24.04.2013 Views

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Manuel Civera i Gómez<br />

MAJORALIA ANY 2011<br />

l’església de <strong>Santa</strong> Maria. 9 les obres sobre el conjunt conventual no acabarien<br />

fins al segle xVIII en què es tingué en compte a l’hora d’urbanitzar el<br />

Caminrel i la construcció del palau municipal sobre la torre de Mostassaf<br />

en 1789. Efectivament, si observem l’Ajuntament veurem que de les quatre<br />

fronteres, en té dues de millor acabat: la que dóna a l’est (Caminrel) i la que<br />

dóna al nord (Glorieta de Sant Francesc). l’església conventual, que coneguem<br />

per fotografies i pintures, havia d’acumular estructures gòtiques, barroques<br />

i neoclàssiques. El conjunt conventual serví d’escenari durant tota<br />

la vigència del calvari (1814-1854), però cal dir que des de 1814 fins a la<br />

desamortització en 1836 continuà sent convent i a partir d’aleshores fins a<br />

1935, en què fou assolat, albergà: l’Ajuntament de Sagunt, la Guàrdia Civil,<br />

Escoles, el Teatre, etcètera.<br />

Els llocs on considere que es realitzaven les Creus o Estacions del<br />

Carrer de l’Amargura són els següents:<br />

la primera Creu o Estació era el pretori, el qual es trobava a l’hostal<br />

de Platet, el qual se situava a meitat de l’actual carrer Manuel Monzó, en la<br />

galta oest. Mirava a l’est, al convent de Sant Francesc. Allà es representaven<br />

els assots i la coronació amb els espins i, en eixir l’ecce homo al carrer, potser<br />

des del balcó neoclàssic Ponç Pilat pronunciaria la sentència de mort<br />

de Jesús. Potser el fet explica que s’esculpiren en una pedra de la façana<br />

els monogrames grecs: Jhs Xps que signifiquen: Jesús és Crist, com indicà<br />

Chabret. 10<br />

l’hostal dels Platet, estava assentada sobre restes molt antigues, pensem<br />

que es trobava a la vora de la séquia de la Vila que és un aqüeducte<br />

romà, a la vora del Camitxó (camí de les Valls) i a la seua esquena comptava<br />

amb un hort que lindava a l’oest amb el dels Alandí. Era una bona finca en<br />

un lloc privilegiat, al mateix front de les muralles de la vila. l’edifici, que<br />

hem conegut i fou utilitzat pel Col·legi Nostra Senyora dels àngels en els<br />

anys seixanta-setanta, és el resultat de successives intervencions al llarg<br />

del temps. Miquel Vera reparà que en la part esquerra de la porta hi havia<br />

gravat en relleu l’any 1573. 11 Són les dades més objectives de l’edifici. Segurament<br />

sobre estructures gòtiques, l’edifici sofrí importats modifica cions,<br />

la més important fou l’hostal realitzat o reconstruït i que regentaren els<br />

Platet en el segle xVIII. les últimes actuacions en l’edifici amb pretensions<br />

senyorials les realitzaren els Criado i els Becerril, famílies del braç militar<br />

9 Civera, M.: Morvedre hebreu, Afers 2009, p. 65-71.<br />

10 Chabret, A.: Nomenclátor, Valencia, 1901, p. 84.<br />

11 Vera, M.: “Casa de Criado-Casa de Becerril”, Arse 13, 1974, p. 102.<br />

265

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!