Memòria del projecte executiu - Parc Científic de Barcelona ...

PROJECTE EXECUTIU DE LA REFORMA
DE L’EDIFICI D’ADMINISTRACIÓ A L’ILLA
CÚPULES DE LA ZONA UNIVERSITÀRIA
DE BARCELONA
MEMÒRIA
Arquitectes: 2 Buxadé, Margarit, Ferrando, S.L.

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
PROJECTE EXECUTIU DE LA REFORMA DE L’EDIFICI D’ADMINISTRACIÓ A
L’ILLA CÚPULES DE LA ZONA UNIVERSITÀRIA DE BARCELONA
ÍNDEX
MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1. GENERALITATS
1.1. Objecte del projecte
1.2. Emplaçament
1.3. Promotor
1.4. Tècnics redactors
1.5. Antecedents
2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.
2.1. Condicionaments generals.
2.2. Reparació i sanejament de la façana.
2.3. Construcció d’una nova via d’evacuació.
2.4. Construcció d’una nova connexió amb l’edifici modular.
2.5. Remodelació de l’accés des del carrer Baldiri Reixach.
2.6. Reordenació general de les distribucions.
2.7. Reforma i adequació general de les instal·lacions.
2.8. Quadres de superfícies
3. SISTEMES CONSTRUCTIUS.
3.1. Reparació i sanejament de la façana.
3.2. Construcció d’una nova via d’evacuació.
3.3. Construcció d’una nova connexió amb l’edifici modular.
3.4. Remodelació de l’accés des del carrer Baldiri i Reixach.
3.5. Reordenació general de les distribucions.
3.6. Construcció de nova cambra d’instal·lacions.
4. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.
4.1. Interior de les plantes.
4.2. Façanes i coberta
4.3. Càlcul de l’estructura resistent.
5. INSTAL·LACIONS.
5.1. Instal·lacions de climatització
5.2. Instal·lacions de fontaneria.
2

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
5.3. Instal·lacions de sanejament
5.4. Instal·lacions elèctriques.
5.5. Instal·lacions especials.
5.6. Instal·lacions contra incendis.
5.7. Normativa per a instal·lacions.
6. COMPLIMENTACIÓ DE CONDICIONAMENTS TÈCNICS.
7. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE.
ANNEX 1. FITXES CLIMATITZACIÓ I ELECTRICITAT
ANNEX 2. COMPLIMENT DEL DECRET 135/1995 D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ
ANNEX 3. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS NBE-CPI-96.
ANNEX 4. MANIFESTACIÓ DE RESIDUS.
3

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
PROJECTE EXECUTIU DE LA REFORMA DE L’EDIFICI D’ADMINISTRACIÓ A L’ILLA
CÚPULES DE LA ZONA UNIVERSITÀRIA DE BARCELONA
MEMORIA DESCRIPTIVA
1.- GENERALITATS.
1.1. Objecte del projecte.
L'objecte d'aquest projecte és la reforma i condicionament de l’edifici d’administratció
situat a l’illa Cúpules de la Zona Universitària de Barcelona, tot cenyint-se a les directrius
del Text Refós del Pla Especial d'Ordenació del Campus de Pedralbes realitzat
l'octubre del 1994 i del Projecte Bàsic Modificat de la Segona fase del Parc Científic
de Barcelona del juliol de 2005.
1.2. Emplaçament.
L'illa Cúpules, limitada per l’Avinguda del Doctor Marañón, el carrer de Baldiri Reixac i el
carrer de Josep Samitier, està situada al Campus de Pedralbes de la Universitat de
Barcelona.
1.3. Promotor.
L'encàrrec del projecte ha estat fet per la Fundació Parc Científic de Barcelona.
1.4. Tècnics redactors.
La redacció del projecte és a càrrec dels arquitectes Carles Buxadé i Ribot (2846/0), Joan
Margarit i Consarnau (2450/3), Àgata Buxadé i Fortuny (28320-7) i Ramon Ferrando i
Rios (24767-7) col·legiats al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, actuant en representació
de la Societat 2Buxadé, Margarit, Ferrando, S.L.
1.5. Antecedents.
Prèviament a la redacció del present document, el Projecte Executiu dels Enderrocs de la
Segona Fase del Parc Científic de Barcelona del desembre de 2005 ja contemplava un
seguit d’intervencions que afecten directament l’edifici d’administració objecte d’aquest
document, especialment les feines destinades a demolir la connexió actualment existent
entre l’esmentat edifici i l’edifici general de la Universitat.
2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.
2.1. Condicionaments generals i descripció de l’edifici.
Es tracta d’un seguit d’actuacions per a reformar l’edifici: restauració de la façana,
construcció d’una nova via d’evacuació i d’una nova connexió amb l’edifici modular del
Parc Científic, reordenació general de les plantes i substitució i actualització de les
instal·lacions.
L’edifici actual és de planta rectangular, amb una planta soterrani, una planta baixa i dues
plantes pis. La planta baixa té la façana enretirada respecte al volum general de l’edifici.
L’estructura és de formigó armat, amb pilars d’aproximadament 50x50 cm, amb llums de
510-800x700 cm. Els sostres són lloses massisses (a la planta primera) o estructures
reticulars (a la resta). El tancament exterior és realitzat amb vidre i fusteria d’alumini, amb
una protecció addicional en forma de lames també d’alumini. Les parts massisses de la
façana són de formigó vist.
4

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La planta soterrani és més petita que la resta i per la banda meridional té una façana a
causa del desnivell natural del terreny.
2.2. Reparació i sanejament de la façana.
Les façanes d’aquest edifici es troben en molt mal estat, i caldrà reparar-les. Les parts
massisses, de formigó vist, seran netejades i pintades amb pintura pliolite. Si cal, el
formigó es repicarà i es reomplirà amb morter de resines d’epoxi. Les lames d’alumini que
donen el seu caràcter a la façana hauran de ser restaurades, i les peces malmeses
(oxidades principalment) substituïdes.
Totes les fusteries exteriors seran substituïdes per unes de noves que seguiran com a
criteri bàsic de disseny mantenir al màxim l’actual imatge de l’edifici.
2.3. Construcció d’una nova via d’evacuació.
Per exigències de la normativa de protecció contra incendis NBE-CPI-96, aquest edifici
necessita una via d’evacuació a més de l’escala principal ja existent. Per aquest motiu es
proposa la construcció d’una escala d’emergència a l’altre extrem de l’edifici. L’escala se
situarà dins el perímetre construït, per la qual cosa caldrà retallar els sostres existents i
reforçar-ne les vores. L’escala serà metàl·lica, i recolzarà en els sostres actuals.
L’àmbit d’aquesta escala serà exterior, donat que les fusteries enretirades no seran
substituïdes; tanmateix, per tal de mantenir la imatge general de l’edifici es reposaran o
substituiran les lames de la façana.
2.4. Construcció d’una nova connexió amb l’edifici modular.
Actualment ja hi ha una connexió entre ambdós edificis a través d’una passera exterior
coberta per una marquesina. El present projecte preveu aprofitar aquesta connexió,
inclosos els pilars de suport de la marquesina, refent els acabats (el paviment i el
recobriment dels murets perimetrals), substituint els passamans actuals, construint un
sostre metàl·lic sobre la connexió i tancant aquesta amb paraments de vidre amb fusteria
d’alumini anàlega a la de la resta de l’edifici.
L’espai exterior situat al voltant de la planta baixa té actualment un paviment de terratzo
abuxardat. Aquest paviment haurà de ser refet en l’àmbit immediat a la connexió, i
especialment en la part d’aquesta planta que és la coberta de les dependències situades
en planta baixa. Aquestes actuacions, però, seran incloses en el Projecte General
d’Actuacions que s’executarà en paral·lel al present projecte.
2.5. Remodelació de l’accés des del carrer Baldiri Reixach.
L’edifici és elevat respecte al carrer amb un sòcol que té una escala en l’actual accés
principal. El projecte preveu traslladar aquest accés principal a la nova connexió amb
l’edifici modular, de manera que l’accés actual es mantindrà però passarà a ser
secundari. Per això, l’escala existent serà reduïda d’amplada, ampliant-hi el sòcol.
L’accessibilitat serà garantida amb la construcció d’una solera inclinada a la part
occidental de la façana al carrer Baldiri Reixach, on l’alçada de l’esmentat sòcol és
mínima.
Altrament, s’aprofitarà la intervenció per a ampliar la planta baixa regularitzant-ne
geomètricament la façana al carrer Baldiri Reixach.
2.6. Reordenació general de les distribucions.
5

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
El projecte preveu l’enderroc total de les divisions interiors i dels cel rasos de les plantes
primera i segona, i dels d’una part de les plantes baixa i soterrani. En el seu lloc s’ha
dissenyat una nova distribució, que inclou diversos vestidors en planta soterrani, una sèrie
de sales de reunions a la part intervinguda de la planta baixa, la remodelació total del
nucli de serveis de les plantes primera i segona, i en aquestes mateixes plantes la
construcció dels envans definitoris dels àmbits comuns (vestíbuls i passadissos), deixant
la distribució interior dels espais destinats a ús administratiu a una futura definició
concreta del programa de necessitats. En tot l’àmbit de la intervenció es col·locarà un
paviment nou a sobre de l’actual. A l’espai destinat a oficines, també es preveu la
col·locació d’un nou paviment de linòleum encolat directament sobre el paviment actual.
El present projecte només inclou la construcció de cel rasos, paviments i instal·lacions
generals dels espais destinats a oficines. Les distribucions interiors d’aquests àmbits
seran objecte d’un projecte particular.
En la planta baixa el projecte només preveu actuar al voltant del nucli de comunicacions
vertical, construint-hi uns serveis, i realitzar els acabats de l’àmbit central destinat a
vestíbul. A la resta de la planta, es reserva un espai per a una sèrie de sales de reunions,
la construcció de les quals no és inclosa en el present projecte, amb l’excepció del
paviment i del cel ras, idèntics als de les plantes superiors.
2.7. Reforma i adequació general de les instal·lacions.
El sistema de climatització que actualment té aquest edifici resulta insuficient, i caldrà
refer-lo i adaptar-lo a les veritables necessitats funcionals. Per aquest motiu, s’ampliarà
considerablement la superfície útil de la tercera planta (limitada ara a la caixa d’escala i la
maquinària de l’ascensor) per tal d’instal·lar-hi les noves màquines de climatització. Per
als conductes verticals de climatització s’emprarà un pati existent que hi ha al costat de
l’escala principal. Només és prevista la xarxa de conductes de climatització que abastirà
els àmbits comuns de les plantes primera i segona, i les zones on s’intervé a les altres
dues plantes.
La resta d’instal·lacions es refaran en els àmbits d’actuació, la qual cosa inclou totes les
instal·lacions de fontaneria i sanejament (pel que fa a aigües fecals), i una part de les
instal·lacions elèctriques i de veu i dades.
Les instal·lacions contra incendis contemplen el conjunt de l’edifici (en forma de previsió
en l’àmbit destinat a ús administratiu).
2.8. Quadres de superfícies.
Superfícies Construïdes
Planta soterrani ...................... 517.62 m²
Planta baixa............................1160.74 m²
Planta primera ........................1160.74 m²
Planta segona ........................1160.74 m²
Planta cambres....................... 112.21 m²
Total .......................................4112,05 m²
Superfícies Útils
SERVEIS I
VESTIDORS
COMUNICACIONS
ACCESSOS I
ZONES COMUNS
INSTAL·LACIONS OFICINES
TOTAL
REFORMAT
SUPERFÍCIE NO
REFORMADA
6

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
PL.
SOTERRANI
111,05 24,09 27,77 162,91 227,90
PL. BAIXA 9,89 163,86 7,17 180,01 360,93 292,91
PL.
PRIMERA
28,84 181,43 7,17 832,65 1050,09
PL.
SEGONA
25,78 184,49 7,17 832,65 1050,09
PL.
CAMBRES
85,87 85,87
TOTAL 181,64 554,49 129,37 1853,25 2709,89 520,81
3. SISTEMES CONSTRUCTIUS.
3.1. Reparació i sanejament de la façana.
3.1.1 Paraments de formigó vist
Tota la superfície de formigó vist exterior, tant de la façana com de la cara inferior del
trespol de planta primera, i els pilars perimètric i el muret de façana de la planta baixa han
de ser netejats, restaurats i pintats.
3.1.2 Lames d’alumini
Seran desmuntades i reparades, i les unitats o peces malmeses substituïdes. A l’hora de
tornar-les a muntar, es tindrà en compte el calibratge i l’ajustament de mecanismes.
3.1.3 Paraments de vidre
La façana transparent (vidre amb fusteria d’alumini) haurà de ser desmuntada i
reconstruïda en tot l’edifici. S’intentarà refer aquest parament amb el màxim de fidelitat a
la tipologia constructiva dels elements actuals, però es provarà de donar-li coherència
estètica amb les fusteries del veí edifici modular.
En l’àmbit de la nova escala d’emergència el parament de vidre no serà reconstruït, i es
deixarà aquest espai com a exterior. Els paraments de vidre de tancament de les oficines
immediates a l’àmbit de l’escala nova no seran refets, i seran substituïts per un parament
ceràmic d’un mínim d’un metre d’amplada d’ample (resistent al foc) per a garantir la
seguretat d’aquest àmbit.
3.2. Construcció d’una nova via d’evacuació.
3.2.1 Cel rasos
En l’àmbit de la nova escala es farà un cel ras de cartró guix hidròfug deixant una alçada
lliure de 3.15 m. Cas que el sostre d’aquesta zona fos una llosa massissa (i no un sostre
reticular) no caldrà realitzar aquest cel ras i l’acabat serà pintat amb pintura pliolite.
3.2.2 Tancaments verticals i fusteries
Els tancaments de la nova escala seran envans ceràmics de 15 cm de gruix, amb acabat
estucat color UNE-S 5030-R90B (blau) a la cara exterior. Les portes d’accés a l’espai de
l’escala seran metàl·liques tipus Rooper amb barra antipànic, resistents al foc (RF-60),
folrades de fusta per la cara interior de l’edifici i d’alumini mat per la cara exterior.
3.2.3 Escala
L’escala de nova construcció serà una estructura metàl·lica composta per dos perfils
metàl·lics UPN300 en sentit longitudinal i una xapa d’acer de 3 mm de gruix. El paviment
7

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
dels replans intermedis, situats al mateix nivell de les plantes, serà de formigó remolinat
mecànicament afegint pols de quars.
La barana serà de tub d’acer de 40 mm amb muntants de 50x25 mm, i panells tipus
trespa.
3.3 Construcció d’una nova connexió amb l’edifici modular.
3.3.1 Estructura resistent
El sostre que cobrirà la nova connexió amb l’edifici modular del Parc Científic de
Barcelona serà una estructura lleugera, formada per tubs quadrats o rectangulars de
#150x150x5 mm, #150x100x5 mm i #150x50x5 mm suportats per pilars quadrats
#150x150x5 mm existents (actualment suporten una marquesina), i en un parell de pilars
nous idèntics als anteriors. Sobre els perfils esmentats es bastiran panells de contraxapat
hidrofugat de 22 mm de gruix per a realitzar la coberta.
3.3.2 Tancaments exteriors
La coberta es realitzarà amb els mateixos panells de contraxapat, amb un canaló a cada
vora de xapa d’alumini plegada. A la cara superior de la coberta es disposarà una religa
de 20x20 mm i 40 mm de gruix per tal de donar una aparença correcta des de la part
superior.
Els tancaments verticals seran fusteries d’alumini lacat anàlegues a les de la resta de
l’edifici, amb fulles practicables per tal de donar accés a la terrassa exterior adjacent.
3.3.3 Acabats exteriors
L’espai exterior situat al voltant de la planta baixa serà objecte del Projecte General
d’Actuacions que s’executarà en paral·lel al present projecte.
3.3.4 Acabats interiors
El paviment serà de linòleum encolat directament sobre el paviment existent, tret de les
zones on s’hagi hagut d’aixecar l’actual paviment de terratzo abuxardat, on caldrà
reomplir amb morter de ciment 1:6 de 4 cm de gruix.
Es disposarà un cel ras de panells sàndwich.
3.4 Remodelació de l’accés des del carrer Baldiri Reixach.
El recrescut del sòcol existent es construirà directament sobre el sostre existent.
3.5 Reordenació general de les distribucions.
3.5.1 Cel rasos
Es refaran els cel rasos de les plantes primera i segona. Aquest serà registrable i de
peces HERAKLITH, tipus HERAKUSTIK F, (virutes de fusta premsades) de 60x60 cm o
de 60x120 cm amb guia vista en un sentit, a 2.75 m d’alçada, deixant una llenca
perimetral en l’entrega amb els paraments verticals (envans) de peces de pladur fix pintat.
3.5.2 Tancaments verticals i fusteries
Els tancaments interiors de l’edifici seran envans de plaques de pladur de 10 cm de gruix
amb fibra de vidre al seu interior, amb acabat pintat a la cara que dóna als àmbits
comuns, tret de la separació entre els vestíbuls de les escales i les oficines i passadissos,
que seran envans ceràmics de 10 cm de gruix aplacats de pladur per totes dues cares i
pintats per la cara exterior.
8

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Les noves divisions de la planta soterrani seran envans ceràmics amb acabat enguixat i
pintat per la cara exterior i aplacat vinílic de color blanc mat per l’interior de les
dependències. Aquest mateix acabat serà utilitzat en els paraments verticals de les peces
de serveis de les plantes baixa, primera i segona.
Les noves portes dels despatxos de planta primera i segona seran de fusta pintada de
color blanc. Les portes dels serveis de les plantes primera i segona, i les dels vestidors de
la planta soterrani seran de fusta envernissada. Les portes dobles que hi ha als vestíbuls
de les plantes altes seran metàl·liques tipus Rooper amb barra antipànic, resistents al foc
(RF-60), i folrades de fusta per totes dues cares.
Els paraments verticals de l’àmbit de l’ascensor i de l’escala principal seran substituïts, en
els primer cas per acer inoxidable mat, i en el segon per un aplacat de fusta.
3.5.3 Paviments
Es disposarà un paviment de linòleum de 2,5 mm de gruix col·locat encolat directament
sobre el paviment actual. En els àmbits humits (serveis i vestidors) el linòleum rebrà un
tractament bactericida.
3.6 Construcció de la nova cambra d’instal·lacions
Es procedirà a una ampliació del badalot d’escala per a situar-hi les noves màquines de
climatització necessàries. S’aixecarà una estructura amb suports de formigó en la vertical
dels pilars existents, refent-ne l’aïllament tèrmic i hídric, i sobre aquests suports es bastirà
una estructura bàsica amb perfils HEB 300 i biguetes IPE 200, i amb perfils IPE 180 en el
perímetre. A la zona de bombes es realitzarà un trespol lleuger amb xapa col·laborant i
formigó. Igualment, s’hi bastirà posteriorment una coberta lleugera i unes parets de
panells sàndwich. En una part de la zona sense coberta es bastirà un trespol lleuger
anàleg a l’anterior segons les especificacions dels plànols.
Les portes d’accés a la coberta s’integraran en el especejat dels panells sàndwich.
4 DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.
4.1. Interior de les plantes
a) Arrencar el paviment en l’àmbit indicat als plànols, enderrocar els envans de les
plantes primera i segona i de part de les plantes baixa i soterrani, i enderrocar els cel
rasos a tots els àmbits afectats.
b) Desmuntatge i retirada de les fusteries d’alumini i de les lames en l’àmbit de la nova
escala i apuntalament dels sostres que caldrà tallar.
c) Tall dels sostres indicats als plànols, reforçant les vores amb rodons d’acer corrugat i
morters de reparació.
d) Construcció de la xarxa bàsica d’instal·lacions a les plantes afectades.
e) Substitució total de l’ascensor, amb portes automàtiques adients, tancaments d’acer
inoxidable i cabines totalment adaptades segons recull l’annex de compliment de la
normativa d’accessibilitat. El plafonat exterior serà d’acer inoxidable mat.
f) Construcció dels nous envans. A les plantes primera i segona, aquests seran
ceràmics al voltant dels vestíbuls i l’escala d’emergència, amb acabat de pladur per
una cara i estucat per l’altra, i de plaques de pladur amb fibra de vidre a l’interior i
amb acabat pintat per una cara a la resta d’àmbits. Els envans de la planta soterrani i
els tancaments dels serveis de la resta de plantes seran ceràmics, amb aplacat de
9

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
linòleum amb tractament bactericida a l’interior i aplacat de plaques de pladur amb
acabat pintat a l’exterior.
g) Formació del paviment de les zones comuns amb linòleum col·locat encolat
directament sobre el paviment existent, amb capa regularitzadora.
h) Formació del paviment dels àmbits destinats a les sales de reunions de planta baixa i
les oficines de plantes primera i segona amb linòleum encolat directament sobre el
paviment existent, amb capa regularitzadora.
i) Construcció d'un cel ras registrable, de plaques HERAKLITH tipus HERAKUSTIK F
de 25 mm de gruix (virutes de fusta premsades) de 60x60 cm o de 120x60 cm amb
guia semioculta en un sentit, deixant una llenca perimetral en l’entrega amb els
paraments verticals (envans) de peces de pladur fix pintat.
j) Formació del paviment dels replans de l’escala d’emergència, coincidents amb el
nivell de les plantes, amb formigó remolinat mecànic afegint pols de quars 4 kg/m 2 ,
així com la construcció de la barana de l’escala interior amb perfils d'acer pintat.
k) Formació del paviment dels vestidors de la planta soterrani i dels serveis de la resta
de plantes amb linòleum de 2,5 mm de gruix col·locat encolat directament sobre el
paviment existent, amb capa regularitzadora i tractament bactericida.
l) Reconstrucció de les peces de serveis, amb realització de les seves instal·lacions de
fontaneria i sanejament, i peces de porcellana, aixetes i complements cromats,
miralls, paraments verticals amb linòleum encol·lat amb tractament bactericida i
il·luminació zenital. En les zones de serveis el cel ras serà de plaques de guix de
60x60 cm a 2,20 m d’alçada. Les divisions interiors d’aquestes peces seran
mampares prefabricades.
m) Construcció dels vestidors de la planta soterrani, amb el mateix tipus acabats que els
serveis de les altres plantes.
n) Recol·locació de les lames en l’àmbit de l’escala d’emergència.
4.2. Façanes i coberta.
4.2.1 Actuacions a les cobertes:
a) Construcció de l’estructura de suport per a la nova cambra d’instal·lacions. Es
realitzaran un suports de formigó en la vertical dels pilars existents i es refarà
puntualment la impermeabilització i l’aïllament tèrmic de la coberta. Sobre aquests
suports es bastirà una estructura bàsica amb perfils HEB 300 i biguetes IPE 200, i
amb perfils IPE 180 en el perímetre.
b) A la zona de bombes es realitzarà un trespol lleuger amb xapa col·laborant i formigó.
Igualment, s’hi bastirà posteriorment una coberta lleugera i unes parets de panells
sàndwich.
c) En un altre sector (veure plànols) es realitzarà un altre trespol lleuger amb xapa
col·laborant i formigó, i amb una capa amortidora de poliestirè d’alta resistència (roof
mate) i una llosa de formigó armat de 15 cm de cantell al damunt.
d) Construcció dels tancaments de la nova cambra d’instal·lacions (religa) sobre suports
verticals IPE 180.
e) Repàs general de la coberta i reparació en cas que hi hagi manques d’aïllament i/o
estanqueïtat.
4.2.2 Actuació a la façana:
10

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
a) Desmuntatge de les fusteries de façana i de les lames de protecció en tot l’edifici.
b) Neteja amb raig de sorra i reparació de tota la superfície de formigó vist, amb morter
de resines d’epoxi si cal, tant a les façanes com a la cara inferior del sostre de planta
primera i a la part exterior dels pilars.
c) Neteja de les lames i substitució de totes aquelles lames (o parts mòbils de les
mateixes) que es trobin deteriorades.
d) Col·locació de les noves fusteries i de les lames a les façanes.
e) Pintat de tota la superfície de formigó vist exterior amb pintura tipus pliolite.
11

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
4.3. Càlcul de l’estructura resistent.
4.3.1. Descripció de l’estructura
Estructura de l’escala:
L’escala de nova construcció serà metàl·lica bastida sobre dos perfils d’acer laminat
UPN300, amb una xapa plegada d’acer de 3 mm de gruix. Les connexions amb els
trespols existents es realitzaran amb plaques d’acer de 1,5 cm de gruix i 4Ø16 agafats
amb resines HILTI HIT HY150 a cadascuna d’elles.
Les vores dels trespols retallats seran reparades, construint-hi un congreny a les vores
segons indicacions de la Direcció Facultativa.
Estructura metàl·lica de la planta coberta:
L’estructura de suport per a la nova cambra d’instal·lacions es realitzarà sobre suports de
formigó situats en la vertical dels pilars existents, refent puntualment la impermeabilització
i l’aïllament tèrmic de la coberta. Sobre aquests suports es bastirà una estructura bàsica
feta amb perfils HEB 300 i biguetes IPE 200, amb perfils IPE 180 en el perímetre.
A la zona de bombes es realitzarà un trespol lleuger amb xapa col·laborant i formigó.
Igualment, s’hi bastirà posteriorment una coberta lleugera i unes parets de panells
sàndwich.
Estructura de la connexió amb l’edifici modular:
El sostre de la connexió amb l’edifici modular serà una estructura lleugera sobre els pilars
existents i dos pilars nous, formada per tubs rectangulars o quadrats de #150x150x5 mm,
de #150x100x5 mm i de #150x50x5 mm sobre els quals es disposarà la coberta de
contraxapat hidrofugat de 22 mm de gruix.
4.3.2. Estat de càrregues
Pel càlcul de l’estructura s’ha tingut en compte les accions establertes a la norma NBE-
AE-88 ‘Acciones en la edificación’ amb els següents valors:
Escala metàl·lica:
Pes propi de l’estructura metàl·lica ............................ 150 Kp/m²
Pes del paviment ........................................................ 40 Kp/m²
Sobrecàrrega d’ús ...................................................... 400 Kp/m²
590 Kp/m²
Sala de bombes:
Pes propi de l‘estructura metàl·lica ............................ 100 Kp/m²
Pes del sostre col·laborant ......................................... 225 Kp/m²
Pes propi llosa de recolzament .................................. 375 Kp/m²
Sobrecàrrega d’ús (bombes)...................................... 500 Kp/m²
1200 Kp/m²
Coberta de la sala de bombes:
Pes propi de l’estructura............................................. 30 Kp/m²
Pes de la coberta........................................................ 20 Kp/m²
Sobrecàrrega de neu.................................................. 40 Kp/m²
90 Kp/m²
Zona amb les màquines de climatització:
12

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Pes propi de l’estructura metàl·lica ............................ 100 Kp/m²
Pes del sostre col·laborant ......................................... 225 Kp/m²
Pes propi de la llosa de recolzament ......................... 375 Kp/m²
Pes de les màquines (inclosos els conductes) .......... 500 Kp/m²
1200 Kp/m²
Acció del vent:
La sobrecàrrega de vent sobre un element superficial és igual al coeficient eòlic per la
pressió dinàmica del vent. En aquest cas la pressió dinàmica del vent és de 50 Kp/m² o
de 75 Kp/m² en estar l’edifici en una situació topogràfica normal i tenir alçades inferiors a
10 m o superiors a 11 m i inferiors a 30 m. Els coeficients eòlics són els següents: pressió
a sobrevent=0.8, succió a sotavent=0.4.
Acció del vent = 50 (0.8+0.4) = 60 Kp/m² de 0 a 10 m.
Acció del vent = 75 (0.8+0.4) = 90 Kp/m² de 11 a 30 m.
Acció sísmica:
Segons la norma NBE-AE-88 ‘Acciones en la edificación’ en l’annex NCSE-02 ‘Norma de
construcción sismorresistente’, aquest edifici es pot qualificar com a obra d’importància
normal i no cal tenir-hi en compte l’acció sísmica, si l’acceleració sísmica bàsica (ab) és
inferior a 0.08 g, essent g l’acceleració de la gravetat i l’edifici està ben travat mitjançant
pòrtics o estructures reticulars, en dues direccions perpendiculars.
L’acceleració sísmica bàsica de la zona de Barcelona és ab = 0.04 g, el coeficient
adimensional de risc és ρ =1, el coeficient d’amplificació del terreny és S = C/1.25, i el
coeficient de terreny és 1.6.
L’acceleració sísmica de càlcul ac = Sρab ; ac = (1.6/1.25)x0.04xg =0.051g < 0.08g. En
aquest cas no cal considerar els efectes de l’acceleració sísmica.
4.3.3. Resistència dels materials
Formigó HA-25............................................................................. f ck = 25 N/mm²
Acer corrugat B 500 SD ............................................................... f yk = 500 N/mm²
Acer laminat S 275 JR/JO/J2G3.................................................. límit elàstic = 275 N/mm²
El formigó serà de consistència plàstica i l’assentament dels cons d’Abrams de 3 a 5 cm
com a màxim. La resistència als set dies serà de 16,5 N/mm2 com a mínim i de 25
N/mm2 als 28 dies, pel formigó HA-25.
El ciment utilitzat per a realitzar el formigó serà ciment pòrtland, complirà la norma de
recepció de ciments RC-97 i tindrà el segell de qualitat AENOR.
L’àrid serà rodat i la grandària màxima de 12 mm en l’estructura de les lloses.
El vibrat es farà sense disgregació ni pèrdua d’aigua.
4.3.4. Coeficients de seguretat
Amb les càrregues anteriorment considerades i l’esquema estructural descrit s’ha realitzat
el càlcul segons les hipòtesis més desfavorables, tenint en compte l’alternança de les
sobrecàrregues amb els següents coeficients:
Coeficient de majoració de càrregues......................................... γ f = 1.60
Coeficient de minoració del formigó ............................................ γ c = 1.50
13

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Coeficient de minoració de l’acer (seccions de formigó) ............ γ s = 1.15
Coeficient de majoració de càrregues permanents .................... γ f = 1.33
Coeficient de majoració de sobrecàrregues................................ γ f = 1.50
Coeficient de minoració de l’acer (seccions d’acer).................... γ s = 1.00
El nivell de control serà normal tant per als materials com per a l’execució de l’obra.
4.3.5. Dimensionament de l’armament i comprovació de les seccions d’acer
Per al diemnsionament de l’armament s’ha tingut en compte la norma EHE-98 ‘Instrucción
de hormigón estructural’.
Per a la comprovació de les seccions d’hacer s’ha tingut en compte la norma NBE-EA-95
‘Estructuras de acero en edificacion’.
5. INSTAL·LACIONS
5.1. Instal·lacions de climatització
5.1.1 Descripció de l’edifici
Introducció
El local objecte de la present instal·lació està destinat a l’ús de l'administració del Parc
Científic de Barcelona i ocupa la totalitat d’un edifici existent.
Aquest edifici es troba estructuralment construït a base de pilars i jàsseres de formigó
armat. Els tancaments exteriors són murs de diverses composicions: fàbrica de maons,
aplacat, etc, però sempre degudament revestits. Les finestres principals són de vidres
senzills.
Coeficient global kg i acompliment de la NRE-AT-87
Considerant que es faran les adequacions en els aïllaments de l’edifici, els càlculs de
verificació que resulten pel coeficient de transmissió tèrmica global de l’edifici estan dins
dels límits permesos, en aquest cas per a la zona climàtica B-w corresponent, establerta
segons la (NBE-CT-79), amb un valor de Kg. = 1.17 < 1.20
Tanmateix, el valor del coeficient de transmissió tèrmica global de l'edifici Tr, estarà dins
dels límits permesos per a la categoria climàtica A corresponent, establerta segons la
(NRE-AT-87), sent la classe de clima que afecta l'edifici el tipus 1, amb un valor màxim
del Tr = < 3 (Kcal/h.m2 ºC) , cosa que s'acomplirà .
5.1.2 Descripció de la instal·lació
5.1.2.1 Generalitats
Per al projecte de l’edifici s’han aplicat com ja s’ha dit, una sèrie de criteris que tenen com
a objectiu obtenir el màxim confort possible i, al mateix temps, una economia òptima en el
procés.
Les línies bàsiques del projecte que s’inclou en la fase present i del que es preveu fer de
cara al futur, són les següents:
a) Climatització dels despatxos.
La climatització dels despatxos específics es farà amb fan-coils a 4 tubs. Tot per a
refrigeració i calefacció.
14

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La regulació dels fan-coils s’efectuarà amb els termòstats que actuaran sobre les vàlvules
motoritzades de tres vies. Cada unitat fan-coil disposarà de selector de velocitats de
ventilador incorporat a la placa de paret de cada dependència. Tot això es farà perquè a
cada zona es pugui aconseguir un clima adequat a les necessitats de cada usuari.
La unió dels fan-coils amb els difusors d’impulsió s’efectuarà mitjançant embocadures de
conducte "Climaver-neto" tipus fònic” alumini/fibra. Un sistema de desguassos evacuarà
l’aigua de condensació a la bateria del fan-coil mitjançant una canonada flexible de plàstic
a prova d’envelliment, amb ∅ no inferior a 16 mm., amb sifó.
Es disposarà d’un aïllament addicional de planxa "Armstrong" que cobrirà la part inferior
de la safata de recollida.
b) Climatització de les zones restants.
La climatització de les zones generals o àrees concretes com ara el hall, passadissos etc,
es farà a través de l´aire primari tractat i recolçat amb fan-coils puntuals on calgui.
El climatitzador d´aire primari disposarà de secció d’aire exterior impulsió i extracció amb
recuperació entàlpica, filtres i bateries de 4 canonades per a fred i calor. El control
d’aquest climatitzador és exhaustiu i comporta l’actuació sobre les vàlvules del circuit de
refrigeració, de calefacció i el control exterior de la temperatura de l’aire impulsat.
Pel funcionament de tot el clima es disposarà d’un sistema de gestió central a la recepció
que permetrà el control i comandament general. Així, s’instal·larà un sistema de control
autònom per l’edifici que serà incorporat a la gestió central per ordinador del Parc. Aquest
control autònom consisteix en rebre informació i capacitat d´actuació per maniobrar les
climatitzadores i fan-coils així com tots els elements de les sales de màquines.
En general, tota la ventilació es calcularà en base a uns 36 m3/h per persona d’ocupació
màxima.
L’aire tractat pels climatitzadors s’impulsarà als locals condicionats mitjançant xarxes de
conductes Climaver-neto alumini/fibra.
A les zones de sales tècniques i baixants seran conductes de xapa d’acer galvanitzat
amb barrera de vapor exterior. Als trams exteriors i a les zones vistes, a més, es
disposarà d’un embolcall de xapa d’alumini polit. A través d’aquests conductes
s’impulsarà l’aire per mitjà de difusors i reixetes d’alumini anoditzat d’alt poder d’inducció
per tal d’evitar cops d’aire. El retorn de l’aire serà recollit per una xarxa de conductes
similar amb reixetes d’alumini anoditzat.
c) Ventilacions.
Totes les zones a ventilar s’efectuaran amb conductes Climaver-neto a la impulsió i de
xapa d’acer galvanitzat a l'extracció. En el cas de l’aire primari tractat, extraccions a
recuperar i aportacions, portaran sempre barrera de vapor exterior. Als trams exteriors, a
més, es disposarà un embolcall de xapa d’alumini polit.
A través d’aquests conductes s’impulsarà l’aire per mitjà de difusors i reixetes d’alumini
anoditzat d’alt poder d’inducció per tal d’evitar cops d’aire. Les extraccions d’aire
contaminat seran recollides per una xarxa de conductes similar sense barrera de vapor i
amb reixetes adequades d’alumini anoditzat o xapa galvanitzada segons la zona.
Totes les zones de lavabos i serveis disposen d’un sistema de ventilació forçada amb
conductes de distribució de xapa d’acer galvanitzat i reixetes d’alumini. En el cas dels
vestuaris es disposarà de termoventilació.
d) Generació d’aigua freda i calenta
15

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Generació d’aigua freda i calenta des de les unitats i la sala de màquines situades a la
planta coberta.
Descripció de la instal·lació:
REFRIGERACIÓ - CALEFACCIÓ
Com a solució a la present instal·lació s’ha previst la instal·lació de:
- Dues Bombes de Calor aire-aigua "Roca" tipus YCAL 0241 RB amb sis compressors
"Scroll" amb sis etapes i refrigerant ecològic R-407 c. Versió acústica super-silenciada,
control pressió condensació, quadre elèctric per a engegada i control.
Prestacions refrigeració: temp. aire exterior: 32ºC, temp. Sortida aigua freda: 7ºC,
capacitat frig: 202.100 frig/h.
Prestacions calefacció: temp.aire exterior 2ºC, temp. sortida aigua 50ºC, capacitat:
181.000 Kcal/h.
Les dues unitats seran suficients i capaces per subministrar durant tot l’any refrigeració i
calefacció.
D’acord amb els càlculs adjunts, aquesta central termofrigorífica tindria capacitat per a
generar tota la potència de refrigeració i calefacció necessàries, considerant 24ºC i 55%
H.R. a l’interior, amb 31 ºC i 68 % H.R. exteriors a l’estiu, i 22ºC a l’interior amb 2ºC
exteriors a l’hivern.
5.1.2.2 Sistema escollit i justificació
a) Maquinària frigorífica.
La producció de fred s’ha establert pel sistema Aire-aigua pel seu rendiment i per la
versatilitat d’ús.
b) Calefacció.
Donat el tipus de clima a l’hivern, s’ha escollit el sistema de producció de calor utilitzant el
cicle de Bomba de calor Aire-aigua.
5.1.2.3 Mesures de racionalització energètiques.
Són les següents:
- La sectorització de la instal·lació amb control per zones a fi de facilitar diversos usos i
ocupacions.
- La recuperació de la calor i del fred procedent de l’aire d’extracció general a través de
recuperadors, aprofitant-se per al tractament de l’aire primari de la ventilació.
- El sistema de condensació per aire per mitjà de dotze compressors en total.
5.1.3 Font d’energia
5.1.3.1 Generalitats
La font d’energia a consumir pel sistema serà: L'electricitat.
El consum màxim punta es produirà en règim de refrigeració i serà d’uns 300 Kwh.
5.1.4 Justificació del compliment de les ITE
5.1.4.1 Generalitats
Amb les dades que s’exposen a continuació, el facultatiu que subscriu considera que en
aquest projecte es complimenta adequadament la Normativa ITE.
16

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
5.1.4.2 Condicions ambientals.
L’objectiu bàsic de la instal·lació és proporcionar unes condicions de confortabilitat al
públic i al personal. Amb tot això, tenim:
a) Temperatura dels locals.
- Les temperatures mitjanes interiors dels locals condicionats seran de 24ºC ± 1ºC, a
l’estiu i de 20ºC ± 1ºC, a l’hivern.
b) Humitat relativa dels locals.
- No es corregirà la humitat relativa resultant del tractament inicial de calor o fred ni a
l’hivern ni a l’estiu.
c) Estratificació de l’aire.
- No s’espera que es produeixi per l’adequada distribució de l’aire i perquè l’altura lliure
dels locals en general no supera els 4m.
5.1.4.3 Sales de màquines
a) Idoneïtat del combustible.
- Electricitat.
a) Eficiència dels sistemes frigorífics.
- Instal·lacions centralitzades, equips accionats elèctricament.
En el nostre cas treballant, el C.O.P. ( C.E.E ) resultant és:
Bomba de calor convencional:
Cicle de fred: 202.100 Kcal/h. 235.000 w / 79.000 w. = 2.97
Cicle de calor: 181.000 Kcal/h. 210.000 w / 81.000 w. = 2.6
b) Fraccionament de potència.
- Donada la potència total de les instal·lacions i pel que fa a la instal·lació central, es
treballarà amb els següents nivells de potència.
470 Kw refrigeració o 420 Kw calefacció : disposem en total de 12 compressors o 12
etapes entre les dues màquines.
5.1.4.4 Instal·lacions
a) Factor de transport de l’aire.
- A la present instal·lació el cabal unitari d’impulsió és inferior a 15 m3./s. o 54000 m3./h.
b) Recuperació de calor de l’aire d’extracció.
- Es contempla el sistema complet de recuperació a la ventilació general.
c) Sistemes integrats.
- No ha estat aprovat aquest sistema, encara que la potència mitjana en il·luminació
tampoc superi els 30 w./m2.
d) Refredament gratuït per aire exterior.
-Tot i que no es tracta d’un sistema "tot aire", es podrà treballar amb ventilació a les
èpoques de l’any en què es cregui convenient.
5.1.4.5 Aïllament tèrmic
17

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
A tota la instal·lació, les pèrdues tèrmiques globals pel conjunt de conduccions que
passen pels locals no calefactats no superaran el 5 % de la potència útil instal·lada.
5.1.4.6 Regulació
La instal·lació disposarà d’un sistema de gestió centralitzada i dels equips de regulació
mínims exigibles i necessaris per a ajustar el consum d’energia a les variacions de
càrrega o règims d’ocupació, com ara:
- Control de funcionament de bombes segons potència necessària.
- Ús de calor i refrigeració controlada per hores i temp. exterior.
- Sistema de condensació per aire, per etapes de fred.
- Sistema de ventilació controlada.
- A més dels controls de capacitat esglaonada, el control de la temperatura ambient
s’efectuarà per mitjà del termòstat de cada fan-coil i climatitzadora de zona.
5.1.4.7 Normes de funcionament
a) Combustió.
- no existeix.
b) Interrupció del servei.
- La present instal·lació funcionarà contínuament amb aturada manual.
c) Aire exterior mínim de ventilació.
-Tal com s’ha desenvolupat en un principi. El present sistema no és del tipus "tot aire".
d) Recuperació d’energia.
- Donades les característiques de disseny, s’han implantat sistemes de recuperació
d’energia de l’aire de ventilació general.
5.1.5 Control automàtic
5.1.5.1 Descripció funcional del sistema
El control automàtic de la instal·lació, bàsicament es realitzarà mitjançant termòstats
d’actuació en funció de la temperatura ambient combinat amb la gestió central.
5.1.6 Necessitats d’energia elèctrica
L’expedient que es presentarà inclourà el corresponent projecte elèctric general de les
instal·lacions. Per tal d’obtenir l’autorització de les instal·lacions de climatització s’han
descrit els consums que són necessaris per al funcionament del sistema de climatització,
del que ja s’ha establert la potència màxima en 300 Kw.
5.1.6.1 Punts d’escomesa
Per a aquesta instal·lació serà necessari preveure unes línies que sortiran dels quadres
respectius i que disposaran de protecció magnetotèrmica i diferencial. Aquestes línies
d’alimentació s’entregaran als quadres generals de comandament i protecció dissenyats
per a les bombes de calor aire/aigua, i bombes.
A la resta de casos de climatitzadores i fan-coils, les alimentacions arribaran directament
a la caixa de control de cada unitat.
L’embornament l’efectuarà l’industrial de climatització.
18

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
L’estesa de línies de potència i línies de maniobra, a partir dels quadres secundaris i
caixes de control, seran realitzades en aquest cas per l’industrial de climatització, el qual
haurà de disposar del carnet d’electricista autoritzat.
5.1.7 Dades de la instal·lació
5.1.7.1 Xarxa de canonades i conductes
La secció de les canonades i conductes ha estat calculada procurant que no se
sobrepassin els màxims aconsellables tal i com estableixen les ITE. amb referència als
límits de velocitat i als nivells de soroll.
a) Canonades.
- A les canonades que condueixen aigua no se superarà la velocitat de 2 m/s, ni la pèrdua
de càrrega específica de 40 m.m.c.a/m. Per això, en el present projecte, la velocitat
màxima serà de 1,50 m/s i la P.C. màxima de 25 m.m.c.a/m.
b) Des de la sala de màquines a la planta coberta sortiran les canonades generals de
distribució d’aigua. La xarxa general de distribució que s’ha mencionat seguirà el traçat
dels plànols.
La sectorització i la distribució permetran que, en cas d’avaria a la sala de màquines o
d’un ramal, pugui seccionar-se i continuar funcionant la resta dels serveis de tot l’edifici.
Des de la distribució general es distribuirà en circuits d’alimentació als fan-coils i a les
unitats climatitzadores.
Es col·locaran claus d'equilibrat, de tall de tipus adequat esfèrics, de papallona o de
seient, filtres coladors on calgui, a les canonades d’anada i retorn de tots els fan-coils,
climatitzadores, columnes muntants, ramals generals de distribució, bombes i també de
sectorització a tots aquells elements susceptibles de ser substituïts, però sense que
s’hagi d’interrompre el servei a la resta dels sectors.
Els purgadors d’aire seran de boia, automàtics amb comandament manual i provistos de
vàlvula de tancament.
Les abraçaderes i l’estesa de canonades preveurà la lliure dilatació, que serà absorbida
mitjançant els compensadors adequats.
Es preveurà un conjunt de vasos d’expansió pneumàtics del tipus de membrana, sota
pressió de nitrogen, perquè absorbeixi les variacions de volum d’aigua de la instal·lació
degudes a les diferents temperatures de treball, amb la qual cosa aconseguirem una
instal·lació tancada a l’atmosfera.
Donat que s’alimentarà la instal·lació amb aigua de la xarxa, serà necessari instal·lar un
comptador del cabal d’aportació d’aigua al circuit i un tractament dosificador de polifosfats
o algun producte similar inhibidor de les corrosions per a un millor control i estabilització
de les instal·lacions.
Està previst instal·lar les canonades amb els següents materials:
- Acer estirat negre sense soldadura DIN 2440.
Per tal d’evitar condensacions i pèrdues tèrmiques en el recorregut, totes les canonades
s’aïllaran excepte a la sala de màquines, que es farà amb canonades de fins a 2" φ amb
coquilla sintètica tipus Armaflex i acabada amb dues capes de pintura Armafinish. A partir
de 2 1/2" φ inclòs, es farà amb coquilles de fibra de vidre i embolcall acabat exterior amb
barrera de vapor enquitranada.
19

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
A la sala de màquines i a les zones vistes es procedirà amb embolcall acabat exterior
d’alumini polit per a tots els diàmetres.
5.1.7.2 Maquinària i elements
Per a la realització de les instal·lacions que ens ocupen serà necessari disposar de tots
els materials que es descriuen a l’estat d’amidaments adjunt.
5.1.8 Plec de condicions per a la instal·lació de climatització
5.1.8.1 Prescripcions tècniques
a) Plantes refredadores
Cada unitat serà bàsicament una bomba de calor supersilenciada refredadoraescalfadora
d'aigua condensada per aire, tipus "Roca” o similar amb compressors
rotatius, evaporadors, condensadors, motors, quadre intel.ligent de control amb
microcomputador i ventiladors de condensació.
El refrigerant serà de tipus ecològic R-407-c ó 134-a.
El compressor i el motor estaran situats a l'interior d'una carcassa hermèticament
segellada, sense prensa-estopes, amb tapes d'accés cargolades. Es disposarà
d'embolcall insonoritzat.
El motor incorporat serà refrigerat pels gasos d'aspiració i estarà protegit per sondes
termostàtiques a l'interior de les bobines.
El circuit d'oli inclourà un calentador de càrter, visor de nivell d'oli, filtre i vàlvules de presa
de pressió.
La carcassa serà de bastidors d'acer amb panells desmuntables de xapa d'acer
galvanitzat en calent i pintura d'alta resistència a la intempèrie.
Els circuits frigorífics seran de tubs de coure i aletes d'alumini amb tractament especial
anticorrosiu.
Els ventiladors seran axials, amb paletes aerodinàmiques de baix nivell de soroll i amb
motor incorporat, protecció IP-55 .
El sistema de regulació i control inclourà almenys els següents elements:
-Display del sistema amb selecció d'opcions .
-Comptador d'hores de funcionament, amb indicació actual dia i hora.
-Control seqüencial entre unitats de generació.
-Programació dies festius.
-Auto-comprovació de tot el sistema.
-Possibilitat de sortida de dades per impressora o unitat central.
-Senyalització d'avaries.
-Lectura de temperatura ambient i de l'aigua.
-Termòstat de regulació temperatures de líquid refredat.
-Reselecció remota de la temperatura.
-Control de capacitat amb ajust de sensibilitat de la velocitat de reducció de les etapes de
capacitat.
-Indicació del corrent instantani del motor.
20

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
-Termòstats antigel en circuit de refrigerant
-Presòstats d'alta-baixa pressió
-Presòstats diferencials d'oli
-Presòstats de baixa pressió (jump-down)
-Persòstats de control de ventiladors
-Vàlvules solenoide
-Termòstats d'ambient exterior
b) Bombes
Es projecten tres tipus de bombes: Rotor humit, rotor sec "In-line" i rotor sec en bancada.
Les marques acceptades son de qualitat "Wilo" o "Grundfos"
Estaran preparades per a treballar amb aigua freda (-10ºC) i calenta (140 ºC).
Seran escollides preferentment per 1450 r.p.m., estaran lliures de vibracions i seran
silencioses.
La pressió de treball per 13 bar (140 ºC) o 16 bar (120 ºC)
Les bombes de rotor humit seran seleccionades com màxim fins a 12 m.c.a o 30 m3/h.
Les bombes de rotor sec "In-line" s’instal·laran fins a 30 m.c.a o 60 m3/h.
Per sobre de qualsevol d'aquests límits totes les bombes seran de bancada.
L'estanqueïtat a l'eix per tanca mecànica serà resistent al glícol fins a proporcions del
40%.
Aquesta tanca serà únicament amb prensa-estopes i manteniment en les bombes de
bancada, la resta de tipus estaran exemptes i, per tant, sense manteniment.
La carcassa serà de fundició gris, l'eix continuos i d'acer inoxidable. El conjunt de la
turbina serà de bronze, especialment en el cas dels circuits d´A.C.S.
No es presentaran cavitacions hidràuliques degut a l'especial execució de les pales del
rodet tridimensionals juntament amb l'efecte de l'anell d'aspiració.
Els motors elèctrics seran suficientment dimensionats per al conjunt i disposaran de
protecció estàndard IP-54 amb classe d'aïllament B.
c) Climatitzadors i caixes d'extracció
Estaran constituïts per diferents seccions, tal com s'indica a la memòria i estat
d'amidaments, cadascuna d'elles constituïda per fils d'acer galvanitzat.
Els panells seran de xapa realitzant-se plecs per assegurar una bona rigidesa. Seran
galvanitzats en calent amb acabat exterior pintat.
La safata interior per recollida d'aigua serà de doble xapa galvanitzada amb pannells
aïllats per evitar condensacions exteriors.
Portarà dues capes d'asfalt per evitar la pèrdua d'aigua. Estarà provist de desguàs
sifònic.
Les bateries seran de tub de coure amb aletes d'alumini expansionades mecànicament
sobre els mateixos. Estaran calculades per no sobrepassar els 2'5m/s de velocitat frontal
a la bateria de fred i els 3m/s a la de calor.
Els ventiladors seran centrífugs de doble oïda, d'alt rendiment i baix nivell sonor.
21

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
d) Fan-Coils
Els fan-coils seran del tipus " Carrier, Gould-Contardo, Termovén, Roca" o similar, amb
bateria per fred i calor a 4 tubs, safata de drenatge, ventilador de baix soroll, filtres,
complerts amb selector de velocitats, i termòstat d'ambient.
A més portaran incorporat un purgador d'aire, vàlvules detentors i joc de suports.
Estaran protegits amb capes de pintura de protecció i acabat de color a determinar.
e) Difusors i reixetes
Els difusors incorporaran dispositiu de regulació de cabal.
Seran d'alumini anoditzat gris, preparades per a ser pintades un altre cop si fos necessari.
Les reixetes seran també d'alumini anoditzat gris de les mateixes característiques que els
difusors. Portaran incorporat un sistema regulador de cabal.
Serà rebut a contramarc metàl·lic subministrat amb la reixeta.
f) Canonades
Seran d'acer estirat sense soldadura DIN 2440. S’instal·laran assegurant una bona
circulació del flux sense obstruccions, eliminant les bosses d'aigua i fent fàcil el drenatge
del circuit.
S'instal.laran purgadors automàtics d'aire en els punts alts i drenatges als baixos.
Els canvis de diàmetre es faran amb reduccions excèntriques als trams horitzontals i
concèntriques als trams verticals.
Les unions roscades es faran amb fil de cànem roscat en el sentit de la rosca i impregnat
d'una barreja de mini de plom i oli de llinosa, aplicats només a la rosca mascle, i es
premeran fins aconseguir una perfecta estanqueïtat, deixant al descobert, pel cap alt, dos
fils de rosca.
Les rosques es faran amb fileres netes i afilades.
Pel tall s'utilitzaran talladores de tub, s'escairaran per eliminar rebaves i per conservar el
diàmetre interior.
Les canonades s'instal.laran de manera adequada, de tal manera que presentin un
aspecte net i ordenat.
Estaran col.locades amb abraçadores sobre suports normalitzats suspesos del forjat
mitjançant una varilla roscada.
Entre la canonada, l'abraçadora i el suport es col.locarà una junta elàstica d'un mm. de
gruix com a mínim.
Es disposarà de manxons passamurs als passos de murs i forjat.
Es preveurà la dilatació de les canonades instal.lant els dilatadors adients quan aquesta
no sigui absorbida pels canvis de direcció.
La separació entre suports serà de 2 m.per a tubs de 1/2", de 2,5m. per a tubs de 3/4" i
1", i de 3m. per a tubs d'1 1/4" en endavant.
Quan els suports siguin utilitzats per a canonades de diferents diàmetres, la separació
entre suports serà la corresponent al diàmetre menor.
Els trams verticals se suportaran cada 3m. pel cap baix.
22

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La separació entre canonades serà la suficient per a permetre l'aïllament i el fàcil
desmuntatge.
Totes les canonades estaran provistes d'aïllament tèrmic i anti-condensacions, segons
Normes i tal com s'especifica a la memòria tècnica i als amidaments.
g) Valvuleria
Les vàlvules seran del tipus indicat a l'estat d'amidaments.
Permetran el lliure flux de l'aigua amb pèrdua de càrrega no superior a la de 15m. de tub
del mateix diàmetre, estant totalment obertes.
Estaran provistes de ràcords de connexió amb el tub, que permetran el seu fàcil
desmuntatge. Les aigües calentes estaran adequadament aïllades.
S'instal.laran en llocs de fàcil accés.
Es posarà una atenció especial en la posició de muntatge de les vàlvules, tenint en
compte el sentit de flux.
S'instal.laran preferentment amb el volant o maneta a la part superior, i en cap cas amb
l'eix per sota de l'horitzontal.
h) Conductes
Els conductes del sistema "Climaver" seran del tipus “Climaver-Neto” amb alumini +fibra
cuidant al màxim l´execució en corbes i unions per a evitar el despreniment de fibra de
vidre.
En cas de ser de xapa d'acer galvanitzat. Els gruixos seran:
0,6 mm.per conductes de costat gran fins 500mm.
0,8 mm.per conductes de costat gran de 501 a 900 mm..
1mm.per conductes de costat gran superior a 900mm.
Les unions estanques i a prova de fuites d'aire aplicant-se material segellador a les juntes
i cantonades.
S'apuntalaran al forjat mitjançant barnilles cargolades galvanitzades i perfil angular
galvanitzat muntat a la cara inferior dels conductes.
Les brides d'unió seran de tipus pletina.
Aniran aïllats sempre exteriorment i on estigui indicat.
i) Regulació
Tots els quadres i canalitzacions (Tubs i safates) estaran preparades amb suficient
dimensió com per afegir els elements de control i línies del mateix per enviar senyal
extern a un sistema de gestió centralitzada.
Els elements de camp que se situen al projecte tindran la possibilitat de connectar-se a un
sistema centralitzat. Això significa:
Elements de clima amb controladors que puguin donar senyal a un bus extern.
Els reguladors seran del tipus "Controlli" o similar intel·ligents i s'especificarà quins tipus
de senyals poden donar.
Centraletes programables. En aquest projecte es preveu únicament la col.locació de les
unitats necessàries exclusives pel funcionament controlat del sistema de climatització.
j) Opció Regulació Central –Funcions de Climatització.
23

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
L´abast d´aquesta opció estarà definida a l´estat d'amidaments del projecte.
Generació calor/fred
- Funcionament/parada.
- Alarmes: seriat de les alarmes que dóna la màquina.
- Consum elèctric de motors compressors.
- Temperatura sortida aigua
- Temperatura entrada aigua .
- Cabal d'aigua freda
Bombes aigua - Funcionament/parada.
freda/calenta - Cabals.
Climatitzadors - Temperatura aire exterior.
- Temperatura retorn aire climatitzat.
- Temperatura impulsió aire climatitzat.
- Posició vàlvules tres vies de fred.
- Posició vàlvules tres vies de calor.
- Posició comporta de free-cooling.
- Funcionament/parada de ventiladors.
-Posició i actuació sobre interruptors automàtics de clima.
k) Quadres elèctrics de potència
k.1 ) Normes constructives i de disseny
Les normes i recomanacions aplicades al disseny i a la construcció dels quadres de
distribució de potència seran les següents:
-Reglament Electrotècnic Espanyol
-CEI núm. 51 "Recomanacions per a aparells de mesura elèctrica i els seus accessoris"
-CEI núm. 337 "Auxiliars de comandament , Primera part: Prescripcions generals" (337.1)
Els esquemes de cablejat es realitzaran segons les normes ASA, i s'enumeraran ambdós
extrems de cada fil.
Els quadres de distribució de potència estaran constituïts per plafons de xapa plegada de,
pel cap baix, 2,5 mm. de gruix, i es reforçaran en aquells punts en què el pes dels aparells
ho aconselli.
Els plafons es compartimentaran per a la formació de cubicles independents.
Cadascun d'aquests cubicles anirà dotat d'una porta i allotjarà els elements constitutius
d'una sortida.
En aquelles sortides la intensitat nominal de les quals sigui baixa, s'admetran dues o més
sortides per cubicle.
El conjunt anirà pintat interior i exteriorment; la pintura exterior tindrà prou resistència com
per suportar els fregaments normals en explotació; el color serà escollit per la Direcció
d'Obra, d'entre les mostres presentades pel constructor.
24

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Els interruptors, polsadors, etc., s'accionaran sense necessitat d'obrir la porta.
Els aparells es disposaran a l'interior dels cubicles de manera que qualsevol curtcircuit
que es produeixi a l'interior no pugui propagar-se a les barres o a altres equips. Aquesta
disposició permetrà també de treballar en un equip sense alterar el servei dels circuits
restants.
Els embarrats generals es disposaran a la part superior, en un compartiment estanc.
L'alimentació de cadascun dels cubicles es realitzarà mitjançant embarrats parcials que,
partint dels generals, baixaran verticalment per la part lateral dels plafons i alimentaran els
compartiments situats en una mateixa fila.
A la part inferior es preveurà una zona lliure de 25 cm. d'alçada, per tal que serveixi de
repartidora de cables. De la mateixa manera en aquesta zona s'hi col.locaran els borns
finals. Per a la connexió dels quadres amb elements exteriors a ells (alarmes,
senyalitzacions exteriors, etc.), es disposarà una regleta de borns en la qual aniran
centralitzats aquests circuits.
L'accés dels plafons s'efectuarà mitjançant portes metàl.liques amb frontisses de tipus
ocult, dissenyades i construïdes de manera que evitin que la porta pugui despenjar-se,
garrotar-se o distorsionar-se d'alguna manera, a causa d'operacions normals o de
pressions resultants de la interrupció de l'arc.
Aquestes portes hauran de quedar retingudes en la seva posició de tancament mitjançant
uns elements tals que no calgui utilitzar cap eina quan s'hagi de procedir a la seva
apertura.
Els quadres tindran una protecció adequada contra la penetració de la pols i, per aquest
efecte, les portes i obertures tindran juntes de neoprè.
Els equips que integren el quadre quedaran muntats sobre suports convenients.
Tots els aparells fràgils aniran muntats sobre suports elàstics adients.
k.2 ) Base de fixació
Consistirà en una estructura adequada per a ser ancorada al terra, amb els seus perns de
fixació corresponents.
La base de fixació i els perns d'ancoratge seran subministrats amb el quadre, però
separades, de tal manera que pugin ser instal.lats abans que el mateix quadre.
k.3 ) Tractament de la xapa
Les parts metàl.liques del quadre seran sotmeses a un procés normal de desengreixat i
fosfatat, i l'acabat es realitzarà amb una capa de pintura antioxidant, i una altra d'esmalt
sintètic, eixugat a l'estufa, el color de la qual es definirà en el moment oportú.
Tots els cargols, pers, femelles i arandeles d'acer estaran cadmiats,
galvanitzats, o, en tot cas, tractats de manera que es protegeixin contra la corrosió.
En el cas que l'ambient en el qual treballi el quadre tingui característiques especials
d'agressivitat, la xapa serà sotmesa a tractaments d'acord a la circumstància.
k.4 ) Resistència a les sol.licitacions tèrmiques i dinàmiques
El quadre i tots els seus components elèctrics hauran de ser capaços de suportar
esforços tèrmics i dinàmics, resultants de la intensitat eficaç de curtcircuit i del seu valor
de cresta respectivament. Aquests valors s'indiquen en l'esquema i a la memòria.
La capacitat tèrmica dels quadres haurà de ser suficient com per què suportin el pas de la
intensitat eficaç de curtcircuit durant un segon, sense que es malmeti res.
25

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
El proveïdor del quadre haurà de subministrar els certificats dels assaigs de curtcircuit
corresponents.
El quadre haurà de ser capaç de suportar el pas de la intensitat nominal assignada, amb
la tensió nominal, sense que sobrepassi l'escalfament permès en cadascun dels seus
components. Els embarrats hauran de dimensionar-se específicament en complet acord
amb el Reglament Electrònic de Baixa Tensió.
El dimensionat en cada plafó s'efectuarà de conformitat amb els equips que contingui i
haurà de complir amb les condicions següents:
-Facilitat de manteniment
-Facilitat de connexionat de circuits exteriors
-Separació de seguretat entre equips propers
-Disposició d'embarrats a la part superior del quadre
-Disposició d'equips de mesura i regulació a la part frontal, posició superior del quadre.
S'haurà de respectar el concepte de característiques generals del quadre, i les seves
dimensions i formes s'adaptaran en cada cas a les normalitzades pel fabricant de
quadres.
k.5 ) Embarrats generals
Els suports de les barres i els separadors d'aquestes barres es faran amb un material
aïllant no higroscòpic, d'alta qualitat, preferentment del tipus poliester fibra de vidre
moldejat.
Els embarrats seran de coure electrònic d'alta conductivitat, estirat en fred i seran
dimensionats per al servei conductiu i de curtcircuit que s'indiquin a les dades base.
Les unions de les barres principals es faran a través de cargols d'acer d'alta resistència,
amb femelles, arandeles de pressió i altres dispositius que impedeixin l'afluixament de les
barres.
Les barres principals, unions, cargols, suports, etc hauran d'estar dimensionats i
subjectes de manera que suportin els efectes dinàmics del valor de cresta de la intensitat
de curtcircuit durant un segon, sense que es malmetin els equips.
En els quadres de molta longitud, el Fabricant haurà de preveure, d'acord amb la seva
experiència, les juntes d'expansió necessàries de manera que no es produeixin esforços
als suports de les barres. La seqüència de les fases a les barres serà R.S.T. amb fase S
al mig i les fases R en les posicions següents, mirant el quadre frontalment:
1) A dalt, per a la disposició en línia vertical.
2) Davant, per a la disposició en línia horitzontal.
3) A l'esquerra, per a les barres verticals.
Les barres hauran de ser pintades de la manera següent:
1) Fase R Verda
2) Fase S Groga
3) Fase T Marró
4) Terra Verda-Groga
k.6 ) Barra de terra
26

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
S'instal.larà una barra de terra horitzontal de coure al llarg del quadre per realitzar la
posada a terra de totes les parts sense tensió dels equips, l'estructura metal.lica del
quadre, l'armadura del cable o del conductor de terra. Aquesta barra portarà un terminal a
cada extrem per tal de poder connectar-la en dos punts a la xarxa general de terres. La
secció d'aquesta barra anirà en funció de la intensitat de curtcircuit de la instal.lació en el
quadre.
Les portes del quadre hauran de portar una connexió flexible a terra, i no s'hauran de
realitzar només a través de les frontisses.
k.7 ) Connexionats
La connexió entre embarrats i equips es podrà efectuar :
a) Mitjançant platina de coure aïllada, de secció adequada i pintada en els colors
anteriorment especificats.
b) Mitjançant cable aïllat amb PVC no inflamable, per a una tensió de servei de 1000 v.
per a equips d'intensitat inferior a 250 A.
El cablejat de circuit de comandament, amidament i protecció s'efectuarà amb cable
flexible, aïllat amb amb PVC no inflamable tensió de servei 750 v. La secció mínima serà
d'1,5 mm2. Per als circuits de comandament, protecció i amidament de tensió, i de 2'5
mm.2 pels circuits d'amidament de corrent.
El cablejat haurà de realitzar-se fins les regletes terminals i connectors de fàbrica. Cap
tipus de cablejat no podrà deixar-se pendent per a ser acabat en obra.
La connexió de les puntes dels fils als borns dels aparells i les regletes es realitzarà
mitjançant terminals de pressió del tipus adient.
No es podrà utilitzar un terminal a compressió per efectuar la connexió de diversos
circuits de diferents equips. La mateixa norma té aplicació pel que fa els borns.
k.8 ) Cintes aïllants
No s'admetrà l'ús de cintes tèxtils. Les cintes de PVC seran autoextingibles i no han de
propagar la flama.
k.9 ) Canaletes
El cablejat que es disposarà en canaletes de plàstic serà amb tapa engatellada, de
tamany suficient per tal que la reposició o revisió del cablejat no presenti problemes
especials. La subjecció de les canaletes es realitzarà de manera que el conjunt quedi
perfectament rígid. Seran autoextingibles.
k.10 ) Material d'identificació
Els cables de connexionats de circuits de comandament, protecció i amidament estaran
referenciats amb numeracions imperdibles i resistents al pas del temps.
Tota la numeració estarà reflectida en el seu corresponent esquema, al qual quedarà
incorporat a una carpeta metàl.lica, pensada per aquest efecte.
Al davant del quadre s'hi disposaran etiquetes d'identificació per a cada plafó, cada
interruptor, cada equip de comandament, regulació, protecció, etc.
Aquestes etiquetes seran de plàstic laminat.
Al davant del quadre s'hi col.locarà el corresponent sinòptic per facilitar les maniobres en
el quadre. Aquest sinòptic es construirà mitjançant làmina de plàstic de gruix normalitzat.
k.11 ) Borns
27

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Tots els circuits de sortida del quadre acabaran en el seu born corresponent, els quals
s'intentarà que estiguin a la mateixa regleta.
Estaran situats en un lloc fàcilment accessible.
Els borns seran de melanina fins intensitats de 100 A. i d'esteatita a partir d'aquest
amperatge. Els borns s'escolliran segons les normes dictades pel fabricant.
Per a circuits d'elevada intensitat, s'hauran de preveure, des de l'interruptor corresponent,
unes pletines de coure acabades en pales de connexió de dimensions en concordança al
nombre i a la secció dels cables que li seran connectats. Aquestes pales estaran a la
mateixa alçària que la regleta de borns previs tot pels casos restants.
Si la connexió s'efectués a conductes de barres blindades, la connexió entre aquestes
barres i les pales de l'interruptor -constituïdes segons s'ha descrit
- S'efectuarà mitjançant connexions flexibles.
k.12 ) Fixacions
Tots els equips instal.lats quedaran fixats als seus suports corresponents mitjançant
cargol, femella, arandela i altres dispositius que n'impedeixin l'afluixament, i caldrà seguir
sempre les instruccions del fabricant d'aquests elements.
Les canaletes es fixaran mitjançant cargol o bé a través d'Araldite i hauran d'aguantar el
pes dels cables. Els conductors (petits conductors de connexionat) quan no vagin per
canaleta, s'uniran mitjançant cintes en hèlix.
k.13 ) Pilots de senyalització
Seran díodes emissors LED preferentment. En alguns casos es podran utilitzar de llumeta
de neó, seran fàcilment canviables i portaran un cercle reflector.
El codi de colors a utilitzar és el següent:
- Verd: Indica que l'element està funcionant.
- Vermell: Indica que l'element s'ha disparat per avaria en el circuit alimentat.
k.14 ) Rètols
Totes les sortides portaran el rètol corresponent, amb indicació de l'element que
alimenten. Aquest rètol serà prèviament aprovat en característiques per la direcció
d'obra.
k.15 ) Interruptors
Entre els interruptors cal distingir els següents tipus i les característiques següents:
a) Automàtics
Podran ser fixos i desendollables, segons s'especifiqui. S'utilitzaran principalment per a la
protecció de circuits de distribució d'elevada potència. Seran de tall a l'aire; tindran una
potencia de tall i de tancament d'acord amb el que s'especifiqui a la petició d'ofertes.
Disposaran, pel cap baix, de 4 contactes auxiliars. Tret que es digui el contrari, aniran
equipats amb bobina de tret a emissió de corrent amb relès tèrmics i magnètics
ajustables.
Els interruptors seran capaços d'efectuar, pel cap baix, tres cicles complerts per hora,
espaiats en no més de quinze min. entre ells. Els interruptors tindran senyalització
mecànica amb indicació "Obert-Tancat" i lluminosa per mitjà de pilots.
b) Rotatiu de paquet
28

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
S'usarà principalment en circuits de maniobra i d'amidament.
El seu muntatge s'efectuarà encastat al davant del quadre.
Tots seran de marques de reconeguda solvència al mercat, amb gran facilitat de recanvis
i màxima senzillesa de muntatge i hauran de passar les proves i assaigs que es
determinin.
k.16 ) Contactors
Estan destinats principalment a l'arrencada de motors, malgrat que poden usar-se en
seccionar línies.
Hauran de tenir bobina encapsulada, contactes de plata i caldrà poder canviar fàcilment
els contactes.
Hauran de suportar tres milions de maniobres sense que presentin desperfectes
apreciables.
Seran de marca solvent i amb adquisició fàcil de recanvis.
k.17 ) Relès
Entre els relès cal distingir tres funcions diferents: ¨
a) Protecció de línies
Generalment van incorporats als interruptors, ja que aquesta protecció pot resoldre's a
base de relès indirectes.
b) Maniobra
Relè endollable d'una altra mena, segons les necessitats. Es destinen a la interconnexió
entre els diferents equips de control.
Es disposaran dispositius de contactes de prova per tal de permetre la verificació i el
calibrat dels relès sense deixar anar els cables.
La porta o tapa dels relès no podrà tancar-se amb els relès en posició de prova.
Els relès que ho necessitin disposaran de dispositius d'indicació de l'operació que fan.
Aquests dispositius seran clarament visibles des del davant del quadre, sense que calgui
treure la tapa del relè.
c) Protecció de motors
Relè de tret tèrmic-diferencial. S'escolliran segons les taules del fabricant i segons la
potència dels motors.
Hauran de disparar per tèrmic en cas de falla de fase i disposaran de contacte auxiliar per
connectar el pilot que indica el tret.
Els relès de protecció de línies, quan siguin indirectes, i també els relès de maniobra, es
muntaran a la part superior dels plafons, en una porta independent de la dels interruptors.
Tots els aparells de control hauran de portar dispositius de seguretat per tal d'evitar trets
accidentals. Les alimentacions a circuits de control i maniobra estaran protegides per
interruptors automàtics bipolars del tipus de caixa moldejada, equipats amb un contacte
auxiliar, normalment tancat, que actuarà sobre un senyal en cas de tret.
k.18 ) Interruptors i relès diferencials
Seran d'alta qualitat.
29

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Els instal.lats a la capçalera de circuits, que tinguin aigües avall del seu emplaçament
altres proteccions d'aquesta mena, disposaran de protecció diferencial amb regulació
d'intensitat i de temps de resposta.
Els instal.lats als finals de circuit o que no tinguin proteccions similars, aigües avall del seu
punt d'emplaçament, podran ser d'intensitat de resposta fixa i de tret instantani.
k.19 ) Transformadors d'intensitat
Seran de tipus sec, encapsulats en resines exposi o similar.
Els terminals primaris i secundaris seran marcats de forma indeleble.
Seran capaços de suportar els efectes tèrmics produïts pel pas del corrent màxim de
curtcircuit, durant un segon, i els esforços dinàmics corresponents al seu valor màxim. Els
valors mínims acceptables per a la intensitat tèrmica i dinàmica seran de 100 In i 200 In,
respectivament. La intensitat secundària per a mesura i protecció serà de 5 A.
Hauran de tenir prou precisió en cas de sobrecàrrega i de curtcircuit per garantir
l'operació correcta dels relès i la selectivitat del sistema de proteccions, en el cas que no
s'hagi previst sistemes de protecció a base de relès indirectes.
Per a mesura, el factor de saturació dels transformadors d'intensitat serà Fs (signe de
menor-igual) 5.
La classe de precisió serà de:
. Classe O,5 per a equips comptadors d'energia.
. Classe 1 per a amidament general.
. Classe 3 per a protecció.
k.20 ) Aparells de mesura
Comprèn aquest aparell els voltímetres, amperímetres, fasímetres i freqüencímetres.
S'instal. laran els següents aparells de mesura.
- Un voltímetre amb el seu commutador en cada línia d'escomesa i en cada joc de barres.
-Un amperímetre per fase a les escomeses.
Seran de precisió 99.9% mínim tipus digital.
k.21 ) Tallacircuits
Els cartutxos tallacircuits fusibles portaran marcada la intensitat, tensió de treball (gT. gF.
aM) i la capacitat de ruptura els que siguin A.P.R. Aquests aniran col.locats sobre material
aïllant incombustible.
Estaran protegits de manera que no puguin projectar el material fos i que pugui
efectuar-se el recanvi de baixa tensió, en cas que calgui, sense cap perill. Hauran de
resistir durant una hora una intensitat igual a 1'3 In per a seccions de conductors de 10
mm2 en endavant, i 1'2 per a seccions inferiors.
De la mateixa manera, es fondran en menys de mitja hora amb una intensitat igual 1'6 In
per a seccions superiors de conductors de 10 mm2 i 1'4 In per a seccions inferiors.
k.22 ) Codis i normes
Llevat del cas que s'especifiqui el contrari els quadres estaran d'acord amb els Codis i
normes següents:
a) Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió
30

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
b) Comissió Electrotècnica Internacional
c) Mormes UNE, BS, VDE, UTE
Tot l'equip complirà amb les exigències més rigoroses de qualsevol d'aquestes normes.
l) Conduccions i fixacions
A l'estat d'amidaments s'indiquen els tipus de conduccions previstes, a cada cas, i les
caixes de derivació.
A les entrades de conductors, o tubs, a les caixes de derivació, subquadres i aparells
diversos, s'haurà de preveure el tipus d'acoblament (ràcord, prensaestopes, etc.) adient, i
aquest haurà de sotmetre's a l'aprovació de la direcció d'obra. En tot cas, els tubs
protectors o cables hauran de quedar fixats de tal manera que, sotmesos a sol.licitacions
normals, no sigui possible de retirar-los de les caixes de derivació, etc.
Les caixes de derivació inclouran els borns en quantitat suficient perquè tots els circuits
s'hi embornin .
Els embornaments dels cables no hauran de quedar mai sotmesos a esforços de tracció i
el seu contacte s'haurà d'assegurar de manera permanent i adequada.
Els tipus de fixacions de tubs, cables, caixes, safates, etc. seran sotmesos, també, a
l'aprovació de la direcció d'obra. Es consideren com a inadequades les fixacions amb
filferro, etc. En cap cas no s'utilitzaran materials sense protecció contra l'oxidació.
En els muntants s'usaran, per a la fixació dels agrupaments de cables, brides suportades
de la safata tipus escala. Aquestes abraçadores es col.locaran en nombre suficient per
evitar la tensió mecànica exessiva del cable, per gravetat. I el seu disseny ha de ser tal
que l'aïllament no en resulti malmès.
Els tubs seran de diàmetre suficient per a una fàcil introducció, o substitució, dels
conductors allotjats. En general, la secció de tub ocupada per conductors serà de l'ordre
d'un 60 % de la total.
5.1.8.2 Prescripcions per a la instal·lació
a) Prescripcions generals
S'exigeix una bona execució de les instal.lacions de manera que, si segons el parer de la
direcció de l'obra , l'execució no és bona, l'instal.lador de climatizació està obligat a refer
els treballs, sense dret a indemnitzacions suplementàries.
Els plànols del projecte indiquen la situació real o aproximada dels diferents elements
(aparells, circuits, etc.) de la instal.lació. No obstant això, la situació es fixarà sempre en el
replantejament.
Les variacions que es presentin, respecte la situació i els recorreguts previstos, no seran
objecte de suplements en el preu, sempre que s'hagin indicat a través del marcatge.
Els treballs corresponents a feines de paleta caldrà que siguin marcats, amb la suficient
antelació, i que s'adjuntin, si cal, els plànols i dibuixos que la direcció d'obra consideri
necessaris.
Els ferratges necessaris per muntar els seus equips seran subministrats per l'instal.lador,
el qual haurà de lliurar-los degudament pintats amb una capa de protecció antioxidant, i,
un cop instal.lats, caldrà fer una segona passada.
Per al replantejament i l'execució del marcatge de la instal.lació, caldrà tenir en compte,
molt particularment, les instruccions de la direcció d'obra, de manera que quedi
perfectament coordinada amb les altres instal.lacions.
31

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
En tots els casos, les connexions s'efectuaran de manera que les soldadures o rosques
quedin ben assegurades, durables, sense cap porositat o recremat, i amb possibilitats de
revisió periòdica.
No s'admetran esforços mecànics innecessaris superiors als normals dels propis tubs.
Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres elements de
l'instal.lació, com ara vàlvules, etc.
L'instal.lador haurà d'adaptar-se al pla de muntatge general de l'obra. La direcció d'obra li
comunicarà les dates concretes d'acabament de les instal.lacions parcials, les quals es
veurà obligat a complir.
La propietat es reserva el dret d'eliminar les partides que cregui oportú, deduint-les del
valor adjudicat i amb la possibilitat de contractar-les per compte propi.
b) Normativa
Tots els materials i execució de les instal.lacions, hauran d'acomplir amb les següents
Normes i Reglaments:
- Vigent Reglament d'Instal.lacions Tèrmiques en els edificis (RITE) , i instruccions
tècniques complementàries (ITE), segons R.D. del 31 de juliol de 1998.
-Reglament de seguretat per a les plantes i instal.lacions frigorífiques, segons decret del
ministeri d'Indústria del 8-9-77 ordre del M.I, instruccions complementàries MI-IF del
24-1-78.
-Tota la instal.lació elèctrica s'ajustarà a les normes que s'estableixen en el vigent
"Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió " del Ministeri d'Indústria i Energia" aprovat
per Decret 2.413/1973 del 20 de setembre. També s'ajustarà a les "Instruccions
Complementàries per a la seva aplicació ", aprovades per Ordre del Ministeri d'Indústria
del 31 d'octubre de 1973, i a les "Normes sobre l'Aplicació de les instruccions
Complementàries ", Ordre del Ministeri d'Indústria del 6 d'abril de 1974.
-A les sales de calderes s'acomplirà la Norma UNE 60.601-93 "Instalación de calderas a
gas para calefacción y/o agua caliente de potencia útil superior a 70 kw."
-"Norma tecnológica de Edificación NBE-CPI-96".
-Tots els preceptes que siguin d'aplicació de la "Norma Básica de Edificación
NBE-CA-82 sobre condiciones acústicas en los edificios" del Ministeri d'Obres Públiques
i Urbanisme, aprovada per Real
Decret 2.115/1982 de 12 d'agost.
-Les Normes Bàsiques d'Instal.lacions de Gas als Edificis Habitats, del Ministeri
d'Indústria i Energia.
-N.T.E.-I.G.N./1975, Instal.lacions de Gas natural.
-"Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos,
colectivos o comerciales" segons R.D. 1853/1993 de 22 d'octubre.
-Normes particulars de Catalana de Gas i Electricitat,S.A.
-Reglament d'Aparells a Pressió del 4 d'abril de 1979 i Normes I.T.C.-M.I.E.-A.P. de
març de 1981.
-Normes Bàsiques de Subministrament d'Aigua Potable als edificis N.I.A, Ordre del 9 de
desembre de 1975, segons B.O.E. nº 11 del 13-I-76 i correccions en el B.O.E. del 12-2-76
.
32

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
-Normes Tecnològiques d'Edificació de Proveïment d'agua potable NTE-IFA-76 .
-Normes Bàsiques de Subministrament d'Aigua Potable ,segons B.O.E. nº 58 del 7-III-80.
c) Plànols i documents
Immediatament després de l'adjudicació de l'obra, l'instal.lador procedirà si cal a la
confecció dels plànols i esquemes de l'obra, per a la qual cosa estarà en contacte
permanent amb la direcció de l'obra, que li proporcionarà les informacions precises.
Els plànols i esquemes d'obra se sotmetran a l'aprovació de la direcció d'obra abans de
començar el muntatge; s'entén que, si s'efectuen feines abans de l'aprovació dels plànols
corresponents, els eventuals canvis que pogués haver-hi recaurien sobre l'instal.lador de
climatització.
De forma anàloga, l'instal.lador confeccionarà els plànols corresponents a treballs de
paleta, rases, ventilacions, etc.
Tots els plànols i esquemes hauran de ser sotmesos a aprovació amb l'antel.lació
suficient, per tal de no distorsionar la bona marxa de la instal.lació.
La direcció de l'obra queda autoritzada a demanar a l'instal.lador els plànols de detall que
consideri oportuns.
L'instal.lador haurà de facilitar a la direcció d'obra les còpies dels plànols i esquemes
executius.
Durant l'execució dels treballs, els plànols i esquemes d'obra seran corregits i completats,
si calgués, i constituirien la base per a la realització, a càrrec de l'instal.lador, dels plànols
definitius de l'obra, que hauran de correspondre exactament a la instal.lació final.
L'instal.lador de climatizació facilitarà a la propietat:
.3 jocs de còpies dels plànols i esquemes definitius de l'obra, adequadament
enquadernats.
.1 joc de contravegetals dels mateixos plànols i esquemes.
.1 còpia dels esquemes definitius d'obra, situats a l'interior de la sala de màquines,
quadres i subquadres.
En el cas dels quadres i subquadres elèctrics:
1) Esquema unifilar, si procedeix modificació.
2) Plànol de disposició general amb mesures i pesos
3) Esquemes de cablejat
4) Corbes característiques dels relès de protecció
L'instal.lador facilitarà, també, la documentació corresponent als materials de peces de
recanvi, on s'inclouran els preus i les peces recomanades, indicació dels tipus concrets,
documentació tècnica i instruccions d'entreteniment dels diferents components.
L'instal.lador confeccionarà tots els expedients de legalització de les instal.lacions que ho
requereixin, els Visarà pel Col.legi Oficial i ho presentarà als Organismes Oficials.
Finalment presentarà les aprovacions o actes de posada en marxa oportunes..
d) Condicions per a la recepció
Per tal de procedir la recepció de l'obra - sense que això eximeixi d'altres exigències no
esmentades en aquest plec de prescripcions tècniques - hauran de complir-se els punts
següents, amb càrrec al pressupost de l'instal.lador:
33

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
1) Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors.
2) Comprovació per la direcció d'obra del bon acabat dels treballs.
3) Proves d'estanqueïtat, condensacions, drenatges, circulació de fluids, dilatacions i
rendiment tèrmic satisfactòries segons el Reglament.
4) Proves elèctriques i de control i maniobra del sistema.
5) Comprovació de la selectivitat de les instal.lacions.
6) Pèrdues de càrrega, sorolls, cops d'ariet i turbulències.
7) Comprovació de proteccions selectives.
5.2 Instal·lacions de fontaneria
5.2.1 Objecte
La instal·lació de fontaneria té per objecte el subministrament d’aigua freda i calenta
sanitària als diferents punts de consum previstos a la nova distribució del Edifici
Administratiu del Campus Científic de Pedralbes en condicions òptimes d’utilització,
assegurant la disponibilitat amb una pressió i qualitat adequades als diferents usos.
5.2.2 Antecedents
El subministrament d’aigua freda i calenta del edifici es fara a partir de les xarxes
existents a l’edifici del lParc Científic, al que es troba connectat a través del soterrani. Per
això, el present projecte comença des de la xarxa general existent en aquell edifici i
comprèn únicament la distribució interior de l’edifici fins als diferents punts de consum.
5.2.3 Descripció de la instal·lació
Es disposarà d’aigua freda en els blocs de serveis i vestidors de l’edifici. El
subministrament d’aigua calenta es limitarà als vestidors.
Els col·lectors d’aigua freda, aigua calenta i retorn entraran des del cel ras de la planta
baixa de l’edifici del Parc Científic, que correspon al sostre de la planta soterrani de
l’edifici d’Administració. La connexió amb la xarxa del Parc Científic es farà al primer pati
d’instal·lacions on es troben situats els muntants actuals d’aquest edifici.
Per tal de contabilitzar els consums de l’edifici d’Adminstració es disposarà de
comptadors amb emissors d’impulsos a les entrades de les línies d’aigua freda, aigua
calenta i retorn, de manera que el consum d’aigua calenta es determinarà per diferència
entre les mesures a les línies d’impulsió i retorn. Els comptadors se situaran als col·lectors
de l’entrada de l’edifici.
A partir dels comptadors, la línia d’aigua freda alimentarà els diferents vestidors previstos
en aquesta planta i el muntant general situat al pati d’instal·lacions annex a l’escala.
Des del muntant s’alimentaran les diferents plantes, així com la planta coberta, on es
disposarà de boques de rec per a neteja i s’alimentarà l’omplert d’instal·lacions de clima.
La línia d’aigua calenta alimentarà els vestidors mitjançant un circuit d’anell, tal com
s’indica als plànols, aconseguint així una recirculació permanent i evitant ramals morts
que puguin afavorir l’apariciío de brots de legionel·la.
A la sortida dels muntants, les xarxes s’instal·laran horitzontalment per fals sostre, baixant
als punts de consum encastades en parament verticals.
En planta baixa s’alimentarà també el bloc de serveis existent, que es troba en bon estat i
no serà remodelat.
34

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Totes les canonades seran de polietilè reticulat per tal d’evitar problemes de corrossió en
la instal·lació.
Per a alimentar els fluxors dels inodors es disposarà d’un dipòsit de presió de membrana
en cada bloc de serveis per tal d’absorbir les puntes de consum que els fluxors
provoquen, sense afectar al correcte funcionament de la resta de la xarxa. Amb aquest
sistema s’evita la necessitat de disposar d’una xarxa de fluxors independent amb l’elevat
cost que això suposaria, alhora que es manté un correcte funcionament del conjunt de la
instal·lació.
Les xarxes de distribució disposaran d’aïllament anticondensació per l’aigua freda i
aïllament termic per l’aigua calenta. Els trams encastats seran protegits amb canonada
corrugada per tal de permetre dilatacions.
A l’entrada a cada planta i a cada bloc d’aseos, es disposarà de claus de tall per tal de
permetre un fàcil manteniment.
5.2.4 Normativa
La instal·lació acomplirà amb tota la normativa vigent, especialment la Norma Bàsica de
subministrament d’Aigua Potable als edificis i la NTE sobre subministrament d’aigua
potable.
5.2.5 Prescripcions tècniques de fontaneria
a) Canonades de polietilè
Les canonades utilitzades seran de polietilè reticulat. Per a les unions o canvis de direcció
o diàmetre s’utilitzaran accessoris de presió per als diàmetres disponibles, essent roscats
per als diàmetres superiors. S’utilitzaran sempre accessoris de la mateixa marca que el
fabricant de la canonada.
S’utilitzaran en totes les unions eines i accessoris adients al tipus de canonada emprat.
Els talls s’efectuaran a la mida exacta, essent el tall perpendicular a l’eix del tub i
eliminant-se les rebabes.
Han d’evitar-se en tot cas les unions dins dels passamurs o en punts no accessibles. El
nombre d’unions serà el mínim possible, no permitint-se l’aprofitament de retalls de
canonada.
Les parets interiors de les canonades seran perfectament circulars i no tindran esquerdes
ni forats.
S’inatal·laran sobre suport de perfil normalitzat mitjançant abraçadores. S’atindrà en tot
cas les recomanacions del fabricant en allò pertocant als suports fixs i lliscants per tal de
permetre la dilatació pròpia del material emprat, tot respectant-se els espais necessaris
per a permetre aquesta dilatació. Entre la canonada i l’abraçadora i suport es col·locarà
un junt elàstic de gruix mínim de 1 mm.
Els suports seran galvanitzats o pintats amb dues capes, una de mini de plom i l’altra
d’acabat en color negre.
Les baixades de les canonades des de la xarxa de distribució horitzontal fins a les preses
es faran protegides amb tub corrugat plàstic.
La distància entre suports serà de 1 m per a diàmetres de fins a 25mm i de 1,5m per a
diàmetres superiors. Quan un mateix suport s’utilitza per a canonades de diferent
diàmetre, la distància entre suports serà la corresponent al diàmetre inferior.
35

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Es disposarà de passamurs en el pas de parets i forjats. L’espai entre els passamurs i
lacanonada s’omplirà amb fibra de vidre i se segellaran els extrems amb masilla a base
de neoprè o silicona.
Les canonades disposaran dels dilatadors necessaris, situats entre punts fixs, per tal
d’evitar esforços de les canonades i dels suports.
Es col·locaran purgadors amb sortida conduïda, proveïts de clau de tall per a la seva
eventual reparació o substitució, en tots els punts alts i drenatges conduïts en els punts
baixos per a assegurar l’eliminació de l’aire i el buidat.
En el preu de la canonada es considera inclosa la part proporcional dels accessoris,
suports, dilatadors, purgadors, claus de buidat i qualsevol altre element necessari per al
correcte funcionament de la instal·lació.
La instal·lació serà provada a una pressió superior un 50% a la de servei per a pressions
de treball fins a 10 kg/cm 2 i per a pressions de treball superiors, la pressió de prova serà
superior un 25%; en cap cas la pressió de prova serà inferior a 10 kg/cm2. La instal·lació
durant 24 hores sense que s’hi apreciïn fugues.
b) Vàlvules
Les vàlvules utilitzades seran, en general, de bola, amb cos de bronze i bola d'acer
inoxidable. Els elements d'estanqueïtat seran de tefló. La pressió de treball serà, excepte
especificació en contra, de 10 bar.
Les vàlvules que, per la seva situació en el circuit, hagin de permetre una regulació de
cabal, seran d'assentament, amb sistema de tancament per volant, assentament cònic i
prensaestopes d'estatqueïtat sobre l'eix d'accionament del sistema de tancament. Una
fletxa indicarà, en el cos de la vàlvula, el sentit de circulació del fluid.
Permetran el lliure flux de l'aigua produint una pèrdua de càrrega no superior a la de 15 m
de canonada del mateix diàmetre a l'estar totalment obertes.
Estaran provistes de raccords de connexió que permetin el seu fàcil desmuntatge.
El cos portarà gravat el diàmetre nominal i la pressió de treball.
En general, es col·locaran en llocs de fàcil accés.
Hauran de resistir una pressió de prova superior en un 50% a la de treball sense que es
produeixin degoteigs.
c) Aïllament
L'aïllament de les canonades serà d'escuma elastomèrica, autoextingible, inatacable per
insectes ni microorganismes, incorruptible, bacteriològicament i químicament neutre,
d'acord amb les normes UNE 53.127 i UNE 53.037, del tipus Armaflex o similar, de gruix
variable en funció del diàmetre (normalment 20 mm) i amb un coeficient de transmissió no
superior a 0,032 kcal per metre i hora i grau Celsius. En qualsevol cas, es complirà
l'especificat a la ITE.03 referent a aïllament tèrmic d'instal·lacions.
Es disposarà, en totes les canonades, de senyalització del sentit de circulació i del tipus
de fluid que circula mitjançant fletxes i bandes de color adequat, col·locades com a mínim
cada 10 metres i especialment en les derivacions i en la proximitat de vàlvules.
d)Griferies
Les griferies seran de la marca i model indicats a l'estat de medicions. Seran de llautó o
bronze cromat, de primera qualitat i inclouran tots els elements necessaris per un
muntatge de primera qualitat, com "latiguillos" de connexió, juntes, florons, embellidors,
36

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
etc. Inclouran també claus d'esquadra per l'aigua freda i calenta entre les preses de paret
i els "latiguillos" de connexió.
e) Aparells sanitaris
Els aparells sanitaris seran de porcellana vitrificada de primera qualitat i inclouran sifó
d'ampolla cromat.
Els ancoratges es faran mitjançant tacs de paret o sòl i cargols d'acer inoxidable, garantint
que suporten el pes d'una persona adulta.
Inclouran tots els accessoris, juntes, peces especials de connexió, etc per un muntatge
complert de primera qualitat.
5.3 Instal·lacions de sanejament
5.3.1 Objecte
L’objecte de la instal·lació és la recollida d’aigües negres procedents dels blocs de
lavabos i vestuaris previstos a la remodelació del Edifici Administratiu del Campus
Científic de Pedralbes pel seu abocament al col·lector general de planta soterrani.
No s’ha considerat una xarxa de recollida d’aigües pluvials donat que en ser un edifici en
funcionament i no variar-se la seva configuració exterior, ja és resolta. S’ha previst,
malgrat tot, una partida per possibles modificacions de baixants existents per tal
d’adaptar-los a la nova distribució arquitectònica, així com l’adaptació de la recollida de
la zona d’instal·lacions prevista a la planta coberta.
5.3.2 Descripció de la instal·lació
S’ha previst la recollida d’aigües brutes dels blocs de lavabos situats a les diferents
plantes, així com dels vestuaris situats a planta soterrani per conduir-les al col·lector
general existent.
Es disposarà d’un baixant al pati d’instal·lacions que recollirà els abocaments del diferents
aparells. L’esmentat baixant es dimensionarà de manera tal que s’eviti el desencebat dels
sifons.
L’evacuació dels diferents aparells serà conduïda fins el baixant pel fals sostre de la
planta inferior.
Per als vestidors de planta soterrani s’ha previst una xarxa d’entrda que es conduirà a
l’arqueta existent al vestíbul d’aquesta planta i que es troba connectada amb elcol·lector
general. Es disposarà d’arquetes de registre en cada vestidor per tal de permetre un
manteniment adient de la xarxa.
Els colzes situats al peu del baixant seran reforçats d’alt impacte i amb la suportació
adequada.
Tota la xarxa serà en polipropile amb unions per junta elastomérica.
5.3.3 Normativa
Tota la instal·lació es portarà a terme acomplint la normativa vigent, especialment la
Norma Tecnològica de la Edificació, NTE-ISS.
5.3.4 Prescripcions tècniques de desguassos
a) Canonada de polipropilé
37

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Les canonades utilitzades seran de polipropilé. Les unions es faran mitjançant extrems
amb copa i junta elastomérica. Les derivacions i canvis de direcció i diàmetre s'efectuaran
utilitzant accessoris i no s'acceptarà l'esbocat de tubs ni el seu escalfament.
El pendent mínim serà del 2%.
Per a la connexió dels aparells sanitaris s'utilitzaran accessoris i juntes estandaritzades.
La canonada enterrada es col·locarà sobre un jaç de sorra seca de riu d'un gruix mínim
de 10 cm. El pendent no serà inferior al 1,5%. S'omplirà la rasa amb sorra seca fins una
cobertura mínima de 10 cm per sobre de la generatriu superior del tub. A partir d'aquesta
cobertura el replè es continuarà amb la terra procedent de l'excavació eliminant pedres i
arrels de tamany superior a 5 cm. La compactació es farà en capes de 10 cm de gruix fins
una alçada de 50 cm sobre la generatriu superior del tub, i a partir d'aquesta alçada es
farà per capes de 50 cm. Als primers 50 cm no s'usaran mitjans de compactació
mecànics. Es considera inclosa a les característiques de les canonades enterrades la
corresponent excavació de rasa, aportació i col·locació de sorra de riu, el posterior
omplert i retirada a abocador de terres sobrants.
b) Arquetes
Les arquetes disposaran d'una solera de formigó en massa de 100 kg de resistència
característica, de 10 cm de gruix. La solera formarà el pendent adequat per a afavorir la
circulació. Les parets seran de totxana massissa de 12 cm de gruix amb juntes de morter
M-40 de 1 cm de gruix. Estaran esquerdajades amb morter 1:3 i brunyides, amb els
cantells arrodonits.
Per al desembarcament de les canonades de PVC a les arquetes s'utilitzaran colzes de
sortida estandaritzats. A fi d'evitar les olors es segellarà amb peces d'encadellat.
Disposaran de tapa registrable recolzada sobre un cèrcol de perfil metàl·lic en L de 40 x
40 mm, amb un passa-pas (burlete) d'estanqueitat per tal d'evitar la transmissió d'olors a
l'exterior. La tapa serà del mateix tipus de terrazo que el fet servir a la resta de la zona.
5.4 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
5.4.1 Escomesa
El subministre d'energia es realitza a partir de l´conexió de servei general, des de la nova
ET del Parc que en subministrà normal alimentarà els quadres de centralització de
comptadors per tot l´edifici .
Aquesta escomesa serà suficient per la potència activa en BT .
Per tant, la instal·lació d'enllaç que defineix aquest projecte es composa únicament de:
ESCOMESA BT, CENTRALITZACIÓ, QUADRES GENERALS I SECUNDARIS.
Es preveu un subministrament i línies interiors de socors en BT.
5.4.2 Conjunt de mesura
No es preveu la separació de consums a efectes de controlar el consum energètic
5.4.3 Quadres generals i secundaris
Els quadres generals seran metàl·lics i s'ubicaran en una dependència exclusiva per a
aquest fi.
Els quadres secundaris que vagin a la vista seran metàl·lics amb pany i clau.
38

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La resta de quadres secundaris seran instal·lats dins d'armaris o dependències
exclusives i l'aparellament integrat de cada una de les parts s'allotjarà en un conjunt de
mòduls de doble aïllament i grau de protecció IP 559 segons UNE 20324.
a) També, en aquest quadre i en els quadres secundaris, s'allotjaran els dispositius de
comandament i protecció denominats interruptors automàtics magnetotèrmics de tall
omnipolar, i els interruptors diferencials, que s'indiquen en l'esquema unifilar dels plànols.
b) Sobre cada un dels interruptors es col·locaran plaques indicadores del circuit al qual
protegeixen, donant amb això compliment al previst en el REBT, referides a dispositius
privats de comandament i protecció, possibilitat de connectar i desconnectar amb càrrega
i contra sobrecàrregues, respectivament.
Els conductors de connexió seran de coure, del tipus RZ1 0.6/1 KV.; segons UNE 31.123,
tal i com preveu la ITC-BT-028.
c) En cada quadre, es diferenciarà una barra de subministrament normal i una altra de
subministrament preferent. Aquesta separació es realitzarà mitjançant un contactor que
ens permetrà, en cas de fallida del sistema, alimentar els consums que haguem definit
com a preferent degut a les seves característiques.
d) Com a complement a les previsions del punt anterior les línies susceptibles de
funcionar o no en cas de fallida de la xarxa de distribució pública, s’els ha previst un
telerruptor per poder fer un tancament mitjançant el sistema de gestió Tècnica
centralitzada.
5.4.5 Xarxa interior
Aquest edifici serà considerat de "Pública concurrència".
a) A l'esquema unifilar del plànol es grafíen els circuits de la instal·lació, els possibles
receptors i la potència que alimenten.
b) Les canalitzacions de la instal·lació estaran constituïdes per conductors de coure
aïllats, tipus RZ1 0.6/1 kv segons UNE 21.123, tal i com preveu la ITC-BT-028, estesos
sobre safata o degudament protegits contra els cops o esforços mecànics, amb
encobriments metàl·lics, en el cas dels que van encastats, sense altres proteccions.
En el cas de conductors encastats o vistos però sempre sota tub de protecció, el tipus de
conductor de coure serà el normalitzat 750 Vols de tensió d’aïllament complint el ja citat
de la ITC-BT-28.
c) Totes les lluminàries i endolls seran del tipus normalitzat.
d) L’enllumenat de les zones de pas se subdividit en línies comandades des de el
quadre central per poder tindrà selectivitat d’enceses, segons necessitats del usuari.
Es disposarà per cada quadre de potencia d’un quadre de polsadors per el comandament
del enllumenat en una zona de control o d’administració per evitar que personal no expert
manipuli els quadres. Aquests quadres de polsadors disposares de llums indicatives per
saber l’estat encès / apagat.
e) S’ha plantejat idèntica solució per locals amb un horari d’utilització determinat, de
manera que es pugui fer un tancament centralitzat, minimitzant el consum energètic, o
que el personal de vigilància hagi de fer tasques de supervisió del estat de funcionament
de les llumeneres. S’ha previst a així en locals com vestuari de neteja, industrials,
manteniment i.
e) Es col·locaran teleruptors per a poder activar o desactivar l’enllumenat de les següets
parts de la instal·lació:
39

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
e.1) A les zones de personal, com ara vestuaris, magatzems, serveis i zones
públiques.
e.2) Al menjador.
e.3) A totes les sales de personal
f) Es diferenciarà una zona de subministrament normal i una altra de subministrament
preferent. Aquesta separació es realitzarà mitjançant un contactor i ens permetrà, en cas
de fallida del sistema, alimentar la part de l’enllument que haguem definit com a preferent
degut a les seves caraterístiques.
5.4.6 Protecció contra contactes indirectes
Descripció del sistema
La protecció contra contactes indirectes, consistirà en la posada a terra de les masses,
també dels dispositius de tall per intensitat de defecte.
Es compliran les instruccions ITC-BT-19 i 22, en allò referent a la continuïtat del neutre, i
el previst en la ITC-BT-24 relatiu a protecció contra contactes directes i indirectes.
a) Per a una tensió màxima de seguretat de 24 v, amb utilització d’interruptors
diferencials de 30 mA. i 300 mA, la resistència màxima de contacte al terra hauria de
valer:
Rt = U / I = 24/0.03 = 800 Ohms. i 24/0.3 = 80 Ohms, respectivament.
No obstant, per seguretat, considerarem que la resistència òhmica del terra haurà de ser
molt inferior, fixant com a recomanable un valor no superior a 10 Ohms, donades las
característiques de la instal·lació, la qual cosa haurà de verificar-se conforme estableix el
REBT.
La línia general de terra serà realitzada a base de cable de coure nu de 35 mm2. Si
s'utilitzen plaques o piques seran d'acer courejat normalitzades.
Els conductors de protecció, a més de ser de la mateixa secció que els de fase, seran
distingits per una coberta bicolor verda - groga, aquests es muntaran a l'interior del mateix
tub protector que els conductors actius.
b) Es posaran a terra totes les masses metàl·liques, caixes, etc.
c) S'han previst interruptors diferencials de 30 mA. d'intensitat de defecte per les
instal·lacions d'enllumenat i consums mitjançant endolls, i interruptors diferencials de 300
mA. d'intensitat de defecte per a les instal·lacions específiques de força motriu,
directament connectades a la xarxa.
5.4.7 Protecció contra contactes directes
Descripció del sistema
Les instal·lacions es realitzaran encastades o preferentment vistes, sota safates
tancades i tubs protectors.
Els quadres, així com els elements interiors de les caixes, seran només accessibles pel
personal especialitzat, havent-se de registrar amb l'ajuda d'un útil o clau, quedant per
això, fora de l'abast fortuït del públic.
Les bases d'endoll estaran aïllades del paviment en torretes normalitzades, i la resta
anirà a la alçada reglamentària i separades dels mecanismes d'enllumenat.
Tanmateix, els aplics, lluminàries i quadres es situaran fora de l'abast del públic.
5.4.8 Enllumenats especials
40

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Generalitats
D'acord amb les Normes vigents, i per seguretat, en aquest local s’instal·larà enllumenat
d'emergència i senyalització
a) Per això, s’instal·laran punts de llum d'emergència i senyalització, constituïts per
aparells autònoms automàtics, les emergències seran alimentades a part degut al circuit
centralitzat.
Efectivament, la tipologia d’alimentació del enllumenat de la zona de públic, obliga a
distribuir en dues línies d’emergència per garantir el seu encès en cas de fallida de tensió.
b) La càrrega dels aparells abans anomenats es realitzarà mitjançant una font exterior
d'energia i l'alimentació s'efectuarà a través de circuits independents que sortiran dels
quadres secundaris.
c) En l'esquema arquitectònic de la instal·lació, s'indica la situació d'aquests punts de
llum d'emergència i senyalització.
5.4.9 Càlculs
5.4.9.1 Potència instal·lada i màxima admissible
El total dels receptors projectats, així com les previsions de futures càrregues donen la
potència instal·lada que amb simultaneïtat resulten els Kw de potència màxima
admissible.
5.4.9.2 Potència aparent de càlcul
La potència aparent de càlcul ha estat obtinguda aplicant les següents fórmules, i
després afegint un factor d´influència pels possibles desequilibris que es solen presentar
al tractar d'equilibrar les fases de la instal·lació. Per això, en els següents càlculs, sempre
estudiarem la fase que pugui presentar el desequilibri màxim.
Circuits de força motriu
Rendiment motors, Ô = 0.8 ,Cos Ý = 0.85 ( Per a resistències = 1)
Factor d'engegar motors, f : 1.25
Amb això, les fórmules generals seran:
Potència aparent, MOTORS: C.V.x 736 x f / Ô x cos Ý = V.A
Potència aparent, CÀRREGUES DIVERSES: W màx. / cos Ý = V.A
En el nostre cas, tindrem:
Potència aparent, MOTORS: C.V.x 736 x 1.25 / 0.8 x 0.85 = V.A
Potència aparent, CÀRREGUES DIVERSES: W màx. / cos Ý (Resist.=1) = V.A
Circuits d'enllumenat
Potència aparent, LLUMS DESCÀRREGA: 1.80 x w = V.A
Potència aparent, LLUMS INCANDESCÈNCIA: w = V.A (cos Ý = 1)
5.4.9.3 Intensitats
D'acord amb els valors trobats per la potència aparent, les intensitats màximes o
sobreintensitats que circularan per cada tram, seran les calculades aplicant les següents
fórmules :
- Tensió entre fases 380 v:
41

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
línia trifàsica Imax = V.A / 1.73 x 400 = Ampers
línia monofàsica Imax = V.A / 230 = Ampers
5.4.9.4 Caiguda de tensió
Un cop escollida la secció del cable, en funció de les sobreintensitats, es verifica que les
caigudes de tensió que es produeixen a tots els circuits, són inferiors al:
- 3% en tots els circuits d'enllumenat.
- 5% en tots els circuits de força i d'usos varis.
Els valors de les caigudes de tensió, s'han calculat d'acord amb les fórmules següents:
(Valor adoptat per la conductivitat del coure = 56 m/Ohm.m.m².)
- Tensió entre fases 400 v:
línia trifàsica e = l x V.A x cosÝ / 56 x m.m2 x 400 = Volts
línia monofàsica e = 2 l x V.A x cosÝ / 56 x m.m2 x 230 = Volts
- En qualsevol cas el % complirà :
Circuits d'enllumenat ; e x 100 / 220 < 3%.
Circuits de força i usos varis; e x 100 / 220 < 5%.
5.4.10 Conclusió
Tota la instal·lació elèctrica s'ajustarà a les normes que s’estableixen en el vigent
"Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió" del Ministeri d'Indústria i Energia aprovat
per Decret 842/2.002 del 18 de setembre.
5.4.11 Prescripscions tècniques electricitat
A. Quadres elèctrics de baixa tensió
En els quadres, l’aparellat elèctric es disposarà de forma adequada per aconseguir un
fàcil accés al mateix en el cas d’avaria.
A.1 Normes constructives i de disseny
Les normes i recomanacions aplicades al disseny i a la construcció dels quadres de
distribució de potència seran les següents:
Reglament Electrotècnic Espanyol
CEI núm. 51 "Recomanacions per a aparells de mesura elèctrica i els seus accessoris "
CEI núm. 337 "Auxiliars de comandament , Primera part: Prescripcions generals" (337.1)
El cablejat dels quadres es realitzarà segons les normes ASA ,i s'enumeraran ambdós
extrems de cada fil, coincidint exactament amb els esquemes elèctrics.
Els quadres de distribució de potència estaran constituïts per plafons de xapa plegada de,
pel cap baix, 2,5 mm. de gruix, i es reforçaran en aquells punts en què el pes dels aparells
ho aconselli.
Els plafons es compartimentaran per a la formació de cubicles independents.
Cadascun d'aquests cubicles anirà dotat d'una porta i allotjarà els elements constitutius
d'una sortida.
En aquelles sortides la intensitat nominal de les quals sigui baixa, s'admetran dues o més
sortides per cubicle.
42

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
El conjunt anirà pintat interior i exteriorment; la pintura exterior tindrà prou resistència com
per suportar els fregaments normals en explotació ; el color serà escollit per la Direcció
d'Obra ,d'entre les mostres presentades pel constructor.
Els interruptors, polsadors,etc., s'accionaran sense necessitat d'obrir la porta.
Els aparells es disposaran a l'interior dels cubicles de manera que qualsevol curtcircuit
que es produeixi a l'interior no pugui propagar-se a les barres o a altres equips. Aquesta
disposició permetrà també treballar en un equip sense alterar el servei dels circuits
restants.
Els embarrats generals es disposaran a la part superior, en un compartiment estanc.
L'alimentació de cadascun dels cubicles es realitzarà mitjançant embarrats parcials que,
partint dels generals, baixaran verticalment per la part lateral dels plafons i alimentaran els
compartiments situats en una mateixa fila.
A la part inferior es preveurà una zona lliure de 25 cm. d'alçada, per tal que serveixi de
repartidora de cables. De la mateixa manera en aquesta zona s'hi col·locaran els borns
finals. Per a la connexió dels quadres amb elements exteriors a ells (alarmes,
senyalitzacions exteriors, etc. ), es disposarà una regleta de borns en la qual aniran
centralitzats aquests circuits.
L'accés dels plafons s'efectuarà mitjançant portes metàl·liques amb frontisses de tipus
ocult, dissenyades i construïdes de manera que evitin que la porta pugui despenjar-se,
garrotar-se o distorsionar-se d'alguna manera.
Aquestes portes hauran de quedar retingudes en la seva posició de tancament mitjançant
uns elements tals que no calgui utilitzar cap eina quan s'hagi de procedir a la seva
apertura.
Els quadres tindran una protecció adequada contra la penetració de la pols i, per aquest
efecte, les portes i obertures tindran juntes de neoprè.
Els equips que integren el quadre quedaran muntats sobre suports convenients.
Tots els aparells fràgils aniran muntats sobre suports elàstics adients.
A.2 Base de fixació
Consistirà en una estructura adequada per a ser ancorada al terra, amb els seus perns de
fixació corresponents.
La base de fixació i els perns d'ancoratge seran subministrats amb el quadre, però
separats, de tal manera que pugin ser instal·lats abans que el mateix quadre.
A.3 Tractament de la xapa
Les parts metàl·liques del quadre seran sotmeses a un procés normal de desengreixat i
fosfatat, i l’acabat es realitzarà amb una capa de pintura antioxidant, i una altra d'esmalt
sintètic, eixugat al forn, el color de la qual es definirà en el moment oportú.
Tots els cargols, perns ,femelles i arandel.les d'acer seran cadmiats, galvanitzats, o, en tot
cas, tractats de manera que es protegeixin contra la corrosió.
En el cas que l'ambient en el qual treballi el quadre tingui característiques especials
d'agressivitat, la xapa serà sotmesa a tractaments d'acord a la circumstància.
A.4 Resistència a les sol·licitacions tèrmiques i dinàmiques
El quadre i tots els seus components elèctrics hauran de ser capaços de suportar
esforços tèrmics i dinàmics, resultants de la intensitat eficaç de curt circuit i del seu valor
de cresta respectivament.
43

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La capacitat tèrmica dels quadres haurà de ser suficient com per què suportin el pas de la
intensitat eficaç de curt circuit durant un segon, sense que es malmeti res.
El proveïdor del quadre haurà de subministrar els certificats dels assaigs de curt circuit
corresponents.
El quadre haurà de ser capaç de suportar el pas de la intensitat nominal assignada, amb
la tensió nominal, sense que excedeixi l'escalfament permès en cadascun dels seus
components. Els embarrats hauran de dimensionar-se específicament en complet acord
amb el Reglament Electrònic de Baixa Tensió.
El dimensionat en cada plafó s'efectuarà de conformitat amb els equips que contingui i
haurà de complir amb les condicions següents:
Facilitat de manteniment.
Facilitat de connexionat de circuits exteriors.
Separació de seguretat entre equips propers.
Disposició d'embarrats a la part superior del quadre.
Disposició d'equips de mesura i regulació a la part frontal, posició superior del quadre.
S'haurà de respectar el concepte de característiques generals del quadre, i les seves
dimensions i formes s'adaptaran en cada cas a les normalitzades pel fabricant de
quadres.
A.5 Embarrats generals
Els suports de les barres i els separadors d'aquestes es faran amb un material aïllant no
higroscòpic, d'alta qualitat, preferentment del tipus poliester fibra de vidre moldejat.
Els embarrats seran de coure electrònic d'alta conductivitat, estirat en fred i seran
dimensionats per al servei conductiu i de curt circuit que s'indiquin a les dades base.
Les unions de les barres principals es faran mitjançant de cargols d'acer d'alta resistència,
amb femelles, volanderes de pressió i altres dispositius que impedeixin l'afluixament de
les barres.
Les barres principals, unions, cargols, suports, etc. hauran d'estar dimensionats i
subjectes de manera que suportin els efectes dinàmics del valor de cresta de la intensitat
de curt circuit durant un segon, sense que es malmetin els equips.
En els quadres de molta longitud , el Fabricant haurà de preveure, d'acord amb la seva
experiència, les juntes d'expansió necessàries de manera que no es produeixin esforços
als suports de les barres. La seqüència de les fases a les barres serà R.S.T. amb fase S
al mig i les fases R en les posicions següents, mirant el quadre frontalment:
A dalt, per a la disposició en línia vertical.
Davant, per a la disposició en línia horitzontal.
A l'esquerra, per a les barres verticals.
Les barres hauran de ser pintades de la manera següent:
Fase R Verda
Fase S Groga
Fase T Marró
Terra Verda-Groga
44

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
A.6 Barra de terra
S’instal·larà una barra de terra horitzontal de coure al llarg del quadre per realitzar la
posada a terra de totes les parts sense tensió dels equips, l'estructura metàl·lica del
quadre, l'armadura del cable o del conductor de terra. Aquesta barra portarà un terminal a
cada extrem per tal de poder connectar-la en dos punts a la xarxa general de terres. La
secció d'aquesta barra anirà en funció de la intensitat de curtcircuit de la instal·lació en el
quadre.
Les portes del quadre hauran de portar una connexió flexible a terra, i no s'hauran de
realitzar només mitjançant de les frontisses.
A.7 Connexionats
La connexió entre embarrats i equips es podrà efectuar :
Mitjançant pletina de coure aïllada, de secció adequada i pintada en els colors
anteriorment especificats.
Mitjançant cable aïllat amb PVC no inflamable, per a una tensió de servei de 1000 v. per a
equips d'intensitat inferior a 250 A.
El cablejat de circuit de comandament, amidament i protecció s'efectuarà amb cable
flexible, aïllat amb PVC no inflamable tensió de servei 750 v. La secció mínima serà d'1,5
mm2. Per als circuits de comandament, protecció i amidament de tensió, i de 2'5 mm2
pels circuits d'amidament de corrent.
El cablejat haurà de realitzar-se fins les regletes terminals i connectors de fàbrica. Cap
tipus de cablejat no podrà deixar-se pendent per a ser acabat en obra.
La connexió de les puntes dels fils als borns dels aparells i les regletes es realitzarà
mitjançant terminals de pressió del tipus adient.
No es podrà utilitzar un terminal a compressió per efectuar la connexió de diversos
circuits de diferents equips. La mateixa norma té aplicació pel que fa a borns.
A.8 Cintes aïllants
No s'admetrà l'ús de cintes tèxtils. Les cintes de PVC seran autoextingibles i no han de
propagar la flama.
A.9 Canaletes
El cablejat que es disposarà en canaletes de plàstic serà amb tapa engatellada, de
tamany suficient per tal que la reposició o revisió del cablejat no presenti problemes
especials. La subjecció de les canaletes es realitzarà de manera que el conjunt quedi
perfectament rígid. Seran autoextingibles.
A.10 Material d’identificació
Els cables de connexionats de circuits de comandament, protecció i amidament estaran
referenciats amb numeracions imperdibles i resistents al pas del temps.
Tota la numeració estarà reflectida en el seu corresponent esquema, el qual quedarà
incorporat a una carpeta metàl·lica, pensada per aquest efecte.
Al davant del quadre s'hi disposaran etiquetes d'identificació per a cada plafó, cada
interruptor, cada equip de comandament, regulació, protecció, etc. Amb nomenclatura
que especifiqui clarament l’element o elements que comanden, senyalitzen, mesuren,
etc..
Aquestes etiquetes seran de plàstic laminat.
45

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Al davant del quadre s'hi col·locarà el corresponent sinòptic per facilitar les maniobres en
el quadre. Aquest sinòptic es construirà mitjançant làmina de plàstic de gruix normalitzat.
Cada conductor connectat als borns d’entrada o de sortida, estarà identificat amb la
mateixa referència que el born al qual està connectat.
A.11 Borns
Tots els circuits de sortida del quadre acabaran en el seu born corresponent, els quals
s'intentarà que estiguin a la mateixa regleta.
Estaran situats en un lloc fàcilment accessible.
Els borns seran de melamina fins intensitats de 100 A. i d'esteatita a partir d'aquest
amperatge. Els borns s'escolliran segons les normes dictades pel fabricant.
Per a circuits d'elevada intensitat, s'hauran de preveure, des de l'interruptor corresponent,
unes platines de coure acabades en pales de connexió de dimensions en concordància al
nombre i a la secció dels cables que li seran connectats. Aquestes pales estaran a la
mateixa alçària que la regleta de borns previst tot pels casos restants.
Si la connexió s'efectués a conductes de barres blindades, la connexió entre aquestes
barres i les pales de l'interruptor -constituïdes segons s'ha descrit- s'efectuarà mitjançant
connexions flexibles.
Cada born tindrà grafiada una referència que serà idèntica a la dels esquemes.
A.12 Fixacions
Tots els equips instal·lats quedaran fixats als seus suports corresponents mitjançant
cargol, femella, arandella i altres dispositius que n'impedeixin l'afluixament, i caldrà seguir
sempre les instruccions del fabricant d'aquests elements.
Les canaletes es fixaran mitjançant cargol o bé a través d'Araldite i hauran d'aguantar el
pes dels cables. Els conductors (petits conductors de connexionat) quan no vagin per
canaleta, s'uniran mitjançant cinta helicoidal tipus unexpiro.
A.13 Pilots de senyalització
Seran diodes emissors LED preferentment. En alguns casos es podran utilitzar de llumeta
de neó, seran fàcilment canviables i portaran un cercle reflector.
El codi de colors a utilitzar és el següent :
Verd: Indica que l'element està funcionant.
Vermell: Indica que l'element s'ha disparat per avaria en el circuit alimentat.
A.14 Rètols
Totes les sortides portaran el rètol corresponent, amb indicació de l'element que
alimenten. Aquest rètol serà prèviament aprovat en característiques per la direcció
d'obra.
A.15 Interruptors automàtics
Podran ser fixos i desendollables , segons s'especifiqui. S'utilitzaran principalment per a
la protecció de circuits de distribució d'elevada potència. Seran de tall a l'aire ; tindran una
potencia de tall i de tancament d'acord amb el que s'especifiqui a la petició d'ofertes.
Disposaran, pel cap baix, de 4 contactes auxiliars. Tret que es digui el contrari, aniran
equipats amb bobina de tret a emissió de corrent amb relés tèrmics i magnètics
ajustables.
46

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Els interruptors seran capaços d'efectuar ,pel cap baix, tres cicles complerts per hora,
espaiats en no més de quinze minuts entre ells. Els interruptors tindran senyalització
mecànica amb indicació "Obert-Tancat" i lluminosa per mitjà de pilots.
A.16 Contactors
Estan destinats principalment a l'arrencada de motors, malgrat que poden usar-se per
seccionar línies.
Hauran de tenir bobina encapsulada, contactes de plata i caldrà poder canviar fàcilment
els contactes.
Hauran de suportar tres milions de maniobres sense que presentin desperfectes
apreciables.
Seran de marca solvent i amb adquisició fàcil de recanvis.
A.17 Relés
Entre els relé cal distingir tres funcions diferents:
a) Protecció de línies
Generalment van incorporats als interruptors, ja que aquesta protecció pot resoldre's a
base de relés indirectes.
b) Maniobra
Relé endollable d'una altra mena, segons les necessitats. Es destinen a la interconnexió
entre els diferents equips de control.
Es disposaran dispositius de contactes de prova per tal de permetre la verificació i el
calibrat dels relés sense deixar anar els cables.
La porta o tapa dels relés no podrà tancar-se amb els relés en posició de prova.
Els relés que ho necessitin disposaran de dispositius d'indicació de l'operació que fan.
Aquests dispositius seran clarament visibles des del davant del quadre, sense que calgui
treure la tapa del relé.
c) Protecció de motors
Relé de desconnexió tèrmic-diferencial. S'escolliran segons les taules del fabricant i
segons la potència dels motors.
Hauran de disparar per tèrmic en cas de fallada de fase i disposaran de contacte auxiliar
per connectar el pilot que indica la desconnexió.
Els relés de protecció de línies, quan siguin indirectes, i també els relés de maniobra, es
muntaran a la part superior dels plafons, en una porta independent de la dels interruptors.
Tots els aparells de control hauran de portar dispositius de seguretat per tal d'evitar trets
accidentals. Les alimentacions a circuits de control i maniobra estaran protegides per
interruptors automàtics bipolars del tipus de caixa moldejada, equipats amb un contacte
auxiliar , normalment tancat, que actuarà sobre un senyal en cas de tret.
A.18 Interruptors i relés diferencials
Seran d'alta qualitat.
Els instal.lats a la capçalera de circuits, que tinguin aigües avall del seu emplaçament
altres proteccions d'aquesta mena, disposaran de protecció diferencial amb regulació
d'intensitat i de temps de resposta.
47

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Els instal.lats als finals de circuit o que no tinguin proteccions similars, aigües avall del seu
punt d'emplaçament, podran ser d'intensitat de resposta fixa i de desconnexió instantània.
A.19 Transformadors d’intensitat
Seran de tipus sec, encapsulats en resines epoxi o similar.
Els terminals primaris i secundaris seran marcats de forma indeleble.
Seran capaços de suportar els efectes tèrmics produïts pel pas del corrent màxim de
curt-circuit durant un segon, i els esforços dinàmics corresponents al seu valor màxim. Els
valors mínims acceptables per a la intensitat tèrmica i dinàmica seran de 100 In i 200 In,
respectivament. La intensitat secundària per a mesura i protecció serà de 5 A.
Hauran de tenir prou precisió en cas de sobrecàrrega i de curt circuit per garantir
l'operació correcte dels relés i la selectivitat del sistema de proteccions, en el cas que no
s'hagi previst sistemes de protecció a base de relés indirectes.
Per a mesura, el factor de saturació dels transformadors d'intensitat serà Fs (signe de
menor-igual) 5.
La classe de precisió serà de :
Classe 0,5 per a equips contadors d'energia.
Classe 1 per a amidament general.
Classe 3 per a protecció.
A.20 Aparells de mesura
Comprèn aquest aparell els voltímetres, amperímetres, fasímetres i freqüencímetres.
S’instal·laran els següents aparells de mesura.
Un voltímetre amb el seu commutador en cada línia d'escomesa i en cada joc de barres.
Un amperímetre per fase a les escomeses.
Seran de precisió 99.9% mínim tipus digital.
A.21 Tallacircuits
Els cartutxos tallacircuits fusibles portaran marcada la intensitat, tensió de treball (gT. gF.
aM) i la capacitat de ruptura els que siguin A.P.R. Aquests aniran col·locats sobre material
aïllant incombustible.
Estaran protegits de manera que no puguin projectar el material fos i que pugui
efectuar-se el recanvi de baixa tensió, en cas que calgui, sense cap perill. Hauran de
resistir durant una hora una intensitat igual a 1'3 In per a seccions de conductors de 10
mm2 en endavant ,i 1'2 per a seccions inferiors.
De la mateixa manera, es fondran en menys de mitja hora amb una intensitat igual 1'6 In
per a seccions superiors de conductors de 10 mm2 i 1'4 In per a seccions inferiors.
A.22 Identificació de l’aparellatge
Tots els elements de potència o de control i comandament tindran un sistema
d’identificació sobre el mateix element, amb nomenclatura plenament coincident a la
donada a l’esquema corresponent.
Els elements situats a la tapa tindran aquesta identificació pel costat intern. Els
conductors que interconnecten el diferent aparellatge i entre l’aparellatge i els borns,
estaran numerats i identificats en ambdós extrems, amb un sistema imperdible i
48

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
perdurable en el temps. Aquesta prescripció és vàlida tant pels conductors de potència
com pels de maniobra i la identificació serà la mateixa que la grafiada als esquemes.
A.23 Codis i normes
Llevat del cas que s’especifiqui el contrari els quadres estaran d'acord amb els Codis i
normes següents:
Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió
Comissió Electrotècnica Internacional
Normes UNE, BS, VDE, UTE.
Tot l'equip complirà amb les exigències més rigoroses de qualsevol d'aquestes normes.
B. Conductors
Els conductors seran en coure electrolític pur, segons es prescriu en cada cas. Les
unions bimetàl·liques es realitzaran de manera que no puguin quedar afectades per
efecte de dilatació. La tolerància en la secció real serà del 3 % en més i del 1,5% en
menys, entenent-se per secció la mitja de la mitja en varis punts i en un rotllo. Si en un sol
punt la secció és d’un 3% menor que la normal, el conductor no serà admès. La
conductivitat òhmica mínima del coure serà del 98% de la del patró internacional.
La càrrega de ruptura del cable, ja terminat, no serà inferior a 3 kg/mm2 de secció i el
allargament permanent en el moment de produir-se la ruptura no serà inferior al 20%.
La totalitat dels cables emprats s’ajustaran al tipus RVK 0,6/1 KV segons norma UNE
21.123 quan discorrin a l’aire o sobre safata, i al tipus V 750 o V 750 F segons norma
UNE 20.003, 21.011 i 21.022, quan discorrin sota tub. Quant a les barreges que
constitueixin al aïllament i la coberta, respondran a les característiques definides als
assaigs segons norma UNE 21.117.
Amb caràcter general la secció mínima serà de 2,5 mm2 . L’adjudicatari podrà optar per
cables unipolars o tripolars més neutre, segons convingui en cada cas, i sempre que ho
accepti la Direcció Facultativa. En el cas de que substitueixi el cable tripolar per cables
unipolars, aquests es portaran en terna triangular i de tal manera que estiguin
permanentment en contacte les seves cobertes. S’interpretarà per secció equivalent la
que tingui la mateixa secció física, no la que admeti la màxima densitat de corrent.
L’aïllament exterior dels conductors serà de color, corresponent al següent codi:
- Fase R: Verd
- Fase S: Groga
- Fase T: Marró
- Neutre: Blau
- Terra: Groc-verd
La secció mínima de qualsevol conductor de la instal·lació serà de 2,5 mm2, efectuant-se
totes les connexions amb terminals adequats.
C. Distribució de baixa tensió (safates, tubs i caixes de derivació)
S’utilitzen safates metàl·liques protegides contra la oxidació, admetent-se qualsevol dels
dos procediments següents:
Galvanitzat SENDZIMIR: Consisteix en utilitzar planxa d’acer dolç, laminat en fred,
galvanitzat en banda per procediment SENDZIMIR en continu. El seu revestiment normal
serà de 381 gr. de Zn doble cara, acabat en estrella. Aquest revestiment, degut a
l’excel·lent adherència del zinc a l’acer permet qualsevol conformat i perfilat, sense que
per això perdi la seva gran resistència front a les diferent condicions ambientals.
49

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Per regla general, s’instal·laran safates segons plànols horitzontals evitant dintre de lo
possible, la col·locació de safates segons plànols verticals. No s’acceptaran canvis de
direcció o pla que representin arestes vives, amb la finalitat d’evitar danys en la coberta
dels conductors. Per això es realitzaran els canvis de direcció o pla adaptant la forma de
les safates en els trams corresponents a arcs de circumferència o a la forma de línies
trencades amb angles màxims de 45 º C.
Les safates portacables portaran a tot lo llarg del seu recorregut un cable de terra grapat
a aquestes i seguint els desviament que realitzi la safata.
Les instal·lacions, quan no discorrin per safata, seran en la seva totalitat vistes i es
realitzaran amb tubs de PVC roscable i corbable en calent, o bé, segons sigui la
instal·lació, amb tub d’acer galvanitzat, especial per instal·lacions elèctriques.
En cap cas, s’admetran instal·lacions vistes amb tubs de plàstic semirígid o flexible.
Totes les unions es realitzaran amb maneguets roscats o a pressió u altra disposició al
llarg de la generatriu que garanteixi el continuat contacte a topall. En el muntatge totes les
unions quedaran segellades mitjançant pasta ASADUR o producte similar.
En les entrades dels tubs a les caixes s’empraran femelles en la part exterior i interior,
amen de protector de fils en la part interior. Tot això de material plàstic aïllant del mateix
tipus que el tub i de forma que el conducte quedi fermament fixat a la caixa sense
possibles moviments. A aquest fi s’acceptaran altres solucions, d’acord amb el tipus de
caixa emprada en cada cas.
Tots els talls es practicaran en angle recte. No es permetrà que quedin fils de rosca al
descobert. Els colzes doblegats o desviacions s’evitaran sempre que sigui possible. Quan
siguin imprescindibles es realitzaran amb eines apropiades (motlles espirals d’acer, etc.)
sense que en cap tram de la corba es deformi la secció del tub.
En els recorreguts paral·lels a canonades d’aigua, calefacció, etc. la distància mínima a
aquest serà de 300 mm. En el cas de que deguin discórrer superposades i en els
encreuaments la instal·lació elèctrica discorrerà pel nivell superior.
Els suports dels tubs s’efectuaran amb claus de cap roscat fixat amb càrrega impulsora i
abraçadores roscades a aquests, no estant distanciats entre si en cap cas més de 0,75
m.
Les caixes de derivació, seran de material sintètic incombustible i aïllant. S’utilitzaran
muntatge de superfície. Les tapes seran cargolades, no admetent-se caixes amb tapa a
pressió. Les seves dimensions mínimes seran d’acord amb el diàmetre nominal del tub
major que passi per las mateixes, segons la taula següent:
DIÀMETRE NOMINAL DIMENSIONS
MÍNIMES
TUB MÀXIM (mm.)
11 90 x 90 x 40
13 110 x 110 x 48
16 110 x 110 x 48
21 130 x 130 x 48
50

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
29 150 x 150 x 65
36 150 x 150 x 68
48 215 x 110 x 77
Totes les caixes d’empalmament, inclòs les encastades més petites, inclouran regleta de
borns de connexió.
En cap cas es permetran derivacions sense l’utilització de caixes d’empalmament. En el
seu muntatge es mirarà de mantenir el grau de protecció IP-55 general per tota la
instal·lació elèctrica, evitant deteriorament de juntes, premsa-estopes, etc. si bé, quan les
necessitats ho requereixin, es podran utilitzar arquetes metàl·liques amb fons
desmuntable, a fi d’evitar el tenir que seccionar els conductors. En aquest cas es
disposarà de borns de derivació adequats.
Quan els conductors que entren i surten de les caixes de derivació ho facin sense tubs de
protecció serà de caràcter obligatori el instal·lar els corresponents premsa-estopes, no
admetent-se cap instal·lació sense aquests.
Tots els empalmaments de conductors es faran en les caixes corresponents. Totes les
regletes de borns aniran cargolades al fons de la caixa sense perforar-la, no permetent-se
filaments lliures sense fixar. Tampoc s’admetran empalmaments entre conductors per
retorçat i vorada posterior.
Els cables dintre de les caixes es pentinaran per presentar una aparença correcta. No es
permetrà que el cables passin rectes per les caixes, amb la finalitat de disposar cable
suficient per empalmaments, connexions, etc., que puguin precisar-se en el futur.
Quan per condicions d’estètica, decoració o derivat de la naturalesa de la zona en que es
realitzi la instal·lació sigui necessari encastar-la no s’admetrà en cap cas que els
conductors vagin directament encastats sense tub de protecció. Aquest podrà respondre
a les característiques del tub de plàstic flexible o semirígid, acceptant-se igualment la
instal·lació amb tub de plàstic rígid.
Les caixes de derivació i mecanismes com endolls i interruptors seran també encastats
disposant-se de manera que quedin perfectament enrasats amb el acabat o emblanquejat
de parets o sostres.
Quan la instal·lació s’efectuï per sobre de cel ras no es de gran importància la alineació i
l’aspecte de les línies elèctriques, sempre que els conductors vagin protegits sota tub i
fixats mitjançant grapes a les parets o sostre, efectuant les derivacions mitjançant caixes
de borns apropiades., En cap cas s’admetrà que qualsevol aparell (lluminària, presa de
corrent, interruptor, etc.) serveixi de caixa de derivació, ja que aquestes es realitzaran en
la seva totalitat en les caixes disposades a tal efecte.
D. Mecanismes i aparells d’enllumenat
La secció mínima de qualsevol conductor de la instal·lació serà de 2,5 mm2, efectuant-se
totes les connexions amb terminals adequades. Totes les carcasses de quadres, presses
de corrent i de més receptors, disposaran de la seva corresponent pressa de terra, que
anirà connectada a l’anell general. Els aparells d’enllumenat encastat es subjectaran
fortament al cel ras, i els que no estiguin en aquestes circumstàncies ho faran mitjançant
tiratge spit o similars, o en el seu cas, tacs i cargols, i s’ancoraran fortament al tancament
o a on procedeixi.
En general, els mecanismes es situaran a 0,90 m del terra, excepte les preses de corrent
que s’instal·laran a 30 cm d’aquest. Es posarà cura en la col·locació dels mateixos , així
51

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
com de tots els elements encastats, a fi d’evitar correccions posteriors. Es deixaran cues
de connexió lo suficientment llargues per que permetin la fàcil revisió dels mateixos. La
totalitat de les caixes i mecanismes accessibles al contacte normal seran de material
aïllant, i sobre la seva tapa s’indicarà de manera indeleble el circuit al que pertanyen. Les
parts metàl·liques sota tensió hauran d’estar fixades sobre peces aïllants. Per la connexió
dels conductors s’empraran borns amb cargols disposant d’espai suficient per que la
connexió es pugui fer amb facilitat.
E. Enllumenat d’emergència
La instal·lació serà fixa, estarà provista de font pròpia d’energia i entrarà automàticament
en funcionament al produir-se una fallada d’alimentació a la instal·lació d’enllumenat
normal de les zones a il·luminar entenent-se per fallada el descens de la tensió
d’alimentació per sota del 70 % del seu valor nominal.
La instal·lació complirà les condicions de servei, que s’indiquen a continuació, durant 1
hora, com a mínim, a partir de l’instant en que tingui lloc la fallada.
Proporcionarà una il·luminació de 1 lux, com a mínim, en el nivell del terra en els
recorreguts d’evacuació, mesurada en l’eix en passadissos i escales, i en tot punt quan
els esmentats recorreguts discorrin per espais distints dels citats.
L’enllumenat serà, com a mínim, de 5 lux als punts en els que estiguin situats els equips
de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixin utilització manual i als
quadres de distribució de l’enllumenat.
La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els distints punt de cada zona serà tal
que el quocient entre l’enllumenat màxim i mínim sigui menor que 40.
Els nivells d’il·luminació establerts s’hauran d’obtenir considerant nul el factor de reflexió
sobre parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del
rendiment lluminós degut a la brutícia de les llumeneres i l’envelliment de les llampares.
Si la instal·lació es realitza amb aparells o equips autònoms automàtics, les
característiques exigibles als esmentats aparells seran les establertes en UNE 20.062,
UNE 20.392 i UNE-EN 60.598-2-22.
F Xarxa de terres
F.1 Especificacions de muntatge
La instal·lació tindrà que estar d’acord amb el Reglament Electrotècnic en vigor. Els
plànols del Projecte indicaran la situació real o molt aproximada dels diferents elements
(aparells, circuits, etc.) de la instal·lació. De tota manera, la situació es fixarà sempre en el
replanteig.
Pel replanteig i execució del marcat de la instal·lació, es tindran que tenir en compte, molt
i particularment, les instruccions de la Direcció d’Obra de manera que ella quedi
perfectament coordinada amb les restants instal·lacions.
En tots el casos, les connexions s’efectuaran de manera que el contacte elèctric quedi
ben assegurat, durable sense cap calentament anormal, i amb possibilitat de revisió
periòdica, per lo que es tindrà que deixar la suficient longitud lliure del conductor.
No s’admetran esforços mecànics, per efecte del conductor tens en els embornaments.
Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres elements de
la instal·lació, com son quadres, subquadres, caixes de derivació, etc.
52

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
L’instal·lador electricista tindrà que adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra. La
Direcció d’Obra li comunicarà les dates concretes de finalització de les instal·lacions
parcials, que estarà obligat a complir.
Els elements de la instal·lació elèctrica tenen que quedar distanciats convenientment de
les altres instal·lacions com aigua, gas, aire condicionat, etc. de manera que no hagin
deterioraments mutus.
No es tenen que realitzar connexions o acoblaments fora de les caixes de derivació i dels
subquadres, o altres llocs adequats.
Es mirarà l’eficàcia de la connexió al conductor de terra, de totes les masses dels
elements elèctrics, i s’establirà en cadascuna d’elles, una perfecta continuïtat en totes les
seves parts (portes, etc.) Es tindrà especialment cura de que la connexió a terra quedi
assegurada permanentment.
La separació física entre les distintes terres serà de com a mínim 15 metres.
F.2 Condicions per a larecepció
Per a procedir a la recepció de l’obra, i sense perjudicar altres exigències no compreses
en aquest Plec de Prescripcions Tècniques, es tindran que complir els següents punts:
- Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors.
- Comprovació per la Direcció d’Obres del bon acabat dels treballs.
- Proves d’aïllament satisfactòries a una tensió mínima de 500 V.
- Comprovació de la continuïtat del terra i equipotencialitat.
L’instal·lador emetrà els corresponents certificats de totes les proves realitzades i
necessàries per garantir les condicions inicials de seguretat de la facultat.
G. Especificacions de muntatge
La instal·lació tindrà que estar d’acord amb el Reglament Electrotècnics de Baixa Tensió.
Els plànols del Projecte indicaran la situació real o molt aproximada dels diferents
elements (aparells, circuits, etc.) de la instal·lació. De totes maneres, la situació es fixarà
sempre en el replanteig.
Pel replanteig i execució del marcat de la instal·lació, es tindran que tenir en compte, molt
i particularment, les instruccions de la Direcció d’Obra, de manera que aquesta quedi
perfectament coordinada amb les restant instal·lacions.
En tots el casos, les connexions s’efectuaran de manera que el contacte elèctric quedi
ben assegurat, durable, sense cap calentament anormal, i amb possibilitat de revisió
periòdica, per lo que es tindrà que deixar la suficient longitud lliure del conductor.
No s’admetran esforços mecànics, per efecte del conductor tens en els embornaments.
Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres element de
la instal·lació, com son quadres, subquadres, caixes de derivació, etc.
L’instal·lador electricista tindrà que adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra.
La Direcció d’Obra li comunicarà les dates concretes de finalització de les instal·lacions
parcials, que estarà obligat a complir.
Els elements de la instal·lació elèctrica tenen que quedar distanciats convenientment de
les altres instal·lacions com aigua, gas, aire condicionat, etc. de manera que no hagin
deterioraments mutus.
No es tenen que realitzar connexions o acoblaments fora de les caixes de derivació i dels
subquadres, o altres llocs adequats.
53

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Es mirarà l’eficàcia de la connexió al conductor de terra, de totes les masses dels
elements elèctrics, i s’establirà en cadascuna d’elles, una perfecta continuïtat en totes les
seves parts (portes, etc.) Es tindrà especialment cura de que la connexió a terra quedi
assegurada permanentment.
S’efectuarà una xarxa equipotencial en els banys, dutxes i similars, amb cable adequat i
mínim de 2,5 mm2 de coure.
En particular es connectaran també a terra les armadures de les lluminàries.
Les alçades i distàncies de fixació dels mecanismes de maniobra i de les preses de
corrent, queden establertes en principi de la següent manera:
- Interruptors, polsadors i commutadors a 90 cm sobre el terra acabat, i a 15 cm de
les portes d’entrada, al costat oposat al muntatge de fixació de la porta.
- Bases d’endoll, a 35 cm sobre el terra acabat. Evitant la seva col·locació en llocs
amagats, darrera de les portes, en zones a moblar, etc. Si s’instal·len sobre
estants aniran a 120 cm en general la part inferior. Aquesta mateixa alçada
s’utilitzarà en quiròfans i sales de parts per tots els seus mecanismes.
Els quadres s’allotjaran en recintes no accessibles al públic i no inflamables, les claus
dels quals quedarien en possessió del personal de manteniment.
A la sortida dels quadres, els conductors es tindran que disposar racional i ordenadament.
No es permetran als traçats dels cables de distribució, l’existència de corbes de radi
inferior a 12 vegades el radi del cable.
En els muntants i en les safates, s’agruparan els cables, segons el destí assignat i
embridats en trams no superiors a l’indicat pel reglament.
Els tubs no presentaran rebaves que puguin danyar als conductors. Per aquesta finalitat
els tubs metàl·lics portaran un anell de protecció de plàstic al seu extrem.
Si discorren en algun tram varis tubs paral·lels, es fixaran en rails metàl·lics amb grapes
apropiades.
Es mirarà molt especialment el bon equilibrat de les fases de la instal·lació, repartint els
circuits en els subquadres, de la millor manera.
H. Condicions per a la recepció
Per procedir a la recepció de l’obra, i sense perjudicar altres exigències no compreses en
aquest Plec de Condicions Tècniques, es tindran que complir els següents punts:
- Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors.
- Comprovació per la direcció d’Obres del bon acabat dels treballs.
- Proves d’aïllament satisfactòries a una tensió mínima de 500 V.
- Comprovació de la continuïtat del terra i equipotencialitat.
- Comprovació dels elements de seguretat: diferencials, vigilants d’aïllament, etc.
- Legalització de la instal·lació i lliurament dels butlletins segellats.
- L’instal·lador emetrà els corresponents certificats de totes les proves realitzades i
necessàries per garantir les condicions inicials de seguretat del Centre.
- Es valorarà positivament, que inclogui l’inventari de les seves instal·lacions en
l’oferta.
5.5 INSTAL·LACIONS ESPECIALS
Telefonia veu i dades
Control accessos - intrusisme
54

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Megafonia.
Antena televisió.
Parallamps.
Canalitzacions d´instal.lacions telefòniques, d'intercomunicació, i de dades, suficients per
utilitzar una futura centraleta telefònica, informàtica centralitzada i la intel.ligència
centralitzada. Preparat per l'estesa futura de xarxa completa de preses, interfaces etc.
Instal.lacions de sistema de vídeo porter electrònic, per a controlar l'accés a l'edifici.
Instal·lació preparada pel futur circuit tancat de T.V. amb càmares als passadissos i
accessos.
En el futur cada unitat o àrea específica podrà disposar de control d'accessos per targeta
provista de "Xip" extraplà interactiu inclòs el sistema que serà dissenyat a tal efecte.
No es preveu instal·lació de captació, amplificació i distribució de senyal de TV, VHF,
UHF, canals autonòmics i F.M..
Es planteja la instal·lació d'un parallamps per la protecció de descàrregues atmosfèriques
amb un radi d'acció d´uns 50 m.
5.6 Instal·lacions contra incendis
5.6.1 Objecte
L’objecte de la instal·lació és dotar a la remodelació del Edifici Administratiu del Campus
Científic de Pedralbes dels mitjans necessaris per tal de garantir un sistema eficaç de
detecció i extinció d’incendis i acord amb la normativa vigent. En tot punt s’acomplirà com
a mínim allò indicat a la NBE-CPI-96.
5.6.2 Sistemes disponibles
Es disposarà dels següents sistemes de protecció contra incendis:
• detecció automàtica i polsadors d’alarma
• boques d’incendi equipades
• extintors manuals
• portes i comportes tallafocs
Tots els sistemes referents a la instal·lació de protecció contra incendis seran alimentats
per la xarxa elèctrica d’emergència de l’edifici.
5.6.3 Descripció de la instal·lació
Detecció i polsadors d’alarma
El sistema de detecció d’alarma serà format bàsicament per una central d’alarmes, una
xarxa de detectors automàtics i una xarxa de polsadors.
Seran en general de tipus fotoelèctric per detecció de fums per efecte Tyndall. Seran de
tipus analògic, identificables independentment per la central, per tal d’assegurar la ràpida
localització del possible conat d’incendi.
Els polsadors se situaran preferentment a tocar de les Boques d’Incendi Equipades i en
llocs de fàcil accés, proper a vies d’evacuació. Seran identificats també individualment per
la central d’alarmes.
55

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La central serà de tipus analògic, identificant cada detector i polsador individualment.
Disposarà de la possibilitat de graduar la sensibilitat de cada detector en funció de la seva
ubicació. Indicarà tanmateix el grau d’embrutiment de cada detector per tal de facilitar un
manteniment preventiu eficaç. Disposarà d’avís de prealarma, alarma i avaria. Rebrà
senyals dels detectors i polsadors. Una impressora recollirà les incidències ocorregudes
en tot el sistema. Disposarà de botó de proves de llums i assenyalarà de forma diferent
les alarmes de les avaries.
Actuarà sobre les comportes i portes tallafocs tancant exclusivament aquelles que
corresponguin al sector afectat pel conat d’incendi, sobre els climatitzadors
corresponents, ventiladors d’extracció de fums i sobre el sistema de megafonia per tal
d’emetre consignes codificades pels equips d’extinció propis de l’edifici.
Disposarà tanmateix de la possibilitat d’avís al Cos d’Extinció d’Incendis i serà capaç de
transmetre tota la informació mencionada a un centre de control intel·ligent de l’edifici.
Boques d’Incendi Equipades
S’instal·laran boques d’incendi que s’alimentaran des de la xarxa existent en el edifici de
Parc Cientific mitjançant canonada d’acer DIN 2440 tipus negre i protegida amb una capa
d’imprimació i dos d’acabat en color vermell.
Des dels patis tècnics de planta baixa de l’edifici del Parc Científic partirà un col·lector que
accedirà a l’edifici d’Administració a nivell del sostre del soterrani. Aquest col·lector
alimentarà la boca d’incendis prevista en aquesta planta i el muntant general, que se
situarà al pati tècnic situat al costat del bloc d’escales.
Al sostre de planta baixa s’instal·larà un col·lector per a alimentar les boques d’aquesta
planta i els nous muntants previstos un al costat de la nova escala d’incendis i l’altre a la
zona del vestíbul, tal com s¡indica als plànols. S’instal·laran dos BIEs en planta baixa, tres
a la primera i segona i dos a la planta cambres.
Les BIE’s a instal·lar seran de 25 mm de diàmetre, per la seva major facilitat d’utilització
per part de personal no especialitzat, essent la màniga anticol·lapsable semirrígida, sobre
debanadora, de 25 metres de longitud. Disposaran de llança de doble efecte, endoll ràpid,
clau de tall i manòmetre. Se situaran de manera que tots els punts siguin convenientment
cuverts per, al menys, una boca d’incendi. Seran fàcilment accessibles, mantenint-se els
seus voltants lliures d’elements que puguin interferir amb la seva ràpida utilització en cas
necessari.
Extintors manuals
Es disposarà en tot l’edifici d’extintors manuals de pols polivalent i de CO2 situats en lloc i
número adequats per tal d’assegurar l’acompliment de la normativa vigent, de manera
que la distància des de qualsevol punt fins a un d’ells no superi la distància de 15 metres.
En general, els de CO2 se situaran a prop de quadres i altres riscos elèctrics.
S’intentarà situar els extintors a la proximitat de les BIE’s, de punts de sortida i vies
d’evacuació, sempre degudament assenyalats i de fàcil accessibilitat. Se situaran a
paraments verticals, de manera que la seva part superior quedi a una alçada màxima de
1,70 m del terra i seran degudament assenyalats.
Portes i comportes tallafocs
Per tal d’evitar l’extensió d’un possible conat d’incendi, i acomplint la normativa vigent,
l’edifici disposarà dels sectors d’incendis indicats a l’apartat corresponent de la Memòria
d’Arquitectura, facilitant així l’aïllament i extinció del possible conat.
56

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
Les portes que limiten cada sector d’incendis seran del tipus tallafocs de resistència
adequada al tancament en que es troben situades, essent descrites a l’apartat
corresponent de la Memòria d’Arquitectura. Tanmateix, per tal d’evitar la transmissió de
foc i fums a través dels conductes d’aire condicionat, es disposarà en ells de comportes
tallafocs als passos d’un sector a un altre. La seva situació i característiques es descriuen
a l’apartat corresponent de la Memòria de Climatització. Les portes seran subjectes per
ventoses i disposaran de tancament selectiu de fulles, disposant-se d’un microrruptor en
el marc que indiqui l’estat de la porta. Les comportes seran motoritzades i dotades de
fusible tèrmic de seguretat i final de carrera indicador de l’estat de la comporta.
Tant les portes com les comportes seran accionades per la central de detecció, de
manera que en cas d’alarma d’incendis es procedirà al tancament de les portes i
comportes corresponents només al sector d’incendis implicat. El tancament de les
comportes vindrà precedit per l’aturada del climatitzador corresponent per tal d’evitar
deterioraments a la xarxa de conductes. Els finals de carrera previstos a portes i
comportes permetran verificar des de la central d’incendis i el centre de control,
l’acompliment de les ordres adequades.
5.6.4 Normativa
La instal·lació acomplirà tota la normativa vigent, especialment la NBE-CPI-96 y la
normativa correspondiente del Ayuntamiento de Barcelona.
5.6.5 Prescripcions tècniques de la instal·lació contra incendis
a) Detectors i polsadors d'alarma
Els detectors constaran de dues parts: sòcol o base i element sensor. El sòcol serà per
muntatge fix i s'hi uniran els cables del sistema de detecció. Hauran de permetre, sense
cap operació prèvia, la intercanviabilitat d'elements sensors de diferents tipus (iònic,
tèrmic, termovelocimètric, de flama, etc). Portaran incorporat un indicador òptic d'alarma
que permeti la fàcil localització al ser activats. Així mateix, permetran la connexió d'un
indicador d'alarma extern. Evitaran l'acumulació d'aigua de condensació.
Seran de tipus analògic, identificables individualment per la central. Han de permetre la
regulació, per a cadascun d'ells, del grau de sensiblitat desitjat, i s'ha de conèixer a la
central el grau de saturació aconseguit respecte el de consigna, per tal de permetre així
un manteniment preventiu adequat.
Els elements sensors seran en general del tipus òptic de fums, fotoelèctric, amb
funcionament per efecte Tyndall.
Permetran el funcionament fiable amb temperatures entre -10 i +60ºC i humitat relativa de
l'aire fins 90%.
En casos especials determinats per la Direcció Facultativa seran del tipus
termovelocimètric o de flama.
Tant els sòcols com els elements sensors estaran exempts de peces mòbils, i han d'estar
disposats per a funcionar després de cada senyal d'alarma sense necessitat de ser
canviats ni reajustats. Estaran protegits contra la penetració d'insectes. La indicació
d'alarma haura de romandre al detector fins que s'anul·li a la central, encara que hagin
desaparegut les causes que van provocar la seva activació.
Els polsadors d'alarma seran per encastar o adossar segons els casos. Estaran situats
juntament amb els equips de mànega.
La tensió de funcionament del sistema no serà superior a 48 V.c.c.
57

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
El cablatge serà amb fil de coure de doble aïllament, de tensió nominal 750 v, de secció
adequada per al perfecte funcionament del sistema i estarà col·locat en tub tipus Reflex o
similar. El preu del cablatge i el tub estarà inclòs en el dels detectors i polsadors.
b) Central de detecció
La central de detecció i alarma d'incendis serà de tipus analògic, apta per al nombre de
punts indicat a l'estat d'amidaments.
Disposarà d'avís d'alarma, prealarma i avaria.
Incorporarà font d'alimentació pròpia amb autonomia per 72 hores en repòs i 5 hores en
alarma.
Disposarà de pantalla de quars visualitzadora de l'estat de la instal·lació i d'un sistema
d'impressió dels esdeveniments d'avaria o foc. Disposarà dels elements necessaris per a
permetre la programació, per part de l'usuari, dels graus de sensibilitat i retard fixats per a
cada detector, així com d'un programa de diagnosi permanent de la instal·lació. Admetrà
la fixació d'exploració prioritària per un mínim del 20% dels elements connectats.
Disposarà de botó de prova de llums i assenyalarà de forma diferent les alarmes i les
avaríes.
La central estarà preparada per a transmetre tota la informació disponible a un centre de
control i les alarmes de foc, previ retard fixat per l'usuari, al Servei d'Extinció d'Incendis.
Podrà accionar tant les portes tallafocs com les comportes de conductes, les obertures
d'evaquació de fums, i l'aturada o arrencada de ventiladors i altres sistemes de
climatització, en funció de la zona afectada pel conat d'incendi, establint-se els retards
convenients.
Portarà inclosos els elements necessaris per a realitzar totes les tasques especificades
sense necessitat d'afegir cap element físic, mitjantçant el canvi exclusiu de la
programació.
c) Boques d’Incendi Equipades.
Els equips de mànega respondran a l’especificat a la NBE-CPI-82 i NBE-CPI-96. Estaran
situats en caixa metàl·lica amb porta de vidre d’obertura fàcil i marc cromat de suficient
rigidesa pel seu ús sense deformacions. Disposaran de vàlvula de tancament tipus
globus, manòmetre amb escala de 0-15 Kg/cm2 i 60 mm de diàmetre com a mínim,
debanadora, mànega imputrescible semirrígida de 20 metres i llança de doble efecte.
Tots els elements aniran dotats de connexió ràpida tipus 25 mm.
Inclouran un polsador d’alarma i la seva connexió a la xarxa de detecció, sent aquest del
tipus intel·ligent que permeti determinar de forma individual quin és el polsador activat.
Tant les frontisses d’obertura de porta com el suport de la debanadora, seran de
resistència mecànica adequada a l’ús al que estiguin destinats tenint en compte les
circumstàncies que concorrin en la seva utilització. La Direcció Facultativa rebutjarà els
elements que, al seu exclusiu criteri, no compleixin amb l’indicat.
d) Canonades
Les canonades seran d'acer negre estirat sense soldadura segons DIN-2440, amb unions
soldades. El nombre d'unions serà el mínim possible, i no es permetrà l'aprofitament de
retalls.
Els canvis de secció es faran a les canonades horitzontals amb maniguets excèntrics i
amb els tubs enrasats per la generatriu superior per evitar la formació de bosses d'aire.
Estaran protegides amb una mà d'imprimació a base de mini de plom i una capa d'acabat
58

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
d'esmalt sintètic en color vermell. Els canvis de direcció i diàmetre es faran mitjançant
accessoris.
Les parets interiors dels tubs seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni
cavitats. A l'efectuar les soldadures, aixamfranaran els extrems del tub, una vegada
tallats, a fi de permetre una penetració adequada del cordó de soldadura. L'instal·lador
posarà els mitjans necessaris per tal de netejar l'escòria i mantenir els elèctrodes secs en
tot moment.
S'instal·laran sobre suports de perfil normalitzats mitjançant abraçadores. Entre canonada
i suport o abraçadora s'instal·larà una junta elàstica d'un espessor mínim de 1 mm. Els
suports seran galvanitzats o pintats amb una capa de mini i una altra d'acabat. La
distància entre els suports serà de 2 m per canonades fins Ø 2" i de 2,5 m per a
diàmetres superiors. Els suports i abraçadores es col·locaran de forma adequada per tal
de no crear esforços anormals en les canonades ni en les abraçadores, i de forma que
permetin les dilatacions sense afectar l'estructura en la que van col·locades.
Es disposarà de boteres a l'atravessar parets o sostres. L'espai entre la canonada i les
boteres s'omplirà amb fibra de vidre i es segellaran els extrems amb massilla a base de
neoprè o silicona.
Es col·locaran purgadors als punts alts i drenatges als baixos a fi d'assegurar l'eliminació
de l'aire i permetre el buidat.
Totes les canonades es provaran a una pressió superior en un 50% a la de treball, i mai
inferior a 10 kg/cm2. Si la pressió de treball és superior a 10 kg/cm2, la pressió de prova
serà superior en un 25% a la de treball.
Al preu de la canonada es considera inclosa la part proporcional d'accessoris, suports,
dilatadors, purgadors i qualsevol altre element necessari per al correcte funcionament de
la instal·lació.
e) Extintors
Els extintors de pols seran del tipus de pressió adossada, de eficacia 21A-113B, estaran
provistos de mànega i es col·locaran amb suports situats sobre paraments verticals.
Els de C02 seran de 4 kg de càrrega, amb boquera de material plàstic i es col·locaran
preferentment junt a riscs elèctrics, amb suports situats sobre paraments verticals.
5.7 Normativa general per a instal·lacions
Tots els materials i l’execució de les instal·lacions hauran de complir amb el que disposa
el vigent Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als edificis (RITE) i a les Instruccions
Tècniques complementàries (ITE), segons R.D. del 31 de juliol de 1998.
6. COMPLIMENTACIÓ DE CONDICIONAMENTS TÈCNICS
Compliment de la normativa d’Accessibilitat i Supressió de Barreres
Arquitectòniques. (Llei 20/1991 de 25 de novembre i Decret 135/1995 de 24 de
març de desplegament de la llei).
Compliment de l’Ordenança General de Medi Ambient Urbà.
Es complirà l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà en tots els articles sobre
edificació i urbanisme i especialment els següents:
L’evacuació de fums, bafs i vapors mitjançant xemeneies complirà els articles
corresponents del Capítol 4, CONDUCTES D’EVACUACIÓ.
59

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
L’edifici compleix l’article 56, Edificació, del Capítol 5, Soroll Interior on s’especifica el
seguiment de la Norma Bàsica d’Edificació-Condicions Acústiques NBE-CA/88. També es
compleixen els articles referents a la instal·lació d’aparells d’aire condicionat i als
elements mòbils, màquines i canonades.
Es compliran els articles del Títol VI, GESTIÓ DE RESIDUS en quan al tractament i
abocament de la runa que es generi per a la construcció del projecte.
Manifestació de Residus.
Vegeu l’ANNEX 4 d’aquesta memòria.
Compliment de la normativa de protecció contra incendis. NBE-CPI 96.
Vegeu l’ANNEX 3 d’aquesta memòria.
Fitxa Justificativa del Compliment del Decret 135/1995 D’ACCESSIBILITAT A
L’EDIFICACIÓ.
Vegeu ANNEX 2 d’aquesta memòria.
7. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE
D'acord amb les recomanacions vigents al respecte i per tal de donar raonat acompliment
a la normativa en vigor, es recullen a continuació les normes tècniques que han estat
considerades en la redacció d'aquest projecte, i que alhora han de ser guia i referència
per a l'execució de l'obra.
NORMATIVA SOBRE REDACCIÓ DE PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRES
• NORMAS PARA LA REDACCIÓN DE PROYECTOS Y
DIRECCIÓN DE OBRAS DE EDIFICACIÓN
• NORMAS SOBRE EL LIBRO DE ORDENES Y ASISTENCIAS EN
OBRAS DE EDIFICACIÓN
• LIBRO DE ORDENES Y VISITAS EN VIVIENDAS DE
PROTECCION OFICIAL
D. 462/71 (BOE: 24/3/71)
Modificat pel R.D. 129/85 (BOE: 7/2/85)
O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71)
Correcció d’errors (BOE: 6/7/71)
Modificada per l’O. 14/6/71 (BOE: 24/7/91)
O. 10/5/70 (BOE: 26/5/70)
• CERTIFICADO FINAL DE DIRECCIÓN DE OBRAS
O. 28/1/72 (BOE: 10/2/72)
• CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ D.375/88 (DOGC: 28/12/88)
Correcció d'errors (DOGC: 24/2/89)
Desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89,
22/6/92 I 12/9/94)
• OBLIGATORIETAT DE FER CONSTAR EN EL PROGRAMA DE
CONTROL DE QUALITAT LES DADES REFERENTS A
L'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA RELATIVA ALS SOSTRES I
ELEMENTS RESISTENTS
• CRITERIS D’UTILITZACIÓ EN L’OBRA PÚBLICA DE
DETERMINATS PRODUCTES UTILITZATS EN L’EDIFICACIÓ.
(En vigor a partir del 3/2/99)
O. 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)
R. 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)
NORMATIVA EDIFICACIÓ ESTRUCTURES I SISTEMES CONSTRUCTIUS
• NBE-AE-88 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN
• NC SE-94 NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE
PARTE GENERAL Y EDIFICACIÓN
(Deroga la PDS-1-74)
R.D.1370/88 (BOE: 17/11/88)
D. 2543/94 (BOE: 8/2/95)
60

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
• NRE-AEOR-93. NORMA REGLAMENTÀRIA D'EDIFICACIÓ
SOBRE ACCIONS EN L'EDIFICACIÓ EN LES OBRES DE
REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL DELS SOSTRES D'EDIFICIS
D'HABITATGES
• EH-91 INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN
DE OBRAS DE HORMIGÓN EN MASA O ARMADO
(Derogada per EHE, en vigor a partir de l'1/07/99)
• EP-93 INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN
DE OBRAS DE HORMIGÓN PRETENSADO
(Derogada per EHE, en vigor a partir de l'1/07/99)
• EF-96 INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN
DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE HORMIGÓN ARMADO
O PRETENSADO
(En vigor a partir del 22/03/97)
• NBE-EA-95 ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN
(Es refonen i ordenen en aquesta, la sèrie complerta de normes
relatives a estructures d'acer NBE-MV 102 a 111)
• NBE-FL-90 MUROS RESISTENTES DE FÁBRICA DE LADRILLO
• NBE-QB-90 CUBIERTAS CON MATERIALES BITUMINOSOS
MATERIALS I PREFABRICATS DE CONSTRUCCIÓ
• RB-90 PLIEGO GENERAL DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS
GENERALES PARA LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE
HORMIGÓN EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN
• RC-92 INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CALES EN
OBRAS DE REHABILITACIÓN DE SUELOS
• UC-85 RECOMANACIONS SOBRE L'ÚS DE CENDRES
VOLANTS EN EL FORMIGÓ
• RC-97 INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS
en vigor des del 16/06/97
• OBLIGATORIEDAD DE HOMOLOGACIÓN DE LOS CEMENTOS
DESTINADOS A LA FABRICACIÓN DE HORMIGONES Y
MORTEROS PARA TODO TIPO DE OBRAS Y PRODUCTOS
PREFABRICADOS
• CERTIFICACIÓN DE CONFORMIDAD A NORMAS COMO
ALTERNATIVA DE LA HOMOLOGACIÓN DE LOS CEMENTOS
• RY-85 PLIEGO GRAL. DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN
DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS OBRAS DE
CONSTRUCCIÓN
• HOMOLOGACIÓN OBLIGATORIA DE YESOS Y ESCAYOLAS
PARA LA CONSTRUCCIÓN
• RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA
RECEPCIÓN DE LOS LADRILLOS CERÁMICOS EN LAS OBRAS
DE CONSTRUCCIÓN
• AUTORIZACIÓN DE USO DE SISTEMAS DE FORJADOS O
ESTRUCTURAS PARA PISOS Y CUBIERTAS
• ACTUALIZACIÓN DE LAS FICHAS DE AUTORIZACIÓN DE USO
DE SISTEMAS DE FORJADOS
O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)
R.D.1039/91 (BOE: 3/7/91)
R.D. 805/93 (BOE: 26/6/93)
R.D. 26/8/96 (BOE: 22/01/97)
R.D. 1829/95 (BOE: 18/1/96)
R.D. 1723/90 (BOE: 4/1/91)
R.D. 1572/90 (BOE: 7/12/90)
Actualització normes UNE (O. de 5/7/96,
BOE: 25/7/96)
O. 4/7/90 (BOE: 11/07/90)
O. 18/12/92 (BOE: 26/12/92)
O. 12/4/85 (DOG: 3/5/85)
R.D. 776/97 (BOE: 13/06/97)
R.D. 1313/88 (BOE: 4/11/88)
Modificació de referències a normes UNE
(BOE: 30/6/89, 29/12/89, 3/7/90, 11/2/92)
O. 17/1/89 (BOE: 25/1/89)
O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85)
R.D. 1312/86 (BOE: 1/7/86)
O. 27/7/88 (BOE: 3/8/88)
R.D. 1630/80 (BOE: 8/8/80)
R. 30/1/97 (BOE: 6/3/97)
61

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
• AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA PER ALS FABRICANTS DE
SISTEMES DE SOSTRES PER A PISOS I COBERTES I
D'ELEMENTS RESISTENTS COMPONENTS DE SISTEMES
NORMATIVA CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS
• NBE-CT-79 CONDICIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS
• NRE-AT-87 NORMA REGLAMENTÀRIA D'EDIFICACIÓ SOBRE
AÏLLAMENT TÈRMIC
• NBE-CA-88 CONDICIONES ACÚSTICAS EN LOS EDIFICIOS
• NBE-CPI-96 CONDICIONES DE PROTECCIÓN CONTRA
INCENDIOS EN LOS EDIFICIOS
• CONDICIONANTS URBANÍSTICS I DE PROTECCIÓ CONTRA
INCENDIS EN ELS EDIFICIS
(COMPLEMENTARIS DE LA NBE-CPI-91)
• PROHIBICIÓN DE PARARRAYOS RADIACTIVOS
• LLEI DE PROMOCIÓ DE L'ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE
BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
• CODI D'ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA DE DESPLEGAMENT
DE LA LLEI 20/D91
• MEDIDAS MÍNIMAS DE ACCESIBILIDAD EN LOS EDIFICIOS
• REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN
CONTRAINCENDIOS
D.71/95 (DOGC: 24/3/95
Desplegament (O. de 31/10/95, DOGC:
8/11/95)
R.D. 2429/79 (BOE: 22/10/79)
D. 124/87 i O.27/4/87 (DOGC: 27/4/87)
O. 29/9/88 (BOE: 8/10/88)
R.D. 2177/96 (BOE: 29/10/96)
D. 241/94 (DOGC: 30/1/95)
R.D. 1428/86 (BOE: 11/7/86)
LLEI 20/91 (DOGC: 25/11/91)
D. 135/95 (DOGC: 24/3/95)
R.D. 556/89 (BOE: 23/5/89)
R.D. 1942/93 (BOE:14/12/93)
FONTANERIA, CALEFACCIÓ, CLIMATITZACIÓ, APARELLS A PRESSIÓ
• NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE
SUMINISTRO DE AGUA
• CONTADORES DE AGUA FRÍA
• DIÁMETROS Y ESPESORES MÍNIMOS DE TUBOS DE COBRE PARA
INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA
• PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PARA
TUBERÍAS DE ABASTECIMIENTO DE AGUA
• REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS
(RITE)
INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS
(Vigent a partir del 5/11/98. Deroga el "Reglamento de instalaciones de
calefacción, climatización y agua caliente sanitaria instrucciones técnicas
complementarias" R.D. 1618/80)
• REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN
INSTRUCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS
COMBUSTIBLES
• REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE GAS EN LOCALES
DESTINADOS A USOS DOMÉSTICOS, COLECTIVOS O
COMERCIALES
• REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN COMBUSTIBLES
GASEOSOS
INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS
O. 9/12/75 (BOE: 13/1/76)
Correcció d'errors (BOE: 12/2/76)
O. 28/12/88 (BOE: 6/3/89)
Resolució. 14/2/80 (BOE: 7/3/80)
O. 28/7/74 (BOE: 2 i 3/10/74)
R.D. 1751/98 (BOE: 5/8/98)
R.D. 1244/79 (BOE: 29/5/79)
Correcció d'errors (BOE: 28/6/79)
Modificació (BOE: 12/3/82)
R.D. 1853/93 (BOE: 24/11/93)
R.D. 494/88 (BOE: 25/5/88)
Correcció d'errors (BOE: 21/7/88)
62

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
• REGLAMENTO GENERAL DEL SERVICIO PÚBLICO DE GASES
COMBUSTIBLES
• INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP-03
"INSTALACIONES PETROLÍFERAS PARA USO PROPIO"
(Vigent a partir del 23/4/98. Deroga el "Reglamento para la utilización
de productos petrolíferos en calefacción y otros usos no industriales",
O.21/6/68).
• INSTRUCCIÓN SOBRE DOCUMENTACIÓN Y PUESTA EN
SERVICIO DE LAS INSTALACIONES RECEPTORAS DE GASES
COMBUSTIBLES
• REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES DE ALMACENAMIENTO
DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO (GLP) EN DEPÓSITOS
FIJOS
• REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES
GASEOSOS E INSTRUCCIONES MIG
• EXTRACTE DE LES NORMES A LES QUALS S'HAN DE SOTMETRE
ELS DIPÒSITS MÒBILS AMB CAPACITAT NO SUPERIOR ALS 15
KG DE GASOS LIQUATS DEL PETROLI (GLP) I LA SEVA
INSTAL·LACIÓ
• NORMES PER INSTAL·LACIONS DE GASOS LIQUATS DEL
PETROLI (GLP) AMB DIPÒSITS MÒBILS DE CAPACITAT
SUPERIOR A 15 KG
APARELLS ELEVADORS
• REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES
• REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y SU
MANUTENCIÓN
INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS
(Parcialment derogat a partir de l’1/7/99 per les Disposicions
d’aplicació de la Directiva 95/16/CE)
• DISPOSICIONES DE APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA DEL
PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO, 95/16/CE,
SOBRE ASCENSORES
(Vigent a partir de l’1/7/99. Deroga parcialment el "Reglamento
de Aparatos de elevación y manutención, aprovat per R.D.
2291/85 i la Instrucció tècnica complementària MIE-AEM1
• CONDICIONS TÈCNIQUES DE SEGURETAT ALS
ASCENSORS
• APARATOS ELEVADORES HIDRÁULICOS
• SE AUTORIZA LA INSTALACIÓN DE ASCENSORES SIN
CUARTO DE MÁQUINAS
• SE AUTORIZA LA INSTALACIÓN DE ASCENSORES CON
MÁQUINAS EN FOSO
ELECTRICITAT
D.2913/73 (BOE: 21/11/73)
Modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84)
RD 1427/97 (BOE: 23/10/97)
O. 17/12/85 (BOE: 9/1/86)
Correcció d'errors (BOE: 26/4/86)
O. 29/1/86 (BOE: 22/2/86)
Correcció d'errors (BOE: 10/6/86)
O. 18/11/74 (BOE: 6/12/74)
Modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84)
Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)
Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)
O. 30/6/66 (BOE: 26/7/66)
Correcció d'errors (BOE: 20/9/66)
Modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75;
10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)
R.D. 2291/85 (BOE: 11/12/85)
Regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87)
Modificacions (DOGC: 7/2/90)
R.D. 1314/97 (BOE: 30/9/97)
O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)
Ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i
7/2/90)
O. 30/7/74 (BOE: 9/8/74)
Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)
Correcció d'errors (BOE: 23/5/97)
Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)
63

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
• REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN.
INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS.
Instruccions Interpretatives de la Generalitat de Catalunya,
entre las quals cal destacar:
INSTRUCCIÓ INTERPRETATIVA DE LA MI BT 010, CAPÍTOL
5, RELATIU A LA PREVISIÓ DE CÀRREGUES ELÈCTRIQUES
ALS EDIFICIS
• REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y
GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS
Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN
• NORMAS SOBRE VENTILACIÓN Y ACCESO DE CIERTOS
CENTROS DE TRANSFORMACIÓN
• NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS
• REGLAMENTO DE CONTADORES DE USO CORRIENTE.
CLASE 2
• NORMES PARTICULARS. INSTAL·LACIONS D'ENLLAÇ
COMUNICACIONS
• INSTALACIÓN DE ANTENAS RECEPTORAS EN EL EXTERIOR
DE INMUEBLES
• INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL
ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUINICACIÓN
(Deroga la Llei 49/66 d'antenes col·lectives)
• REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS
COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A
LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR
DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE
EQUIPOS Y SISTEMAS DE TELECOMUNICACIONES
• INSTALACIÓN EN INMUEBLES DE SISTEMAS DE
DISTRIBUCIÓN DE LA SEÑAL DE TELEVISIÓN POR CABLE
• NORMES D'INSTAL·LACIONS D'ANTENES COL·LECTIVES DE
TV
• NRE CXT-91 CANALITZACIONS PER LA XARXA DE TELEFONIA
I ALTRES SERVEIS PER CABLE EN ELS EDIFICIS DE NOVA
CONSTRUCCIÓ (Desenvolupa el D.274/91, amb el mateix títol)
• LEY GENERAL DE TELECOMUNICACIONES
• LEY DE TELECOMUNICACIONES POR CABLE
(Parcialment derogada per la Ley 11/98 general de
telecomunicaciones)
• LEY DE TELECOMUNICACIONES POR SATÉLITE
(Parcialment derogada per la Ley 11/98 general de
telecomunicaciones)
• REGLAMENTO TÉCNICO Y DE PRESTACIÓN DEL SERVICIO
DE TELECOMUNICACIONES POR SATÉLITE
(Deroga el R.D. 1201/86 de telecomunicacions per satèl·lit)
D. 2413/73 (BOE: 9/10/73)
Modificació (BOE: 12/12/85)
Resolució de 17/11/92 (DOGC: 8/1/93)
R.D. 3275/82 (BOE: 1/12/82)
Correcció d'errors (BOE: 18/1/83)
Res. 19/6/84 (BOE: 26/6/84)
R.D. 2949/82 (BOE: 12/11/82)
Correcció d'errors (BOE: 4/12/82; 29/12/82 i
21/2/83)
R.D. 875/84 (BOE: 12/05/84)
Correcció d'errors (BOE: 22/10/84)
Resolució Dep. Indústria 24/2/83 (DOGC:
6/7/83)
D. 18/10/57 (BOE: 18/11/57)
R.D.LEY 1/98 de 27 de Febrero (BOE:
28/02/98)
R.D. 279/99 (BOE: 9/03/99)
D. 1306/74 (BOE: 15/5/74)
D. 366/83 (DOGC: 9/9/83)
O. 12/11/91 (DOGC: 8/1/92)
LEY 11/98 de 24 de Abril (BOE: 25/4/98)
LEY 42/95 de 22 de Diciembre (BOE:
23/12/95)
LEY 37/95 de 12 de Diciembre (BOE:
13/12/95)
R.D. 136/97 (BOE:14/2/97)
Correcció d'errors (BOE: 14/2/97)
64

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
HABITATGES
• ACREDITACIÓ DE DETERMINATS REQUISITS PRÈVIAMENT A
L'INICI DE LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES
• LLEI DE L'HABITATGE
• LLIBRE DE L'EDIFICI
• REQUISITS MÍNIMS D’HABITABILITAT EN ELS EDIFICIS
D’HABITATGES.
(Deroga el D.274/95 modificat per D.314/96)
• ES REGULA EL LLIBRE DE L'EDIFICI DELS HABITATGES
EXISTENTS I ES CREA EL PROGRAMA PER A LA REVISIÓ DE
L'ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS EDIFICIS D'HABITATGES
SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ
D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)
LLEI 24/91 (DOGC: 15/1/92)
D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)
D. 28/99 (DOGC: 16/2/99)
D. 158/97 (DOGC: 16/7/97)
• Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92)
Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de
construcción temporales o móviles
• RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97)
Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción
Transposició de la Directiva 92/57/CEE
Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en
projectes d'edificació i obres públiques
• Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95)
Prevención de riesgos laborales
Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:
• RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97).
Reglamento de los Servicios de Prevención
Modificacions: RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98)
• RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo
• RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo
En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta
en quant a escales de mà.
Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el
trabajo (O. 09/03/1971)
• RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual
de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores
• RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que
incluyen pantallas de visualización
• RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)
Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a
agentes biológicos durante el trabajo
65

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
• RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)
Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a
agentes cancerígenos durante el trabajo
• RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los
trabajadores de equipos de protección individual
• RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los
trabajadores de los equipos de trabajo
Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball
Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el
trabajo (O. 09/03/1971)
• O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)
Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción
Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)
O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)
Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956
• O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40)
Reglamento general sobre Seguridad e Higiene
• O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70;
09/09/70)
Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica
Correció d'errades: BOE: 17/10/70
• O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)
Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el
estudio de Seguridad e Higiene
Correcció d'errades: BOE: 31/10/86
• O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)
Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su
cumplimiento y tramitación
• O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)
Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado
• O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77)
Reglamento de aparatos elevadores para obras
Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)
• O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88)
Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de
elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras
Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)
• O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84)
Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto
• O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87)
Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de
amianto
66

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
• RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)
Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido
durante el trabajo
• O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)
Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo
Correcció d'errades: BOE: 06/04/71
Modificació: BOE: 02/11/89
Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD
665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997
• O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98)
S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció
• Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos
medios de protección personal de trabajadores
• R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores
Modificació: BOE: 24/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de
electricidad
Modificació: BOE: 25/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad
contra riesgos mecánicos
Modificació: BOE: 27/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de
maniobras
Modificació: BOE: 28/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección
personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales
Modificació: BOE: 29/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección
personal de vias respiratorias: filtros mecánicos
Modificació: BOE: 30/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección
personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes
Modificació: BOE: 31/10/75
• R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección
personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco
Modificació: BOE: 01/11/75
• Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)
Barcelona, març de 2006
Àgata Buxadé i Fortuny
en representació de la societat 2 Buxadé, Margarit, Ferrando, S.L.
67

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
ANNEX 1
68

FITXES CLIMATITZACIÓ
EDIFICI ADMINISTRATIU

FITXES ELECTRICITAT
EDIFICI ADMINISTRATIU

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
ANNEX 2
69

arquitecte: 2 BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO, S.L.
projecte : PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA – edifici administració
fitxa justificativa del compliment del
decret 135/1995 d’accessibilitat a
l’edificació. Ús públic.

íNDEX
DADES DEL PROJECTE: ...................................................................................................................................................3
BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC .....................................................................................3
SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI.......................................................................................................................................3
ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC ..................................................................................................................................................3
MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT .....................................................................................................................................3
SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS........................................................................................................................................3
FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC...............................................................................................4
ITINERARIS ....................................................................................................................................................................4
ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS.........................................................................................................................4
ITINERARIS ........................................................................................................................................................................5
ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL .........................................................5
MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS...................................5
PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS .........................................................................................................................5
RAMPES ADAPTADES...................................................................................................................................................6
ASCENSORS ADAPTATS ..............................................................................................................................................6
ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS.............................................................................................................................7
ESCALES ADAPTADES .................................................................................................................................................7
CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES........................................................................................................................7
VESTIDORS ADAPTATS................................................................................................................................................7

DADES DEL PROJECTE:
Referència: PCB – edifici administració
Detall: PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA
Carrer: Av. GREGORIO MARAÑON, C. BALDIRI REIXAC I C. J. SAMITIER
Codi Postal:
Municipi BARCELONA
Provincia: BARCELONÉS
Arquitecte: 2 BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO, S.L.
BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC
SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI
X Ús públic
Ús públic en edifici privat
ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC
Nova construcció
Ampliació
Canvi d'ús
X Reforma
Sup > 10% Total
Sup

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC
ITINERARIS
X Accessibilitat des de l'exterior i moviment vertical
X Passadissos i portes
X Rampes
X Ascensors
X Accessibilitat entre espais, instal.lacions i serveis
X Passadissos i portes
X Rampes
X Ascensors
ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS
Aparcaments Núm. plaçes: Adaptades:
X Escales
FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC
X Cambres higièniques Núm.: 6 Adaptades: 2
Dormitoris Núm.: Adaptats:
X Vestidors
Mobiliari
Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic
Pàg. 4/ 8

ITINERARIS
ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL
ITINERARIS
Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. X X
En el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és adaptat o
practicable.
X X
Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és inferior a sis
X
vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions.
X
La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris es realitza mitjançant un
element adaptat.
X X
Les escales són adaptades. X X
Els fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal.lació d'un ascensor adaptat o
X
practicable.
X
Observacions
1 2
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS
1 2
La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris és adaptat o
X
practicable.
X
Hi ha un itinerari interior, adaptat o practicable, que possibilita l'apropament als elements d'ús públic. X X
Els desnivells se salven mitjançant rampes adaptades. X X
Observacions
PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS
Passadissos
Portes
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
No hi ha cap escala ni graó aïllat. El desnivell a l'accés de l'edifici és inferior a 2 cm, i
s'arrodoneix o s'aixamfrana el cantell a 45 graus.Té una amplada mínima de 0,90 m i una
alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.
A cada planta l'itinerari adaptat disposa d'un espai lliure de gir on es pot inscriure un
cercle de diàmetre superior a 1,50 m. En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet
inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre com a mínim.
1 2
X X
X X
L'amplada mínima de les portes és de 0,80 m i l' alçada mínima, de 2 m. Les portes de
X
dues o més fulles, una d'elles té una amplada de 0,80 m.
A les dues bandes d'una porta, existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura
X
de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la X
cabina d'ascensor).
X
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Les portes de vidre, llevat que sigui de seguretat, tenen un sòcol inferior de 30 cm
X X
d'alçada, com a mínim. Tenen una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, X
col.locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.
X
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic
Pàg. 5/ 8

Observacions
RAMPES ADAPTADES
El paviment és no lliscant.
Els pendents longitudinals de les rampes són :
X X
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim.
Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim.
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.
X X
El pendent transversal màxim és del 2% en rampes exteriors. X X
Les rampes disposen de baranes a ambdós costats. Estan limitades lateralment per un element de protecció
X X
longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons.
Els passamans de les baranes estan situats a una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic
que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó d'entre 3 i 5 cm de diàmetre,
separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m. En la unió de trams de diferent pendent es
col.loquen replans intermedis. Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació X
d'1,50 m.
X
A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada, com a mínim. X X
Observacions
ASCENSORS ADAPTATS
1 2
X X
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
La cabina de l'ascensor té unes dimensions superiors a 1,40 m en el sentit de l'accés i a 1,10 m en el sentit
perpendicular. Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i les botoneres, tant interiors com
de replà, es col.loquen entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte del terra. Les botoneres tenen la numeració
en Braille o en relleu.
Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha un número en alt relleu que identifica la planta, amb
una dimensió mínima de 10 x 10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra.
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es
pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
Els passamans de la cabina són de disseny anatòmic i permeten adaptar la mà, tenen una secció igual o
funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels
paraments verticals.
Observacions
1 2
X X
X X
X X
X X
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic
Pàg. 6/ 8

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS
ESCALES ADAPTADES
ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS
1 2
L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima de 30 cm (a les escales amb projecció en planta no
recta, la dimensió mínima d'estesa és de 30 cm a 40 cm per la part interior).
X X
L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària. X X
L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m. X X
El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12. X X
Els replans intermedis són d'1,20 m de llargada mínima. X X
Es disposaran passamans a tots dos costats.
Els passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en la
X X
tramada de graons. Són de disseny anatòmic i permeten d'adaptar la mà, amb una secció igual o
X
funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels
paraments verticals. El punt d'inflexió del passamà coincideix amb l'inici del tram d'escala.
X
Observacions
CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m, obren cap a fora o són corredisses. X X
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X X
Hi ha entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre. X X
L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans, és de 0,80 m com a
mínim.
X X
Els rentamans no disposen de peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. X X
Es disposa de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb
X
força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent.
X
Els miralls tenen col.locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra. X X
Tots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. X X
Les aixetes s'accionen mitjantçant mecanismes de pressió o palanca. X X
Les aixetes de les banyeres es col.loquen al centre, i no als extrems. X X
El paviment és no lliscant. X X
Hi ha indicadors de serveis d'homes i de dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-
Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu.
X X
Observacions
VESTIDORS ADAPTATS
1 2
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m. X X
Els espais de circulació interior són d'una amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció l'amplada de
pas permet incriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de cap porta).
X X
Hi ha un espai lliure de gir a l'interior de la peça on es pot inscriure un cercle de diàmetre 1,50 m sense ser X X
1 2
Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic
Pàg. 7/ 8

escombrat per l'obertura de cap porta.
L'espai d'apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari en general té una amplada mínima de 0,80
m.
L'espai d'utilització d'almenys una dutxa té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de
fondària a més de l'espai d'apropament lateral. La base d'aquesta dutxa queda enrasada amb el paviment
circumdant amb solució de continuïtat; disposa d'un seient abatible fixat al costat curt de l'espai i de
X X
dimensions mínimes 0,40 m x 0,40 m. Es disposen dues barres de suport a una alçada entre 0,70 i 0,75 m,
perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a la dutxa. La barra situada al costat de l'espai
d'apropament és batent. Les aixetes es col.locan al centre del costat més llarg, a una alçada respecte del
terra d'entre 0,90 m i 1,20 m i s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
X X
Tots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. X X
El paviment és no lliscant. X X
En els vestidors emprovadors existeix almenys un espai que es pot tancar d'unes dimensions que permeten
d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.
X X
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X X
Hi ha indicadors de serveis d'homes o dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-
Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu.
X X
Observacions
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic
Pàg. 8/ 8

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
ANNEX 3
70

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ
CONTRAINCENDIS NBE-CPI 96 I DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL DE CONDICIÓ DE
PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS A L’EDIFICI D’ADMINISTRACIÓ DE L’ILLA
‘CÚPULES’.
1.- GENERALITATS.
1.1. Consideracions generals.
En la redacció d’aquest projecte tècnic s’han tingut en compte tots els preceptes que
són d’aplicació de la ‘Norma Básica de la Edificación NBE-CPI/96’ i de l’Ordenança
Municipal de Condició de Protecció Contra Incendis de l’Ajuntament de Barcelona.
Així mateix, ni en la construcció ni en les diferents instal·lacions, s’utilitzaran materials de
les classes M4 i M5, amb l’excepció de la fusta.
1.2. Instal·lacions de protecció contra el foc.
La urbanització preveu un hidrant IPF-42 de 100 mm al carrer Baldiri Reixach a uns 30
metres de l’edifici, i un altre al carrer Josep Samitier a uns 50 metres de distància, que
cobreixen perfectament la façana en radis màxims de 100 m.
Donades la superfície i les característiques de l’edifici caldria instal·lar-hi extintors.
Aquests seran mòbils del tipus IPF-38 amb una capacitat de càrrega de 5 kg com a
mínim. Els agents extintors continguts en aquests equips seran de tipus ‘pols polivalent’
adequats per a l’extinció de focs de les classes A, B i C en presència de tensió elèctrica
de fins a 1000 V.
Els extintors mòbils es col·locaran subjectats en panys de paret, en llocs molt visibles i
de fàcil accés, i de manera que la part superior quedi a una alçada màxima d’1.70 m del
paviment.
Es disposarà d’una instal·lació d’enllumenat d’emergència i senyalització. Les vies
d’evacuació s’equiparan amb aquesta instal·lació d’enllumenat d’emergència i
senyalització. Els equips corresponents seran alimentats amb dues fonts de
subministrament. La principal serà la xarxa general i la secundària seran les bateries de
Cd-Ni de què aniran proveïts els equips, que asseguraran l’autonomia de funcionament
de la xarxa, a plena càrrega, durant una hora com a mínim.
2. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA.
2.1. Compartimentació en sectors de l’edifici
La norma bàsica de l’edificació NBE-CPI/96 estableix els criteris i les condicions de
disseny que un edifici o una instal·lació han de reunir amb la finalitat de garantir el
confinament i control d’un incendi i facilitar-ne l’evacuació dels ocupants.
D’acord amb els criteris continguts a l’article quart Compartimentació en sectors
d’incendi de la Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CPI/96, cadascun dels sectors
d’incendi tindrà una superfície construïda màxima de 2500 m 2 .
En aquest projecte s’han considerat els següents sectors d’incendi: la nova escala
protegida, la planta primera excepte el seu vestíbul principal, la planta segona excepte el
1

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
seu vestíbul principal, i la resta de l’edifici en plantes soterrani i baixa i els vestíbuls de
les plantes altes, cap dels quals depassa els 2500 m 2 .
2.2. Justificació de l’estabilitat i la resistència al foc dels elements constructius.
Segons l’article 15.4 de la NBE-CPI/96 l’estabilitat al foc exigible als elements de partició
interior i les parets que delimiten passadissos i escales protegits, siguin interiors o oberts
a l’exterior, seran com a mínim RF-120.
Per aquesta raó, les parets que separen la nova escala protegida i els vestíbuls de
planta primera i segona de la resta de l’edifici hauran de ser de fàbrica de 15 cm de
gruix.
2.3. Evacuació
La normativa no permet l’evacuació d’un edifici a través d’una única via d’evacuació si
per accedir-hi cal recórrer més de 25 metres, que és el cas en què ens trobàvem. Per
això, cal construir una nova via d’evacuació alternativa a la primera.
L’article sisè de la norma bàsica de l’edificació NBE-CPI/96 estableix els criteris per a
calcular l’ocupació d’un edifici segons l’ús d’aquest i per a calcular les dimensions de les
vies d’evacuació. S’ha considerat una ocupació d’una pers/10 m 2 en espais destinats a
ús administratiu o a passadissos (969,69 m 2 a cada planta), de manera que l’ocupació
global de les dues plantes a evacuar serà doncs:
(969,69 m 2 x 1pers/10 m 2 ) x 2 plantes =194 pers
Suposant que l’escala actualment existent no fos protegida (amb la nova sectorització
d’incendis de fet ho és), la NBE-CPI/96 considera que donada la seva amplada (150
cm) pot evacuar 240 persones. Això li permetria evacuar completament les dues
plantes. En cas de ser considerada protegida podria evacuar 414 persones.
Igualment, la normativa imposa la condició següent: P < 3S + 160 A, on P és el número
d’ocupants assignats a l’escala, S és la superfície útil del recinte de l’escala inclosos
trams i replans, i A és l’amplada de l’escala en la planta de sortida de l’edifici. Aplicant
aquesta fórmula tenim que la nova escala:
3 x 2 plantes x 25,70 m 2 + 160 x 1 m = 237 pers
L’amplada del voladís on se situa l’escala d’emergència de nova construcció és uns 50
cm més gran del que consta als plànols de planta. Això permet que el forat de la nova
escala no arribi al pla del pilar i que aquestes puguin tenir uns 10 cm més. Totes
aquestes dades, que són favorables, es precisaran a l’obra en funció de l’armament
existent a l’esmentat voladís.
Altrament, cal tenir present que l’Ordenança Municipal de la Condició de Protecció
Contra Incendis obliga, ateses les característiques d’aquest edifici, a elaborar-ne un Pla
d’Emergència.
2

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
ANNEX 4
71

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
MANIFESTACIÓ DE RESIDUS SEGONS L’AJUNTAMENT DE
BARCELONA
Àgata Buxadé, com a representant de la societat 2Buxadé, Margarit , Ferrando, SL, amb CIF
núm. B-63492219 en qualitat d’arquitecte redactor del projecte i en compliment del que
disposa el decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció, manifesta:
1.- Dades dels subjectes del residu:
Posseïdor: Empresa constructora
Productor: Fundació Parc Científic
Gestor:
2.- Valoració de residus
2.1.- Enderrocament Sup. m² enderroc 1.200 = m²
Sup. m² rehabilitació 3.600 = m²
- Edificis d’habitatges d’obra de fàbrica: 710 Kg/m²
- Naus industrials d’estructures: 976 Kg/m²
- Edificis d’habitatges de formigó: 1130 Kg/m²
- Vials: 620 Kg/m²
- Altres: 35 Kg/m² Aplicable P = 1.130,00 Kg/m²
P’ = 35,00 Kg/m²
P × S
- Ponderació E 1=
1000
E1 = 1.356,00 tones
E1’ =126,00 tones
- Valoració a efectes de fiança
V1
= E1×
6,01€/t
V mínim 60,10 €
1
V1 = 8.906,80 €
2.2.- Excavacions Volum d’excavació Vol =0m³
- Terrenys naturals: - Grava i sorra compacta 2000 Kg/m³
- Grava i sorra solta 1700 Kg/m³
* - Argila 2100 Kg/m³
- Rebliments - Terra vegetal 1700 Kg/m³
- Terraplè 1700 Kg/m³
- Pedraplè 1700 Kg/m³
- Altres: Kg/m² Aplicable P = 2.100 Kg/m³
- Ponderació
E 2
- Valoració a efectes de fiança
Vol × P
= E2 = 0 tones
1000
V2
= E2 × 3,00 €/t
V2
mínim 150,25 €
V màxim = 12020,24 €
2
V2 = 0 €
1

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
2.3.-Residus de construcció Sup. construïda S = 3.600 m²
- Pes aplicable P = 30 Kg/m²
P × S
- Ponderació E 3 =
1000
E3 = 108 tones
- Valoració a efectes de fiança
3.- Dades sobre la gestió del residu
a) Operacions de destriament:
b) Instal·lacions de reciclatge:
c) Disposició del rebuig:
4..- Finançament
V
V
3
3
= E3 × 6,01 €/t
mínim 6,01 €
V3 = 648,00 €
4.1. Import de la fiança: V = V1 + V2 + V3 V = 9.554,80 €
4.2. Exempcions: Indicar-ne la causa:
a) el residu es gestiona en planta autoritzada titularitat de l’empresa constructora.
b) el residu es gestiona en planta autoritzada la titularitat de la qual pertany a una
organització empresarial del sector de la construcció, de la que l’empresa constructora
n’és membre.
c) el residu es gestiona a la planta titularitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Per a la seva constància i unió al projecte tècnic redactat per a l’obtenció de la llicència
municipal d’obres per a realitzar la reforma de l’Edifici d’Administració del Parc Científic de
Barcelona, se signa a
Barcelona a març de 2006
ELS TÈCNICS REDACTORS PRODUCTOR DEL RESIDU
DEL PROJECTE
2