LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

SETMANA SANTA SAGUNTINA
de tots aquestos actes, he decidit triar el divendres Sant per ser el
més carregat d’esdeveniments. Aquest no és que siga el millor ni el pitjor
dia simplement per al meu criteri va ser diferent.
divendres Sant
Comencem el dia amb la replega dels majorals als 4 cantons de la
plaça Cronista Chabret. de seguit a per el nostre Clavari. Ja en direcció a
l’ermita de la Sang, coincidim en els nostres companys del 2009 i en germanor
ens dirigim a començar el Calvari de divendres Sant de 2010. Al
finalitzar el solemne Viacrucis per dins del Calvari de Sagunt, una de tantes
imatges que tinc gravada en la ment, és quan eixint per la porta del Calvari,
al baixar les escales, després de finalitzar l’acte vaig veura tota la plaça
d’entrada , plena de gom a gom de gent. El sentiment d’emoció va ser
enorme…
A l’arribar al Sermó de la galtà, les emocions tornen a fluir al trobar-te
davant de tanta gent gaudint de l’acte. Per tancar la pujà i corresponent
baixà del Natzarè el fet de vore el patiment de la Majoralia 2009 portant
el Natzarè amb eixa frescor va ser molt emotiu.
la Majoralia del 2009 va rebre un merescut aplaudiment per tots els
allí presents, per el seu gran treball.
Els oficis, són una part de més fervor, i serietat i que com a tal les
majoralies de l’any i l’eixint vam complir.
la subhasta, aquest moment és molt difícil explicar-ho en paraules,
per que va ser impressionant. la subhasta, va començar molt tranquil·la. En
la cantà dels preus per cada, anda, i la corresponent animació per part de
la Majoralia 2010, en el ja tradicional: CAVAllErS S’ANIMEN!!! o quÈ?...
Però van ser els últims moments de la subhasta, quan tot va canviar
i la pluja de preus, per portar les andes es va desbordar… “Sonen de fons
els tambors els quals anuncien que la Soledat a eixit de l’església de Santa
Maria i que prompte el Clavari tancarà la subhasta de les andes, i cap preu
canviara del que ell anuncie”.
Tot va ser súper ràpid, però ja havia passat… menció especial en
aquest moment als nostres majorals que van prendre notes per que la tasca
no va ser gens fàcil. Òbviament també gràcies a la junta per la seua ajuda.
la processó del divendres Sant, una de les més solemnes comença
i els sentiments fan que molts de nosaltres comencen a soltar alguna que
altra llàgrima. recorde com el meu amic i majoral raül Vitoria al passar pel
carrer Camí reial junt a la seua família i portant la Vera Creu, solta unes
llàgrimes de sentiment.
188 Un any inoblidable