 7,76 € ml/mes o fracció.
6.3. Reserva especial de parada en les vies i terrenys d'ús públic, concedits a determinades persones, per a
càrrega i descàrrega de mercaderies, de materials davant de l'obra en construcció, de reformes o enderrocs
d'immobles. En obres menors, cada metre lineal o fracció de calçada que li afecti la reserva,
................................................................................................................................... 7,76 € ml/setmana o
fracció.
84

6.4. Ocupació o reserva especial i transitòria de la via pública, per grues i altres vehicles:
....................................................................................................... 0,92 €/dia/m2 o fracció/dia ó fracció
Tarifa 7. Circs
7.1. Llicències per a l’ocupació de terrenys destinats a la instal·lació de circs.
Per cada m2/dia .............................................................................................................................0,71 €”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número I01, durant el termini de trenta dies hàbils
comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en el
Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
El què hem fet aquí és cada una de les tarifes i dels epígrafs de cada una d’aquestes
tarifes aplicar l’IPC que és la valoració del 2,1% general. L’any passat va haver-n’hi
alguns que es van incrementar i d’altres no, i aquest any el que hem fet és aplicar de
forma general a tots els apartats aquest 2,1% corresponent a l’IPC.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
El nostre grup votarà en contra d’aquesta taxa tenint en compte els perjudicis que les
obres estan causant en el comerç, els establiments de restauració, el comerç ambulant,
etc. Proposem que aquesta taxa no s’incrementi ni un 0,1% és a dir, que es congeli.
Abans de l’estiu varem demanar que es trobés un mecanisme per compensar aquests
negocis més afectats directament per aquestes obres com seria el no cobrar la totalitat
d’ocupació de la via pública en el cas dels establiments de restauració, o establir
bonificacions encara que potser en forma de bonificacions no podrà ser, però si en
85

forma de subvencions a tal efecte. Nosaltres demanem que es tingui en compte com està
tot el centre del poble, els mesos que portem patin aquestes obres, i que per sensibilitat
aquesta taxa no s’incrementi.
Intervé el Sr. Rafael Puig portaveu del grup municipal del PPC:
També penso que hem castigat molt els comerciants i els botiguers, per la qual cosa
m’abstindré.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
En aquest cas ja vaig donar la meva opinió a l’equip de govern en el sentit que és una
taxa que s’ha de mantenir l’índex de cost de la vida, i potser si que les paraules que deia
la senyora portaveu de Convergència i Unió en el sentit que s’hauria de mirar si
almenys la gent afectada, que no són tots els comerciants de la Garriga sinó que són els
comerciants del centre, de mirar alguna solució degut als problemes que han tingut amb
la rehabilitació del centre, i mirar de compensar-ho per una altra via. En tot cas aquesta
via haurà de ser discutida en els pressupostos, no en aquest moment de les ordenances.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Aquí s’està parlant que afecta a comerciants, i sí que és cert que hi ha algunes coses que
són de comerciants, però també hi ha els guals. La taxa de guals està posada en aquesta
ordenança que és tot allò d’ús de la via pública. No només són les terrasses, que sí que
hi són, però hi ha altres factors d’ocupació de la via pública que no necessariament
estant relacionades amb la possible implicació de les obres que hi ha al centre.
Un altre tema és que puguem parlar de què, com i de quina manera han afectat les obres,
perquè hi ha de tot, l’afectació de les obres el que ha suposat pels comerciants i els veïns
de la zona, però en tot cas dir en primer lloc que això no afecta només als comerciants,
en segon lloc que això és una taxa del 2011, no d’ara, en tot cas el que s’hauria d’haver
fet i ara no recordo si finalment es va aprovar, és bonificar d’alguna manera alguna de
les taules que hem hagut de traslladar per culpa de les obres. Tal com ha explicat el Sr.
Bou en la seva introducció, creiem que és bo mantenir, independentment de les
circumstàncies, aquests petits increments perquè sinó, d’aquí a un temps ens trobarem
amb unes taxes absolutament desfasades del que és la realitat del cost
Aquesta ordenança inclou fins i tot el cobrament d’ocupació de la via pública dels circs
86

que venen, o de les tómboles que s’instal·len, o de les parades. No necessariament estem
parlant del comerç local sinó de gent que ve a posar quelcom a la via pública.
Repeteixo, hi ha els guals entre d’altres.
El Ple de l’Ajuntament, per 9 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA i el Sr. Frederic Moreno,
regidor no adscrit), 1 abstenció (PPC), i 7 vots en contra (CiU, ERC-AM i GiG), dels 17
membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
15. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T05, relativa a les taxes per a llicència
d’autotàxis i altres vehicles de lloguer
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
87

mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. T05 relativa a les taxes per a llicència d’autotàxis i altres vehicles de
lloguer. El text de l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
Art. 7. Quota tributària
La quota tributària es determinarà per una quantitat fixa assenyalada segons la naturalesa del servei o
activitat, d'acord amb la tarifa següent:
Epígraf 1. Concessió i expedició de llicències
Expedició Llicència de la classe B: ......................................................................................... 482,32 €
Epígraf 2. Autorització per a la transmissió de llicències
a) Transmissió de llicències de la classe B: .............................................................................. 321,61 €
b) Substitució de vehicles.
88

Per cada llicència de la classe B "Auto-Turismes" ..................................................................... 96,49 €
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T05, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervenció de la Sra. alcaldessa:
Les tres quotes previstes que són treure’s la llicència, la transmissió de llicència entre
dos titulars, o la renovació o modificació del vehicle, es proposa incrementar-les amb
aquest 2,1% que és el valor de l’IPC.
El Ple de l’Ajuntament, per 10 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA i el Sr. Frederic
Moreno, regidor no adscrit), 4 abstencions (CiU), i 3 vots en contra (ERC-AM i GiG), dels 17
membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
16. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T06, relativa a les taxes per llicències
urbanístiques
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
89

a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
90

Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. T06 relativa a les taxes per llicències urbanístiques. El text de
l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 1. Fonament i naturalesa
A l’empara del previst als articles 15 a 20 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes
locals aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL), i de conformitat amb
el que disposa l’article 187 del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprovà el text
refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (TRLLUC), l’Ajuntament estableix la taxa per
l’activitat administrativa originada per la concessió o denegació de llicències urbanístiques i per
la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme.
Art. 2. Fet imposable
El fet imposable de la taxa el constitueix l’activitat municipal, tècnica i administrativa, i de
comprovació necessària per determinar si procedeix concedir o denegar la llicència urbanística
sol·licitada o si l’activitat comunicada realitzada, o que es pretengui realitzar, s’ajusta a les
determinacions de la normativa urbanística, el planejament urbanístic i les ordenances
municipals, conforme al que preveu l’article 84 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
bases del règim local i l’article 187.4 del TRLLUC
Art. 6. Quota tributària
1. Quan la intervenció municipal es realitza a través de llicència urbanística la quota tributària
se'n despendrà d'aplicar les quotes que hi figuren consignades en la següent relació tarifaria:
Epígraf 1. Taxes generades pel dret d’informació urbanística
1.1. Expedició certificats urbanístics ................................................................................ 62,50 €
1.2. Expedició i reproducció de plànols color PGOUM Escala 1/2000 ............................ 26,25 €
1.3. Llicències parcel·lació .............................................................................................. 31,25 €
1.5. Llicències de divisió horitzontal.............................................................................. 31,25 €
91

1.6. Expedició certificat reagrupament familiar ............................................................. 35,00 €
Epígraf 2. Taxes relatives a les fases del planejament urbanístic
2.1. Tramitació i/o aprovació de plans parcials o plans especials ..................................... 200,00 €
2.2. Tramitació i/o aprovació d’estudis de detall .............................................................. 150,00 €
Epígraf 3. Taxes corresponents a les fases d’execució del planejament urbanístic
3.1. Tramitació de projectes de reparcel·lació ................................................................. 187,50 €
3.2. Constitució de juntes de compensació ...................................................................... 187,50 €
3.3. Tramitació de projectes d’urbanització ...................................................................... 187,50 €
Epígraf 4. Taxes relatives a la fase d’edificació
Tramitació de llicències d’obres de nova planta:
4.1. Obres menors ............................................................................................................. 27,63 €
4.2. Obres majors .............................................................................................................. 125,00 €
4.3. Pintar edificis............................................................................................................... 5,63 €
4.4. En cas que el sol·licitant hagi formulat desestiment abans de la concessió de la llicència, les quotes
que s’hauran de liquidar seran el 50% de les que s’assenyalen en el número anterior, sempre que
l’activitat municipal s’hagués iniciat efectivament.
4.5. Tramitació de llicències de primera ocupació o utilització dels edificis:
a) Expedició llicència ocupació habitatge ........................................................................ 56,25 €
b) Expedició llicència ocupació per local comercial ....................................................... 112,63 €
c) Expedició llicència ocupació per local industrial ....................................................... 225,20 €
4.6. En cas de denegació de la llicència o declaració de caducitat, les quotes que s’hauran de liquidar
seran les assenyalades en els punts anteriors.
Epígraf 5. Taxes relatives a la tala d’arbres
Espècie Cost total (€)
Olea europea 64,00
Phoenix dactykufera 64,00
Art. 7. Avals
1. Avals per urbanització
Execució completa de la urbanització (pavimentació i tots els serveis urbans): 153,15 €/m2.
Execució de paviment voravia (formigó i panot): 33,39 €/m2.
Execució de formació de voravia: 69,43 €/m2.
92

2. Avals per a obres per garantir la reparació dels desperfectes a la via pública, tant en la superfície dels
paviments com per la connexió a les xarxes de serveis.
Per habitatges entre mitgeres: 550,01 € cada 5 ml, o fracció, de façana de la parcel·la
Per a la resta d’edificacions: 343,77 € cada 5 ml, o fracció, de façana de la parcel·la.”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T06, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Aquí es plantegen diferents modificacions. Recordin que l’any passat ja vam començar,
i es va fer la taxa teòrica de què hauria d’haver-hi. Estàvem molt lluny de complir els
valors del cost. L’any passat es van aprovar alguns increments molt alts, i aquest any el
que es fa és seguir amb aquest procés per intentar-lo adequar a aquesta taxa teòrica que
es va valorar l’any passat. Els increments que es proposen en alguns casos és que no
s’incrementi com pot ser l’expedició del certificat de reagrupament familiar, però per
altres casos es proposa un 20 o 25% de forma general a gairebé totes les taxes que es
plantegen.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
A títol anecdòtic, em sembla que és des d’aquest any o l’any passat que es cobra el
reagrupament familiar quan abans no es cobrava aquest document. Crec que això ho
varen presentar a les ordenances de l’any passat o potser a les del 2009, no ho recordo
exactament, però en tot cas abans era gratuït aquest servei.
Nosaltres en aquesta ordenança votarem en contra perquè entenem que aquesta
93

ordenança de llicències urbanístiques no deixa de ser feina que gestiona el propi
personal de l’ajuntament, aquí no intervenen empreses externes ni serveis externalitats
que ens proposin increments d’IPC , etc. etc, en els seus convenis amb l’ajuntament, i
tenint en compte que aquest any hi ha hagut una retallada de salaris del personal
municipal que es congelarà degut al decret “Zapatero”, entenem que no cal incrementar-
la ni pel valor de l’IPC. Nosaltres votarem en contra o bé proposem que aquesta taxa es
congeli i no s’incrementi.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Ho he intentat explicar però potser no ho he fet prou bé. El que estem fent és intentar
adequar-nos a la taxa teòrica de l’any passat és a dir, no estem incrementant que el valor
és més alt sinó que estem intentant apropar-nos al cost real de cada un d’aquests
documents. Evidentment és cert que el cost salarial ha baixat encara que són uns diners
que no en podrem disposar i que l’any 2011 s’ha de reservar una altra vegada aquesta
quantia, però en tot cas el que estem fent és aproximar-nos d’alguna manera a la taxa
teòrica prevista pel 2009, que encara en alguns casos com llicències de parcel·lació la
taxa teòrica són 194 euros i estem cobrant 31,25 euros, la proposta que estem fent
nosaltres és a dir, perquè anem fent l’increment progressiu per acostar-nos a aquesta
taxa teòrica de 2009
El Ple de l’Ajuntament, per 9 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA i el Sr. Frederic Moreno,
regidor no adscrit), i 8 vots en contra (CiU, ERC-AM, PPC i GiG), dels 17 membres assistents,
essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
17. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T08, relativa a les taxes per recollida,
tractament i eliminació d’escombraries i altres residus sòlids urbans
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
94

a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
95

Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. T08 relativa a les taxes per recollida, tractament i eliminació
d’escombraries i altres residus sòlids urbans. El text de l’ordenança consta en l’expedient i en
concret el text modificat és el següent:
“Art. 5. Beneficis fiscals (Exempcions i bonificacions)
(.../...)
5. Per gaudir de les exempcions o bonificacions esmentades als punts anteriors d’aquest article,
caldrà presentar les sol·licituds fins el 31 de gener de l’any de vigència de l’ordenança.
Les sol·licituds hauran d’anar acompanyades:
a) En els supòsits reglats en els punts 1, 2 i 3 d’aquest article pels justificants d’ingressos de la
unitat familiar (imprès de l’última declaració de l’IRPF o justificant de la no declaració
corresponent a les persones que formen dita unitat). A més, les persones amb disminució
acompanyaran un certificat justificatiu de la dita disminució.
b) En el supòsit regulat en el punt 4, una còpia autenticada del carnet de família nombrosa.
Aquesta sol·licitud de bonificació o exempció caldrà realitzar-la cada any.
6. S’atorgarà una bonificació del 15% o del 30% de l’import de la taxa per la recollida
domiciliària d’escombraries, amb efectes per l’exercici fiscal 2012, als particulars que en el seu
habitatge habitual facin ús de la deixalleria i acreditin l’obtenció de 15 o 30 punts,
respectivament.
Aquesta bonificació s’atorgarà a instància de la persona que utilitzi la targeta amb codi quan
visiti la deixalleria per tal d’acreditar l’obtenció de 15 o 30 punts, d’acord amb el següent
sistema de puntuació:
(.../...)
Fluorescents i bombetes 0,5 Florescents
(.../...)
El període d’acreditació d’ús de la deixalleria serà de gener a desembre.
Per obtenir la targeta amb codi de barres cal sol·licitar-la a l’OAC de l’Ajuntament amb la
96

següent documentació: el DNI i l`últim rebut de la taxa d’escombraries.
Art. 6. Quota tributària
Epígraf 1. Habitatge familiar
1. La quota tributària consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local, que es determinarà en
funció de la naturalesa i el destí dels immobles i de la categoria del lloc, la plaça, el carrer o la
via pública on estiguin situats.
2. A aquest efecte, s'aplicarà la tarifa següent:
Habitatges
Per cada habitatge ........................................................................................................
130,84 €
S’entén per habitatge el que es destina a domicili particular de caràcter familiar
Epígraf 2. Taxa recollida selectiva
2.1. Prestació del servei comarcal de recollida selectiva .................................................. 5,82 € /rebut
2.2. Prestació del servei comarcal de deixalleria.............................................................. 10,99 €/ rebut
2.3. Quota comarcal ............................................................................................................ 5,91/rebut
Art. 9. Fet imposable
(.../...)
3. A aquests efectes, tenen la consideració de residus comercials els generats per l'activitat
pròpia del comerç al detall i a l'engròs, l'hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis,
així com els residus originats a la indústria que, d’acord amb la llei de residus, tenen la
consideració d’assimilables als municipals.
Art. 10. Subjectes passius
(.../...)
2. A aquests efectes, els titulars d’activitats que generin residus comercials o industrials,
assimilables als municipals, vindran obligats a acreditar cada any davant l’Ajuntament que
tenen contractat amb un gestor autoritzat la recollida, tractament i eliminació d’aquests residus.
L’acreditació (contracte i albarans) s’haurà d’efectuar, en un termini d’un mes, comptador des
de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, si ja s’estava portant a terme l’activitat, o des de
l’inici de l’activitat generadora del residu, si aquest ha tingut lloc amb posterioritat a dita
97

entrada en vigor.
Art. 12. Quota tributària
1. La quota tributària de la taxa per la prestació de serveis de recepció voluntària de recollida,
tractament i eliminació de residus comercials consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local
, que es determinarà en funció de la naturalesa i el destí dels immobles als quals es desenvolupi
l’activitat generadora del residu, i de la categoria del lloc, la plaça, el carrer o la via pública on
estiguin situats.
2. A aquest efecte, s'aplicaran les tarifes següents:
Epígraf 1. Allotjaments
Categoria menys de 20 places De 20 a 50 places Més de 50 places
1.1. De 5-4 estrelles 900,00 € 1.400,00 € 2.500,00 €
1.2. De 3-2 estrelles 500,00 € 700,00 € 1.000,00 €
1.3. D’1 estrella i resta 250,00 € 400,00 € 600,00 €
1.4. Centre hospitalaris, col·legis i altres centres de naturalesa anàloga, 1.368,18 €
Epígraf 2. Establiments d’alimentació
2.1. Supermercats, economats i cooperatives ....................................................................... 707,79 €
2.2. Magatzems a l’engròs de fruites, verdures i hortalisses .................................................... 707,79 €
2.3. Peixateries, carnisseries i semblants ................................................................................ 707,79 €
Epígraf 3. Establiments de restauració
3.1. Restaurants ........................................................................................................................ 707,79 €
3.2. Wisqueries i pubs ............................................................................................................. 419,36 €
3.3. Bars ................................................................................................................................... 419,36 €
3.4. Tabernes ............................................................................................................................. 419,36 €
Epígraf 4. Establiments d’espectacles
4.1. Cinemes i teatres ............................................................................................................... 419,36 €
4.2. Sales de festes, discoteques, bingo...................................................................................1.451.60 €
Epígraf 5. Altres locals industrials, mercantils o de serveis
5.1. Centres oficials ...................................................................................................................270,53 €
5.2. Oficines bancàries .............................................................................................................. 270,53 €
5.3. Altres locals no expressament tarifats ............................................................................... 270,53 €
Epígraf 6. Locals tancats
6.1. Altres locals........................................................................................................................
98

Epígraf 7. Taxa recollida selectiva aplicable als epígrafs 1 a 6
270,53 €
6.1. Prestació del servei comarcal de recollida selectiva ................................................5,82 €
/rebut
6.2. Prestació del servei comarcal de deixalleria.......................................................... 10,99 €/
rebut
6.3. Quota comarcal......................................................................................................5,91€ /rebut
Art. 14. Règim de declaració i ingrés
(.../...)
2. Els titulars d’activitats als quals fa referència l’article 10.2 de la present Ordenança que
figuressin a 31-12-2010 com a subjectes passius de la taxa per recollida, tractament i eliminació
de residus, i no acreditin la contractació del servei d’eliminació amb un gestor autoritzat,
romandran integrats al padró fiscal que, per a la gestió de la taxa establerta en la present
Ordenança aprovi l’Ajuntament.”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T08, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
En aquesta ordenança es van plantejar dues propostes i crec que el dia de la Junta de
Portaveus ningú va manifestar quina de les dues propostes es proposava.
Recordem que les dues propostes en el rebut del ciutadà surt una part de la taxa que és
99

la que serveix per gestionar aquells serveis municipals pròpiament, i una altra part de la
taxa que serveix per pagar el Consorci de Gestió de Residus i on hi ha la taxa per
deixalleria, la taxa per recollida selectiva, i enguany han posat la part de la quota que
serveix per enquibir tot el que és la despesa indirecta d’aquest servei.
La proposta que es feia en el pla de sanejament era que l’increment s’havia de fer d’un
3,99%, i hi havia dues propostes. Una era d’incrementar la part local amb el 3,99% i
com que la part corresponent al Consorci incrementava un 10%, aleshores globalment
en el ciutadà de l’habitatge se l’incrementava un 4,85%. L’altra opció era incrementar la
taxa global del ciutadà amb un 3,99%, i per tant l’increment de la taxa pròpia local era
d’un 2,99% afegit a l’augment del Consorci. Nosaltres d’aquestes dues propostes varem
proposar la primera és a dir, aplicar el 3,99% tenint en compte que aquest és un servei
deficitari crec que des de sempre, malgrat es fan esforços no només per recaptar sinó per
millorar el servei i per tal que les persones fent millor les gestions de residus reduïm la
despesa que paguem al Consorci, però malgrat això segueix sent un servei deficitari i
per tant la nostra proposta era la primera, la que fos la part local la que incrementés un
3,99% i que globalment s’incrementés un 4,85%.
També val a dir que hi havia una altra modificació que és el desglossament en l’apartat
d’allotjaments per tal de diferenciar els diferents possibles allotjaments de la Garriga en
funció del nombre de places que disposen aquests espais.
Intervé el Sr. Joaquim Fornés regidor d’Acció Territorial, Medi Ambient, Turisme i Patrimoni:
Bona nit. Faré una sèrie de consideracions que crec que són interessants que es
coneguin en relació a algunes coses que s’han comentat, i que també es van comentar a
l’anterior plenari.
En primer lloc cal dir que hi ha una proposta consensuada per part de la representació
política de la comarca en el Consorci de Residus per establir una quota general de
despeses estructurals. Això vol dir que alguns ajuntaments en sortiran beneficiats i altres
perjudicats. Repeteixo. Aquesta quota serà general per a despeses estructurals del propi
Consorci al marge de com es faci la recollida.
Per altra banda cal escenificar un fet, i és que des de fa anys, des de la legislatura
presidida pel Sr. Miquel Pujol, es porta a terme la recollida gratuïta de cartró comercial.
Aquesta recollida gratuïta, en el cas de l’ajuntament de la Garriga és gratuïta, però en el
cas d’altres ajuntaments es cobra, per tant, diem que això és un servei que l’ajuntament
100

de la Garriga fa sense cap cost per a les botigues i establiments comercials. Val la pena
saber-ho perquè això incrementa el cost del servei.
Dir també que es mantenen les bonificacions que estan previstes. També cal dir que en
el cas de la deixalleria la bonificació que té l’ajuntament de la Garriga és de les més
altes de la comarca.
En relació al que ha dit de la pedagogia el portaveu del GiG, Sr. Aspa, dir que vam
agafar un compromís del que ell ens va plantejar respecte al tema de la necessitat de
millorar la pedagogia en el terreny de residus. Ja hi havia un precedent que l’havia fet el
Sr. Castells quan era regidor de Medi Ambient, i nosaltres en aquest cas vam seguir amb
aquest precedent i vam editar un tríptic que es va encartar en el “Garric”, on es fa una
explicació detallada de com funciona el sistema de recollida i també de com funciona la
deixalleria i de les bonificacions que es poden fer en aquest sentit.
Dir també que com altres anys s’ha fet el repartiment dels cubells de fracció orgànica,
que s’ha fet concretament un curs de compostatge, i que està previst amb els
informadors ambientals que hem contractat a través del projecte Impuls, fer un nou
repartiment d’aquest tríptic informatiu de sobre com funciona la recollida de residus,
per als nous habitatges és a dir, per als habitatges que en els darrers dos anys s’han
empadronat a la Garriga.
El que aquí es proposa, com deia la Sra. alcaldessa, és una proposta d’increment que va
destinat a intentar mantenir el màxim possible el pagament del servei que és deficitari, i
per altra banda poder consolidar i assegurar tots aquests serveis que estem donant
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Breument, desprès de tota aquesta explicació, dir que és cert que el servei és deficitari,
però també es deficient, i això no millora any rere any , no s’observa cap millora en
aquest sentit, és deficitari i és deficient.
La nostra proposta, igual com amb la de la l’IBI és que no s’incrementi més de 2,1%. El
nostre grup acceptaríem un increment global per valor de l’IPC.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GIG:
En aquesta ordenança, com en les altres, no intervenim per dir que no estem conforme
amb l’augment que es proposa.
També igual que amb les altres, en aquesta proposem que no s’augmenti perquè a més a
101

més en aquesta ja ve un augment, tot i que hi ha un consens polític en el qual nosaltres
no hi som perquè no ens toca ser-hi, però en aquest consens polític del Consorci de
Residus encara que hi fóssim tampoc estaríem d’acord, però en aquest cas ja ve un
augment imposat que repercutirà amb la gent.
És cert que el tema de la recollida de cartró comercial es gratuït i això te dues lectures.
Per un costat fa que el que es recull a la Garriga estigui ben recollit, i compensa per una
banda, però igual aquí ens podríem plantejar a nivell de comerç, d’ intentar, encara que
mai arribem a tots els comerços, però es podria intentar de parlar d’un petit import que
es consensués i s’acceptés, si no és així, no, que tal vegada seria molt poc però que una
mica subsanaria això, perquè és veritat que els comerços treuen el cartró fora i se’ls hi
recull gratuïtament. Entenem que està be que sigui així, i a la vegada fa que la recollida
a la Garriga sigui bona perquè si es recull porta per porta gratuïtament vol dir que
recollim bé el cartró.
Intervé el Sr. Rafael Puig portaveu del grup municipal del PPC:
També penso que l’increment del 2,1%, que és l’IPC, i potser l’ajuntament hauria de
sancionar aquelles persones, famílies o comerços que realment no fan bon ús del carrer.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
Recordar una mica que en aquesta taxa el que ha de buscar l’ajuntament és mirar de
tenir els ingressos necessaris per poder cobrir el servei. És deficitari de ja fa anys, i vull
ser coherent amb els meus actes, ja en el seu moment vaig col·laborar en demanar que
s’anés incrementant, crec recordar que un 5% anual fins arribar a cobrir la taxa, i com
que sóc coherent amb els meus actes, en aquest cas votaré a favor amb l’objecte que es
vagi arribant a cobrir aquesta taxa. No fer-ho, fer-ho només amb el 2,1% amb
l’al·legació només que és un increment de l’IPC, trobo que seria anar en contra dels
meus actes per tant, votaré a favor.
Intervé la Sra. alcaldessa:
La veritat és que aquesta proposta concreta no m’havia arribat i no he calculat si la taxa
local hauria de disminuir perquè globalment incrementés el 2,1%, perquè si globalment
ha d’augmentar un 2,1%, com que si s’havia d’incrementar globalment un 3,99%
perquè la taxa del Consorci que parlava el Sr. Aspa aquesta sí que s’incrementa
102

necessariament i passa en sembla que de 20,62 euros a 22,72, crec recordar que són
aquests números. Tampoc ser si la taxa local l’hauríem de reduir perquè globalment
s’incrementés el 2,1%. No en tinc ni idea perquè aquest càlcul concretament no l’hem
fet.
Nosaltres seguim mantenint-ho igual com hem fet altres anys. Altres anys és cert que
com a mínim aquesta taxa ens portava a més consens perquè la veritat és que tots érem
molt conscients.
Deficient, nosaltres intentem que no ho sigui. Se suposa que encara hi ha algunes coses
que no rutllen del tot bé, però creiem que s’està en el camí que aquest servei sigui el
més eficient possible perquè el fet que aquest servei sigui eficient, facilita l’economia i
és una part de la imaginació aquesta que parlàvem abans.
Nosaltres mantenim la proposta u que és la proposta d’incrementar la part local amb
3,99% i mantenir l’increment que es proposa des del Consorci.
Intervé el Sr. Joaquim Fornés regidor d’Acció Territorial, Medi Ambient, Turisme i Patrimoni:
Sr. Puig, efectivament l’ajuntament sanciona les conductes incíviques. En aquest sentit
dir que la sanció que està establerta és baixa, costa més tot el tràmit administratiu que el
que s’hauria de cobrar, de tal manera que una de les propostes que tenim sobre la taula
és incrementar les sancions.
El Ple de l’Ajuntament, per 9 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA i el Sr. Frederic Moreno,
regidor no adscrit), i 8 vots en contra (CiU, ERC-AM, PPC i GiG), dels 17 membres assistents,
essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
18. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T09, relativa a les taxes per a la
recollida d’objectes i la retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o
abusiva en la via pública
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
103

En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
104

Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. T09 relativa a les taxes per a la recollida d’objectes i la retirada de
vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusiva en la via pública. El text de
l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Article 4. Quotes Tributàries
La quota tributària s'acredita amb una quantitat fixa, d’acord amb la següent tarifa:
4.1. Retirada de la via pública i trasllat del vehicle o objecte al dipòsit municipal:
Tipus Laborables Nocturns i
festius
Motocicletes, ciclomotors, vehicles de tres rodes , i turismes 74,00 € 113,00 €
Furgonetes i tot terreny 117,00 € 176,00 €
Camions de 3.500 kg (6 euros per cada tona superior a 3.500 kg) 117,00 € 176,00 €
S’entendrà com a període nocturn el compres entre les 20:00 h. fins a les 8:00 h.
S’entendrà com a festiva de les 8:00h. del dissabte a les 22:00 h. del diumenge
4.2. Per enganxament sense desplaçament o sortida sense retirada:
S’entén com a tal quan les rodes davanteres o darreres del vehicle infractor hagin estat
aixecades del terra, i el propietari o conductor del vehicle sol·liciti el desenganxament, el que es
farà sempre que s’hagi satisfet la tarifa indicada a continuació, o quan l’objecte hagi estat
aixecat del terra.
Aquesta Tarifa també s’aplicarà en cas d’immobilització de vehicles per procediment mecànic.
Tipus Laborables Nocturns i festius
Turismes i motocicletes 51,00 € 51,00 €
Furgonetes i tot terreny 51,00 € 51,00 €
Camions de 3.500 kg (6 euros per cada tona superior a 3.500 kg) 51,00 € 51,00 €
105

S’entendrà com a període nocturn el compres entre les 20:00 h. fins a les 8:00 h.
S’entendrà com a festiva de les 8:00h. del dissabte a les 22:00 h. del diumenge”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T09, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
En aquest cas els increments són variables segons la proposta de l’empresa que enguany
ens ho està duent a terme, i que en principi hi ha la previsió que ens ho segueixi portant
l’any vinent. Son variables i en alguns casos pugen i en altres baixen, però per adequar-
nos una mica a la quota del pressupost que se’ns ha passat.
El Ple de l’Ajuntament, per 10 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, PPC i el Sr. Frederic
Moreno, regidor no adscrit, 3 abstencions (CiU), i 3 vots en contra (ERC-AM i GiG), dels 16
membres assistent, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
El quorum d’aquesta votació és de 16 persones degut que el Sr. Francesc Puigdomenech (CiU),
va estar absent en el debat i votació d’aquest punt.
19. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T10, relativa a les taxes per expedició
de documents administratius
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
106

2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
107

administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents les modificacions de
l’ordenança fiscal núm. T10 relativa a les taxes per expedició de documents administratius. El
text de l’ordenança consta en l’expedient i en concret el text modificat és el següent:
“Art. 7. Tarifa
La tarifa a què es refereix l'article anterior s'estructura en els epígrafs següents:
7.01. Expedició duplicats prèvia comprovació administrativa i tècnica................................. 34,70 €
7.02. Expedició fotocòpies (tarja 500 còpies) ......................................................................... 13,30 €
7.03. Fotocòpies (per unitat) .................................................................................................. 0,15 €
7.04. Fotocòpia mida A3 (per unitat) ..................................................................................... 0,30 €
7.05. Estadístiques padró habitants......................................................................................... 3,10 €
7.06. Certificats d’empadronament (padrons anteriors al vigent) .......................................... 10,20 €
7.07. Certificats d’empadronament i similars ......................................................................... 2,05 €
7.08. Certificació de documents, d’acords municipals i certificats de béns .......................... 3,05 €
7.09. Taxes per participar procés selectiu
7.09.1.General........................................... ......................................................................12,25 €
7.09.2. Persones que acreditin estar en situació d’atur......................................................6,15 €
7.10. Expedició informe tècnic per accident de trànsit .......................................................... 34,70 €
7.11. Expedició informe tècnic accident de trànsit més croquis descriptiu............................ 55,15 €
7.12. Expedició d’informes o certificacions policials a instància de part............................... 10,20 €
7.13. Certificats tècnics........................................................................................................... 34,70 €
7.14. Expedició permís arma (Tipus B) .................................................................................. 10,20 €
7.15. Compulsa de documents
7.15.1. Compulsa de documents per actes i expedients no oficials i oficials per altres
administracions (per full) . ....................................................................................1,00 €
7.15.2. Documentació exigida per participar en altres processos de licitació per
l’Ajuntament (per full)..........................................................................................0,50 €”
108

Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T10, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé de la Sra. alcaldessa:
L’any passat ja no es va tocar res i el que es proposa és la modificació de l’IPC amb
arrodoniments, perquè en aquest cas són diners que en molts casos es paguen
directament a l’oficina d’atenció a la ciutadania i per tant a l’hora de tornar canvi el que
s’ha fet és arrodonir-ho de 0 a 5 per tal que el retorn del canvi sigui més senzill. Aquesta
és la proposta que es fa, en coherència d’allò d’anar incrementant cada any per tal que
en el moment que s’hagi de fer no ens passi com en les llicències urbanístiques que
llavors s’han de fer uns increments desmesurats.
El Ple de l’Ajuntament, per 10 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, PPC i el Sr. Frederic
Moreno, regidor no adscrit), i 7 vots en contra (CiU, ERC-AM i GiG), dels 17 membres
assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
20. Acord de modificació de l’ordenança fiscal núm. T15, reguladora de la taxa pel servei
de clavegueram
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
109

modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
110

estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vist l’informe de Secretaria, es proposa al Ple l’adopció del següent
Acord
Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2001 i següents la modificació de
l’ordenança fiscal núm. T15, reguladora de la taxa pel servei de clavegueram, amb la redacció
que a continuació es recull:
“Art. 6 (I). Quota tributària
1. La quota tributària que s'ha d'exigir per la prestació dels serveis de clavegueram i depuració
es determinarà en funció de la quantitat d'aigua, mesurada en metres cúbics, utilitzada en la
finca, d’acord amb la base definida en els punts a), b), i c) de l’article anterior.
• El tipus de gravamen per a usos domèstics serà de 0,138€/ m 3
• El tipus de gravamen per a usos no domèstics serà de 0,207 €/ m 3
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T15, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
Quart. Facultar a la Sra. Alcaldessa-Presidenta per subscriure els documents relacionats amb
aquest assumpte.
111

INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
La proposta que es fa aquí és del gravamen que s’aplica. Recordem que en la taxa de
clavegueram s’aplica un coeficient en funció dels metres cúbics consumits per l’usuari.
En aquest gravamen si que hi ha una proposta d’increment molt alta que és del 25% que
en el coeficient domèstic passaria del 0,11 a 0,138, i en el cas dels no domèstics del
0,165 al 0,207 que això serien euros per metre cúbic consumit.
És cert que es va plantejar la possibilitat de fer bonificacions sobretot en empreses que
tenen una despesa de consum d’aigua important. En concepte de bonificació no es podia
incorporar a l’ordenança, per la qual cosa nosaltres, igual com es va fer l’any passat
amb l’IBI amb allò de les vídues i les famílies monoparentals, proposem parlar d’un
possible reglament de subvencions per aquest concepte valorant una mica el que estan
pagant les empreses i els ciutadans en funció de la renda, del consum o de l’activitat
econòmica, o de la necessitat que tinguin els diferents ciutadans d’ajut en aquesta taxa.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Recordar que nosaltres ja fa dos anys que va ser quan es va crear aquesta taxa el nostre
grup hi va votar en contra, i en el seu dia ja varem dir que creiem que aquesta taxa
estava feta amb un únic ànim recaptatori.
L’any passat, que era el primer any que s’aplicava la taxa, ja es va proposar i aplicar un
increment i enguany hi tornem a ser. El nostre grup, com sempre ha votat en aquest
tema, estem en contra d’aquesta taxa no només de l’increment, sinó en contra que
s’apliqui aquesta taxa. No veiem ni a curt ni a mig termini un resultat positiu en el
servei municipal, i com a tal hi votarem en contra.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
Per coherència també votaré en contra donat que en el seu moment ja ho vaig fer.
El Ple de l’Ajuntament, per 8 vots a favor (PSC-PM, EiLG i ICV-EUiA), i 9 vots en contra
(CiU, ERC-AM, GiG, PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit), dels 17 membres
assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, es desestima la proposta.
112

21. Acord de modificació de l’ordenança general núm. G02, reguladora de la circulació de
vehicles a motor
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple
l’adopció dels següents
Acords
113

Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2011 i següents la modificació de
l’ordenança general G02 reguladora de la circulació de vehicles a motor. El text de l’ordenança
consta en l’expedient i en concret el text és el següent:
“Art. 1
Constitueix infracció d’aquesta Ordenança, la comissió d’actes o omissions tipificats i
especificats en l’annex 1 (Quadre d’infraccions i sancions), sense perjudici del que es troba
previst en la Llei de Seguretat Viària (Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel que
s’aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial) i
en el Reglament General de Circulació (Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre), que seran
d’aplicació subsidiària
Art. 2
L’Ajuntament establirà, dins el quadre d’infraccions i sancions que figura com annex a la
present ordenança , les quanties de les sancions per a cadascuna de les infraccions que serviran
de base per a la formulació de les denúncies pels agents i la posterior imposició de les sancions,
sens perjudici que la quantia econòmica de les multes, puguin incrementar-se en un 30%, en
atenció a la gravetat i transcendència del fet, els antecedents de l’infractor i la seva condició de
reincident, el perill potencial creat per a ell mateix i per a la resta d’usuaris de la via i al criteri
de proporcionalitat
Art. 3
1. No podrà imposar-se cap sanció de les previstes en aquesta Ordenança si no és en virtut del
procediment instruït, de conformitat al que es disposa en el títol V del Reial decret legislatiu
339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de
vehicles a motor i seguretat viària, en la seva redacció donada per la Llei 18/2009, de 23 de
novembre i el Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, que aprova el Reglament de procediment
sancionador en la matèria, modificat pel Reial decret 116/1998, de 30 de gener, el Reial decret
137/2000, de 4 de febrer i la Llei 17/05, de 19 de juliol, per la que es regula el permis i la
licència de conducció per punts i es modifica el texte articulat de la llei sobre tràfic, circulació
de vehícles a motor i seguretat vial., i altres normes que les complementin o substituexin.
2. De forma complementària seran d’aplicació els principis continguts en la Llei 30/1992, de 26
de novembre, reguladora del Règim Jurídic de les administracions públiques i del procediment
114

administratiu comú, i el Reglament de procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora
aprovat per Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost.
Art. 4
1. Segons preveu l’article 32 de l’ordenança general de gestió, inspecció i recaptació , en els
procediments iniciats per l’òrgan competent a conseqüència de pressumptes infraccions als
preceptes de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària i els seus
reglaments de desenvolupament es tipificaran les infraccions i les sancions aplicables d’acord
amb el quadre d’infraccions i sancions establert a la normativa sobre seguretat vial vigent en
cada moment i l’adaptació aprovada per l’Ajuntament
2.Segons preveu la normativa vigent en matèria de trànsit , així com l’article 35 i 36 de
l’ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals
(Ordenança municipal núm. I00) en el procediment sancionador abreujat si es paga la multa en
l’acte de la denúncia, o en el termini de vint dies comptats des del següent a la recepció de la
seva notificació, es tindrà per conclòs el procediment sancionador amb les següents
conseqüències:
a) reducció del 50% de l’import de la sanció de multa
b) renúncia a formular al·legacions. Cas que fossin presentades, es tindran per no presentades
c) Terminació del procediment sens necessitat de dictar resolució expressa
d) No es pot presentar recurs de reposició. El recurs contenciós-administratiu, es podrà presentar
en el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent a aquell en què va tenir lloc el
pagament de la multa
3. L’interessat, quan no hagi pagat la multa, disposarà de quinze dies naturals per formular
al·legacions i proposar les proves que estimi oportunes
4. Resoltes les al·legacions, es dictarà resolució sancionadora que podrà ser recorreguda
mitjançant recurs de reposició, con caràcter potestatiu, davant l’òrgan que dicta la resolució i en
el termini d’un mes des de la sol·licitud sens que s’hagi resolt
El recurs de reposició s’entendrà desestimat si no recau resolució expressa en el termini d’un
mes, restant expedita la via contenciós-administrativa
5. La identificació de conductor es podrà fer per mitjans electrònics, essent possible efectuar el
pagament en el mateix moment
Les persones obligades a rebre les notificacions telemàtiques que es vegin obligades a
115

identificar el conductor, ho faran en tot cas mitjançant accés a la seu electrònica de l’ORGT
6. En el cas de multes per infraccions lleus, infraccions greus que no comportin pèrdua de punts.
O infraccions greus i molt greus quina notificació s’efectués en el moment de la denúncia si el
denunciant no ha pagat la multa ni ha formulat al·legacions en el termini de vint dies següents al
de notificació de la denúncia,aquesta sortirà efecte d’acte resolutori del procediment
sancionador i posa fi a la via administrativa. Conseqüentment quan concorrin les condicions
d’aquest apartat, no caldrà notificar cap resolució sancionadora i els interessants no poden
presentar recurs de reposició
7. Els recursos que puguin formular-se contra actuacions del procediment recaptatori de les
multes, es resoldrà pels òrgans competent de l’ORGT.
Art. 5. Sorolls de vehicles a motor i ciclomotors
5.1 L’emissió de soroll dels vehicles de motor no pot excedir dels valors límit definits per la
normativa vigent, RD 1367/07, o altre normativa que la pugui modificar o substituir
5.2 Els valors límit s’obtindrà sumant 4 dB(A) al nivells d’emissió sonora que figura en la fitxa
d’homologació de cada vehicle, juntament amb el règim de motor al qual s’ha de fer la mesura.
La metodologia d’aplicació serà fent controls amb el vehicle aturat.
5.3 Si la fitxa d’homologatzió presenta el nivell de referència per al tipus de vehicle a què es fa
el control, la mesura es farà segons el procediment establert i exposat en l’apartat 5.5, i
s’aplicaran les condicions de funcionament del motor de la situació (1).
5.4.1 En el cas que la fitxa de característiques tècniques d’un vehicle, donada la seva antiguitat
o altres raons, no indiqui el nivell d’emissió sonora per fer l’assaig seguint el procediment del
vehicle aturat, l’esmentat nivell d’emissió sonora es determinarà per a poder obtenir el valor
límit , de la següent forma:
a) Ciclomotor, el nivell d’emissió sonora serà de 87 dB(A) i per tant el seu valor límit serà de
91dB(A)
87dB(A)+4dB(A)= 91dB(A)
b) Vehicles de motor (Motocicletes i altres vehicles de motor). La Inspecció tècnica haurà de
dictaminar que el vehicle es troba en perfecte estat de manteniment. En aquestes condicions, es
determinarà el nivell d’emissió sonora seguint la metodologia del vehicle aturat A partir
d’aquest moment, el nivell d’emissió sonora que s’ha obtingut es posarà a la fitxa tècnica i serà
el que es considerarà per determinar el valor límit d’emissió aplicable al vehicle.
Valor obtingut + 4 dB(A)=valor límit
116

5.4.2 Si no es coneix el nivell de referència, la mesura es farà també segons el procediment
establert i exposat a l’apartat 4, i seguint els nivells límits següents:
Tipus de vehicle Any de matriculació Valor límit dB(A)
Ciclomotors *
----- 91
Motocicletes * ----- 94
Altres
vehicles
A partir de 1995 94
Entre 1989 i 1995 98
Abans de 1989 101
A partir de 1995 96
Entre 1989 i 1995 100
Abans de 1989 103
5.5 Procediment de control del soroll. Mètode del vehicle aturat
El procediment de mesura és el que estableixen la Directiva 97/24 per a vehicles de motor de
dues o tres rodes i la la Directiva 81/334 per als altres vehicles, fent el control de soroll seguin
el mètode del vehicle aturat
5.5.1 Condicions del sonòmetre:
Es mesurarà amb un sonòmetre tipus 1 o, transitòriament, tipus 2. S’ha de fer la comprovació
del bon funcionament del sonòmetre abans i després de fer les mesures.
5.5.2 Condicions del tacòmetre:
El règim de gir del motor es determinarà amb un tacòmetre extern al vehicle, o bé amb un
comptarevolucions integrat al sonòmetre
5.5.3 Condicions de mesura:
Abans de fer les mesures, el vehicle ha d’estar a la temperatura normal de funcionament.
Durant la prova s’ha de posar en punt mort, sempre que sigui possible
El lloc de la prova ha de complir les condicions mínimes següents:
* Zona no subjecta a pertorbacions acústiques importants. Pels controls a la via pública, evitar
zones excessivament sorolloses. Pot ser adequat a sobre de superfície plana asfaltada, de
formigó o qualsevol altre revestiment dur i amb un alt grau de reflexió. No són adequats els sòls
de terra.
* L’àrea de mesura serà àmplia, ha de tenir forma de rectangle, com a mínim tres metres sense
cap obstacle a seu voltant que distorsioni la mesura. És convenient que tampoc hi hagi persones
117

a prop.
* El soroll de fons haurà de ser com a mínim 10 dB (A) inferior als nivells mesurats en les
proves.
* No es poden fer mesures amb condicions meteorològiques inestables, com ara vent fort o
pluja.
5.5.4 Procediment de mesura
5.5.4.1. Posició del micròfon del sonòmetre
*El micrèfon del sonòmetre s’ha de situar a l’alçada del tub d’escapament i a una distància mai
inferior de 20 cm. del terra. S’orienta el micrèfon a una distància de 50 cm i fent un angle de
45º amb la direcció del tub d’escapament. (seria convenient d’utilitzar un trípode per fer de
suport al sonòmetre i una esquadra de 50 cm.)
* En el cas que el sistema d’escapament tingui diversos conductes d’escapament, que no distin
entre si més de 30 cm, es fa la mesura en el que està en posició més alta, o bé en direcció a la
sortida més pròxima al contorn del vehicle. Si la distància és superior a 30 cm, es fa la mesura
en tots i es tindrà en compte el valor més elevat.
* Per als vehicles que tinguin una sortida del tub d’escapament vertical, el micròfon s’ha de
situar a l’altura del tub d’escapament, orientat cap amunt i a una distància de 50 cm del vehicle.
5.5.4.2. Característiques i nombre de mesures
* Com a mínim es realitzaran tres mesures.
* El nivell sonor expressat en (dB(A)), es dir, amb ponderació freqüencial (A).
* Temps d’integració (F) FAST.
* En el cas que el sonòmetre disposi d’escales, s’haurà de seleccionar l’escala adequada en
funció del sonòmetre, entre 30 i 120 dB(A),, entre 60 i120 dB(A),etc
5.5.4.3. Condicions de funcionament del motor
1) Amb nivells de referència a la fitxa d’homologació:
El nivell sonor es mesurarà durant un període en el qual el motor es mantindrà breument a un
règim de gir estabilitzat a les revolucions que indica la fitxa d’homologació, i durant tot el
període de desacceleració fins al règim de ralentí.
2) Sense nivells de referència a la fitxa d’homologació:
El nivell sonor es mesurarà durant un període en el qual el motor es mantindrà breument a un
règim màxim de revolucions, i durant tot el període de desacceleració fins al règim de ralentí.
En el cas de ciclomotors i motocicletes es farà com a màxim a 4.500 rpm. En cas de
ciclomotors no dotats d’aparell compta-revolucions el mesurament es farà amb el pedal o
118

maneta de l’accelerador situat a ¾ parts del seu recorregut.
5.5.4.4. Resultats
* El valor a considerar en cada mesura és el nivell màxim (LAFmàx) de lectura.
*Es realitzen tres mesures seguides.
* Els valors mesurats s’arrodoniran al decibel més pròxim
* El resultat serà el valor més alt de les tres, sempre que les diferències entre elles siguin
inferiors a 2 dB(A).
* En l’acta de control s’hauran de fer constar totes les dades necessàries i, en particular, els
valors mesurats juntament amb el règim de revolucions al qual s’ha fet la mesura.
5.6 Es prohibeix circular produint sorolls estridents, sobretot en hores nocturnes, ocasionats per
acceleracions brusques innecessàries o per la mancança dels dispositius silenciosos, o amb
aquests incomplets, alterats, deteriorats o inadequats.
5.7 L’Ajuntament per aquest motiu podrà restringir el trànsit en determinades hores o llocs, o
immobilitzar el vehicle infractor.
5.8 Els vehicles que superin els límits sonors establerts en aquest article de la present ordenança
podran ser immobilitzats fins que es produeixi la reparació o, es garanteixi aquesta a judici de
l’Agent encarrega de la vigilància del trànsit. Les despeses d’immobilització aniran a càrrec del
responsable de la infracció.
5.9 Quan les anomalies no siguin d’importància, els titulars dels vehicles que es retirin de la via
pública hauran d’esmenar-les en un establiment autoritzat. Cas contrari es podrà establir la
immobilització del vehicle en dit lloc.
5.10 En els supòsits que el nivell de sorolls que emeti el vehicle sigui manifestament estrident, i
l’Agent autoritzat no disposi de l’aparell mesurador, podrà ordenar i procedir a la immediata
immobilització del vehicle sense perjudici que posteriorment se sotmeti a les proves adients per
tal de confirmar la mesura cautelar adoptada.
Disposició addicional primera
En tot allò no previst en aquesta Ordenança, i especialment en matèria d’infraccions i de
sancions, s’aplicaran les disposicions de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i
seguretat vial, del Reglament general de circulació (R.D. 1428/2003, de 21 de novembre) i la
resta de legislació sectorial d’aplicació.
Disposició addicional segona
119

En el supòsit de modificació de les normes sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i
seguretat viària de la que resultin noves infraccions o modificació del grau de gravetat de les
infraccions, o de l’import mínim i/o màxim de les sancions, s’entendrà automàticament
modificat el quadre d’infraccions i sancions annex. Per aquests supòsits els imports que
corresponguin a les multes seran els indicats en el Catàleg d'infraccions del Servei català de
Trànsit, fins a l’adaptació que pugui aprovar l’Ajuntament
QUADRE D’INFRACCIONS I SANCIONS
120

INFRACCIONS DEL REGLAMENT GENERAL DE CIRCULACIÓ ( RD 1428/2003, DE 21 DE NOVEMBRE)
N Art A S N Descripció Imp Gr Ps Seq
RGC 2 1 COMPORTAR-SE L'USUARI DE LA VIA DE MANERA QUE ES DESTORBA INDEGUDAMENT LA CIRCULACIÓ 60 L 0 5544
RGC 2 2 COMPORTAR-SE L'USUARI DE LA VIA DE MANERA QUE ES CAUSA PE RILL A LES PERSONES 60 L 0 5592
RGC 2 3 COMPORTAR-SE L'USUARI DE LA VIADE MANERA QUE ES CAUSEN MOLÈSTIES INNECESSÀRIES A LES PERSONES 60 L 0 5593
RGC 2 4 COMPORTAR-SE L'USUARI DE LA VIA DE MANERA QUE ES CAUSEN PERJUDICIS A LES PERSONES 60 L 0 5594
RGC 2 5 COMPORTAR-SE L'USUARI DE LA VIA DE MANERA QUE ES CAUSEN DANYS ALS BÉNS 60 L 0 5595
RGC
RGC
RGC
RGC
RGC
3
3
3
3
3
01
01
01
01
01
4 CONDUIR DE FORMA MANIFESTAMENT TEMERÀRIA CREANT SITUACIÓ DE RISC
5 CONDUIR DE FORMA MANIFESTAMENT TEMERÀRIA CREANT SITUACIÓ DE PERILL
6 CONDUIR DE FORMA MANIFESTAMENT TEMERÀRIA OBLIGANT A ALTRES USUARIS A FER MANIOBRES PER EVITAR EL PERILL CREAT
7 CONDUIR DE FORMA MANIFESTAMENT TEMERÀRIA CAUSANT ACCIDENT
9 CONDUIR DE FORMA MANIFESTAMENT TEMERÀRIA
500
500
500
500
500
MG
MG
MG
MG
MG
6
6
6
6
6
7016
7017
7018
7019
5541
RGC 3 01 13 CONDUIR UNA BICICLETA DE FORMA NEGLIGENT CREANT PERILL CERT I RELLEVANT PER A LA RESTA D'USUARIS DE LA VIA 200 G 0 12601
RGC 3 01 14 CONDUIR DE FORMA NEGLIGENT 200 G 0 13039
RGC 3 01 15 CONDUIR DE FORMA NEGLIGENT CREANT PERILL CERT I RELLEVANT PER A LA RESTA D'USUARIS DE LA VIA 200 G 0 13042
RGC 3 01 16 CONDUIR DE FORMA NEGLIGENT CAUSANT ACCIDENT 200 G 0 13043
RGC 3 01 17 CONDUIR DE FORMA NEGLIGENT CREANT UN RISC CERT I RELLEVANT PER A LA RESTA D'USUARIS DE LA VIA 200 G 0 13044
RGC 3 01 18 CONDUIR SENSE LA DILIGÈNCIA, PRECAUCIÓ I NO DISTRACCIÓ NECESSARIS PER EVITAR TOT DANY PROPI O ALIÈ 200 G 0 13604
RGC 4 02 1 LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN DESTORBAR LA LLIURE CIRCULACIÓ
LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN DESTORBAR LA PARADA O
80 L 0 5596
RGC 4 02 2 L'ESTACIONAMENT 80 L 0 5597
RGC 4 02 7
RGC 4 02 8
RGC 4 02 9
LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN PRODUIR EFECTES QUE MODIFIQUIN LES
CONDICIONS ADIENTS PER CIRCULAR 80 L 0 5602
LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN PRODUIR EFECTES QUE MODIFIQUIN LES
CONDICIONS ADIENTS PER PARAR O ESTACIONAR 80 L 0 5603
LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN PRODUIR EN LES SEVES IMMEDIACIONS
EFEC TES QUE MODIFIQUIN LES CONDICIONS ADIENTS PER CIRCULAR 80 L 0 5604
RGC 4 02 10
LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATERIES QUE PUGUIN DESTORBAR LA PARADA O
L'ESTACIONAMENT (DEIXAR VEHICLE A LA VIA PÚBLICA AMB SÍMPTOMES D'ABANDONAMENT) 80 L 0 8991
RGC 4 02 12 LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN FER PERILLOSA LA CIRCULACIÓ 200 G 4 13608
RGC 4 02 13
LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN FER PERILLOSA LA PARADA O L'ESTACIO
NAMENT 200 G 4 13609
121

RGC 4 02 14 LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN DETERIORAR LES SEVES INSTAL.LACIONS 200 G 4 13610
RGC 4 02 15 LLENÇAR, DIPOSITAR O ABANDONAR SOBRE LA VIA OBJECTES O MATÈRIES QUE PUGUIN DETERIORAR-LA 200 G 4 13611
RGC 4 03 1 INSTAL.LAR A LA VIA APARELLS, INSTAL.LACIONS O CONSTRUCCIONS QUE ENTORPEIXEN LA CIRCULACIÓ 80 L 0 5650
RGC 4 03 2 REALITZAR A LA VIA FILMACIONS, ENQUESTES O ASSAJOS QUE EN TORPEIXEN LA CIRCULACIÓ
CREAR UN OBSTACLE O PERILL A LA VIA I NO ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER FER-LO DESAPARÈIXER COM MÉS AVIAT
80 L 0 5651
RGC 5 01 1 MILLOR 60 L 0 5681
RGC 5 01 2
CREAR UN OBSTACLE O PERILL A LA VIA I NO ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PERQUÈ PUGUI SER ADVERTIT PER LA RESTA
D'USUARIS 60 L 0 5682
RGC 5 01 3 CREAR UN OBSTACLE O PERILL A LA VIA I NO ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PERQUÈ NO DIFICULTI LA CIRCULACIÓ 60 L 0 5683
RGC 5 03 1 NO SENYALITZAR DE FORMA EFICAÇ UN OBSTACLE O PERILL CREAT A LA VIA, PER AVISAR QUE HI ÉS 60 L 0 5684
RGC 5 06 1
DETENIR, PARAR O ESTACIONAR UN VEHICLE DESTINAT A SERVEIS D'URGÈNCIA O ASSISTÈNCIA MECÀNICA EN LLOC DIFERENT DEL
FIXAT PELS AGENTS DE L'AUTORITAT 60 L 0 13607
RGC 6 2 LLENÇAR A LA VIA O A LES SEVES PROXIMITATS QUALSEVOL OBJECTE QUE POT POSAR EN PERILL LA SEGURETAT VIÀRIA 200 G 0 5687
RGC 6 01 1 LLENÇAR A LA VIA O A LES SEVES PROXIMITATS QUALSEVOL OBJECTE QUE POT DONAR LLOC A LA PRODUCCIÓ D'INCENDIS 200 G 4 13612
RGC 6 01 2 LLENÇAR A LA VIA O A LES SEVES PROXIMITATS QUALSEVOL OBJECTE QUE PUGUI PROVOCAR ACCIDENTS DE CIRCULACIÓ 200 G 4 13613
RGC 6 01 3 LLENÇAR A LA VIA O A LES SEVES PROXIMITATS QUALSEVOL OBJECTE QUE POT DONAR LLOC A LA PRODUCCIÓ D'INCENDIS 200 G 0 13776
RGC 7 01 1
CIRCULAR AMB UN VEHICLE QUE EMET PERTORBACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES, AMB UNS NIVELLS D'EMISSIÓ DE SOROLLS PER
DAMUNT DELS LÍMITS REGLAMENTARIS 60 L 0 5755
RGC 7 01 2 EMETRE GASOS O FUMS PER DAMUNT DELS LÍMITS REGLAMENTARIS 60 L 0 5756
RGC 7 01 3
NO COL.LABORAR, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE RESSENYAT, EN LES PROVES DE DETECCIÓ DE POSSIBLES DEFICIÈNCIES EN
L'EMISSIÓ DE PERTORBACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES, SOROLLS, GASOS O FUMS 60 L 0 5757
RGC 7 02 1 CIRCULAR AMB EXPULSIÓ LLIURE DE GASOS, SENSE EL DISPOSITIU SILENCIADOR D'EXPLOSIONS 60 L 0 5758
RGC 7 02 2 CIRCULAR AMB EL SILENCIADOR INCOMPLET, INADEQUAT O DETERIORAT 60 L 0 5759
RGC 7 02 3 CIRCULAR EXPULSANT ELS GASSOS DEL MOTOR A TRAVÉS D'UN TUB RESSONADOR 60 L 0 5760
RGC 7 02 4
RGC 7 02 5
CIRCULAR AMB EL VEHICLE RESSENYAT, DE COMBUSTIÓ INTERNA, SENSE EL DISPOSITIU QUE EVITA LA PROJECCIÓ DESCENDENT, A
L'EXTERIOR, DEL COMBUSTIBLE NO CREMAT 60 L 0 5761
CIRCULAR AMB EL VEHICLE RESSENYAT, DE COMBUSTIÓ INTERNA, LLENÇANT FUMS QUE PODEN DIFICULTAR LA VISIBILITAT ALS
CONDUCTORS D'ALTRES VEHICLES O RESULTAR NOCIUS 60 L 0 5762
RGC 7 04 1
EMETRE QUALSEVOL CONTAMINANT A LA VIA PER UN FOCUS EMISSOR DIFERENT D'UN VEHICLE DE MOTOR, PER DAMUNT DELS
NIVELLS ESTABLERTS 60 L 0 5763
RGC 7 04 2 INSTAL.LAR UN ABOCADOR D'ESCOMBRERIES I RESIDUS DINS DE LA ZONA D'AFECCIÓ DE LA CARRETERA 60 L 0 12889
RGC 7 04 3
INSTAL.LAR UN ABOCADOR D'ESCOMBRERIES I RESIDUS DINS DE LA ZONA D'AFECCIÓ DE LA CARRETERA, AMB PERILL QUE EL FUM DE
LA SEVA INCINERACIÓ ARRIBI A LA MATEIXA 60 L 0 12880
122

RGC 9 01 1 TRANSPORTAR, EN EL VEHICLE RESSENYAT, UN NOMBRE DE PERSONES SUPERIOR AL DE PLACES AUTORITZADES 60 L 0 5764
RGC 9 01 3 NO TENIR, UN VEHICLE DE SERVEI PÚBLIC O AUTOBÚS, LA PLACA INTERIOR QUE ASSENYALA EL NOMBRE DE PLACES 60 L 0 5766
RGC 9 01 4 TRANSPORTAR PERSONES I/O EQUIPATGES DE MANERA QUE SE EXCEDA LA MMA DEL VEHICLE 60 L 0 5767
RGC 9 01 6
TRANSPORTAR, EN EL VEHICLE RESSENYAT, UN NOMBRE DE PERSONES DE MANERA QUE S'AUGMENTA EN UN 50% EL NOMBRE DE
PLACES AUTORITZADES, EXCLÒS EL CONDUCTOR 200 G 0 13614
RGC 10 01 1 TRANSPORTAR PERSONES EN UN LLOC DIFERENT DEL QUE TENEN DESTINAT I CONDICIONAT EN ELS VEHICLES 60 L 0 5768
RGC 10 03 1
RGC 10 03 2
RGC 11 01 1
RGC 11 01 2
RGC 11 01 3
PORTAR INSTAL.LADA UNA PROTECCIÓ DE LA CÀRREGA EN UN VEHICLE AUTORITZAT PER TRANSPORTAR SIMULTÀNIAMENT
PERSONES I CÀRREGA, DE MANERA QUE LA CÀRREGA DESTORBA ELS SEUS OCUPANTS 60 L 0 5769
PORTAR INSTAL.LADA UNA PROTECCIÓ DE LA CÀRREGA EN UN VEHICLE AUTORITZAT PER TRANSPORTAR PERSONES I CÀRREGA DE
MANERA QUE LA CÀRREGA POT DANYAR ELS OCUPANTS EN CAS DE SER PROJECTADA 80 L 0 5770
NO EFECTUAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, UNA PARADA TAN A LA VORA COM SIGUI
POSSIBLE DEL COSTAT DRET DE LA CALÇADA 60 L 0 6080
EFECTUAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, PARADES I ARRENCADES AMB SACSEJADES O
MOVIMENTS BRUSCOS 60 L 0 9866
REALITZAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, ACTES QUE EL PODEN DISTREURE DURANT LA
MARXA DEL VEHICLE 60 L 0 9867
RGC 11 01 4
NO VETLLAR, EL CONDUCTOR I/O LA PERSONA ENCARREGADA D'UN TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, PER LA SEGURETAT
DELS VIATGERS DURANT LA MARXA, LES PUJADES O LES BAIXADES 60 L 0 9868
RGC 11 02 A 1 DISTREURE, EL VIATGER D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE DURANT LA MARXA 60 L 0 9869
RGC 11 02 B 1
ENTRAR O SORTIR DEL VEHICLE, EL VIATGER D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, PER UN LLOC DIFERENT DEL
QUE HI HA DESTINAT PER FER-HO 60 L 0 9870
RGC 11 02 C 1 ENTRAR AL VEHICLE, EL VIATGER D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, QUAN S'HA AVISAT QUE ESTÀ COMPLET 60 L 0 9871
RGC 11 02 D 1
DIFICULTAR INNECESÀRIAMENT EL PAS PER LLOCS DESTINATS AL TRÀNSIT DE PERSONES, EL VIATGER D'UN VEHICLE DE TRANSPORT
COL.LECTIU DE PERSONES
PORTAR, EL VIATGER D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, QUALSEVOL ANIMAL EXCEPTE ELS CASOS
60 L 0 9872
RGC 11 02 E 1 AUTORITZATS 60 L 0 9873
RGC 11 02 F 1
PORTAR MATERIES O OBJECTES PERILLOSOS, EL VIATGER D'UN VEHI CLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, EN
CONDICIONS DIFE RENTS DE LES ESTABLERTES PER LA REGULACIÓ ESPECÍFICA 60 L 0 9874
RGC 11 02 G 1
DESATENDRE, EL VIATGER D'UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE PERSONES, LES INSTRUCCIONS QUE, SOBRE EL SERVEI,
DONIN EL CONDUCTOR O LA PERSONA ENCARREGADA DEL VEHICLE 60 L 0 9875
RGC 12 01 1 CIRCULAR, MÉS D'UNA PERSONA, EN UN CICLE FABRICAT PER A UNA SOLA PERSONA 60 L 0 5771
RGC 12 01 2 CONDUIR UN CICLE TRANSPORTANT UN PASSATGER MENOR DE 7 ANYS SENSE TENIR L'EDAT REQUERIDA PER A FER-HO 60 L 0 5772
RGC 12 01 3 CONDUIR UN CICLE TRANSPORTANT UN PASSATGER MENOR DE 7 ANYS SENSE TENIR INSTAL.LAT UN SEIENT ADDICIONAL 60 L 0 5773
123

HOMOLOGAT
RGC 12 02 2
CIRCULAR, EL PASSATGER D'UN CICLOMOTOR O MOTOCICLETA, SENSE DUR UNA CAMA A CADA COSTAT DEL CICLOMOTOR O
MOTOCICLETA NI AMB ELS PEUS RECOLZATS ALS REPOSAPEUS LATERALS 60 L 0 5774
RGC 12 02 3 CIRCULAR, EL PASSATGER D'UN CICLOMOTOR O D'UNA MOTOCICLETA, A L'ENTREMIG DEL CONDUCTOR I EL MANILLAR 60 L 0 5775
RGC 12 02 4
RGC 13 02 1
RGC 14 01 A 2
TRANSPORTAR EN UN CICLOMOTOR O UNA MOTOCICLETA UN PASSATGER MENOR DE 12 ANYS SENSE QUE CONCORRIN LES
EXCEPCIONS REGLAMENTÀRIES 200 G 0 13049
CIRCULAR AMB UN VEHICLE, SENSE AUTORITZACIÓ ESPECIAL, AMB UNA CÀRREGA INDIVISIBLE, SUPERANT L'ALÇADA MÀXIMA
REGLAMEN TÀRIA 500 MG 0 10639
CIRCULAR AMB UN VEHICLE AMB UNA CÀRREGA QUE POT ARROSSEGAR- SE, CAURE SOBRE LA VIA O DESPLAÇAR-SE DE MANERA
PERILLOSA A CAUSA DEL SEU CONDICIONAMENT 200 G 0 13615
RGC 14 01 B 2
CIRCULAR AMB UN VEHICLE AMB UNA CÀRREGA QUE POT COMPROMETRE L'ESTABILITAT DEL VEHICLE A CAUSA DEL SEU
CONDICIONAMENT 200 G 0 13616
RGC 14 01 C 1 CIRCULAR AMB UN VEHICLE AMB UNA CÀRREGA QUE PRODUEIX SOROLL, POLS O ALTRES MOLÈSTIES QUE ES PODEN EVITAR 60 L 0 5778
RGC 14 01 D 1
RGC 14 02 1
RGC 15 02 1
CIRCULAR AMB VEHICLE AMB CÀRREGA QUE OCULTA ELS DISPOSITIUS D'ENLLUMENAT O DE SENYALITZACIÓ LLUMINOSA, LES
PLAQUES O ELS DISTINTIUS OBLIGATORIS O ADVERTÈNCIES MANUALS DEL CONDUCTOR 60 L 0 5779
CIRCULAR AMB UN VEHICLE SENSE PORTAR COBERTES, TOTALMENT I EFICAÇMENT, LES MATÈRIES QUE PRODUEIXEN POLS O QUE
PODEN CAURE 60 L 0 5780
CIRCULAR AMB UN VEHICLE DESTINAT AL TRANSPORT DE MERCADERIES, LA CÀRREGA INDIVISIBLE DEL QUAL SOBRESURT DELS
LÍMITS REGLAMENTARIS 60 L 0 5781
RGC 15 03 1
CIRCULAR AMB UN VEHICLE, NO DESTINAT AL TRANSPORT DE MERCADERIES, LA CÀRREGA DEL QUAL SOBRESURT DELS LÍMITS
REGLAMENTARIS 60 L 0 5782
RGC 15 04 1 CIRCULAR AMB UN VEHICLE D'AMPLADA INFERIOR A 1 METRE LA CÀRREGA DEL QUAL SOBRESURT DELS LÍMITS REGLAMENTARIS 60 L 0 5783
RGC 15 05 1 NO PROTEGIR LA CÀRREGA QUE SOBRESURT PER EVITAR DANYS O PERILLS ALS ALTRES USUARIS 60 L 0 5784
RGC 15 06 1 NO SENYALITZAR REGLAMENTÀRIAMENT LA CÀRREGA QUE SOBRESURT EN UN VEHICLE DESTINAT AL TRANSPORT DE MERCADERIES 60 L 0 5785
RGC 16 1 REALITZAR DINS LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA 60 L 0 5786
RGC 16 2
RGC 16 A 1
RGC 16 A 2
RGC 16 B 1
REALITZAR DINS LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA OCASIONANT PERILL O PERTORBACIONS GREUS AL TRÀNSIT
D'ALTRES USUARIS 80 L 0 5787
REALITZAR A LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA SENSE RESPECTAR LES DISPOSICIONS SOBRE LA PARADA I
L'ESTACIONAMENT 60 L 0 5788
REALITZAR A LA VIA OPERACIONES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA SENSE RESPECTAR LES DISPOSICIONS DE LES AUTORITATS
MUNICIPALS SOBRE HORES I LLOCS ADEQUATS 60 L 0 5789
REALITZAR A LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA SENSE FER-HO, ESSENT POSSIBLE, PEL COSTAT DEL VEHICLE MÉS
PROPER AL COSTAT DE LA CALÇADA 60 L 0 5780
124

RGC 16 C 1
REALITZAR A LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA SENSE MITJANS SUFICIENTS PER ACONSEGUIR LA MÀXIMA
CELERITAT
REALITZAR A LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA DE MANERA QUE ES PRODUEIXEN SOROLLS O MOLÈSTIES
60 L 0 5791
RGC 16 C 2 INNECESSARIS 60 L 0 5792
RGC 16 C 3
REALITZAR A LA VIA OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA DE MANERA QUE ES DIPOSITA LA MERCADERIA A LA CALÇADA, AL
VORAL O A LA ZONA DE VIANANTS 60 L 0 5793
RGC 17 01 1 CONDUIR SENSE LA PRECAUCIÓ NECESSÀRIA DAVANT LA PROXIMITAT D'ALTRES USUARIS DE LA VIA
CONDUIR SENSE ESPECIAL PRECAUCIÓ DAVANT LA PROXIMITAT DE NENS, PERSONES DE LA TERCERA EDAT, INVIDENTS O AMB
60 L 0 5794
RGC 17 01 2 DISMINUCIÓ 80 L 0 5795
RGC 18 01 1 CIRCULAR AMB UN VEHICLE UTILITZANT PANTALLES VISUALS IN COMPATIBLES AMB L'ATENCIÓ PERMANENT A LA CONDUCCIÓ. 200 G 3 5692
RGC 18 01 2 CONDUIR UN VEHICLE SENSE MANTENIR LA PRÒPIA LLIBERTAT DE MOVIMENTS 60 L 0 5796
RGC 18 01 3 CONDUIR UN VEHICLE SENSE MANTENIR EL CAMP NECESSARI DE VISIÓ 60 L 0 5797
RGC 18 01 4 CONDUIR UN VEHICLE SENSE MANTENIR L'ATENCIÓ PERMANENT A LA CONDUCCIÓ 60 L 0 5798
RGC 18 01 5
CONDUIR UN VEHICLE SENSE MANTENIR LA POSICIÓ ADEQUADA O SEN- SE FER-LA MATENIR ALS PASSATGERS, O COL.LOCANT ELS
OBJECTES O ELS ANIMALS DE MANERA QUE INTERFEREIXEN LA CONDUCCIÓ 60 L 0 5799
RGC 18 02 1
CONDUIR UTILITZANT DISPOSITIUS DE TELEFONIA MÒBIL O QUALSE VOL ALTRE SISTEMA DE COMUNICACIÓ QUE REQUEREIX
INTERVEN CIÓ MANUAL DEL CONDUCTOR 200 G 3 5569
RGC 18 02 2 CONDUIR UTILITZANT CASCOS O AURICULARS CONNECTATS A APA RELLS RECEPTORS O REPRODUCTORS DE SO. 200 G 3 5697
RGC 19 01 1
CIRCULAR AMB UN VEHICLE, LA SUPERFÍCIE DE CRISTALL DEL QUAL NO PERMET AL SEU CONDUCTOR LA VISIBILITAT DIÀFANA SOBRE
TOTA LA VIA, PER LA COL.LOCACIÓ DE LÀMINES O ADHESIUS 200 G 0 9311
RGC 19 02 1 COL.LOCAR EN UN VEHICLE VIDRES FUMATS O ACOLORITS NO HOMOLOGATS 200 G 0 10732
RGC 20 41 CONDUIR UNA BICICLETA AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,50 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 0 12794
RGC 20 42 CONDUIR UNA BICICLETA AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,25 FINS A 0,50 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 0 13138
RGC 20 1 1 CONDUIR UN VEHICLE AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,5 FINS 1 GRAM PER LITRE 500 MG 4 5652
RGC 20 1 2 CONDUIR UN VEHICLE AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,25 FINS 0,50 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5653
RGC 20 1 3
RGC 20 1 4
RGC 20 1 5
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 3.500 KGS. AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA
SANG SUPERIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5654
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 3.500 KGS. AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN
AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5655
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE VIATGERS DE MÉS DE NOU PLACES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG
SUPERIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5656
RGC 20 1 6
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE VIATGERS DE MÉS DE NOU PLACES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT
SUPE RIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5657
RGC 20 1 7 CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI PÚBLIC AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5658
125

RGC 20 1 8
RGC 20 1 9
RGC 20 1 10
RGC 20 1 11
CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI PÚBLIC AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER
LITRE 500 MG 4 5659
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT AL TRANSPORT ESCOLAR O DE ME NORS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,3
FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5660
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT AL TRANSPORT ESCOLAR O DE ME NORS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A
0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5661
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES PE RILLOSES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A
0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5662
RGC 20 1 12
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES PE RILLOSES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT
SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5663
RGC 20 1 13 CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI D'URGÈNCIA AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5664
RGC 20 1 14
RGC 20 1 15
RGC 20 1 16
RGC 20 1 17
RGC 20 1 18
RGC 20 1 19
CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI D'URGÈNCIA AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LI GRAMS
PER LITRE 500 MG 4 5665
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORTS ESPECIALS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS
PER LITRE 500 MG 4 5666
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORTS ESPECIALS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30
MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5667
CONDUIR UN VEHICLE AMB UN PERMÍS DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG
SUPE RIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5668
CONDUIR UN VEHICLE AMB UN PERMÍS DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE
ESPI RAT SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5669
CONDUIR UN VEHICLE AMB LLICÈNCIA DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG
SUPE RIOR A 0,3 FINS 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 4 5670
RGC 20 1 20
CONDUIR UN VEHICLE AMB LLICÈNCIA DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE
ESPI RAT SUPERIOR A 0,15 FINS 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 4 5671
RGC 20 1 21 CONDUIR UN VEHICLE AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 1 GRAM PER LITRE 500 MG 6 6069
RGC 20 1 22 CONDUIR UN VEHICLE AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,50 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6070
RGC 20 1 23
RGC 20 1 24
RGC 20 1 25
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 3.500 KGS. AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA
SANG SUPERIOR A 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6071
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 3.500 KGS. AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN
AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6072
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE VIATGERS DE MÉS DE NOU PLACES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG
SUPERIOR A 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6073
126

RGC 20 1 26
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE VIATGERS DE MÉS DE NOU PLACES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT
SUPE RIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6074
RGC 20 1 27 CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI PÚBLIC AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6075
RGC 20 1 28 CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI PÚBLIC AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6076
RGC 20 1 29
RGC 20 1 30
RGC 20 1 31
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT AL TRANSPORT ESCOLAR O DE ME NORS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,6
GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6077
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT AL TRANSPORT ESCOLAR O DE ME NORS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A
0.30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6078
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES PE RILLOSES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A
0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6079
RGC 20 1 32
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORT DE MERCADERIES PE RILLOSES, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT
SUPERIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6080
RGC 20 1 33 CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI D'URGÈNCIA AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6081
RGC 20 1 34 CONDUIR UN VEHICLE DE SERVEI D'URGÈNCIA AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORTS ESPECIALS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG SUPERIOR A 0,6 GRAMS PER
500 MG 6 6082
RGC 20 1 35 LITRE 500 MG 6 6083
RGC 20 1 36
RGC 20 1 37
RGC 20 1 38
RGC 20 1 39
CONDUIR UN VEHICLE DESTINAT A TRANSPORTS ESPECIALS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE ESPIRAT SUPERIOR A 0,30
MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6084
CONDUIR UN VEHICLE AMB UN PERMÍS DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG
SUPE RIOR A 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6085
CONDUIR UN VEHICLE AMB UN PERMÍS DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE
ESPI RAT SUPERIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6086
CONDUIR UN VEHICLE AMB LLICÈNCIA DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL A LA SANG
SUPE RIOR A 0,6 GRAMS PER LITRE 500 MG 6 6087
RGC 20 1 40
CONDUIR UN VEHICLE AMB LLICÈNCIA DE CONDUCCIÓ D'ANTIGUITAT INFERIOR ALS DOS ANYS, AMB UNA TAXA D'ALCOHOL EN AIRE
ESPI RAT SUPERIOR A 0,30 MIL.LIGRAMS PER LITRE 500 MG 6 6088
RGC 21 2 NO SOTMETRE'S, UN USUARI DE LA VIA IMPLICAT EN UN ACCIDENT DE CIRCULACIÓ, A LES PROVES DE DETECCIÓ ALCOHÒLICA 500 MG 0 10101
RGC 21 3
RGC 21 4
RGC 21 5
NO SOTMETRE'S, EL CONDUCTOR IMPLICAT DIRECTAMENT COM A POSSIBLE RESPONSABLE EN UN ACCIDENT, A LES PROVES DE
DETECCIÓ ALCOHÒLICA 500 MG 6 13582
NO SOTMETRE'S, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE AMB SÍMPTOMES D'ESTAR SOTA LA INFLUÈNCIA DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES, A LES
PROVES DE DETECCIÓ ALCOHÒLICA 500 MG 6 13583
NO SOTMETRE'S, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DENUNCIAT PER COMETRE ALGUNA INFRACCIÓ AL REGLAMENT GENERAL DE
CIRCULACIÓ, A LES PROVES DE DETECCIÓ ALCOHÒLICA 500 MG 6 13584
127

RGC 21 6
NO SOTMETRE'S, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE REQUERIT A FER-HO PER L'AUTORITAT O ELS SEUS AGENTS, EN UN CONTROL
PREVENTIU, A LES PROVES DE DETECCIÓ ALCOHÒLICA 500 MG 6 13585
RGC 26 01 1 NO PROCEDIR, EL PERSONAL SANITARI, A L'OBTENCIÓ DE MOSTRES PER A LA DETECCIÓ D'ALCOHOL
NO REMETRE AL LABORATORI CORRESPONENT, EL PERSONAL SANITARI, LES MOSTRES OBTINGUDES PER A LA DETECCIÓ
60 L 0 9876
RGC 26 01 2 D'ALCOHOL 60 L 0 9877
RGC 26 01 3
NO DONAR COMPTE A L'AUTORITAT CORRESPONENT, EL PERSONAL SANITARI, DEL RESULTAT DE LES PROVES EFECTUADES PER A
LA DETECCIÓ D'ALCOHOL 60 L 0 9878
RGC 26 01 4 COMUNICAR, EL PERSONAL SANITARI, LES DADES RELATIVES A L'OBTENCIÓ DE MOSTRES DE FORMA INADEQUADA O INCOMPLETA 60 L 0 9879
RGC 27 01 3
RGC 27 01 4
RGC 28 01 6
RGC 28 1B 1
RGC 28 1B 2
RGC 28 1B 3
RGC 28 1B 4
RGC 29 01 2
RGC 29 01 3
CONDUIR UN VEHICLE HAVENT INGERIT O INCORPORAT A L'ORGANISME ESTUPEFAENTS, PSICOTRÒPICS, ESTIMULANTS O
SUBSTÀNCIES ANÀLOGUES 500 MG 6 7317
CONDUIR UNA BICICLETA HAVENT INGERIT O INCORPORAT A L'ORGANISME ESTUPEFAENTS, PSICOTRÒPICS, ESTIMULANTS O
SUBSTÀNCIES ANÀLOGUES 500 MG 0 13148
NO SOMETRE'S L'USUARI DE LA VIA IMPLICAT DIRECTAMENT COM POS SIBLE RESPONSABLE D'ACCIDENT A LES PROVES PER A LA
DETECCIÓ D'ESTUPEFAENTS, PSICOTRÓPICS, ESTIMULANTS O ALTRES ANÀLOGUES 500 MG 0 10102
NO SOTMETRE'S EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE AMB SÍMPTOMES O MANI FESTACIONS D'ESTAR SOTA LA INFLUÈNCIA
D'ESTUPEFAENTS O SUBS- TÀNCIES ANÀLOGUES, A LES PROVES PER A LA SEVA DETECCIÓ 500 MG 6 13619
NO SOTMETRE'S EL CONDUCTOR DE VEHICLE DENUNCIAT PER COMETRE UNA INFRACCIÓ AL REGLAMENT GENERAL DE CIRCULACIÓ,
A LES PRO- VES PER A LA DETECCIÓ D'ESTUPEFAENTS O SUBSTÀNCIES ANÀLOGUES 500 MG 6 13620
NO SOTMETRE'S, EL CONDUCTOR IMPLICAT DIRECTAMENT COM A POS SIBLE RESPONSABLE D'ACCIDENT, A LES PROVES PER A LA
DETECCIÓ D'ESTUPEFAENTS, PSICOTRÒPICS, ESTIMULANTS O ALTRES ANALOGUES 500 MG 6 13621
NO SOTMETRE'S EL CONDUCTOR REQUERIT PER L'AUTORITAT O PELS AGENTS, EN CONTROL PREVENTIU, A LES PROVES PER A LA
DETECCIÓ D'ESTUPEFAENTS, PSICOTRÒPICS, ESTIMULANTS O ALTRES ANÀLOGUES 500 MG 6 13622
CIRCULAR PER UNA VIA DE DOBLE SENTIT DE CIRCULACIÓ, EN UN RE VOLT DE VISIBILITAT REDUÏDA, SENSE DEIXAR COMPLETAMENT
LLIU RE LA MEITAT DE LA CALÇADA CORRESPONENT AL SENTIT CONTRARI 200 G 0 5586
CIRCULAR PER UNA VIA DE DOBLE SENTIT, EN UN CANVI DE RASANT DE VISIBILITAT REDUÏDA, SENSE DEIXAR COMPLETAMENT LLIURE
LA MEITAT DE LA CALÇADA QUE CORRESPON AL SENTIT CONTRARI 200 G 0 5587
RGC 29 01 7
CIRCULAR PER UNA VIA DE DOBLE SENTIT DE LA CIRCULACIÓ, SENSE ACOSTAR-SE TANT COM SIGUI POSSIBLE AL COSTAT DRET DE
LA CAL ÇADA, PER PERMETRE CREUAR AMB SEGURETAT UN ALTRE VEHICLE 200 G 0 13628
RGC 29 02 1 CIRCULAR PER L'ESQUERRE, EN SENTIT CONTRARI A L'ESTIPULAT, EN UNA VIA DE DOBLE SENTIT DE LA CIRCULACIÓ 500 MG 6 13624
RGC 29 02 2
RGC 29 02 3
CIRCULAR PER L'ESQUERRE, EN SENTIT CONTRARI A L'ESTIPULAT, EN UNA VIA DE DOBLE SENTIT DE LA CIRCULACIÓ, EN UN REVOLT
DE VISIBILITAT REDUÏDA 500 MG 6 13625
CIRCULAR PER L'ESQUERRE, EN SENTIT CONTRARI A L'ESTABLERT, EN UNA VIA DE DOBLE SENTIT DE LA CIRCULACIÓ, EN UN CANVI
DE RASANT DE VISIBILITAT REDUÏDA 500 MG 6 13626
128

RGC 30 01 2 CIRCULAR PEL VORAL SENSE CAUSA O RAÓ D'EMERGÈNCIA, AMB UN VEHICLE AUTOMÒBIL 200 G 0 13630
RGC 30 1A 1
RGC 30 1B 1
CIRCULAR PEL CARRIL DE L'ESQUERRE, EN SENTIT CONTRARI A L'ESTIPULAT, EN UNA CALÇADA AMB DOBLE SENTIT DE CIRCULACIÓ I
DOS CARRILS SEPARATS O NO PER MARQUES VIÀRIES 500 MG 6 13631
CIRCULAR PEL CARRIL DE L'ESQUERRE, EN SENTIT CONTRARI A L'ESTIPULAT, EN UNA CALÇADA AMB DOBLE SENTIT DE CIRCULACIÓ I
TRES CARRILS SEPARATS PER MARQUES LONGITUDINALS DISCONTINUES 500 MG 6 13632
RGC 33 1
CIRCULAR AMB VEHICLE, EN POBLAT, PER UNA CALÇADA AMB ALMENYS DOS CARRILS PER AL MATEIX SENTIT, DELIMITATS AMB
MARQUES LON GITUDINALS, DESPLAÇANT-SE DE CARRIL SENSE MOTIU JUSTIFICAT 60 L 0 5811
RGC 36 01 1 CIRCULAR PER LA CALÇADA AMB UN CICLOMOTOR, OCUPANT MÉS CALÇADA QUE NO CAL, QUAN EL VORAL NO ÉS TRANSITABLE 60 L 0 9619
RGC 36 02 6
RGC 36 02 7
RGC 36 02 8
RGC 36 02 9
RGC 37 01 1
RGC 37 05 1
RGC 39 04 2
RGC 39 05 1
CIRCULAR PEL VORAL EN POSICIÓ PARAL.LELA A UN ALTRE VEHICLE TENINT TOTS DOS VEHICLES PROHIBIDA AQUESTA FORMA DE
CIRCU LAR. 200 G 0 13633
CIRCULAR PEL VORAL, EL CONDUCTOR D'UNA BICICLETA, EN POSICIÓ PARAL.LELA A UNA ALTRA BICICLETA EN UN TRAM SENSE
VISIBILI TAT. 200 G 0 13634
CIRCULAR PEL VORAL, EL CONDUCTOR D'UNA BICICLETA, EN POSICIÓ PARAL.LELA A UNA ALTRA BICICLETA QUAN FORMEN
AGLOMERA CIONS DE TRÀNSIT. 200 G 0 13635
CIRCULAR, EL CONDUCTOR D'UN CICLOMOTOR, EN POSICIÓ PARAL.LE LA A UN ALTRE CICLOMOTOR, ENVAINT LA CALÇADA DE LA VIA,
QUAN EL VORAL ÉS TRANSITABLE I SUFICIENT. 200 G 0 13636
CIRCULAR PER UNA VIA EN SENTIT CONTRARI A L'ORDENAT PER L'AUTORITAT COMPETENT PER RAONS DE FLUÏDESA O SEGURETAT
DEL TRÀNSIT 500 MG 6 5818
CIRCULAR PER UNA VIA SUBJETA A RESTRICCIONS DE CIRCULACIÓ PER RAONS DE SEGURETAT O FLUÏDESA DEL TRÀNSIT, SENSE LA
CORRESPONENT AUTORITZACIÓ 500 MG 0 13383
INCOMPLIR LES RESTRICCIONS TEMPORALS A LA CIRCULACIÓ IMPO SADES PELS AGENTS ENCARREGATS DE LA VIGILÀNCIA DEL
TRÀNSIT PER ACONSEGUIR MAJOR FLUÏDESA I SEGURETAT EN LA CIRCULACIÓ 200 G 4 13642
INCOMPLIR LES LIMITACIONS O RESTRICCIONS A LA CIRCULACIÓ RE GLAMENTÀRIAMENT ESTABLERTES MITJANÇANT RESOLUCIÓ DE
L'AU TORITAT COMPETENT. 500 MG 0 5729
RGC 39 05 2
INCOMPLIR LES CONDICIONS DE L'AUTORITZACIÓ ESPECIAL QUE L'EM PARA PER A PODER CIRCULAR DINTRE D'ITINERARIS I TERMINIS
SUB JECTES A RESTRICCIÓ. 500 MG 0 5731
RGC 40 01 2 CIRCULAR PER UN CARRIL REVERSIBLE AMB ELS LLUMS DE CURT ABAST O D'ENCREUAMENT APAGATS. 200 G 0 13586
RGC 40 02 1 CIRCULAR PER UN CARRIL REVERSIBLE EN SENTIT CONTRARI A L'ESTIPULAT 500 MG 6 8277
RGC 41 01 1
RGC 41 01 2
CIRCULAR PER UN CARRIL HABILITAT EN SENTIT CONTRARI A L'HA BITUAL AMB LES LLUMS DE CURT ABAST O D'ENCREUAMENT APA
GATS. 200 G 0 5737
CIRCULAR PER UN CARRIL DESTINAT AL SENTIT NORMAL DE LA CIR CULACIÓ CONTIGU A UN CARRIL HABILITAT PER A LA CIRCULACIÓ
EN SENTIT CONTRARI AMB ELS LLUMS APAGATS. 200 G 0 5738
129

RGC 41 01 8
RGC 41 01 12
RGC 41 01 13
CIRCULAR PER UN CARRIL DESTINAT AL SENTIT NORMAL DE LA CIR CULACIÓ CONTIGU A UN CARRIL HABILITAT PER A LA CIRCULACIÓ
EN SENTIT CONTRARI A VELOCITAT INFERIOR A L'ESTABLERTA 200 G 0 5805
CIRCULAR AMB UN VEHICLE NO AUTORITZAT REGLAMENTARIAMENT PER UN CARRIL HABILITAT PER A LA CIRCULACIÓ EN SENTIT
CONTRARI A L'HABITUAL DEGUDAMENT SENYALITZAT 200 G 0 13643
DESPLAÇAR-SE LATERALMENT DES D'UN CARRIL HABILITAT PER A LA CIRCULACIÓ EN SENTIT CONTRARI A L'HABITUAL, ENVAINT EL CA
RRIL CONTIGU DESTINAT AL SENTIT NORMAL DE LA CIRCULACIÓ. 200 G 0 13644
RGC 41 01 14
DESPLAÇAR-SE LATERALMENT DES D'UN CARRIL DESTINAT AL SEN TIT NORMAL DE LA CIRCULACIÓ, ENVAINT EL CARRIL CONTIGU
HABI LITAT PER A LA CIRCULACIÓ EN SENTIT CONTRARI A L'HABITUAL. 200 G 0 13645
RGC 42 01 1 CIRCULAR PER UN CARRIL ADDICIONAL DE CIRCULACIÓ AMB ELS LLUMS DE CURT ABAST O D'ENCREUAMENT APAGATS. 200 G 0 5739
RGC 43 01 1
CIRCULAR EN SENTIT CONTRARI AL QUE ESTÀ ESTIPULAT EN UNA VIA DE DOBLE SENTIT DE CIRCULACIÓ, ON HI HA UN REFUGI, UNA
ILLA O UN DISPOSITIU DE GUIA. 500 MG 6 5806
RGC 43 02 1 CIRCULAR EN SENTIT CONTRARI AL QUE ESTÀ ESTIPULAT PER UNA PLAÇA, UNA GLORIETA O EN UNA CONFLUÈNCIA DE VIES. 500 MG 6 5807
RGC 44 01 3 CIRCULAR EN SENTIT CONTRARI A L'ESTIPULAT EN VIA DIVIDIDA EN MÉS D'UNA CALÇADA 500 MG 6 13647
RGC 45 1 CIRCULAR SENSE ADEQUAR SUFICIENTMENT LA VELOCITAT A LES CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA
CIRCULAR AMB UN VEHICLE SENSE MODERAR LA VELOCITAT I, EN EL SEU CAS, DETENIR-SE, QUAN LES CIRCUMSTÀNCIES HO
200 G 0 10111
RGC 46 01 1 EXIGEIXEN 200 G 0 6165
RGC 46 01 A 1
RGC 46 01 A 2
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN HI HA VIA NANTS A LA PART DE LA VIA QUE EL VEHICLE ESTÀ UTILITZANT O
QUAN ES POT PREVEURE RACIONALMENT QUE HI IRROMPRAN 200 G 0 6166
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN HI HA NENS, GENT GRAN, INVIDENTS O ALTRES PERSONES AMB DISMINUCIÓ
A LA PART DE LA VIA QUE EL VEHICLE ESTÀ UTILITZANT 200 G 0 9880
RGC 46 01 A 3
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN ES POT PREVEURE RACIONALMENT QUE IRROMPRAN A LA VIA NENS, GENT
GRAN, INVIDENTS O ALTRES PERSONES AMB DISMINUCIÓ 200 G 0 9881
RGC 46 01 B 1 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ACOSTAR-SE A CICLES CIRCULANT 200 G 0 6167
RGC 46 01 B 2 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN LES INTER SECCIONS 200 G 0 6168
RGC 46 01 B 3 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN LES PROXI MITATS DE VIES D'ÚS EXCLUSIU DE CICLES 200 G 0 6169
RGC 46 01 B 4
RGC 46 01 B 5
RGC 46 01 C 1
RGC 46 01 D 1
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ACOSTAR-SE A UN PAS DE VIANANTS NO REGULAT PER SEMÀFOR O PER UN
AGENT DE CIRCULACIÓ 200 G 0 6170
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ACOSTAR-SE A UN MERCAT, CENTRE DOCENT O A UN LLOC ON SIGUI
PREVISIBLE LA PRESÈNCIA DE NENS 200 G 0 8219
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN HI HA ANIMALS A LA PART DE LA VIA QUE EL VEHICLE ESTÀ UTILITZANT O
QUAN ES POT PREVEURE RACIONALMENT QUE IRROMPRAN 200 G 0 9882
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ELS TRAMS AMB EDIFICIS DE INMEDIAT ACCÉS A LA PART DE LA VIA QUE S'ESTÀ
UTILITZANT 200 G 0 8891
130

RGC 46 01 E 1 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ACOSTAR-SE A UN AUTOBÚS EN SITUACIÓ DE PARADA 200 G 0 9883
RGC 46 01 G 1 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT, PROJECTANT GRAVETA A LA RESTA D'USUARIS DE LA VIA 200 G 0 8007
RGC 46 01 G 2 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN HI HA PAVIMENT LLISCANT
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN PUGUI ESQUITXAR-SE O PROJECTAR-SE AIGUA ALS ALTRES USUARIS DE LA
200 G 0 8892
RGC 46 01 G 3 VIA 200 G 0 8894
RGC 46 01 H 1
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ACOSTAR-SE A UN PAS A NIVELL, A UNA GLORIETA O A UNA INTERSECCIÓ EN
QUÈ NO ES TÉ PRIORITAT 200 G 0 8217
RGC 46 01 H 2 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ACOSTAR-SE A UN LLOC DE VISIBILITAT REDUÏDA O A UN ESTRETALL DE LA VIA 200 G 0 8218
RGC 46 01 I 1
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN LES CIRCUMS TÀNCIES DE LA VIA O DELS VEHICLES NO PERMETIN
REALITZAR L'ENCREUAMENT AMB UN ALTRE VEHICLE AMB SEGURETAT 200 G 0 9884
RGC 46 01 I 2
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT QUAN LES CIRCUMSTÀNCIES METEREOLÒGIQUES O AMBIENTALS NO PERMETIN
L'ENCREUAMENT AMB UN ALTRE VEHICLE AMB SEGURETAT 200 G 0 9885
RGC 46 01 J 1 CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN CAS D'ENLLUERNAMENT
CIRCULAR SENSE MODERAR PROU LA VELOCITAT EN ELS CASOS DE BOIRA DENSA, PLUJA INTENSA, NEVADA O NÚVOLS DE POLS O
200 G 0 9886
RGC 46 01 K 1 FUM 200 G 0 8215
RGC 49 01 1 CIRCULAR A UNA VELOCITAT ANORMALMENT REDUÏDA, SENSE CAUSA JUSTIFICADA, ENTORPINT LA MARXA D'UN ALTRE VEHICLE 200 G 0 8211
RGC 50 01 12 CIRCULAR ENTRE 31 I 50 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 30 KM/H 100 L 0 13088
RGC 50 01 13 CIRCULAR ENTRE 51 I 60 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 30 KM/H 300 G 2 13089
RGC 50 01 14 CIRCULAR ENTRE 61 I 70 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 30 KM/H 400 G 4 13080
RGC 50 01 15 CIRCULAR ENTRE 71 I 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 30 KM/H 500 G 6 13091
RGC 50 01 16 CIRCULAR A MÉS DE 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 30 KM/H 600 MG 6 13092
RGC 50 01 17 CIRCULAR ENTRE 41 I 60 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 40 KM/H 100 L 0 13093
RGC 50 01 18 CIRCULAR ENTRE 61 I 70 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 40 KM/H 300 G 2 13094
RGC 50 01 19 CIRCULAR ENTRE 71 I 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 40 KM/H 400 G 4 13095
RGC 50 01 20 CIRCULAR ENTRE 81 I 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 40 KM/H 500 G 6 13096
RGC 50 01 21 CIRCULAR A MÉS DE 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 40 KM/H 600 MG 6 13097
RGC 50 01 22 CIRCULAR ENTRE 51 I 70 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 50 KM/H 100 L 0 13098
RGC 50 01 23 CIRCULAR ENTRE 71 I 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 50 KM/H 300 G 2 13099
RGC 50 01 24 CIRCULAR ENTRE 81 I 80 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 50 KM/H 400 G 4 13100
RGC 50 01 25 CIRCULAR ENTRE 91 I 100 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 50 KM/H 500 G 6 13101
RGC 50 01 26 CIRCULAR A MÉS DE 100 KM/H, ESTANT LIMITADA LA VELOCITAT A 50 KM/H
REDUIR CONSIDERABLEMENT LA VELOCITAT SENSE QUE HI HAGI PERILL I SENSE AVISAR PRÈVIAMENT ELS VEHICLES QUE EL
600 MG 6 13102
RGC 53 01 1 SEGUEIXEN 200 G 0 5821
RGC 53 01 2 REDUIR BRUSCAMENT LA VELOCITAT AMB RISC DE COL.LISIÓ PER ALS VEHICLES QUE EL SEGUEIXEN 200 G 0 5822
131

RGC 54 01 2
RGC 54 02 1
CIRCULAR DARRERE D'UN ALTRE VEHICLE SENSE DEIXAR UN ESPAI LLIURE QUE PERMETI PARAR-SE SENSE COL.LISIONAR EN CAS DE
FRENADA BRUSCA 200 G 4 13597
CIRCULAR DARRERE D'UN ALTRE VEHICLE, SENSE INDICAR LA INTENCIÓ D'AVANÇAR-LO, AMB UNA SEPARACIÓ QUE NO PERMET, A LA
VEGADA, ÉSSER AVANÇAT AMB SEGURETAT 200 G 0 5824
RGC 55 01 1
CELEBRAR UNA PROVA ESPORTIVA EN UNA VIA OBJECTE DE LA LEGISLACIÓ DE TRÀNSIT SENSE HAVER OBTINGUT L'AUTORITZACIÓ
ADMINISTRATIVA PRÈVIA 500 MG 0 5825
RGC 55 01 2 REALITZAR UNA MARXA CICLISTA O UN ALTRE EVENT SENSE HAVER OBTINGUT L'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA PRÈVIA 500 MG 0 5826
RGC 55 01 3 CELEBRAR UNA PROVA ESPORTIVA INCOMPLINT LES CONDICIONS FIXADES EN L'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA 500 MG 0 8210
RGC 55 02 2 PORTAR A TERME UNA COMPETICIÓ O CARRERA ENTRE VEHICLES, SENSE AUTORITZACIÓ 500 MG 6 10007
RGC 56 02 1 NO OBEIR LA SENYAL DE DETENCIÓ DE L'AGENT EN SERVEI DE REGULACIÓ DE LA CIRCULACIÓ 200 G 4 5986
RGC 56 02 4
NO CEDIR EL PAS EN INTERSECCIÓ SENYALITZADA, OBLIGANT AL CON DUCTOR D'UN ALTRE VEHICLE, QUE CIRCULA AMB PRIORITAT,
A FRE NAR O MANIOBRAR BRUSCAMENT 200 G 4 10008
RGC 56 2 1 NO CEDIR EL PAS EN UNA INTERSECCIÓ SENYALITZADA AMB SENYAL DE CEDIU EL PAS 200 G 4 5828
RGC 56 2 2 NO CEDIR EL PAS EN UNA INTERSECCIÓ SENYALITZADA AMB SENYAL DE STOP 200 G 4 5984
RGC 57 01 1
NO CEDIR EL PAS A UN VEHICLE QUE S'ACOSTA PER LA DRETA EN UNA INTERSECCIÓ SENSE SENYALITZAR, DE MANERA QUE SE'L
FORÇA A MANIOBRAR BRUSCAMENT 200 G 4 5829
RGC 57 01 A 1
ACCEDIR A UNA VIA PAVIMENTADA PROVINENT D'UNA VIA SENSE PAVIMENTAR SENSE CEDIR EL PAS A UN VEHICLE QUE HI CIRCULA,
DE MANERA QUE SE'L FORÇA A MANIOBRAR BRUSCAMENT 200 G 0 5830
RGC 57 1B 1 NO RESPECTAR LA PRIORITAT DE PAS D'UN VEHICLE QUE CIRCULA PER RAÍLS 200 G 4 13648
RGC 57 1C 1 ACCEDIR A UNA GLORIETA SENSE CEDIR EL PAS A UN VEHICLE QUE CIRCULA PER LA MATEIXA 200 G 4 13649
RGC 58 01 1
RGC 59 01 1
RGC 59 01 2
RGC 59 02 1
NO MOSTRAR AMB PROU ANTELACIÓ, PER LA FORMA DE CIRCULAR I, ESPECIALMENT, AMB LA REDUCCIÓ PROGRESSIVA DE LA
VELOCITAT, QUE ES CEDIRÀ EL PAS EN UNA INTERSECCIÓ 200 G 0 5833
ENTRAR AMB UN VEHICLE EN UNA INTERSECCIÓ AMB UNA SITUACIÓ TAL DE LA CIRCULACIÓ QUE QUEDA DETINGUT DE FORMA QUE
IMPEDEIX O OBSTRUEIX LA CIRCULACIÓ TRANSVERSAL 200 G 0 5834
ENTRAR AMB UN VEHICLE EN PAS DE VIANANTS O PAS PER A CICLIS- TES AMB UNA SITUACIÓ TAL DE LA CIRCULACIÓ QUE QUEDA
DETINGUT DE FORMA QUE IMPEDEIX O OBSTRUEIX LA CIRCULACIÓ TRANSVERSAL 200 G 0 5866
ESTAR DETINGUT EN INTERSECCIÓ AMB SEMÀFOR OBSTACULITZANT LA CIRCULACIÓ I NO SORTIR EL MÉS AVIAT POSSIBLE SEMPRE
QUE ES PUGUI FER SENSE DIFICULTAR LA MARXA DELS ALTRES USUARIS 200 G 0 5874
RGC 60 01 1
NO RESPECTAR PRIORITAT DE PAS DEL VEHICLE QUE ENTRA PRIMER EN UN TRAM DE VIA, SENSE SENYALITZACIÓ EXPRESSA, TANT
ESTRET QUE FA IMPOSSIBLE O MOLT DIFICIL EL PAS SIMULTANI DE 2 VEHÍC 200 G 0 8208
RGC 60 02 1 NO CIRCULAR PEL LLOC INDICAT PER FER-HO EN UNA VIA AMB OBRES DE REPARACIÓ 200 G 0 5877
RGC 60 04 1 SUPERAR A UN VEHICLE QUE ES TROBA DETINGUT ESPERANT PER PASSAR DAVANT D'UNA OBRA DE REPARACIÓ DE LA VIA 200 G 0 5879
RGC 60 05 1 NO OBEIR LES INDICACIONS DEL PERSONAL DESTINAT A LA REGULACIÓ DEL PAS DE VEHICLES EN TRAMS EN OBRES 200 G 0 5880
132

RGC 61 01 1
RGC 61 02 1
RGC 62 01 1
NO RESPECTAR EL SENYAL DE PRIORITAT DE PAS EN UN PONT O UNA OBRA DE PAS L'AMPLADA DEL QUAL NO PERMET
L'ENCREUAMENT DE VEHICLES 200 G 0 5881
NO RETROCEDIR EN PONT O OBRA DE PAS PER DEIXAR PASSAR A AL- TRE VEHICLE QUE CIRCULA EN SENTIT CONTRARI I GAUDEIX DE
PRI- ORITAT DE PAS SENYALITZADA, QUAN L'ENCREUAMENT ES IMPOSSIBLE 200 G 0 5882
NO RESPECTAR L'ORDRE DE PREFERÈNCIA EN UN ESTRETALL NO SENYALITZAT EL CONDUCTOR DEL VEHICLE RESSENYAT QUE
REGLAMENTÀRIAMENT HA DE FER MARXA ENRERE 200 G 0 5883
RGC 63 01 1
NO RESPECTAR LA PREFERÈNCIA DE PAS DE VEHICLE QUE CIRCULA EN SENTIT ASCENDENT EN UN TRAM ESTRET DE GRAN PENDENT
QUE FA IMPOSSIBLE O MOLT DIFICIL EL PAS SIMULTANI DE DOS VEHICLES 200 G 0 5884
RGC 64 1 NO RESPECTAR LA PRIORITAT DEL PAS DELS CICLISTES, AMB RISC PER AQUESTS 200 G 4 10009
RGC 64 2 NO RESPECTAR LA PRIORITAT DEL PAS DELS CICLISTES 200 G 0 13650
RGC 65 1 NO RESPECTAR LA PRIORITAT DE PAS DELS VIANANTS, AMB RISC PER AQUESTS 200 G 4 13651
RGC 65 2 NO RESPECTAR LA PRIORITAT DE PAS DELS VIANANTS 200 G 0 13653
RGC 66 01 A 1 NO RESPECTAR LA PRIORITAT DE PAS DELS ANIMALS QUE CIRCULEN PER UNA CARRERADA DEGUDAMENT SENYALITZADA 200 G 0 5804
RGC 66 01 B 1 GIRAR AMB EL VEHICLE PER ENTRAR EN UNA ALTRA VIA SENSE DONAR LA PRIORITAT DE PAS ALS ANIMALS QUE LA TRAVESSEN 200 G 0 5806
RGC 66 01 C 1
TRAVESSAR AMB UN VEHICLE EL VORAL SENSE DONAR LA PRIORITAT DE PAS ALS ANIMALS QUE HI CIRCULEN PERQUÈ NO DISPOSEN
DE CARRERADA 200 G 0 5808
RGC 67 01 1 FER ÚS DE LA PRIORITAT DE PAS, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DE SERVEI D'URGÈNCIA, SENSE TROBAR-SE EN SERVEI URGENT 200 G 0 5910
RGC 68 01 1
CONDUIR UN VEHICLE PRIORITARI, EN SERVEI URGENT, SENSE ADOPTAR LES PRECAUCIONS NECESSÀRIES PER NO POSAR EN
PERILL A LA RESTA D'USUARIS 200 G 0 5911
RGC 69 2 NO OBEIR, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE, LES INDICACIONS EMESES PER L'AGENT DE L'AUTORITAT EN SERVEI D'URGÈNCIA 80 L 0 8205
RGC 69 3
NO FACILITAR EL PAS A UN VEHICLE PRIORITARI QUE CIRCULA EN SERVEI D'URGÈNCIA, DESPRÉS DE PERCEBRE ELS SENYALS QUE
ANUNCIEN LA SEVA PROXIMITAT 200 G 0 13662
RGC 69 4
NO DETENIR EL VEHICLE AMB LES DEGUDES PRECAUCIONS EN EL COSTAT DRET QUAN UN VEHICLE POLICIAL MANIFESTA LA SEVA
PRESÈNCIA REGLAMENTARIAMENT 200 G 0 13663
RGC 70 01 1 CIRCULAR EN SERVEI D'URGÈNCIA, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE NO PRIORITARI, SENSE MOTIU 200 G 0 5927
RGC 70 01 2 NO SENYALITZAR DE FORMA REGLAMENTÀRIA LA CIRCULACIÓ D'UN VEHICLE NO PRIORITARI EN SERVEI D'URGÈNCIA 200 G 0 5928
RGC 70 02 1 NO FACILITAR EL PAS A UN VEHICLE NO PRIORITARI EN SERVEI D'URGÈNCIA 200 G 0 5930
RGC 72 01 3 INCORPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE SENSE CEDIR EL PAS A ALTRES VEHICLES 200 G 0 13664
RGC 72 01 4
RGC 72 01 5
INCORPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE SENSE CEDIR EL PAS A ALTRES VEHICLES, EXISTINT PERILL PER A
ALTRES USUARIS 200 G 4 13665
INCOPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ PROCEDENT DE LES VIES D'ACCÈS O ZONES DE SERVEI, O D'UNA PROPIETAT LIMÍTROF, SENSE
CEDIR EL PAS A ALTRES VEHICLES 200 G 0 13666
133

RGC 72 01 6
INCOPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ PROCEDENT DE LES VIES D'ACCÈS O ZONES DE SERVEI, O D'UNA PROPIETAT LIMÍTROF, SENSE
CEDIR EL PAS A ALTRES VEHICLES, AMB PERILL PER A ALTRES USUARIS
INCORPORAR-SE A UNA VIA D'ÚS PÚBLIC, DES D'UN CAMÍ EXCLUSIVA MENT PRIVAT, SENSE CEDIR PAS A ALTRES VEHICLES QUE
200 G 4 13667
RGC 72 02 2 CIRCULEN 200 G 0 13668
RGC 72 02 3
INCORPORAR-SE A UNA VIA D'ÚS PÚBLIC, DES D'UN CAMÍ EXCLUSIVA MENT PRIVAT, SENSE CEDIR PAS A ALTRES VEHICLES QUE
CIRCULEN AMB PERILL PER A ALTRES USUARIS 200 G 4 13669
RGC 72 03 1 INCORPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ SENSE SENYALITZAR ÒPTICAMENT LA MANIOBRA 60 L 0 5934
RGC 72 04 2 INCORPORAR-SE A LA CALÇADA, DES D'UN CARRIL D'ACCELERACIÓ, SENSE CEDIR EL PAS A ALTRES VEHICLES 200 G 0 13670
RGC 72 04 3
INCORPORAR-SE A LA CALÇADA, DES D'UN CARRIL D'ACCELERACIÓ, SENSE CEDIR EL PAS A ALTRES VEHICLES, AMB PERILL PER
ALTRES USUARIS QUE TRANSITEN PER LA CALÇADA A LA QUE S'INCORPORA 200 G 4 13671
RGC 73 01 1 NO FACILITAR LA INCORPORACIÓ A LA CIRCULACIÓ D'ALTRES VEHICLES 60 L 0 5936
RGC 73 01 2
RGC 73 02 1
NO FACILITAR A UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE VIATGERS LA INCORPORACIÓ A LA CIRCULACIÓ DES D'UNA PARADA
SENYALITZADA 60 L 0 5937
EN POBLAT, NO FACILITAR LA INCORPORACIÓ A LA CIRCULACIÓ A UN VEHICLE DE TRANSPORT COL.LECTIU DE VIATGERS DES D'UNA
PARADA SENYALITZADA 60 L 0 5938
RGC 74 01 1
FER UN CANVI DE DIRECCIÓ SENSE ADVERTIR-HO PRÈVIAMENT AMB PROU ANTELACIÓ ALS CONDUCTORS DELS VEHICLES QUE
CIRCULEN DARRERE 200 G 0 5940
RGC 74 01 2 FER UN CANVI DE DIRECCIÓ PER PRENDRE UNA ALTRA VIA AMB PERILL PER ALS QUE S'ACOSTEN EN SENTIT CONTRARI 200 G 0 5941
RGC 74 01 3 FER UN CANVI DE DIRECCIÓ A L'ESQUERRA SENSE PROU VISIBILITAT 200 G 0 5942
RGC 74 02 1
DESPLAÇAR-SE LATERALMENT PER CANVIAR DE CARRIL SENSE RESPECTAR LA PRIORITAT DEL VEHICLE QUE CIRCULA PEL CARRIL
QUE ES PRETÉN OCUPAR 200 G 0 5943
RGC 75 01 1 NO ADVERTIR EL PROPÒSIT DE REALITZAR LA MANIOBRA DE CANVI DE DIRECCIÓ AMB ELS SENYALS ÒPTICS CORRESPONENTS 200 G 0 13672
RGC 75 01 A 1 NO ADVERTIR LA MANIOBRA DE CANVI DE DIRECCIÓ AMB SUFICIENT ANTELACIÓ 200 G 0 5955
RGC 75 01 B 1
RGC 75 01 B 2
RGC 75 01 B 3
RGC 75 01 B 4
RGC 75 01 B 5
FER UN CANVI DE DIRECCIÓ CAP A LA DRETA EN UNA CALÇADA DE SENTIT ÚNIC SENSE SITUAR-SE TANT A PROP COM PUGUI DE LA
VORA DRETA DE LA CALÇADA 200 G 0 5956
FER UN CANVI DE DIRECCIÓ CAP A L' ESQUERRA EN UNA CALÇADA DE SENTIT ÚNIC SENSE SITUAR-SE TANT A PROP COM PUGUI DE
LA VORA ESQUERRA DE LA CALÇADA 200 G 0 5957
FER CANVI DE DIRECCIÓ CAP A L'ESQUERRA EN CALÇADA AMB DOBLE SENTIT SENSE SITUAR-SE TAN A PROP COM PUGUI DE LA
MARCA LONG ITUDINAL DE SEPARACIÓ ENTRE SENTITS O DE L'EIX DE LA CALÇADA 200 G 0 5960
FER UN CANVI DE DIRECCIÓ CAP A L'ESQUERRA EN UNA CALÇADA AMB DOBLE SENTIT DE CIRCULACIÓ SITUANT EL VEHICLE DE
FORMA QUE ENVAEIX LA ZONA DESTINADA AL SENTIT CONTRARI 200 G 0 5961
FER CANVI DE DIRECCIÓ CAP A L'ESQUERRA EN CALÇADA AMB DOBLE SENTIT DE CIRCULACIÓ I TRES CARRILS SEPARATS PER LÍNIES
LONG ITUDINALS DISCONTÍNUES, SENSE COL.LOCAR-SE EN CARRIL CENTRAL 200 G 0 5962
134

RGC 75 01 B 6 FER UN CANVI DE DIRECCIÓ SENSE COL.LOCAR EL VEHICLE EN EL LLOC ADEQUAT AMB L'ANTELACIÓ NECESSÀRIA 200 G 0 5963
RGC 75 01 B 7 NO FER LA MANIOBRA DE CANVI DE DIRECCIÓ EN EL MENOR ESPAI I TEMPS POSSIBLES 200 G 0 5964
RGC 75 01 C 1 FER UN CANVI DE DIRECCIÓ CAP A L'ESQUERRA SENSE DEIXAR A L'ESQUERRE EL CENTRE DE LA INTERSECCIÓ 200 G 0 5965
RGC 76 01 1
RGC 76 02 1
RGC 78 01 1
NO ADOPTAR PRECAUCIONS NECESSÀRIES PER EVITAR PERILLS EN FER UN CANVI DE DIRECCIÓ SI PER LES DIMENSIONS DEL
VEHICLE O AL- TRES CIRCUMSTÀNCIES NO ÉS POSSIBLE FER-LO REGLAMENTARIAMENT 200 G 0 5966
FER CANVI DE DIRECCIÓ CAP A L'ESQUERRA AMB UN CICLE O CICLO- MOTOR SENSE SITUAR-SE A LA DRETA, FORA DE LA CALÇADA
QUAN NO HI HA UN CARRIL CONDICIONAT PER EFECTUAR EL GIR A L'ESQUERRE 200 G 0 5967
EFECTUAR EL CANVI DE SENTIT DE LA MARXA SENSE ESCOLLIR EL LLOC ADEQUAT PER EFECTUAR LA MANIOBRA DE MANERA QUE
S'INTERCEPTI LA VIA EL MENOR TEMPS POSSIBLE 200 G 0 5968
RGC 78 01 2
EFECTUAR EL CANVI DE SENTIT DE LA MARXA SENSE ADVERTIR AQUEST PROPÒSIT AMB ELS SENYALS PRECEPTIUS AMB PROU
ANTELACIÓ 200 G 0 5969
RGC 78 01 4 EFECTUAR EL CANVI DE SENTIT DE LA MARXA DE MANERA QUE S'OBSTACULITZA ELS ALTRES USUARIS DE LA VIA 200 G 0 5971
RGC 78 01 5
QUEDAR-SE A LA CALÇADA PER EFECTUAR CANVI DE SENTIT, PODENT SORTIR PEL COSTAT DRET, DE FORMA QUE EL VEHICLE
IMPEDEIX CON TINUAR LA MARXA DELS VEHICLES QUE CIRCULEN AL SEU DARRERE 200 G 0 5972
RGC 78 01 6 REALITZAR UN CANVI DE SENTIT DE LA MARXA POSANT EN PERILL A ALTRES USUARIS DE LA VIA 200 G 3 13673
RGC 79 01 1 EFECTUAR UN CANVI DE SENTIT DE LA MARXA EN UN PAS A NIVELL O EN UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL 200 G 3 5973
RGC 79 01 2 EFECTUAR UN CANVI DE SENTIT DE LA MARXA EN UN TRAM DE VIA ON ES PROHIBEIX L'AVANÇAMENT 200 G 3 5974
RGC 79 01 3 EFECTUAR UN CANVI DE SENTIT DE LA MARXA EN LLOC PROHIBIT 200 G 3 8427
RGC 80 01 2 CIRCULAR MARXA ENRERE QUAN ES POT EVITAR AMB UNA ALTRA MANIOBRA 200 G 0 13160
RGC 80 02 1
CIRCULAR MARXA ENRERE DURANT UN RECORREGUT SUPERIOR A 15 METRES, PER EFECTUAR UNA MANIOBRA DE LA QUAL ÉS
COMPLE MENTÀRIA 200 G 0 5577
RGC 80 02 2
CIRCULAR MARXA ENRERE DE MANERA QUE S'ENVAEIX UNA CRUÏLLA DE VIES, PER EFECTUAR UNA MANIOBRA DE LA QUAL ÉS
COMPLEMEN TÀRIA 200 G 0 5581
RGC 80 04 1 CIRCULAR MARXA ENRERE, EN SENTIT CONTRARI A L'ESTABLERT 500 MG 6 10011
RGC 81 01 1 NO EFECTUAR LENTAMENT LA MANIOBRA DE MARXA ENRERE 200 G 0 5578
RGC 81 01 3
EFECTUAR LA MANIOBRA DE MARXA ENRERE SENSE ADOPTAR LES PRECAUCIONS NECESSÀRIES PER NO CAUSAR PERILL A LA RESTA
D'USUARIS DE LA VIA 200 G 0 5580
RGC 81 02 1 EFECTUAR LA MANIOBRA DE MARXA ENRERE SENSE ADVERTIR-HO AMB ELS SENYALS PRECEPTIUS 200 G 0 13674
RGC 81 03 1
RGC 81 03 2
NO DESISTIR DE LA MANIOBRA DE MARXA ENRERA O NO EFECTUAR-LA AMB LA MÀXIMA PRECAUCIÓ TAN AVIAT COM SENT L'AVÍS O
S'ADONA DE LA PROXIMITAT D'UN ALTRE VEHICLE 200 G 0 5677
NO DESISTIR DE LA MANIOBRA DE MARXA ENRERA O NO EFECTUAR-LA AMB LA MÀXIMA PRECAUCIÓ TAN AVIAT COM SENT L'AVÍS O
S'ADONA DE LA PROXIMITAT D'UNA PERSONA 200 G 0 5678
135

RGC 81 03 3
NO DESISTIR DE LA MANIOBRA DE MARXA ENRERA O NO EFECTUAR-LA AMB LA MÀXIMA PRECAUCIÓ TAN AVIAT COM SENT L'AVÍS O
S'ADONA DE LA PROXIMITAT D'UN ANIMAL 200 G 0 5679
RGC 81 03 4 NO DESISTIR DE LA MANIOBRA DE MARXA ENRERA O NO EFECTUAR-LA AMB LA MÀXIMA PRECAUCIÓ QUAN HO EXIGEIX LA SEGURETAT 200 G 0 5680
RGC 82 01 1 AVANÇAR A UN VEHICLE PER LA DRETA 200 G 0 5987
RGC 82 02 1 AVANÇAR UN VEHICLE PER LA DRETA SENSE QUE HI HAGI PROU ESPAI PER FER-HO O SENSE ADOPTAR LES MÀXIMES PRECAUCIONS 200 G 0 5988
RGC 82 03 1
RGC 83 01 1
EN POBLAT, AVANÇAR PER LA DRETA EN UNA CALÇADA D'ALMENYS DOS CARRILS DE CIRCULACIÓ EN EL MATEIX SENTIT DE LA
MARXA, AMB PERILL PER A LA RESTA D'USUARIS 200 G 0 5989
AVANÇAR EN UNA CALÇADA DE VARIS CARRILS EN EL MATEIX SENTIT DE LA MARXA I QUEDAR-SE EN EL CARRIL UTILITZAT,
ENTORPINT A ALTRES VEHICLES QUE CIRCULEN DARRERE A MÉS VELOCITAT 200 G 0 5995
RGC 83 02 1
AVANÇAR CANVIANT DE CARRIL QUAN HI HA TANTA DENSITAT DE CIRCULACIÓ QUE ELS VEHICLES OCUPEN TOTA L'AMPLADA DE LA
CALÇADA 200 G 0 5996
RGC 84 01 1 EFECTUAR UN AVANÇAMENT QUE REQUEREIX UN DESPLAÇAMENT LATERAL SENSE ADVERTIR-HO AMB PROU ANTELACIÓ 200 G 0 5997
RGC 84 01 4
AVANÇAR A VARIS VEHICLES DE FORMA QUE EN PRESENTAR-SE UN VEHICLE EN SENTIT CONTRARI EL VEHICLE QUE AVANÇA NO POT
DES- VIAR-SE A LA DRETA SENSE PERILL PER ALS VEHICLES AVANÇATS 200 G 0 6000
RGC 84 01 5 EFECTUAR UN AVANÇAMENT AMB PERILL PER ALS QUE CIRCULEN EN SENTIT CONTRARI, OBLIGANT-LOS A MANIOBRAR BRUSCAMENT 200 G 4 10012
RGC 84 01 6
RGC 84 01 7
RGC 84 02 1
INICIAR UN AVANÇAMENT SENSE QUE EXISTEIXI ESPAI LLIURE SUFICIENT EN EL CARRIL QUE S'UTILITZA PER A LA MANIOBRA, AMB
PERILL PELS QUE CIRCULEN EN SENTIT CONTRARI 200 G 4 13688
INICIAR UN AVANÇAMENT SENSE QUE EXISTEIXI ESPAI LLIURE SUFICIENT EN EL CARRIL QUE S'UTILITZA PER A LA MANIOBRA,
DESTORBANT ELS QUE CIRCULEN EN SENTIT CONTRARI 200 G 4 13689
EFECTUAR UN AVANÇAMENT QUAN EL CONDUCTOR DEL VEHICLE QUE EL PRECEDEIX EN EL MATEIX CARRIL JA HA INDICAT EL SEU
PROPÒSIT DE DESPLAÇAR-SE CAP EL MATEIX COSTAT 200 G 0 6001
RGC 84 02 2
AVANÇAR UN VEHICLE QUE JA ESTAVA AVANTÇANT-NE UN ALTRE, DE MANERA QUE S'ENVAEIX LA PART DE LA CALÇADA RESERVADA
A LA CIRCULACIÓ EN SENTIT CONTRARI 200 G 0 6002
RGC 84 03 1 AVANÇAR QUAN UN ALTRE CONDUCTOR QUE EL SEGUEIX HA INICIAT LA MANIOBRA D'AVANÇAR AL SEU VEHICLE 200 G 0 6003
RGC 84 03 3
AVANÇAR SENSE DISPOSAR DE PROU ESPAI PER OCUPAR DE NOU EL MATEIX CARRIL EN ACABAR L'AVANÇAMENT, OBLIGANT A
L'AVANÇAT A MANIOBRAR BRUSCAMENT
AVANÇAR SENSE PORTAR DURANT L'EXECUCIÓ DE LA MANIOBRA UNA VELOCITAT NOTÒRIAMENT SUPERIOR A LA DEL VEHICLE
200 G 0 13680
RGC 85 01 1 AVANÇAT 200 G 0 6005
RGC 85 01 2 AVANÇAR SENSE DEIXAR ENTRE TOTS DOS VEHICLES PROU SEPARACIÓ LATERAL PER FER LA MANIOBRA AMB SEGURETAT 200 G 0 6006
RGC 85 02 1 NO TORNAR AL MATEIX CARRIL SI UNA VEGADA INICIAT L'AVANÇAMENT S'ADONA QUE NO EL POT FER AMB SEGURETAT 200 G 0 6007
RGC 85 02 2
DESISTIR DE L'AVANÇAMENT I TORNAR DE NOU AL SEU CARRIL SENSE ADVERTIR-HO ALS QUE EL SEGUEIXEN AMB ELS SENYALS
PRECEPTIUS 200 G 0 13691
136

RGC 85 03 1
AVANÇAR SENSE OCUPAR DE NOU COM MÉS AVIAT MILLOR I DE FORMA GRADUAL EL SEU CARRIL, DE MANERA QUE S'OBLIGA ELS
ALTRES USU ARIS A MODIFICAR LA SEVA TRAJECTÒRIA O VELOCITAT 200 G 0 6008
RGC 85 03 2 AVANÇAR I OCUPAR DE NOU EL MATEIX CARRIL SENSE ADVERTIR-HO MITJANÇANT ELS SENYALS PRECEPTIUS 200 G 0 6009
RGC 85 04 1 EFECTUAR UN AVANÇAMENT DE MANERA QUE ES POSA EN PERILL A CICLISTES QUE CIRCULEN EN SENTIT CONTRARI 200 G 4 6016
RGC 85 04 2 EFECTUAR UN AVANÇAMENT DE MANERA QUE S'ENTORPEIX A CICLISTES QUE CIRCULEN EN SENTIT CONTRARI 200 G 4 6017
RGC 86 01 1
RGC 86 02 3
NO SITUAR-SE TAN A PROP COM PUGUI DE LA VORA DRETA DE LA CALÇADA, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE, EN ADONAR-SE QUE EL
VEHICLE QUE EL SEGUEIX TÉ EL PROPÒSIT D'AVANÇAR 200 G 0 6018
NO DISMINUIR LA VELOCITAT, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE QUE ESTÀ A PUNT DE SER AVANÇAT, UNA VEGADA INICIADA LA
MANIOBRA D'AVANÇAMENT, EN PRODUIR-SE UNA SITUACIÓ DE PERILL 200 G 0 6021
RGC 86 02 4
NO FACILITAR AL VEHICLE QUE AVANÇA LA TORNADA AL SEU CARRIL QUAN DONI MOSTRES INEQUÍVOQUES DE DESISTIR DE LA
MANIOBRA 200 G 0 6022
RGC 86 02 5 AUGMENTAR LA VELOCITAT EL VEHICLE QUE SERÀ AVANÇAT 200 G 0 13051
RGC 86 02 6 EFECTUAR MANIOBRES QUE IMPEDEIXEN O DIFICULTEN L'AVANÇAMENT, EL VEHICLE QUE SERÀ AVANÇAT 200 G 0 13052
RGC 86 03 1
NO DISMINUIR LA VELOCITAT NI APARTAR-SE CAP AL VORAL, SI ÉS PRACTICABLE, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE
REGLAMENTÀRIAMENT OBLIGAT A FER-HO, PER FACILITAR L'AVANÇAMENT SENSE PERILL. 200 G 0 5939
RGC 87 01 B 3 AVANÇAR EN UN PAS A NIVELL O EN LES SEVES PROXIMITATS. 200 G 0 6011
RGC 87 1A 1 AVANÇAR EN UN REVOLT DE VISIBILITAT REDUÏDA, ENVAINT LA ZONA RESERVADA AL SENTIT CONTRARI 200 G 4 13693
RGC 87 1A 2 AVANÇAR EN UN CANVI DE RASANT DE VISIBILITAT REDUÏDA, ENVAINT LA ZONA RESERVADA AL SENTIT CONTRARI 200 G 4 13694
RGC 87 1A 3
AVANÇAR EN UN LLOC O CIRCUMSTÀNCIA EN QUÈ LA VISIBILITAT DISPONIBLE NO ÉS SUFICIENT, ENVAINT LA ZONA RESERVADA AL
SENTIT CONTRARI 200 G 4 13695
RGC 87 1A 4
AVANÇAR DARRERE D'UN VEHICLE QUE REALITZA LA MATEIXA MA NIOBRA QUAN LES DIMENSIONS DEL VEHICLE QUE L'EFECTUA EN
PRI MER LLOC IMPEDEIXEN LA VISIBILITAT DE LA PART DEL DAVANT. 200 G 0 13696
RGC 87 1B 1 AVANÇAR EN UN PAS DE VIANANTS SENYALITZAT COM A TAL A UN VEHICLE DE MÉS DE DUES RODES 200 G 0 13697
RGC 87 1B 2 AVANÇAR EN UNA INTERSECCIÓ AMB VIA PER A CICLISTES. 200 G 0 13698
RGC 87 1C 1 AVANÇAR EN UNA INTERSECCIÓ O EN LES SEVES PROXIMITATS 200 G 0 13699
RGC 87 1D 1
RGC 87 1D 2
RGC 87 1D 3
RGC 88 01 1
AVANÇAR EN UN TÚNEL DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL EN QUÈ UNICAMENT ES DISPOSA D'UN CARRIL PEL SENTIT DE
CIRCULACIÓ DEL VEHICLE QUE ES PRETÉN AVANÇAR 200 G 4 13700
AVANÇAR EN UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL EN QUÈ UNICAMENT ES DISPOSA D'UN CARRIL PEL SENTIT DE
CIRCULACIÓ DEL VEHICLE QUE ES PRETÉN AVANÇAR 200 G 4 13701
AVANÇAR EN UN PAS INFERIOR EN EL QUÈ ÚNICAMENT ES DISPOSA D'UN CARRIL PEL SENTIT DE CIRCULACIÓ DEL VEHICLE QUE
PRETÉN AVANÇAR 200 G 0 13704
SUPERAR UN VEHICLE IMMOBILITZAT PER CAUSES ALIENES AL TRÀN SIT DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL ESQUERRE DE LA
CALÇADA EN UN TRAM ON ESTÀ PROHIBIT AVANÇAR I S'OCASIONA PERILL 200 G 0 6023
137

RGC 88 01 2
RGC 88 01 3
RGC 88 01 5
RGC 88 01 6
SUPERAR UN VEHICLE IMMOBILITZAT PER NECESSITATS DEL TRÀN SIT DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL ESQUERRE DE LA
CALÇADA EN UN TRAM ON ESTÀ PROHIBIT AVANÇAR 200 G 0 6024
AVANÇAR AL CONDUCTOR D'UNA UNA BICICLETA, DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL ESQUERRE DE LA CALÇADA EN UN TRAM ON
ES TÀ PROHIBIT AVANÇAR, POSANT-LO EN PERILL 200 G 0 6025
AVANÇAR A UN VIANANT, ANIMAL O VEHICLE DE TRACCIÓ ANIMAL DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL ESQUERRE DE LA CALÇADA
EN UN TRAM ON ESTÀ PROHIBIT AVANÇAR POSANT-LO EN PERILL. 200 G 0 6027
AVANÇAR AL CONDUCTOR D'UN CICLE, DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL ESQUERRE DE LA CALÇADA EN UN TRAM ON ESTÀ
PROHIBIT AVANÇAR, POSANT-LO EN PERILL 200 G 0 7366
RGC 88 01 7
AVANÇAR AL CONDUCTOR D'UN CICLOMOTOR, DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL ESQUERRE DE LA CALÇADA EN UN TRAM ON
ESTÀ PROHIBIT AVANÇAR, POSANT-LO EN PERILL 200 G 0 7367
RGC 89 01 1 SUPERAR UN OBSTACLE DE MANERA QUE S'OCUPA EL CARRIL DE SENTIT CONTRARI DE LA MARXA I ES CAUSA PERILL 200 G 0 8488
RGC 80 02 1
PARAR EL VEHICLE AL COSTAT ESQUERRE DE LA CALÇADA EN RELA CIÓ AMB EL SENTIT DE LA SEVA MARXA EN VIA URBANA DE
DOBLE SENTIT 60 L 0 9806
RGC 80 02 2
ESTACIONAR EL VEHICLE AL COSTAT ESQUERRE DE LA CALÇADA EN RELACIÓ AMB EL SENTIT DE LA SEVA MARXA EN VIA URBANA DE
DOBLE SENTIT 60 L 0 9807
RGC 91 01 1 PARAR EL VEHICLE DE MANERA QUE S'OBSTACULITZA GREUMENT LA CIRCULACIÓ. 200 G 0 6030
RGC 91 01 2 ESTACIONAR EL VEHICLE DE MANERA QUE S'OBSTACULITZA GREU MENT LA CIRCULACIÓ. 200 G 0 6031
RGC 91 01 5 PARAR UN VEHICLE DE MANERA QUE CONSTITUEIX UN RISC PER ALTRES USUARIS. 200 G 0 12116
RGC 91 01 6 ESTACIONAR UN VEHICLE DE MANERA QUE CONSTITUEIX UN RISC PER ALS ALTRES USUARIS. 200 G 0 12117
RGC 91 02 A 1
PARAR EN UN LLOC ON LA DISTÀNCIA ENTRE EL VEHICLE I LA VORA OPOSADA DE LA CALÇADA O UNA MARCA LONGITUDINAL SOBRE
ELLA QUE INDIQUI PROHIBICIÓ D'ATRAVESAR-LA SIGUI INFERIOR A 3 M 200 G 0 8399
RGC 91 02 A 2
ESTACIONAR EN LLOC ON LA DISTÀNCIA ENTRE EL VEHIC. I LA VORA OPOSADA DE LA CALÇADA O UNA MARCA LONGITUDINAL SOBRE
ELLA QUE INDIQUI PROHIBICIÓ D'ATRAVESAR-LA SIGUI INFERIOR A 3 M 200 G 0 8401
RGC 91 02 A 3 PARAR EL VEHICLE DE FORMA QUE NO PERMETI EL PAS D'ALTRES VEHICLES 200 G 0 8402
RGC 91 02 A 4 ESTACIONAR EL VEHICLE DE FORMA QUE NO PERMETI EL PAS D'ALTRES VEHICLES 200 G 0 8403
RGC 91 02 B 1
RGC 91 02 B 2
RGC 91 02 C 1
RGC 91 02 C 2
PARAR UN VEHICLE DE MANERA QUE IMPEDEIXI INCORPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ A UN ALTRE VEHICLE PARAT O ESTACIONAT DE
GUDAMENT A LA VIA URBANA 200 G 0 6984
ESTACIONAR UN VEHICLE DE MANERA QUE IMPEDEIXI INCORPORAR-SE A LA CIRCULACIÓ A UN ALTRE VEHICLE PARAT O ESTACIONAT
DE GUDAMENT A LA VIA URBANA 200 G 0 6985
PARAR UN VEHICLE DE MANERA QUE IMPEDEIXI LA SORTIDA O L'ACCÉS A UN IMMOBLE DE PERSONES O ANIMALS, O DE VEHICLES EN
UN GUAL SENYALITZAT CORRECTAMENT 200 G 0 6987
ESTACIONAR UN VEHICLE DE MANERA QUE IMPEDEIXI LA SORTIDA O L'ACCÉS A UN IMMOBLE DE PERSONES O ANIMALS, O DE
VEHICLES EN UN GUAL SENYALITZAT CORRECTAMENT 200 G 0 6988
138

RGC 91 02 D 1
PARAR UN VEHICLE DE MANERA QUE S'OBSTACULITZI LA NORMAL UTILITZACIÓ DE LES VORERES REBAIXADES PER A DISMINUÏTS FÍ
SICS 200 G 0 6989
RGC 91 02 D 2
ESTACIONAR UN VEHICLE DE MANERA QUE S'OBSTACULITZI LA NOR MAL UTILITZACIÓ DE LES VORERES REBAIXADES PER A
DISMINUÏTS FÍSICS 200 G 0 6980
RGC 91 02 E 1 PARAR EL VEHICLE A LES MEDIANES, SEPARACIONS, ILLETES O ALTRES ELEMENTS DE CANALITZACIÓ DEL TRÀNSIT 200 G 0 6991
RGC 91 02 E 2 ESTACIONAR EL VEHICLE A LES MEDIANES, SEPARACIONS, ILLETES O ALTRES ELEMENTS DE CANALITZACIÓ DEL TRÀNSIT 200 G 0 6992
RGC 91 02 F 1 PARAR UN VEHICLE DE MANERA QUE S'IMPEDEIXI EL GIR AUTORITZAT PEL SENYAL CORRESPONENT 200 G 0 8395
RGC 91 02 F 2 ESTACIONAR UN VEHICLE DE MANERA QUE S'IMPEDEIXI EL GIR AUTORITZAT PEL SENYAL CORRESPONENT 200 G 0 8396
RGC 91 02 G 1 ESTACIONAR EL VEHICLE EN UNA ZONA RESERVADA A CÀRREGA I DESCÀRREGA DURANT LES HORES D'UTILITZACIÓ 200 G 0 8397
RGC 91 02 H 1 ESTACIONAR UN VEHICLE EN DOBLE FILA SENSE CONDUCTOR 200 G 0 8398
RGC 91 02 I 1 ESTACIONAR EL VEHICLE EN UNA PARADA DE TRANSPORT PÚBLIC, SENYALITZADA I DELIMITADA 200 G 0 8404
RGC 91 02 J 1 PARAR EL VEHICLE EN ESPAIS RESERVATS EXPRESSAMENT A SERVEIS D'URGÈNCIA I SEGURETAT 60 L 0 6993
RGC 91 02 J 2 ESTACIONAR EL VEHICLE EN ESPAIS RESERVATS EXPRESSAMENT A SERVEIS D'URGÈNCIA I SEGURETAT 200 G 0 6994
RGC 91 02 K 1 PARAR EL VEHICLE EN ESPAIS PROHIBITS EN VIA PÚBLICA QUALI FICADA D'ATENCIÓ PREFERENT, ESPECÍFICAMENT SENYALITZATS
ESTACIONAR EL VEHICLE EN ESPAIS PROHIBITS EN VIA PÚBLICA QUA LIFICADA D'ATENCIÓ PREFERENT, ESPECÍFICAMENT
60 L 0 6995
RGC 91 02 K 2 SENYALITZATS 200 G 0 6996
RGC 91 02 L 1 PARAR EL VEHICLE AL MIG DE LA CALÇADA 60 L 0 6997
RGC 91 02 L 2 ESTACIONAR EL VEHICLE AL MIG DE LA CALÇADA 200 G 0 6998
RGC 91 02 M 5
PARAR EL VEHICLE SOBRE LA VORERA OBSTACULITZANT GREU MENT EL PAS DELS VIANANTS PER LA MATEIXA, OBLIGANT-LOS A
TRANSITAR PER LA CALÇADA AMB RISC PER A LA SEVA INTEGRITAT 200 G 0 12118
RGC 91 02 M 6
ESTACIONAR EL VEHICLE SOBRE LA VORERA OBSTACULITZANT GREU MENT EL PAS DELS VIANANTS PER LA MATEIXA, OBLIGANT-LOS
A TRANSITAR PER LA CALÇADA AMB RISC PER A LA SEVA INTEGRITAT 200 G 0 12119
RGC 92 01 1 PARAR EL VEHICLE SENSE SITUAR-LO PARAL.LELAMENT A LA VORA DE LA CALÇADA. 60 L 0 6034
RGC 92 01 2 ESTACIONAR EL VEHICLE SENSE SITUAR-LO PARAL.LELAMENT A LA VORA DE LA CALÇADA. 60 L 0 6035
RGC 92 02 1 PARAR EL VEHICLE DE MANERA QUE NO PERMET LA MILLOR UTI LITZACIÓ DE L'ESPAI DISPONIBLE QUE QUEDA. 60 L 0 6036
RGC 92 02 2 ESTACIONAR EL VEHICLE DE MANERA QUE NO PERMET LA MILLOR UTILITZACIÓ DE L'ESPAI DISPONIBLE QUE QUEDA. 60 L 0 6037
RGC 92 03 1
ABANDONAR EL SEU LLOC, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE, SENSE ADOPTAR LES MESURES REGLAMENTÀRIES PER EVITAR QUE EL VE
HICLE ES POSI EN MOVIMENT. 60 L 0 6038
RGC 94 01 A 8 PARAR EN UN REVOLT DE VISIBILITAT REDUÏDA 200 G 0 13055
RGC 94 01 A 9 PARAR EN UN TÚNEL 200 G 0 13060
RGC 94 01 A 10 PARAR EL VEHICLE EN UN TRAM DE LA VIA AFECTAT PEL SENYAL DE "TÚNEL" 200 G 0 13062
RGC 94 01 A 11 PARAR EL VEHICLE EN UN PAS INFERIOR 200 G 0 13067
RGC 94 01 A 12 PARAR EN UN CANVI DE RASANT DE VISIBILITAT REDUÏDA, O EN LES SEVES PROXIMITATS 200 G 0 13080
139

RGC 94 01 B 4 PARAR EL VEHICLE EN PAS A NIVELL 200 G 0 13066
RGC 94 01 B 5 PARAR EL VEHICLE EN PAS DE VIANANTS 200 G 0 13068
RGC 94 01 C 1 PARAR EL VEHICLE EN CARRIL RESERVAT EXCLUSIVAMENT PER A LA CIRCULACIÓ O PER AL SERVEI DE DETERMINATS USUARIS 60 L 0 7002
RGC 94 01 C 3 PARAR EN PART DE LA VIA RESERVADA EXCLUSIVAMENT PER A LA CIRCULACIÓ O PER AL SERVEI DE DETERMINATS USUARIS 60 L 0 9173
RGC 94 01 D 1 PARAR EL VEHICLE EN CRUÏLLA O EN LES SEVES PROXIMITATS DIFICULTANT EL GIR A ALTRES VEHICLES 200 G 0 5553
RGC 94 01 D 3 PARAR EL VEHICLE EN LA CRUÏLLA INDICADA, GENERANT PERILL PER MANCA DE VISIBILITAT 200 G 0 13065
RGC 94 01 F 5 PARAR EL VEHICLE OBLIGANT ALS ALTRES USUARIS A FER MANIOBRES 200 G 0 5552
RGC 94 01 F 6 PARAR EL VEHICLE EN LLOC ON S'IMPEDEIX LA VISIBILITAT DE LA SENYALITZACIÓ ALS USUARIS A QUI ELS AFECTA 200 G 0 5554
RGC 94 01 H 5 PARAR EL VEHICLE EN CARRIL DESTINAT A L'ÚS EXCLUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ 200 G 0 13077
RGC 94 01 I 1 PARAR EL VEHICLE EN ZONA DESTINADA PER A L'ESTACIONAMENT D'ÚS EXCLUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ 200 G 0 5555
RGC 94 01 I 2 PARAR EL VEHICLE EN ZONA DESTINADA PER A LA PARADA D'ÚS EXCLUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ 200 G 0 7080
RGC 94 02 2 ESTACIONAR EL VEHICLE EN LA CRUÏLLA INDICADA, GENERANT PE RILL PER MANCA DE VISIBILITAT 200 G 0 13069
RGC 94 02 A 1 ESTACIONAR EL VEHICLE OBLIGANT ALS ALTRES USUARIS A FER MANIOBRES 200 G 0 5547
RGC 94 02 A 2 ESTACIONAR EL VEHICLE EN ZONA DESTINADA A PARADA D'ÚS EXCLUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÁ 200 G 0 7005
RGC 94 02 A 3 ESTACIONAR EL VEHICLE EN CRUÏLLA O EN LES SEVES PROXIMITATS, DIFICULTANT EL GIR A ALTRES VEHICLES 200 G 0 5548
RGC 94 02 A 7 ESTACIONAR EL VEHICLE EN ZONA DESTINADA PER A ESTACIONA MENT D'ÚS EXCLUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ 200 G 0 5550
RGC 94 02 A 10 ESTACIONAR EL VEHICLE EN CARRIL RESERVAT EXCLUSIVAMENT PER A LA CIRCULACIÓ O PER AL SERVEI DE DETERMINATS USUARIS 60 L 0 8024
RGC 94 02 A 15 ESTACIONAR EN PART DE LA VIA RESERVADA PER A LA CIRCULACIÓ O PER AL SERVEI DE DETERMINATS USUARIS 60 L 0 9174
RGC 94 02 A 20 ESTACIONAR EL VEHICLE EN LLOC ON S'IMPEDEIX LA VISIBILITAT DE LA SENYALITZACIÓ ALS USUARIS A QUI ELS AFECTA 200 G 0 13070
RGC 94 02 A 21 ESTACIONAR EL VEHICLE EN PAS DE VIANANTS 200 G 0 13071
RGC 94 02 A 22 ESTACIONAR EN UN PAS A NIVELL 200 G 0 13072
RGC 94 02 A 23 ESTACIONAR EL VEHICLE EN UN PAS INFERIOR 200 G 0 13073
RGC 94 02 A 24 ESTACIONAR EL VEHICLE EN CARRIL DESTINAT A L'ÚS EXCLUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ 200 G 0 13074
RGC 94 02 A 25 ESTACIONAR EN UN TÚNEL 200 G 0 13075
RGC 94 02 A 26 ESTACIONAR EL VEHICLE EN UN TRAM DE LA VIA AFECTAT PEL SENYAL DE "TUNEL" 200 G 0 13076
RGC 94 02 A 27 ESTACIONAR EN UN REVOLT DE VISIBILITAT REDUÏDA 200 G 0 13078
RGC 94 02 A 28 ESTACIONAR EN UN CANVI DE RASANT DE VISIBILITAT REDUÏDA, O EN LES SEVES PROXIMITATS 200 G 0 13079
RGC 94 02 B 1
ESTACIONAR EN EL LLOC HABILITAT PER L'AUTORITAT MUNICIPAL COM D'ESTACIONAMENT AMB LIMITACIÓ HORÀRIA, SENSE
COL.LOCAR EL DISTINTIU QUE L'AUTORITZA 30 L 0 5607
RGC 94 02 B 2
ESTACIONAR EN EL LLOC HABILITAT COM D'ESTACIONAMENT AMB LIMITACIÓ HORÀRIA, EXCEDINT EL TEMPS MÁXIM PERMÈS PER
L'ORDENANÇA MUNICIPAL 30 L 0 5608
RGC 94 02 C 1 ESTACIONAR EL VEHICLE EN ZONA SENYALITZADA PER A CÀRREGA I DESCÀRREGA 60 L 0 5562
RGC 94 02 F 1 ESTACIONAR DAVANT D'UN GUAL SENYALITZAT CORRECTAMENT 60 L 0 7712
140

RGC 94 1B 1 PARAR EL VEHICLE EN PAS RESERVAT A CICLISTES 200 G 0 13772
RGC 94 1H 1 PARAR EL VEHICLE EN CARRIL RESERVAT PER A LES BICICLETES 200 G 0 13773
RGC 94 1J 1 PARAR EL VEHICLE EN UNA ZONA SENYALITZADA PER A L'ÚS EXCLUSIU DE MINUSVÀLIDS 200 G 0 13709
RGC 94 2A 1 ESTACIONAR EL VEHICLE EN ZONA SENYALITZADA PER A L'ÚS EXCLUSIU DE MINUSVÀLIDS 200 G 0 13710
RGC 94 2A 2 ESTACIONAR EL VEHICLE EN PAS DE CICLISTES 200 G 0 13774
RGC 94 2A 3 ESTACIONAR EL VEHICLE EN CARRIL RESERVAT PER A LES BICICLETES 200 G 0 13775
RGC 94 2E 2 ESTACIONAR EL VEHICLE RESSENYAT EN UN PASSEIG O RESTA DE ZONES DESTINADES AL PAS DE VIANANTS 200 G 0 13733
RGC 94 2E 4 ESTACIONAR SOBRE LA VORERA 60 L 0 13834
RGC 94 2E 5
ESTACIONAR SOBRE LA VORERA CREANT PERILL, OBSTACULITZANT GREUMENT LA CIRCULACIÓ, O CONSTITUINT UN RISC PER ALS
VIANANTS 200 G 0 13835
RGC 94 2G 1 ESTACIONAR EL VEHICLE EN DOBLE FILA 200 G 0 13734
RGC 95 02 3 NO DETENIR-SE EN ARRIBAR A UN PAS A NIVELL O PONT MÒBIL QUE ES TROBI TANCAT O AMB BARRERA EN MOVIMENT 200 G 0 13706
RGC 96 01 1
ENTRAR EN UN PAS A NIVELL QUAN LES BARRERES O SEMIBARRE RES TANQUEN LA VIA O JA ESTAN EN MOVIMENT, O QUAN ELS
SEMÀ FORS INPEDEIXEN EL PAS. 80 L 0 6042
RGC 96 02 1 ENTRAR EN UN PAS A NIVELL QUAN S'ACOSTA UN VEHICLE QUE CIR CULA PELS RAILS. 80 L 0 6043
RGC 96 03 1 ENTRAR EN UN TÚNEL O EN UN PAS INFERIOR QUAN ELS SEMÀFORS INPEDEIXEN EL PAS. 80 L 0 6044
RGC 97 01 1
RGC 97 01 2
RGC 97 01 3
RGC 97 01 4
RGC 97 02 1
RGC 97 02 2
RGC 97 02 3
RGC 97 02 4
NO ADOPTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DETINGUT EN UN PAS A NIVELL PER RAONS DE FORÇA MAJOR, LES MESURES
ADEQUADES PER DESATLLOJAR-NE RAPIDAMENT ELS OCUPANTS. 60 L 0 6045
NO ADOPTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE, QUAN ES PRODUEIX LA CAIGUDA DE CÀRREGA DINTRE D'UN PAS A NIVELL, LES
MESURES PER DEIXAR EL PAS LLIURE EN EL MÍNIM DE TEMPS POSSIBLE. 60 L 0 6046
NO ADOPTAR IMMEDIATAMENT EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE TOTES LES MESURES AL SEU ABAST PER ADVERTIR A LA RESTA
D'USUARIS QUE S'APROXIMEN L'EXISTÈNCIA DEL VEHICLE DETINGUT EN EL PAS 60 L 0 6047
NO ADOPTAR IMMEDIATAMENT EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE TOTES LES MESURES AL SEU ABAST PER ADVERTIR A LA RESTA
D'USUARIS QUE S'APROXIMEN L'EXISTÈNCIA DE CAIGUDA DE CÀRREGA EN PAS 60 L 0 6048
NO ADOPTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DETINGUT EN UN PONT MÒBIL PER RAONS DE FORÇA MAJOR, LES MESURES
ADEQUADES PER DESALLOTJAR-NE RÀPIDAMENT ALS OCUPANTS. 60 L 0 6049
NO ADOPTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE, QUAN ES PRODUEIX LA CAIGUDA DE CARRÈGA DINTRE D'UN PONT MÒBIL, LES
MESURES ADE QUADES PER DEIXAR EL PAS LLIURE EN EL MÍNIM TEMPS POSSIBLE. 60 L 0 6050
NO ADOPTAR IMMEDIATAMENT EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE TOTES LES MESURES AL SEU ABAST PER ADVERTIR A LA RESTA
D'USUARIS QUE S'APROXIMEN L'EXISTÈNCIA D'UN VEHICLE DETINGUT AL PONT 60 L 0 6051
NO ADOPTAR IMMEDIATAMENT EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE TOTES LES MESURES AL SEU ABAST PER ADVERTIR A LA RESTA
D'USUARIS QUE S'APROXIMEN L'EXISTÈNCIA DE CAIGUDA DE CÀRREGA AL PONT 60 L 0 6052
141

RGC 97 03 1
NO SITUAR EL VEHICLE IMMOBILITZAT EL MÉS A LA DRETA POSSIBLE DINS UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR ON S'HI PRODUEIX UN
INCENDI, DE MANERA QUE OBSTRUEIX EL PAS ALS VEHICLES D'EMERGÈNCIA.
NO APAGAR EL MOTOR EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBI LITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR ON S'HI PRODUEIX UN
60 L 0 6061
RGC 97 03 2 INCENDI. 80 L 0 6062
RGC 97 03 3
RGC 97 03 4
RGC 97 03 5
RGC 97 03 6
RGC 97 03 7
NO DEIXAR LES CLAUS DEL VEHICLE POSADES I LES PORTES OBER TES EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT DINS UN TÚNEL
O UN PAS INFERIOR ON S'HI PRODUEIX UN INCENDI. 80 L 0 6063
ABANDONAR EL VEHICLE, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILIT ZAT PER NECESSITATS DE LA CIRCULACIÓ EN L'INTERIOR D'UN TÚ
NEL O D'UN PAS INFERIOR. 80 L 0 6064
NO CONNECTAR EL SENYAL D'EMERGÈNCIA EL CONDUCTOR D'UN VE HICLE IMMOBILITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER
NE CESSITATS DE LA CIRCULACIÓ. 80 L 0 6065
NO MANTENIR ENCESOS ELS LLUMS DE POSICIÓ, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR
PER NECESSITATS DE LA CIRCULACIÓ. 80 L 0 6066
NO APAGAR EL MOTOR EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBI LITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER NECESSITATS DE LA
CIRCULACIÓ. 80 L 0 6067
RGC 97 03 8
NO DETENIR-SE, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT DINS UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER NECESSITATS DE LA
CIRCULACIÓ EL MÉS LLUNY POSSIBLE DEL VEHICLE QUE EL PRECEDEIX.
NO APAGAR EL MOTOR EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBI LITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER MOTIUS D'EMER
80 L 0 6068
RGC 97 03 A 1 GÈNCIA. 80 L 0 6053
RGC 97 03 A 2
RGC 97 03 A 3
RGC 97 03 B 1
RGC 97 03 B 2
RGC 97 03 C 1
RGC 97 03 F 1
NO CONNECTAR EL SENYAL D'EMERGÈNCIA, EL CONDUCTOR D'UN VEHI CLE IMMOBILITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER
MO TIUS D'EMERGÈNCIA. 80 L 0 6054
NO MANTENIR ENCESOS ELS LLUMS DE POSICIÓ, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT DINS UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR
PER MOTIUS D'EMERGÈNCIA. 80 L 0 6055
NO DIRIGIR EL VEHICLE IMMOBILITZAT DINS D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER MOTIUS D'EMERGÈNCIA, CAP A LA ZONA
RESERVADA PER A EMERGÈNCIA QUAN ÉS POSSIBLE. 80 L 0 6056
NO SITUAR EL VEHICLE, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT DINS UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR PER MOTIUS
D'EMERGÈNCIA, EL MÉS A PROP POSSIBLE DEL COSTAT DRET DE LA CALÇADA. 80 L 0 6057
NO COL.LOCAR ELS DISPOSITIUS DE PRESSENYALITZACIÓ DE PERILL EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT DINS D'UN TÚNEL
O UN PAS INFERIOR PER MOTIUS D'EMERGÈNCIA. 80 L 0 6058
NO SORTIR D'UN TÚNEL O UN PAS INFERIOR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE AVARIAT, QUAN L'AVARIA PERMET CONTINUAR LA MARXA
DEL VEHICLE. 80 L 0 6059
RGC 97 03 F 2
NO IMMOBILITZAR EL VEHICLE EN UNA ZONA RESERVADA PER A EMERGÈNCIA, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE AVARIAT DINS UN TÚ
NEL O UN PAS INFERIOR, QUAN L'AVARIA PERMET LA MARXA 80 L 0 6060
RGC 99 01 10 CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE POSICIÓ APAGATS ENTRE EL VESPRE I L'ALBA. 200 G 0 13053
142

RGC 99 01 11
CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE POSICIÓ APAGATS QUAN HI HA CONDICIONS METEOROLÒGIQUES O AMBIENTALS QUE DISMINUEIXEN
SENSIBLEMENT LA VISIBILITAT 200 G 0 13054
RGC 99 01 12 CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE POSICIÓ APAGATS EN EL PAS PER UN TÚNEL O PER UN PAS INFERIOR 200 G 0 13056
RGC 99 01 13 CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE POSICIÓ APAGATS EN UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL 200 G 0 13057
RGC 99 01 14 CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE GÀLIB APAGATS ENTRE EL VESPRE I L'ALBA, UN VEHICLE D'AMPLADA SUPERIOR A 2,10 METRES 200 G 0 13058
RGC 99 01 15
RGC 99 01 16
CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE GÀLIB APAGATS UN VEHICLE D'AMPLADA SUPERIOR A 2,10 METRES QUAN HI HA CONDICIONS
METEOROLÒGIQUES O AMBIENTALS QUE DISMINUEIXEN SENSIBLEMENT LA VISIBILITAT 200 G 0 13059
CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE GÀLIB APAGATS UN VEHICLE D'AMPLADA SUPERIOR A 2,10 METRES, EN EL PAS PER UN TÚNEL O PER
UN PAS INFERIOR 200 G 0 13061
RGC 99 01 17
CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE GÀLIB APAGATS UN VEHICLE D'AMPLADA SUPERIOR A 2,10 METRES, EN UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL
SENYAL DE TÚNEL 200 G 0 13063
RGC 99 01 18 CIRCULAR AMB EL VEHICLE INDICAT, SENSE CAP TIPUS D'ENLLUME NAT, EN SITUACIÓ DE FALTA O DISMINUCIÓ DE VISIBILITAT 200 G 0 13064
RGC 100 01 3
RGC 100 01 4
CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE CARRETERA APAGATS, A MÉS DE 40 KM/H, PER UN TÚNEL O PER UN PAS INFERIOR INSUFICIENTMENT
IL.LUMINAT 200 G 0 13048
CIRCULAR AMB ELS LLUMS DE CARRETERA APAGATS, A MÉS DE 40 KM/H, PER UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL
INSUFICIENTMENT IL.LUMINAT 200 G 0 13050
RGC 100 02 1
UTILITZAR ALTERNATIVAMENT ELS LLUMS DE CARRETERA I ELS D'ENCREUAMENT (CENTELLEIGS) AMB FINALITATS DIFERENTS A LES
PREVISTES REGLAMENTÀRIAMENT 60 L 0 8201
RGC 100 02 2 UTILITZAR ELS LLUMS DE CARRETERA TROBANT-SE PARAT O ESTACIONAT EL VEHICLE OBJECTE DE LA DENÚNCIA 200 G 0 13707
RGC 101 01 2 CIRCULAR AMB ELS LLUMS D'ENCREUAMENT APAGATS PER UN TÚNEL O PER UN PAS INFERIOR SUFICIENTMENT IL.LUMINAT 200 G 0 5708
RGC 101 01 4
CIRCULAR AMB ELS LLUMS D'ENCREUAMENT APAGATS ENTRE EL VESPRE I L'ALBA, EN POBLAT, PER UNA VIA INSUFICIENTMENT
IL.LUMINADA 200 G 0 5710
RGC 101 01 5 CIRCULAR AMB ELS LLUMS D'ENCREUAMENT APAGATS, ENTRE EL VESPRE I L'ALBA, PER UNA VIA SUFICIENTMENT IL.LUMINADA
CIRCULAR AMB ELS LLUMS D'ENCREUAMENT APAGATS PER UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL SUFICIENTMENT
200 G 0 13045
RGC 101 01 6 IL.LUMINAT 200 G 0 13046
RGC 101 02 1
RGC 101 02 2
RGC 101 02 3
RGC 101 02 4
CIRCULAR PER UN TÚNEL O PER UN PAS INFERIOR INSUFICIENTMENT IL.LUMINAT AMB ELS LLUMS D'ENCREUAMENT APAGATS QUAN
EL VEHICLE NO DISPOSA DELS LLUMS DE CARRETERA 200 G 0 5712
CIRCULAR PER UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL SENYAL DE TÚNEL INSUFICIENTMENT IL.LUMINAT AMB ELS LLUMS D'ENCREUAMENT
APAGATS QUAN EL VEHICLE NO DISPOSA DELS LLUMS DE CARRETERA 200 G 0 5713
CIRCULAR A MENYS DE 40 KM/H AMB ELS LLUMS DE CARRETERA I ELS D'ENCREUAMENT APAGATS PER UN TÚNEL O PER UN PAS
INFERIOR INSUFICIENTMENT IL.LUMINAT 200 G 0 5714
CIRCULAR A MENYS DE 40 KM/H AMB ELS LLUMS DE CARRETERA I ELS D'ENCREUAMENT APAGATS PER UN TRAM DE VIA AFECTAT PEL
SENYAL DE TÚNEL INSUFICIENTMENT IL.LUMINAT 200 G 0 5715
143

RGC 102 01 4 NO SUBSTITUIR ELS LLUMS DE CARRETERA PELS D'ENCREUAMENT I ENLLUERNAR ALS USUARIS QUE CIRCULEN EN SENTIT CONTRARI 200 G 0 13040
RGC 102 01 5
NO SUBSTITUIR ELS LLUMS DE CARRETERA PELS D'ENCREUAMENT QUAN ES CIRCULA DARRERE D'UN ALTRE VEHICLE I ENLLUERNAR
AL SEU CONDUCTOR PEL MIRALL RETROVISOR 200 G 0 13041
RGC 103 01 1 NO PORTAR IL.LUMINADA LA PLACA POSTERIOR DE MATRÍCULA ESSENT OBLIGATÒRIA LA UTILITZACIÓ DE L'ENLLUMENAT 200 G 0 13708
RGC 104 01 1
CIRCULAR DURANT EL DIA PER UN CARRIL REVERSIBLE O ADDICIONAL CIRCUMSTANCIAL SENSE PORTAR ENCÈS L'ENLLU MENAT DE
CURT ABAST O ENCREUAMENT 200 G 0 13702
RGC 104 01 2 CIRCULAR DURANT EL DIA AMB UNA MOTOCICLETA SENSE PORTAR ENCÈS L'ENLLUMENAT DE CURT ABAST O ENCREUAMENT 200 G 0 13703
RGC 104 01 3
RGC 105 03 1
RGC 105 03 2
RGC 106 02 2
RGC 106 02 3
RGC 106 02 5
RGC 106 02 6
CIRCULAR DURANT EL DIA PER UN CARRIL HABILITAT PER CIRCULAR EN SENTIT CONTRARI A L'HABITUAL SENSE PORTAR ENCÈS
L'ENLLU MENAT DE CURT ABAST O ENCREUAMENT 200 G 0 13705
TENIR ELS LLUMS DE POSICIÓ APAGATS UN VEHICLE ESTACIONAT ENTRE EL VESPRE I L'ALBA A LA CALÇADA D'UNA VIA URBANA INSU
FICIENTMENT IL.LUMINADA 200 G 0 5841
TENIR ELS LLUMS DE POSICIÓ APAGATS UN VEHICLE ESTACIONAT ENTRE EL VESPRE I L'ALBA EN EL VORAL D'UNA VIA URBANA INSU
FICIENTMENT IL.LUMINADA 200 G 0 5842
NO UTILITZAR ELS LLUMS DE BOIRA DE DAVANT QUAN HI HA CON DICIONS METEOROLÒGIQUES O AMBIENTALS QUE DISMINUEIXEN
SENSIBLEMENT LA VISIBILITAT 200 G 0 5843
NO UTILITZAR ELS LLUMS DE CURT O LLARG ABAST QUAN HI HA CON DICIONS METEOROLÒGIQUES O AMBIENTALS QUE DISMINUEIXEN
SENSIBLEMENT LA VISIBILITAT 200 G 0 5844
UTILITZAR ELS LLUMS DE BOIRA DE DAVANT SENSE EXISTIR CONDI CIONS METEOROLÒGIQUES O AMBIENTALS QUE DISMINUEIXIN
SENSI BLEMENT LA VISIBILITAT 200 G 0 13686
UTILITZAR ELS LLUMS DE BOIRA POSTERIORS SENSE QUE EXISTEIXIN CONDICIONS METEOROLÒGIQUES O AMBIENTALS
ESPECIALMENT DES FAVORABLES 200 G 0 13687
RGC 108 01 2
NO ADVERTIR EL CONDUCTOR DEL VEHICLE A LA RESTA DELS USUARIS DE LA VIA LES MANIOBRES EFECTUADES AMB EL MATEIX, AMB
CAP TI PUS DE SENYALS ÒPTIQUES 200 G 0 13685
RGC 109 01 1 NO SENYALITZAR AMB ANTELACIÓ SUFICIENT LA REALITZACIÓ D'UNA MANIOBRA DE DESPLAÇAMENT LATERAL DEL VEHICLE 60 L 0 5847
RGC 109 01 2 NO SENYALITZAR AMB ANTELACIÓ SUFICIENT LA REALITZACIÓ D'UNA MANIOBRA DE DESPLAÇAMENT CAP ENRRERA DEL VEHICLE 60 L 0 5848
RGC 109 01 3 NO SENYALITZAR AMB ANTELACIÓ SUFICIENT EL PROPÒSIT D'IMMO BILITZAR EL VEHICLE 60 L 0 5849
RGC 109 01 4 NO SENYALITZAR AMB ANTELACIÓ SUFICIENT EL PROPÒSIT DE FRENAR LA MARXA DEL VEHICLE DE MANERA CONSIDERABLE 60 L 0 5850
RGC 109 01 5 MANTENIR L'ADVERTÈNCIA LLUMINOSA DESPRÉS DE FINALITZAR LA MANIOBRA DE DESPLAÇAMENT LATERAL DEL VEHICLE 60 L 0 5851
RGC 109 02 2
NO SENYALITZAR AMB L'ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA LA PRESÈNCIA D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT QUAN HI HA CONDICIONS QUE
DISMINUE IXEN SENSIBLEMENT LA VISIBILITAT 200 G 0 13683
RGC 109 02 3 NO SENYALITZAR LA PRESÈNCIA D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT PER REALITZAR UNA PARADA O ESTACIONAMENT 200 G 0 13684
RGC 110 02 1 UTILITZAR ELS SENYALS ACÚSTICS SENSE MOTIU REGLAMENTÀRIA MENT ADMÈS 60 L 0 13682
144

RGC 113 1
NO AVISAR EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DESTINAT A OBRES O SER VEIS DE LA SEVA PRESÈNCIA AMB EL SENYAL LLUMINÓS
ESPECIAL NI AMB ELS LLUMS ESPECÍFICAMENT DETERMINATS PER AQUEST VEHICLE 200 G 0 5854
RGC 114 01 1 CIRCULAR AMB LES PORTES DEL VEHICLE OBERTES 60 L 0 5857
RGC 114 01 2 OBRIR LES PORTES DEL VEHICLE ABANS DE LA SEVA COMPLETA IMMOBILITZACIÓ 60 L 0 5858
RGC 114 01 3 OBRIR LES PORTES DEL VEHICLE AMB PERILL PER A ALTRES USUARIS 80 L 0 5859
RGC 114 01 4 BAIXAR DEL VEHICLE AMB PERILL PER A ALTRES USUARIS 60 L 0 5860
RGC 114 02 1 ENTRAR O SORTIR DEL VEHICLE SENSE QUE AQUEST ES TROBI PARAT 60 L 0 5861
RGC 114 03 1 OBRIR O TANCAR LES PORTES D'UN TRANSPORT COL.LECTIU DE VIATGERS SENSE ESTAR-HI AUTORITZAT 60 L 0 5862
RGC 115 02 1 QUEDAR-SE DETINGUT EN UN TÚNEL O EN UN LLOC TANCAT DURANT MÉS DE DOS MINUTS I NO ATURAR EL MOTOR 60 L 0 5863
RGC 115 03 1 NO ATURAR EL MOTOR DEL VEHICLE DURANT LA CÀRREGA DE COMBUSTIBLE 60 L 0 5864
RGC 115 04 1 NO APAGAR LA RÀDIO DEL VEHICLE O EL TELÈFON MÒBIL DURANT LA CÀRREGA DE COMBUSTIBLE DEL VEHICLE 60 L 0 5865
RGC 117 01 11
RGC 117 01 12
RGC 117 02 4
RGC 117 02 5
RGC 117 02 6
NO UTILITZAR EL PASSATGER DEL VEHICLE, MAJOR DE 12 ANYS I ES TATURA SUPERIOR A 135 CM. EL CINTURÓ DE SEGURETAT O
SISTEMA DE RETENCIÓ HOMOLOGAT, CORRECTAMENT CORDAT 200 G 0 13681
NO UTILITZAR, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE, EL CINTURÓ DE SEGURETAT O SISTEMA DE RETENCIÓ HOMOLOGAT, CORREC TAMENT
CORDAT 200 G 3 13711
CIRCULAR AMB UN MENOR DE 3 ANYS EN UN VEHICLE QUE NO UTILITZA UN SISTEMA DE SUBJECCIÓ HOMOLOGAT, ADAPTAT A LA
SEVA ESTATURA I PES , CORRECTAMENT CORDAT 200 G 0 13679
CIRCULAR AMB UNA PERSONA D'ALÇADA IGUAL O INFERIOR A 135 CM EN EL SEIENT POSTERIOR DEL VEHICLE, SENSE UTILITZAR
DISPOSI TIU DE RETENCIÓ HOMOLOGAT CORRECTAMENT CORDAT 200 G 0 13680
CIRCULAR AMB UNA PERSONA MENOR DE 12 ANYS I ALÇADA INFERIOR A 135 CMS. EN EL SEIENT DAVANTER, QUE NO UTILITZA UN
DISPOSI TIU DE SUBJECCIÓ HOMOLOGAT, CORRECTAMENT CORDAT 200 G 0 13802
RGC 117 04 1
CIRCULAR AMB UN PASSATGER DE MÉS DE 3 ANYS I ALÇADA INFERIOR A 135 CM., NO OCUPANT EL CORRESPONENT SEIENT
POSTERIOR DEL VEHICLE 200 G 0 13677
RGC 117 04 2 CIRCULAR AMB UN MENOR DE 3 ANYS EN UN VEHICLE QUE NO DISPOSA DE DISPOSITIUS DE SEGURETAT 200 G 0 13678
RGC 118 01 1 NO UTILITZAR, EL PASSATGER DEL VEHICLE UN CASC DE PROTECCIÓ HOMOLOGAT 200 G 0 5730
RGC 118 01 2 NO UTILITZAR ADEQUADAMENT, EL PASSATGER DEL VEHICLE UN CASC DE PROTECCIÓ HOMOLOGAT 200 G 0 5732
RGC 118 01 3 NO UTILITZAR, EL CONDUCTOR D'UNA BICICLETA, UN CASC DE PROTECCIÓ HOMOLOGAT 200 G 0 5733
RGC 118 01 4 NO UTILITZAR, EL PASSATGER D'UNA BICICLETA, UN CASC DE PROTECCIÓ HOMOLOGAT 200 G 0 5734
RGC 118 01 5 NO UTILITZAR, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE, UN CASC DE PROTECCIÓ HOMOLOGAT 200 G 3 7395
RGC 118 01 6 NO UTILITZAR ADEQUADAMENT, EL CONDUCTOR DEL VEHICLE, UN CASC DE PROTECCIÓ HOMOLOGAT 200 G 0 7396
RGC 120 01 1
CONDUIR EL VEHICLE INDICAT AMB UN EXCÈS DE MÉS DE 50 PER CENT EN ELS TEMPS DE CONDUCCIÓ ESTABLERTS A LA LEGISLA CIÓ
SOBRE TRANSPORTS TERRESTRES 500 MG 6 5867
145

RGC 120 01 3
CONDUIR EL VEHICLE INDICAT AMB UNA MINORACIÓ EN MÉS DEL 50 PER CENT EN ELS TEMPS DE DESCANS ESTABLERTS EN LA
LEGISLA CIÓ SOBRE TRANSPORTS TERRESTRES 500 MG 6 13712
RGC 121 01 1 TRANSITAR PER LA CALÇADA QUAN HI HA UNA ZONA DE VIANANTS PER ON ES POT PASSAR 30 L 0 5869
RGC 121 01 2 TRANSITAR PER LA CALÇADA QUAN HI HA UN VORAL PRACTICABLE 30 L 0 5870
RGC 121 03 1 DETENIR-SE UN VIANANT A LA VORERA, DE MANERA QUE IMPEDEIX EL PAS A LA RESTA DE VIANANTS 30 L 0 5871
RGC 121 04 1 CIRCULAR PER LA CALÇADA AMB UN MONOPATÍ, PATINS O APARELLS SEMBLANTS 60 L 0 5872
RGC 121 04 2
CIRCULAR PER LA VORERA O PER UN CARRER RESIDENCIAL AMB UN MONOPATÍ, PATINS O APARELLS SEMBLANTS, A UNA VELOCITAT
SUPERIOR AL PAS D'UNA PERSONA 60 L 0 5873
RGC 121 04 3 CIRCULAR AMB UN MONOPATÍ, PATINS O APARELLS SEMBLANTS, ARROSSEGAT PER UN ALTRE VEHICLE 80 L 0 5875
RGC 121 05 2 CIRCULAR AMB EL VEHICLE INDICAT PER UNA VORERA O ZONA DE VIANANTS 200 G 0 13676
RGC 122 05 1
TRANSITAR PER LA CALÇADA SENSE ACOSTAR-SE TANT COM SIGUI POSSIBLE A LA VORA EXTERIOR, DE MANERA QUE S'ENTORPEIX
LA CIRCULACIÓ 30 L 0 5878
RGC 122 06 1 QUEDAR-SE DETINGUT UN VIANANT A LA CALÇADA QUAN HI HA UN REFUGI, UNA ZONA DE VIANANTS O UN ALTRE ESPAI ADEQUAT 30 L 0 5880
RGC 122 07 1 NO DEIXAR LLIURE LA CALÇADA UN VIANANT, EN ADVERTIR ELS SENYALS ÒPTICS I ACÚSTICS DE VEHICLES PRIORITARIS 30 L 0 5891
RGC 122 08 1 DESTORBAR UN VIANANT, INÚTILMENT, ALS CONDUCTORS DELS VEHICLES EN UN CARRER RESIDENCIAL 30 L 0 5892
RGC
RGC
RGC
RGC
RGC
RGC
124
124
124
124
124
124
01
01
03
03
03
04
2 TRAVESSAR LA CALÇADA UN VIANANT, FORA DEL PAS DE VIANANTS QUE HI HA AMB AQUESTA FINALITAT
3 TRAVESSAR LA CALÇADA UN VIANANT, QUAN ELS LLUMS DEL SEMÀFOR PERMETEN LA CIRCULACIÓ DE VEHICLES
1 TRAVESSAR LA CALÇADA UN VIANANT, SENSE CAMINAR PERPENDICU LARMENT A L'EIX DE LA CALÇADA
2 TRAVESSAR LA CALÇADA UN VIANANT, ENTRETENINT-SE O DETENINT- SE SENSE NECESSITAT
3 TRAVESSAR LA CALÇADA UN VIANANT, DESTORBANT EL PAS DELS ALTRES
1 TRAVESSAR UNA PLAÇA O UNA GLORIETA UN VIANANT, PER LA CAL ÇADA SENSE VOREJAR-LA
30
30
30
30
30
30
L
L
L
L
L
L
0
0
0
0
0
0
5894
5895
5896
5897
5898
5899
RGC 127 02 2 DEIXAR ANIMALS SENSE CUSTÒDIA EN LES PROXIMITATS DE QUAL SEVOL CLASSE DE VIA QUAN HI HA POSSIBILITAT QUE L'ENVAEIXIN 60 L 0 5807
RGC 129 02 1
DETENIR EL VEHICLE DE MANERA QUE CREA UN NOU PERILL PER A LA CIRCULACIÓ, EN TROBAR-SE IMPLICAT EN UN ACCIDENT DE
CIRCULA CIÓ 200 G 0 13675
RGC 129 02 2
MODIFICAR, L'USUARI DE LA VIA IMPLICAT EN UN ACCIDENT DE CIR CULACIÓ, L'ESTAT DE LES COSES O LES PROVES QUE PODEN SER
ÚTILS PER DETERMINAR RESPONSABILITATS 60 L 0 13798
RGC 129 02 B 3 NO COL.LABORAR AMB ELS AGENTS DE L'AUTORITAT, EN TROBAR- SE IMPLICAT EN UN ACCIDENT DE CIRCULACIÓ 200 G 0 10355
RGC 129 02 B 4 NO FACILITAR LA IDENTITAT ALS AGENTS DE L'AUTORITAT, EN TROBAR-SE IMPLICAT EN UN ACCIDENT DE CIRCULACIÓ 200 G 0 10356
RGC 129 02 B 5
FUGIR DEL LLOC DE L'ACCIDENT, ESTANT-HI IMPLICAT, SENSE FACI LITAR LES DADES A LA RESTA DE PERSONES IMPLICADES I ALS
AGENTS DE L'AUTORITAT 200 G 0 10357
RGC 129 02 F 1 NO FACILITAR LA IDENTITAT A ALTRES PERSONES IMPLICADES EN UN ACCIDENT DE CIRCULACIÓ 200 G 0 5740
RGC 129 02 G 1 NO FACILITAR LES DADES DEL VEHICLE A ALTRES PERSONES IMPLICADES EN UN ACCIDENT DE CIRCULACIÓ 200 G 0 5741
RGC 130 01 1 NO SENYALITZAR EFICAÇMENT UN VEHICLE IMMOBILITZAT A LA CALÇADA 60 L 0 5948
146

RGC 130 01 2 NO SENYALITZAR EFICAÇMENT LA CAIGUDA DE CÀRREGA A LA CALÇADA 60 L 0 5949
RGC 130 01 3
RGC 130 01 4
NO ADOPTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT A LA CALÇADA, LES MESURES NECESSÀRIES PERQUÈ EL VEHICLE SIGUI
RETIRAT EL MÉS AVIAT POSSIBLE 60 L 0 5950
NO ADOPTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT A LA CALÇADA, LES MESURES NECESSÀRIES PERQUÈ LA CÀRREGA SIGUI
RETIRADA EL MÉS AVIAT POSSIBLE 60 L 0 5951
RGC 130 03 1
NO UTILITZAR ELS DISPOSITIUS DE PRESSENYALITZACIÓ DE PERILL PER AVISAR DE LA PRESÈNCIA D'UN VEHICLE IMMOBILITZAT A LA
CALÇADA 60 L 0 5952
RGC 130 03 2 NO UTILITZAR ELS DISPOSITIUS DE PRESSENYALITZACIÓ DE PERILL PER AVISAR DE LA PRESÈNCIA DE CÀRREGA A LA CALÇADA 60 L 0 5953
RGC 130 05 1 REMOLCAR UN VEHICLE AVARIAT O ACCIDENTAT, PER UN ALTRE VEHICLE NO DESTINAT A AQUESTA FINALITAT
NO COMUNICAR A L'ÒRGAN RESPONSABLE DE LA GESTIÓ DEL TRÀNSIT LA REALITZACIÓ D'OBRES A VIES PÚBLIQUES ABANS DEL SEU
60 L 0 5954
RGC 139 03 3 INICI 500 L 0 13629
RGC 140 1 NO SENYALITZAR REGLAMENTÀRIAMENT LES OBRES QUE DIFICULTIN LA CIRCULACIÓ VIÀRIA, TANT DE DIA COM DE NIT 100 L 0 13851
RGC 142 02 7
INSTAL.LAR, RETIRAR, TRASLLADAR, OCULTAR O MODIFICAR LA SENYALITZACIÓ EN UNA VIA, SENSE PERMÍS I SENSE CAUSA JUSTIFI
CADA. 3.000,00 MG 0 13627
RGC 142 03 6
COL·LOCAR EN LES PROXIMITATS DELS SENYALS PLAQUES, CARTELLS, MARQUES O ALTRES OBJECTES QUE PODEN REDUIR LA SEVA
VISIBILITAT O EFICÀCIA 60 L 0 13627
RGC 143 01 1 NO OBEIR LES ORDRES DELS AGENTS DE L'AUTORITAT EN SERVEI DE REGULACIÓ DEL TRÀNSIT 200 G 4 6089
RGC 143 01 2 NO OBEIR UN VIANANT LES ORDRES DELS AGENTS DE L'AUTORITAT EN SERVEI DE REGULACIÓ DEL TRÀNSIT 200 G 0 11405
RGC 144 01 2 NO RESPECTAR LES INSTRUCCIONS, DE COMPLIMENT OBLIGATORI, INSCRITES EN UN PANELL DE MISSATGE VARIABLE 200 G 0 13618
RGC 144 02 2 NO RESPECTAR LA PROHIBICIÓ DE PAS ESTABLERTA MITJANÇANT UN SENYAL D'ABALISAMENT 200 G 0 13623
RGC 145 1 NO RESPECTAR, UN VIANANT, EL LLUM VERMELL D'UN SEMÀFOR 200 G 0 13617
RGC 146 1 NO RESPECTAR, EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE, EL LLUM VERMELL NO INTERMITENT D'UN SEMÀFOR 200 G 4 13601
RGC 146 A 2 NO RESPECTAR, EL CONDUCTOR D'UNA BICICLETA, EL LLUM VERMELL D'UN SEMÀFOR 200 G 0 8083
RGC 146 A 3
ENTRAR EN UNA INTERSECCIÓ REGULADA PER SEMÀFOR, SITUAT DINTRE DE LA MATEIXA O EN EL COSTAT OPOSAT, QUAN EMET
LLUM VERMELL NO INTERMITENT 200 G 0 9893
RGC 146 A 4 SUPERAR UN VEHICLE LA LINIA DE DETENCIÓ ANTERIOR MÉS PRÒXIMA A UN SEMÀFOR QUAN EMET LLUM VERMELL NO INTERMITENT 60 L 0 10800
RGC 146 C 1 NO DETENIR-SE EL CONDUCTOR D'UN VEHICLE DAVANT EL LLUM GROC NO INTERMITENT D'UN SEMÀFOR 60 L 0 12610
RGC 151 02 1 NO DETENIR-SE DAVANT UN SENYAL DE DETENCIÓ OBLIGA TÒRIA (STOP) 200 G 4 6174
RGC 151 02 2 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE CEDIU EL PAS 200 G 4 10803
RGC 151 02 3 NO DETENIR-SE UNA BICICLETA DAVANT UN SENYAL DE DETENCIÓ OBLIGATÒRIA (STOP) 200 G 0 12796
RGC 152 1 NO OBEIR UN SENYAL D'ENTRADA PROHIBIDA PER A TOTA CLASSE DE VEHICLES 60 L 0 6880
RGC 152 2 NO OBEIR EL DESTINATARI UN SENYAL DE PROHIBICIÓ D'ENTRADA 60 L 0 7300
RGC 152 3 NO OBEIR UN SENYAL D'ENTRADA PROHIBIDA A VEHICLES DESTI NATS AL TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 5,5 60 L 0 7705
147

RGC 152 4
TM
NO OBEIR UN SENYAL D'ENTRADA PROHIBIDA A VEHICLES DESTI NATS AL TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 13,5
TM
NO OBEIR UN SENYAL D'ENTRADA PROHIBIDA A VEHICLES DESTI NATS AL TRANSPORT DE MERCADERIES AMB MMA SUPERIOR A 3,5
80 L 0 7706
RGC 152 6 TM 60 L 0 8416
RGC 152 7 NO OBEIR UN SENYAL DE CIRCULACIÓ PROHIBIDA PER A TOTA CLASSE DE VEHICLES EN AMBDOS SENTITS 200 G 0 13606
RGC 153 1 NO OBEIR EL DESTINATARI UN SENYAL DE RESTRICCIÓ DE PAS 60 L 0 7301
RGC 153 2 NO OBEIR UN SENYAL DE LIMITACIÓ DE LONGITUD 60 L 0 8197
RGC 153 3 NO OBEIR UN SENYAL DE LIMITACIÓ D'AMPLADA 60 L 0 8198
RGC 153 4 NO OBEIR UN SENYAL DE LIMITACIÓ D'ALÇADA 60 L 0 8199
RGC 153 5 NO OBEIR UN SENYAL DE LIMITACIÓ DE MASSA 60 L 0 8879
RGC 153 6 NO OBEIR UN SENYAL DE LIMITACIÓ DE MASSA PER EIX 60 L 0 8880
RGC 153 7 NO OBEIR UN SENYAL DE LIMITACIÓ DE MASSA DE PROHIBIT CIRCULAR AMB VEHICLES AMB MMA SUPERIOR A 3500 KG 60 L 0 9223
RGC 154 1 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ESTACIONAMENT PROHIBIT 60 L 0 6888
RGC 154 2 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE GIR A LA DRETA PROHIBIT 60 L 0 6889
RGC 154 3 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE GIR A L'ESQUERRA PROHIBIT 60 L 0 7369
RGC 154 4 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE PARADA I ESTACIONAMENT PROHIBITS 60 L 0 7840
RGC 154 5 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ESTACIONAMENT PROHIBIT LA PRIMERA QUINZENA 60 L 0 7841
RGC 154 6 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ESTACIONAMENT PROHIBIT LA SEGONA QUINZENA 60 L 0 7842
RGC 154 7 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ESTACIONAMENT PROHIBIT EN GUAL 60 L 0 7843
RGC 154 8 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE MITJA VOLTA PROHIBIDA 60 L 0 8043
RGC 154 9 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ESTACIONAMENT PROHIBIT ELS DIES IMPARELLS 60 L 0 8096
RGC 154 10 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ESTACIONAMENT PROHIBIT ELS DIES PARELLS 60 L 0 8097
RGC 154 11 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE ZONA D'ESTACIONAMENT LIMITAT 60 L 0 8098
RGC 154 12 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ADVERTÈNCIES ACÚSTIQUES PROHIBIDES 60 L 0 8099
RGC 154 14 NO OBEIR UN SENYAL DE PROHIBICIÓ O RESTRICCIÓ 200 G 0 13605
RGC 155 1 NO OBEIR UN SENYAL DE SENTIT OBLIGATORI 60 L 0 6891
RGC 155 2 NO OBEIR EL DESTINATARI UN SENYAL VERTICAL D'OBLIGACIÓ 60 L 0 7302
RGC 155 3 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL DE PAS OBLIGATORI 60 L 0 8025
RGC 155 4 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ÚNIQUES DIRECCIONS PERMESES 60 L 0 8026
RGC 155 5 NO OBEIR UN SENYAL VERTICAL D'ÚNICS SENTITS PERMESOS 60 L 0 8027
RGC 155 6 NO OBEIR UN SENYAL D'INTERSECCIÓ DE SENTIT GIRATORI- OBLIGATORI 60 L 0 8042
RGC 155 7 NO OBEIR UN SENYAL DE CADENES PER A LA NEU 60 L 0 8196
148

RGC 155 8 NO OBEIR UN SENYAL D'OBLIGACIÓ 200 G 0 13953
RGC 159 1 NO RESPECTAR UN SENYAL D'ESTACIONAMENT RESERVAT PER A TAXI 60 L 0 7866
RGC 159 2 NO RESPECTAR UN SENYAL DE CARRER RESIDENCIAL 60 L 0 8040
RGC 159 3 NO RESPECTAR UN SENYAL D'ESTACIONAMENT RESERVAT PER A DETERMINADA CLASSE DE VEHICLES 60 L 0 8100
RGC 159 4 NO RESPECTAR UN SENYAL DE LIMITACIÓ DE TEMPS D'ESTACIONAMENT 60 L 0 8101
RGC 159 5 NO OBEIR UN SENYAL DE ZONA A 30 60 L 0 8102
RGC 160 1 CIRCULAR PEL CARRIL RESERVAT AL TRANSPORT PÚBLIC 60 L 0 8032
RGC 160 2
CIRCULAR PEL CARRIL DELIMITAT PER UNA LÍNEA DISCONTÍNUA I RESERVAT AL TRANSPORT PÚBLIC SENSE EFECTUAR CAP DE LES
MANIOBRES PERMESES 60 L 0 8033
RGC 160 3 CIRCULAR AMB QUALSEVOL VEHICLE DIFERENT A UN CICLE PER UN CARRIL BICI O VIA CICLISTA ADOSSADA A LA CALÇADA 60 L 0 8103
RGC 167 A 3 NO RESPECTAR UNA MARCA BLANCA LONGITUDINAL CONTÍNUA, SENSE CAUSA JUSTIFICADA 200 G 0 13794
RGC 167 A 4
NO RESPECTAR UNA MARCA BLANCA LONGITUDINAL CONSTITUÏDA PER DUES LÍNIES CONTÍNUES ADOSSADES, SENSE CAUSA
JUSTIFICADA 200 G 0 13795
RGC 167 B 2 CIRCULAR SOBRE UNA MARCA BLANCA LONGITUDINAL DISCONTÍNUA, SENSE CAUSA JUSTIFICADA 200 G 0 13796
RGC 168 A 2 NO RESPECTAR UNA MARCA VIÀRIA TRANSVERSAL CONTÍNUA, SENSE CAUSA JUSTIFICADA 200 G 0 13797
RGC 168 B 1 NO RESPECTAR UNA MARCA VIÀRIA TRANSVERSAL DISCONTÍNUA 60 L 0 8105
RGC 169 1 NO CEDIR EL PAS A D'ALTRES VEHICLES EN EL LLOC PRESCRIT PER UN SENYAL HORITZONTAL DE CEDIU EL PAS 200 G 4 13602
RGC 169 2 NO DETENIR-SE EN EL LLOC PRESCRIT PER UN SENYAL HORITZONTAL DE DETENCIÓ OBLIGATÒRIA O STOP 200 G 4 13603
RGC 169 D 1 NO OBEIR L'OBLIGACIÓ IMPOSADA PER UNA FLETXA DE SELECCIÓ DE CARRILS 60 L 0 8036
RGC 170 C 1 CIRCULAR PER UN CARRIL O ZONA RESERVADA PER A DETERMINATS VEHICLES, SENYALITZADA A AQUEST EFECTE 60 L 0 8106
RGC 170 F 1 NO RESPECTAR UNA MARCA VIÀRIA DE DELIMITACIÓ DE LA FORMA EN QUE ELS VEHICLES HAN DE SER ESTACIONATS 60 L 0 9507
RGC 170 F 2 NO RESPECTAR UNA MARCA VIÀRIA DE DELIMITACIÓ DELS LLOCS O ZONES D'ESTACIONAMENT 60 L 0 9508
RGC 170 G 1 ENTRAR EN UNA ZONA EXCLOSA DE LA CIRCULACIÓ (ZEBREJAT) ENMARCADA PER UNA LÍNIA CONTÍNUA 60 L 0 8107
RGC 171 A 1 NO OBEIR UNA MARCA GROGA EN "ZIG ZAG" DE PROHIBICIÓ D'ESTACIONAMENT 60 L 0 8038
RGC 171 B 1 NO OBEIR UNA MARCA GROGA LONGITUDINAL CONTINUA DE PROHIBICIÓ DE PARADA 60 L 0 7844
RGC 171 B 2 NO OBEIR UNA MARCA GROGA LONGITUDINAL CONTINUA DE PROHIBICIÓ D'ESTACIONAMENT 60 L 0 7867
RGC 171 B 3 NO OBEIR UNA MARCA GROGA LONGITUDINAL DISCONTINUA DE PROHIBICIÓ D'ESTACIONAMENT 60 L 0 7868
RGC 171 D 1 QUEDAR-SE DETINGUT EN UNA QUADRÍCULA DE MARQUES GROGUES 60 L 0 8034
INFRACCIONS DE LA LLEI SOBRE TRÀNSIT DE VEHICLES DE MOTOR I SEGURETAT VIÀRIA (RDL 339/1980, DE 2 DE
MARÇ)
149

Norma Art Ap Sub Nº Descripció Gr Ps
LSV 9 1
LSV 9 2
LSV 9 2 1
Import
mín
Import
màx.
150
LSV
sanció Seq.
ARTICLE 9 BIS.- NO IDENTIFICAR EL CONDUCTOR DEL VEHICLE EN EL MOMENT DE LA INFRACCIÓ, HAVENT
ESTAT REQUERIT. M 0 1 1.800,00 65.5 13578
ARTICLE 9 BIS B. INCUMPLIR L'OBLIGACIÓ D'IMPEDIR QUE EL VEHICLE SIGUI CONDUÏT PER QUI MAI HAGUÉS
OBTINGUT EL PERMÍS O LLICÈNCIA DE CONDUCCIÓ CORRESPONENT G 0 200 200 65.4 13792
INCOMPLIR L'OBLIGACIÓ DE TOT CONDUCTOR DE VERIFICAR QUE LES PLAQUES DE MATRÍCULA DEL
VEHICLE NO PRESENTEN OBSTACLES QUE IMPEDEIXEN O DIFICULTIN LA SEVA LECTURA I IDENTIFICACIÓ G 0 200 200 65.4 13793
LSV 65 5 1 CONDUIR EL VEHICLE INDICAT PORTANT INSTAL.LAT UN INHIBIDOR DE RADAR M 6 6.000,00 6.000,00 65.5 13722
LSV
”
65 5 2
CONDUIR EL VEHICLE INDICAT PORTANT INSTAL.LAT MECANISMES ADREÇATS A INTERFERIR EL CORRECTE
FUNCIONAMENT DELS SIS TEMES DE VIGILÀNCIA DEL TRÀNSIT M 6 6.000,00 6.000,00 65.5 13723
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional, així com el text complet de l’ordenança municipal número G02,
durant el termini de trenta dies hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la
Província i en el diari Avui.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós
de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar l’expedient i presentar-hi les
reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense
necessitat de nou acord plenari.

INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
En aquesta ordenança ja vaig demanar disculpes el dia de la Junta de Portaveus perquè
en cap moment havia sortit sobre la taula. L’inspector va demanar fer una adequació a la
proposta del Servei Català de Trànsit, se’ns va demanar que hi hagués la comparativa és
a dir, el percentatge, i a l’expedient hi consta. Hi ha algunes que no es toquen, d’altres
que s’incrementen un 5% i altres que fins i tot baixen. S’adequa una mica al que és la
nova legislació i a la proposta del Servei Català de Trànsit. Recordem que això
bàsicament és gestió de multes.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Pel que varem poder entendre amb l’informe que hi havia perquè la veritat és que tot
plegat és prou engorrós, però veiem que la majoria s’incrementa un 5% però no és per
aquest motiu que ens abstindrem sinó pel fet que no hem estat capaços amb el temps
que hem tingut, i no és que m’estigui queixant però el cert és que això és molt engorrós
de valorar el fet d’aquesta taxa per la qual cosa el nostre grup ens abstindrem.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Val a dir que crec que és la primera vegada que un punt de l’ordre del dia va presentar
en horitzontal, és l’anècdota d’aquesta ordenança però no sabíem com enquadrar-ho.
El Ple de l’Ajuntament, per 8 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA), 6 abstencions (CiU,
PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit) i 3 vots en contra (ERC-AM i GiG), dels 17
membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
22. Acord d’imposició i ordenació de l’ordenança fiscal núm. T17, reguladora de la taxa
per l’aprofitament especial del domini públic local, a favor de l’empresa transportista
d’energia elèctrica, mitjançant línies d’alta i mitja tensió.
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
151

2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
152

administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vist l’informe de Secretaria, es proposa al Ple l’adopció del següent
Acord
Primer. Imposar i ordenar l’ordenança fiscal núm. T17, reguladora de la taxa per l’aprofitament
especial del domini públic local, a favor de l’empresa transportista d’energia elèctrica,
mitjançant línies d’alta i mitja tensió, amb la redacció que a continuació es recull:
“Article 1r . Fonament i naturalesa
A l’empara del previst als articles 57, 20.3.k i 24.1 del text refós de la Llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, es regula la taxa per
utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, a favor de l’empresa o, si
escau, les empreses que tinguin la funció de transportar energia elèctrica, així com construir,
mantenir i maniobrar les instal·lacions de transport.
Article 2n. Fet imposable
1. Constitueix el fet imposable de la taxa el gaudiment de la utilització privativa, o els
aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada del terme municipal, a favor
d’empreses o entitats que utilitzen el domini públic per dur a terme l’activitat de transport
d’energia elèctrica i realitzar les tasques necessàries per assolir l’objectiu.
2. La utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local es produirà sempre
que per al transport d’energia elèctrica calgui utilitzar subestacions, línies d’alta tensió, línies
d’altres tensions i altres instal·lacions o xarxes que materialment ocupen el subsòl, el sòl o
volada del territori d’aquest Municipi.
3. El pagament de la taxa regulada en aquesta Ordenança suposa l’exclusió expressa de
l’exacció d’altres taxes derivades de la utilització privativa o l’aprofitament especial constituït
en el sòl, subsòl o vol del territori municipal, necessàries per al transport d’energia elèctrica.
Article 3r. Subjectes passius
153

1.Són subjectes passius l’empresa o les empreses que utilitzin el domini públic local per a
realitzar l’activitat de transport d’energia elèctrica.
2. En l’actualitat l’activitat de transport d’energia elèctrica està assignada a Red Eléctrica de
España (REE).
Article 4t. Base imposable i quota tributària
Per determinar la quantia de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini
públic municipal per part de l’empresa transportista d’energia elèctrica , s’aplicaran les fórmules
següents de càlcul:
a) Base imposable
La base imposable, deduïda de l’estimació de la utilització privativa o aprofitament especial del
domini públic per l’activitat de transport d’energia elèctrica, es calcula:
BI = IMN/ km * KLM
Esssent:
IMN/km = Ingressos mitjos obtinguts per REE per kilòmetre de línia d’alta i mitja tensió. El seu
import per a 2011 és de 36.320 euros.
KLM = nombre de quilòmetres, amb dos decimals, de línies d’alta i mitja tensió aptes per al
transport d’energia elèctrica que ocupen el domini públic municipal.
b) Quota tributària
La quota tributària es determina aplicant el 3% a la base imposable.
Article 5 . Període impositiu i meritació de la taxa
1. El període impositiu coincideix amb l’any natural.
2. El dia 1 de gener de cada exercici es merita la taxa en raó als kilòmetres de línies aptes
(KLM) per al transport d’energia elèctrica i utilitzades per REE, que estiguin operatives en
aqueixa data.
3. Si al llarg de l’exercici es modifiqués el número de KLM, la variació haurà de ser declarada
en el termini d’un mes des de la posada en servei o la retirada d’aquest i surtirà efectes en
l’autoliquidació del semestre immediat següent a la variació, amb el prorrateig de la quota
corresponent.
Article 6. Règim de declaració i d’ingrés
154

L’empresa REE haurà de presentar l’autoliquidació i fer l’ingrés de la meitat de la quota
resultant del que estableix l’apartat b) de l’article 4t en els mesos de gener i juliol.
Article 7. Gestió per delegació
1. Si la gestió, la inspecció i la recaptació de la taxa han estat delegades total o parcialment en la
Diputació de Barcelona, les normes contingudes als articles anteriors seran aplicables a les
actuacions que ha de fer l’Administració delegada.
2. L’Organisme de Gestió Tributària establirà els circuits administratius més adients per
aconseguir la col·laboració de l’empresa REE, en ordre a simplificar el compliment de les
obligacions derivades dels procediments de gestió i recaptació de la taxa.
3. Totes les actuacions de gestió, inspecció i recaptació que dugui a terme l’Organisme de
Gestió Tributària s’ajustaran al que preveu la normativa vigent i la seva Ordenança General de
Gestió, Inspecció i Recaptació, aplicable als processos de gestió dels ingressos locals, la
titularitat dels quals correspon als Municipis de la província de Barcelona que han delegat les
seves facultats en la Diputació.
4. No obstant l’anterior, en els casos en que la gestió hagi estat delegada en la Diputació de
Barcelona, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat
d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions
singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els
deutes tributaris o aprovar l’anul.lació, total o parcial, de les liquidacions respecte de la taxa
aquí regulada, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels
serveis municipals ho facin convenient.
Article 8. Infraccions i sancions
1. La manca d’ingrés del deute tributari que resulta de l’autoliquidació correcta de la taxa dins
els terminis establerts en aquesta ordenança, constitueix infracció tributària tipificada a l’article
191 de la Llei general tributària, que es qualificarà i sancionarà segons disposa l’esmentat
article.
2. La resta d’infraccions tributaries que es puguin cometre en els procediments de gestió,
inspecció i recaptació d’aquesta taxa es tipificaran i sancionaran d’acord amb el que es preveu a
la Llei general tributària i a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos
de dret públic municipals.
155

Disposició addicional primera – Actualització dels paràmetres de l’article 4
1. Les ordenances fiscals dels exercicis futurs podran modificar el valor del paràmetre IMN/km,
de forma justificada en el corresponent informe tècnico-econòmico i referenciada a les dades
publicades oficialment.
Mentre no es modifiqui, en els exercicis posteriors a 2011 continuarà aplicant-se el valor
reflectit a l’apartat a) de l’article 4t.
2. El valor de la longitud de línies operatives en el Municipi (KLM) podrà variar quan per part
de REE es declari i provi la variació o quan l’Ajuntament en tingui coneixement. Els efectes de
la variació seran els establerts a l’article 5.
Disposició addicional segona. Modificació dels preceptes de l’ordenança i de les referències
que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors
Els preceptes d’aquesta Ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de
la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a
preceptes d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment
en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.
Disposició final
La present Ordenança fiscal, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió
celebrada el......... i que ha quedat definitivament aprovada en data...., regirà des del dia 1 de
gener de 2011 i es mantindrà vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança fiscal número T17, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
156

Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Aquesta és una ordenança una mica estranya.
Sr. Aspa, quan aquest matí m’ha demanat si havíem fet el càlcul del que això suposava,
li he dit que hi havia aquell paper que posava uns 40.000 euros. Doncs no és cert, els
40.000 euros és la base imposable i llavors s’ha de fer un 3%. El que ingressaríem
serien aproximadament uns 1.200 euros. La diferència és abismal. Per això quan vostè
ha dit inicialment, he dit que no, perquè aquí si que era un error nostre de quan es va fer
el càlcul. Si a cada municipi ha de pagar aquesta quantia, diguem que la Red Eléctricas
de España, que és la que passa per aquí, no tindria absolutament cap benefici per poder
tirar endavant la seva activitat.
Del que es tracta és de gravar l’ús privatiu per part de la Red Eléctrica de España que
passa pel municipi amb els seus cablejats. Igual com es fa amb altres empreses de
subministrament, aquí es proposa que també se li cobri. Val a dir que la Red Eléctrica
de España, a falta de verificació exacte, té 1.126,27 metres de línia que passa pel
municipi de la Garriga per la banda nord. Aquesta companyia de la Red Eléctrica de
España només té aquests 1.126,27 metres. No és Estabanell. Aquesta ordenança només
afecta a la “Red Eléctrica de España” de transport, que si miren la Garriga Nord – Sud,
passa travessant. Val a dir que si miren el plànol, n’hi ha una que va de Nord a Oest que
suposem que és Samalús, per la banda Est, aleshores n’hi passa una que seria la
distància Nord fins el Sud gairebé de la Garriga, però a nosaltres no ens afecta.
Aquí estem dient de portar aquesta ordenança a aprovació per solidaritat també amb
altres municipis que tenen bastants més metres que nosaltres, doncs com he dit,
nosaltres d’aquesta companyia en tenim pocs i per tant la previsió d’ingrés és baixa.
Amb això passarà una mica com la telefonia mòbil. Recordin que la telefonia mòbil la
Diputació ens va demanar que ho incloguéssim, ho treballéssim, i que ho tinguéssim
aprovat, que aleshores, d’alguna manera, quan això s’aprovés hi hauria un dret adquirit
amb l’empresa que hauria de fer el pagament. En aquest cas és el mateix. La veritat és
que la quantia em pensava que seria més elevada i quan aquesta tarda se m’ha rectificat
157

el número que parlàvem aquest matí, 1.200 euros ajuda però no ajudaria el suficient
com per dir que és una ordenança fantàstica en el terme de la Garriga
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Nosaltres anàvem a votar favorablement la creació d’aquesta ordenança entenent les
dificultats per ingressar les quantitats previstes, perquè són aquestes grans companyies
que no deixen d’estar per sobre del be i del mal com les companyies de telefonia mòbil
que no paguen i que està en contenciós, encara que sembla ser que hi ha ajuntaments
que estan guanyant algun contenciós i que d’alguna manera han de pagar. No obstant, la
realitat és que a data d’avui no es paga, però la realitat també és que pressupost rere
pressupost i any rere any nosaltres comptabilitzem un ingrés per aquest concepte que a
data d’avui no arriba. En aquest cas passarà el mateix, encara que sigui un import petit
possiblement aquestes empreses faran el que fan les telefonies i es negaran a pagar, i la
força haurà de ser anar per contenciós. No obstant, en el cas que no fos així i paguessin
encara que fos una quantitat de 1.200 euros, tal vegada senyora Astorga ens permetria
fer una xocolatada una mica més abundant pels nostre avis i la nostra gent gran.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GIG:
Malgrat la decepció, ens haviem animat una mica amb aquests números però és el què
és, hi votarem a favor.
Intervé el Sr. Rafael Puig portaveu del grup municipal del PPC:
De mica en mica s’omple la pica. Votaré a favor.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Sr interventor, rectifiqui’m si no és així, però val a dir que el deute que te la telefonia
mòbil nosaltres el tenim encara com a deute reconegut per tant, pot ser que ens paguin,
tard, però que ens paguin. No hem anul·lat el reconeixement del deute. És cert que hem
de comptar cada any que aquella quantitat que nosaltres preveiem per telefonia mòbil,
és gairebé segur que no es podia comptar amb ells. De fet aquest any ja podríem
començar a preveure perquè ja hi ha municipis que l’han cobrada, però si que fins ara
eren uns diners que relativament es podia comptar amb ells. En aquest cas segurament,
es preveu que sigui una cosa similar.
158

Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GIG:
Aquest 3% que s’aplica qui el detemina i perquè ha de ser aquest 3%.?
Intervé la Sr. alcaldessa:
El determina l’ordenança i ha de ser bàsicament perquè no es pot aplicar més ja que no
es podria fer un estudi de costos que permetés que aquella empresa pogués acreditar que
ho pot pagar sense desequilibrar el seu propi rendiment. Es podria dir per exemple que
volem que d’aquest valor ens paguin el 50%, el que passa és que està fet l’estudi de
costos perquè es pugui pagar en funció dels metres que hi ha a cada municipi i que
l’estudi de costos de la pròpia empresa sigui viable dur-lo a terme si no, l’empresa es
podria excusar anant al contenciós dient que al·lega que no ho pot pagar perquè ensorra
l’empresa i aleshores ho té guanyat perquè ningú pot imposar una taxa o un impost que
el que faci sigui arruïnar l’empresa.
El Ple de l’Ajuntament, per 15 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, CiU, GiG, PPC i el Sr.
Frederic Moreno, regidor no adscrit), i 2 vots en contra (ERC-AM), dels 17 membres assistents,
essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
23. Acord d’imposició i ordenació de l’ordenança municipal núm. P09, reguladora del
preu públic per la prestació del servei de teleassistència.
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
159

edacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vist l’informe de Secretaria, es proposa al Ple l’adopció del següent
Acord
Primer. Imposar i ordenar l’ordenança municipal núm. P09, reguladora del preu públic per la
160

prestació del servei de teleassistència, amb la redacció que a continuació es recull:
“Article 1. Fonament i naturalesa
1. A l’empara del previst a l’ article 41 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes
Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL), article 12 de la Llei
39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’ Autonomia Personal i Atenció a les
Persones en Situació de Dependència i article 31 de la Llei del Parlament de Catalunya
12/2007, d’11 d’ octubre, de Serveis Socials a Catalunya, aquest Ajuntament estableix el
preu públic per la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària.
2. Aquest servei inclou:
El Servei de Teleassistència Domiciliària que s’ofereix a les persones grans o amb
discapacitats, que viuen soles permanentment o durant gran part del dia, o be que conviuen
amb altres persones que presenten idèntiques característiques d’edat o discapacitat, atenció
en situacions urgents les 24 hores del dia i durant tot l’any mitjançant la utilització de
tecnologies de la comunicació i de la informació, amb el suport dels mitjans personals
necessaris.
Article 2. Concepte
Constitueix l’ objecte del preu públic la prestació del Servei de Teleassistència domiciliària.
Article 3. Obligats al pagament
Estan obligades al pagament les persones que sol·licitin la prestació del servei o aquelles que
resultin beneficiades per la realització de l'activitat assistencial que constitueix l'objecte del
Servei de Teleassistència.
Article 4. Indicadors de referència
De conformitat amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre de Promoció de l’Autonomia Personal i
Atenció a les Persones en Situació de Dependència, el Consell Territorial del Sistema per a
l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), acordà en sessió del 27 de novembre de 2008
(publicat al BOE 17/12/2008), que als efectes de determinar la participació del beneficiari en el
cost dels serveis, l’administració competent fixarà un indicador de referència.
Per a l’ exercici 2011, l’ indicador de referència es fixa en la quantia següent:
Servei de Teleassistència - 20,06 euros/mes
161

En cap cas la participació de la persona beneficiària superarà el 65 per cent de l’indicador de
referència, calculat d’acord amb el que s’estableix en aquest article.
Article 5. Renda, capacitat econòmica i quota màxima
1. La capacitat econòmica personal es determinarà en atenció a la renda de la persona
beneficiària. Els ingressos seran els que es generen amb caràcter regular excloent-hi les
rendes originades per les variacions patrimonials, afegint les pensions i prestacions
exemptes de tributar per l’IRPF, però excloent els ingressos derivats de les prestacions
d’anàloga naturalesa i finalitat.
2. En la determinació de la capacitat econòmica de la persona beneficiària, s’hauran de tenir en
compte, també, les deduccions per fills a càrrec, segons l’ORDRE ASC/432/2007 de 22 de
novembre (publicada al DOGG de 27/11/2007).
3. Els Ens Locals prestadors del servei sol·licitaran a la persona usuària l’autorització per a la
consulta de les dades personals relatives a la seva capacitat econòmica davant l’Agència
Espanyola d’Administració Tributària, Seguretat Social i altres entitats de Previsió Social i
altres fonts d’informació públiques.
4. Pel càlcul de la capacitat econòmica personal es tindran en compte els imports facilitats per
les fonts abans esmentades i, en cas que no sigui possible obtenir dades d’aquestes fonts
d’informació pública, es demanarà a la persona beneficiària que aporti els certificats
d’ingressos pertinents.
5. La quota màxima representa l’import que la persona usuària pot satisfer pels serveis socials
rebuts, d’acord amb la seva capacitat econòmica, i s’obté de la següent manera:
- L’import de la capacitat econòmica de la persona beneficiària es desglossarà per trams
de renda.
- A cada tram de renda se li aplica el tipus que es relaciona en l’escala que s’adjunta.
- La quota màxima és la suma de les quotes parcials obtingudes en cada tram de renda.
- Les persones, la capacitat econòmica de les quals no superi l’import d’una vegada
l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), estaran exemptes de
copagament.
- L’IRSC està fixat pel 2010 en 7.967,73 euros anuals o 663,98 euros mensuals, als
efectes de la present ordenança.
Capacitat Econòmica
desglós per trams (euros mes)
Tipus (%) Quotes Parcials
Quota Màxima
de 0 a 1 IRSC de 0 a 663,98 0% 0,00 0,00
de 1 a 2 IRSC
de 2 a 3 IRSC
de
de
663,98
1.327,96
a
a
1.327,96
1.991,93
30%
40%
de
de
0,00
199,19
a
a
199,19
265,59
entre
entre
0,00 i 199,19
162
199,19 i 464,78
de 3 a 4 IRSC de 1.991,93 a 2.655,91 50% de 265,59 a 331,99 entre 464,78 i 796,77
de 4 a 5 IRSC de 2.655,91 a 3.319,89 60% de 331,99 a 398,39 entre 796,77 i 1.195,16
més de 5 IRSC més de 3.319,89 65% més de 398,39 més de 1.195,16

Si la persona beneficiària dels serveis inclosos en aquesta ordenança és també beneficiària
d’altres serveis socials subjectes a copagament, caldrà considerar la quota a pagar de forma
integral o bé minorar la quota màxima amb l’import del copagament que ja estigui satisfent com
a usuari/a.
Article 6. Preu públic exigible
1. Servei de Teleassistència:
El preu públic és de 8,43 euros/mes, equivalent al 42% de l’indicador de referència, fixat a
l’ article 4 d’ aquesta ordenança.
2. En cap cas l’import a satisfer per la persona usuària podrà superar la quota màxima resultant
d’aplicar l’escala de l’article 5.5 d’ aquesta ordenança.
Article 7. Meritament
La quota per al Servei d’Atenció Domiciliària es meritarà quan s’iniciï la realització de
l’activitat que constitueix l’ objecte de la present ordenança.
Article 8. Règim de declaració i d’ingrés
1. El preu públic per al Servei de Teleassistència es pagarà trimestralment, durant els deu
primers dies del mes natural següent al període de l’inici del servei, llevat dels casos en què
l’usuari/a sigui també beneficiari/a del Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili, cas en el qual es
liquidaran conjuntament, amb caràcter mensual, d’acord amb el previst al punt anterior.
Es procurarà que el pagament del preu públic es realitzi mitjançant domiciliació bancària, que
sol·licitarà l’interessat a les oficines municipals.
2. Les quotes acreditades i no satisfetes s’exigiran per la via de constrenyiment, que comporta el
deure de pagar recàrrecs i també interessos de demora.
Disposició Addicional 1a. Modificació dels preceptes de l'ordenança i de les referències que fa
a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors
Els preceptes d'aquesta ordenança que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la
legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a
preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en
163

què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.
Disposició Addicional 2a. Efectes de la modificació de l’IRSC i l’ indicador de referència
1. Si es modifiqués l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, als efectes de determinar
els trams de renda i la quota màxima prevista a l’article 5.5, s’aplicarà el nou indicador des del
trimestre natural següent a la seva publicació oficial.
2. Cas que procedeixi aplicar una variació en els indicadors de referència previstos a l’article 4,
caldrà tramitar la corresponent modificació de l’ ordenança.
Disposició final
La present ordenança, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el
dia .............. i que ha quedat definitivament aprovada en data ..........., entrarà en vigor el dia 1 de
gener de 2011 i regirà fins la seva modificació o derogació expressa.”
Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança municipal número P09, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Ara s’ha passat una documentació, ho sento perquè és a posteriori, però es la manera
com es fa la gestió per fer aquest copagament. Val a dir que el que s’està intentant és
aplicar allò que dins el marc normatiu permet i que s’ha intentat amb les entitats
164

municipalistes pactar per tal de fer-ho de manera que qui pugui, assumeixi aquest
copagament que en cap cas pot superar el 65% del cost, del que es diu l’indicador de
referència que en cada cas està establert, però que en el cas de la teleassistència per les
subvencions que es reben, per la part que es paga etc., es considera que de l’indicador
de referència que en aquest cas és de 20,06 euros al mes, que el preu públic ha
d’establir-se en un 42%, no arriba ni tan sols al màxim del que es podria establir, i que
aquest 8,43 euros que algunes de les persones haurien de pagar per assumir aquest
copagament d’aquest servei, va lligat a la capacitat econòmica que té cada una de les
persones.
La veritat és que amb la documentació que ara els ha passat el Sr. interventor, queda
més clar com s’aplica, però també és cert que va lligat amb el que és l’indicador de
renda de referència i que és la metodologia pactada per poder-ho fer de manera coherent
amb cada una de les persones en funció dels seus ingressos, el seu patrimoni, i les seves
possibles deduccions que tingui com pot ser si té al seu càrrec fills, persones amb
minusvalua o persones dependents.
La proposta que s’està fent és aquest coopagament. Cada una de les persones que
sol·liciten el servei de teleassistència hauria de documentar, i com que s’ha aprovat
aquell punt de poder accedir a les dades tributàries si la persona ens autoritza ho
utilitzaríem, i el que hauríem de fer és recollir la capacitat econòmica de cada una
d’elles, en aquest cas, actualment 384 usuaris/es i amb aquesta capacitat econòmica
veure quin d’aquests 8,43 euros ha de pagar mensualment la persona que el pagament es
fa trimestral i per tant estem parlant aproximadament d’uns 25 euros trimestrals.
Val a dir que enguany, el 2010, el servei de la teleassistència no es paga i té la previsió
de tenir un cost d’uns 26.000 euros anuals, aproximadament uns 2.200 euros mensuals
perquè hi ha una part que està subvencionada per la Diputació però n’hi ha una altra que
assumeix l’ajuntament de cada un dels aparells que tenen els 384 usuaris garriguencs.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
El que és l’acord de plenari, en l’article 5, on precisament es desglossa el tipus de
percentatge de pagament, hi ha dues columnes a la dreta de quotes parcials i quotes
màximes que no acabem d’entendre, perquè si aquí estem regulant només el què és el
servei de la teleassistècia, aquí no hi ha altres serveis com podria ser l’assistència
domiciliària perquè això sí que es va retirar, no ho entenc massa bé perquè si el que
165

paga més pagarà la totalitat dels 8,43 euros al mes, no em surt com es poden pagar més
de 1.195 euros l’any. Crec que aquest quadre no deu està adequat només al què és la
teleassistència sinó que devia recollir altres serveis que en el seu moment es devien
treure de l’ordenança.
El que li havia comentat a vostè senyora Bulbena en alguna ocasió que hem parlat del
tema de les ordenances, nosaltres varem demanar que els marges de capacitat
econòmica desglossats per trams fossin una mica més amplis perquè així ho havíem vist
en altres poblacions que ja estan aplicant aquesta taxa de la teleassistència. Que no fos
tan restrictiu el fet de què el qui pagui 0 serà perquè cobri entre 0 i 663 euros, perquè si
una persona cobra 663 euros al mes però ha de pagar lloguer, aigua etc., no és que sigui
un sou gaire esplèndid i que probablement una persona que n’estigui cobrant 700, que ja
estaria pagant un percentatge d’aquest servei, tindria també les seves dificultats perquè
quan es cobren aquests salaris sincerament si que ve de 8 o 10 euros al mes o 25 el
trimestre. Nosaltres el que varem demanar en el seu dia va ser que s’augmentessin una
mica aquests trams i demanaríem a l’equip de govern que valori si es pot fer aquest
increment, i si és així, i aquesta ordenança ara no es pogués aprovar d’aquesta manera,
es deixés sobre la taula i s’aprovés en el proper plenari amb aquests marges més amplis.
Intervé el Sr. Jaume Aspa portaveu del grup municipal del GIG:
En principi estem d’acord amb la filosofia que planteja l’ordenança.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
També estic d’acord amb el procediment tenint en compte que es veu la capacitat
econòmica, tractant-se d’un tema d’assistència i com que repeteixo, des d’un punt de
vista social si hi ha alguna necessitat se suposa que des d’assistència social s’atendrà,
em sembla bé.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Si agafen els documents que els han passat, la taula s’entén perfectament. Sento no
haver-los donat abans. L’última i la penúltima pàgina està molt ben explicat com es
calcula la quota a pagar. Els tres exemples que hi ha a mà esquerra són en un cas amb
que l’assistència que li toca pagar, en un segon cas la teleassistència que no li toca
pagar, i en el tercer cas és teleassistència més servei d’atenció domiciliària que aquí no
166

el portem a aprovació, i que li toca pagar un cert valor.
És cert que aquesta taula, tenint en compte que nosaltres la teleassistència el valor
referencial és de 20 euros i per exemple el valor referencial en el servei d’atenció
domiciliària era de 18 euros l’hora, sí que tenia més sentit aquella taula perquè és cert
que potser una persona li pugui tocar per atenció pagar 1.000 o 500 euros al mes perquè
seria la teleassistècia més el servei d’atenció domiciliària. És cert que el quadre és
genèric, però és d’un cens per l’atenció a la persona en general.
Respecte a fer les franges més amples, aquí entraríem amb unes subjectivitats d’uns
valors que han estat consensuats, debatuts, i que s’ha arribat a agafar aquest valor dels
600 i escaig, que és un valor que s’estableix anualment i que es fixa per a tots els
municipis. L’objectiu de fer aquesta ordenança marc és intentar crear un model de
copagament únic a tot el món local que garanteixi que independentment de quin
municipi sigui, apliquin el mateix valor, la mateixa possible bonificació, la mateixa
possible exempció, etc. Per això s’han fet aquestes franges, s’ha agafat aquest valor, per
proposar-ho en el nostre municipi.
Val a dir una cosa i amb això sí que té raó, en el nostre cas la gent pagarà o no pagarà
perquè el barem, l’agregació a aquesta es quan parlem de quanties més elevades per
tant, una persona o pagarà els 8,43 euros al mes, o no pagarà res en funció del volum.
Recordem que no necessariament es compte només l’ingrés. En l’ingrés es fan totes les
possibles reduccions de si es té família al càrrec, etc. Aquí el segon exemple és d’una
persona que cobra una pensió i que la persona amb la qual viu no en cobra per tant, el
que agafen és aquella pensió i la divideixen entre dos. Una persona pot cobrar 1.000
euros, es divideix entre dos i queda amb 500 euros per persona, i si tenen un fill al seu
càrrec o el què sigui, són deduccions. Per tant, no és que només cobrin 600 i escaig
d’euros que és aquest valor, sinó que el que es fa és calcular aquella persona que
demana l’aparell, quin és aquest valor que s’utilitza per després aplicar-lo segons quina
franja.
Hem cregut que era formalment una bona proposta, s’ha d’aprovar i veure com
funciona, però sí que el que és segur és que el que s’ha fet és acordar-ho entre altres
models i gent entesa en la matèria que ha proposat aquest model.
Els aconsello que es mirin això, que sóc conscient que hauria d’haver arribat abans i no
ha arribat.
167

Intervé la Sra. Patrícia Astorga, regidora de Polítiques Socials:
Aquest any el servei de teleassistència a part d’incrementar en persones ha incrementat
molt en el mateix servei per tant, el que havíem pressupostat amb el que ens costarà
aquest any, hem pensat que era la millor manera de fer-ho més just per a tothom i que
tothom pugui seguir rebent aquest servei.
El Ple de l’Ajuntament, per 11 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, PPC i el Sr. Frederic
Moreno, regidor no adscrit), 4 abstencions (CiU), i 2 vots en contra (ERC-AM), dels 17
membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la proposta d’acord.
24. Acord d’aprovació de l’ordenança municipal núm. G18, reguladora de l’estalvi
d’aigua.
El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i
modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament
a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix
que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el
règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.
Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova
redacció dels preceptes afectats.
La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi
de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general
tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa
fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.
Així mateix, la disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova llei general tributària, i
l’article 12 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, possibiliten que les entitats
168

locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i
funcionament propi de cada entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i
mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una ordenança general, redactada
a l’emparament de l’article 106.2 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local.
En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals
obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.
Vistos els informes tecnicoeconòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la llei
reguladora de les hisendes locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la
utilitat derivada de l’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en
cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes
Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats
administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació
estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà,
conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Vist l’informe de Secretaria, es proposa al Ple l’adopció del següent
Acord
Primer. Aprovar inicialment per a l’exercici 2011 i següents, l’ordenança municipal núm. G18,
reguladora de l’estalvi d’aigua, amb la redacció que a continuació es recull:
“Preàmbul
La protecció del medi i la preocupació creixent per assegurar un desenvolupament sostenible, on l’ús racional de
l’aigua n’és una part d’importància indiscutible, han esdevingut objectius primordials de l’acció dels poders públics
en tots els nivells.
En aquest sentit, el Tractat constitutiu de la Unió Europea estableix el principi fonamental que la protecció del medi i
el desenvolupament sostenible són elements definitoris de les polítiques de la Comunitat (art. 6) i, per irradiació i
169

efecte del dret comunitari, també ho ha de ser la política dels estats membres. El Tractat també disposa que aquesta
política ha de contribuir a un ús racional dels recursos naturals i que la Comunitat adoptarà les mesures que afectin
directament o indirectament la disponibilitat d’aquests recursos (art. 174 i 175).
És en aquest àmbit que s’insereix la Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari
d’actuació en la política d’aigües.
D’altra banda, la Constitució Espanyola reconeix el dret de tothom a disposar d’un medi adequat, i l’obligació dels
poders públics i, per tant, també dels ens locals, de defensar-lo (art. 46).
Finalment, la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, atribueix als municipis la potestat de dictar
ordenances en l’àmbit de les seves competències (art. 4.1a), entre les quals s’inclou la protecció del medi (art. 25.2.f).
Així mateix es reconeix aquesta potestat en la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Text refós aprovat pel
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, arts. 8.1 a i 66.3.f).
Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta normativa vetllar per l’estalvi eficient i per
l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és. De fet, malgrat que la majoria de ciutats catalanes tenen sistemes de
proveïment modern, l’experiència demostra que l’augment de l’oferta d’aigua no resol indefinidament aquest
problema. A aquest efecte, es regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes d’estalvi d’aigua en els edificis i
altres construccions per tal de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati, de manera que es contribueixi a fer-ne un
ús racional.
Fer un ús racional de l’aigua equival a estalviar-ne i fa extensiva aquesta accepció als conceptes d’aprofitament,
reaprofitament i reutilització. D’aquesta manera, a cada activitat que requereix consum d’aigua s'hi ha de destinar la
que hi cal, amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’n vol fer. Cal entendre, doncs, aquesta
diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, ben entès que podem trobar usos que no
requereixin emprar-ne d’aquestes característiques (com la destinada a regar parcs i jardins, a netejar interiors,
exteriors i eines de treball, o la pròpia per omplir els dipòsits dels inodors, entre d’altres).
L’objectiu de la protecció i preservació del medi no pot anar contra ell mateix ni en detriment d’altres objectius com
la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, per cap concepte no s’ha de permetre que aquesta aigua no
potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi natural. La demanda
creixent de l’aigua va indissolublement lligada a l’augment del nombre d’habitants, fet que implica la sobreexplotació
dels recursos hídrics, amb el consegüent greuge per al medi. Per això, cal establir una base normativa que permeti l’ús
correcte i l’estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de
l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi.
Totes les mesures d’estalvi d’aigua requereixen una mínima comptabilitat del recurs hídric. Sense conèixer la
170

quantitat d’aigua que introduïm a la xarxa de distribució és imposible valorar l’eficàcia de l’estalvi; per això, hem de
considerar absolutament imprescindible la instal·lació de comptadors a tots els nusos o llocs clau de la distribució.
Sense aquest pas previ resulten superflus tots els altres, perquè, ni que es tracti de mesures de compliment obligatori,
sense una comptabilitat bàsica de l’aigua serem incapaços de comprovar els seus
resultats.
Com és obvi, l’objectiu d’aquesta normativa no pot assolir-se tan sols amb l’aprovació de la present ordenança. Per
complir-la cal un procés en el temps i en l'espai, ja que les dificultats per implantar-la varien entre uns llocs i uns
altres, en funció dels condicionants previs. Per això, als annexos B i C es descriuen i estableixen les prioritats entre
les diverses accions a prendre, jerarquitzades de manera que, sense complir les bàsiques, les més avançades perden
part de l’efectivitat o resulten simplement irrellevants.
Amb la intenció d’integrar l’estalvi d’aigua en una normativa més general, que reculli els objectius característics de
l’edificació sostenible, es proposa traslladar la major part de les regulacions contingudes en aquesta ordenança a les
normes urbanístiques. Per això, tan bon punt com sigui possible, s’incorporaran els articles corresponents a l’estalvi
d’aigua en la propera revisió del Pla d’ordenació urbana, o a la normativa equivalent.
Aquesta ordenança d’estalvi d’aigua considera les diferents formes d’estalvi potencials que els municipis poden
adoptar. No obstant això, cada ajuntament, en funció de les seves característiques, té la possibilitat d’escollir o
adaptar, totalment o en part, les obligacions o recomanacions descrites en aquest document.
Capítol I: Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. OBJECTE
L’objecte d’aquesta ordenança és regular la incorporació i la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua, com també
adequar la qualitat de l’aigua a l’ús que se’n faci en els edificis, altres construccions i activitats, i determinar en quins
casos i circumstàncies serà obligatòria .
Article 2. ÀMBIT D’APLICACIÓ
L’àmbit d’aplicació recau en:
a) Tota mena d'edificacions i construccions noves, incloent-hi les sotmeses a rehabilitació i/o reforma integral, canvi
d’ús de la totalitat o part de l’edifici o construcció (tant si són de titularitat pública com privada). També s’hi inclouen
els edificis independents que formen part d’instal·lacions complexes.
171

) En especial, s’ha de preveure la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua en qualsevol edifici públic de titularitat
municipal que disposi d’instal·lacions destinades al consum d’aigua.
c) A més, en el cas d’edificacions i construccions noves, les determinacions dels articles 8, 9 i 10 d’aquesta ordenança
són d’aplicació als supòsits següents:
Habitatges plurifamiliars
• Els edificis plurifamiliars amb menys de vuit habitatges i amb una zona verda de més de 100 m2 o amb una piscina
que tingui una superfície de làmina d’aigua inferior a trenta metres quadrats (30 m2) han d’incorporar, per a qualsevol
ús posterior, exceptuant el consum humà, un dels dispositius següents:
- un sistema de reutilizació d’aigües grises, o
- un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja, o
- un sistema per a la reutilizació d’aigua sobrant de piscines.
• Els edificis plurifamiliars amb vuit o més habitatges han d’incorporar un sistema de reutilizació d’aigües grises.
A més a més, si tenen una zona verda de més de 300 m2 o piscina amb una superfície de làmina d’aigua inferior a
trenta metres quadrats (30 m2), han d’incorporar un dels dispositius següents:
- un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja, o
- un sistema de reutilizació d’aigua sobrant de piscines.
L’aigua regenerada s’utilitzarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.
Habitatges unifamiliars
• Els habitatges unifamiliars de més de 150 m2 construïts i menys de 100 m2 de zona verda o piscina amb una
superfície de làmina d’aigua inferior a trenta metres quadrats (30 m2) han d’incorporar, per a qualsevol ús posterior,
exceptuant el consum humà, un dels dispositius següents
- un sistema de reutilizació d’aigües grises, o
- un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja, o
- un sistema per a la reutilizació d’aigua sobrant de piscines.
• Els edificis unifamiliars de més de 150 m2 construïts i més de 100 m2 de zona verda o piscina amb una superfície
de làmina d’aigua inferior a trenta metros quadrats (30m2) han d’incorporar, per a qualsevol us posterior, exceptuant
el consum humà, un sistema de reutilizació de aigües grises i un dels dos sistemes següents:
- un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja, o
- un sistema per a la reutilizació d’aigua sobrant de piscines.
Hotels
• Els hotels han d’incorporar sistemes d’aigües grises.
A més, si disposen de zona verda de més de 100 m2 o d’una piscina amb una superfície de làmina d’aigua inferior a
trenta metres quadrats (30 m2), han d’incorporar un dels dispositius següents:
172

- un sistema per a l'aprofitament d’aigua de pluja, o
- un sistema per a la reutilizació d’aigua sobrant de piscines.
L’aigua regenerada s’aprofitarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.
Edificis d’usos diversos
• Els edificis d’usos diferents dels anteriors (oficines, per exemple) que disposin de zona verda de més de 100 m2 han
d’incorporar un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja per al reg.
Capítol II: Sistemes i mesures per estalviar aigua
Article 3. SISTEMES i MESURES D’ESTALVI
Sense caràcter limitador, es disposa dels sistemes i mesures d’estalvi d’aigua següents:
1. Comptadors individuals
2. Reguladors de pressió de l’entrada d’aigua
3. Mecanismes estalviadors
3.1. Reductors de cabal
3.2. Aixetes
3.3. Mecanismes per a cisternes d’urinaris i inodors
3.4. Mecanismes per a processos de neteja
4. Captadors d’aigua de pluja
5. Reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
6. Reutilitzadors d’aigües grises
7. Sistemes d’estalvi en jardins
8. Sistemes d’estalvi en dipòsits de regulació
9. Sistemes d’estalvi en refrigeració
Les característiques tècniques dels mecanismes d’estalvi es defineixen en l’annex D, d’acord amb les noves
tecnologies disponibles.
Article 4. COMPTADORS INDIVIDUALS
Tots els afectats per l’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança, segons han estat definits en el Capítol I Article 2a, han
d’estar obligatòriament dotats de comptadors individuals d’aigua per a cada habitatge o local i ús (piscines i jardins).
En el cas d’instal·lacions d’aigua calenta centralitzada, aquesta instal·lació ha de disposar d’un comptador individual
per a cada habitatge o local.
173

Els afectats per l’àmbit de aplicació definits en el Capítol I Article 2b han de disposar, dins d’un termini de tres anys,
de comptadors individuals d’aigua per a cada edifici o local i ús (en el cas de piscines i jardins). En el cas
d’instal·lacions d’aigua calenta centralitzada, aquesta instal·lació ha d’incloure, dins d’un termini de sis anys, un
comptador individual per a cada edifici.
Article 5. REGULADORS DE PRESSIÓ
Per evitar una sobrepressió, en cada alçada o nivell topogràfic d’entrada de l’aigua a cada habitatge s’ha d’instal·lar
un regulador de pressió.
Els afectats per l’àmbit de aplicació definits en el Capítol I Article 2b han d’instal·lar reguladors de pressió en un
termini de tres anys.
Article 6. MECANISMES ESTALVIADORS
6.1. MECANISMES PER A AIXETES i DUTXES
S’han d’instal·lar mecanismes que permetin regular el cabal d’aigua, airejadors, economitzadors o semblants o bé
mecanismes reductors de cabal.
6.2. AIXETES
Les aixetes d’utilització pública han de disposar de temporitzadors o de qualsevol altre mecanisme similar de
tancament automàtic que limiti el consum d’aigua.
6.3. MECANISMES PER A CISTERNES D’INODORS i URINARIS
Les cisternes d’inodors i urinaris han de disposar d’un mecanisme que dosifiqui el consum d’aigua limitant-ne les
descàrregues.
En les cisternes dels inodors d’edificis d'ús públic ja equipats amb aquests mecanismes s’ha de col·locar un rètol que
informi que les cisternes disposen d’un mecanisme que permet parar la descàrrega o d’un sistema de doble
descàrrega.
6.4 MECANISMES PER A PROCESSOS DE NETEJA
174

Els processos industrials de neteja, com ara bugaderies, rentacotxes, etc., han d’utilitzar mecanismes d’estalvi,
recuperació i reciclatge de l’aigua. Únicament es pot ometre aquesta obligació quan un informe tècnic justifiqui la
impossibilitat d’aquesta recuperació. Els afectats per l’àmbit d’aplicació definit en el Capítol I Article 2b han
d’adaptar les seves instal·lacions en el termini de tres anys o justificar tècnicament la impossibilitat de fer-ho.
Article 7. APROFITAMENT D’AIGUA DE PLUJA
Els edificis situats dins l’àmbit d’aplicació de l’ordenança han d’emmagatzemar les aigües pluvials recollides a les
cobertes en un dipòsit que s’utilitzarà per proveir la xarxa de reg, si n’hi ha, i els dipòsits dels inodors, complementant
la xarxa d’aigües grises. En particular, s’han de recollir les aigües pluvials de teulades i terrasses del mateix edifici i
d’altres superfícies impermeables no transitades per vehicles ni per persones.
a) Usos aplicables de l’aigua
L’aigua de pluja es pot utilitzar per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i d’exteriors, cisternes d’inodors i
qualsevol altre ús adient a les seves característiques.
b) El disseny i el dimensionat de les instal·lacions són els que preveu l’annex tècnic E.
Article 8. REUTILIZACIÓ DE L’AIGUA SOBRANT DE PISCINES
a) A més de les noves piscines objecte de l’Article 2, a les piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin
una superfície de làmina d’aigua superior a trenta metres quadrats (30 m2), l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant
una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzemament i l’ús posterior en les millors condicions fitosanitàries sense
tractament químic.
b) Usos aplicables de l’aigua sobrant de piscines
L’aigua sobrant de piscines, prèviament filtrada, es pot utilitzar per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà. Es
farà servir, preferentment, per omplir les cisternes dels inodors, per a la qual cosa no cal que sigui desclorada.
c) El disseny i el dimensionat de les instal·lacions són els previstos en l’annex tècnic F.
Article 9. REUTILIZACIÓ D’AIGÜES GRISES
a) Els edificis compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança han de disposar d’un sistema de reutilització
d’aigües grises. La resta d’edificacions que ja en tinguin o en vulguin instal·lar han de complir la normativa d’aquest
article en allò que es refereix a la seguretat de les instal·lacions.
b) Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu d’omplir les
cisternes dels inodors. Es prohibeix la captació d’aigua per aquest sistema de llocs diferents dels especificats en
aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol
tipus d’aigua que pugui contenir greix, oli, detergent, productes químics contaminants, o
175

un elevat nombre d’agents infecciosos i /o restes fecals.
c) El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora fisicoquímica i/o biològica que en
garanteixi la depuració d’acord amb els valors establerts en l’annex G.
d) Es prohibeix la reutilització d’aigües grises de tots els centres en què, a causa de les seves característiques, les
aigües grises generades puguin contenir agents que requereixin un tractament específic (centres hospitalaris, centres
sanitaris, llars i residències de jubilats, etc.).
e) Totes les instal·lacions industrials destinades a rentar vehicles han de tenir un sistema de reutilització d’aigua.
f) El disseny i el dimensionat de les instal·lacions són els previstos en l’annex H.
Article 10. ESTALVI EN ZONES VERDES
a) Disseny bàsic de las zones verdes
El disseny bàsic de las zones verdes seguirà les pautes de xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua següents:
• Respectar l’estructura natural del terreny.
• Reduir la superfície ocupada per las zones de consum elevat d’aigua, com la gespa, en favor de les formacions
menys exigents. Normalment aquesta elecció requereix disminuir la superfície dedicada a la gespa i augmentar la
d’arbres, arbusts o plantes d’entapissar.
• Seleccionar espècies amb requeriments d’aigua modestos o que, senzillament, no necessiten reg una vegada han
arrelat bé.
• Incorporar recobriments de sòl que redueixen les pèrdues d’aigua per evaporació, i que, alhora, produeixen
agradables efectes estètics. Es tracta de cobrir algunes superfícies del jardí amb materials com ara pedra, grava,
escorça d’arbres, etc.
• Crear zones d’ombra, que redueixen el poder dessecant del sol.
• Utilitzar sistemes de reg eficient i distribuir les plantes en grups amb necessitats de reg similars.
L’annex I inclou una llista d’espècies recomanades.
En superfícies de més de 1.000 m2 la gespa ocuparà com a màxim del 15% de la superfície.
b) Dotació d’aigua
D'acord amb el disseny bàsic de les zones verdes establert en l'apartat a, la utilització d’aigua potable per al reg de
jardins es limitarà a un màxim de 1.600 m3/ha/any.
c) Sistema de reg
1. El sistema de reg s’ha d’adequar a la vegetació. S’utilitzaran aquells que minimitzen el consum d’aigua com la
microirrigació, el reg per degoteig, una xarxa d’aspersors regulats per programador horari o detectors d’humitat per
controlar la freqüència del reg, sobretot els dies de pluja. Tant com sigui possible, s’ha de regar amb aigua procedent
dels captadors d’aigua de pluja o dels sobreexidors de piscines, convenientment desclorada.
2. El disseny de les noves zones verdes públiques o privades de superfície igual o superior a 400 m2 ha de considerar
la possibilitat d’usar aigües pluvials i/o regenerades més que no pas aigua potable, i redactar un programa anual de
manteniment que, en tot cas, inclourà sistemes per a l’estalvi d’aigua consistents en:
176

a. Comptador d’aigua específic per a la zona de reg.
b. Programadors de reg ajustats a les necessitats hídriques concretes de la plantació.
c. Sensors de pluja, d’humitat del sòl i/o de vent, en el cas que aquests factors puguin modificar les necessitats de reg.
d. Detectors de fuites.
e. Aspersors de curt abast a les zones de gespa.
f. Reg per degoteig a les zones arbustives i arbrades.
g. Sistemes de prevenció d’escolament.
d) La qualitat de les aigües regenerades ha de garantir el compliment dels valors establerts en l’annex G.
e) Disposaran de sistemes de control i alarma de fuites les canonades de les instal·lacions
de gran consum1, les superfícies ajardinades de més de 1.000 m2 o les que utilitzen aigües regenerades pel reg.
Article 11. DIPÒSITS DE REGULACIÓ
En el cas d’edificis amb dipòsits de regulació i bombeig, les dimensions d’aquests dipòsits han de ser les mínimes
necessàries per a un funcionament correcte. En tots els casos, aquests dipòsits han de tenir un comptador d’aigua
d’entrada, han de superar revisions quinquennals i disposar d’un certificat d’estanqueïtat.
Article 12. REFRIGERACIÓ
Els edificis d’ús públic de nova construcció han de disposar d’un sistema de refrigeració de circuit tancat d’aigua.
Per aquest ús, s’estudiarà la possibilitat d’emprar fonts alternatives de proveïment.
Article 13. IMPACTE VISUAL
1. En els sistemes de proveïment d’aigua regulats en aquesta ordenança s’han d’aplicar les normes urbanístiques
destinades a evitar la desfiguració de la perspectiva del paisatge o perjudicis en l’harmonia paisatgística o
arquitectònica i també els contraris a la preservació i protecció d’edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos en els
corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.
2. L’òrgan municipal competent ha de verificar l’adequació de les instal·lacions a les normes urbanístiques i valorar-
ne la integració arquitectònica, tant com els possibles beneficis i perjudicis ambientals.
3. En les edificacions noves i en les addicions a les ja existents, seran d’aplicació els sistemes d’estalvi d’aigua
objecte d’aquesta ordenança, les determinacions contingudes en les normes de planejament vigents sobre elements
tècnics de les instal·lacions i la seva implantació per damunt de l’alçat regulador de l’edifici.
4. Si, per motius tècnics, el dipòsit no està soterrat, tindrà consideració d’instal·lació de serveis i haurà d’incorporar
sistemes que evitin l’impacte visual i estètic.
177

5. Juntament amb aquestes determinacions, totes les actuacions en els edificis on s’instal·li un sistema d’estalvi
d’aigua han de preveure les mesures necessàries per integrar-lo adequadament i amagar el conjunt de captadors i
altres equips complementaris de la millor manera possible, a fi d’evitar un impacte visual indesitjable.
Article 14. SENYALITZACIÓ
El disseny de les instal·lacions d’aprofitament d’aigua de pluja, de reutilizació de l’aigua sobrant d’aigües grises ha de
garantir que aquestes instal·lacions no es confonen amb les d’aigua potable, i, així mateix, han d’assegurar la
impossibilitat de contaminar el proveïment.
Per això, aquestes instal·lacions han de ser independents de la xarxa de proveïment d’aigua potable i estar
senyalitzades tant en els punts de proveïment com en els dipòsits d'emmagatzematge o tractament –concretament,
d’acord amb el Reial decret 485/1997, del 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de
seguretat i salut en el treball (BOE núm. 97 de 23 d’abril).
Aquesta senyalització consisteix en un pictograma amb una aixeta negra sobre fons blanc, vores i banda (transversal
descendent d’esquerra a dreta travessant el pictograma a 45º respecte a l'horitzontal) vermelles (el vermell ha de
cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal). Aquest rètol ha d’estar en llocs fàcilment visibles en tots els
casos. A més, totes les canonades d’aquestes instal·lacions han de ser fàcilment diferenciables de la resta i, per això,
han de ser específiques per a l’aigua no potable i estar senyalitzades de
manera diferenciada2.
2 Hi ha una norma espanyola (UNE 1063; 2000) i una recomanació (ISO / R 508), però no permeten diferenciar
l’aigua potable de l’aigua no potable.
També hi ha una norma francesa (NF X 08-100) de senyalització
Capítol III: Utilització i Manteniment
Article 15. UTILITZACIÓ I MANTENIMENT
a) Els usuaris de l’immoble o activitat dotats de sistemes d’estalvi d’aigua estan obligats a fer-ne un ús efectiu, amb
prohibició de tota manipulació per inutilitzar-los totalment o parcialment i/o eliminar-los.
b) Revisió i comprovació dels comptadors d’aigua. Considerant la importància dels comptadors per a l’estalvi
d’aigua, les empreses proveïdores estan obligades a fer-ne una revisió i comprovació, sota la seva responsabilitat,
amb una freqüència inferior a deu anys.
c) El propietari o llogater de l'edifici, construcció i/o instal·lació dotat d’aquests sistemes d’estalvi d’aigua està obligat
a fer-ne les operacions de manteniment i les reparacions, d’acord amb les indicacions del fabricant, necessàries per
178

mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficàcia i eficiència.
d) En especial, en els sistemes de reutilització d’aigües, cal fer neteges periòdiques, que consistiran, pel cap baix, en
la neteja de filtres un mínim de dues vegades l’any i llur reposició quan se n’esgoti la vida útil. A més a més, la
neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua també s’ha de fer, com a mínim, una vegada l’any. No obstant això,
se seguiran les indicacions recomanades pel fabricant dels equips o del responsable de mantenir-los, sempre que
aquests límits siguin superiors als mínims abans indicats.
e) Excepte en les instal·lacions corresponents a habitatges unifamiliars, totes les instal·lacions d’aigües grises han de
disposar d’un contracte de manteniment que contempli la revisió del sistema de depuració amb una freqüència
mínima de dues vegades l’any.
f) En els habitatges de nova construcció, mentre no estigui constituïda la comunitat de veïns el promotor resta obligat
a subscriure el contracte de manteniment abans esmentat, que haurà de tenir una durada mínima de dos anys.
L’incompliment d’aquesta obligació serà causa de denegació de les llicències que es sol·licitin, i de manera especial
de la llicència de primera ocupació
Article 16. OBLIGACIONS DEL TITULAR
a) En cas de venda o arrendament de l’edifici o construcció, el propietari de l’immoble ha de tenir al corrent la revisió
de les instal·lacions del sistema d’aprofitament de les aigües pluvials, mitjançant el document pertinent expedit per
l’industrial autoritzat, i facilitar a l’adquirent o llogater una còpia del document de descripció dels sistemes d’estalvi
d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.
b) En el moment de presentar la corresponent llicència d’obres de nova construcció o rehabilitació, el titular de
l’immoble hi ha d’adjuntar, conjuntament o separadament, un projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions
i els càlculs, que justifiquin el compliment d’aquesta ordenança.
c) L’atorgament de la llicència i l’autorització de les instal·lacions, un cop executades les obres, requereix la
presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades
s’ajusten al projecte i que funcionen.
Article 17. INSPECCIÓ i CONTROL
a) Inspecció
1. Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei d’aquest Ajuntament que tingui encomanat l’exercici de
funcions d’inspecció, d’acord amb el que disposa la legislació urbanística.
2. En exercici d’aquesta activitat, el personal municipal pot fer totes les inspeccions que consideri necessàries en les
instal·lacions de l’edifici o activitat, amb vista a comprovar l’acompliment de les previsions d’aquesta ordenança; els
fets que constati tindran valor probatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu
comú.
179

3. Una vegada comprovada l’existència d’anomalies en les instal·lacions o en el seu manteniment, l’òrgan municipal
corresponent practicarà els requeriments que pertoqui i dictarà les ordres d’execució que corresponguin per assegurar
el compliment d’aquesta ordenança, que podran anar acompanyades d’altres mesures per assegurar la protecció de la
legalitat urbanística.
4. Per assegurar el compliment dels requeriments i les ordres d’execució cursades, l’Ajuntament pot imposar multes
coercitives reiterades, que seran independents de les sancions que puguin imposar-se amb aquest caràcter i
compatibles amb aquestes, de conformitat amb la legislació en matèria de procediment administratiu comú. L’import
d’aquestes sancions pot arribar fins a 3.000 euros.
b) Control
1. Els serveis tècnics municipals poden controlar, en qualsevol moment, la correcta preinstal·lació, instal·lació i bon
funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que estimin
convenients.
2. A aquest efecte, en les inspeccions que realitzin poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que
considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.
3. Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s’ajusta a aquesta ordenança, l’òrgan municipal
competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si cal, resoldrà la restauració de la realitat física
alterada que correspongui per assegurar-ne el compliment.
4. L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives per assegurar el compliment dels requeriments de
control i les resolucions cursades.
5. L’àmbit de gestió municipal encarregat del compliment d’aquesta ordenança registrarà els sistemes d’aigües grises
instal·lats al municipi i en farà el seguiment i control. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de
l’esquema tècnic, dades de l’instal·lador, i dades del titular, propietari o responsable.
Article 18. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari mitjançant el lliurament
d’instruccions protocol·litzades sobre la utilitat, el funcionament i el manteniment de les instal·lacions dels sistemes
d’estalvi d’aigua.
2. El promotor i/o venedor en cas de successives compravendes és responsable d’informar el comprador de
l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari és responsable d’informar els usuaris en cas que
l’edifici o construcció sigui destinat a lloguer.
3. Els instal·ladors autoritzats de sistemes d’estalvi d’aigua també han d’informar mitjançant instruccions
protocol·litzades sobre la utilitat, funcionament i manteniment de les instal·lacions.
Article 19. MESURES DE PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ
180

1. Les obres i usos que incompleixin els preceptes d’aquesta ordenança donaran lloc a que l'alcalde o regidor delegat
dicti les mesures necessàries per restablir la legalitat infringida o la realitat física alterada, d’acord amb els
procediments de protecció de la legalitat previstos tant en la legislació urbanística com en la legislació en matèria
d’habitatge i medi ambient.
2. Sens perjudici del que s’ha exposat a l’apartat anterior, l’incompliment de les previsions d’aquesta ordenança pot
implicar també la caducitat o retirada de la llicència o permís municipal d’edificació o d’activitat, així com la
suspensió de les obres i dels usos corresponents.
Capítol IV: Infraccions i sancions
Article 20. INFRACCIONS
Són infraccions al règim establert en aquesta ordenança les previstes en la legislació general sobre habitatge i medi
ambient i, en particular, les següents:
a) Constitueixen infracció molt greu:
1. No instal·lar o, si n’hi ha, no utilitzar els sistemes d’estalvi d’aigua quan sigui obligatori i d’acord amb el que
preveu aquesta ordenança.
2. No senyalitzar la potabilitat de les aigües en les instal·lacions pertinents (article 14 de l’ordenança).
b) Constitueixen infraccions greus:
1. La instal·lació incompleta o insuficient dels sistemes d’estalvi d’aigua que corresponen, atenent les característiques
de l’edificació i les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.
2. La senyalització insuficient de la potabilitat de les aigües en les instal·lacions pertinents (article 14 de l’ordenança),
quan això pugui permetre la mescla d’aigua potable i no potable.
3. La realització d’obres, la manipulació de les instal·lacions o la manca de manteniment que comporti la disminució
superior al 50 % de l’efectivitat de les instal·lacions.
4. La no informació degudament protocol·litzada per part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua
instal·lats a l’edifici o construcció.
5. L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució dictats per assegurar el compliment d’aquesta ordenança.
6. L’impediment de l'accés a l’interior dels edificis i/o instal·lacions als agents i inspectors municipals, en exercici de
les seves funcions, habilitats a tal efecte, o la negativa a presentar als agents i inspectors la informació que puguin
sol·licitar en exercici de les seves funcions.
c) Constitueixen infraccions lleus:
Qualsevol altre incompliment de la present ordenança no definit com a infracció greu o molt greu.
Article 21. SANCIONS
181

Les sancions que corresponen per la comissió d’infraccions al règim d’aquesta ordenança són les següents :
a) Per infraccions lleus, multa fins a (*) €
b) Per infraccions greus, multa fins a (*) €
c) Per infraccions molt greus, multa fins a (*) €
Nota (*): S’ha d’adaptar l’import de les sancions a la població de cada municipi,
segons regula la Llei 24/91 de l’habitatge. Els Imports màxims (infraccions molt greus),
són els següents:
- Municipis ≤ 10.000 habitants → 601,01 euros
- Municipis ≤ 50.000 habitants → 3.005,06 euros
- Municipis ≤ 100.000 habitants → 6.010,12 euros
- Municipis ≤ 500.000 habitants → 30.050,61 euros
- Municipis > 5000.000 habitants → 60.101,21 euros
Pel que fa als imports corresponents a infraccions greus i lleus, tot deixant de banda la proporcionalitat, es podrien
fixar lliurement.
Article 22. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les
sancions són els que s’estableixen en la legislació sobre habitatge de Catalunya. (Arts. 61, 62 i 78 de la Llei 24/91, de
l’habitatge)
Disposicions transitòria, derogatòria i final
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
A les actuacions afectades per aquesta ordenança, respecte a les quals s’hagi demanat llicència d’obres o d’ús
(ambiental o permís ambiental) i que es trobin en tramitació abans de l’entrada en vigor de la present ordenança, els
serà d’aplicació el règim jurídic vigent en el moment d’incoar l’expedient de legalització.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades totes les disposicions municipals que s’oposin a aquesta ordenança, la contradiguin o hi resultin
incompatibles.
182

DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta ordenança entrarà en vigor ....3 d’haver estat publicada al BOP i regirà de manera indefinida fins que serà
derogada o modificada.
3 Davant la disparitat de criteris doctrinals sobre el significat dels arts. 70.2 i 65.2 de la LBRL, aquest apartat es
deixa en blanc perquè cada Ajuntament disposi allò que consideri pertinent sobre l’entrada en vigor d’aquesta
ordenança. Els que considerin que l’art. 70.2 LBRL estableix una vacatio legis de 15 dies al marge de qualsevol
altre requisit, ho han de fer constar així. Els que considerin que el termini de 15 dies és previ o independent de la
publicació de l’ordenança, poden fins i tot disposar que entri en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el
BOP.
Annex A: Definicions
A l’efecte d’aquesta ordenança, cal entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tot mecanisme o instal·lació que té per objecte una reducció del consum d’aigua.
Sistemes de captació d’aigües pluvials: Tot mecanisme o instal·lació que té per objecte la recollida i
emmagatzematge de l’aigua de pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de piscines: Tot mecanisme o instal·lació que té per objecte la captació i emmagatzematge
de l’aigua procedent dels sistemes de renovació d’aigua de piscines.
Airejadors: Economitzadors per a aixetes i dutxes que redueixen el cabal introduint aire en el flux d’aigua.
Reductors de cabal: Limitadors de cabal que permeten reduir el volum d’aigua subministrat a aixetes i dutxes.
Sistemes d’aigües grises: Tot mecanisme o instal·lació que té per objecte la captació i el condicionament d’aigües ja
utilitzades, a excepció de les que continguin greixos o restes fecals, per omplir les cisternes dels inodors i altres usos
no potables.
Annex B: Jerarquització d'accions per implantar una utilització eficient de l'aigua en municipis
183

A continuació es detallen les quatre primeres accions de la taula anterior, desenvolupades
en tres fases i per a tots els municipis, sense tenir en compte la grandària:
Annex C: Descripció d’accions per implantar una utilització eficient de l’aigua en municipis
TARIFACIÓ
L’Ajuntament o l’empresa responsable de l’abastament d’aigua hauria d’establir unes tarifes
184

progressives que, al mateix temps que protegeixen un nivell bàsic de consum atenent al
nombre d’usuaris en l’habitatge, amb un llindar bàsic entre uns 110 i 130 litres per persona i
dia, sancionin el consum excessiu i premiïn l’estalvi. Per sobre d’aquest nivell s’hauria de
fixar un cost que sancionés la no eficiència i el consum.
Hi ha sistemes de tarifes temporals o estacionals que tenen l’avantatge principal de reduir la
demanda tot incrementant els preus durant els períodes estiuencs o de sequera, amb la qual
cosa contribueixen a recórrer a la construcció de noves obres o a la restricció en la prestació
de serveis amb el cost econòmic, ambiental i d’imatge que això comporta.
COMPTADORS
La col·locació de comptadors nous i el control continuat del consum, i no tan sols conèixer el
consum d’un periode passat, milloraria la informació sobre el funcionament del sistema tant
al subministrador com a l’abonat.
A més a més, es reduirien les minves en el rendiment hidràulic causades per l’escassa
sensibilitat i seguretat dels comptadors antics.
INVERSIÓ EN LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ
La inversió en el manteniment i renovació de les xarxes de distribució és primordial. S’hauria
d’aconseguir una ràtio d’eficiència de l’ordre del 85%.
COMPRES PÚBLIQUES EXEMPLARS
L’administració hauria d’actuar com a exemple per a la resta de la societat.
La mateixa administració hauria de tenir en consideració tots els criteris mediambientals en
els processos d’adjudicació de contractes i en particular en l’ús eficient de l’aigua.
En els seus edificis emblemàtics (casa de la vila, etc.) o importants per si mateixos (centres
educatius) la instal·lació de tecnologia eficient hauria de ser una prioritat.
CAMPANYES EDUCATIVES
S’hauria de destinar un 1% del pressupost municipal en matèria d’aigua o de la companyia
subministradora d’aigua a campanyes de foment d’un ús més racional de l’aigua. Aquests
recursos es destinarien a campanyes educatives permanents d’informació a la població sobre els
beneficis ambientals, socials i individuals d’instal·lar tecnologies eficients en l’ús de
185

l’aigua i el desenvolupament d’hàbits d’estalvi i altres mesures que permetin agilitar la
difusió de les tecnologies d’estalvi entre els diferents usuaris, com també a campanyes de
sensibilització dirigides a millorar la qualitat de l’abocament.
També, per aconseguir un major impacte d’aquestes campanyes educatives, s’hi haurien
d’involucrar els diferents sectors professionals de la gestió de l‘aigua en el municipi.
Annex D: Característiques tècniques i descripció dels mecanismes estalviadors d’acord amb les millors
tecnologies disponibles (article 3)
I. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS MECANISMES ESTALVIADORS
I.1. Comptadors individuals
S’establirà com a màxim una distància de 15 metres entre els escalfadors d’aigua individuals i les aixetes.
I.2. Reguladors de pressió
Per garantir la pressió adequada a cada altura o nivell topogràfic d’entrada de l’aigua als edificis i construccions,
s’instal·larà un regulador de pressió que permeti la sortida d’aigua potable amb una pressió màxima de dos
quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) durant tots els mesos de l’any a cada habitatge o en els pisos
més alts dels edificis amb diverses plantes.
I.3. Mecanismes estalviadors
I.3.1. Mecanismes per a aixetes i dutxes
S’han d’instal·lar mecanismes que permetin regular el cabal d’aigua, airejadors, economitzadors d’aigua o similars o
bé mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de 2,5 kg/cm2 tinguin un cabal màxim de vuit
litres minut (8 l/min) en el cas de les aixetes, i de deu litres minut (10 l/min) les dutxes.
Les aixetes d’ús públic, a més de mecanismes reductors de cabal, han de disposar de temporitzadors o de qualsevol
altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua i limiti les descàrregues a un màxim
de mig litre (0,5 l).
I.3.2. Mecanismes per a cisternes d’inodors i urinaris
Les cisternes dels inodors d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxim de sis litres (6 l)
186

i han de permetre aturar la descàrrega o disposar d’un doble sistema de descàrrega (6 litres: descàrrega completa, 3
litres: descàrrega parcial).
Els inodors dels edificis de nova construcció d’ús públic han de disposar d’un sistema dedescàrrega pressuritzada.
Abans d’instal·lar aquests aparells s’ha de fer un estudi de pressió a la xarxa. Cada aparell ha de disposar d’una clau
unitària de tall.
En els edificis de nova construcció d’ús públic s’instal·laran urinaris equipats de fluxors als urinaris d’homes. El
sistema de descàrrega s’activarà individualment a cada urinari. És prohibit de netejar conjuntament els urinaris, així
com la neteja automàtica periòdica.
I.4. Mecanismes per a processos de neteja
A les cuines col·lectives de tipus industrial, a les perruqueries i en general a les instal·lacions que utilitzen processos
de rentat s’han d’instal·lar aixetes tipus pistola, amb aturada automàtica quan no es fan servir. Quan aquestes aixetes
estan fixades sobre un suport permanent, s’hi ha d’instal·lar polsadors de peu.
II. DESCRIPCIÓ DELS MECANISMES ESTALVIADORS
II.1. Aixetes
II.1.1. Aixeta monocomandament
La instal·lació d’aixetes monocomandament en usos de tipus domèstic i residencial s’ha generalitzat gràcies a la
facilitat del seu ús. A més, des del punt de vista de l’eficiència, presenten importants avantatges davant les
tradicionals amb controls separats d’aigua calenta i freda (bicomandament).
El sistema que utilitzen els monocomandaments es basa en una sèrie de peces de material ceràmic amb un espai
mínim entre elles que assegura la pràctica desaparició de fuites idegoteig.
La comoditat d’ús –un mateix control permet regular cabal i temperatura– redueix la pèrdua d’aigua durant
operacions com la d'ajustar la temperatura.
Davant d’aquests avantatges, les aixetes monocomandament plantegen alguns inconvenients:
• Quan s’obre una aixeta monocomandament, l’usuari acostuma a accionar-la fins al màxim, i això fa que subministri
el màxim cabal possible, que no és gairebé mai totalment necessari.
• La palanca del monocomandament sovint es deixa en un punt intermedi entre els extrems d’aigua freda i calenta, de
manera que, quan s’obre, sovint s’utilitza aigua mesclada sense necessitat.
Per evitar aquestes situacions o posar-hi remei quan sigui possible, s’han desenvolupat diferents mecanismes.
Obertura en fred
Mitjançant aquest sistema, la palanca del monocomandament se situa per defecte en la posició que dóna només aigua
187

freda. Per tant, s’ha de fer un desplaçament conscient cap a l’esquerra en el cas de voler aigua calenta.
Regulador de cabal
La funció d’aquests mecanismes és, simplement, de limitar internament el pas d’aigua, de manera que, en obrir del tot
el monocomandament, no disposem del cabal màxim.
Hi ha diferents sistemes que persegueixen el mateix fi:
• Limitar el cabal al tub mateix, reduint la secció per la qual passa l’aigua (regulació mitjançant un cargol situat a
l’exterior de l’aixeta).
• Discs eficients o ecodiscs (disc amb dents a la part interior i amb diferents tipus de marques situades en la part
superior del monocomandament. La seva missió és reduir el recorregut de la palanca).
Obertura en dues fases
L’obertura es produeix en dues fases amb un límit a mig recorregut de la palanca del monocomandament. Aquest se
sitúa en una posició que proporciona un cabal suficient per als usos habituals (entre 6 i 8 litres/minut). Si es vol un
cabal més elevat, s’hi ha d’aplicar una lleugera pressió en sentit ascendent.
L’obertura en dues fases permet reduir el consum de les aixetes monocomandament en més d’un 50%, i disposar d’un
gran cabal en el cas que es vulgui obtenir un elevat volum d’aigua en un temps reduït (per omplir recipients, per
exemple).
II.1.2. Aixeta termostàtica
Aquest tipus d’aixetes, generalment adaptades a aixetes de dutxa i bany-dutxa, disposen d’un selector de temperatura
amb una escala graduada que permet triar la temperatura desitjada per a l’aigua. Hi ha diferents sistemes en funció del
tipus de tecnologia utilitzada, però tots es basen en l’ús de materials termosensibles que es contreuen o expandeixen
en funció de la temperatura. S’ha constatat un estalvi de fins el 16% d’aigua respecte dels monocomandaments (de
fet, més eficients que les aixetes bicomandament de ruleta).
II.1.3. Aixeta amb temporitzador
Les aixetes temporitzades són les que s’accionen prement un botó i que deixen sortir l’aigua durant un temps
determinat, transcorregut el qual es tanquen automàticament. En general, aquestes aixetes són utilitzades en casos de
risc que l’aixeta continuï oberta sense aprofitament (l’usuari s’oblida de tancar l’aixeta i deixa córrer l’aigua en la fase
d’ensabonament a la dutxa, etc.). En edificis públics, la reducció en el consum s’estima
entre un 30 i un 40%.
II.1.4. Aixeta electrònica
Dins de les opcions d’aixetes de tancament automàtic, les electròniques són les que ofereixen les màximes prestacions
188

des del punt de vista de la higiene i l’estalvi d’aigua.L’obertura s’activa quan es col·loquen les mans sota el tub de
sortida d’aigua. Mentre l’usuari té les mans en posició de demanda d’aigua, el flux és constant, però s’atura
immediatament en el moment de retirar-les.
II.1.5. Aixeta: adaptacions d’aixetes ja existents
Es poden millorar les aixetes existents amb opcions senzilles i econòmiques:
Airejador perlitzador
És un dispositiu que mescla aire amb l’aigua, fins i tot quan hi ha baixa pressió, de manera que les gotes d’aigua
surten en forma de perles. Substitueixen els filtres habituals de les aixetes i, malgrat que redueixen el consum, l’usuari
no té la sensació de rebre menys aigua. Els airejadors perlitzadors permeten estalviar aproximadament
un 40% d’aigua i energia en les aixetes tradicionals.
Limitador de cabal
Els limitadors de cabal redueixen la quantitat total d’aigua que surt de l’aixeta. Pel seu disseny, funcionen
correctament a pressions de servei habituals (entre 1 i 3 bar), però no garanteixen el manteniment d’unes òptimes
condicions de servei a pressions baixes. Són molt fàcils de col·locar i es comercialitzen amb acabats en rosques de
diferents mides, per poder-les acoblar a diferents aixetes. Tenen un estalvi comprovat d’entre un 40% i un 60%,
depenent de la pressió de la xarxa.
II.2. Ruixadors de dutxa
L’estalvi d’aigua de les dutxes eficients s’aconsegueix per diferents mecanismes, que es poden combinar entre ells en
funció del model triat.
• Reducció del cabal a 10 litres per minut (a 3 bar de pressió). Aquest cabal garanteix un servei adequat i s’allunya
dels 20 litres que, amb aquesta pressió, ofereixen molts capçals de dutxa tradicionals.
• Mescla d’aire amb aigua de manera que el raig proporciona la mateixa sensació de mullena consumint
aproximadament la meitat d’aigua.
• La concentració del raig de sortida aconsegueix en les dutxes eficients un estalvi considerable sense reduir la
quantitat d’aigua útil per unitat de superfície.
II.3. Inodors
II.3.1. Descàrrega per gravetat
El sistema de descàrrega per gravetat neteja l’inodor mitjançant la força d’arrossegament que porta l’aigua quan cau.
L’aigua és emmagatzemada en el tanc posterior situat pràcticament a la mateixa altura que la tassa. El seu ús principal
189

correspon a necessitats domèstiques, on és el sistema més estès. Hi ha diferents sistemes que permeten ajustar el
volum de la descàrrega a l’ús que realment necessitem.
Interrupció de descàrrega
Aquests sistemes permeten aturar el procés de buidar la cisterna d’una manera voluntària, evitant de descarregar-la
totalment cada vegada que l’accionem. Aquests mecanismes es basen en els descarregadors tradicionals per a
cisternes baixes (tirador o polsador) i la novetat és que permeten aturar la sortida d’aigua de la cisterna en el moment
en que es pitja una segona vegada o s’abaixa el tirador.
Doble polsador
Els mecanismes de doble polsador es basen en la mateixa opció de descàrrega parcial de l’aigua de la cisterna; no
obstant això, eviten que calgui una segona pitjada, amb la qual cosa l’atenció i l’esforç exigits a l’usuari són menors i
s’obtenen els resultats d’estalvi d’aigua. Els polsadors estan dividits en dues parts, generalment diferents, amb
l’objectiu de diferenciar clarament les dues opcions de descàrrega. Cada una descarrega un volum predeterminat
d’aigua; les combinacions més comunes són de 3 i 6 litres.
II.3.2. Descàrrega pressuritzada
Els sistemes de descàrrega pressuritzada s’accionen mitjançant una aixeta dotada de tancament automàtic (mecànic o
electrònic) instal·lat sobre una derivació de la xarxa interior d’aigua. Com que la pressió prové de la xarxa, i no de la
columna d’aigua a la cisterna, assoleix una elevada potència de descàrrega, i això permet un rentat molt eficaç.
S'acostumen a col·locar en instal·lacions d’ús públic.
La necessitat de disposar d’elevada pressió a la xarxa per a cada possible fluxor a instal·lar, requereix un rigorós
estudi de la pressió i uns grans diàmetres de canonades, vàlvules etc. Per això, és imprescindible fer un control de
fuites, perquè l’elevat cabal que ofereixen algunes aixetes (fins a 90 litres per minut) pot convertir un simple degoteig
en una important pèrdua d’aigua.
Així mateix, i a causa de l’elevat cabal de sortida, convé ajustar de manera molt precisa el temps d’obertura dels
sistemes de descàrrega. Per reduir aquests inconvenients s’han d’instal·lar claus unitàries de tall a cada fluxor.
Aquestes claus permetran tancar el flux d’aigua d’una manera senzilla i ràpida en el moment
que es detecta una deficiència.
Fluxors / temporitzadors
L’accionament d’aquests sistemes de descàrrega es dóna quan es fa pressió sobre un mecanisme que permet el pas de
l’aigua. La instal·lació de fluxors en inodors se centra principalment en instal·lacions de tipus públic, per a les quals
ofereix una
190

important sèrie d’avantatges:
• Com que no cal omplir cisternes, els fluxors estan sempre preparats per descarregar i no hi ha temps d’espera entre
usos.
• L’elevada pressió de l’aigua permet una descàrrega molt eficaç en poc temps i, per tant, una neteja exhaustiva.
• Els fluxors ocupen poc espai i tenen poques zones exposades al vandalisme.
Igual que en els mecanismes de les cisternes, hi ha marques que ofereixen la possibilitat que els fluxors disposin de
doble polsador.
Electrònics
D’estructura semblant als sistemes de descàrrega amb temporitzador, presenten la particularitat de ser accionats
mitjançant un sistema electrònic activat per detectors de presència o cèl·lules fotoelèctriques. Els sistemes
d’interrupció de la descàrrega solen tenir un temporitzador. Generalment, el tancament és gradual per evitar els
anomenats cops d’aresta.
II.4. Urinaris
La descàrrega en urinaris no ha de ser excessiva, ja que les mateixes característiques de disseny de l’urinari permeten
estalviar aigua. L’elecció d’un correcte sistema de descàrrega, permet combinar la màxima higiene amb un estalvi
important d’aigua.
II.4.1. Fluxors / temporitzadors
L’accionament d’aquests sistemes de descàrrega es produeix per la pressió sobre un mecanisme que permet el pas de
l’aigua. A diferència dels fluxors dels inodors, aquests istemes no necessiten una pressió elevada, per la qual cosa es
poden adaptar a la xarxa de qualsevol edifici.
II.4.2. Electrònics
Aquests sistemes incorporen detectors de presència que permeten una descàrrega en el moment que l’usuari es retira
de l’urinari. A més, n’hi ha que fan una petita descàrrega inicial en posar-s'hi davant.
II.4.3. Urinaris sense aigua
És una tècnica molt poc comuna a Europa. Els urinaris sense aigua s’assemblen als urinaris convencionals, però
n’eliminen les canonades de dotació d’aigua per a neteja, així com els fluxors o sensors. Els procediments diaris de
neteja són els mateixos que els de l’urinari de fluxòmetre.
A la sortida de l’urinari es posa un cartutx degradable amb un producte per evitar males olors i que s’ha de canviar en
191

funció dels usos (fins a uns 1.500 usos).
II.5. Mecanismes d’estalvi a la indústria – processos de neteja
Són mesures vinculades a l’optimització de les operacions de neteja.
II.5.1. Neteja en sec
Es pot fer manualment o mecànicament, i té com a finalitat, per una banda, l’eliminació dels cabals d’aigua necessaris
per a la neteja i, per l’altra, evitar l’abocament de substàncies sòlides.
II.5.2. Neteja a alta pressió
Per augmentar l’eficàcia de la neteja es poden utilitzar sistemes d’alta pressió (xarxa interna de l’establiment o
màquines individuals de neteja a alta o mitjana pressió).
II.5.3. Sistemes de neteja CIP (Clean In Place: Neteja en el lloc)
Un sistema de neteja CIP és un conjunt de dispositius i canalització amb vàlvules i instrumentació que permet la
recuperació de l’aigua, àcids, bases, detergents i desinfectants.
S’utilitza en els processos de neteja dels camions cisterna, dipòsits i instal·lacions.
Annex E: Disseny i dimensions de les instal·lacions
d’aprofitament d’aigua de pluja (article 7)
El sistema de captació d’aigües pluvials ha de constar de canalitzacions exteriors (canals) de conducció de l’aigua de
pluja, un sistema de decantació o filtrat d’impureses, i un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.
1. El disseny de la instal·lació, dels sistemes d'aigües pluvials o grises, ha de garantir que l’aigua dipositada no es
pugui confondre amb l’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Calen, per tant,
sistemes de doble seguretat per no barrejar aquesta aigua amb la potable o bé la instal·lació d’un sistema d’interrupció
de flux.
2. Càlcul de la capacitat del dipòsit de pluvials
Per a habitatges unifamiliars, la capacitat s’estableix en 1m3 per cada 17m2 de coberta, amb un mínim de 20 m3.
En el cas que la grandària del solar superi la de les cobertes en més del 10%, s'ha d’augmentar la capacitat en 4m3 per
cada 100 m2 de solar en zones amb precipitacions anuals mitjanes inferiors a 600 mm/any, 2m3 per cada 100 m2 en
zones amb precipitacions entre 600 i 900 mm/any, i en 1m3 en les zones amb precipitacions superiors a 900 mm/any.
192

S’estableix un màxim de 60 m3 per a les zones amb precipitacions mitjanes superiors a 600 mm/any i de 90 m3 per a
zones amb precipitacions inferiors a aquest valor.
Per a habitatges plurifamiliars, el càlcul s’estableix com el resultat d’un polinomi que integra la precipitació,
superfície de captació, nombre d’usuaris i, si n’hi ha, extensió de jardí, amb un mínim de vint-i-cinc metres cúbics (25
m3).
Si considerem:
P = factor de precipitació (1-per a precipitacions anuals mitjanes inferiors a 600 mm, 0,5-per a precipitacions entre
600 i 900 mm, 0,25 per a precipitacions superiors a 900 mm),
C = m2 de cobertes susceptibles de recollida d’aigua de pluja,
U = nombre d’usuaris (normalment 5 per a cada habitatge),
J = m2 de jardins o zones verdes,
G = factor aigües grises (1-sense reutilització d’aigües grises, 0,5 amb reutilització d’aigües grises),
V = volum del dipòsit d’aigua pluvial,
El volum final resulta igual a:
V = C/17 + U*G + J*P/25
3. El sobreeixidor es connecta a la xarxa o sistema d’evacuació de pluvials i disposarà d’una alimentació des de la
xarxa municipal d’abastament per a casos en que el règim pluviomètric no garanteixi el reg durant l’any. La connexió
des de la xarxa municipal no pot entrar en cap cas en contacte amb el nivell màxim del dipòsit i cal vigilar les seves
condicions sanitàries.
4. En el cas dels hotels, el volum del dipòsit d’emmagatzematge es calcula amb la mateixa fórmula de l’apartat 2,
amb un mínim de trenta metres cúbics (30 m3). En aquest cas el nombre d’usuaris (U) serà igual al nombre de llits de
l’hotel. El dipòsit ha de tenir una alimentació independent des de la xarxa municipal sense que
en cap cas puguin ajuntar-se les aigües de tots dos orígens. Aquesta alimentació no pot entrar en contacte amb el
nivell màxim del dipòsit i s’ha de tenir cura de les condicions sanitàries de l’aigua emmagatzemada. El sobreeixidor
es conduirà al sistema d’evacuació d’aigües pluvials.
Als edificis d’usos diversos (oficines, naus destinades a ús industrial o magatzems, etc.) s’han de recollir les aigües de
cobertes i es disposarà d’un dipòsit d’emmagatzematge mínim de deu metres cúbics (10 m3) de capacitat. Hi haurà
l’alternativa de connexió a la xarxa municipal de proveïment, com en els casos anteriors, i s’impedirà que puguin
posar-se en contacte les aigües de tots dos orígens. Igualment es tindrà cura de les condicions sanitàries de l’aigua
emmagatzemada. El sobreeixidor es conduirà cap el sistema d’evacuació d’aigües pluvials.
193

5. Per a la prevenció i el control de la legionel·losi, tots els elements de la instal·lació, han de resistir una temperatura
màxima de 70 º C i una cloració de 30 mg/l de clor residual lliure (Real Decreto 865/2003, de 4 de julio por el que se
establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y el control de la legionelosis, BOE núm. 171 del 18 de
julio y del artículo 5 del decreto 152/2002, de 28 de mayo, por el que se establecen las condiciones higiénico
sanitarias).
6. Per a la màxima garantia de les instal·lacions, totes s’han de regir per les "Normas básicas para las instalaciones
interiores de suministro de agua”, i en especial pel títol 2º “Protección contra retornos de agua a las redes públicas de
distribución, apartats de 2.1.4. aI 2.7 i pel títol 5º, apartat 5.7: Depósitos de reserva (5.7.1 al 5.7.6, tots dos
inclusivament) de l’Ordre de 9 de desembre de 1975, per la qual s’aproven aquestes normes.
Annex F: Disseny i dimensions de les instal·lacions de reutilització d’aigua sobrant de piscines
(article 8)
1. El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització
soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.
2. El càlcul de les dimensions d’aquest dipòsit es farà en funció de l’aigua que renovi la piscina, l’espai disponible i la
superfície de reg o l’ús al qual es destinarà. El seu volum no pot ser inferior a un metre cúbic (1 m3) per cada tres
metres quadrats (3 m2) de superfície lliure de la piscina. Aquest dipòsit no és necessari si es fa servir per omplir les
cisternes dels inodors en un dipòsit conjunt amb el d’aigües grises.
3. Quant a característiques tècniques, el dipòsit ha d’ajustar-se al que disposa l’annex E anterior.
4. Per minimitzar costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües de pluja
i les sobrants de piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua mitjançant
filtres i l’eliminació del clor residual.
5. Considerant el cost ambiental de l’aigua, les economies d’escala i la facilitat per al lleure col·lectiu, les noves
urbanitzacions disposaran preferentment de piscines comunitàries.
194

Les seves dimensions es modularan a raó dels habitants potencials en una proporció màxima en volum de dos metres
cúbics (2 m3) per habitant. La superfície màxima es fixa en un metre quadrat (1 m2) per habitant. En els casos en que
aquesta norma sigui de compliment impossible o difícil, s'haurà de justificar la necessitat d’autoritzar piscines
individuals o de no complir els requisits relatius a dimensions.
Annex G: Qualitat aigües grises depurades (article 9)
El tractament ha de garantir una qualitat de las aigües grises que iguali o millori els valors assenyalats a continuació:
(Font: adaptat de l’ordenança bioclimàtica de Tres Cantos i del document “Criteris de qualitat de l'aigua regenerada
segons diferents usos” de l’Agència Catalana de l’Aigua).
4 Quan el mètode escollit per a la desinfecció sigui clor o derivats, després d’un temps mínim de contacte de 30
minuts, el valor recomanat de clor residual és de 0,6 mg/l.
195

Altres paràmetres de qualitat d’aigua regenerada segons els diferents usos
1. Reg de camps esportius, zones verdes d’accés públic (camps de golf, parcs públics, neteja carrers, etc.)
Terbolesa < 5 NTU Conductivitat < 3.000 µS/cm
B < 1-2 mg/l, Cd < 0,01 mg/l, Mo < 0,05 mg/l, Se < 0,02 mg/l
Condicionants: es respectarà una zona de protecció de 30 m de radi al voltant dels pous de proveïment; reg per
aspersió en hores de no afluència del públic; pendent màxim del terreny del 15 %.
2. Zones verdes no accessibles al públic
Conductivitat < 3.000 µS/cm
B < 1-2 mg/l, Cd < 0,01 mg/l, Mo < 0,05 mg/l, Se < 0,02 mg/l
Condicionants: en el cas de reg superficial es respectarà una zona de protecció de 50 m de radi al voltant dels pous de
proveïment; sense aspersió; no pastura; pendent màxim del terreny del 15 %.
5. Estanys on és permès el contacte del públic amb les aigües (ús recreatiu, sense bany) Terbolesa < 5 NTU
Condicionants: es respectarà una zona de protecció de 30 m de radi al voltant dels pous de proveïment, no creació
d’aerosol.
6. Estanys on no és permès el contacte de l’aigua amb el públic (dipòsits contra incendis, basses i safareigs i/o
llacunes de tractament terciari)
Condicionants: es respectarà una zona de protecció de 30 m de radi al voltant dels pous de proveïment.
La qualitat de l’aigua és conforme quan les mostres recollides en un mateix punt durant un any compleixen el
següent:
Per a reg de zones verdes, camps de golf i neteja de carrers:
o El 95% de les mostres no excedeixen del valor límit establert per a nematodos intestinals.
o El 90 % de les mostres no excedeixen del valor límit establert per a coliforms fecals.
Per a refrigeració industrial:
o El 95% de les mostres no excedeixen del valor límit establert per a coliforms fecals.
Per a estanys d’ús recreatiu:
o El 95% de les mostres no excedeixen del valor límit establert per a nematodos intestinals.
o El 80% de les mostres no excedeixen del valor límit establert per a coliforms fecals.
Annex H: Disseny i dimensions de les instal·lacions de reutilització d'aigües grises (article 9)
1. S’ha de fer separació entre els baixants d’aigües residuals amb contingut fecal i l'únic baixant per a la recollida de
dutxes i banyeres..
196

2. La instal·lació depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de
clavegueres, així com una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les
cisternes dels inodors, i incorporar un sistema de doble seguretat o trencament de flux per evitar la contaminació de la
xarxa d’aigua potable o equip de reg.
3. A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i biodegradable de color que serveixi d’indicador
de la no potabilitat de les aigües.
4. Cal preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar l’equip de depuració, que ha de ser de fàcil
accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control. Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema
d’estalvi d’aigua, juntament amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorri per
l’interior dels edificis i construccions, evitant així l’ impacte visual.
5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises ha de tenir en compte l’ús de l’habitatge o construcció.
Habitatges unifamiliars
Es pren com a referència un consum mínim d’aigua per a dutxes i/o banyeres de seixanta litres per persona i dia (60
l/persona/dia) i un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als habitatges unifamiliars, amb la particularitat que hi ha d’haver un
sistema d’aigües grises comú per a tots els veïns.
Hotels
Es pren com a referència un consum mínim d’aigua per a dutxes i banyeres de noranta litres per persona i dia (90
l/persona/dia) i un màxim de cent vint litres per persona i dia (120 l/persona/dia).
Complexos esportius
Es pren com a referència un consum màxim d’aigua per a dutxes i banyeres de seixanta litres usuari i dia (60
l/usuari/dia). Per a usuaris tan sols de piscines serà de trenta litres usuari i dia (30 l/usuari/dia).
Annex I: Selecció de les espècies dels jardins (article 10)
A continuació presentem cent espècies útils en xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua. S’han seleccionat
espècies atractives i rústiques, útils per a diverses finalitats en el jardí.
Aquestes llistes inclouen tan sols una part de les espècies que conjuguen atractiu i frugalitat en el consum d’aigua.
Abreviatures utilitzades
Au: autòctona. Espècie que creix silvestre en qualsevol zona de la península Ibèrica.
Al: al·lòctona. Espècie que no és nativa de la península Ibèrica.
P: espècie de fulla perenne.
C: espècie de fulla caduca.
197

ARBRES
198

199

ARBUSTS
200

201

MATES
LIANES
202

Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis i edictes de l’Ajuntament l’acord provisional,
així com el text complet de l’ordenança municipal número G18, durant el termini de trenta dies
hàbils comptats des del dia següent al de l’última de les publicacions de l’anunci d’exposició en
el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt.
Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o
resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la llei reguladora de les
hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 65 de març, podran examinar
l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes.
Tercer. Considerar aprovada definitivament aquesta ordenança en el supòsit que en el termini
esmentat en el punt anterior no es presentin reclamacions, sense necessitat de nou acord plenari.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Aquesta també és una nova ordenança. L’equip de govern fa temps, o com a mínim en
les reunions de territori s’havia passat aquesta proposta d’ordenança que també està
treta d’una ordenança tipus de la Diputació, i el que intenta és regular la incorporació de
sistemes d’estalvi d’aigua i determinar en quins casos aquestes mesures són de caràcter
obligatori.
203

Intervé el Sr. Joaquim Fornés regidor d’Acció Territorial, Sostenibilitat, Medi Ambient,
Turisme i Patrimoni:
En les comissions de territori s’ha repartit el model d’ordenança que es proposa, i que és
un model que va ser elaborat per la Diputació de Barcelona i que actualment ja l’estan
aplicant ajuntaments governats per forces polítiques diverses com ara l’ajuntament de
Barcelona, el de Sant Cugat, el de Terrassa o el de Granollers.
Nosaltres en aquest ordenança l’únic que hem fet és proposar l’ordenança proposada per
la Diputació i que com he dit, s’està aplicant en diferents ajuntament.
L’única cosa que voldria significar és que a més a més en el nostre cas aquesta
ordenança dóna compliment al pla d’acció de l’Agenda 21, concretament en la seva
línia estratègica número 6 i en concret a l’apartat 2 del subpunt 6.1 programa estalvi,
proposa l’establiment d’una ordenança reguladora de l’estalvi de l’aigua que com
recordaran, aquest pla d’acció va ser aprovat per unanimitat. L’equip de govern una
vegada més fa seu el compromís de fer complir el pla d’acció que en el seu dia es va
aprovar.
També dir que aquesta ordenança forma part de la nova cultura de l’aigua en el sentit
del que es tracta bàsicament és d’estalviar, reaprofitar i reutilitzar l’aigua enlloc de
buscar nous recursos hídrics que són finits en tant en quan l’aigua és un bé escàs, i
precisament va en aquesta línia d’aprofitar bé els recursos que tenim i estalviar-los.
Aquesta ordenança el que vol establir és que per assolir aquests objectius es basa sobre
l’evolució de la tècnica emprant en cada moment la millor tecnologia disponible.
El Ple de l’ajuntament, per unanimitat dels 17 membres assistents, (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA,
CiU, ERC-AM, GiG, PPC i el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit, essent 17 els de dret i de
fet de la Corporació, aprova la proposta d’acordd.
25. Donar compte execució pressupost exercici 2010, 3r trimestre
Identificació de l’assumpte
Donació de compte de l’estat d’execució del pressupost de l’Ajuntament de la Garriga
corresponent al tercer trimestre de 2010.
204

Fonaments de dret
1. L’article 207 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) estableix
l’obligació de la intervenció de remetre al ple per conducte de la presidència, informació de
l’execució dels pressupostos i del moviment de la tresoreria per operacions no
pressupostàries en els terminis i amb la periodicitat que el ple estableixi.
2. L'article 5 de les bases d’execució del pressupost per a l’exercici del 2010, disposa que questa
periodicitat tindrà caràcter trimestral, ja que es durà a terme en el mes següent al venciment
de cada trimestre natural.
3. Les regles 105 i 106 de la Instrucció de comptabilitat per a l’administració local, aprovada per
Ordre EHA/40441/2004, de 23 de novembre, estableix les directrius bàsiques de la estructura
o contingut d’aquesta documentació.
Per tot l’exposat,
Es sotmet a informació de l’Ajuntament Ple:
Primer. Donar compte de l’estat d’execució del pressupost de l’Ajuntament de la Garriga
corresponent al tercer trimestre de l’exercici 2010, amb el següent detall:
a) Execució del pressupost de despeses:
- Crèdits inicials, modificacions i crèdits definitius.
- Despeses compromeses.
- Obligacions reconegudes.
- Pagaments realitzats.
- Estat d’execució dels pressupostos de despeses d’exercicis tancats
b) Execució del pressupost d’ingressos:
- Previsions inicials.
- Drets reconeguts nets i previsió de desviaments.
- Recaptació neta.
- estat d’execució dels pressuposts d’ingressos d’exercicis tancats
c) Estat del servei del deute
d) Ràtio legal de l’estalvi net
e) Ràtio legal de l’endeutament
205

f) Estat de les despeses amb finançament afectat
g) Actes d’arqueig fins al 30 de setembre de 2009
Segon. El Ple de l’Ajuntament resta assabentat.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. alcaldessa:
Recordin que aquesta informació se’ls va donar parcialment el dia de la Junta de
Portaveus i que definitivament s’ha donat avui. Qualsevol informació i qualsevol
qüestió que vulguin plantejar, el senyor interventor està a la seva disposició, així com jo
mateixa, per si volen que aclarim algun dels termes d’aquesta informació. Demano
disculpes per no haver-la tinguda tota en el seu moment, però en tot cas sàpiguen que
està a la seva disposició.
Intervé el Sr. Frederic Moreno, regidor no adscrit:
Sra. alcaldessa:
Em dono per assabentat però voldria fer una prèvia, i és si aquest estat d’execució es
refereix a l’any 2010 o el 2009.
N’hi ha un que han donat avui que he vist que ve referit al 2009 i que és l’anual de tot el
2009.
Sr. Moreno:
Però n’hi ha un altre de 27 d’octubre de 2010.
Intervé el Sr. Pere Espaulella interventor accidental.
Sra. alcaldessa:
Hi ha un error, ha de ser 2010
Sr. interventor, n’hi ha un que ha donat ara que és anual, de l’1 de gener de 2009 fins a
31 de desembre de 2009. L’ha donat perquè jo el tinc aquí, i el que va donar l’altre dia
és de l’1 de gener de 2010 fins a 30 de setembre de 2010 però aquest es va donar el
dijous.
206

Sr. Moreno:
Perdó Sr. Moreno, no van deixar-li en el calaix?.
No.
26. Mocions
Moció del grup municipal d’ICV-EUiA de la Garriga per la millora de les finances municipals
La crisi econòmica actual, per les seves particularitats, afecta de manera molt important les
economies locals i ho fa des d’una doble vessant: atur i pèrdua de competitivitat i, alhora,
aflorament de noves necessitats personals i familiars. La crisi ha fet aparèixer un nou perfil
d’usuari de serveis socials: unitats familiars amb tots els membres a l’atur, amb prestacions i
subsidis molt per sota dels seus ingressos anteriors i amb un important endeutament familiar o si
més no una forta càrrega de despesa per l’habitatge habitual.
Els governs locals estan assumint competències que corresponen a d’altres nivells de
l’administració (Estat i Generalitat) donant fe en la pràctica del fet que són l’administració més
propera a la ciutadania i, per tant, qui majoritàriament rep i atén les peticions d’actuacions
directes i específiques per part de totes aquelles persones que més directament pateixen els
efectes de la crisi.
Pels propers anys, no queda garantida la suficiència financera de molts Ajuntaments i, aquests,
tindran moltes més dificultats que els anys anteriors, a l’hora d’aprovar uns pressupostos
municipals que garanteixin la prestació dels serveis a la ciutadania. Cal doncs, més que mai,
exigir un acord urgent entre Govern de l’Estat, la Generalitat (CCAA) i les entitats
municipalistes per un nou Model de Finançament Local que hauria d’entrar en vigor el més
aviat possible.
Sembla oportú advertir que l’actual situació de crisi econòmica portarà a un bon número
d’ajuntaments a una situació d’insolvència econòmica, amb totes les conseqüències derivades, i
a molts més a una situació de tresoreria molt greu que, en ambdós casos, es traduirà
207

immediatament en forma de morositat en els pagaments a proveïdors municipals de tota mena.
Atès aquest complicat context, que dificultarà l’elaboració dels pressupostos municipals de
molts ajuntaments, fins al punt que, probablement, alguns es veuran impossibilitats d’aprovar-
los per Ple, si actuen amb la responsabilitat de que aquests siguin realistes tant pel que fa als
ingressos com pel que fa a les despeses.
Atès que un dels principals ingressos ordinaris dels Ajuntaments, que son les Transferències
corrents de l’Estat, s’han vist reduïdes el 2010, en un 9,5% de mitjana al conjunt de l’Estat, com
a conseqüència de la davallada dels ingressos estatals.
Atès que les Transferències Corrents de l’estat, independentment de la previsió final dels PGE
2011, es veuran reduïdes en gairebé tots els municipis per l’impacte de la devolució de la
liquidació del 2008, ja que el Govern de l’Estat ha fixat que els Ajuntaments li hauran de
retornar aquest “excés” durant els propers 5 anys (en 60 mensualitats a partir de l’1 de genera de
2011).
Atès que, com a conseqüència de tot plegat el pressupost de tots els municipis espanyols
quedarà força compromès, i que és molt previsible que s’accentuïn les actuals tensions de
tresoreria i que les dificultats en matèria d’inversions seran gairebé insuperables.
Atès que, tot apunta a que no hi haurà un “FEIL-3” que rescabali la manca d’inversions pròpies.
Per tot plegat, i a fi que aquest municipi i, en general, tots els de l’estat, puguin fer un
pressupost realista on, a banda de que els números quadrin, sobretot es puguin executar la
totalitat de les despeses i dels ingressos, el Ple de l’Ajuntament de la Garriga adopta els
següents acords:
1. Instar al Govern de l’Estat a realitzar un canvi substancial en la manera d’afrontar la
problemàtica del món local, passant de les decisions unilaterals, que estan perjudicant i
molt la funció dels Ajuntaments, a una actuació negociada i consensuada amb les
entitats municipalistes, d’un nou Model de Finançament Local i la seva immediata
entrada en vigor.
208

2. Sol·licitar al Govern de l’Estat que aprovi la condonació, als Ajuntaments, tant de la
devolució de la liquidació del 2008, com la més que previsible del 2009 i, tanmateix, la
derogació de la prohibició de nou endeutament com a font de finançament d’inversions,
que va aprovar dins del Decret Llei 8/2010 de mesures de reducció del dèficit públic,
retornant a l’escenari establert en els PGE 2010, que establia un límit màxim
d’endeutament del 120% dels ingressos propis municipals.
3. Instar al Govern de l’Estat a la creació d’un Fons Extraordinari, no condicionat, per a
l’any 2011 i els anys successius, fins que no entri en vigor un nou Model de
Finançament Local, de 3.500 milions d’euros anuals, per tal de restablir l’escenari
d’ingressos ordinaris de que disposaven els ajuntaments l’any 2007.
4. Instar al Govern de la Generalitat, a que revisi els protocols i convenis amb els
Ajuntaments, per aquells serveis que son de la seva competència, per tal de que
assumeixi un major percentatge de cost o, com a mínim, el percentatge actual a preus
actualitzats a l’any 2011.
D’altra banda, també demanem al Govern que elabori amb urgència un Pla de
pagaments dels deutes amb termini vençuts amb el món local que està generant greus
problemes a la tresoreria a molts ajuntaments de Catalunya
5. Traslladar aquests acords al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat, al Parlament
de Catalunya, al Congrés, al Senat i a tots els Grups Parlamentaris que els conformen.
INTERVENCIONS
Intervé el Sr. Joaquim Fornés portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA:
De tots els grups polítics municipals com en general de la ciutadania, és sabut que
actualment els ajuntaments del nostre país i de l’Estat, travessen una greu situació de
dificultats financeres degudes bàsicament a la necessitat d’un nou model de finançament
local que permeti als ajuntaments poder disposar d’uns ingressos estables i que no vagin
en funció de les coyuntures econòmiques relacionades com ja sabem bàsicament amb
els impostos relacionats amb la construcció.
Creiem que aquesta situació realment és molt greu, tenim notícies que hi ha ajuntaments
que tenen greus dificultats per poder complir els pressupostos, i en alguns casos ni tan
sols els tenen aprovats, i fins i tot hi ha ajuntament que s’han hagut de plantejar la
possibilitat de fer EROS.
Per altra banda ens trobem amb la situació que degut a la crisi econòmica, hi ha moltes
209

famílies que requereixen d’ajuts per part de l’administració local. En concret nosaltres
tenim una partida destinada a aquests ajuts que s’ha vist incrementada per una partida
que per segon any consecutiu ens ha donat la Diputació, però es tem que sigui
insuficient degut a què cada vegada són més el nombre de persones que demanen
aquests ajuts. Això fa que les administracions locals per una banda tinguem menys
recursos transferits per part de l’Estat, i per altra banda haguem d’assumir una sèrie de
serveis i competències que el propi Estat no fa. Això fa que encara es gravi més la
situació financera de l’ajuntament.
Per tot això, una vegada més el nostre grup considera que cal reclamar de l’Estat central
un nou model de finançament. No solament això, sinó que a més a més el govern de
l’Estat aprovi la condonació als ajuntaments de la devolució de la liquidació del 2008 i
segurament la del 2009. També la necessitat de la creació d’un fons extraordinari no
condicionat per a l’any 2011 i els anys successius, així com reclamar també al govern de
la Generalitat que revisi els protocols i convenis amb els ajuntaments perquè aquells
serveis que no són de la seva competència els assumeixi o com a mínim que el
percentatge actual de preus actualitzats estigui l’any 2011.
Per tots aquests motius el que els demanem és que donin suport a aquesta proposta de
moció.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Suposo que no interessava presentar en aquest sentit una moció consensuada per les
diferents forces polítiques, i crec que això hauria estat un exercici a tenir em compte.
Dit això, evidentment que el nostre grup hi votarà a favor i hi donarà recolzament a la
moció. El contingut és el que és, i estem d’acord amb tots els punts que s’hi plantegen.
No obstant, el que no deixa de ser curiós, és que potser no sap però també des de la
Generalitat s’hauria pogut fer quelcom a favor del finançament local perquè tenim una
eina que és el nou Estatut de Catalunya que permet crear una llei catalana de
finançament local, i no ha estat així. El tripartit, que encara està conjuntament governant
a la Generalitat de Catalunya no ha tingut cap voluntat de desenvolupar una llei catalana
de finançament local. Han tingut quatre anys per fer-ho i no ha estat així, potser ara
anem tard però “mas vale tarde que nunca”, com diu la dita, però tal vegada s’hauria
d’instar al govern de la Generalitat a desenvolupar l’Estatut en el tema de la llei catalana
de finançament local. Ara desconec quin és l’article que permet això, però sí que és una
210

eina que hem tingut a l’abast i que des del govern tripartit de la Generalitat en que en
forma part el grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, no hi ha hagut voluntat de
desenvolupar.
Intervé la Sra. alcaldessa com a portaveu del grup municipal del PSC-PM:
Des del grup dels socialistes el nostre absolut suport a aquesta moció. És evident que
moltes de les coses que es plantegen com a possibilitats per al futur a mig o llarg termini
que ens pot passar als ajuntaments poden ser una realitat d’aquí a poc.
Ens consta que les entitats municipalistes ja estan treballant en aquesta qüestió per tal de
reclamar-ho perquè no només som els municipis catalans els que tenim el problema sinó
que som tots els municipis que tenim aquesta problemàtica, i esperem que d’alguna
manera puguem sortir-nos-en amb algunes de les mesures de control que ja nosaltres
hem posat en marxa en aquest ajuntament és a dir, el pla de sanejament, que ja l’hem
hagut de posar i que “tanto nos duele”, pot ajudar-nos d’alguna manera a no arribar a
algunes de les coses que es plantegen possibles en un futur més o menys immediat.
Intervé el Sr. Miquel Pujol portaveu del grup municipal d’EiLG:
Senzillament li donarem suport, el que passa és que sempre que se’ns planteja aquest
problema solem dir el mateix. Aquí des de fa molt temps l’Estat i la Generalitat han
trobat la manera de treure’s el dèficit públic traspassant-lo als ajuntament, i aquest és
un cas claríssim. Uns serveis que al final han de pagar els ajuntaments, i mentre els
ajuntaments vivien de les vaques grasses, cap problema, ho anàvem assumint perquè hi
havia tot una sèrie d’ingressos atípics que anaven entrant, concretament els derivats de
les obres, i això era normal i es podia assumir perfectament. Ara en aquests moments
tenim els ajuntaments inflats moltes vegades de personal, però és que l’Estat tampoc
s’ha privat en absolut i la Generalitat en aquest cas tampoc ho podria dir amb tant de
coneixement de causa. Concretament el de l’Estat perquè hi ha tota una sèrie de
Ministeris que les seves competències les han traspassat senceres i no han desaparegut.
Això és una cosa bastant evident i podria explicar el fet que hi ha aquest dèficit estatal.
El dèficit estatal bàsicament no és de funcionament sinó d’estructures, i d’estructures
com han fet per exemple el tenir el millor AVE del món i més quilometres d’AVE a tot
Europa, i altres coses que no porten a res, no tenen cap sentit, i en canvi altres
necessitats primàries, essencials i fonamentals, no s’han atès. Creiem que aquest és el
211

gran problema. Ara tothom es troba entrampat especialment l’Estat, perquè totes
aquestes coses les deu haver de tornar, es van demanar els diners suposo que bàsicament
a bancs alemanys i ara s’han de tornar, i aleshores tots estem rebent això. Aquesta
estructura per adaptar-nos ens costarà un temps, i en aquesta estructura suposo que és la
intenció d’aquesta moció, que ens donin un temps per adaptar-nos per poder aconseguir
donar el servei que estàvem donant fins ara, però amb un finançament que no sigui tot
estrenye’s el cinturó només nosaltres i anar al préstec, que moltes vegades al final s’ha
d’acabar anant d’aquesta manera per complir algunes obligacions o pressupostos que
tenim.
Intervé el Sr. Oriol Ramon portaveu del grup municipal d’ERC-AM:
Als companys d’Iniciativa els diem que ja sabem que per a nosaltres els mals dels
ajuntaments catalans també venen d’Almansa. Ja no confiem amb res que ens hagi de
venir d’Espanya, la veritat. La solució, i ho hem repetit moltes vegades passa per la
independència, així ho creiem. Creiem que tot esforç per reformular, per redefinir etc.
amb el govern espanyol, ja no té sentit. Ens han dit tantes mentides que ja no ens les
creiem, ja no ens creiem res. Tot i així, ens abstindrem en reconeixement a l’esforç que
estan fent els companys d’iniciativa, però sàpiguen, si ens ho permeten, que estan picant
ferro fred.
Intervé el Sr. Frederic Moreno regidor no adscrit:
També votaré a favor i en tots els termes de l’acord, però voldria fer una reflexió i
recordar a l’equip de govern, perquè qui presenta la moció també forma part de l’equip
de govern, que precisament vàries vegades he demanat, donada la situació econòmica de
l’ajuntament, que se’ns informés d’aquelles partides que hem hagut d’assumir per
competències que reflexa el propi regidor quan diu que “els governs locals estan
assumint competències, etc.”, i que fins aquest moment no hem pogut conèixer. Com
que estem en un moment proper a un pressupost, crec que en el moment de fer el
pressupost seria bo tenir coneixement de quines són aquestes partides, aquestes
assumpció de competències que diu el regidor en el seu propi escrit.
El Ple de l’Ajuntament, per 15 vots a favor (PSC-PM, EiLG, ICV-EUiA, CiU, GiG, PPC i el Sr.
Frederic Moreno, regidor no adscrit), i 2 abstencions (ERC-AM), dels 17 membres assistents,
212

essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la moció.
27. Precs i Preguntes
Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació a l’actual situació del
servei d’emergències mèdiques (SEM) de la Garriga.
Vist que des del mes de juny, un cop traslladats tots els serveis mèdics del CAP al nou edifici, el
petit habitacle ocupat pels responsables del 061 s’ha quedat sense aigua calenta i sense els
corresponents serveis de neteja i manteniment.
Vist que són els propis conductors de l’ambulància els qui netegen les dependències i vetllen
per les condicions d’higiene i seguretat del local.
Vist que l’absència d’aigua calenta fa que la neteja de l’ambulància no sigui la més adequada.
Atès tot això, preguem a l’equip de govern,
1. Expliqui com s’ha pogut produir aquesta desídia i manca de previsió envers el Servei
d’Emergències Mèdiques i els seus treballadors.
2. Expliqui on s’ubicarà el Servei d’Emergències Mèdiques (061) i l’ambulància.
3. Expliqui, per extensió, que pensa fer l’equip de govern amb l’antic CAP abans que
aquest es deteriori encara més i l’edifici esdevingui ruïnós.
INTERVENCIONS
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
Nosaltres en aquest Prec creiem que tot plegat està molt clar, però voldríem aprofitar
per fer algunes puntualitzacions.
Fa anys que ja estava prevista la construcció del nou CAP. El mes de juny es varen
traslladar els serveis mèdics de l’antic CAP al nou, i també es va dur a terme la
inauguració per part del President Montilla, malgrat que sembla que es va inaugurar
sense estar del tot acabat.
213

Vostès pensaven rehabilitar l’antic CAP malgrat que finalment les obres s’han aturat.
Veient tot això, ens preguntem si durant tots aquests anys no hi ha hagut temps per
pensar on s’ubicarà el servei d’emergència. Ens preguntem on estaria el servei
d’emergència si les obres de rehabilitació del CAP estiguessin en marxa. Ens preguntem
si aquesta situació és manca de planificació, desídia, o senzillament i més probable,
permeti’m que els hi digui , és que es van oblidar del servei d’emergències mèdiques,
cosa que no és gens d’estranyar. Aquesta situació pot posar en perill la continuïtat a la
Garriga del servei d’ambulàncies del 061. A ningú se li escapa la importància que el
servei d’ambulàncies tingui el seu punt de sortida en el nostre poble, doncs això facilita
que les urgències siguin ateses més ràpidament. Després de deu anys, no podem córrer
el risc que aquest servei s’ubiqui a una altra població. Tampoc podem córrer el risc que
l’abandonament de l’antic CAP, abans que vostès prenguin una decisió, provoqui que
aquest es deteriori encara més i es torni ruïnós. Nosaltres entenem que cal agilitzar la
cessió de l’edifici a la Fundació Asil Hospital, i que sigui aquesta qui proposi el destí
més adequat per aquest equipament.
Una altra qüestió afegida és que per a nosaltres, els fets posen en evidència alguns
discursos fets per membres del seu equip de govern, que parlen molt dels drets dels
treballadors però que permeten que els treballadors del SEM estiguin en un local sense
cap mena de condició, i en una situació més pròpia d’un país del tercer món que no pas
de la Garriga del segle XXI, i cregui’m, perquè jo he visitat personalment aquest local.
Es queixava l’altra dia en un escrit la Sra. Astorga que el nostre grup no es cansa mai de
denunciar totes aquelles coses que creiem que estan malament, és cert, doncs una de les
obligacions que té l’oposició, Sra. Astorga, per si no ho sap, és exercir el control sobre
la tasca que realitza el govern, i així ho fem. I no deixarem de fer-ho tan sols perquè a
vostè o a vostès no els agradi. La senyora Astorga també ens deia que calia que féssim
propostes. Bé, propostes ja en fem, una altra cosa és que vostès les escoltin. El drama és
que no estem segurs que a l’oposició li correspongui explicar a la regidora com
s’organitza una xocolatada, i en el cas que avui ens ocupa, no hi ha proposta que valgui.
És, era i és feina de l’equip de govern preveure on ubicar el servei d’emergències
mèdiques, i repeteixo, és tan senzill com reconèixer que es van oblidar del mateix.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Miri senyora Budó, espero que qui hagi escoltat el Prec estigui escoltant la meva
214

esposta, perquè em sembla que vostè s’hauria d’haver adreçat a mi, fent-me la
pregunta, i després fer tota la retòrica perquè no ens vam oblidar del SEM. El SEM
teòricament s’havia de traslladar junt amb el servei del Centre d’Assistència Primària
en el propi Centre d’Assistència Primària, i així es va decidir en el mes d’abril quan
buscant espais on es podia ubicar, es va decidir que finalment anaven en el propi Centre
d’Assistència Primària. Perquè no s’han traslladat?. Doncs perquè en el moment en què
es va anar a fer el trasllat, hi havia una cosa que feia massa soroll i que per tant s’havia
d’arranjar prèviament al seu trasllat. Li agrairia que m’ho hagués preguntat, i jo li
hagués explicat i no haguéssim fet aquesta retòrica tan llarga i tan pública, amb unes
condicions que són les mateixes que tenien mentre hi havia el Centre de Rehabilitació i
mentre hi havia el Centre d’Assistència Primària.
És cert que la responsabilitat de la neteja i del manteniment de l’espai ha de ser seva. Ho
sento moltíssim però és així, i si vol, li dono el telèfon de la senyora Dueñas, la pot
trucar i ella mateixa li reconeixerà que el manteniment d’aquell espai és responsabilitat
del propi servei.
El trasllat no es va fer en el seu moment perquè en el moment que es va fer, ells van
decidir que allò feia massa xivarri, i mentre nosaltres no començàvem les obres, estaven
allà. Evidentment que si haguessin començat les obres ells no hi serien mentre nosaltres
fèiem les obres. No ens vam oblidar en cap moment. Hi havia tres serveis, Centre
d’Assistència Primària, Centre de Rehabilitació i Centre d’Emergències Mèdiques, que
per a tots tres s’estava buscant l’espai on ubicar-los.
No acusi d’un oblit que no és cert. Si vol li dono el telèfon, estava intentant que
m’enviés un mail la Sra. Dueñas per poder-li presentar, però el que és segur és que el
servei d’Emergències Mèdiques tindrà la seva ubicació definitiva en el nou CAP com
estava previst des del maig d’aquest any.
Es farà aquest trasllat definitiu quan la zona de descans on han d’anar ubicats estigui
arranjat. En principi la senyora Dueñas va dir que el mes de novembre estaria arranjat,
però per ser més segur possiblement estarem parlant de final d’any.
Com li he dit abans, les condicions són exactament les mateixes. És cert, i això si que li
puc dir perquè és cert, que en un moment donat el quadre de llum va saltar i va resultar
que estava en l’espai on es feia la rehabilitació prèviament i per tant no vam poder anar
a donar la llum concretament en aquell moment. Però en tot cas, si us plau, li agrairia
que la propera vegada, enlloc de preguntar-m’ho públicament en un diari, en una
215

publicació, vingui, m’ho pregunta i jo li explico. Cap tipus de problema perquè no ens
hem d’amagar de res. I com vostè sap, i sempre m’acusa de dir, que si m’equivoco no
tinc cap problema en reconèixer que m’equivoco, i en aquest cas la previsió estava feta
des del maig del 2010. No sé amb qui ha parlat vostè, però en tot cas dir-li que això va
ser així.
Respecte el que es farà amb l’antic CAP, és cert, hi ha pendent una reunió amb tots els
grups polítics per veure que es pot fer amb aquest edifici. La idea, ara vostè ho acaba de
dir, la voluntat de l’equip de govern em sembla que ja es va manifestar, és que de la
manera legal que es pugui fer, retornar-lo per al seu ús a l’Asil Hospital. Si tots estem
d’acord, cap problema, podem començar-ho a engegar. Però és cert que volia fer la
reflexió amb tots els grups polítics abans de tirar això endavant.
Intervé la Sra. Patricia Astorga regidora de Polítiques Socials:
Això és una manera de barrejar naps amb cols. Xocolatada amb SEM em sembla una
mica estrany, però com que vostè havia de contestar el meu article, ja ho ha fet.
Intervé la Sra. Meritxell Budó portaveu del grup municipal de CiU:
En primer lloc Sra. Bulbena, dir-li que no s’enfadi i recordar-li que tenim el dret
d’utilitzar el mitjà que ens sembli més oportú per preguntar-li sobre temes que ens
preocupen de la Garriga.
Sra. Bulbena, no sé si últimament ha visitat aquest espai, nosaltres no estem dient que
sigui l’ajuntament qui hagi de fer la neteja i el manteniment, però és cert que a la sala on
es feia la rehabilitació i que ara està abandonada, ningú fa la neteja ni el manteniment
d’aquell espai i que la porqueria que hi ha en aquella zona s’acumula al costat, perquè
vostè sap que està a tocar del lavabo i de les dependències del SEM, si és que coneix
aquesta instal·lació, i que són els propis treballadors del SEM qui fan la neteja d’aquest
local i no en tenen cap obligació, però ho fan per mantenir la seva petita zona en
condicions. Vostè diu que està en les mateixes condicions que estava, deixi’m pensar
que no, perquè amb les actuacions que es van dur a terme a l’antic CAP es van treure
radiadors, i conseqüències de treure aquests radiadors han quedat forats que es
comuniquen del pis de dalt amb el pis de baix de les dependències del SEM, amb la qual
cosa no està en les mateixes condicions. Abans que marxés el CAP, tenien aigua calenta
els treballadors i aquest servei del SEM a les seves instal·lacions, però ara no tenen
216

aigua calenta amb la qual cosa no estan en les mateixes condicions. I què me’n diu del
que ha passat amb la llum?. Vostè mateixa va fer unes declaracions en el diari que va dir
“ens vam adonar que el comptador de la llum corria...” Escolti, això de ens vam
adonar!, si allà hi havia gent i vostès n’eren conscients, havien de ser conscients també
que el comptador de la llum correria.
Dir-li que si no li agrada el nostre Prec, ho sentim amb l’ànima, però no per això s’ha
d’enfadar, i com diu el company d’Esquerra Republicana, renyar-nos per fer-ho públic
en el mitjà que creguem més convenient.
Intervé la Sra. alcaldessa:
No tinc cap problema que vostè ho faci públic en cap mitjà i de la manera que cregui
oportuna, però en tot cas no digui el que no és cert. Això que diu que des del mes de
juny no tenen no sé què, no és cert. El que li agrairia és que vostè ho pot dir a on vulgui
sempre que tingui proves d’allò que està dient i per tant, permeti’m que no em sembli be
que es diguin coses que no són certes. És simplement i planament el què li estic
intentant dir. No l’estic renyant, simplement estic opinant, i em sembla que si vostè té el
dret de dir coses que no són certes, tinc el dret de poder desmentir allò que vostè està
dient que no sigui cert. No és cert que nosaltres ens havíem oblidat del servei. Perdoni,
això és molt greu i per tant ha d’entendre que indigna la nostra capacitat. Que vol que
digui, així de clar. El que li estic dient és que vostè ha dit coses que no són certes i li
agrairia que abans de dir-les se n’assabentés. I no tingui cap problema, el meu telèfon el
coneix, el meu mail el coneix, i sap que estic a la seva disposició sempre que vulgui per
tant, quan vulgui preguntar alguna cosa, estic a la seva disposició perquè així ho faci.
Passem ara a les preguntes orals que hi havia pendents de resposta del plenari anterior.
Hi havia una pregunta que era aclarir els descomptes dels salaris de la vaga del dia 8 de
juny.
Els passo unes còpies que expliquen que allò que se’ls hi va descomptar en el seu
moment en la nòmina de juny, era només la part corresponent a la nòmina. La part
corresponent a la paga de juny i la part de la paga de Nadal es descomptarà, la de juny
com que estàvem pendents de l’aplicació del decret 8/2010, no s’aplicava fins a la
nòmina d’octubre, i la part del Nadal, s’aplicarà en la paga doble de Nadal.
Aquí tenen un full que al darrera hi ha el quadre i n’hi ha un per grup, on està explicat el
217

valor del que se li ha descomptat a cada un dels treballadors que el dia 8 de juny van fer
vaga. La primera columna és el sou, la segona columna el complement de destí, la
tercera és el complement específic, condicions de treball, complement transitori, els
triennis, i complements específics de cada treballador. Es compte el total per 29 dies, el
total pel 30, i la diferència és el que se’ls descompte per dia de vaga. La columna que
posa dia de vaga és el que se’ls hi va descomptar a la nòmina de juny. El que posa la
paga de juny i la paga de Nadal se’ls hi descompte, repeteixo, la paga de juny se’ls
descomptarà a la nòmina del mes d’octubre, i la paga de Nadal se’ls descomptarà a la
paga doble. La pregunta que m’imagino que sortirà és perquè hi ha dues persones que
només se’ls descompte la paga de juny. A la paga de juny aquest descompte és perquè
aquestes dues persones són funcionàries i aleshores el prorrateig per la paga doble es fa
només de mig any en mig any, mentre que els laborals els prorrateig es fa durant tot
l’any amb les dues pagues.
Un altre tema que quedava pendent era el Banc del Temps, el que es va fer a la Fira
d’Entitats, i com està aquest tema del Banc del Temps. En aquest cas contestarà la Sra.
Patrícia Astorga
Intervé la Sra. Patrícia Astorga regidora de Polítiques Socials:
En la primera reunió de política es va acordar que calia engegar des de l’ajuntament el
Banc del Temps, però intentant que ho portés la ciutadania i l’ajuntament només donar
suport amb l’ajuda i la infraestructura necessària. Per aquesta raó es va començar des
del juny a repartir fulletons i publicitat en diferents llocs públics i es va intentar també
que l’Associació que existia abans, que era la Xarxa d’Intercanvi, fes el màxim de
publicitat entre la gent que hi col·laborava, això s’està intentant des del juny. El 26
també es va fer publicitat a la Fira de la Solidaritat i el 25 i 26 de setembre a la Fira
d’Entitats. A la Fira d’Entitats es va intentar que fos la mateixa gent de la Xarxa
d’Intercanvi que se’n fes càrrec, però no hi havia encara gent del Banc del Temps
apuntada per tant, es va posar la parada amb els papers que va portar la tècnica de
participació i quan la gent s’apropava s’entregaven aquests papers i s’informava sobre el
que hi hauria.
Entre els mesos de juliol i setembre hi ha hagut cinc persones que s’han interessat. A
mitjans d’octubre es va fer una reunió amb la gent interessada, i suposem que es
començarà a engegar a partir del mes de desembre. Tenim ja una part d’infraestructures
218

posades, començarà a funcionar als baixos de la Biblioteca, i ara falta la instal·lació
d’Internet i telèfon. Hi ha cinc persones que volen començar ha engegar-ho i a fer-se’n
càrrec.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Val a dir que és un servei que sembla que sí que engega, és cert que el dia 18 d’octubre
va haver-hi aquesta reunió, i que hi ha gent interessada a tirar-ho endavant. Farem una
prova de tres dies, dos entre setmana i un dissabte al matí, d’estar-se durant una hora,
hora i mitja aproximadament a la sala de baix de la Biblioteca on hi hauria una taula,
una cadira i un servei d’ordinador i telèfon per tal que la gent que s’acosti es pugui
informar i apuntar-se als serveis. Hi ha gent voluntària que vol fer-ho i per tant ho
provarem. No sé com ens en sortirem, però penso que s’ha de donar un termini per
veure si funciona, i si funciona, molt bé, i si no, no passa res. Crec que no hem de fer res
que no sigui ajudar-los a poder tirar endavant aquesta aposta, o com a mínim, així es va
quedar a la reunió política.
Intervé la Sra. Patrícia Astorga, regidora de Polítiques Socials:
Hem vist que a banda d’aquestes cinc persones també hi ha més gent que s’ha mostrat
interessada i que estan esperant que comenci a funcionar. S’està fent força publicitat
entre aquesta mateixa gent i des de l’ajuntament perquè hi hagi encara més gent
interessada. Ja veurem com funciona.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Hi ha una tercera pregunta que deu haver quedat ja resolta, i era que la Sra. Juliet Grau
preguntava si l’ajuntament tenia contemplat el fet de la setmana blanca, i com estava
plantejat.
Aquesta pregunta la respondrà el Sr. Juanjo Monferrer, regidor d’Educació:
Intervé el Sr. Juanjo Monferrer, regidor d’Educació:
La pregunta de la senyora Juliet Grau em va provocar una certa estupefacció
senzillament pel fet que precisament en el Consell Escolar Municipal últim del curs,
l’ajuntament es comprometia davant la representació de cada una de les Escoles i
AMPA’S, ha oferir un servei semblant al del Casal d’Estiu per cobrir les necessitats
219

d’aquesta setmana del mes de febrer. En aquell compromís s’anunciava un calendari per
posar en solfa tot això, i efectivament en el primer Consell Municipal Escolar d’aquest
curs, ja s’ha concretat la mecànica de com tot plegat s’anirà duent a terme a partir d’un
recull de gent interessada per saber quin és el volum al qual caldrà posar-hi remei.
Estupefacció en el sentit que els mecanismes de transmissió des de la gent que assisteix
al Consell Municipal i que després no arribi correctament als pares, tota vegada que
manifestava un neguit bastant generalitzat.
Intervé la Sra. alcaldessa:
Està previst, es farà, i es farà una mica amb el mateix sistema que es fa durant l’estiu.
Una espècie de Casal d’Estiu però durant aquella setmana.
La Sra. alcaldessa pregunta si hi ha alguna pregunta oral a formular.
La Sra. Meritxell Budó, portaveu del grup municipal de CiU diu que ella en farà una i que el
regidor Sr. Joan Esteban en farà una altra.
Pregunta la Sra. Meritxell Budó:
La pregunta fa referència al carrer Pere Fuster, en el tram comprés entre el carrer Banys
i Sant Francesc, perquè en aquest tram del carrer Pere Fuster hi ha unes tanques i una
cinta canalitzadora prohibint l’estacionament a la zona blava, hi ha un cartell que diu
“Obres del centre, 20 de setembre de 2010” El que no sabem és perquè està restringit
l’estacionament, i fins quan.
La segona pregunta del mateix tema, és perquè tenim dubtes del sentit de circulació
d’aquest tram de carrer. No hi ha cap senyal de direcció prohibida en el cantó del carrer
Banys cap al carrer Pere Fuster, sense anar més lluny el passat dilluns en el cantó del
carrer Sant Francesc, una bossa de plàstic penjant deixava veure una senyal de direcció
prohibida. Voldríem saber quin és el sentit actual del carrer Pere Fuster, i si aquest
carrer es pot senyalitzar millor per evitar el que ara està succeint que es que en el mateix
carrer s’estigui utilitzant en els dos sentits, sentit de Banys a Sant Francesc i Sant
Francesc a Banys. Gràcies.
Intervé la Sra. alcaldessa:
220

És per les obres del Centre, és l’única manera de poder arribar a la zona de càrrega i
descàrrega. Teòricament és del carrer Sant Francesc al carrer Banys. El que passa és que
cotxes al revés no hi haurien d’anar perquè els cotxes han de sortir. És l’única manera
que els vehicles de càrrega i descàrrega de la majoria dels comerços que hi ha al carrer
Banys puguin accedir en aquell espai. Els recordo que això està fet des que es va haver
de tallar la cruïlla Samalús/Doma, Banys/Centre. De tota manera prendrem les mesures
oportunes perquè això no passi.
Pregunta que formula el Sr. Joan Esteban Sans, regidor del grup municipal de CiU:
El passat 11 d’octubre de l’any 2008 vostès van dur a terme les jornades de portes
obertes a la Torre del Fanal, equipament aquest, que havia d’acollir diverses entitats del
poble, han passat dos anys, s’han fet reunions, propostes, molta publicitat, grans titulars,
però sigui com sigui seguim sense saber res d’aquest equipament malgrat que any rere
any en el pressupost hi ha partides destinades a la seva rehabilitació. Li recordaré la
notícia publicada en el 9 Nou el dia 28 d’abril del 2008, moment en què el quatripartit
explicava el seu pla d’acció municipal i on es va anunciar l’obertura del centre cívic a la
Torre del Fanal. Evidentment la pregunta és com està el tema de la Torre del Fanal en
aquests moments?.
La respondran en el proper ple?. Dos anys i un mes més a saber què.
Intervé la Sra. alcaldessa:
La pregunta l’ha feta oral. Si l’hagués presentat per escrit li podria haver donat. Em
consta que la podia haver fet per escrit, i jo li hauria respost en aquest mateix plenari.
28. Donar compte al Ple d’assumptes de l’equip de govern
Intervé la Sra. alcaldessa:
Hi ha dos coses per a donar compte. La primera comunicar que el dimecres dia 3 de
novembre hi haurà un ple extraordinari pel sorteig de les Meses electorals. El termini
per fer aquest ple és el dia 31 d’octubre o els dies , 1, 2 o 3 de novembre. El 31 és
iumenge, l’1 és festa, el 2 és dimarts, i el dia 3, dimecres, que hem pensat que eren els
dies que normalment destinem a fer reunions polítiques. Demanaríem si és possible fer-
lo a les 19 hores enlloc de les 20, o sia fer l’horari del ple habitual.
221

Recordin que aquest ple és molt curt perquè es tracta de fer el sorteig, es treuen les
Meses, i es certifica que es fa ben fet.
Nosaltres vam demanar si es podia fer avui, abans o després del ple ja que tots seriem
aquí i era poca estona fer l’altre, però van dir-nos que no era possible perquè s’havia de
fer durant les dates dites abans, i no voldríem que això impossibilités la legalitat d’unes
eleccions en el nostre municipi.
L’altra cosa és transmetre’ls l’informe de la Diputació de l’enquesta que es va fer el mes
de maig i que vaig dir que quan es tinguessin els resultats els hi entregaria. N’hi ha un
per grup i estarà penjat a la pàgina web de l’ajuntament, dins hi ha l’informe i al darrera
la comparativa 2006/2010 d’allò que és comparable, perquè hi ha coses que no ho són
Finalitzats els assumptes objecte de la sessió, aquesta s’aixeca quan son les vint-i-dues hores
trenta minuts, la qual cosa certifico.
Vistiplau Joaquim Rosell i López
Neus Bulbena i Burdó Secretari
Alcadessa
222