LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina
Share Embed Flag
Download ePaper

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

semanasantasagunto.com
from semanasantasagunto.com More from this publisher
24.04.2013 Views

SETMANA SANTA SAGUNTINA lloc de la Porta dels Banys. Foto: Federic Aznar Segons Chabret, la denominació carrer de la Puríssima és del primer terç del segle xIx. 16 No hi diu res més, però ja en digué prou. és a dir, es denominà així ben probablement perquè per aquest carrer transcorria la Passió en viu des de 1814 fins a 1854 i al cap del carrer es representava la trobada de Crist i la Verge Puríssima. Es trobaven en la mateixa porta dels Banys (també de les Granotes i de Sant Bartomeu). El nom dels Banys era, evidentment, perquè només entraves a la vila es trobaven els banys públics que s’abastien per la séquiola dels Pous. El nom de les Granotes ha de veure amb els banys perquè desguassaven al fossat que envoltava la vila a manera de barbacana. l’eixida quasi bé permanent de les aigües brutes per l’albelló de la plaça de l’Hospital i pel costat oest de la porta feia que la zona s’embassés i es criés l’amfibi; de fet, la porta tenia davant un pontet que salvava el fossat. Per l’albelló esmentat eixien també les aigües superficials que el carrer d’Araig desguassava de la muntanya quan plovia. 16 Chabret, A.: Nomenclátor, 1901, p. 82. 270 El Viacrucis de Sant Francesc-Santa Anna

Manuel Civera i Gómez MAJORALIA ANY 2011 l’entrada a la vila per la porta dels Banys et trobaves amb serveis importants: el Forn dels Banys i l’Hostal i els Banys als costats públics. és un dels conjunts arquitectònics més interessant i antics de la vila atés que es remunta, si més no, a la Baixa Edat Mitjana i resten en bastant bon estat. Es conserven les estructures gòtiques de l’Hostal amb les arcades apuntades que inicien la curvatura des del sòl i bona part de les islàmiques del Forn amb columnes rodones i baixetes sobre les que descansa l’arcada i les diferents dependències dels Banys: l’entrada rebedor, el vestíbul, les tres sales (calenta, tèbia i freda), la sala del forn amb la llenyera i els serveis. és el conjunt arquitectònic medieval d’aquest tipus més important del País Valencià i roman abandonat per a vergonya de qui en tinga. Segons Chabret, des del segle xVII la porta es denominà de Sant Bartomeu, 17 però no he trobat una explicació satisfactòria perquè el lloc pertanyia a la parròquia medieval de Santa Maria. Potser la capella de l’Hospital de Santa Maria s’anomenà de Sant Bartomeu quan desaparegué la capella del titular de la parròquia d’aquest nom i, en passar, l’hospital de Santa Maria o Na Marzena a la placeta del Pou de la Cadena li aportà el nom a la porta. 18 Entenc que a la capella de l’Hospital es traslladà i es conservà el Crist de la Sang recuperat recentment. El Carrer de l’Amargura transcorria pel Caminrel de Terol en direcció oest fins a arribar a la placeta dels Porcs, ara plaça dels Furs amb el bust del Pare Maresme, on es representaria la quinta estació en la qual el Cirineu ajudà Jesús a portar la creu. la cinquena estació es realitzaria en el cantonet sud-est, al lloc que a principi del segle xx fou el primer local de la Societat Musical, després fou l’escola d’Andani i ara casa de Sència. l’escenari tenia ben prop la casa dels Agramunt, família que es documenta als repartiments del rei Jaume I. l’edifici es construí sobre un cementeri musulmà. la construcció que es conserva és del segle xVIII. la placeta dels Porcs rep aquesta denominació segons Chabret perquè allí es realitzava en la Baixa Edat Mitjana el mercadeig amb els porcs. és molt probable perquè aleshores el lloc es trobava junt al fossat-barbacana de desguàs i vora séquia, és a dir, reunia bones condicions de salubritat per a aquell temps. Cal dir que el carrer est que comunica la placeta amb el carrer de Sant Francesc es diu popularment carrer de Passabèsties. Segurament les bèsties eren els porcs o les haques que portaven a beure a la séquia. 17 Chabret, A.: Nomenclátor, 1901, p. 79. 18 Faig observar que la denominació que dóna Chabret al Nomenclátor, aljub del pou de la Cadena, manté una reiteració i, com a tal innecessària, atés que a Sagunt utilitzem com a sinònimes les paraules aljub i pou. 271

<strong>SETMANA</strong> <strong>SANTA</strong> SAGUNTINA<br />

lloc de la Porta dels Banys. Foto: Federic Aznar<br />

Segons Chabret, la denominació carrer de la Puríssima és del primer<br />

terç del segle xIx. 16 No hi diu res més, però ja en digué prou. és a dir, es<br />

denominà així ben probablement perquè per aquest carrer transcorria la<br />

Passió en viu des de 1814 fins a 1854 i al cap del carrer es representava la<br />

trobada de Crist i la Verge Puríssima. Es trobaven en la mateixa porta dels<br />

Banys (també de les Granotes i de Sant Bartomeu). El nom dels Banys era,<br />

evidentment, perquè només entraves a la vila es trobaven els banys públics<br />

que s’abastien per la séquiola dels Pous. El nom de les Granotes ha de veure<br />

amb els banys perquè desguassaven al fossat que envoltava la vila a manera<br />

de barbacana. l’eixida quasi bé permanent de les aigües brutes per l’albelló<br />

de la plaça de l’Hospital i pel costat oest de la porta feia que la zona s’embassés<br />

i es criés l’amfibi; de fet, la porta tenia davant un pontet que salvava<br />

el fossat. Per l’albelló esmentat eixien també les aigües superficials que el<br />

carrer d’Araig desguassava de la muntanya quan plovia.<br />

16 Chabret, A.: Nomenclátor, 1901, p. 82.<br />

270 El Viacrucis de Sant Francesc-<strong>Santa</strong> Anna

logo

productos

Resources

Compañías

Terms of service
Privacy policy
Cookie policy
Cookie settings
Imprint
Change language
Made with love in Switzerland
© 2024 Yumpu.com all rights reserved

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!