LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

Jose Juan Benito Moyano. Majoral 2011
MAJORALIA ANY 2011
per a participar com a actor amb ella. la comissió organitzadora em proposà
que fera de Dimas, el lladre bo. Per a mi va ser un desafiament en tots
els sentits: actuar, parlar en valencià, pujar a la creu despullat, etcètera. No
oblidaré mai la pujada al Calvari amb la creu rere de Jesús, la crucifixió,
l’alçada de la creu i el diàleg... “(Adreçant-se a Gestas, el lladre roí). No
t’adones que els tres sofrim la mateixa condemna? No l’insultes ja que no
es mereix la teua insolència... (Adreçant-se a Jesús) Jesús, recorda’t de mi
quan estigues al teu regne.”... Tot plegat més el fred que sentia en el cos i la
vivència personal fou indescriptible i impagable.
El somni de la majoralia començà a realitzar-se l’any passat quan es
vérem protagonistes de la festa. Amb profunda emoció, com a majoral entrant,
fórem arreplegats i acompanyats per la banda de trompetes i tambors
de la llosa de ranes i al so rítmic i marcial, que m’estremeix, complírem
el ritual d’anar amunt i avall, arreplegant i deixant els companys majorals,
durant el dijous i el divendres Sant. Per la vesprada, en la processó, lluirem
per primera vegada el cinturó que ens identifica i identificarà sempre com a
majorals del 2011. I vaig viure per primera vegada l’emoció més profunda:
En entrar la processó, besàrem com sempre la Vera Creu, i per ser majoral
entràrem a l’ermita, es tancaren les portes i dins ens quedàrem els majorals
entrants, els de l’any, els que arrossegaven banderoles i els familiars. Aleshores,
allà dins, la gent, plorant, es felicitava per la consecució de l’objectiu,
la festa de la Passió.
Ara, quan ja sóc majoral de l’any, agraisc l’experiència que estic vivint
als que mes estime: els meus pares i germana, a la meua dona i a la família
de la meua dona que també és la meua, i als meus companys de majoralia.
Gràcies.
m
71