BATCAT 1-1 - Barcanova
BATCAT 1-1 - Barcanova
BATCAT 1-1 - Barcanova
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Com s’estructura el llibre<br />
El llibre s’estructura en dos grans blocs: Anàlisi del text i ús de la llengua i Literatura. En les unitats del primer bloc<br />
hi ha una doble pàgina inicial en què es presenten els continguts de la unitat i l’inici de la lectura.<br />
Resum dels blocs de què es<br />
compon la unitat i el contingut<br />
que es treballarà.<br />
Citació a propòsit de la lectura<br />
i del contingut de la unitat.<br />
En acabar la lectura de<br />
cada unitat, es proposen<br />
activitats de comprensió<br />
i anàlisi del text.<br />
Lectura<br />
Unitat 1<br />
Contingut<br />
Lectura<br />
>Les paraules<br />
primeres<br />
Ús de la llengua<br />
>Comunicació<br />
i llenguatge<br />
Durant molt de temps els teòrics de la cultura pensaven –alguns ho pensen encara–<br />
que els primers signes, els més humils signes que feien pensar en una civilització,<br />
eren els objectes manufacturats. En aquesta perspectiva definien l’home<br />
com a homo faber, fabricant d’estris, i aquest tret era el més característic de la<br />
cultura. El tret que permetia donar el salt de la naturalesa a la cultura. Avui s’ha<br />
canviat d’opinió i creiem que la línia de demarcació entre la cultura i la naturalesa<br />
no són els estris, els atuells, sinó el llenguatge articulat. Penso que el llindar<br />
de la humanitat és el llenguatge. Amb el llenguatge es produeix realment el salt.<br />
Sebastià Serrano: Signes, llengua i cultura. Edicions 62.<br />
COMENTARI SOBRE EL TEXT<br />
Comprensió i anàlisi<br />
2.1. Assenyala quin és el propòsit de l’autora en<br />
escriure cadascun dels dos fragments d’aquest text.<br />
a) Argumentar que si no s’explica una història a través<br />
del llenguatge literari el text resultant no es<br />
pot incloure en l’àmbit de la literatura.<br />
b) Explicar el tipus de convenció que s’estableix en<br />
la comunicació literària.<br />
c) Fer notar que les obres que no commouen l’escriptor<br />
són incapaces de commoure el lector.<br />
d) Opinar, a través de la seva experiència personal,<br />
sobre el paper dels records en la creació literària.<br />
Ara digues quina és la funció del llenguatge<br />
(vegeu la pàg. …) que hi predomina. Raona la resposta.<br />
– 1 LINIA<br />
2.2. El títol que encapçala un text manté una relació<br />
directa o indirecta amb el tema que es desenvolupa:<br />
pot resumir concisament el contingut del<br />
text; pot anunciar el tema ja sigui de forma general o<br />
metafòricament; pot al·ludir al tema amb una anècdota<br />
curiosa o amb un exemple; pot fer referència a<br />
un ensenyament moral que es desprèn del text, etc.<br />
Indica quina relació mantenen els títols del text<br />
amb els temes que desenvolupen els dos fragments.<br />
2.3. La frase temàtica d’un text és aquella que condensa<br />
el contingut més rellevant, és a dir, la que<br />
conté la informació principal, a partir de la qual s’organitzen<br />
les relacions significatives del text.<br />
Cerca les dues frases temàtiques relacionades<br />
amb els títols dels dos fragments del text de la lectura.<br />
2.4. Explica concisament, tenint en compte el que<br />
diu el text però amb paraules teves, per què Montserrat<br />
Roig acaba afirmant: «En narrar mentia. Però,<br />
en expressar el meu desig, deia la veritat». Recorda<br />
les paraules de Gao Xingjian que introdueixen la<br />
lectura.<br />
2.5. D’acord amb el context, troba un sinònim o<br />
una expressió sinonímica per a cadascun dels mots<br />
següents: convenció (lín. 20), car (lín. 31), voluptuositat<br />
(lín. 32), indefectible (lín. 6), evocació (lín. 29).<br />
Expressió i valoració crítica<br />
2.6. Proposta escrita. Desenvolupa un dels te- 2.7. Proposta oral. Opina sobre les afirmacions<br />
mes següents:<br />
següents:<br />
a) Característiques dels textos literaris de l’àmbit «La literatura no pretén subvertir, el seu valor rau a<br />
personal: el dietari i les memòries.<br />
descobrir i revelar la veritat del món que és poc cone-<br />
b) Les imatges tenen una capacitat discursiva limitaguda, o que els humans creiem conèixer i en realitat<br />
da, mentre que les paraules, convertides en text, no coneixem. La veritat és la qualitat més indiscutible<br />
poden desvetllar imatges mentals sense límits. i bàsica de la literatura» (Gao Xingjian).<br />
Reflexió lingüística<br />
2.8. Indica, per a cadascun dels pronoms febles su- b) I ella li va contestar que l’estimava encara que fos<br />
bratllats: a) a quin mot o sintagma equival, tant si mentida. (lín. 37)<br />
aquest figura en el text com si no; b) quina funció c) [...] i tocava les flors dels balandres, que no fan olor<br />
sintàctica exerceix.<br />
i que alguns diuen que enverinaven si hi passaves la<br />
a) La persona que m’ho narrava no sabia que feia lite- llengua. (lín. 43)<br />
ratura. (lín. 9)<br />
d) I la hi vaig llençar. (lín. 73)<br />
Lectura<br />
Si el salt de la naturalesa a la cultura es produí gràcies al llenguatge, quines condicions<br />
físiques permeteren a l’homo sapiens assolir aquesta facultat?; quins avantatges tenen<br />
les paraules perquè el nostre avantpassat fes aquesta opció en el moment que cercava<br />
una comunicació eficaç? Aquestes preguntes troben resposta en el text que llegireu, un<br />
dels vint-i-dos assaigs que, en forma de relats breus, componen el llibre Històries naturals<br />
de la paraula. Amb aquesta obra i d’altres del mateix estil, el professor Jesús Tuson<br />
s’ha proposat divulgar entre el gran públic qüestions relatives als fenòmens del llenguatge,<br />
i hi ha reeixit plenament, sobretot gràcies a la forma tan amena i entenedora amb<br />
què s’adreça al lector. Els seus arguments s’entenen i, precisament per això, convencen.<br />
Les paraules primeres<br />
Unitat 1<br />
Totes aquestes històries de les paraules, totes les històries possibles i imaginables,<br />
passades, presents i futures, van començar ara fa aproximadament cent cinquanta<br />
mil anys. I van començar de la manera següent.<br />
A l’Àfrica oriental, en algun lloc de la llarguíssima depressió coneguda amb el<br />
5 nom de Rift Valley, un grup de gent fa poc que ha arribat a la condició d’Homo sapiens.<br />
Disposen d’un gran cervell, d’uns mil quatre-cents centímetres cúbics de mitjana,<br />
i a més tenen unes cordes vocals molt lleugeres, situades ja a l’alçada de la nou<br />
del coll. Els seus avantpassats van fer un camí molt llarg: primer es van posar dempeus,<br />
van alliberar les extremitats superiors de la servitud locomotiva i van començar<br />
10 a fabricar instruments de pedra, una mica barroers*, tot s’ha de dir, però molt útils<br />
per escorxar els animals morts. És per aquesta i per altres raons que els anomenem<br />
Homo habilis. Després va aparèixer l’Homo erectus, amb vocació d’emigrant, que des<br />
d’Àfrica es va escampar per Europa i Àsia. D’altres avantpassats del sapiens, en línia<br />
directa o per branques col·laterals* (ergaster, heidelberguensis, neanderthalensis), tam-<br />
15 bé van tenir ànsies viatgeres; però tots van acabar per extingir-se, ai las!*, tant els<br />
emigrants com els qui van restar en el seu lloc d’origen, a l’Àfrica.<br />
*Vocabulari Així doncs, aquests sapiens que ara tenen el cervell tan gros i les cordes tan bai-<br />
Barroer -a. Es diu<br />
xes i fines estan ja en condicions de fer una proesa espectacular perquè el seu cer-<br />
d’una persona que trevell<br />
pot simplificar i organitzar tot un munt de sensacions i percepcions que, sense<br />
balla malament, que<br />
20 aquesta màquina potentíssima, tindrien una configuració força caòtica. A més, les<br />
no és gens delicada ni<br />
s’hi mira gaire a l’hora cordes d’aquesta gent són prou sensibles com per vibrar sota la pressió de l’aire pul-<br />
de fer una cosa, mamonar, cosa que els permet fer tot de melodies extraordinàriament matisades: les<br />
tussera.<br />
músiques del cant i de la parla. Cervell i cordes: vet aquí les dues eines essencials<br />
Col·lateral. Situat la- d’una comunicació verbal que ara ja s’anuncia molt i molt rica; una comunicació<br />
teralment, que està al 25 prefigurada*, sense dubte, pels seus avantpassats, al llarg d’un camí evolutiu llarg i<br />
costat.<br />
pacient. L’Homo sapiens parla.<br />
Ai las! Interjecció que I, en realitat, aquesta gent ha fet una tria encertadíssima; i l’ha feta sense deci-<br />
s’usa per expressar el dir-ho expressament, sense cap assemblea prèvia al mig de la sabana. Han optat pel<br />
plany, el lament. so com a base del seu sistema comunicatiu; pel so i no pas pels gestos, i aquesta op-<br />
Prefigurat -ada. Es<br />
30 ció els ha donat tot d’avantatges en la seva adaptació al món: tants avantatges que<br />
diu d’una cosa que<br />
els seus descendents encara belluguen. Els sapiens són molt treballadors: fan eines i<br />
pren la figura o la for-<br />
tot d’estris variats, van de cacera, pesquen, recullen els fruits de la natura, i a més<br />
ma amb anterioritat.<br />
omplen de pintures les parets de les coves; tenen, doncs, les mans ocupades tot el<br />
Reflexió lingüística<br />
2.9. Conjuga el present i l’imperfet d’indicatiu, i<br />
l’imperfet de subjuntiu del verb seduir. Explica per<br />
què algunes formes duen dièresi.<br />
2.10. Explica per què no s’apostrofa l’article i el<br />
pronom feble en aquests casos: la infantesa, se la inventa;<br />
la humitat, la utilitzava.<br />
2.12. Classifica les paraules en els tres grups següents<br />
separant-ne les síl·labes amb un guionet:<br />
història, vuitanta, feia, estiu, bestiesa, autora, voluptuositat,<br />
creuen, blau, dues, descriure, cinquanta,<br />
veient, llengua, memòries<br />
22 23<br />
Ús de la llengua<br />
Ús de la llengua<br />
Les propietats del text<br />
Entenem per propietats tots els requisits que ha de complir qualsevol text per tal que<br />
el missatge que transmet esdevingui plenament eficaç. Les propietats textuals són<br />
sis: l’adequació a la situació comunicativa, la coherència de la informació, la cohesió<br />
de les diferents parts del discurs, la correcció lingüística, la presentació i l’estil<br />
personal.<br />
L’adequació a la situació comunicativa<br />
Per saber si un text aconsegueix l’adequació necessària, ens hem de fixar en els punts<br />
següents:<br />
a) La intel·ligibilitat. L’emissor ha de fer que el text sigui totalment intel·ligible<br />
per al receptor. Per exemple: quan un metge es dirigeix a un pacient, ha de fer l’esforç<br />
de fer-se entendre i, per tant, de fer comprensibles els termes específics que<br />
utilitzi.<br />
b) El tema i el propòsit comunicatiu. El tema (que pot ser molt especialitzat o més<br />
aviat de caràcter general) i el propòsit comunicatiu (conversar, explicar, convèncer,<br />
instruir…) condicionen el lèxic, la sintaxi i l’organització del text. Per exemple:<br />
quan s’explica un tema d’una especialitat mèdica, s’utilitzen termes científics i tècnics.<br />
En canvi, quan es parla de la salut en general, s’acostuma a usar paraules més<br />
habituals, d’un significat més genèric.<br />
c) El canal. La llengua oral i la llengua escrita tenen característiques diferents:<br />
l’oralitat permet el·lipsis (sobreentesos gràcies al context situacional o al llenguatge<br />
no verbal), juxtaposicions, frases suspeses, termes molt genèrics i díctics (aquí,<br />
allà, aquest, aquell…), tics lingüístics (bé doncs, m’explico?, ara que hi penso, veri- Un metge s’ha d’adreçar<br />
d’una manera intel·ligitat?…),<br />
etc.; en canvi, l’escrit exigeix fer explícit el context situacional, ordenar<br />
ble al pacient per acon-<br />
més clarament les oracions, usar termes més precisos, eliminar els elements superseguir que la situació<br />
flus, etc. Cal tenir present que el lector no disposarà de més informació que la que comunicativa sigui<br />
li ofereix el text escrit.<br />
l’adequada.<br />
S’anomenen díctics els mots d’un enunciat<br />
que ens remeten al context situacional, ja<br />
que fan referència: a) a la situació espacial<br />
(el significat dels demostratius aquest /<br />
aquell, això / allò, i dels adverbis aquí / allà<br />
depèn del lloc on es produeix l’enunciat);<br />
b) a la situació temporal (el significat dels<br />
adverbis ahir / avui / demà o abans / ara / després<br />
depèn del moment en què s’emet el<br />
missatge), i c) als interlocutors del missatge<br />
(el significat dels pronoms jo / nosaltres,<br />
tu / vosaltres i ell / ells depèn de les persones<br />
que participen en l’acte comunicatiu).<br />
9<br />
Unitat 2<br />
Paraules que Paraules que Paraules que<br />
presenten un presenten un diftong presenten<br />
diftong creixent de creixent<br />
un hiat<br />
2.11. Marca amb una T les síl·labes tòniques i amb<br />
una A les síl·labes àtones de les paraules següents:<br />
forquilla, infantesa, rodolava, desori, ferro, estómac, 2.13. Explica les raons per les quals les paraules<br />
empènyer. Després, transcriu amb símbols fonètics següents duen dièresi o accent: creïbles, fàcilment,<br />
els sons que corresponen a les vocals.<br />
succeït, desaparèixer, llengües, memòries.<br />
L’ús correcte<br />
Esdevenir significa ‘passar d’un estat a un altre,<br />
Això ja ho pots llençar a les escombraries. Tampoc<br />
tornar-se’: La larva esdevindrà papallona. Però la<br />
no és correcte *tirar en lloc de vessar (‘fer sortir<br />
forma pronominal esdevenir-se té el sentit de<br />
d’un recipient un líquid involuntàriament’) o en<br />
‘passar, tenir lloc, produir-se, un fet’: Això s’esde-<br />
lloc d’enderrocar (‘fer caure una construcció).<br />
construcció’).<br />
vingué fa fa molts anys. El El substantiu d’esdevenir-se és<br />
esdeveniment, és esdeveniment, que que és el és mot el mot correcte correcte en lloc en lloc del 2.15. Completa correctament les frases següents<br />
castellanisme del castellanisme *aconteixement, i té un i sinònim: té un sinòes- amb les paraules definides anteriorment.<br />
devenidor,nim: esdevenidor, que vol dir que ‘allò vol que dir ha ‘allò de que passar, ha fu- de a) El cotxe està tan atrotinat que només és bo per ...<br />
tur’; passar, no futur’; és correcte no és el correcte mot *pervindre. el mot *pervindre. b) Uns vailets s’entretenien ... còdols al riu.<br />
c) Barcelona hagué d’... les muralles medievals per<br />
2.14. Substitueix correctament els mots en cursiva poder créixer.<br />
per les paraules sinònimes definides anteriorment.<br />
a) Un atemptat terrorista d’aquesta magnitud no ha-<br />
d) El cambrer ha ... el cafè damunt de les estovalles.<br />
via ocorregut mai.<br />
Frases fetes i locucions<br />
b) Era molt gasiu, però amb el temps es tornà extra- Contar fil per randa. Contar amb tots els deordinàriament<br />
generós.<br />
talls, minuciosament. SIN: al peu de la lletra.<br />
c) Si continua en aquesta direcció, li espera un futur Ballar pel cap (alguna cosa). Recordar-se’n va-<br />
brillant.<br />
gament. SIN: tenir-ne idea.<br />
d) La mort de la jove escriptora va ser un fet molt Tenir el cor robat (una persona o una cosa a al-<br />
inesperat.<br />
gú). Agradar-li bojament. SIN: apassionar-se per.<br />
Tal dit, tal fet. Tal com serà dit. Ex: Va dir que<br />
Llançar significa ‘impulsar fortament una cosa’,<br />
se n’aniria, i tal dit, tal fet; un dia va desaparèixer<br />
tant en el el sentit sentit recte recte (llançar-se (llançar-se des d’un des trampo- d’un inesperadament.<br />
trampolí) lí) com en com el sentit en el sentit figurat figurat (llançar (llançar un nou un pro- nou Una cosa de no dir. Molt. Ex: M’agrada una<br />
producte ducte al mercat). al mercat). Amb Amb aquest aquest significat també també es cosa de no dir. SIN: sobre manera.<br />
es fa fa servir servir col·loquialment llençar. Però el verb<br />
llençar, pròpiament, vol vol dir dir ‘desfer-se d’algun d’algun ob- 2.16. Utilitza les expressions anteriors en contextos<br />
jecte’. objecte’. En En aquest aquest sentit sentit no no és correcte és correcte *tirar: *tirar: comunicatius que permetin copsar-ne el sentit.<br />
Unitat 4<br />
d) El grau de formalitat. Segons el tipus de text i la relació que hi ha entre emissor<br />
i receptor, s’haurà d’utilitzar un grau de formalitat més alt o més baix. Per exemple:<br />
el tractament personal (tu, vostè, vós…), que ha de ser sistemàtic en tot el text, dependrà<br />
del grau de confiança que tingui l’emissor envers el receptor.<br />
e) L’àmbit de la comunicació. Certs àmbits, pel seu abast comunicatiu, presenten<br />
exigències especials que cal tenir en compte. Per exemple: una carta pública (carta<br />
al director del diari) o una intervenció en un programa radiofònic exigeixen l’ús d’un<br />
registre més formal (llengua estàndard) que no pas una carta privada o una conversa<br />
informal. El context situacional sol afavorir l’ús d’un determinat gènere textual<br />
(conversa cara a cara, conversa telefònica, carta, nota personal, conferència, míting…).<br />
Així doncs, un text és adequat quan s’adiu amb la situació comunicativa.<br />
La coherència de la informació<br />
Per saber si un text aconsegueix la coherència necessària, ens hem de fixar en els<br />
punts següents:<br />
a) La quantitat d’informació. Un text ha de tenir estrictament la informació necessària<br />
perquè la comunicació sigui eficaç. Per tant, cal evitar tant l’excés d’informació<br />
(dades irrellevants, redundàncies o repeticions) com el defecte (excés de dades implícites<br />
o de pressuposicions).<br />
b) La qualitat de la informació. Cal que les oracions aportin informacions noves que<br />
desenvolupin el tema general o els subtemes del text i també que cada idea nova<br />
s’encadeni prenent com a base la idea anterior. Les idees s’han d’exposar, doncs, de<br />
forma completa, progressiva i ordenada, amb els exemples apropiats.<br />
c) L’estructura del text. L’esquema bàsic d’introducció, desenvolupament i conclusió<br />
es pot aplicar (amb certes adaptacions) a qualsevol tipus de text. En cadascuna d’aquestes<br />
parts, cal establir unitats significatives menors: els paràgrafs. La separació<br />
del text en paràgrafs té una gran importància pel seu impacte visual. Cada paràgraf<br />
ha de desenvolupar un aspecte del tema de què tracta el text i ha d’estar relacionat<br />
amb els altres paràgrafs mitjançant els connectors adequats.<br />
La cohesió de les diferents parts del discurs<br />
Per saber si un text aconsegueix la cohesió necessària, ens hem de fixar en els punts<br />
següents:<br />
a) La connexió de paràgrafs i de frases. Un text forma una unitat; per tant, els paràgrafs<br />
i les frases han d’estar relacionats pel sentit (referents comuns) i pels connectors<br />
discursius. En el quadre de la pàgina següent mostrem els connectors més<br />
importants, que agrupem en tres grups: els marcadors d’ordre, de continuïtat i<br />
d’èmfasi; els introductors temàtics, explicatius i de síntesi, i els relacionants<br />
contrastius i consecutius.<br />
b) L’entonació i la puntuació. L’entonació indica la modalitat de l’oració (interrogativa,<br />
exclamativa…), l’actitud del parlant (reflexiva, irònica…), l’èmfasi que es posa<br />
en determinats punts del text, l’acabament de les parts i el final del text. Els signes<br />
de puntuació, a més d’indicar aproximadament les corbes melòdiques, senyalen els<br />
diversos apartats de l’escrit (paràgrafs, frases, incisos, etc.) i regulen la relació entre<br />
els diferents grups de mots de cada oració.<br />
48 49<br />
Text introductori que<br />
emmarca i dóna context<br />
a la lectura.<br />
Lectura de gèneres<br />
literaris diversos, amb<br />
vocabulari i una fitxa biogràfica<br />
de l’autor o autora al final.<br />
En l’apartat Ús de la llengua es treballen aspectes sobre comunicació i llenguatge i tipologia textual. Al final de l’apartat<br />
hi ha un bloc d’activitats identificades amb el número d’unitat i de la mateixa activitat numerada correlativament.<br />
Apartats amb un títol indicatiu.<br />
Textos que aporten<br />
informació complementària.
La literatura s’estructura en cinc grans unitats, cadascuna de les quals inclou diversos temes.<br />
Títol de la unitat<br />
Títol del tema<br />
Resum dels blocs de què es<br />
compon la unitat i el contingut<br />
que es treballarà.<br />
Apartats numerats<br />
i amb un títol indicatiu.<br />
Cada tema de literatura es tanca amb un bloc d’activitats.<br />
Activitats de síntesi sobre<br />
el tema.<br />
Activitats de comprensió<br />
i anàlisi sobre alguns dels<br />
textos reproduïts al llarg<br />
de les unitats.<br />
Al final del llibre hi ha<br />
un apèndix en què<br />
es repassen aspectes bàsics<br />
de fonètica, ortografia<br />
i morfologia nominal<br />
de la llengua. Les explicacions<br />
teòriques van<br />
acompanyades d’activitats<br />
d’autoavaluació.<br />
L’alumne trobarà les solucions<br />
d’aquestes activitats<br />
en el CD inclòs en el<br />
llibre.<br />
Literatura<br />
42<br />
Activitats Activitats Unitat 2<br />
Fets i conceptes<br />
c) En la segona part (del vers 13 al 31), el poeta fa ús<br />
de la funció apel·lativa o de la d’incitació. A qui va<br />
2.1. Estudia atentament les explicacions de la dirigida aquesta incitació? Quin és l’objectiu que es<br />
unitat i, en acabat, respon aquestes preguntes:<br />
persegueix? Com s’aconsegueix: per mitjà d’una re-<br />
a) Quines són les arrels o l’origen de la poesia lírica lació sensual, d’una relació espiritual o d’una relació<br />
medieval? Quins continguts incorpora la societat sentimental?<br />
medieval a la lírica?<br />
d) Quin és el llenguatge que predomina en aquest<br />
b) En els segles XII i XIII, quina diferència hi havia en- poema: el denotatiu o el connotatiu?<br />
tre ser poeta, ser trobador i ser joglar?<br />
e) En quina llengua es va escriure aquest poema?<br />
c) Entre el segle VIII i el segle XII, a bona part de l’Europa<br />
occidental s’utilitzaven les llengües romàni-<br />
Com s’explica?<br />
ques i també el llatí clàssic. Quins eren els àmbits 2.3. Llegeix atentament el poema «Tant m’abelis<br />
d’ús de les llengües romàniques i quin estava reser- joys et amors et chans» («M’agrada tant la joia, l’amor i<br />
vat al llatí clàssic?<br />
el cant»; vegeu la pàg. …) i, després, respon aquestes<br />
d) Quina és la primera manifestació lírica culta escrita preguntes:<br />
en llengua romànica? Quines característiques tenia a) Quin és el tema del poema: l’amor cortès, el<br />
aquesta llengua en el seu ús poètic? En quins terri- pensament i l’amor o la infidelitat amorosa? A quin<br />
toris es va usar com a llengua poètica?<br />
gènere trobadoresc pertany i quines característiques<br />
e) Quina formació rebien els monjos i els nobles que presenta?<br />
estudiaven a les escoles monàstiques? Quina activi- b) En la primera cobla o estrofa, el trobador fa una<br />
tat cultural es va dur a terme en el monestir de Ri- exaltació d’una sèrie de valors propis de la societat<br />
poll?<br />
cortesana. Quins són aquests valors? Quin efecte<br />
f) Quines regles havien de conèixer els trobadors per tenen aquests valors en l’estat d’ànim del trobador?<br />
practicar l’art de trobar? Quins eren els gèneres tro- Quina és la causa o l’origen de l’experiència que viu<br />
badorescos?<br />
el trobador? ¿La seva satisfacció és deguda al fet de<br />
g) Quines són les raons que expliquen el fet que a Ca- sentir-se lliure i independent?<br />
talunya es practiqués l’art de trobar seguint el cànon c) En la segona cobla, el trobador concreta els lligams<br />
provençal? Quins són els trobadors catalans més que estableix la fin’amors. Quines qualitats atribueix<br />
destacats?<br />
a la dama? Quin desig manifesta envers ella? ¿Es<br />
h) Quines són les característiques de l’obra lírica de tracta d’una relació entre iguals?<br />
Ramon Llull?<br />
d) En l’estrofa IV, el trobador s’adreça a la dama. Qui-<br />
i) Quins valors es transmetien a través de les cançons nes qualitats li atribueix? ¿Creus que, en conjunt,<br />
de gesta? Quin era el seu canal de transmissió? ¿A aquesta estrofa és un retret del trobador envers la<br />
través de quins textos ens han arribat les mostres dama? ¿Hi ha un esperit de resignació per part del<br />
que coneixem de les cançons de gesta catalanes? trobador? Com es manifesta?<br />
e) En quina llengua es va escriure aquest poema?<br />
Comprensió i anàlisi dels textos D’on era el seu autor? Per què escrivia els seus poemes<br />
en una llengua diferent a la pròpia?<br />
2.2. Llegeix atentament el poema «De estate» 2.4. Llegeix atentament el poema «Viadeira»<br />
(«Sobre l’estiu»; vegeu la pàg. …) i, després, respon («Cançó de camí»; vegeu la pàg. …) i, després, respon<br />
aquestes preguntes:<br />
aquestes preguntes:<br />
a) Quin és el tema del poema?<br />
a) Quin és el tema del poema: l’amor insatisfet, la lli-<br />
b) En la primera part (del vers 1 al 12), el poeta desbertat de l’amor o el marit no desitjat?<br />
criu una sèrie d’esdeveniments naturals. A quins b) Quina és la funció del llenguatge predominant en el<br />
elements fa referència? Quins canvis s’hi produei- poema? A qui es dirigeix el trobador?<br />
xen? Amb què contrasta «l’estiu, grat a tots»? Qui- c) Quins defectes atribueix el trobador al «fals marit»?<br />
nes són les paraules que denoten la valoració positi- d) Quina alternativa proposa el trobador a Jana?<br />
va que el poeta fa de la nova realitat?<br />
e) Què és una viadera? Quan es cantava?<br />
1. Les vocals<br />
Fonètica i ortografia<br />
Les vocals són sons que es produeixen sense que la<br />
sortida de l’aire trobi cap obstrucció. En català, totes<br />
les vocals són sonores; és a dir, s’articulen amb la vibració<br />
de les cordes vocals.<br />
Les vocals se solen classificar a partir del grau<br />
d’obertura de la boca i la posició de la llengua dins la<br />
cavitat bucal.<br />
Grau<br />
d’obertura<br />
de la boca<br />
Posició de la llengua dins la boca<br />
(punt d’articulació)<br />
Anterior Central Posterior<br />
tancades [i] fira [u] fum<br />
mitjanes tancades [e] fera [o] gos<br />
mitjana [E] estona<br />
mitjanes obertes [”] terra [O] fort<br />
oberta [a] mai<br />
El vocalisme tònic i el vocalisme<br />
àton<br />
La major part de parlants catalans tenen un sistema<br />
de set vocals diferenciades en síl·laba tònica, mentre<br />
que, en síl·laba àtona, les vocals es redueixen en<br />
totes les varietats geogràfiques. Per exemple, en els<br />
parlars orientals del català, generalment tota a i tota e<br />
sonen neutres quan ocupen una posició àtona, com<br />
també tota o tònica sona u feble en síl·laba àtona.<br />
Sistema vocàlic del català oriental<br />
Vocalisme tònic Vocalisme àton<br />
[i] [u] [i] [u]<br />
[e] [o]<br />
[”] [O]<br />
[E]<br />
[a]<br />
Exemples<br />
En síl·laba tònica En síl·laba àtona<br />
La vocal [E] s’anomena, per tradició, vocal neutra, ja<br />
camí sona [i] caminar sona [i]<br />
que no és ni tancada ni oberta, ni anterior ni posterior, i<br />
vent sona [e] ventijol sona [E]<br />
verdós sona [E]<br />
verd sona [”]<br />
s’articula amb un so intermedi entre la a i la e. És sem-<br />
sal sona [a] saler sona [E]<br />
blant a la vocal mitjana del francès livres ‘llibres’, de<br />
fosc sona [o] foscor sona [u]<br />
l’anglès longer ‘més llarg’ o de l’alemany Leben ‘vida’.<br />
prova sona [O] provar sona [u]<br />
suc sona [u] suquet sona [u]<br />
En balear destaca la pronúncia de la vocal neutra [E] en posició<br />
tònica en mots com cadena, pena, ple, és, pèl, vela o verd.<br />
1. Classifica les paraules destacades en dos<br />
grups, segons que la vocal tònica correspongui al<br />
so de [”] oberta o al de [e] tancada:<br />
3. Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de<br />
a) No bec cervesa. e) Celles espesses. les paraules següents i, després, transcriu-ne fonè-<br />
b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta. ticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el<br />
c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel.<br />
sistema del català oriental. Per exemple:<br />
d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.<br />
T A T A A T<br />
2. Classifica les paraules destacades en dos<br />
vent - ventós - ventijol<br />
[e] [E] [o] [E][i][O]<br />
grups segons que la vocal tònica correspongui al so a) plat - platet - platerets<br />
de [O] oberta o al de [o] tancada:<br />
b) fulla - fulleta - fullaraca<br />
a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre. c) serra - serrar - serradora<br />
b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós. d) roca - rocam - rocallós<br />
c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen. e) dorm - dormir - dormilega<br />
d) La roda està torta. h) I llavors el veié.<br />
f) córrer - correràs - corredissa<br />
2.5. Llegeix atentament el poema «Cant de Ra- Comentari de text<br />
mon» (vegeu la pàg. …) i, després, respon aquestes<br />
preguntes:<br />
2.8. Redacta un comentari de text del poema<br />
a) Quin és el tema del poema: la doctrina cristiana, els<br />
«Tant m’abelis joys et amors et chans» («M’agrada tant<br />
ideals i els fracassos del poeta o els projectes que té<br />
la joia, l’amor i el cant»; vegeu la pàg. …) seguint<br />
per al futur? A la segona estrofa el poeta fa referèn-<br />
aquest esquema:<br />
cia a dues dades autobiogràfiques. Explica els de-<br />
1. Context situacional<br />
talls que en coneguis.<br />
1.1. Autor, època i entorn social<br />
b) Fes una relació dels ideals perseguits pel poeta que<br />
1.2. Corrent literari i gènere<br />
apareixen en el poema. Hi va reeixir?<br />
1.3. Trets generals del gènere<br />
c) En l’estrofa XIII, el poeta expressa una sèrie de de-<br />
2. Contingut i estructura del text<br />
sitjos. Què demana? Com s’anomena aquesta mena<br />
2.1. El tema i l’argument<br />
de súplica? A qui la dirigeix?<br />
2.2. Primera estrofa: valors cortesans, paper de la<br />
d) En quina llengua es va escriure aquest poema? Te-<br />
dama<br />
nint en compte que data de finals del segle XIII, és<br />
2.3. Segona estrofa: qualitats de la dama, lligams<br />
un cas excepcional? Per què?<br />
propis de la fin’amors<br />
2.4. Estrofa IV: manifestació a la dama de l’estat de<br />
2.6. Llegeix atentament el poema «Per què geme-<br />
dependència del trobador<br />
gues, ànima, i llangueixes» (vegeu la pàg. …) i, des-<br />
3. Recursos literaris destacables<br />
prés, respon aquestes preguntes:<br />
3.1. La imatge de les claus, símbol de la propietat i<br />
a) Quin és el tema del poema: la infelicitat de l’ànima,<br />
el poder (vers 5)<br />
l’exaltació de la vida espiritual o la por a la mort<br />
3.2. La personificació de l’Amor (vers 14)<br />
eterna? A qui es dirigeix el poeta? ¿Pots diferenciar<br />
3.3. La imatge «us veig amb el pensament» (vers<br />
clarament dues parts en el poema?<br />
21)<br />
b) Quin és el recurs (o la figura retòrica) que més uti-<br />
3.4. L’enumeració o les sèries de valors i qualitats<br />
litza el poeta en els sis primers versos? Amb aquest<br />
(al principi de cada estrofa)<br />
recurs, ¿podem considerar que el poeta fa un retret<br />
4. Mètrica (en la versió original en llengua occitana)<br />
a l’«ànima»? Per què?<br />
4.1. Estrofes i versos<br />
c) Quines són les imatges que causen més impacte<br />
4.2. Rima<br />
dels sis primers versos?<br />
5. Resum, conclusió i valoració personal<br />
d) Quina funció del llenguatge és la que predomina<br />
del vers 7 al vers 10? Quin és l’estil de vida que el<br />
Ampliació i recerca<br />
poeta proposa seguir en aquests versos?<br />
e) Els últims dos versos constitueixen una justificació 2.9. Cerca més informació sobre els trobadors a<br />
final. Què creus que significa el contingut d’aquests Internet. Fes-te una petita antologia de poemes troba-<br />
dos versos?<br />
dorescos que t’agradin. Podràs trobar informació, poe-<br />
f) En quina llengua es va escriure aquest poema? Quimes i músiques en el web www.espaibarcanova.cat.<br />
na explicació hi trobes?<br />
Procura escoltar algun enregistrament de cançons<br />
trobadoresques.<br />
2.7. Redacta un text breu (200 mots) que inclogui<br />
totes les respostes de les qüestions plantejades sobre 2.10. Cerca, a través d’Internet, la «Llegenda del<br />
un dels textos anteriors.<br />
cor menjat». A quin trobador s’atribueix aquesta lle-<br />
Per exemple: El poema «De estate» («De l’estiu») genda?<br />
tracta el tema de l’amor sensual. En la primera part, el<br />
poeta descriu els efectes que produeix en la natura l’arri- 2.11. A partir de la informació que trobis a Interbada<br />
de l’estiu: als prats verdeja l’herba, el bosc s’orna de net, redacta una biografia del trobador Guillem de<br />
fullatge...<br />
Berguedà. Quins són els seus poemes més coneguts?<br />
4. Classifica els monosíl·labs de les frases següents<br />
en tònics i àtons i fes la transcripció fonètica<br />
dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria<br />
de monosíl·labs són tònics i que els àtons són<br />
aquells que necessiten una altra paraula contigua<br />
que els faci de suport.<br />
a) Ha arribat a casa seva.<br />
b) Ahir al matí em va passar per alt.<br />
c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.<br />
d) Què vols? Desitges que vingui?<br />
e) Pescava amb un ham molt especial.<br />
f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.<br />
5. Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs<br />
que s’assemblen molt (són parònims) o es<br />
confonen en pronunciar-los (són homòfons en català<br />
oriental). Aplica’ls en diverses frases, de manera<br />
que quedi ben clar el significat de cada mot.<br />
a) efecte / afecte<br />
b) compra’n /compren<br />
c) jutge / jutja<br />
d) accepció / excepció<br />
e) accés - accedir / excés - excedir<br />
f) lliurament / lliurement<br />
g) al·ludir / eludir<br />
h) manar /menar<br />
L’ortografia de la vocal neutra<br />
i de la u feble<br />
www 43<br />
Fonètica Morfologia i ortografia nominal<br />
Com hem vist, el vocalisme àton de la major part dels<br />
parlars orientals presenta només tres sons, i aquest<br />
fet comporta dificultats ortogràfiques, ja que es poden<br />
representar per cinc lletres o grafies.<br />
Observa el quadre següent.<br />
Vocalisme àton<br />
So Grafia Exemples<br />
[E] a natura<br />
e meravellós<br />
[i] i (ï)* incendi, actuï<br />
[u] o composició<br />
u cultura<br />
*En aquest cas, la dièresi indica que la i<br />
àtona no forma diftong amb la vocal que<br />
la precedeix.<br />
Així doncs, per escriure correctament les grafies<br />
de la vocal neutra [E] i la u feble [u], cal seguir les normes<br />
ortogràfiques que tens a continuació:<br />
Ortografia de la vocal [E] en les terminacions de les paraules<br />
1. A/E en les terminacions dels noms i els adjectius<br />
• En el singular, si són masculins, acaben normalment en e; si són femenins, acaben normalment en a:<br />
home pobre - dona pobra tracte correcte - resposta incorrecta el nostre metge - la vostra cosina un altre dubte - una altra vegada<br />
Excepcions<br />
S’escriu a la vocal final d’algunes paraules masculines:<br />
– Els noms masculins acabats en -ma (clima, fantasma, trauma...); -arca (monarca, patriarca, jerarca...); -ista (artista, ciclista, dentista...);<br />
-cida (homicida, insecticida, suïcida); -ta (atleta, planeta, poeta...).<br />
– Altres noms masculins (espia, ioga, mapa, paraigua...) i alguns adjectius d’una sola terminació (agrícola, indígena, nòmada,<br />
egoista, entusiasta...).<br />
S’escriu e la vocal final d’algunes paraules femenines:<br />
– Noms corrents (base, classe, espècie, febre, frase, imatge...); nom cultes o tècnics (barbàrie, calvície, cúspide, el·lipse, hipèrbole...)<br />
i la majoria d’adjectius d’una sola terminació (jove, rude, salvatge, xerraire, amable, enorme, solemne, alegre, lliure, terrestre...).<br />
• En el plural, els noms i adjectius acaben sempre en es:<br />
uns homes cultes - unes dones cultes els comptes exactes - les sumes exactes<br />
Observació<br />
El fet de canviar la a per la e comporta modificacions ortogràfiques en l’arrel d’alguns noms i adjectius:<br />
època - èpoques adreça - adreces piragua - piragües<br />
amiga - amigues roja - roges Pasqua - Pasqües<br />
2 3<br />
Textos que aporten<br />
informació complementària.<br />
Comentari de text complet<br />
sobre un text representatiu del<br />
període històric estudiat.<br />
Llocs web, pel·lícules, llibres…<br />
interessants per ampliar<br />
l’estudi del període<br />
i els autors explicats.<br />
Indica la presència en la pàgina<br />
d’una adreça d’Internet, que es<br />
redirecciona al web de l’editorial:<br />
www.espaibarcanova.cat.