LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

treballà en la seua construcció,
nugat amb cordes pujà pel remat
de ferro col·locant la pesada
peça.
Els saguntins davant la
falta de campanar, cantaven,
en castellà, en les populars nit
d’albaes esta cobleta:
“yo no sé que pueblo es este
ni tampoco que lugar,
que estoy frente la iglesia
y no veo el campanar”.
Donís Farinós Peris, José Caballer Mateu. Membres de la Colla de Campaners de Morvedre
MAJORALIA ANY 2011
l’actual campanar de l’església
de Santa Maria o també
dit el Campanar de la Vila de
Sagunt és d’estil neogòtic rematat
en 1913 amb un forjat de
ferro fabricat i regalat per la Campana del Calvari.
Siderúrgia d’Alts Forns de Sagunt,
optant per la rajola vista, la pedra blanca i la forja, els quals intenta
acomodar mitjançant formes goticistes. S’ha de dir, que el remat de ferro
està preparat per tindre la campana o campanó de les hores. Encara existeix
l’estructura que l’aguantava en el lloc que en l’actualitat es ocupa el
cimboriet.
Existeixen varietats de grafits, sobretot en la part nova del campanar
on els murs fets de rajola i morter. Com que el primer cos del campanar és
de pedra blava, i aquesta és molt dura, només trobem marques de fàbrica i
uns noms amb les dates al final de tram, just a l’eixida a la segona terrassa.
A partir d’ací trobem nombrosos grafits, incisos o realitzats amb llapisseres,
colors amb dibuixos de temàtica vària: campanar, custòdies, campanes,
Crists, etc.
les antigues quatres campanes grans instal·lades a principis del xx
quan s’inaugurà el nou campanar de Santa Maria s’anomenaven de la següent
forma: Santa Maria, Santíssim rosari, Sants Patrons Abdó i Senén i
Sant Miquel. les dos més xicotetes també coneguda com de la Bona Mort i
299