LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina
LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina
SETMANA SANTA SAGUNTINA Casa dels Agramunt. Foto: Federic Aznar El Carrer de l’Amargura seguia pel Caminrel de Terol fins a salvar la placeta dels Porcs (carrer Curt) on tombaba cap a la placeta de l’Algepsar. Ací es representava la sisena estació en què la Verònica eixuga-va la cara de Jesús amb el mocador. Exposem l’evolució del lloc. En el mateix cantó nord-est, ara casa de Miracielos, es trobava, com explica Chabret, l’algepsar de la vila. Era un molí d’algeps que les autoritats procuraren per a facilitar la demanda de la construcció. l’edifici es conservà fins a la meitat del segle xIx. Chabret, a més a més, especificà que l’algepsar estava “junt a la torre romana”. 19 la qualificació per a Chabret és clara: la torre de l’hospital és romana. de la mateixa opinió era Santiago Bru. Al meu entendre, la cimentació de la torre nord-oest (de l’Hospital) i 19 Chabret, 1901, p. 20. 272 El Viacrucis de Sant Francesc-Santa Anna
Manuel Civera i Gómez MAJORALIA ANY 2011 la de la torre del nord-est (de Ferriça) eren iberes i després, òbviament, romanes. Això ho podem encara comprovar en la torre de Ferriça. de manera que la torre que ens ocupa hagué de ser un objectiu d’Anníbal quan conquerí l’oest de la ciutat de Sakanta, continuà sent un bastió fort de l’oest de la ciutat en època romana, fou minaret de la mesquita en època islàmica, fou presó en la Baixa Edat Mitjana, fou part de l’Hospital de Na Marzena (originàriament hospital de Santa Maria) des de 1700 fins als anys setanta del segle xx en què es convertí en llar dels jubilats. la part sud de la torre de l’Hospital connectava amb la muralla de Santa Anna que baixava des del Castell. quan es realitzava Carrer Mur de Santa Anna. Foto: Federic Aznar el Carrer de l’Amargura entre 1814-1854 ja no existia el tram de muralla que tancava l’accés al carrer de Na Marzena des del Caminrel de Terol. El carrer que baixa es deia de Vitòria, per una família del poble, i després, en record del convers Bernat Marzen que testà perquè la vídua empentara l’Hospital de Santa Maria, es digué carrer de Na Marzena. El carrer és el desguàs de la muntanya que té com a referència la torre d’Hèrcules i en les immediacions de la població el Cantal Gros i per això popularment es deia carrer de l’Albelló. Cal dir que les cases de la galta oest incorporaren com a corral la ronda de la muralla de Santa Anna. la comitiva passional ascendia pel carrer del Bon Succés vorejant la muralla de Santa Anna fins al punt en què s’adreça cap a l’oest pel sud de l’hort del Marqués de Sant Josep. després d’abandonar el conreu, l’hort del Marqués de Sant Josep es denominà el Solar fins que a principi del segle xx es construïren les cases que perviuen. En la cruïlla, davant de la casa del 273
- Page 222 and 223: SETMANA SANTA SAGUNTINA estadísti
- Page 224 and 225: SETMANA SANTA SAGUNTINA -requena (V
- Page 226 and 227: SAGUNT IN EXCELSIS CICLE DE MÚSICA
- Page 228 and 229: SETMANA SANTA SAGUNTINA año 1587 e
- Page 230 and 231: SETMANA SANTA SAGUNTINA duro una ho
- Page 232 and 233: SETMANA SANTA SAGUNTINA Antigua de
- Page 234 and 235: SETMANA SANTA SAGUNTINA estrictamen
- Page 236 and 237: SETMANA SANTA SAGUNTINA supuesto ,
- Page 238 and 239: SETMANA SANTA SAGUNTINA raquel Andu
- Page 240 and 241: SETMANA SANTA SAGUNTINA su ciudad n
- Page 243 and 244: CINCueNtA AÑoS de lA reVIStA de Se
- Page 245 and 246: Amadeo Ribelles Fuentes. Clavario 1
- Page 247 and 248: Amadeo Ribelles Fuentes. Clavario 1
- Page 249 and 250: Amadeo Ribelles Fuentes. Clavario 1
- Page 251 and 252: Amadeo Ribelles Fuentes. Clavario 1
- Page 253 and 254: Amadeo Ribelles Fuentes. Clavario 1
- Page 255: Amadeo Ribelles Fuentes. Clavario 1
- Page 258 and 259: SETMANA SANTA SAGUNTINA drets feuda
- Page 260 and 261: SETMANA SANTA SAGUNTINA Amb la caig
- Page 262 and 263: SETMANA SANTA SAGUNTINA de Mendizá
- Page 264 and 265: SETMANA SANTA SAGUNTINA Glorieta de
- Page 266 and 267: SETMANA SANTA SAGUNTINA Carrer de M
- Page 268 and 269: SETMANA SANTA SAGUNTINA la Vila, aq
- Page 270 and 271: SETMANA SANTA SAGUNTINA lloc de la
- Page 274 and 275: SETMANA SANTA SAGUNTINA Músic, es
- Page 276 and 277: SETMANA SANTA SAGUNTINA Plaça del
- Page 278 and 279: SETMANA SANTA SAGUNTINA detalle del
- Page 280 and 281: SETMANA SANTA SAGUNTINA capilla del
- Page 282 and 283: SETMANA SANTA SAGUNTINA Altar Mayor
- Page 284 and 285: SETMANA SANTA SAGUNTINA actualidad-
- Page 286 and 287: SETMANA SANTA SAGUNTINA en estas ce
- Page 288 and 289: SETMANA SANTA SAGUNTINA mismo modo,
- Page 290 and 291: SETMANA SANTA SAGUNTINA Santa Marí
- Page 292 and 293: SETMANA SANTA SAGUNTINA los monumen
- Page 294 and 295: SETMANA SANTA SAGUNTINA en ello la
- Page 297 and 298: 100 ANyS del CAMPANAr de SANtA MArI
- Page 299 and 300: treballà en la seua construcció,
- Page 301 and 302: el seu primer lustre d’existènci
- Page 303 and 304: lA erMItA del CAlVArIo de SAguNto y
- Page 305 and 306: Nº 1. Virgen de la Soledad. Ermita
- Page 307 and 308: Társilo Caruana Puig. Clavario añ
- Page 309 and 310: Társilo Caruana Puig. Clavario añ
- Page 311 and 312: Társilo Caruana Puig. Clavario añ
- Page 313 and 314: Társilo Caruana Puig. Clavario añ
- Page 315 and 316: Társilo Caruana Puig. Clavario añ
- Page 317 and 318: “el SANto CÁlIZ: MIto y reAlIdAd
- Page 319 and 320: Pablo Piera Balaguer. Majoral 2011
- Page 321: Programa d’acteS
Manuel Civera i Gómez<br />
MAJORALIA ANY 2011<br />
la de la torre del nord-est (de<br />
Ferriça) eren iberes i després,<br />
òbviament, romanes.<br />
Això ho podem encara comprovar<br />
en la torre de Ferriça.<br />
de manera que la torre que<br />
ens ocupa hagué de ser un<br />
objectiu d’Anníbal quan conquerí<br />
l’oest de la ciutat de<br />
Sakanta, continuà sent un<br />
bastió fort de l’oest de la ciutat<br />
en època romana, fou minaret<br />
de la mesquita en època<br />
islàmica, fou presó en la<br />
Baixa Edat Mitjana, fou part<br />
de l’Hospital de Na Marzena<br />
(originàriament hospital de<br />
<strong>Santa</strong> Maria) des de 1700 fins<br />
als anys setanta del segle xx<br />
en què es convertí en llar<br />
dels jubilats. la part sud de<br />
la torre de l’Hospital connectava<br />
amb la muralla de <strong>Santa</strong><br />
Anna que baixava des del<br />
Castell. quan es realitzava Carrer Mur de <strong>Santa</strong> Anna. Foto: Federic Aznar<br />
el Carrer de l’Amargura entre<br />
1814-1854 ja no existia el tram de muralla que tancava l’accés al carrer<br />
de Na Marzena des del Caminrel de Terol. El carrer que baixa es deia de<br />
Vitòria, per una família del poble, i després, en record del convers Bernat<br />
Marzen que testà perquè la vídua empentara l’Hospital de <strong>Santa</strong> Maria, es<br />
digué carrer de Na Marzena. El carrer és el desguàs de la muntanya que té<br />
com a referència la torre d’Hèrcules i en les immediacions de la població el<br />
Cantal Gros i per això popularment es deia carrer de l’Albelló. Cal dir que<br />
les cases de la galta oest incorporaren com a corral la ronda de la muralla<br />
de <strong>Santa</strong> Anna.<br />
la comitiva passional ascendia pel carrer del Bon Succés vorejant la<br />
muralla de <strong>Santa</strong> Anna fins al punt en què s’adreça cap a l’oest pel sud de<br />
l’hort del Marqués de Sant Josep. després d’abandonar el conreu, l’hort del<br />
Marqués de Sant Josep es denominà el Solar fins que a principi del segle xx<br />
es construïren les cases que perviuen. En la cruïlla, davant de la casa del<br />
273