LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

SETMANA SANTA SAGUNTINA
Amb la caiguda de Sagunt i la batalla de Sagunto dels Hostalets, les
tropes franceses arribaren a la ciutat de València i Suchet oferí la rendició.
Els priors dels convents i ordres religioses de la capital encoratjaren el poble
perquè es lluïtara contra els francesos. El 15 de gener de 1812 els francesos
cercaren els religiosos més significatius: Fr. Pedro Pascual rubert, mestre
provincial de l’orde de Nostra Senyora de la Mercè; Fr. Josef de xèrica
guardià de Caputxins; Fr. Faustí Igual, lector de Teologia; Fr. Gabriel Pichó,
mestre de novicis, i Fr. Vicent Bonet de l’orde de Predicadors. Tots cinc
foren portats a Morvedre, ben probablement per a evitar manifestacions, i
els tancaren al convent de Sant Francesc. El dia 18 de gener, aproximadament
a les vuit hores, foren afusellats en la plaça de Sant Francesc, entre
la cisterna i la frontera del convent (on han situat ara els jocs infantils). El
fet va estar narrat per José Tomás Nebot en un llibret de 1813, els beneficis
del qual anaren destinats als mutilats defensors. El llibret incloïa dues illustracions
amb dos gravats de Miquel Gamborino: afusellament i acarnissament.
Cal dir que, ben probablement, el gravat de l’afusellament fou el
model que utilitzà Francisco de Goya per a pintar el famós quadre El Tres
de Mayo de 1808. 3 les autoritats valencianes valoraren el que suposava la
rendició i finalment les autoritats militars optaren per rendir-se.
Si en gener de 1812 els francesos afusellaven cinc religiosos a Morvedre,
cinc mesos després, la traïció féu que prengueren Josep romeu a Sot
de xera. El saguntí començà el servei en la milícia en 1804, en la vigilància
de la costa, concretament en la torre d’Almardà. En 1808 organitzà el voluntariat
del Camp de Morvedre i realitzà quatre campanyes exitoses contra els
francesos. Sis dies després de detenir-lo i, després que es negara a reconèixer
Josep I com a rei d’Espanya, el condemnaren a morir penjat fins a morir
en la llotja de València. El dia 12 de juny de 1212, després de dir en veu alta
que moria per déu, la Pàtria i el rei, morí en la forca i el soterraren en la
fossa comú de Carraixet on no pogueren identificar el cadàver. 4
des de 1212 a 1214 els francesos realitzaren obres de fortificació i
obriren algunes pedreres al Castell i als voltants, de manera que continuaren
destruint els hipogeus de la necròpolis jueva i el calvari Barroc. després
de Waterloo, en 1814, s’acabà la guerra i els saguntins tornaren a les seues
cases i es reemprengué la vida social i religiosa de la vila. Transcorria l’any
3 Vilaplana zurita, david Manuel: Memorias históricas sobre los fusilamientos de 1812
en la ciudad de Sagunto (Valencia, 1813), Excmo. Ayuntamiento de Sagunto, 1984.
4 Cueco, J. Mª.: Romeu, héroe de la independencia. Publicaciones del Ayuntamiento de
Sagunto, 1962.
260 El Viacrucis de Sant Francesc-Santa Anna