LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

Manuel Civera i Gómez
MAJORALIA ANY 2011
França amb els Borbons durant la guerra de Successió. En 1715 signà l’escriptura
d’apoderat del comerciant lionés Joan Hugaly. disposava d’una fàbrica
d’aiguardent i un magatzem al Grau Vell per a tendre les opera cions
d’importació i exportació que es conserva, encara que degradat. Gaudí dels
privilegis de la classe dominant afrancesada, per exemple en el repartiment
de l’Equivalent en 1718 li corresponia pagar 450 lliures, però aconseguí
reduir el pagament a 80, fet que no aconseguien altres comerciants com
Condomina . Es comportaren com a verdaders cacics i, conseqüentment, foren
un obstacle important perquè la societat saguntina despegués amb més
equitat. Enric Platet apareix als documents com a comprador, venedor de
propietat, fiador, prestamista, arrendador i administrador dels béns de la
batlia. En 1741 protagonitzà un fet que posa de relleu la personalitat del
personatge. Entrà Enric Platet a València per la porta de Serrans sense declarar
i, com el ministre de la renda del 8 per cent sospitava d’ell, li demanà
que mostrara el que portava en la sella del cavall. Platet li oferí diners al
vigilant; però el funcionari no es deixà subornar i en el registre li trobaren
50 lliures de seda sota la sella. Enric Platet fou molt negatiu per a la vila, de
fet, l’anomenaven l’Atila de Morvedre. 13 Fou l’obstacle i el malson de l’advocat
morvedrí Enric Palos i Navarro, síndic procurador de la vila, perquè
Enric Platet havia comprat en 1740 el càrrec de regidor Perpetu amb dret
de successió, de fet l’heretà el seu nebot Joan Vercher Platet. En faltar Enric
Platet en 1771, el valor econòmic de l’herència era de 5.762 lliures. 14 No
sabem per què començaven el viacrucis en la casa de Platet, quan la família
tenia tan mala reputació en el poble i podia començar al mateix convent de
Sant Francesc. Potser era una ironia del poble saguntí, tan propens a la broma
i al sobrenom. M’ho fa pensar el fet que la primera estació era el pretori,
la casa de Pilat; de manera que, si intercalem una i entre la pe i la ela de
Platet, resulta Pilatet. Pilatet, un diminutiu despectiu per a denominar a qui,
en desentendre’s, sentencià a mort Jesús el Crist.
la segona estació havia de produir-se en la intersecció del carrer Manuel
Monzó i carrer de Sant Francesc. El carrer no té altra eixida per a buscar
el Caminrel de Terol. El camí és antiquíssim perquè seguia la séquia de
13 Bru i Vidal: S.: “El saguntino Enrique Palos y su tiempo”, Anales del Centro de Cultura
Valenciana, 1968.
14 ArV: real Justícia, 785, f. 324; Intendència, 2.548, 272, 1.532 i 315; Protocols del notari
Felipe Cubertorer, 1.747, f. 41. Graullera Sanz, Vicente: Dos estudios sobre Sagunto en la
transición borbónica, Publicaciones de la Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto, 1985, pp.
102-103.
267