LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina
LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina
LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Manuel Civera i Gómez<br />
MAJORALIA ANY 2011<br />
l’església de <strong>Santa</strong> Maria. 9 les obres sobre el conjunt conventual no acabarien<br />
fins al segle xVIII en què es tingué en compte a l’hora d’urbanitzar el<br />
Caminrel i la construcció del palau municipal sobre la torre de Mostassaf<br />
en 1789. Efectivament, si observem l’Ajuntament veurem que de les quatre<br />
fronteres, en té dues de millor acabat: la que dóna a l’est (Caminrel) i la que<br />
dóna al nord (Glorieta de Sant Francesc). l’església conventual, que coneguem<br />
per fotografies i pintures, havia d’acumular estructures gòtiques, barroques<br />
i neoclàssiques. El conjunt conventual serví d’escenari durant tota<br />
la vigència del calvari (1814-1854), però cal dir que des de 1814 fins a la<br />
desamortització en 1836 continuà sent convent i a partir d’aleshores fins a<br />
1935, en què fou assolat, albergà: l’Ajuntament de Sagunt, la Guàrdia Civil,<br />
Escoles, el Teatre, etcètera.<br />
Els llocs on considere que es realitzaven les Creus o Estacions del<br />
Carrer de l’Amargura són els següents:<br />
la primera Creu o Estació era el pretori, el qual es trobava a l’hostal<br />
de Platet, el qual se situava a meitat de l’actual carrer Manuel Monzó, en la<br />
galta oest. Mirava a l’est, al convent de Sant Francesc. Allà es representaven<br />
els assots i la coronació amb els espins i, en eixir l’ecce homo al carrer, potser<br />
des del balcó neoclàssic Ponç Pilat pronunciaria la sentència de mort<br />
de Jesús. Potser el fet explica que s’esculpiren en una pedra de la façana<br />
els monogrames grecs: Jhs Xps que signifiquen: Jesús és Crist, com indicà<br />
Chabret. 10<br />
l’hostal dels Platet, estava assentada sobre restes molt antigues, pensem<br />
que es trobava a la vora de la séquia de la Vila que és un aqüeducte<br />
romà, a la vora del Camitxó (camí de les Valls) i a la seua esquena comptava<br />
amb un hort que lindava a l’oest amb el dels Alandí. Era una bona finca en<br />
un lloc privilegiat, al mateix front de les muralles de la vila. l’edifici, que<br />
hem conegut i fou utilitzat pel Col·legi Nostra Senyora dels àngels en els<br />
anys seixanta-setanta, és el resultat de successives intervencions al llarg<br />
del temps. Miquel Vera reparà que en la part esquerra de la porta hi havia<br />
gravat en relleu l’any 1573. 11 Són les dades més objectives de l’edifici. Segurament<br />
sobre estructures gòtiques, l’edifici sofrí importats modifica cions,<br />
la més important fou l’hostal realitzat o reconstruït i que regentaren els<br />
Platet en el segle xVIII. les últimes actuacions en l’edifici amb pretensions<br />
senyorials les realitzaren els Criado i els Becerril, famílies del braç militar<br />
9 Civera, M.: Morvedre hebreu, Afers 2009, p. 65-71.<br />
10 Chabret, A.: Nomenclátor, Valencia, 1901, p. 84.<br />
11 Vera, M.: “Casa de Criado-Casa de Becerril”, Arse 13, 1974, p. 102.<br />
265