LLIBRE SETMANA SANTA 2011.pdf - Semana Santa Saguntina

Jose Vicente Benito Antoni. Actor de la Passió en Viu de Sagunt
MAJORALIA ANY 2011
de Julio, que amb un “com va rei?” sents que t’està dient “benvolgut amic,
quina alegria tornar-nos a vore i ajuntar-nos per a tornar a contar al poble
de Sagunt i a tota la gent forastera que s’acosta, la història més bonica del
món”. I com ell, la resta de companys que tenen un lloc al meu cor, pel seu
afecte i actitud amb mi, des del personatge de la Mare de déu, fins al que
et deixa la seua capa perquè no tingues fred quan uns altres han patit per a
baixar-te de la creu amb tota la delicadesa de la què són capaços.
Aquest serà el sisé any que tinc el privilegi de tornar a participar en
la Passió en Viu i al llarg del temps han anat canviant moltes coses, sempre
per intentar millorar i enriquir, si això és possible, la benvolguda Setmana
Santa Saguntina. Eixírem de l’Església de Santa Maria per a instal·lar-nos a
la plaça Major; s’han anat afegint escenes, actors, decorats i cada volta amb
més il·lusió per agradar a la gent i per fer cada representació especial. Vos
assegure que per a mi, cada any ho és.
Hi ha molts moments gravats al meu cor, però un dels més emotius,
va tindre lloc el primer any que vaig participar, quan es van obrir les portes
de l’Església de Santa Maria de bat a bat perquè jo, com a Jesús, fóra conduït
fins al pretori per a ser jutjat. quina explosió de sentiments i sensacions,
quina força i quina passió anava experimentant la meua ànima amb
cada pas! només recordar-ho em trau llàgrimes als ulls.
Eixa primera obertura de portes va obrir un món que havia sigut per a
mi a parts iguals tan atractiu com llunyà, però que ara s’apropava tantíssim
que em deixava rodar amb ell; podia participar en eixa Setmana Santa que
jo admirava tant, i podia fer-ho d’una forma molt especial, unint les meues
dues passions: la interpretació i les creences que els meus pares havien fet
que abraçara. Com no enamorar-me cada volta més de la vostra festa?
Any rere any, és tan impressionant i irrepetible tenir l’oportunitat de
vore les cares emocionades de tota la gent que acompanya cada paraula que
diem, cada gest que fem, que patix amb cada caiguda, que sent el dolor de
la Santa Mare, que sosté l’alé amb l’elevació de la Creu, que és espectador
i a la mateixa vegada és partícip de la representació, que se m’ompli el cor
de tal manera que mai podré agrair prou el privilegi, el regal tan gran que
se m’ha concedit de participar, conéixer i estimar la vostra i permitiu-me
l’atreviment de dir, “un poquet meua també” Setmana Santa Saguntina i el
seu crit de “Puríssima Sang de Jesucrist!”.
181