LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
24.04.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA Plaça del Pi. Foto: Federic Aznar Atesa l’estructura de la plaça, és probable que la crucifixió es trobara dalt de la carxata de manera que el públic la poguera veure des de baix, des de la plaça. En crucificar Jesús, el dimoni, feia una exposició i seguidament es representava l’arrepentiment del Centurió i de longí, i la despulla de la Magdalena. després de Tenebres, a les cinc de la vesprada, els capellans representaven a la placeta del Pi el desenclavament i la col·locació en el Sepulcre i ben segur s’introduïa en l’església del convent de Santa Anna. Tot i que Basilio Sebastián no ho diu, si bé cal entendre que mentre hom dinava se substituïa l’actor per la imatge. Seguidament, portaven el Sepulcre a l’ermita de la Sang Nova i començava la processó. Basilio Sebastián ens fa saber també els detalls de la processó de l’Enterro. Acudia el clero a l’ermita de la Sang Nova i eixia la processó on participaven els confrares amb la vesta negra i les atxes enceses, i els personatges de la Passió en viu ordenats de la següent manera: l’oració de l’Hort; el que feia de Jesús acompanyat dels deixebles i Judes amb la bossa en la mà i la “xusma jueva”; Annàs i Caifàs; la civera de l’Ecce Homo; Ponci Pilat amb la dona, el secretari, tres patges i el pregoner; el Cirineu, el Centurió i longinos; la civera de la Soledat, la Verònica i les filles de Sió; el Sant Sepulcre escoltat pels saions; la Mare de déu amb sis àngels que porten els trofeus de la Passió; i finalment la Vera Creu tancava la processó. 276 El Viacrucis de Sant Francesc-Santa Anna

SAN JuAN de rIBerA, el MoNuMeNto de SeMANA SANtA y lA erMItA de lA SANg Ignasi Corresa i Marín Majoral 2010. licenciado en Historia del Arte D. José Camps y Santiago Gil, In Memoriam la Comunitat Valenciana celebra durante este 2011 el año de san Juan ribera, una de las pocas mitras valencianas que han sido elevadas a los altares, no sin polémica previa tras la decisión del beato Juan xIII de canonizarlo. En la homilía de su canonización, el Papa Bueno, proclamaba la gran virtud de Juan de ribera: su fe 1 , acompañada de una vida ejemplar en la oración y el estudio. Fue un incansable conocedor de la archidiócesis valentina a la que dedicó sus últimos 42 años de vida y de la que destacaremos el ímpetu por llevar a cabo las reformas necesarias en su iglesia –no tanto desde el punto de vista contrarreformista con el que ha pasado a la historia– cuya máxima fue el estudio y la oración. Su labor cultural en la historiografía valenciana ha quedado más bien relegada a un segundo plano porque a él se le atribuye en gran parte que convenciera a Felipe III a expulsar a los moriscos de sus reinos, dejando despoblado gran parte del territorio valenciano, entre otros lugares la mayoría de pueblos de nuestra comarca 2 . Sin embargo, san Juan de ribera más que un contrarreformista autoritario, fue un gran humanista amigo –íntimo en el caso del valenciano san 1 También cultivó la caridad y vivió de manera muy austera aunque parezca lo contrario. 2 El dr. Benjamín Ehlers profesor de la University of Georgia realizó la ponencia de clausura del Congreso Internacional El Patriarca ribera y su tiempo sobre cómo la historiografía anglosajona ha perjudicado a la figura del Patriarca por estar involucrado de algún modo con la expulsión de los moriscos. 277

<strong>SETMANA</strong> <strong>SANTA</strong> SAGUNTINA<br />

Plaça del Pi. Foto: Federic Aznar<br />

Atesa l’estructura de la plaça, és probable que la crucifixió es trobara dalt<br />

de la carxata de manera que el públic la poguera veure des de baix, des de<br />

la plaça. En crucificar Jesús, el dimoni, feia una exposició i seguidament<br />

es representava l’arrepentiment del Centurió i de longí, i la despulla de la<br />

Magdalena. després de Tenebres, a les cinc de la vesprada, els capellans<br />

representaven a la placeta del Pi el desenclavament i la col·locació en el<br />

Sepulcre i ben segur s’introduïa en l’església del convent de <strong>Santa</strong> Anna. Tot<br />

i que Basilio Sebastián no ho diu, si bé cal entendre que mentre hom dinava<br />

se substituïa l’actor per la imatge. Seguidament, portaven el Sepulcre a l’ermita<br />

de la Sang Nova i començava la processó.<br />

Basilio Sebastián ens fa saber també els detalls de la processó de<br />

l’Enterro. Acudia el clero a l’ermita de la Sang Nova i eixia la processó on<br />

participaven els confrares amb la vesta negra i les atxes enceses, i els personatges<br />

de la Passió en viu ordenats de la següent manera: l’oració de<br />

l’Hort; el que feia de Jesús acompanyat dels deixebles i Judes amb la bossa<br />

en la mà i la “xusma jueva”; Annàs i Caifàs; la civera de l’Ecce Homo; Ponci<br />

Pilat amb la dona, el secretari, tres patges i el pregoner; el Cirineu, el Centurió<br />

i longinos; la civera de la Soledat, la Verònica i les filles de Sió; el Sant<br />

Sepulcre escoltat pels saions; la Mare de déu amb sis àngels que porten els<br />

trofeus de la Passió; i finalment la Vera Creu tancava la processó.<br />

276 El Viacrucis de Sant Francesc-<strong>Santa</strong> Anna

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!