LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
24.04.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA Casa dels Agramunt. Foto: Federic Aznar El Carrer de l’Amargura seguia pel Caminrel de Terol fins a salvar la placeta dels Porcs (carrer Curt) on tombaba cap a la placeta de l’Algepsar. Ací es representava la sisena estació en què la Verònica eixuga-va la cara de Jesús amb el mocador. Exposem l’evolució del lloc. En el mateix cantó nord-est, ara casa de Miracielos, es trobava, com explica Chabret, l’algepsar de la vila. Era un molí d’algeps que les autoritats procuraren per a facilitar la demanda de la construcció. l’edifici es conservà fins a la meitat del segle xIx. Chabret, a més a més, especificà que l’algepsar estava “junt a la torre romana”. 19 la qualificació per a Chabret és clara: la torre de l’hospital és romana. de la mateixa opinió era Santiago Bru. Al meu entendre, la cimentació de la torre nord-oest (de l’Hospital) i 19 Chabret, 1901, p. 20. 272 El Viacrucis de Sant Francesc-Santa Anna

Manuel Civera i Gómez MAJORALIA ANY 2011 la de la torre del nord-est (de Ferriça) eren iberes i després, òbviament, romanes. Això ho podem encara comprovar en la torre de Ferriça. de manera que la torre que ens ocupa hagué de ser un objectiu d’Anníbal quan conquerí l’oest de la ciutat de Sakanta, continuà sent un bastió fort de l’oest de la ciutat en època romana, fou minaret de la mesquita en època islàmica, fou presó en la Baixa Edat Mitjana, fou part de l’Hospital de Na Marzena (originàriament hospital de Santa Maria) des de 1700 fins als anys setanta del segle xx en què es convertí en llar dels jubilats. la part sud de la torre de l’Hospital connectava amb la muralla de Santa Anna que baixava des del Castell. quan es realitzava Carrer Mur de Santa Anna. Foto: Federic Aznar el Carrer de l’Amargura entre 1814-1854 ja no existia el tram de muralla que tancava l’accés al carrer de Na Marzena des del Caminrel de Terol. El carrer que baixa es deia de Vitòria, per una família del poble, i després, en record del convers Bernat Marzen que testà perquè la vídua empentara l’Hospital de Santa Maria, es digué carrer de Na Marzena. El carrer és el desguàs de la muntanya que té com a referència la torre d’Hèrcules i en les immediacions de la població el Cantal Gros i per això popularment es deia carrer de l’Albelló. Cal dir que les cases de la galta oest incorporaren com a corral la ronda de la muralla de Santa Anna. la comitiva passional ascendia pel carrer del Bon Succés vorejant la muralla de Santa Anna fins al punt en què s’adreça cap a l’oest pel sud de l’hort del Marqués de Sant Josep. després d’abandonar el conreu, l’hort del Marqués de Sant Josep es denominà el Solar fins que a principi del segle xx es construïren les cases que perviuen. En la cruïlla, davant de la casa del 273

Manuel Civera i Gómez<br />

MAJORALIA ANY 2011<br />

la de la torre del nord-est (de<br />

Ferriça) eren iberes i després,<br />

òbviament, romanes.<br />

Això ho podem encara comprovar<br />

en la torre de Ferriça.<br />

de manera que la torre que<br />

ens ocupa hagué de ser un<br />

objectiu d’Anníbal quan conquerí<br />

l’oest de la ciutat de<br />

Sakanta, continuà sent un<br />

bastió fort de l’oest de la ciutat<br />

en època romana, fou minaret<br />

de la mesquita en època<br />

islàmica, fou presó en la<br />

Baixa Edat Mitjana, fou part<br />

de l’Hospital de Na Marzena<br />

(originàriament hospital de<br />

<strong>Santa</strong> Maria) des de 1700 fins<br />

als anys setanta del segle xx<br />

en què es convertí en llar<br />

dels jubilats. la part sud de<br />

la torre de l’Hospital connectava<br />

amb la muralla de <strong>Santa</strong><br />

Anna que baixava des del<br />

Castell. quan es realitzava Carrer Mur de <strong>Santa</strong> Anna. Foto: Federic Aznar<br />

el Carrer de l’Amargura entre<br />

1814-1854 ja no existia el tram de muralla que tancava l’accés al carrer<br />

de Na Marzena des del Caminrel de Terol. El carrer que baixa es deia de<br />

Vitòria, per una família del poble, i després, en record del convers Bernat<br />

Marzen que testà perquè la vídua empentara l’Hospital de <strong>Santa</strong> Maria, es<br />

digué carrer de Na Marzena. El carrer és el desguàs de la muntanya que té<br />

com a referència la torre d’Hèrcules i en les immediacions de la població el<br />

Cantal Gros i per això popularment es deia carrer de l’Albelló. Cal dir que<br />

les cases de la galta oest incorporaren com a corral la ronda de la muralla<br />

de <strong>Santa</strong> Anna.<br />

la comitiva passional ascendia pel carrer del Bon Succés vorejant la<br />

muralla de <strong>Santa</strong> Anna fins al punt en què s’adreça cap a l’oest pel sud de<br />

l’hort del Marqués de Sant Josep. després d’abandonar el conreu, l’hort del<br />

Marqués de Sant Josep es denominà el Solar fins que a principi del segle xx<br />

es construïren les cases que perviuen. En la cruïlla, davant de la casa del<br />

273

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!