LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

SETMANA SANTA SAGUNTINA
drets feudals i es declararen els drets de l’Home i dels Ciutadans. En 1791
s’aprovà la constitució liberal i l’Assemblea Constituent es convertí en l’Assemblea
legislativa. les derrotes de l’exèrcit francés pels exèrcits de Prusia
i àustria provocaren una radicalització democràtica i popular encapçalada
pels jacobins. En aquesta segona fase de la revolució l’Assemblea legislativa
passà a ser la Convenció Nacional (1792-1795): s’abolí la monarquia
i es proclamà la república. lluís xVI fou condemnat a mort i executat en
1793. Pràcticament tota Europa estava en guerra contra la França revolucionària.
Els girondins foren substituïts pels jacobins que amb mesures radicals
desencadenaren un període conegut pel Terror. El cop d’estat del 9
de termidor de l’any II (17-7-1794) acabà amb robespierre i s’inicià la tercera
fase revolucionària, el directori. En 1794 es declarà la guerra entre el
reialme absolutista d’Espanya i França.
El directori, a manca d’ajuda popular, hagué d’enfrontar-se amb els
reialistes francesos amb l’ajuda dels militars. Se succeïren els colps d’estat
fins que Napoleó Bonaparte pegà el colp del 18 de brumari (9-11-1799),
el qual suposà la fi del procés revolucionari i l’inici del període anomenat
Consolat. A la península Ibèrica, la religiositat popular i la política governamental
féu que augmentés l’hostilitat contra els francesos. Més encara quan
Napoleó Bonaparte reclogué la família reial a Baiona i forçà Ferran VII, que
s’havia coronat rei, que retornés la corona a son pare, Carles IV. Amb això,
Napoleó féu que Carles IV abdicara a favor de Josep I, germà de l’emperador.
l’entrada de l’exèrcit francés al territori peninsular provocà el Motí
d’Aranjuez de 1808 amb el recolzament d’alguns caps militars com daoiz i
Velarde. Ací començà la Guerra del Francés.
En 1810 el general francés Suchet es dirigia cap a València amb un
exèrcit de set mil cinc-cents homes ben armats. El mateix any el general
doile concebí el projecte de fortificar el tossal de Morvedre i en agost de
1811 Jaramillo, cap d’enginyers, comunicava que la fortificació estava inacabada
i entre els problemes per a una bona defensa especificà les coves
(hipogeus jueus). El 22 de setembre de 1811 el Segon Exèrcit del regne de
València, per tallar l’avanç a Suchet, destacà a Morvedre uns tres mil homes
sota les ordres del general Andriani, la major part voluntaris. El dia 27 els
francesos assetjaren Morvedre i els morvedrins, en quedar entre dos focs,
marxaren i el poble quedà despoblat. El dia 28 es disposaren a atacar el fort
de Sant Ferran (Castell de Sagunt) i ho feren la matinada del dia 29. l’atac
es realitzà per diferents fronts, fonamentalment pel carrer d’Herois, Penyetes
i Tres Castellets, però el coratge dels defensors els féu fracassar. Se succeïren
els atacs i a la fi Suchet es replantejà centrar el front d’atac en la
plaça dos de Maig, com també feren els cartaginesos d’Anníbal dos mil anys
258 El Viacrucis de Sant Francesc-Santa Anna