Descarrega en PDF - Valors.org

Valors
IRevista de reflexió i diàleg. Desembre de 2012. Número 99.
La Il·lusió
Entrevista a Pep Bou, artista de bombolles
“Retrobarem la il·lusió
fent coses junts”
Preu: 3 euros Valors
J.M.Ramon: “Els Pastorets són patrimoni del país”
Mercè Riera (El Xiprer), Premi Valors a una trajectòria
‘Herois i heroïnes del nostre temps’, de F.Busquets
‘Videoconsoles i resultats escolars’, de Gregorio Luri

Retaule
Escola d’Arts i Oficis
Venda d'artesania i
objectes únics
DIBUIX, PINTURA I ESCULTURA
JOIERIA
RESTAURACIÓ DE MOBLES
LACA JAPONESA ...
I MÉS.
PREPARACIÓ PER LES PROVES D’ACCÉS A GRAU I CICLE
REFORÇ DIBUIX ( TOTS ELS NIVELLS )
Entença, 99 entresòl B Tel. 93 426 13 09
retaule@gmail.com http://www.retaule.org

Valors
Revista de reflexió i diàleg. Desembre de 2012. Número 99.
Editorial
La Il·lusió.
somnis que ens fan viure
Arriben les festes de Nadal i només al sentir aquesta
paraula als infants se’ls il·lumina la cara. És temps
de llums als carrers, aparadors engalanats, taules
ben parades, de dolços i llaminadures, de vacances
escolars, de trobades familiars, de regals arribats de forma
inesperada, de personatges misteriosos – ja sigui el Pare Noel,
el tió o els Reis-... en definitiva és temps d’il·lusió. Una emoció
que, en aquestes festes, els petits encomanen als grans. I gelosos
nosaltres, tots ens tornem una mica xics. Però, i durant la
resta de l’any, on queda la il·lusió? No té tothom dret a tenir
il·lusions? Diuen que “d’il·lusions no viuen els homes”, però
sense, tampoc. Tenir il·lusió per fer coses, vol dir tenir ganes
per alçar-se cada dia, viure la vida, emprendre i actuar. Perquè
si això no passa la persona no evoluciona i, a nivell col·lectiu, el
país no avança. Ara bé, tenir il·lusions, somnis de futur, tampoc
no vol dir ser un il·lús. Les il·lusions no es fan realitat si no
s’acompanyen de treball i esforç. Es poden tenir il·lusions sense
deixar de tenir els peus a la terra, però fixant els ulls al cel. I, per
tot això, a les portes d’unes festes que seran difícils per moltes
persones, volem reflexionar entorn de la il·lusió amb l’artista de
les bombolles Pep Bou, les pedagogues Marta Burguet i Rosa
Gibert i el periodista i empresari, Eloi Aymerich. I és que tenir
il·lusions avui, encara no té preu.
foto de portada: sergio ruiz
Sumari
Passant REVIsta
4 Entrevista a Josep Maria de Ramon
6 Reportatge
Mercè Riera, ànima del Xiprer
8 Maria Coll
Vint anys del crim d’alcàsser
9 Ramon Radó
amaya Egaña
10 Francesc Amat
tensió nacional i polarització
geogràfica
10 Xavier Manté
Flor rere flor arriba la primavera
11 Gregorio Luri
Videoconsoles i resultats escolars
MonoGRàFIc
12 Marta Burguet
Què et fa il·lusió?
14 Entrevista a Pep Bou
18 Rosa Gibert
cal sembrar il·lusió a les escoles
20 Eloi Aymerich
De l’esforç a la il·lusió
I les col·laboracions d’Anna Olm, Judith
Vives, Albert Pera, Ramon Salicrú,
Albert Botta, Eulàlia Puigderrajols i Maria
Salicrú-Maltas
oPInIó
26 Ferran Busquets
Herois i heroïnes dels nostres temps
28 Jordi Cussó i Cinto Amat
La saviesa, de viure
30 Joan Safont
L’exèrcit derrotat del cardenal
Montini
30 Irene Alerm
cartes, cartes i cartes
31 Francesc Grané
El cristianisme ateu
31 Isabel Yglesias
arribades
32 Pol Bartrés
La història més bella
32 Joaquim Trenchs
subjectivitat, també conflicte
PRoPostEs
33 La proposta del mes
Refugis bèl·lics
38 Camí amunt
de Joaquim Romaní

4 Passant revista
tradicions nadalenques
El seu primer contacte amb els Pastorets,
concretament els de Mataró, va ser als
set anys, a la sala cabañes. Des de llavors
ha fet d’home serp, de somiel, d’asverus,
de naïm, de satanàs, de Jonàs i de
Mataties. Enguany, com a avar, recitarà
aquella frase: “no omplen la bossa les
benediccions del cel”. només ha dirigit els
de Mataró però ho ha fet en tres períodes
diferents, després d’haver començat en
tasques de direcció amb vint anys, en els
anomenats moviments de masses. Ha dirigit
altres muntatges de teatre convencional
i teatre de carrer, com Blancaneus, la
cavalcada de Reis o el Dimecres de cendra.
Quin sentit té que existeixi una
coordinadora de Pastorets de catalunya?
El 2006, quan hi va haver el primer contacte,
vam veure que si ens trobàvem, hi
havia moltes coses a compartir; experiències
i com solucionar problemes. Coses
tan concretes com el problema de les fotos
en un espectacle i d’altres més tècniques,
com la presència del foc a l’escenari o la illuminació.
Sorgien comentaris com: la tecnologia
led en il·luminació està molt en
vogue, algú en sap res? Per què no fem una
jornada per saber si interessa? Detectem
necessitats i es canalitzen per a poder
compartir coneixement. També des d’un
punt de vista legal, tot el tema de les assegurances,
la nova llei sobre associacions...
També des d’un punt de vista artístic: com
dirigir, millorar l’apartat musical, de gestió
de la gent... Els propis actors, veuen que
en altres llocs hi ha gent molt potent.
Hi deu haver també tot un altre conjunt de
coses més vinculades a la reflexió.
Sí, sí, és clar, coses més de tipus conceptual.
Poder parlar de fer Pastorets, per
exemple, perquè tothom en feia però hi
havia una mica sensació de rara avis, de “si
ho fem potser és perquè som de poble...”.
Però clar, quan els de Balsareny veuen que
a Calaf també són com ells i que a Girona
o a Mataró tenen les mateixes mancances
i necessitats que jo, la percepció sobre un
mateix, canvia. Trobem que estem en sintonia.
I això enriqueix. La Coordinadora
provoca que haguem trencat bombolles
locals i que tot aquest món es permeabilitzi.
La gent se n’acaba adonant que fent
el mateix, però treballant amb més intelligència,
avances més i t’ho passes millor.
I s’ha anat projectant l’àmbit de Pastorets
Desembre de 2012
“Volem que es parli
bé dels Pastorets,
siguin on siguin”
Josep Maria de Ramon, president de la coordinadora de Pastorets de catalunya
Des que el 2006 es va crear la Coordinadora de Pastorets, el mataroní Josep Maria de Ramon
n’és el president. Agrupa 47 representacions d’aquesta obra, les quals mouen 5.000 persones i
tenen 60.000 espectadors. De Pastorets, però, se’n fan un centenar llarg arreu de Catalunya.
Joan salicrú
com una cosa molt normal. Els Pastorets
som com la cònsola de l’entrada de casa,
on deixes la clau. És una cosa tan habitual,
que no li dones importància. Però el dia
que t’ho treuen, se’t desmunta tot. També
la Coordinadora ha servit per obrir portes
oficials. Per exemple amb la Direcció
General de Cultura Popular i Tradicional
Catalana, amb els quals treballem de forma
que abans individualment no podíem arribar,
o amb TV3.
Quins objectius teniu plantejats?
Volem que els Pastorets en general tinguin
una difusió més àmplia, que se’n parli i se’n
parli bé, siguin els que siguin. Sobretot
volem ajudar a projectar els grups que
volen trencar rutines i projectar-se amb
força cap el futur. Hem de trencar una
certa endogàmia, que es produeix amb
naturalitat, perquè de Pastorets tothom
en fa i els fa al mateix temps. Aquest any
hem intentat fer una apretada en temes de
promoció i imatge, obrint la projecció a
xarxes com Twitter i al Facebook, millorant
la operativitat de la pàgina web -que
estrenarà nova imatge abans de Nadal- i
demanant un suport simbòlic a persones
de referència -periodistes, actors, polítics,
escriptors...- pels quals els Pastorets han

Valors
Josep Maria de Ramon és l’actual president de la coordinadora de Pastorets de catalunya.
estat o encarta són importants a les seves
vides i trajectòries.
I si s’ha vist que hi havia tanta necessitat
de fer-ho, com és que la coordinadora no
es crea fins el 2006?
Hi ha un primer contacte quan es fa el
Primer Congrés de Cultura Catalana, el
1982, a Vilafranca. Es troben uns quants
grups i se n’adonen que tenen moltes coses
en comú i diuen allò de “hauríem de fer
alguna cosa”. El 2002, a Cardona, celebren
un aniversari dels Pastorets, i fan
el primer Congrés de Pastorets. Són uns
catorze i es torna a dir: “Hauríem de fer
alguna cosa...”. Després hi ha una altra
trobada semblant el 2003 a l’Ametlla de
Merola. Però ningú posa el picarol al gat.
no hi havia manera, pel que es veu.
A començaments de 2006, el president de
la Confederació d’Agrupacions de Cultura
Popular i Tradicional Catalana, ens convoca
a tot un seguit de representants i
recorda que tothom, en aquest moment,
en el món de la cultura popular s’agrupa.
“Com és que vosaltres no ho heu fet?”. I
això ens fa adonar de la necessitat de ferho,
així de senzill. Es fa una trobada a
Manresa amb els d’allà, els de L’Ametlla de
Merola, Súria, Mataró, Igualada, Berga i
la Palma de Cervelló. S’opta per tirar-ho
endavant; junts podem fer més coses que
per separat.
Quins objectius us marcàveu llavors?
Abans que res vam fer una recerca a fons,
amb rigor, d’on es feien o on s’havien fet
i intentar travar contactes; una feinada.
La intenció era fer una primera trobada
formal a Súria, per anar més enllà dels 6-7
grups inicials. De seguida volem ser una
cosa coral, de tots; “si fem això, tan important
és uns Pastorets com uns altres. Tots
som iguals, en importància”. I els que van a
peu coix, si ens ajuntem, aniran millor. En
aquesta primera trobada som 20 Pastorets,
tothom ho veu molt bé i es posa en marxa.
Fixem uns criteris per formar part de la
Coordinadora: que els faci una entitat
legalment constituïda, que faci almenys
tres anys que els fan i que es duguin a terme
almenys tres representacions l’any. La constitució
es fa a la Palma de Cervelló, perquè
són els petits i simbòlicament ens ajuden a
reforçar la idea que tots valen el mateix.
ara prepareu un centre de Documentació
de Pastorets. Per què?
Sí, en un principi vam fer una base de
Passant revista 5
dades i vam intentar visualitzar el fenomen
gràcies a una pàgina web conjunta,
però ara tirem endavant aquest Centre de
Documentació de Pastorets; recollim la
documentació que puguem i garantim que
s’arxivi. Recuperar el que es pugui i anar
arxivant. Informació que hi ha a la Biblioteca
Nacional, a l’Institut del Teatre, la
que té l’estudiós del tema Ferran Baile...
tot es dipositarà a Internet. Serà un nus
virtual on estarà relligat tot el que ja existeix
i és consultable.
Quins valors tenen els Pastorets que no
tingui un altre element de cultura popular?
Són un projecte comú i és igual qui fa
què; és igual el manobre que l’empresari, el
senyor benestant que el treballador de base.
Les edats deixen de pesar, que un sigui més
gran o més jove o que sigui un nen no hi
fa res: tothom hi té el seu lloc. Els nanos
agafen personalitat, perquè surten sols i,
per tant, fan una cosa per si mateixos, no
perquè hi hagi el papa i la mama.
Estan mal vistos, encara, els Pastorets, a
casa nostra?
A les escoles, tot i una certa tendència laïcista
amb els elements religiosos –el pessebre
per exemple, que es converteix
en “paisatge d’hivern”–, resulta que de
Pastorets cada vegada se’n fan més, perquè
tenen tots els valors que dèiem. Estic en
contra d’un laïcisme mal entès, que fa que
perdem els nostre referents culturals. La
nostra cultura té l’origen que té i negar-ho
o voler-ho amagar és d’ignorants. Els
“La coordinadora sempre
ha valorat que tots els
Pastorets valen per igual, es
facin on es facin”
“Els Pastorets han
ultrapassat la seva finalitat
inicial i en aquests moments
costa de posar-los etiqueta”
Pastorets van molt més enllà del seu origen
religiós i han esdevingut un patrimoni de
país. Els Pastorets han ultrapassat la seva
finalitat inicial i ara costa de posar-hi una
etiqueta: cultura popular, teatre, tradició,
però és treball d’equip, referent i punt de
trobada sobretot en llocs petits... Pastorets
és catalitzador que permet als col·lectius
que els fan després fer mil altres coses.

6 Passant revista
El reportatge: II Premi Valors a una trajectòria
“El Senyor ha escollit Sió, l’ha volguda per
fer-hi estada: “És aquí on vull quedar-me per
sempre, m’agrada, hi vull residir. La beneiré i
estarà ben proveïda, els seus pobres menjaran fins
a saciar-se”. Aquest fragment del Salm 132
de les Santes Escriptures, segons els biblistes
un antídot contra el desprestigi de la
comunitat i un missatge contra el pessimisme
d’aquells que pensen que fem el
que fem res canviarà, va ser la inspiració
perquè l’any 1997 la Mercè Riera, filla de
Can Riera dels Cavalls, família prominent
de Granollers, i el seu marit Xavier Quincoces,
també membre d’una família molt
coneguda de la comunitat, decidissin en
una època en què els problemes els ofegaven,
obrir la porta de casa als més desvalguts
de la societat i compartir la taula
amb ells. “Havíem tingut quatre fills, els
dos grans ja no vivien amb nosaltres i els
dos petits eren discapacitats, disposàvem
d’ una casa molt gran i pensàvem que era
bo compartir-la”, explica la Mercè, fundadora
del Xiprer.
En la mateixa situació, molts matrimonis,
amb les dificultats que tenien ells a
casa, s’haurien enfonsat, en canvi ells, inspirats
per la paraula de Déu i cercant força
de les adversitats, van decidir obrir les
portes de la llar familiar, una gran casa a
l’entrada de la capital del Vallès Occidental,
i donar acollida a aquells que encara es
trobaven en una situació pitjor a la seva.
Un noble gest que no va passar desapercebut
entre els veïns, que, després de la
sorpresa inicial, de seguida, els van mostrar
ajuda. “Des del primer moment vam
tenir clar que no volíem parar la taula
als pobres, sinó compartir la taula amb
els pobres”, explica la Mercè. Una filosofia
fundacional que quinze anys després
encara és completament vigent avui
en el centre d’acollida El Xiprer, nom en
què, sota el paraigua de Càritas, avui es
coneix l’associació que es va crear a partir
d’aquell primer menjador i banc d’ali-
ments . “Aquí l’alcalde, un empresari, un
banquer... dina al costat d’un immigrant,
un pobre o una persona necessitada”,
insisteix la fundadora de l’entitat.
Actualment cada jornada a Can Riera
dels Cavalls, seu del Centre d’acollida El
Xiprer – la seva fundadora demana expressament
que s’utilitzi aquest terme i no projecte
social-, l’activitat és frenètica. Si fa
quinze anys eren una desena de persones
les que compartien estovalles amb la família
Riera i una trentena de famílies passaven
a buscar aliments cada quinze dies,
Desembre de 2012
Mercè Riera,
ànima del Xiprer
L’Associació Cultural Valors, editora d’aquesta revista, ha decidit enguany concedir el II Premi
Valors a una trajectòria a Mercè Riera, fundadora del centre d’acollida El Xiprer. Una dona de
ferms valors, que ha entregat la seva vida als altres, que ha aixecat i que dirigeix el principal
projecte social de la ciutat de Granollers i que és un ferm exemple de resiliència.
Maria coll
“tan fàcil que és ser feliç
tenint altres prioritats i
no pensant només en tu
mateix”, diu Mercè Riera.
actualment una quarantena de joves,
especialment estrangers arribats d’arreu,
hi esmorzen cada dia – una xifra que ara
fa uns mesos havia arribat a la norantena
però que ha baixat a causa de la crisi econòmica-;
entre 50 i 60 persones hi dinen
– tots ells també poden gaudir d’un servei
de dutxes- i 1.400 famílies es beneficien
del banc d’aliments, on diàriament es
reparteixen aliments frescs i en conserva.
Algunes dades són exemple de l’envergadura
del projecte, a Can Riera se serveixen
1.900 litres de llet a la setmana i s’usen
1.000 litres d’oli durant el mateix període.
I, fins i tot ara, des de l’entitat es coordinen
14 pisos d’acollida ocupats temporalment
per gent sense sostre, amb problemes
alcohòlics i dones malaltes o
embarassades. En aquest moment és precisament
aquest el principal punt de creixement
del centre: “Ara amb la crisis
encara hi ha més demanda d’ajuda perquè
hi ha moltes necessitats i gent al carrer i
amb els pisos fem curt, voldríem arribar a
vint-i-cinc”, explica la Mercè. En aquests
moments El Xiprer s’ha convertit amb la
gran entitat social de la ciutat de Granollers.
El valor de l’acolliment és l’eix transversal
de qualsevol nova iniciativa que
tingui lloc a El Xiprer. “Ens preocupem de
la gent que no té cap orientació, intentem
que com a mínim mengin i tinguin una
habitació on dormir, perquè si la gent se
sent acollida, aleshores pot reemprendre

Valors Passant revista 7
Mercè Riera a la porta del menjador del Xiprer.
el seu camí; nosaltres només fem de pont”,
explica la Mercè sobre les persones que
s’apropen cada dia a la porta de casa seva.
I lamenta que a la societat actual manqui
tant un valor tan essencial com l’acolliment.
MERcè RIERa: PREMI a una tRaJEctòRIa
Tot això, però, no seria possible sense un
equip de cent-quaranta voluntaris que
diàriament o setmanalment passen per
les instal•lacions de l’entitat i una ànima
central: Mercè Riera. Dona amable, senzilla,
propera, vital, resilient, entregada
“no volíem parar la taula
als pobres, sinó compartir
la taula amb els pobres”, la
fundadora del Xiprer.
als altres i d’una qualitat humana i espiritual
incalculable. Qualitats suficients
per ser mereixedora aquest 2012 del II
Premi Valors a una trajectòria, que l’Associació
Cultural Valors des de l’any passat
dóna en el marc dels Premis Proteus. En la
visita que li fem per comunicar-li la notícia,
ens explica una voluntària que durant
el dia, quan l’activitat no s’atura a la casa i
tothom entra i surt, només se sent un nom:
“Mercè, Mercè, Mercè... i ella no perd
mai la calma. Quan arriba una persona ho
deixa tot per atendre-la. I això ho fa amb
tothom, sempre amb senzillesa i humilitat.
Acull des d’un pobre que demana
una mica d’atenció fins al president de la
Generalitat”, narra la Paquita. I l’exemple
és real. Ara uns dies Artur Mas va acudir
al centre per conversar amb ella i conèixer
de primera mà les dificultats socials
del país. “En aquesta casa tothom entra i
surt, sempre hi ha gent diferent asseguda
a taula, però si tot funciona és perquè hi
ha un ordre dins el desordre i aquest és
la conjunció entre lo humà i lo diví que
representa la Mercè”, afirma aquesta
voluntària. Ara bé, encara que ella es pal
de paller del projecte, aquest té vida té
més enllà d’ella.
“El més important per mi és que
m’agrada molt el que faig. Escoltar a les
persones, veure les seves carències, les
seves dificultats, que jo també les tinc com
tots, i el fet de saber que tots som iguals
en aquest món és l’important. Un a vegades
no s’agrada o se sent malament per
alguna cosa i realment veus que cadascú
té coses però tots junts t’ajudes, perquè
cadascú aporta lo seu. I m’agrada perquè
em descobreixo jo mateixa, escolto a la
gent i m’encanta. Les dificultats de la vida
son sempre una nova possibilitat”, diu la
Mercè. Un exemple evident de resiliència.
I encara afegeix “hi ha tanta gent que
viu molt amargada i no sé perquè, tan fàcil
que és ser feliç tenint altres prioritats i no
pensant només en tu”. Aquest és el seu
missatge.
Valors a tota una
trajectòria
Des de fa quatre anys l’editorial Proteus,
impulsada per Miquel Osset, organitza
anualment a Barcelona, en el marc del Dia
internacional dels Drets de l’Home, una
entrega de premis a iniciatives i persones
que promouen l’ètica; són els Premis
Proteus d’Ètica.
va ser precisament com a conseqüència
de la nominació de la revista valors en un
d’aquests guardons que les dues entitats
es van conèixer i va començar una estreta
relació concretada en diversos projectes.
Fins al moment Proteus ha estat el patrocinador
de la sèrie de televisió Valors.
tv, emesa a la xarxa de televisions locals
Comunicàlia, i ha coproduït junt amb
valors el programa Valors a peu de carrer
que es va emetre la temporada passada a
ràdio estel.
Peecisament, de cara al primer trimestre
de 2012, valors i Proteus reforçaran l’acord
estratègic que vincula les dues entitats des
de fa més d’un anys amb noves apostes editorials
i noves sinergies de col·laboració en
els respectius processos productius.
en aquest marc, des de l’any passat, la
revista valors participa també dels premis
Proteus atorgant el guardó ‘valors a tota
una trajectòria’, en el qual es pretén subratllar
la tasca d’alguna persona que, al llarg
de la seva vida, hagi fet una tasca de promoció
dels valors de la dignitat humana.
si l’any passat la guardonada va ser la religiosa
teresiana victòria Molins, aquest
2012 el premi anirà a mans de Mercè riera,
protagonista d’aquest reportatge, per la
tasca desenvolupada al voltant del Xiprer,
a Granollers.
els altres guardonats de la gala de l’any
passat, celebrada a la seu del Col·legi
Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia
i Lletres i en Ciències de Catalunya, a la
rambla Catalunya de Barcelona, van ser el
president de Justícia i Pau, arcadi Oliveras,
com a personalitat de l’any en l’àmbit
social; la periodista Mònica Bernabé com
a personalitat de l’any en l’àmbit de la cultura
i la comunicació; el pilot de ral·lis
isidre esteve com a personalitat esportiva
de l’any; el viver de Bell-lloc com a millor
iniciativa empresarial; el Cor vivaldi com a
millor Projecte Pedagògic; la Comunitat de
sant’egidio com a millor Projecte social; i la
revista Cavall Fort com a premi de Cultura i
Comunicació.

8 Passant revista
Ha passat desapercebut
Vint anys del crim
d’alcàsser
Sembla que dues dècades
després dels assassinats
de la Miriam, la Toñi i la
Desirée, el tractament
dels casos criminals en els
mitjans de comunicació no
han canviat pas gaire.
Maria coll
La vida és plena de coincidències.
Fa un parell de mesos,
una companya periodista,
parlant sobre la minsa qualitat
de l’actual “periodisme
d’investigació”, em va recomanar
Des de la tenebra. Un descens al cas Alcàsser
(Empúries). Es tracta d’una investigació
minuciosa feta pel periodista de El Temps,
Joan M. Oleaque, sobre l’assassinat de
tres joves d’aquesta localitat valenciana,
Toñi, Míriam i Desirée, el 13 de novembre
de 1992, un cas que va commocionar
tot l’Estat. Jo, aleshores, tenia 15 anys, just
la mateixa edat que elles i recordo perfectament
la fotografia de les tres a tots els
mitjans de comunicació. El llibre d’Oleaque
es va publicar el març de 2002. El
periodista va invertir tota una dècada per
esbrinar a través de centenars d’entrevistes
i hores de documentació els punts més
foscos d’aquella història. I això que jugava
amb certa avantatge, ja que havia estat veí
d’Antoni Anglés, principal assassí de les
tres noies, i actualment encara fugitiu de
la policia. Un temps valuosíssim que avui
–quan els llibres analítics es publiquen
pràcticament una setmana després dels
fets– resulta impensable. Al final, a través
d’Internet, vaig aconseguir un exemplar
del llibre: pàgines grogues, olor de vell i un
preu imprès que evidencia la inflació dels
darrers deu anys. La veritat és que vaig
ignorar la coincidència del vintè aniversari
dels fets amb l’adquisició del volum,
fins que la data em va aparèixer a les primers
pàgines del llibre.
Monument del cementiri d’alcàsser dedicat a les tres noies assassinades.
Els crims d’Alcàsser, per anys que
passin, no deixen indiferent. La lectura
del relat d’Oleaque, desperta un sentiment
de ràbia, fins i tot odi, impotència, i frustració...
I, en part, perquè tinc la sensació
que en dues dècades la societat tampoc
ha evolucionat gaire: episodis similars en
“Els mitjans van perdre
tot el respecte per la vida
privada i van convertir el
dolor en un circ”
alguns dels seus components des d’aleshores
s’han repetit altres vegades. Les tres
noies van ser víctimes de dos delinqüents
comuns, un d’ells fugitiu d’un permís
penitenciari. Voldria pensar que ara hi ha
més control sobre els reclusos que surten de
permís, que la policia en una investigació
similar no cometria els mateixos errors, que
els testimonis no vendrien la veritat a canvi
de fama i que la única reacció de la gent
davant la sensació d’inseguretat i la impotència
no seria recollir signatures a favor de
la pena de mort. Fins i tot, que ara les noies
de 15 anys d’Alcàsser ja no fan autostop per
anar a la discoteca. Però costa de creure.
Desembre de 2012
Han estat pocs els mitjans de comunicació
que aquest 13 de novembre han
recordat el vintè aniversari del crim i els
que ho han fet han obviat que a partir
d’aquest, especialment les televisions,
van perdre tot el respecte per la vida privada
de la gent i va convertir el dolor de
les persones en un circ. Si els capítols del
llibre sobre les violacions de les noies fan
mal al cor, els capítols sobre el tractament
periodístic dels crims provoquen nàusees.
Tot continua igual. Si algunes teles
no han recordat les morts no ha estat per
qüestió de temps, ni per vergonya, ni tan
sols per respecte vers les famílies; sinó
perquè ara encara cueja sobre la taula un
altre crim: l’assassinat dels dos germans de
Córdoba, Ruth i José. Oleaque el 2002 va
escriure: “Després de moltes setmanes la
gent tenia moltes altres coses a atendre en
la seva vida a banda de demanar la pena
de mort i el retorn a la rutina va acabar
amb la fúria, no van se les reflexions, no
les promeses”. Precisament fa unes setmanes
a Plaça Catalunya una dona em van
demanar la meva signatura perquè el pare
d’aquests nens sigui condemnat a pena de
mort. Alguna diferència? Aquesta vegada
tampoc hi hagut temps per a la reflexió.
Maria coll és periodista i codirigeix Valors

Valors Passant revista 9
Noms propis
amaya Egaña
...de casa ens tragueren
Amaya Egaña es va suïcidar el 9 de novembre quan
la comitiva judicial pujava cap a casa seva per a
desnonar-la. Una mort que ha causat un estat de xoc.
Ramon Radó
El jutjat de primera instància número
quatre de Barakaldo va fixar el dia i
l’hora: el divendres 9 de novembre a
un quart de deu del matí. Fins aquí,
cap sorpresa: de mitjana, a Espanya, cada
dia es produeixen més 300 desnonaments
de mitjana i el de la segona ciutat
biscaïna era un més en l’estadística.
El 9 de novembre, a un quart de
deu, els funcionaris judicials arribaven,
acompanyats d’un manyà, al número
11 del carrer Escola d’Arts i Oficis, on
la propietària del 4t A els va obrir la
porta de l’edifici. Quan van arribar al
pis, la porta era oberta però no hi havia
ningú: mentre pujaven les escales, la
dona s’havia enfilat a una cadira i havia
saltat per la finestra.
Amaya Egaña, de 53 anys, no és ni
la primera ni l’última persona que se
suïcida quan anava a ser desnonada.
Quinze dies abans que ella es llancés
al buit, José Miguel Domingo, també
de 53 anys, s’havia penjat al pati interior
de casa seva, a Granada, hores
abans que l’anessin a desallotjar. I, gairebé
tres setmanes més tard, Manuel
Reguera, de 59 anys, se suïcidava a
Santesteban, al nord de Navarra, el 28
de novembre, el primer dia en què es
podia executar el seu desnonament.
Egaña, doncs, no ha estat la primera
ni tampoc l’última. Però, per les inabastables
circumstàncies que fan que algunes
coses es converteixin en notícia i d’altres
no, la seva mort ha deixat la societat
espanyola en estat de xoc. Potser la seva
mort ens posa a tots davant del mirall: si
a algú amb feina i família pot passar-li, li
pot passar a tothom.
Minuts després de la mort d’Egaña,
el jutge que n’havia aixecat el cadàver
reclamava modificar la legislació sobre
“una mort que inquieta:
si li passa a algú amb
feina i família, li pot
passar a tothom”
desnonaments. L’endemà, en diverses
entitats bancàries del País Basc
hi apareixien pintades on hi deia
“Assassins”. Dos dies després, la serralleria
guipuscoana CTLN anunciava
que no participaria en cap més
desnonament. Al cap de tres dies,
PP i PSOE (que al Congrés s’havien
negat tres vegades a canviar la llei
hipotecària) acceleraven la negociació
d’una moratòria per frenar els
desnonaments. La setmana següent,
La Caixa (que feia un any que anunciava
el pis d’Egaña a Internet) es
mostrava disposada a renegociar el
crèdit amb la família.
Finalment, sis dies després de la
mort d’Egaña, el govern espanyol
anunciava una moratòria de dos anys
en els desnonaments a famílies vulnerables.
Entre aquestes famílies vulnerables,
però no s’hi podria incloure
la d’Egaña: la commoció social per
la seva mort ha estat el detonant per
aprovar una moratòria que no hauria
evitat que ella fos desnonada. A vegades,
els camins de les lleis són inescrutables...
Ramon Radó és periodista
El valor de la paraula
“L’amor més
profund és el
de les mares”
andré comte-sponville
El País Semanal, 25 de novembre
Miguel Guillén
Un dels filòsofs contemporanis més
influents és el francès Comte-Sponville,
que acaba de publicar un llibre
on analitza les passions sexuals i amoroses
de l’ésser humà. En una recent
entrevista, parlava de la profunditat de
l’amor, i afirmava que “l’amor més profund
és el de les mares”. Jo sempre he
sentit a dir que l’amor més incondicional
és de la mare. Incondicionalitat i
profunditat van estretament unides.
Comte-Sponville relaciona il·lusió, felicitat
i amor: “la passió amorosa també és
il·lusòria (...), la felicitat de la passió amorosa
és una felicitat fictícia, perquè en el
fons estimem les il·lusions que ens fem
sobre l’altre, estimem, ens alegrem pels
projectes de futur..”. Té raó: diuen que un
dels moments més apassionants del procés
amorós és precisament la il·lusió pre-amorosa,
aquella que sent qui no sap si serà
corresposta. Per Comte-Sponville, “en
la parella hi ha una mica de cada cosa: hi
ha una part de desil·lusió, és a dir, que la
dona que viu amb mi perdrà les il·lusions
sobre mi, com jo perdo les il·lusions sobre
ella (...). En el fons, una parella feliç és una
parella que passa de l’amor il·lusori, de la
passió, a l’amor vertader”. D’acord: potser
a l’inici d’una relació existeix un tipus d’illusió
que mai no tornarà a existir, però la illusió
no necessàriament ha de dotar l’amor
d’autenticitat. L’autenticitat, aquest amor
vertader del que parla Comte-Sponville, el
dóna la felicitat, i sovint, el temps i l’estabilitat.
Amor vertader... Potser és el principal
motiu pel que val la pena viure,
sentir, estimar.
Miguel Guillén és politòleg

10 Passant revista
Les eleccions catalanes
tensió nacional i
polarització geogràfica
Francesc amat
Hi ha un element importantíssim de les
eleccions del 25N que no ha estat prou
subratllat: la tensió nacional ha incrementat
notablement la polarització geogràfica
dels resultats electorals dels blocs “sobiranista”
i “espanyolista”. Més important
encara, observem un increment de la polarització
dins mateix de les ciutats de l’àrea
metropolitana.
En una ciutat com Mataró, analitzant
els resultats per barris, és molt evident.
El vot sobiranista ha augmentat als seus
barris o “feus” tradicionals, mentre que el
vot espanyolista s’ha mobilitzat a la perifèria.
I no només això, CiU ha patit una
forta batzegada a la perifèria i és justament
aquí on s’ha trencat. Més concretament,
hi ha tres tipus d’evidència que indiquen
que la dimensió nacional ha polaritzat els
resultats electorals en funció de la geografia
a Mataró. Primer, la suma del percentatge
de vot a partits sobiranistes ha reculat
en aquells barris on més ha augmentat
la participació. Aquests són barris que van
créixer als anys seixanta com Cerdanyola
Nord, Cerdanyola Sud, Cirera... És aquí
on s’ha mobilitzat el vot espanyolista. En
canvi, el percentatge de vots sobiranistes
creix en barris com l’Eixample i el Centre
de Mataró. En aquests barris la participació
augmenta menys en termes relatius
però és aquí on es concentra el creixement
del vot sobiranista. Segon, CiU s’endú la
patacada a la perifèria, on l’espanyolisme
es mobilitza. Les meses de la perifèria de
Mataró en les que Ciutadans ha guanyat
més percentatge de vot són també aquelles
en les que CiU ha tingut una pèrdua
de percentatge de vot més destacada.
Aquest és el senyal més evident de
polarització geogràfica: allà on el vot de
Ciutadans ha crescut amb força és on CiU
s’ha endut la patacada. Aquest és el cas de
barris com Cerdanyola Nord i Sud. És cert
que en aquestes meses l’any 2010 CiU hi
va obtenir molt bons resultats, amb vot
prestat amb bona mesura del PSC, però
en canvi en aquestes darreres eleccions el
vot sobiranista a CiU hi ha disminuït dràs-
ticament. Aquesta correlació no significa
que votants de CiU el 2010 hagin passat
a votar Cs, però sí que posa de manifest
la coincidència geogràfica: a les meses de
Cerdanyola CiU ha perdut vots i Ciutadans
n’ha guanyat molts.
Finalment, com a última dada que confirma
la polarització geogràfica, no és cert
que ERC guanyi vots allà on CiU en perd.
Més aviat el contrari, sembla que en aquelles
meses mataronines en què ERC creix
CiU no hi retrocedeix tant. Això també
seria evidència de polarització geogràfica:
el vot sobiranista es concentra geogràficament.
En altres paraules, ERC incrementa
amb més força els seus percentatges de
vots en aquelles meses en les que CiU no
“observem un increment de
la polarització dins mateix
de les ciutats de l’àrea
metropolitana”
retrocedeix o ho fa amb menor mesura.
Els tres tipus de resultats anteriors
aporten evidència d’un increment de la
polarització geogràfica a Mataró. El sobiranisme
creix als seus “feus” (l’Eixample i
el Centre) mentre que l’espanyolisme ho
fa als seus, a la perifèria. Una perifèria en
la que no només ha augmentat amb molta
força el percentatge de vot a Ciutadans,
sinó que també s’hi han mobilitzat abstencionistes
tradicionals del PSC a les autonòmiques
i votants del PP. La rellevància
de la dimensió nacional, doncs, ha polaritzat
els resultats en funció de la geografia
de la ciutat.
Francesc amat és economista
Contravalors
Desembre de 2012
Flor rere
flor arriba la
primavera
Xavier Manté
És ben veritat que estem a l’hivern de la
crisi i els capitans de la política han dimitit
de les seves funcions d’aconduir la
gran massa cap a camins de justícia i dignitat.
Si hem d’esperar les seves indicacions
per sortir-nos-en, malament rai. En
l’escrit del mes passat, m’esplaiava anunciant
que sortien flors conreades amb
compromís i compassió per la bona gent
que, davant la desgràcia dels que queden
atrapats sense poder solucionar les seves
necessitats bàsiques, organitzen Càritas,
Bancs d’Aliments i menjadors públics.
Més flors. Milers de famílies llençades
de casa seva buscant un refugi. La
societat civil, les xarxes informals, van
començar a defensar a les víctimes al
carrer i als tribunals d’aquests desnonaments
causats per unes lleis injustes,
fetes a mida dels bancs. En poc temps,
les reclamacions arriben a Europa i els
polítics d’aquí, pressionats pels d’allà,
miren a corre-cuita de suavitzar les
normatives injustes. Fins ara, només
havien trobat 85.000 milions perquè
Bankia no quedés al descobert però no
havien trobat solució pels desnonats.
Hi havia lletra petita a favor del capital
però no de les persones.
Més flors. Durant dècades Catalunya
ha fet la puta i la ramoneta amb
l’Espanya central fins que xarxes cíviques
de voluntariat com Òmnium i
l’ANC van dir prou i van convidar
milers de persones a sortir al carrer
el 10-J i l’11-S cridant a canviar el joc
del pacte fiscal per la crida a la dignitat
i l’estat propi. Ara sí, en Mas i els
altres partits escolten el crit i redefinèixen
l’estratègia de les relacions amb
Madrid.
Afortunat país que té ben arrelat el
sentit de comunitat. Dins la fredorada
de l’hivern de crisi de valors sempre
creurem en el retorn de l’obstinada primavera,
sobretot quan tants anònims
jardiners van fent sorgir una flor rera
l’altra malgrat totes les adversitats.
Xavier Manté és enginyer

Valors
Pantalles infantils
Videoconsoles i
resultats escolars
Gregorio Luri
Ens trobem a les portes d’una època de
regals familiars i la modernitat sembla obligar
que bona part d’aquests regals tinguin
a veure amb les noves tecnologies.
És molt probable, doncs, que el nostre fill
ens demani, si és que encara no la té, una
videoconsola. Per aquesta raó, sembla
adient recordar un estudi molt interesant
d’Antonio Cabrales i Florentino Felgueroso,
que han furonejat amb esperit científic
l’Informe PISA de 2009 per veure
si hi ha alguna mena de relació entre l’ús
de les videoconsoles i l’aprenentatge escolar.
La seva conclusió és que, efectivament,
aquesta relació existeix i afecta de manera
clarament negativa a l’assoliment de les
competències lectores dels nens. També es
veuen afectats, tot i que no tan clarament,
els resultats de matemàtiques i ciència.
Aproximadament el 70% dels estudiants
de 15 anys de l’OCDE disposen de
consoles de videojocs a la seva llar i que
gairebé el 50% hi juga habitualment. A
Espanya es dóna el cas curiós que el percentatge
de propietaris arriba al 80%,
però el d’usuaris no supera el 60%, la qual
cosa sembla suggerir que, sovint, el que
realment compta pels nens no és tant l’ús
de la videoconsola com la seva possessió,
que sembla atorgar un determinat estatus.
Si ens limitem al cas de la lectura, és
molt fàcil observar que, de manera molt
majoritària, els joves que més temps dediquen
a jugar amb la videoconsola són
també els que menys plaer senten amb la
lectura. Disposem a hores d’ara de dife-
Valors comparats
445.568
polítics que té l’Estat espanyol treballant a
qualsevol nivell de l’administració, 300.000
més que Alemanya i el doble que França o
Itàlia. Alguns posen en dubte aquesta xifra,
però no hi ha un registre exacte.
rents estudis psicològics que confirmen
les dades. Això vol dir que, ens agradi o no,
l’ús, i especialment l’abús, de les videoconsoles
no és innocent. Els nostres alumnes hi
paguen un preu acadèmic gens negligible.
No es tracta, òbviament, d’obligar els nostres
fills a ser estrangers dins la seva generació
negant-los el gaudi dels nous aparells
tecnològics, però sí que convindria que ens
prenguéssim seriosament l’educació en l’ús
responsable de les pantalles (consoles, però
també mòbil, tele i ordinador) perquè els
joves ja passen més temps davant una pantalla
que a l’escola. La pantalla s’ha transformat
en un fenomenal instrument educador
(o deseducador) de la nostra joventut,
“convé que ens prenguem
seriosament l’educació
en l’ús responsable de les
pantalles”
amb repercussions que no tenim temps
d’estudiar, perquè la rapidesa dels avenços
tecnològics és molt més gran que la nostra
capacitat per estudiar els seus efectes.
Per ser honestos, hem d’afegir un apunt
important: hi ha un percentatge de joves
que sap utilitzar la videoconsola sense que
per això s’erosioni el seu interès per la lectura.
Saben jugar i llegir per plaer. Aquests
són, precisament, els que millors resultats
obtenen en lectura. Potser, doncs, el que
ens cal fer no és tant prohibir l’ús de la
videoconsola, sinó incentivar al màxim la
lectura.
Gregorio Luri és pedagog
154.000
policies que té l’estat espanyol, aquesta
sí, quantitat concreta i lluny del número
de polítics. Curiosament també són forces
menys els metges (165.967), els bombers
(19.854) i els treballadors públics (339.821).
Passant revista 11
Termòmetre
de Valors
Participació
electoral històrica
en aquestes eleccions al
Parlament de Catalunya s’ha
registrat el percentatge de participació
més alta des de la recuperació
de la democràcia, un 69%. des
de feia anys que no es veien cues
als col•legis electorals i una demanada
tan alta de catalans a l’estranger
per exercir el seu dret vot.
Moratòria pels
desnonaments
el govern del pp aprova una
moratòria de 2 anys en els
desnonaments a famílies que
ingressin menys de 19.200 euros.
després de tres dies de reunions
entre PP i PSOE, però, els
dos grans partits de l’estat, no
són capaços d’arribar a un acord
sobre aquest tema.
649 dones mortes
per violència
649 dones han mort a mans
de les seves parelles o exparelles
des de l’any 2003 fins ara,
segons el Ministeri de Sanitat. El
2008 va ser el més nefast amb 76
morts. El 25 de novembre és el
Dia Mundial de l’Eliminació de la
Violència contra la Dona.

12 MOnOGràFiC
La Il·lusió
Desembre de 2012
A
questa serà una pregunta que planarà en les nostres
converses en els propers dies: “Què et fa illusió?”.
Ja sigui per qüestionar a familiars i amics
sobre quin regal volen o per preguntar-nos a
nosaltres mateixos què li pot fer il•lusió a l’altre.
Sigui com sigui, la resposta a ‘què ens fa il•lusió’
sembla que pot orientar la decisió d’un regal. I
de ben segur la resposta anirà en relació al context de la pregunta.
Si la pregunta es planteja a l’amic o familiar en un entorn de compres
nadalenques, entenem que es respondrà en relació a un bé que
podem adquirir en el mercat. En aquest context, no demanarem la
lluna, ni una família feliç o una feina estable. Tanmateix, no donarem
el mateix tipus de resposta si la pregunta plana en una conversa
distesa on el que ens plantegem és una qüestió més transcendent,
i on estiguem compartint els nostres objectius de futur. Llavors sí
podrem respondre: felicitat o estabilitat laboral. Si li preguntem a
un jove estudiant sobre quin futur professional desitjaria, o com
visualitza la seva vida social i familiar en endavant, l’estem remetent
a projectar el seu esdevenir, fer aflorar allò que està al rerefons del
seu voler, ja sigui més o menys aterrat, més o menys realista.
En tot cas,la il•lusió ens remet a un moment futur, a projectar
desitjos i anhels que –ja siguin de caire material o no- podrien esdevenir-se,
i dels que ara podem projectar-ne una possibilitat. Tanmateix,
el diccionari ens remet al punt d’irrealitat de la il•lusió,
definint-la com una esperança sense fonament real, un error de
percepció, de judici o de raonament provocat per una aparença.
En aquest sentit, sabem que hi ha il•lusions que no trepitgen el terreny
dels possibles, i es mantenen en el que sovint en diem somniatruites.
D’aquí probablement la paraula il•lús, en relació a aquells
desitjos o anhels que no trepitgen de peus a terra, irrealitzables, i
que, pel vincle que tenen amb el mot ‘il•lusió’ poden ratllar aquesta
“Les il·lusions poden decaure
perquè eren impossibles, per les
circumstàncies o perquè el nostre
empeny no han estat a l’alçada”
“Qui no es permet projectar
il•lusions, desitjos, anhels,
podríem dir que irromp en un
món sense esperança”
percepció de finalitat aparent però irreal, a la que ens remet el diccionari.
El cert és que les nostres expectatives de futur poden fer
fallida. I en aquest ‘fer fallida’ hi hauria l’entrellat de la qüestió:
poden veure’s frustrades perquè les nostres il•lusions eres poc aterrades
–en diem-, irreals i impossibles; o bé poden decaure perquè
les circumstàncies i l’empeny personal no han estat a l’alçada. En el
primer cas, el procés de frustració era evident, previsible, i de retruc
entenem que podíem haver-lo evitat posant la il•lusió en objectius
al nostre abast, assolibles, realitzables. En el segon cas, ens trobem
davant la gran pregunta: les nostres il•lusions són proporcionals a
les circumstàncies socials i personals? Fins a quin punt són realistes?
Els indicadors d’eixa possibilitat ens establiran els paràmetres de

Valors
realitat, però de ben segur es diferenciaran en funció del prisma de
possibilitat des del que els establim. Diuen que una ment àmplia ens
amplia possibilitats d’acció i permet volar alt. Qui somia alt, vola alt.
Alerta, però, que no ens meni a processos de frustració permanents
que també malmetrien qualsevol il•lusió de futur per acumulació
d’experiències frustrades. Possiblement una autopercepció realista
estaria a la base de la projecció d’il•lusions reals i possibles, establertes
des del coneixement dels propis límits i coneixedors d’on arriben
les pròpies forces. Tot i així, fóra una percepció molt egocèntrica
aquella que no compte amb altres empenys que els propis, i
al capdavall poc oberts a la gratuïtat. En tot cas, el principi de realitat
pot ser establert sota prismes més o menys oberts i sempre en
relació a l’expertesa acumulada al llarg de la vida. No sigui cas que
en l’‘em fa il•lusió... però...’, aquest ‘però’ sigui ja el fre que n’impedeixi
la realització.
La condició de possibilitat de les il•lusions és allò que en determinaria
la seva realitat. Tot i així, hi ha que s’entesta en veure els
impossibles possibles, i posa la seva fe en creure que anyell i llop
poden viure plegats, que la pau és un anhel possible i que enemic
i amic poden fondre’s en una abraçada. Ingenus, en direm, però
al capdavall el llindar entre ingenuïtat i realisme potser no és tan
palès. Si més no, quan per ingenu entenem aquell que se sap i sent
lliure de malícia i de sofisticació, potser ens remetem a una visió més
simple de la vida i potser per això mateix amb capacitat d’anar més
enllà del que entenem com a preconcebut, alliberat de prejudicis, i
per això en el terreny dels impossibles possibles.
Al cap i a la fi, les il•lusions òptiques esdevenen en el món irreal
perquè són aquella avaluació errònia de la forma o les dimensions
d’un objecte, que podem qualificar d’enganyifa òptica. El cas és
que qui no somnia, qui no es permet projectar il•lusions, podríem
dir que irromp en un món sense esperança. Així ho expressa Lewis
Munford, filòsof i historiador nordamericà, quan diu “podem viure
tres setmanes sense menjar, tres dies sense aigua i fins i tot es pot
viure tres minuts sense aire, però no podem viure sense esperança”.
Quan a la pregunta “Què et fa il•lusió?” la resposta és res, entrem
en aquest món de l’absurd, del sense-sentit, on ja res té valor i tot
esdevé un pou sense sortida, una nit fosca i un buit immens.
L’existència adquireix sentit quan hi ha quelcom a projectar cap
MOnOGràFiC 13
—Marta Burguet, pedagoga
Com a doctora en Ciències de l’Educació, Marta Burguet ens anima a tenir il·lusions, a
navegar en el terreny dels impossibles, bo i sabent que de vegades no les aconseguirem,
perquè aquestes també determinaran la nostra realitat.
QUÈ ET FA
IL·LUSIÓ?
al futur, que al capdavall manté el sentit de l’existir i de romandre en
aquesta manera concreta de viure. També ho expressava Nietzsche
quan deia “qui té un perquè per a viure, pot suportar quasi qualsevol
com”. En aquest perquè i per a què hi ha l’esperança, aquelles
expectatives positives de futur que ens mantenen arrelats a la vida.
Temps d’il•lusions -en diem a voltes al Nadal. Temps per projectar
anhels, per permetre’ns de fer visibles aquelles fites més amagades
però que, al capdavall, potser eren irrealitzables per les barreres
que ens autoimposàvem o que percebem de manera errònia sense
permetre’ns anar més enllà. Siguem o no il•lusos, podem permetre’ns
navegar en el terreny dels impossibles possibles, sense escatimar
esforços d’aterratge a la realitat, però sabedors, alhora, que fer
possibles els impossibles no està sempre a les nostres mans, si més
no, no de manera exclusiva. Per cert, els Mags del Nadal es mouen
en el terreny de les il•lusions, de fer realitat els somnis, i qui més
qui menys en algun moment o altre hem cregut en aquesta màgia
que ens permet esperar més enllà del que per propi esforç i mèrits
podem fer real. Al capdavall, és el que ens arrela a la vida.
Marta Burget és doctora en ciències de l’Educació i professora de la
uB i de la uoc.
La vinyeta per Sergi Meya

14 MOnOGràFiC
La Il·lusió
L’entrevista —Maria Coll
“RETROBAREM
LA IL·LUSIÓ FEnT
COSES JUnTS”
Desembre de 2012
Pep Bou, artista de bombolles
Des de fa més de tres dècades, Pep Bou, conegut arreu del món com l’home de les bombolles, fa
somiar a petits i grans a través d’un món creat a partir de l’aigua i el sabó, els colors i la fragilitat.
En els seus espectacles els grans recuperen la il·lusió de quan eren infants.

Valors
Des de fa alguns anys Pep Bou té el seu
centre de treball a cardedeu. En aquesta
localitat del Vallès oriental experimenta
imaginatives possibilitats en el món de
les bombolles i idea i assaja nous espectacles
que després representarà arreu del
país i a l’estranger. Malgrat que fa tres
dècades que aquest artista deixa bocabadats
a petits i grans, a hores d’ara encara
no sap quina professió posar a la seva targeta
de presentació. En aquests moment
passeja l’espectacle “clint” per diversos
escenaris del país i ja prepara un de nou
pel Grec del 2013 sota la direcció de Lluís
Pasqual, que també es podrà veure dins la
temporada del teatre Lliure.
Il•lusionista, artista, poeta visual... Com
es defineix Pep Bou?
En això no et puc ajudar. Jo faig un experiment
davant el públic. Una transformació
interessant teatralment parlant. Però
què sóc? Bomboller? No! Joan Brossa va
dir que jo feia “poesia com a espectacle”,
però això no és un gènere. A mi m’interessa
demostrar totes les possibilitats
de manipulació d’una cosa que sembla
impossible...
... una bombolla. Vostè de formació és
aparellador, per tant, ha passat de construir
coses sòlides a construir un espectacle
basat en la fragilitat...
Sí, jo als catorze anys treballava i estudiava
formació professional de nit i per
aquesta via vaig accedir a la Universitat,
concretament a la carrera d’arquitecte
tècnic. A mida, però, que exercia com
a aparellador em queia com una llosa al
damunt tot el negoci poc clar de la construcció.
Vaig topar molt amb constructors
que actuaven de manera poc deshonesta.
També vaig dedicar-me a la docència,
concretament en l’àmbit de la geometria,
cosa que després em va ajudar molt
i, finalment, vaig canviar la bombolla
immobiliària per la bombolla de sabó.
Fer bombolles de sabor sempre ha estat
una activitat associada als nens. com
una acció tan simple es converteix en un
espectacle visual?
Quan vaig començar poca gent apostava
per un espectacle fet amb bombolles de
sabó. Al començament només m’entretenia,
aprenia coses a través de l’experimen-
tació. No hi havia llibres i vaig adonar-me
que els experiments els havia de fer jo
mateix. A inicis dels anys 80, però, van
sorgir detergents molt potents i amb més
capacitat de fer escuma, els quals em van
permetre fer bombolles amb més consistència.
Aleshores, també vaig conèixer
un nen d’una escola de Vallvidrera que a
casa, amb un tros de canya, feia bombolles
pel seu propi plaer. Aquella actitud em
va agradar molt. I, de fet, el personatge
de l’espectacle “Bufaplanetes”, l’alquimista
que fa bombolles per la seva pròpia
passió, és ell.
De la manera com en parla sembla una
cosa fàcil, però no ho és...
És una constant descoberta. A mida que
comences a treballar descobreixes la
importància de la qualitat de l’aigua, la
importància de posar la quantitat justa
de sabó, la importància de glicerina...
Aprens el comportament de les bombolles.
Alguns, després de trenta anys hem
diuen quin xollo això de les bombolles.
Però de fet, si en tot aquest temps no ha
sortit ningú més que en faci, potser deu
ser que no és tan senzill com aparenta. I
no ho sembla però a cada espectacle trasllado
mitja tona de material.
I tot és molt imprevisible...
Sí, cal acceptar que encara que tinguis
un espectacle molt ben assajat hi ha molts
factors, com l’aire o la humitat del dia,
que poden alterar-lo. Per tots aquests
motius al cap d’un any d’estrenar un
espectacle aquest encara creix.
com digereix no poder fer l’espectacle
preparat perquè, per exemple, el dia és
massa sec?
La bombolla amb temps humit té més
temps de vida i puc jugar més amb ella,
però faig el mateix espectacle encara
que sigui amb bombolles de vint segons.
Aquestes coses formen part de la professió.
amb aquests anys d’experiència, quins
valors ha conreat?
Cal entusiasme, paciència, interès, pressió,
meticulositat i ordre amb les coses. Fer
una bombolla és pura artesania i per això
cal ser perfeccionista i saber acumular tota
la informació que un experimenta.
MOnOGràFiC 15
com definiria la cara de la gent que veu el
seu espectacle? I veu il•lusió?
Hi ha emoció. Una bombolla és senzillament
una semiesfera feta d’aigua i sabó,
per això ningú es pensa que sigui possible
generar un seguit de bombolles a un escenari,
jugar amb elles i crear un llenguatge.
La gent passa però de la sorpresa inicial, a
les emocions i també a la tensió. Veus que,
sense sofrir, també pateixen per si peten.
És fantàstic les sensacions que es poden
arribar a generar a través d’una bombolla!
Els mags generen il•lusions a través
d’un engany, tots sabem que darrera
hi ha truc. En el seu cas, però, no hi ha
trampa....
No, aquí no hi ha trampa ni engany. És
un experiment de debò. Ensenyo totes
les eines. Hi ha una implicació del personatge
perquè cada bufada és un nou
naixement, i tot això fa que l’espectacle
tingui una acceptació immediata.
Igual que les bombolles la il•lusió també
“Quan de més coses
supèrflues ens envoltem,
més capes posem sobre
la il•lusió i la innocència”
“D’il•lusions tothom
en té, pobres i rics, i ,
a més, sempre en
neixen de noves”
és un valor que generalment s’associa als
nens? Per què creu que els grans, a mida
que perdem la innocència, també perdem
la il•lusió?
És cert que els nens mostren més il•lusió,
i en general, totes les emocions, però si
pugessin pujarien a l’escenari i farien
esclatar totes les bombolles. En aquest
sentit barrejar nens i adults, és fantàstic
perquè els adults es tornen a sentir nens.
creu que, en global, en aquesta època de
crisi econòmica, la societat està perdent
la il•lusió?
Quan de més coses supèrflues envoltem
la nostra vida – cotxes, propietats,
consum desmesurat...- més capes posem

16 MOnOGràFiC
La Il·lusió
sobre la il•lusió i la innocència, en el bon
sentit de la paraula, és a dir, més perdem
l’actitud d’admirar petits moments del
nostre entorn. Jo, per exemple, mai em
cansaria de mirar el mar, però segurament
poca gent deu tenir temps de fer això.
És difícil trobar temps...
Sí, crec que entre tots, de mica en mica,
hem perdut l’espontaneïtat. Ara ja no
ens veiem pel carrer, ni ens saludem i ni
xerrem. Ara “quedem”. Hem permès que
la nostra vida ens allunyi els uns dels altres.
Per tant, segons vostè la causa hauria
estat el consumisme.
Sí, estic convençut que la il•lusió l’hem
perdut perquè ens hem envoltat de coses
supèrflues. Hem donat més valor al diner
i a la subsistència. Als països més pobres
mostren més il•lusió per les coses petites
i en ens somriures ens guanyen. Ens
queixem i no ens hauríem de queixar mai.
És cert que la gent ha lluitat perquè la
societat sigui així, tingui un cert grau de
confort, però hem de reconèixer que ha
arribat un moment que la societat ens ha
desbordat.
Com podem recuperar la il•lusió?
Avui vivim una certa rivalitat quotidiana i
sembla que la gent ens faci nosa. Per això
crec que la podem retrobar fent coses
col•lectivament. Una d’elles, per exemple,
és el teatre. Ara bé, ens haurien de desprendre
d’algunes coses per gaudir més
de les nostres pròpies relacions. Perquè hi
ha moltes activitats de les quals en podem
gaudir de forma col•lectiva. I així contrarestar
aquelles coses que no ajuden a la
convivència, com per exemple, la mateixa
arquitectura: les parets primes dels edificis
fan que uns veïns molestin els altres,
les ciutats estan ocupades pels negocis –
botigues i bancs- i els cotxes... i només
fem que acumular. Estic convençut que
per aquestes coses un dia la història un
dia ens jutjarà.
Un excés d’il•lusió ens converteix en
il•lusos, en persones vulnerables?
No! La il•lusió la vius, la sents... Hem de
treballar per ser un col•lectiu cult, que
s’entusiasmi per les coses i que vulgui fer
un pas més. Hem de tenir il•lusió, però
dins la raó. Catalunya és una part del ter-
ritori d’aquest planeta que té un tarannà,
una manera de treballar i de fer que
sempre es basa en l’entusiasme. I per això
ens va molt bé que gent tan prolifera per
la festa espontània com són els andalusos
ens vingui a veure. La barreja, de cultures
diferents, és molt bona, perquè tots
agafem una mica d’allà i una mica d’aquí.
El que sí hem de confiar és què la creació
sigui per crear coses beneficioses pels
seus resultats i no pels seus beneficis econòmics.
El joc del mercat, que hauria de
ser un simple intercanvi, ha passat a ser
d’una perversitat enorme.
Tenir il•lusió és un luxe que només es
poden permetre els rics?
De cap manera. Tothom pot tenir
il•lusions. De fet, sempre en tenim i
sempre en neixen de noves. Personalment
penso que vivim en una esfera, que és un
planeta, que es troba en mig d’un Univers
i que no tenim res. I, per tant, durant el
poc temps que estem en aquesta vida hem
de viure el màxim de coses que ens donin
plaer, aquest entès com a experiment
humà entre nosaltres i l’entorn.
Però no ho fem així..._
No, tot al contrari. Sembla que només
ens dediquem a malbaratar el medi ambient
i a construir la nostra pròpia tomba.
Estem derivant cap a una situació incontrolable:
devastació de la selva amazònica,
recerca de petroli al Pol Nord, augment
de l’escalfament de l’atmosfera... En
aquest sentit jo sóc afortunat. Quan a la
nit, des de casa veig el cel estrellat i sento
l’olor de la farigola, em sento com el Petit
Princep. I es en aquests moments que
penso que el temps que passem en aquest
món l’hem d’aprofitar al màxim, cosa que
no vol dir, especular al màxim.
Parla d’una esfera, una bombolla...
Exactament! Joan Brossa ja va dir que la
bombolla és la dimensió del nostre temps.
La bombolla quan neix és gruixuda i
quasi no descomposa color, però després
apareixen els verds, els vermells, els liles,
els blaus, els grocs... i el transparent, fins
que cinc, deu, vint... segons... s’aprima...
i esclata. Per què tot ésser humà té un
temps de vida. Ara bé, nosaltres, com una
bombolla, humanament parlant, ens hem
de preguntar: passem per tots els colors?
Desembre de 2012
No estem molt grisos? Es tracta que la
nostra vida tingui tots els matisos i intensitats.
De vegades la por a què passarà després
ens fa no viure el present...
Jo personalment no, de fet, si em morís
ara, pensaria: déu ni do! Per què hem de
tenir poc? No crec que a la mort sigui
pitjor que abans de néixer. De fet d’abans
de néixer ningú en sap res...
Personalment, què li faria il•lusió?
Jo em proposo coses però tampoc ho considero
grans il•lusions. Ara intento tenir
un espai estable de treball que també
sigui un centre de creació i sobretot d’experimentació,
un lloc fix on fer espec-
“Ens hauríem de
desprendre d’algunes
coses per gaudir més de les
nostres pròpies relacions”
“La bombolla és la dimensió
del nostre temps. Però
la nostra vida té tots els
gruixos i colors?”
tacles, un petit museu... però en aquest
país això és difícil, no només per falta
de diners, sinó també per una manca
d’aposta per les coses que fem aquí. El
que fan a fora sembla que tot generi més
interès. Crec que això, després de trenta
anys i quinze espectacles seria un bon
llegat. És difícil, però sóc tossut i pacient.
És evident que necessito una aposta
oficiosa per fer-ho perquè jo sol no puc.
M’han festejat a fora per fer-ho, però, la
veritat, no tinc cap ganes de marxar.
com a artista no li sap greu que la seva
obra no tingui perdurabilitat?
Queda aquí (se senya-la el cap), a la memòria
dels espectadors i amb això ja en tinc
suficient. Venen pares amb trenta anys i
escaig i diuen als seus fills: “jo a aquest
senyor ja el veia quan era petit i encara el
recordo, vaig quedar encantat”. Aquest és
el millor elogi que em poden dir.
La il•lusió, el sentiment, es transmet de

Valors MOnOGràFiC 17
Pep Bou a casa seva dissenyant un nou espectacle.
pares a fills...
Sí. De fet, penso que en aquest país i en
aquest moment cal fer millors espectacles
per a nens. En aquest sentit hem de
ser una mica exigents perquè els nens
també s’emocionen i els espectacles que
vegin de petits en el futur els faran interessar
per aquest món. A la vida tot són
incentius, només una persona que acumula
experiències després pot triar amb
criteri. En aquesta línia hem de fer que
els nens a la seva vida quotidiana tinguin
coses que els generin emoció, que els hi
agradin, que els hi entusiasmin i que gaudeixin
de certs moments.
I ara no els tenen?
Aquests instants necessaris de goig avui
no els trobaran davant de la televisió. De
fet, la televisió podria ser un mitjà fantàstic
si no ens condicionés tant el nostre
model de vida. Estem conduint la societat
cap a valors zero i en aquest sentit els
pares i els mestres han de fer una gran feinada.
De fet, molts de nosaltres, aleshores
el vam descobrir a través de la programació
infantil de la televisió espanyola
en català. Estem davant d’una crisi de
valors?
Sense cap dubte. Per exemple, estem en
un país que la Constitució prohibeix unes
coses i en permet d’altres espantoses. Per
exemple, no hauria d’estar permès que hi
hagi cadenes de televisió que facin programes
d’un nivell tan baix. I tenen alta
audiència!
Però l’espectador que aguanta el comandament
és lliure de triar un programa o
un altre...
Premi Max 2010
‘noves tendències’
Pep Bou va trepitjar per primera vegada
els escenaris de forma professional a la
segona meitat dels anys setanta com a
mim. va fundar diverses companyies, fins
que l’any 1982, va descobrir el món de les
bombolles i va començar la seva aventura
artística en solitari convertint-se en
el principal expert d’aquesta disciplina.
alguns dels seus espectacles han tingut
ressò com Bufaplanetes (1982), sabó sabó
(1990), rebufaplanetes (2009) o Bubblebou,
per Port Aventura. A més, ha col•laborat
amb altres grans noms de l’escena del
país com Marta Carrasco, Manel Barceló i
Pepa Plana; feina que li ha estat reconeguda
amb diversos premis: Primer Premi
del “Festival international de théâtre de
vienne” (França, 1985), Premi especial
del Jurat del “Festival international de
théâtre de Cannes” (França, 1986), Premi
artístic “KnUrrHaHn” de la ciutat de
WiLHeLMsHaven (alemanya, 1993), Premi
arc a la trajectòria teatral (Barcelona,
2003) i Premi Max “nuevas tendencias”
(espanya, 2010), entre altres. RED.
Cert, i per això afortunadament també
tenim una part de la societat desperta,
que passa molta de la informació que
rebem pel sedàs i posa per davant el creixement
positiu de la seva pròpia persona.
Sí que hi ha una part de la societat sensible,
però no ens podem oblidar d’aquella
que se li priva del seu creixement personal
perquè no se li donen opcions.
I aquesta tendència com es pot canviar?
L’educació és clau. A l’escola s’aprenen
matèries, però encara no s’ensenya suficientment
a créixer i a conviure. I això
és una de les coses que s’hauria de plantejar:
fer una educació encara més ori-
Web de Pep Bou:
http://www.pepbou.com

18 MOnOGràFiC
La Il·lusió
—Rosa Gibert
Aquesta pedagoga fa una crida a tenir en compte el valor de la
il·lusió en l’educació com a factor d’esperança i de compromís. I
es pregunta com aquesta es pot mantenir viva en temps de crisi.
CAL SEMBRAR IL·LUSIÓ
A LES ESCOLES
La il·lusió és un ingredient
imprescindible
per educar. No tenir en
compte l’embolcall emocional
del sistema educatiu,
dintre del qual es
troba de forma preferent la il•lusió, porta
a fer plantejaments de millora que sovint
són paper mullat, clarament elitistes, que
no serveixen per millorar l’educació de
tots i totes.
Abans de posar-me a escriure sobre la
il•lusió, he fet un cop d’ull al diccionari.
Als meus mestres segur que els faria molta
il•lusió veure que en faig ús; alguns d’ells
i elles em van fer agafar aquesta dèria
per veure què diu el diccionari d’algunes
paraules.
Curiós... la primera accepció de la
paraula il·lusió és “Error dels sentits o de
l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença.
Una il•lusió òptica.” M’ha semblat
si més no curiós que l’accepció de
la qual vull parlar jo en aquest article no
arribi fins a la quarta posició, precedida
de la negativa del mateix significat. Jo vull
parlar de l’” Engrescament que s’experimenta
amb l’esperança o la realització
d’alguna cosa”, que tot i ser la darrera,
penso que és un element indispensable
per parlar d’educació, de progrés, de ciència…
fins i tot de vida.
Us confessaré que no sé quin ordre es
fa servir per posar les diferents accepcions
en un diccionari. El d’ús? El d’importància?
No atanso a veure quin és el criteri
seguit, alguns ja els he descartat,… ¿o
no hi ha criteri explícit i tot es tracta dels
valors ideològics conscients o inconscients
del compilador o compiladora?
Hi ha paraules que es posen de moda
en alguns moments i, com qui no vol la
cosa, sembla que es fan imprescindibles
per definir la realitat, i penso que d’alguna
manera també la condicionen. Socialment,
segur que ara, a dalt de tot del
rànquing hi trobem la paraula crisi, i en el
ram de l’educació fracàs.
Parlar de fracàs escolar és estar a la
moda, ser seriosa; i de forma automàtica et
col·loca en una bona posició per semblar
una entesa en la matèria. Si a més hi poses
un embolcall una mica messiànic, pots
arribar a semblar una veritable patum. És
una paraula-concepte que t’obre portes,
que et fa guanyar punts, de què agrada
parlar-ne; encara que en fer-ho sigui
quasi obligat acompanyar-la amb una
cara d’enuig, de gravetat… que no correspon
al plaer que alguns i algunes sembla
que experimenten en les malèfiques tertúlies
quan en fan la paraula líder. Dic
malèfiques perquè, en general -sempre
hi ha honorables excepcions, és clar- fan
poc favor a la comunitat, per la quantitat
d’agosarats i agosarades que opinen
de tot sense cap escrúpol i la més mínima
concepció ètica de valorar la repercussió
que pot tenir el que diuen en fer-ho en un
mitjà de comunicació de masses.
L’opinió que han anat creant ha estat
que l’escola del nostre país és nefasta
perquè el fracàs escolar és dels més alts
d’Europa. Aquesta opinió es basa en estudis
no massa fiables, des del meu punt
de vista, per incomplerts, perquè obvien
Desembre de 2012
l’anàlisi seriosa dels condicionants socials
que provoquen, en molts casos, aquest
fracàs i, sobretot, perquè només tenen en
compte els resultats quantitatius.
Per contra, hi ha altres paraules que
s’utilitzen menys, que s’escampen menys
i que sovint estan devaluades. Aquí penso
que hi podríem encabir la paraula il•lusió
en la seva accepció quarta; però també
n’hi hauria moltes d’altres com compromís
social, voluntat de servei…i fins i tot esti-
“La il·lusió com a
engrescament, amb
l’esperança d’aconseguir
una cosa, vol dir compromís”
“La il·lusió és
imprescindible per fer
possible la superació
d’aquest fracàs”
mar, estimar la professió, estimar els nens i
les nenes, treballar perquè aprenguin a ser
feliços, a ser bones persones…
Sembla que parlar d’aquestes coses,
de creure en aquestes coses, sovint et faci
semblar una mica il·lusa, poc consistent,
poc rigorosa i poc professional. Aquestes
paraules són molt menys protagonistes de
tertúlies i tertulians.
Aquest fenomen que fa que paraules
que mostren actituds compromeses amb la
millora social, -a les quals la humanitat els
deu tant- ara no siguin del tot ben vistes
en alguns cercles professionals. És curiós,

Valors
per no dir-ho d’altra manera, que per fer
una anàlisi de l’educació actual sovint
només es facin servir resultats quantitatius
(més negatius o més positius depenent
de la font), com si el sistema educatiu
d’aquest país hagués de ser només una
màquina de fer alumnes “excel•lents” i no
de fer-los persones excel·lents.
L’objectiu principal déu ser fer persones,
oi? Per què, doncs, en la majoria
d’anàlisis més divulgades tots els
valors que abans esmentava són “efectes
col•laterals” que només se suposen?
Ningú no s’atreveix a negar la importància
que tenen per fer un món millor, però…,
ai renoi!, quan s’ha de buscar la manera
de millorar el sistema educatiu, mai no es
tenen en compte. Quins interessos hi ha
al darrere?
Aquí vull trencar una llança pels reptes
positius, reptes que es puguin convertir en
projectes, ben plantejats, rigorosos, que
ens permetin avançar de forma real pel
bé de tots i totes, que ens facin millorar el
món a través de l’educació.
La importància de la il•lusió com a
ingredient indispensable en l’educació i
la forma de recuperar-la en podria ser un
de molt útil. Segons el meu punt de vista,
molt més que alguns plantejaments institucionals,
clarament mercantilistes, que
només es basen en els resultats acadèmics
immediats o a mitjà termini i que menystenen
estudis i investigacions que parlen de
resultats socials més en profunditat. Les
emocions són un motor que si som capaços
de posar en funcionament de manera correcta,
tenint l’ètica i el compromís social
com a timó, poden tenir una força transformadora
molt valuosa.
La il·lusió com a engrescament, amb
l’esperança d’aconseguir una cosa, vol dir
compromís amb la professió, vol dir motivació
per aprendre... i també vol dir èxit;
perquè amb un col•lectiu de mestres compromesos
i compromeses i amb alumnes
motivats i motivades, sabem, per experiència,
que la possibilitat que aprenguin, i
que s’eduquin, és molt alta. La possibilitat
d’èxit augmenta exponencialment als
valors de millora social que els i les mestres
tenen en el seu equipatge personal.
Per què això no es té en compte? Per
què no es fan propostes que tinguin en
compte la il•lusió dels professionals de
l’educació i que aportin elements per
potenciar-la ? Per què?
¿Es pot mantenir la il•lusió, des d’un
punt de vista professional, en l’actual
“crisi del sistema”, estant sotmesos i sotmeses
a les “retallades”, als canvis constants
i sobtats de legislació, a les malèfiques
tertúlies creadores d’opinions
negatives i desmobilitzadores ..? És possible
tenir il·lusió avui dia?
La resposta, per mi, és ben clara. Sí,
sí que és possible, és difícil però és possible.
Sobretot si partim de mestres amb
una profunda concepció ètica de la seva
feina, que estan compromesos i compromeses
amb la seva “tribu” i lluiten per
mantenir la qualitat de les nostres escoles,
que encara pensen que formen part d’un
encàrrec social de millorar el món i que
malden per fer-lo possible.
És possible, sí, però sobretot cal, és
imprescindible per fer possible la superació
d’aquest fracàs, del qual es parla tant,
en clau d’equitat.
El fracàs escolar em preocupa, i molt,
però no comparteixo les fórmules institucionals
per combatre’l ni, com he dit
abans, l’anàlisi prèvia. De debò algú creu
que més hores de matemàtiques a l’ESO,
per exemple, arreglaran els baixos resultats
quantitatius en aquesta matèria? De
debò algú que ha reflexionat sense prejudicis
s’ho creu? És veritat que el foc a
voltes es combat amb foc, però la major
part de vegades és millor fer-ho amb aigua
o, molt millor, prevenir-lo.
És urgent que es potenciï aquest perfil
de professionals i que se’ls deixi sembrar
il·lusió per recollir èxit. L’èxit que vol dir
aconseguir persones íntegres, amb un gran
desig per aprendre, que treballen amb
il•lusió de forma incansable per un món
més just i solidari.
La il•lusió genera il•lusió, s’encomana.
Cal deixar sembrar il•lusió a les escoles,
potenciant projectes que treballin per
l’equitat, per la inclusió i que compensin
socialment; en comptes de convertir-les
en una carrera d’obstacles, una terra erma
plenes de fracàs. Aquest és el veritable
repte i aquest serà el veritable èxit!
Rosa Gibert és membre del grup de mestres
del Ripollès
El mot
—Anna Olm
IL·LUSIÓ
MOnOGràFiC 19
La paraula il•lusió, originària del
llatí illusione, és definida pels diccionaris
com “engrescament que
s’experimenta amb l’esperança o la
realització d’alguna cosa”, segons
el Diccionari de l’Institut d’Estudis
Catalans. La paraula il·lusió però,
més enllà d’aquest definició filosòfica,
també ens permet crear nous
termes compostos, com per exemple:
‘il•lusió monetària’ per definir
“ l’estabilitat del valor del diner
sense tenir en compte les variacions
del seu poder adquisitiu”, o
‘il·lusió òptica’ per explicar el fenomen
visual que consisteix en una
“avaluació errònia de la forma o les
dimensions d’un objecte, deguda
a la mala interpretació de les imatges
que reben els ulls”. A més, com
és habitual en català, utilitzem el
verb fer en la seva execució : “ens
fa molta il·lusió rebre regals” o “ens
fem il·lusions quan un xicot atractiu
ens somriu”. Curiosament, però, la
paraula il•lusió no ens permet construir
cap adjectiu positiu, només
el participi “il·lusionat”, però sí
el negatiu “il·lús” quan ens referim
a una persona que “està enganyada
per una il·lusió o il•lusions”,
és a dir, “un somiatruites”. És en
aquest sentit també podem acusar
la persona de “fer castells a l’aire”,
una expressió que significa “tenir
il•lusions, però sense fonaments”.
Ara bé, no sempre les il•lusions es
converteixen en realitat i és aleshores
que arriben les “desil•lusions”,
perquè igual que ens il•lusionem ens
desil•lusionem. Finalment, i abans
de desaparèixer, no podem oblidar,
que de la paraula il•lusió neix
“il•lusionisme”, sinònims de màgia o
prestidigitació, que és l’art d’entretenir
el públic mitjançant il•lusions
(trucs) misterioses i sorprenents,
que fan pensar al públic que s’ha
produït quelcom d’impossible.
anna olm és professora

20 MOnOGràFiC
La Il·lusió
—Eloi Aymerich
El periodista i empresari reivindica el valor de l’esforç com a
generador de noves il·lusions. I demana, especialment als
joves, més compromís i sacrifici.
DE L’ESFORç
A LA IL·LUSIÓ
Vivim temps estranys. Mai
havíem produït tant. Mai
havíem tingut tant. Mai
havíem viatjat tant. Mai
havíem conegut tant.
I malgrat tot, la majoria
de nosaltres tenim dins nostre un sentiment
profund que ens acaba atenallant amb
més o menys força. És una barreja d’una
certa apatia, una manca d’espurna, fins i
tot m’atreviria a parlar de desassossec. Tot
plegat perquè no entenem com pot ser que
vivint –aparentment- l’època de més benestar
de la humanitat puguem notar tanta
falta d’il•lusió.
A mi també em passa. Els temps que
corren, evidentment, no hi ajuden. Hi ha
centenars de raons per no tenir il•lusió.
Però l’hem de recuperar. Costi el que
costi. També hi ha desenes de raons per
tenir-ne. Per exemple, en la cultura.
Mai com ara la cultura havia disposat de
tants mitjans per fer-la arribar a qualsevol
lloc del món, ni havia estat tant senzill
generar-la. Parlo des del cinema fins
a la música, passant per la literatura o la
fotografia. O parlem d’economia. Mai
com ara hi havia tantes iniciatives vinculades
a l’economia solidària. La que vincula
la pràctica del dia a dia empresarial amb
bones pràctiques en àmbits com cercar
un retorn social a les activitats, implicar
l’empresa en el seu entorn territorial
més proper o impulsar productes de valor
afegit que apostin per la cultura, el medi
ambient o la sobirania alimentària.
Sense il•lusió gairebé res té sentit. El
meu avi sempre m’havia explicat que
l’únic regal de Nadal que recordava de
tota la seva infantesa era un petit estoig de
fusta de faig embernissat de color daurat.
La nit de Nadal els meus besavis li van
deixar arrepenjat a l’àmpit de la finestra,
simulant que havien passat els Reis.
Durant la matinada, la llum de la lluna
s’hi reflectia, i un gat juganer del jardí li
va esgarrapar tot el bernís amb les ungles.
Malgrat tot, l’endemà, el meu avi va agafar
l’estoig on hi posava llapissos, gomes d’esborrar,
maquineta. I va acabar sent, amb
tota la il•lusió del món, comptable i administratiu
durant més de cinquanta anys.
La il•lusió és impossible que ens la robin
si sabem que allò que n’esperem no només
depèn dels diners. La il•lusió a compartir
allò que fem, a rebre consol quan estem
tristos o cansats, a ser escoltats o a que
t’esperin quan arribes tard de treballar, a
que algú ens confiï els seus somnis, projectes
o confidències… aquesta és la il•lusió
necessària i la que ens ha de fer moure.
Segurament ha arribat el moment de
preguntar-se el sentit profund de moltes
coses. Fins ara, per una mala entesa comoditat
provocada per accés sense gaires
límits al diner, a la feina o a la riquesa
material, ens havíem oblidat d’un principi
bàsic: l’esforç en guanyar qualsevol
cosa. La il•lusió, crec molt profundament,
ve donada en bona part per aquest
esforç totalment necessari. Sense projectes
llargs, difícils i plens de dificultats
la il•lusió és fàcil que desaparegui.
Perquè amb els projectes compartim,
col•lectivitzem, els convertim en lluites
quotidianes per a ser millors professionals,
ciutadans i persones. És el nostre
repte personal per a construir quelcom,
Desembre de 2012
per aportar quelcom. Ens hem de tornar
a mutualitzar. Ens hem d’ajudar més els
uns als altres. Hem de reprendre amb més
força la lluita per la solidaritat i la fraternitat
com a motors de canvi d’actitud. Tindrem
il•lusió si sabem que estem fent un
lloc millor per a tots i totes i no només per
a uns quants.
EL PaPER DELs JoVEs
Recuperar la il•lusió, l’engrescament
general, l’esperança, també ha de ser tasca
dels joves. No de forma única, però sí de
forma majoritària. Estic fart de sentir que
les úniques sortides que ens queda a tota
una generació és escollir entre la misèria
al nostre país i marxar fora. He estat vivint
a l’estranger, al nord d’Europa. Allà els
catalans i catalanes som tractats laboralment
com els immigrants magribins o llatinoamericans
que arriben a casa nostra.
Rentarem plats. Netejarem escales i oficines.
Servirem plats i copes. Però no ens
enganyem: marxar fora sovint és la opció
pels que en realitat volen fugir de la seva
pròpia exigència. La obligació moral que
crec que tenim tots d’impulsar cadascú el
“no entenem com vivint en
l’època de més benestar de
la humanitat puguem notar
tanta falta d’il•lusió”
“sense projectes llargs,
difícils i plens de dificultats
la il•lusió és fàcil que
desaparegui”
seu propi projecte vital de realització personal
i col•lectiva.
Ens cal més compromís. Ens cal més
esforç. Ens cal més sacrifici. Però sobretot
ens cal recordar que som nosaltres, els
fills de la democràcia, els que hem de reinventar
la il•lusió. Ens hi va la convivència
col•lectiva i el nostre estat democràtic.
Ara més que mai. O lluitem pels nostres
somnis amb il•lusió o demostrarem que no
hem entès res. De l’esforç i la mutualització
ens en sortirà la il•lusió. N’estic convençut.
Eloi aymerich és realitzador audiovisual

Valors MOnOGràFiC 21
Cinema —Judith Vives
El cinema ha expressat la il·lusió i les desil·lusions de
forma molt diversa, tant personals com col·lectives.
DE kELLy, A BEnIngnI
I FInS A BERLAngA
un fotograma de Bienvenido Mister Mashall de Berlanga.
El terme “il•lusió” té diversos significats
que poden voler dir coses ben
contradictòries. Si l’entenem com
l’expectativa d’alguna cosa bona, el
seu significat es pot entendre com a
positiu. Però una altra accepció del
terme ens indica que la il•lusió ens
recorda que sovint aquesta expectativa
es basa en una esperança infundada,
és a dir, un miratge. Al cinema hi
hem trobat personatges il•lusionats,
com per exemple el Gene Kelly de
Cantando bajo la lluvia; o personatges
que intenten retrobar la il•lusió
de viure, com el James Stewart de la
nadalenca Que bello es vivir. Fins i tot
trobem personatges que creen una
il•lusió, com la de Roberto Beningni a
La vida es bella, dissimulant l’horror
del camp de concentració al seu fill. I
no podem oblidar les pel•lícules que
ens recorden que el cinema també és
una “gran il•lusió”, des dels primers
films de Méliès fins a Hugo, que li ret
homenatge.
Avui em quedo, però, amb una
pel•lícula que retrata la il•lusió
col•lectiva, la del poble que es actua
mogut per una il•lusió, una falsa
expectativa o una esperança més o
menys infundada que acaba passant
per davant seu molt a prop, sense
materialitzar-se en res real. Això és
el que mostra, amb genialitat, la
mítica Bienvenido Mister Mashall, de
Luis Garcia Berlanga. Els protagonistes
d’aquest clàssic del cinema espanyol
són els habitants del petit poble
fictici de Villar del Río, que esperen
l’arribada d’una delegació de nordamericans
en el moment en què
Espanya intentava desenvolupar-se a
través del conegut Pla Marshall. Amb
un to crític i satíric dissimulat, mostrant
la il•lusió desaforada d’aquest
poble que s’ha cregut que l’arribada
dels americans resoldrà tots els seus
problemes i misèries, Berlanga va fer
un magistral retrat de la situació política,
econòmica i social de de l’època.
Avui, amb tants falsos messies que
creen falses il•lusions per acabar passant
de llarg deixant el poble amb un
pam de nas, és un bon moment per
recuperar aquesta joia del cinema que
ens també ens recorda que on hi ha
il•lusió, es corre sempre el risc de la
desil•lusió.
El racó poètic
—Albert Pera
IL·LUSIÓ
MÀgICA
Com una ombra menuda i fredolica
m’embadoco amb el prodigi del circ.
Sento a la sang les agulles que broden
illes de terror, silencis totals:
lleons humils a l’espetec de tralla
saltant indemnes per cercles de foc,
punyals llançats a la diana noia,
trapezistes llançats fins a l’esglai,
cosacs dempeus sobre la doble gropa
de cavalls al galop, gossos mudats
amb armilla i barret salten i lladren
en conversa animada amb la mestressa,
ossos desmanyotats de llarg ronsal,
els pallassos de gran boca vermella
i postissa rialla mig dubtosa...
Això també és el món? Ara voldria
compartir-ho de grat amb qui com jo
estan bojos per escapar del gris
i penetrar la màgia inversemblant
ni que sigui tan sols per una estona.
albert Pera és poeta
cada dissabte d’11 a 12 de la nit...
Valors a
l’alça
aMB QUeraLt FLOtats
a La Xarxa
91.0 FM o www.xarxaradio.cat
REcuPERa’Ls tots a WWW.VaLoRs.oRG

22 MOnOGràFiC
La Il·lusió
Història —Ramon Salicrú
Obama va suposar un alè d’esperança, però no es pot
confondre la il·lusió del polític amb l’il·lusionisme del mag.
OBAMA: IL·LUSIÓ I
FRUSTRACIÓ?
Malgrat la recent victòria de Barack Obama
a les presidencials dels Estats Units encara
recordo l’eslògan que va utilitzar quan es
va presentar per primer cop: “Yes, we can”.
I és que després de la llastimosa política
de George Bush, el “sí, nosaltres podem”
d’Obama resultà una alenada d’ aire fresc
i innovador en un món ja presumiblement
immers en el que seria una crisi demolidora.
En efecte, Obama –com Kennedy
en el seu moment– despertà una esperança
vers un món millor i generà un munt
de noves expectatives en el si d’una societat
nord-americana immersa sempre en el
marc d’un continuisme exasperant i orfe
d’engrescadors horitzons polítics, econòmics
i socials.
Però no es pot confondre la imprescindible
il·lusió del polític amb l’il·lusionisme
Joc de cartes — Eulàlia Puigderrajols
Un DIA DE SEgA
Hola, com va tot?
Vull separar aquest valor de les festes de
Nadal; seria massa fàcil. No? La il·lusió em
suggereix anhel, esforç, ideals, lluita...
De sobte he recordat uns estius viscuts
a una població de la Navarra muntanyosa:
Alsasua. M’estava amb una amiga
a casa dels seus parents. Els dies passaven
lentament. Acompanyàvem l’oncle Mikel a
segar l’herba.També ajudàvem la tia Vitori
a munyir les vaques. Cada dia era una descoberta.
L’apoteosi va arribar amb la recollida
del blat, l’estiu era a les seves acaballes
i la “siega” es feia abans que vinguessin
les pluges de final d’agost. S’organitzaven
vàries famílies, perquè totes les mans eren
poques. Ens distribuïen a cada lloc segons
l’edat, l’experiència i l’aptitud. A mi em va
tocar la segadora. Els més forçuts recollien
i ensacaven el blat per una banda i la palla
per l’altre. L’aire ple de polsina era quasi
irrespirable, el soroll de la màquina ensordidor,
anàvem tapades de cap a peus intentant
evitar les molèsties que la pols feia
als ulls però ningú es queixava, cada personatge
desenvolupava amb alegria el seu
encàrrec. Ens hi havíem posat a trenc
d’alba i malgrat les dures condicions de treball
hi havia un ambient que unia el grup.
Un cop acabades totes les eres, la gent
Desembre de 2012
del mag o del prestidigitador de torn. La illusió
d’un líder parteix d’ un projecte creïble
i d’una trajectòria personal reeixida, i,
a la vegada, requereix ser orientada cap a
uns objectius previsiblement realitzables.
Per utòpics que d’ entrada puguin semblar.
Si no és així, recull frustracions o, pel cap
baix, genera desafecció i desencís.
Justament és el que ha passat en la recent
segona campanya electoral d’Obama. El
seu projecte social de fa quatre anys, inicialment
ple d’ entusiasme, ha estat ple
de resultats no satisfactoris i de promeses
incomplertes. Perquè no ha trobat el suport
majoritari d’ un americanisme “way of life”,
carregat de petulància i superioritat insultants,
que no es planteja un veritable canvi
de model econòmic i social, ni renuncia
al seu paper de “sheriff ” de l’“ordre establert”,
en aquest món xacrós i convuls que
ens ha tocat viure.
Il·lusió, sí. Però realment impregnada de
realitat transformadora, basificada en l’esforç
real i col·lectiu de molts. Si no és així,
“il·lusió” és una paraula ben sonant però
exempta de real de valor i de contingut. La
“il•lusió” que té sentit és només aquella que
combina “expectatives” amb “realitats palpables”,
en el marc d’ una dialèctica constant
entre “teoria” i “pràctica”. Entre el fer
volar coloms i el tocar de peus a terra.
Ramon salicrú és historiador
es trobava en un sopar a casa d’un dels participants.
Poques vegades he viscut aquell
espurneig als ulls compartit entre grans i
menuts, no hi havia res de cartó pedra, ni
barbes postisses, ni llumenetes. El menjar
elaborat per les àvies, el bon vi de la terra,
els pastissos, la sobretaula, les cançons, i
aquella il•lusió d’haver arribat a port.
Els havia mogut la il•lusió per tirar endavant
la feina i la compartien amb generositat
perquè en coneixien les seves virtuts.
Des de llavors m’hi vaig sentir com a casa,
són la meva gent, hi pertanyo.
Una abraçada.
Eulàlia Puigderrajols és mestra

Valors MOnOGràFiC 23
Filosofia —Albert Botta
El filòsof contrasta el discurs de la por amb el discurs de la
il·lusió, mentre el primer paralitza, l’altre construeix.
EL DISCURS DE LA
IL·LUSIÓ I EL DE LA POR
La paraula il·lusió té vàries interpretacions.
Hi ha les il·lusions dels sentits o falses
il·lusions, dites així perquè no es corresponen
amb el món objectiu. Però si ens
fixem en la il·lusió com a valor, aleshores hi
trobem l’autenticitat que impulsa esperances
i entusiasmes envers un objectiu o un
projecte que, justament per això, resulta illusionant
i engrescador. És la il·lusió com a
plus d’energia psíquica que mou voluntats
i promou compromisos.
Contrasti’s ara el discurs de la il·lusió amb
el discurs de la por. La il·lusió és un valor
constructiu; la por és una afectació psicològica
negativa i sovint paralitzant, per continuista
i tancada. La por no ens serveix, no
ens resol res, sovint ofusca i anul·la, mai és
útil per aclarir-nos intel·lectualment, o per
encarar una situació de crisi o cap repte de
futur. La por mai fa propostes noves. Una
altra cosa molt diferent és que un residu de
por sempre ens acompanyi d’ençà tenim
consciència; aquest és el cas de la por a la
mort. Epicur ja descreditava el discurs de la
por a la mort, fent present que no hem de
tenir-ne cap basarda, perquè un cop morts
ja no serem i, per tant, res ens podrà afectar.
De manera més popular, tothom sap que
Música —Maria Salicrú-Maltas
viure-amb-por és un no-viure; pensem en el
dia a dia poruc i miserable de les persones
hipocondríaques, que no arriben a gaudir
de la salut i de la força que en realitat tenen.
Nietzsche afirma que cal viure plenament,
menystenir la resignació dels obedients,
adoptar l’esperit lleó, i assumir la vida, amb
la il•lusió rabent i positiva dels infants i del
jovent.
El discurs de la por ha estat denunciat
en ple de referències filosòfiques i literàries,
que assenyalen la mesquinesa i la
dimissió humana a que es troba abocat
tothom qui accepta que li facin por. Per a
Sartre, la por és no atrevir-se a ser lliures i
negar-se a fer i a bastir l’existència autèntica.
També Eric Fromm, a La por a la llibertat,
fa una mirada humanista al viure humà,
des de la sociologia i la psicoanàlisi, i mostra
com d’irrenunciable és la llibertat i el prendre
decisions pensant per compte propi. La
por és alienació i abandonament a decisions
i interessos aliens, impropis. I a la por
li segueix la depressió, perquè mal podrem
fer callar el rau-rau últim si abandonéssim i
ens autoanul·lessim i, per por, no exercim el
nostre dret a decidir.
albert Botta és professor de filosofia i ètica
UN NOU DISC HA DE SORTIR
Sentim il•lusió quan tenim coneixement de la gestació d’un futur disc del nostre cantant o
grup preferit. També davant un futur concert d’aquest, una gira, una exposició, davant un
llibre o quan ens assabentem de qualsevol bona notícia a l’entorn de l’artista. I quan l’esdeveniment
s’acosta els seguidors llegim i/o escoltem il•lusionats notícies prèvies o entrevistes
als mitjans de comunicació. També seguim blocs i piulades digitals. Alguns solem córrer
a la botiga el primer dia que es posa a la venta l’enregistrament o restem nerviosos les hores
prèvies al concert. La novetat sempre ens motiva i entusiasme. L’endemà del concert, la
majoria somiem amb ell durant hores, el recordem amb felicitat. Personalment, darrerament
he experimentat aquesta il•lusió esperant el disc Nova (Petit Indie, 2012), el darrer projecte
de Jordi Batiste. En fi, la música ens il•lusiona, ens fa somiar. Ens fa ser feliços.
Maria salicrú-Maltas és etnomusicòloga
Per saber-ne més
LLiBre
La il•lusió
Josep López Romero
Ara Llibres
L’Esperança es desperta un dia
amb un buit terrible al pit i el convenciment
que j no dirigeix la seva
vida. Si mai has tingut aquesta
sensació i has pres la decisió de
retrobar la il•lusió perduda, aquest
és el teu llibre: un relat commovedor
i carregat d’energia positiva.
LLiBre
El llibre de les il•lusions
Paul Auster
Edicions 62
David Zimmer, està enfonsat a
causa de la mort de la seva dona
i els dos fills en un accident
d’avió. Es reclou a casa i dins d’ell
mateix, com si d’un ermità es
tractés, fins que una nit, mira a la
televisió una pel•lícula de cinema
mut de l’actor Hector Mann.
CineMa
La força de la il•lusió
Richard Donner (1992)
Protagonitza aquesta història una
família destrossada per la violència,
però salvada per la imaginació.
Dos germans molt units s’esvaeixen
de la seva caòtica vida familiar
somiant que poden volar i inspirats
per una llegenda local intenten
construir un avió.
Valors.org
Si encara en vols saber més, escolta
a la web l’espai radiofònic Valors a
l’alça dedicat a aquest tema.

Desembre de 2012

Valors

26 OPinió
Portes obertes —Ferran Busquets
Hi ha persones que
tenen una capacitat
innata per donar un
cop de mà als altres.
Persones que amaguen
històries sorprenents
i admirables.
N’explicaré
algunes que sovint em venen al cap.
Un bon dia vaig conèixer a la Rosa i em
va explicar que buscava suport per un projecte
que estava tirant endavant. He de
reconèixer que en un primer moment em
pensava que davant meu tenia una persona
que no hi tocava gaire però uns minuts
després vaig caure en que, més aviat, tenia
al davant una autèntica heroïna: algú que
avui dia estava disposada a tot per tirar
endavant el seu projecte. Però no un projecte
per a ella, un projecte per als altres.
Volia contribuir a solucionar el gran problema
de l’habitatge.
La verdadera importància no és si
d’aquí un anys el projecte continuarà o
no, o si haurà aconseguit alguna cosa. El
que realment és admirable és la força amb
que volia tirar endavant tot plegat. S’estava
llençant al buit completament.
La Rosa cobra una pensió d’uns 400€,
i estava començant un projecte per recollir
diners per donar habitatge als qui no
en tenien. De fet, ja tenia constituïda una
associació i tot el material per una campanya.
Volia que els primers diners que recollís
fossin per a una fundació per a persones
que viuen al carrer. No deixava de repetir
“S’ha de fer alguna cosa, això no pot
ser”. Estava realment commoguda, i estava
posant el cent per cent d’ella mateixa.
També em ve al cap la història de la
Desembre de 2012
Herois i heroïnes
dels nostres temps
el director de la
fundació arrels ens
presenta algunes
històries reals que
només tenen una
cosa en comú: els
seus protagonistes
treballen perquè la
vida dels altres sigui
millor.
Ferran Busquets,
després de 14 anys
vinculat a l’entitat,
és des d’aquest mes
de setembre el nou
director de la Fundació
arrels, en substitució
de salvador Busquets. El canvi s’ha
produït en el 25è aniversari d’aquesta institució
dedicada als sense llar.
Marta i la Joana, dues persones que estan
al davant d’una entitat social d’atenció a
persones grans. Resulta que estan passant
per un moment econòmic molt complex,
però no per mala gestió sinó per interessos
particulars de tercers. Així, mentre parlàvem,
una trucada va interrompre la reunió:
els van comunicar que no tenien diners
per pagar el dinar de la gent gran del dia
següent. Afortunadament, tot es va solucionar
després d’unes hores. Però el que en
aquell moment no tenia solució a curt termini,
eren els mesos sense sou d’unes quantes
persones que prioritzaven l’atenció a les
persones a la seva precarietat econòmica. A
dia d’avui, encara continuen lluitant tenint
molt clar que no ho deixaran córrer.
Recordo el dia que vaig anar a conèixer
un nou espai destinat a persones en
pobresa extrema. Tot el projecte l’havia
promogut una persona que no només volia
ajudar als qui vivien al carrer sinó que
volia estar com ells, dormir com ells, ser un
més. I així, va aconseguir que li cedissin un
espai permanent on dormir amb persones
que viuen al carrer després de passar entre
ells tot el dia. Per si fos poc, cap de les persones
amb les que viu i dorm sap de la seva
condició. Quan va als centres socials a dutxar-se
o a rebre altres serveis no vol que
ningú la reconegui: “Que ningú sàpiga qui
sóc, si us plau”. Com una més, i no només
sense prejudicis, arribant fins al límit.
I anant més enrere em ve al record la
història d’en Marc i la Laura quan van fer
un viatge a un país africà, i es van commoure
molt per la Betlem, una noia de 26
anys que van conèixer en un centre assistencial.
Aquesta noia -els explicava una
de les responsables del centre- va viure

Valors
com totes les seves amigues de la infància
havien estat adoptades per famílies
europees. A la Betlem ningú la va adoptar,
i el seu sentiment era de que ningú la
volia. Quan en Marc i la Laura van tornar
a Barcelona, van estar un any amb papers
amunt i avall fins que van aconseguir el
somni de la Betlem: viatjar a Europa, a
casa d’ells. Just una setmana després d’arribar,
a la Betlem se li va fer insuportable
estar lluny dels seus, i un mes més tard
va marxar. Recordo la cara d’en Marc i la
Laura: tants esforços, tants recursos i lluites
amb l’administració pública, tants comentaris
d’amics propers dient que estaven
fent una bogeria... per a res... Però un dia,
la Betlem va aparèixer de nou per la porta
de casa seva, sense avisar. Amb el temps
s’ha obert camí aquí, està treballant en un
negoci del barri i feliç d’estar a Barcelona.
Vaig assistir a una reunió on estaven
convocades moltes persones amb capacitat
de decisió en temes socials. Un dels
punts del dia era la sostenibilitat, i el que
il·lustraCió: raúl Campuzano
“Hi ha milers de persones
que lluiten pel que creuen,
que s’esforcen i, sobretot,
que aposten fins al final”
“Hi ha algunes coses que
només les pots fer ,i només
les pots fer bé, quan et surt
de dins teu”
més em va sorprendre és que el més important
era la sostenibilitat econòmica! Si, sostenibilitat
econòmica de les entitats. És a
dir, estem parlant de persones que pateixen,
que no tenen absolutament res, que
no arriben ni a final de mes ni a final del dia
i el principal problema és ajustar el pressupost.
Algú va dir: “Està clar que no s’ha
de ser imprudent, però si una mica agosarat...
Pensem per a qui treballem i deixem
OPinió 27
de banda la nostra tranquil•litat, mai patirem
ni la meitat del que pateixen els qui
atenem”.
Amb un record molt especial, recordo a
la Montse, que no parava d’exclamar: “Ni
se’t passi pel cap. Això mai, mai, mai. Que
no sàpiga que ho estàs fent perquè em sentiràs!”.
Això ho deia quan algú li explicava
que tenia pensat portar a casa seva alguna
persona amb toxicomanies o que vivia al
carrer. Alhora, la Montse cada dia tenia
algú a casa seva, que sempre estava oberta
de per, com passava molt sovint, algú que
sortia de la presó i no tenia on anar. Després
de molt de temps, vaig aconseguir
entendre aquesta contradicció. Em vaig
adonar que hi ha coses que, només les pots
fer, i només les pots fer bé, quan et surt de
dins teu i, a més, hi ha alguna cosa que et
desborda i que t’impedeix no fer-ho.
L’Antoni sempre té paraules que et
descol•loquen. I recordo molt bé quan el
vaig acompanyar a la presentació d’un nou
projecte. Era un projecte innovador, molt
interessant i atrevit. Mentre sentia tota la
història, vaig començar a relacionar-ho
amb coses que el mateix Antoni m’havia
explicat mesos enrere. Em va estranyar
tot plegat i li vaig preguntar: “Escolta
Antoni un moment, en això tu hi formaves
part i vas fer molta feina, oi? Com és que
no t’anomenen en cap moment?”. La resposta
va ser contundent: “Mira, tens raó
però no importa, el que realment compta
és que el projecte tiri endavant, jo ja he fet
la meva feina”.
Però també hi ha històries admirables
que queden amagades dins de les quatre
parets d’una cas. Històries d’entrega completa.
Com el cas d’en Josep, per a qui la
vida tampoc ha estat fàcil. El seu primer fill
va morir als sis mesos. Va tenir dos fills més
que van néixer amb una profunda discapacitat
mental. Per una malaltia muscular, a
la seva dona també li va caldre assistència
continuada. Tot el seu temps l’ha dedicat
a ells. De tot el que pensa i diu hi ha dues
coses que em meravellen, la seva mirada cap
a l’infinit plena d’esperança, i la mirada tan
especial cap als seus fills...
Com totes aquestes persones, n’hi ha
milers d’altres que lluiten pel que creuen,
que s’esforcen i, sobretot, que aposten fins
al final. Sovint costa d’entendre què significa
això. El que fa gran aquestes vides és la
capacitat d’ajudar sense esperar-ne res. Bé,
alguna cosa si que esperen: que la vida dels
altres sigui millor. Quin deu ser l’ingredient
comú que tenen aquestes persones?

28 OPinió
Cartes creuades
La saviesa,
art de viure
de: Jordi Cussó
per: Cinto amat
CC: revista Valors
assumpte: La saviesa
data: 16 de novembre de 2012
Benvolgut Cinto,
Tinc una sensació estranya. Tots estem
convençuts que cal dialogar, però no n’estic
segur que ho puguem fer. Recordo una
anècdota que m’explicava el meu amic
Alfred Rubio: “Moltes vegades es parla
llargament d’alguna cosa, fins i tot sense
haver-la vist. Recordo una discussió d’arquitectes
sobre la conveniència o no d’invertir
grans sumes per a la conservació de
Venècia, però cap d’ells no hi havia estat
mai”. No podem dubtar, em deia, de que
aquells arquitectes tenien els coneixements
per resoldre una sèrie de qüestions tècniques
i científiques, però probablement els
hi mancava la “saviesa” necessària per respondre
una qüestió com la que es plantejava.
La saviesa no és només saber, és saber
utilitzar el saber, és l’art de viure, i la vida
és més complexa que un simple conjunt
de coneixements. I és que la paraula saviesa
ve de tenir gust, d’assaborir i alhora de
tenir saber. El savi doncs és aquell que sap
aprendre a paladejar les coses, des de les
més vitals i essencials fins a les més petites,
i és d’aquesta capacitat de gaudir, sentir,
que brolla la seva capacitat de d’aprendre,
de saber. Entenc Cinto, que la nostra soci-
etat ha perdut capacitat d’assaborir la vida,
la llibertat, la fraternitat, l’amistat, la família,
el nostre propi ésser. Hem après molts
conceptes, molta tecnologia, però si no som
capaços de gaudir amb allò que hem après,
esdevenim com aquells arquitectes, restem
plens de coneixements, però sense l’experiència.
I aquesta inexperiència fa molt difícil
que brolli res nou, perquè parlem sense
poder aplicar allò que parlem, i no anem
a cap lloc, perquè ens perdem en entelèquies.
Oblidem aquella famosa dita: “no hi
ha res més pràctic que una bona teoria”.
També cal tenir en compte que la nostra
experiència no és feta només de coneixements,
sinó també de valors, accions, creences,
emocions, sentiments, en definitiva
d’una barreja difícil de destriar i que mai és
el resultat d’ajuntar o apilar totes aquestes
coses. Ni la saviesa ni la veritat són valors
exclusivament intel•lectuals, tampoc el
saber de la saviesa és una activitat purament
racional, sinó sobretot un contacte amb la
realitat, un saber tocar i gaudir de la realitat
existent. I trobo a faltar homes i dones que
toquin la realitat, que malgrat la multitud
de dificultats no perdin ni el seny ni l’art de
viure. Es des d’ací que posarem una bona
base per establir els ponts de diàleg i convivència
que parlàvem a la darrera carta..
No sempre les persones més mediàtiques
o poderoses responen al perfil dels nostres
savis. Sovint aquelles persones que no fan
soroll són les que acostumen a ensenyar-nos
les coses més importants per saber viure en
plenitud. No hi ha dubte que el progrés
tècnic i científic ens prepara per afrontar el
futur, però el que realment sosté el nostre
món és la saviesa acumulada al llarg de la
història de la humanitat. Sense caure en
dualismes ni falsos maniqueismes, necessitem
de totes les eines possibles per afrontar
els reptes del present i del futur, però
necessitem la saviesa de com saber utilit-
Desembre de 2012
zar-les per construir una societat on hi visquem
amb dignitat tots els éssers humans.
Tocarà als diferents estaments socials
fer visibles aquest “savis”, posar rostre i
paraula als que son invisibles, doncs més
que mai necessitem de les seves aportacions
per sortir de la crisi que patim.
No hi ha dubte que hi ha persones molt
erudites per la seva gran quantitat de coneixements,
però jo intueixo que la saviesa ha
d’estar més estesa que l’erudició. Perquè
malgrat que el nostre món gaudeix de bon
nombre de gent erudita, d’homes i dones
savis/es, capaços d’ensenyar, perquè han
“La saviesa no és només
saber, és saber utilitzar
el saber, és l’art de viure i
assaborir la llibertat”
“cal una educació en valors
que no sigui només teòrica,
sinó molt pràctica. Els valors
han de ser béns”
tastat, assaborit i conegut: la llibertat, la
paternitat, la convivència, etc., tots aquells
valors que construeixen persones i creen
civilització. Avui hem d’edificar persones
capaces de repensar-ho tot i d’assenyalar
nous paradigmes, per això hem de treballar
aquesta saviesa en les actituds i en les relacions
humanes. Cal una educació en valors
que no sigui només teòrica, sinó molt pràctica,
i això ho hem de fer des de la família,
l’escola, i diferents grups socials. Els valors
han d’esdevenir béns, aquest és l’art que
hem d’exercir si no ens volem perdre en un
munt de coneixements.
Una abraçada,
Jordi Cussó
Jordi cussó és capellà i economista

Valors
de: Cinto amat
per: Jordi Cussó
CC: revista Valors
assumpte: La saviesa
data: 28 de novembre de 2012
Benvolgut Jordi.
M’ha ha agradat la teva carta, per la crida
que fas a la realitat de les coses per sobre del
mer coneixement, a la saviesa profunda que
ens porta a veure el perquè del que passa,
més enllà del com passa. La teva reflexió, tal
com dius, parteix del que hem viscut darrerament,
del vertigen d’un clima electoral
que ens ha deixat a tots una mica sorpresos
tant per la seva intensitat com la quantitat
de coses que s’han dit sense tenir moltes
vegades cap, o molt poca, relació amb el
que es plantejava, l’elecció d’un nou Parlament,
capaç de fer front als requeriments
del moment social i polític que ens toca
viure.
Em satisfà la relació que estableixes
entre la saviesa que ens cal i la capacitat
de tenir gust, d’assaborir, de fruir de
les coses per elles mateixes, sense veure’ns
obligats a buscar-hi una finalitat, una
recompensa. Una saviesa que no està feta
només de coneixements sinó d’experiència,
que és una cosa que no té gaire a veure
amb el simple experiment. Experimentem
amb el diner per obtenir més rendibilitat
(amb els resultats desastrosos de l’enginyeria
financera dels darrers trenta anys),
experimentem amb el treball (amb successives
reformes laborals, per obtenir una
major competitivitat amb la disminució
de costos), experimentem amb la cultura,
amb la sanitat, l’escola i la família... Però
de tots aquests experiments en traiem
poca experiència, pocs elements que ens
ajudin a viure millor. Estem sempre a punt
per experimentar, però tenim molt poca
sensibilitat per treure’n les lliçons que de
veritat ens convenen.
Per això els clàssics tenien molt clara
la distinció entre experimentum i experientia,
la constatació d’un resultat, per un
costat, i, de l’altre, el ressò i la vivència
interior del camí personal que s’ha seguit
per obtenir-lo. Es poden haver obtingut
molts resultats i haver atresorat molt poca
experiència. Es poden saber moltes coses,
ser un gran especialista amb multitud de
coneixements sobre una àrea del saber, i
haver perdut completament la sensibilitat
per saber viure humanament. Segons
Gadamer, els quatre trets que defineixen
el patrimoni humanístic son la formació,
el sentit comú, la capacitat de judici i el
gust. Sense el sentit comú la formació pot
ser estèril, i sense la capacitat de judici i
el gust per viure humanament el coneixement
es pot convertir en una esclavitud.
Sempre m’ha agradat el terme alemany
que significa aquesta experiència interior,
el ressò de la sensibilitat, del gust (“erlebniss”),
diferent de l’experiència només
exterior (“erfahrung”).
No voldria resultar pesat amb les cites,
però és que la teva reflexió em porta directament
al concepte grec de la frònesis, la
saviesa pràctica, diferent de la sofia, la
saviesa abstracta. I seguint el teu raonament
diria que aquesta saviesa pràctica és
la que la gent senzilla, amb sentit comú,
capacitat de judici sobre els esdeveniments
viscuts i bon gust per saber triar,
ha acumulat al llarg dels segles i la que ha
posat els fonaments de la civilització que
hauríem de mantenir i cultivar.
En el treball diari de la gent corrent,
en el gust per les coses ben fetes, vàlides
per elles mateixes, que requereixen temps
i dedicació, es concreta el que creia Jefferson,
que aprendre a fer bé un treball és el
fonament de la ciutadania. En la feina del
Panoràmica de la ciutat italiana de Venècia.
OPinió 29
dia a dia, en l’esforç per superar les dificultats,
com en el cas de l’artesà que va
modelant la matèria i supera la seva resistència
per aconseguir una obra ben feta,
que té sentit per ella mateixa, està en joc,
com manté R. Sennet parlant de la producció
d’objectes físics, una visió interior
de les tècniques de l’experiència capaces
de modelar el nostre tracte amb els altres.
I acabo tornant al principi. No creus
que en els moments que estem vivint ens
“avui hauríem de recuperar el
sentit de les coses ben fetes,
no les grans obres o els grans
projectes”
“De molts experiments en
traiem poca experiència, pocs
elements que ens ajudin a
viure millor”
urgeix recuperar el sentit de les coses
ben fetes, no les grans obres o grans projectes,
sinó la capacitat de gaudir amb les
coses senzilles de cada dia, aquesta saviesa
pràctica que sap formular un judici
sobre el que s’ha viscut per treure’n una
experiència que l’ajuda a viure millor? Ens
sobren consignes i ens calen més paraules
per aclarir l’experiència diària com a fonament
de la nostra ciutadania.
Una abraçada,
Cinto
cinto amat és advocat

30 OPinió
La màquina d’escriure —Joan Safont
L’exèrcit derrotat del
cardenal Montini
el convent dels Caputxins
de sarrià, cada diumenge,
és refugi de vells cristians
del concili, seguidors del
cardenal montini.
L’expresident, Jordi Pujol, un
cristià que mai s’ha amagat
de ser-ho i per qui el fet
religiós ha estat fonamental
en la seva formació i en la
seva trajectòria política, es
confessa un soldat fidel de l’exèrcit derrotat
del Cardenal Montini, és a dir, un catòlic
que va abocar tota la seva esperança en
el Concili Vaticà II i, especialment, en el
pontificat de Giovanni Battista Montini,
Pau IV, que va ser l’encarregat de desenvolupar
l’obra endegada pel seu predecessor
Joan XXXIII. Un soldat fidel, perquè continua
creient fermament en aquella Església
oberta i posada al dia, però d’un exèrcit
derrotat, perquè aquell intent de conjuminar
liberalisme i tradicionalisme va fracassar
i, en molts aspectes els papats de Wojtyla
i Ratzinger han estat un fre a aquestes tendències
que a la Catalunya de finals del
franquisme, on l’Església feia grans esforços
per deixar enrere el nacional-catolicisme,
van tenir una gran estima.
Un dels vells quarters d’hivern d’aquest
exèrcit derrotat a Catalunya el tinc ara molt
prop de casa, al convent dels Caputxins de
Sarrià. Encara avui, si hom s’hi acosta un
diumenge podrà sentir un dels religiosos
més simbòlics d’aquest cristianisme conciliar
a casa nostra el Pare Joan Botam, antic
Provincial dels Fra Menors Caputxins de
Catalunya, promotor d’un munt d’iniciatives
a favor de la pau i l’ecumenisme i amb
un paper destacat durant en la lluita contra
la dictadura. Precisament, el convent és
conegut per ser l’escenari de “La Caputxinada”,
quan el cenobi acollí la constitució
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la
Universitat de Barcelona l’any 1966. Però
no només va ser una ocasió simbòlica, sinó
que a les darreries de la dictadura, alguna
persona buscada per la policia havia trobat
refugi entre els frares, d’entre els quals
també fou cèlebre el pare Jordi Llimona,
militant i fundador del PSC.
Com dèiem, cada diumenge la petita
església s’omple d’aquests vells cristians
del concili, soldats derrotats com Pujol,
que van posar totes les esperances en un
a Església diferent d’aquell en que havien
estat educats després de la guerra. Matrimonis
de cap a setanta anys, vinguts de
diferents punts de la ciutat, que no acudeixen
a una missa més, sinó al que queda del
seu món de joventut compromesa. Els seus
fills, en molts casos allunyats dels anhels
jovenívols dels progenitors, no els acompanyen
mai; els néts no en sabran pas res
d’aquest exèrcit on lluitaren els seus avis.
Potser aquests somniadors han perdut
guerra perquè entre ells i els que aspiren
Retrat del cardenal Montini.
“Entre ells i els que aspiren
a tornar l’esplendor de la
cristiandat perduda, hi ha
una terra de ningú”
a tornar l’esplendor de la Cristiandat perduda,
que tampoc serà, hi ha una terra de
ningú secularitzada, indiferent, gens predisposada
a aquests últims guerrers de
l’ortodòxia, però tampoc a fer d’exèrcit
de reforç dels qui ja tothom sap que han
perdut la guerra. Entranyable i sentenciada
tropa montiniana, creients entre les benaurances
i la transcendència.
Joan safont és periodista
A la intempèrie
—Irene Alerm
Cartes,
cartes i
cartes...
Desembre de 2012
Els compositors Manuel Blancafort i
Frederic Mompou es van conèixer al
balneari Blancafort de la Garriga. Frederic,
delicat de salut, es refugiava de
la humitat de París. Ambdós, tot i que
solitaris de mena, de seguida entaularen
una forta amistat que quedà recollida
a la intensa correspondència que es
van enviar durant la joventut i primera
maduresa. Aprofitant que enguany se
celebra el 25è aniversari de les morts
d’ambdós, el pianista Daniel Blanch i
l’Associació Joan Manén ens fan una
proposta: fragments de cartes interpretats
per l’actor Sergi Mateu i les peces
musicals de les quals parlen, tocades al
piano per Jordi Masó. Amb aquest fil
podem conèixer el procés creatiu dels
joves compositors, les seves idees estètiques
i la seva manera de viure i relacionar-se
amb el món. Cadascun amb
les seves dèries i procurant traslladar el
seu jo més íntim al company, també vetllen
càndidament pel seu benestar. L’espectacle,
doncs, ens endinsa a l’intríngulis
de l’amistat i ajuda a comprendre
el distanciament final dels qui semblaven
inseparables. La recerca del so més
pur obsessionà Mompou de tal manera
que fins renyà el seu amic per haver-se
atrevit a orquestrar un peça. Blancafort,
en canvi, viu gairebé com una experiència
mística el paisatge que l’envolta,
font de moltes de les seves creacions.
El darrer round és per Blancafort que
clou la correspondència amb la darrera
carta després de molts anys de silenci.
Havien pres camins separats. L’un amb
la recerca infinita de la puresa, París, les
llums, el reconeixement; l’altre amb la
voluntat d’expressar el seu paisatge, amb
la família, la feina, la calma. La pena per
l’amistat que es deixà perdre, embolicada
pels embats de la vida, s’acompanyen
del record, llunyà però ben ferm,
de l’amor i l’amistat que un dia el feu
únics. I així, malgrat tot, se salven.
Irene alerm és filòsofa

Valors
Escala de valors —Francesc Grané
El cristianisme
ateu
El teòleg i filòsof alerta que
el cristianisme treballa per
la justícia social i la igualtat,
però alerta que aquesta no
és la base, sinó l’experiència
amb Déu.
M’ho comentava
ella que, als vinti-tres
anys va
marxar a la Índia
després d’anys
de greus dificultats
familiars. A
casa seva, el tema religiós estava prohibit.
També en el seu entorn qualsevol referència
a una vivència espiritual era ridiculitzada.
Un dia va tenir un somni. I va decidir
marxar a la Índia, sense res. I va viure
setmanes al desert. “Un dia... vaig sentir
un Amor Infinit. Com si alguna cosa entrés
dins meu amb una absoluta tendresa. Per
uns moments, vaig sentir-me estimada
infinitament... I vaig saber que era Déu”,
explica. Va esdevenir budista sense saber en
què consistia. Va iniciar-se en la meditació
i va canviar per sempre. Ara parla de Déu.
I ho fa parlant d’alguna cosa que coneix
en primera persona. És la seva experiència
quotidiana fonamental. No és religiosa, no
sap res de les religions. Però Déu és la seva
experiència amorosa centrall. És habitual
que en la en la tradició cristiana catòlica,
hi hagi gent que s’esgarrifi quan sent parlar
d’”experiència” i de “sentir Déu”. Es diu
que s’ha de superar la fase del sentiment. I
ella, quan li dic això, respon: “I així, de què
viuen aquests cristians si no senten Déu?”.
El més sorprenent d’un cert cristianisme
és l’absència absoluta de l’experiència
de Déu. No parlo del cristianisme
sociològic, parlo, de sectors importants
que han construït un cristianisme basat
en la voluntat, un cristianisme ètic, on
l’important és la justícia social, la democratització,
la lluita contra les desigual-
tats. Això és fonamental, però, per si sol,
no fa ni és cristianisme. La lluita a favor
dels més febles és un compromís altruista
que ens humanitza, però això pot no tenir
cap connexió amb el cristianisme. Sovint,
als cristians, parlar de Déu referit a alguna
cosa molt personal, els sobta, fins i tot els
molesta. És un concepte ideal, en parlen
des de la teoria. Des de lluny. Ho edifiquen
tot des d’aquest concepte, però construïnt
des de la teoria, el seu edifici teu peus de
fang, perquè no és res de personal, res de
viu, de dinàmic, de real. En l’Advent, diuen,
es prepara el Nadal. I no és això. Perquè
precisament en l’Advent es posa de relleu
que el cristianisme proposa aquesta experiència
nuclear, primordial, radical: hi ha
una possibilitat, en l’home, d’entrar en contacte,
de mantenir una relació, amb el Misteri.
Un Misteri Amorós. Establir-hi una
relació, de tu a Tu. Nadal serà un pas més
en aquesta relació.
La meva amiga, budista, se sorprèn de
la buidor de l’experiència de Déu de moltes
persones que es diuen cristianes. Diu que
viuen d’una retòrica buïda, d’una profusió
de paraules que tapa la manca d’una experiència
radical de relació amb el Misteri.
Ella, sense anar més lluny, viu de la Providència,
avui dites Xarxes d’Intervanvi.
Deia Gandhi que el cristianisme, a Europa,
és com una pedra d’un riu, que si l’agafes i
la parteixes pel mig, t’adones que a dins és
tota seca. El mateix, deia Gandhi, ha passat
amb el cristianisme, ens ha passat per sobre,
i no ha penetrat. Tenim una cosa entre
mans que molts no hem entès. La interpretació
ens ha quedat curta. Perquè, o el
cristianisme ho afecta tot, i especialment la
nostra butxaca particular, no vol dir que no
és res. “Qui troba un tresor, ho llença tot,
per quedar-se amb aquest tresor”. La qüestió
és que, en molts casos, ens trobem amb
un cristianisme ateu, sense Déu, sense l’experiència
íntima, de ser captivat i transformat
pel Misteri. I, sense aquesta experiència,
res no té sentit. És llavors quan
necessitem comprar, gastar, consumir. La
buidor se’ns menja.
Francesc Grané és filòsof
Llocs
Arribades
OPinió 31
És tòpic, però m’ho permeto. Ara
ve Nadal i per Nadal, ens ho podem
permetre. En el món dels llocs, n’hi
ha de típics d’alegria; i en el meu
univers particular, aquest n’és un.
Caic en el tòpic perquè ja tinc
ganes de ser-hi: carregada i contenta.
Sortir i buscar amb la mirada
el meu pare, i potser més familia,
encara que sempre és all`, cap
a l’esquerra (cal saber on s’espera,
entre tanta gent) en el punt fixat de
trobada, amb els braços creuats i el
somriure a la cara, pacient. Sempre
ens espera allà, sempre fa estona
que hi és. Una divertida comèdia
romàntica anglesa el descrivia com
un lloc on es demostra que l’amor
és arreu: “fathers and sons, mothers
and daughters, husbands and wives,
boyfriends, girlfriends, old friends”, diu
una veu a l’inici de la pel•lícula.
Gent que espera, gent que arriba;
gent impacient, gent que ja hi està
acostumada, gent que s’abraça,
que es petoneja, que crida; famílies
senceres que reben un nou
membre... N’hi ha de lluminoses i
boniques, de fosques i envellides;
d’escenaris de pel•lícula en blanc
i negre i de massa inòqües de tant
modernes. De petites i íntimes o
d’enormes que semblen formiguers
amb trànsit constant. Si t’has acostumat
a arribar-hi sol i que ningú
t’hi rebi, ja has après el camí discret
per a no fer nosa als que s’hi han
de retrobar. En canvi, en les que
sempre t’hi esperen, el gest content
del teu pare ja forma part del teu
univers particular. Zones d’arribades,
on la resta del viatge comença.
Zones d’arribades, on ja tinc ganes
de ser... ara que ve Nadal
Isabel Yglesias és advocada

32 OPinió
L’altra cara de la ciència —Pol Bartrès
La història
més bella
no podem parlar
d’estructures d’estat i
d’autodeterminació en
campanya electoral, sense
tenir en compte la recerca
científica.
E n
ple període electoral, un
company em deixa entusiasmat
un llibre que ha
despertat en ell una renovada
passió per la ciència;
una passió que, confessa,
tenia mig adormida. Es tracta de La història
més bella del món (Edicions 62).
El llibre, a cura del periodista científic
Dominique Simonnet, és un amè relat que
narra els tres actes de l’evolució de l’univers
a través del diàleg que estableix l’autor
amb tres reconeguts científics, a partir
de tres preguntes clau: D’on venim? Què
som? Perquè som aquí? El recorregut
evolutiu arrenca uns quinze mil milions
d’anys enrere amb la gran explosió generadora
de l’univers, continua fa quatre mil
milions d’anys amb l’aparició de la vida a
la Terra i enllaça amb l’aparició dels homínids
i l’actual procés d’expressió cultural
que ens ha portat fins a l’actualitat.
La història més bella del món és, de fet,
aquesta, la nostra, en la que encara ens
trobem immersos. Saturat d’anuncis, cartells,
pamflets, discursos i eslògans que
acompanyen el procés electoral, la lectura
del llibre resulta poc menys que reveladora.
La campanya es centra, en gran part,
en el debat sobre el procés de construcció
nacional, en la creació d’estructures d’estat,
en l’autodeterminació. Pàgina rere pàgina,
tot llegint el llibre se’m fa evident que
massa sovint oblidem que una de les prioritats
d’un país, una imperiosa necessitat
social, ha de ser dotar la població de recursos
per a la seva formació i aprenentatge;
vetllar perquè la ciutadania tingui eines per
avançar en el coneixement de la realitat que
l’envolta; fomentar, en darrera instància, la
reflexió i l’esperit crític.
La societat tecno-científica en que vivim
ens urgeix a familiaritzar-nos amb el fet i la
metodologia científica per no sucumbir illusos
davant l’allau, massa sovint esbiaixada
i superficial, de dades i opinions que ens
arriben emparades en suposats estudis, ja
siguin provinents tan de reconeguts premis
Nobel com de misteriosos experts.
La ciència, precisament, ens ajuda a
comprendre i ens esperona a descobrir, a
cercar, a ser crítics i incisius, a valorar l’exquisida
naturalesa del que ens envolta.
A dia d’avui, tot estat requereix d’una
decidida aposta per la recerca científica,
el desenvolupament tecnològic, la innovació
empresarial, el foment del coneixement
científic... Més enllà d’anuncis i eslògans,
no se m’acut prioritat més gran per un
poble que anhela construir, crear i autodeterminar-se,
que treballar per apropar als
seus conciutadans la història més bella del
món. La resta, vindrà sol.
Pol Bartrès és enginyer.
Per saber-ne més:
La història més bella del món, de
Hubert Reeves (et al.) Edicions
62, 1997.
Desembre de 2012
Cercant l’escletxa
—Joaquim Trenchs
Sujectivitat,
també
conflicte
El creixement de la persona és conflictiu
per naturalesa. Ho és, no per una
qüestió biològica, sinó perquè la constitució
com a éssers parlants té un caràcter
traumàtic i estructural. Traumàtic en
tant la pròpia existència ve donada per
l’Amor de l’Altre, a qui quedem alienats.
Necessitats, desitjos i demandes es
vehiculen a través de l’Amor rebut dels
pares, que marquen les primeres pinzellades
i fonaments inconscients al nostre
ésser. Estructural en tant conflueixen
diferents registres que s’articulen i reactualitzen
no sempre harmoniosament:
Un real, que ens confronta permanentment
amb la insatisfacció i la falta, allunyant-nos
de la satisfacció completa i
ben plaent de l’ infantó. Un simbòlic. Uns
significants que metaforitzen allò inabastable.
Estableixen ponts davant la
ruptura i la pèrdua amb allò més biològic
inicial. Llenguatge, univers simbòlic,
que canalitza les pulsions i rescabala
l’energia amb les ganes de viure, l’expressió
del desig. Un Imaginari. Demanda
de l’Altre interioritzada, en forma d’
ideals. Base del nostre narcisisme i suposada
completesa. Per això, cadascú de
nosaltres ha construït la seva particular
realitat psíquica, el seu fantasma, les
seves ulleres subjectives amb les que viu
i llegeix el món. Bo i així, s’acosta Nadal.
Fem possible que l’Infant, que etimològicament
significa “el que no parla”,
ens permeti renovar l’Amor i la Pau amb
nosaltres mateixos, que de retruc se’n
beneficiaran els del nostre voltant.
Joaquim trenchs és psicòleg

Valors PrOPOstes 33
La proposta del mes
Refugis bèl·lics
Els ciutadans de Barcelona van
construir durant la Guerra civil uns
3.300 refugis antiaeris al subsól de
la ciutat. alguns actualment encara
es poden visitar.
Lucia Montobbio
Passo sovint per la plaça del Diamant, però
mai m’havia preguntat què eren aquelles dues
entrades que s’endinsaven sota terra. Creia
que es tractava d’un pàrquing. Fins que un
dia vaig travessar-la un dissabte a les onze
del matí. En aquell moment un noi va penjar
uns panells ben grossos, amb fotografies de la
Guerra Civil. Em vaig aturar per llegir-los i vaig
descobrir que aquelles escales subterrànies
dirigien cap a un refugi antiaeri. Em vaig afegir
a la visita.
L’any 1938 diverses ciutats catalanes van ser
bombardejades per l’aviació alemanya i italiana.
Barcelona va ser una de les primeres ciutats
europees que va patir atacs sistemàtics
contra objectius civils. A occident, va ser una
de les primeres vegades que la guerra ultrapassava
el camp de batalla militar, i anava a
atacar el ciutadà desproveït. Davant d’això es
va començar a inventar una defensa. El metro,
per exemple la mateixa parada de Fontana, va
servir com a refugi contra la metralla estrangera;
també la planta baixa o els subterranis
de les cases o immobles particulars, que assumirien
aquesta nova funció.
Bombes plenes de metralla, bombes incendiàries,
bombes d’alumini... alemanys i italians
van provar les seves noves armes estavellant-les
contra el poble català, els carrerons
de Barcelona van ser el camp de proves pels
seus invents. Això també va conduir a la construcció
d’una gran quantitat de refugis, es calcula
que uns 3.300, amagats sota la ciutat.
Juntes veïnals, sindicats, organitzacions polítiques
es van encarregar de cavar túnels i galeries
per protegir als ciutadans.
El refugi de la plaça del Diamant va ser una
iniciativa dels veïns de Gràcia (1937-1938).
L’entramat de túnels suma dos-cents cinquanta
metres. Les parets, fetes de maons,
s’estenen pel subsòl de la plaça i del carrer de
les Guilleries. Encara es conserva el petit espai
destinat a fer cures i serveis, un per els homes,
l’altra per les dones. Es calcula que podia
refugiar unes dues-centes persones a dotze
metres sota terra.
‘La plaça del
diamant’
Us recomenem aquest llibre
tan conegut de la Mercè
rodoreda. És un testimoni
dels atacs de la Guerra Civil
dels que us hem parlat a l’article.
La vida de natàlia, la
protagonista i narradora, es
capgira quan coneix Quimet:
aleshores passarà a dir-se
Colometa, i la seva petita vida
personal, plena de maldecaps,
es barrejarà amb els grans
esdeveniments col•lectius
que sacsegen la societat catalana:
la república, la guerra i
la postguerra.
Abans d’entrar tothom havia de tenir clares
algunes de les normes. Per exemple la preferència
de les dones i els nens, l’espai que
cadascú podia ocupar en el moment d’asseure’s
(els bancs de maó tenen marcat el quadrat
màxim que podia ocupar una persona,
uns 40 cm), o la prohibició de parlar de política
un cop dins.
Hi ha molts altres refugis que es poden visitar:
el refugi 307, el de la plaça de la revolució,
el del Palau de les Heures, el de la plaça
Tetuan, el de les Cases Barates d’Horta, el del
carrer Sardenya, o els búnquers de l’avinguda
del Tibidabo. Fins i tot el particular del carrer
Fusina 6, que avui en dia és un bar de copes.
Les visites, que han de dur guia, es fan per
grups, a les 11:00 i a les 12:30 hores els dissabtes
al matí. El preu per persona és de 3 euros.
Per visites escolars, els alumnes han de pagar
6 euros cadascú i això inclou també una xerrada
prèvia. Podeu contactar amb els organitzadors
al 93.211.49.73.
Webs: http://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com.es/
i
http://www.femturisme.cat/ca/
ruta/refugis-antiaeris-barcelona/

34 PrOPOstes
Art
L’art fet acció
La mostra actualment exposada
a la Fundació Miró de Barcelona,
amb unes setanta peces de Jackson
Pollock, és la proposta que ens fa el
nostre crític d’art Ramon Bassas.
Ramon Bassas
Podríem dir que l’art consisteix en representar
la realitat per comprendre-la millor. Fora
d’ella s’hi endinsa, com si diguéssim. Però això
és massa ampli i imprecís. La representació,
per exemple, coneix múltiples disciplines i
suports; la realitat disposa de diversos plans i
no tan sols l’empíric i, finalment, la comprensió
abasta des del consol (“ara ja ho entenc”)
fins el desconsol (“o sigui que així em veus?”)
passant per un estol de possibilitats.
Al segle XX, sobretot, s’insisteix, a més, en de
dir el que encara no s’ha dit o de dir-ho de la
manera com mai no s’ha dit. Sigui per l’imperatiu
del mercat o les revolucions, que reclamen
novetats diàries, sigui per la irrupció de ‘solucions
finals’ (Auschwitz, el gulag), després de les
quals sembla que tot ja hagi estat dit, hi ha una
deriva de l’art que demana originalitat, radicalitat,
per poder fer avui aquesta funció que
acompanya la humanitat des que la coneixem.
Una de les experiències més originals i contemporànies
d’aquesta deriva consisteix en
les “accions pictòriques” que transgredeixen
el límit entre “fora” i “dins”, de manera que
per a la seva execució hi faci falta la interven-
Desembre de 2012
ció activa d’un tercer, reclamant al públic que
abandoni la seva posició d’espectador per
formar part de l’obra artística.
L’exposició actual a la Fundació Miró, que
recull unes setanta de peces, reconeix en l’expressionista
nord-americà Jackson Pollok la
font principal d’influències d’una colla d’artistes
posteriors que -dins l’eclèctic ‘art conceptual’-
s’emmarquen dins la tècnica de l’”action
painting”. Esquitxos, diversitat de materials,
accions amb el cos, happenings, presència de
fluïds corporals, etc... que generen dos tipus
d’obra: la pròpiament dita, quan es fa, i el seu
resultat, que ara podem veure a Montjuïc.
Què en queda, de tot això? Almenys, dues sensacions.
La primera és com quan t’expliquen
una festa. El que realment importa és haver-la
viscut, haver traspassat el limit de la representació,
haver experimentat el procés de la creació.
Aquesta és l’originalitat més indiscutible
del moviment. Però el que en resta és molt
semblant a la nostàlgia i també a la impossibilitat
de reviure-ho. La segona sensació consisteix
en certificar la buidor que hi ha fora de
l’experiència, la fredor que tenim en el debat
onanista de l’art, la impossibilitat del seu
poder icònic (de traspàs dels límits a través de
la contemplació) un cop s’ha enllestit el seu
efecte. L’acció i la contemplació són dos elements
que no haurien de deslligar-se mai.
Explosió! El llegat de Jackson
Pollock es pot veure a la Fundació
Miró fins el 24 de febrer.

Valors PrOPOstes 35
Fem la maleta
L’Orb, el Loira
i la Vienne
El nostre cronista de viatges Joaquim
amargant segueix amb els
recorreguts amb els elements fluvials
com a ‘leiv motiv’ i en aquest
cas s’endinsa per l’oest francès.
Joaquim amargant
Aquesta vegada el recorregut que us proposo
és amb tren i bicicleta. També es pot fer
en cotxe, és clar, però amb la bicicleta baixes
del tren a cada poble, passeges una estona i
tornes a pujar quan vols; es gaudeix més de la
natura sense gastar gasolina. Això és el que
he fet unes quantes vegades des de la ciutat
de Béziers, Besers en català antic i Besièrs en
occità, ara departament francès de l’Erau, a la
regió de Llenguadoc-Rosselló. Agafant el tren
en aquesta ciutat, la primera etapa és baixar a
la població Béradieux, travessada pel riu Orb.
Seguint per la carretera de l’esquerra del riu
s’arriba a Lamalou les-Bains, un poblet d’estiueig
on hi ha uns famosos banys termals, unes
grutes i uns penya-segats on el mig i passa un
riuet que boca les seves aigües a l’Orb. Fa poc
per aquestes contrades hi passava un tren que
et portava fins a Tolosa de Llenguadoc.
Enfilant amunt i a la dreta de Béradieux,
seguint el curs del riu fins el poble medieval
de Lunas passant per le Bousquet d’Orb, ens
trobem que bona part del recorregut té grutes
i formosos penya-segats que el riu ha forjat
durant mil•lennis. A Bédarieux cada dia hi passa
un tren que va a Paris, a la Gare de Lyon. Des
d’aquí, és recomanable baixar a Millau, passejar-hi
una estona i posar-se a sota del viaducte
inaugurat el 2004 que cobreix una distància de
2460 metres salvant la vall del riu Tam.
La intenció no és arribar a París sinó baixar a
Vierzon per agafar l’altre tren que va Tours, al
riu Loira. Tours es troba entre Orleans, la ciutat
de Joana d’Arc, i la costa atlàntica. No arriba
als 140.000 habitants i es diu que és on és parla
el francès a la perfecció. La catedral de Sant
Gacià, d’estil gòtic, està dedicada a aquest sant
perquè va ser el primer bisbe de la ciutat. A
Tours hi ha nombrosos jardins i parc, per això se
l’anomena “el jardí de França”.
el valor
La cortesia
acostumat a què, a casa nostra,
ningú et saluda quan travesses
un poble, sobta que al sud francès
sí que hi ha aquesta cortesia.
a les contrades de Bédarieux,
le Bousquet d’Orb, Lunas a
Llenguadoc-rosselló, tothom et
saluda. a la Boire-noble, un llogarret
on hi ha la Comunitat de l’arca
fundada per Lanza del vasto al 1948
i seguidor d’en Gandhi, els nens que
feien rotllana al costat del seu professor,
tots a una, em van saludar
en passar: ”Bonjour, bonjour”.
Des del riu Loira, que travessa la ciutat, comencem
una altra ruta amb bicicleta que porta
a Sant Nazer, a la desembocadura a la mar
Atlàntica. Al llar del seu recorregut hi ha nombrosos
castells, reconeguts l’any 2000 com a
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els
castells més bonics són el d’Ussé o el d’Azay-le
Rideau.
Un cop arribats a Candes-Saint Martin, agafem
la Vienne, un afluent del Loire que ens porta a
Chinon per visitar la seva grandiosa Fortalesa
Reial. I seguint el riu Vienna cap el sud arribem a
Saint Junien, al departament de l’Haute Vienne,
a la regió del Llemosí. D’aquesta població surt
una estreta carretera dins la qual, al cap de
quinze quilòmetres, trobem la població d’Oradour-sur-Glane
(a la foto, sobre aquestes línies).
Aquesta vila és tristament famosa perquè el 10
de juny del 1944, mentre es lliurava la batalla de
Normandia, un batalló de les SS alemanyes, va
assassinar-hi 642 persones, entre ells 207 nens
que van ser metrallats i cremats dins de l’església
i seguidament les SS varen cremar totes les
cases del poble. Així ha restat tota la localitat
des de llavors com a memòria històrica.
De Saint Julien arribem a l’última etapa del
viatge, Llemotges, la capital de la porcellana,
que també forma part del Camí de Sant Jaume.
Hi han boniques esglésies, com la de Saint
Michel o la de Saint Pierre, però per a mi la més
bonica és la Catedral de Sant Esteve amb els
seus jardins.
tots els articles d’aquesta secció a
femlamaleta.blogspot.com

36 PrOPOstes
Televisió
‘El mundo
en 24 horas’
El periodista David casals recomana
un nou espai que s’emet a
les pantalles del canal 24 Horas
de tVE cada tarda a 2/4 de 7.
A França existeix France 24: una cadena 24
hores de notícies des de París en francès,
anglès i àrab. A Regne Unit, la BBC té canals
‘tot-notícies’ en anglès, persa i àrab, a més
d’una web en múltiples idiomes. El Kremlin
difón la seva propaganda a través de ‘Russia
Today’, un canal en anglès, castellà i rus. Iran
té un canal en anglès (Press TV) i un en castellà
(Hispan TV) que a Barcelona es pot sintonitzar
misteriosament a través de la TDT. El
‘chavisme’ de Venezuela també la seva plataforma,
‘Telesur’, que emet en castellà. I
davant d’això, què fan Espanya i Catalunya?
TV3 va deixar d’emetre via satèl·lit el seu
canal exterior, ‘TV3cat’ que ara només es
pot sintonitzar per Internet. I en el cas de
RTVE, Radio Exterior de España (REE) i TVE-
Internacional han sigut instruments usats
per les successives direccions per fer purgues:
quan mana el PP, a REE hi van els alts
càrrecs que va posar el PSOE, i viceversa.
Mentre que a la BBC, que et destinin al servei
exterior és un premi, aquí és un càstig.
Espanya no ha tingut mai vocació d’influir
als àmbits on se suposa que tenia certa
hegemonia a través dels mitjans de comunicació.
A TVE, van retallar l’any passat les
edicions de migdia i tarda del Telediario
Internacional i ara només queden les que
s’emeten a la reranit per Amèrica Llatina.
Malgrat aquest panorama, on la informació
internacional té menys protagonisme en
l’agenda, hi ha petites excepcions. Des d’aquest
setembre, el Canal 24 Horas de TVE emet a la
tarda un informatiu de 24 minuts de notícies
internacionals, de 18.34 a 19.00 hores.
Es tracta de El mundo en 24 Horas. El condueix
una veterana de la ‘casa’, María San Juan,
que té l’honor d’haver sigut una de les presentadores
que ha estat més temps al front d’un
mateix programa, un espai educatiu de La 2 que
s’emet a les 10.00 hores del matí, ‘La aventura
del Saber’, uns quinze anys.
Un país amb voluntat d’influir al món tindria
un servei exterior potent, i no un canal inter-
“L’esforç de l’espai per
matisar la poca passió que
hi ha a tVE pel que passa
al món és lloable”
nacional que fa refregits. Tot i això, l’esforç que
fa l’equip de El Mundo en 24 Horas per trencar
aquest panorama és lloable. A l’igual que els
professionals del programa En Portada, veterà
espai de reportatges d’actualitat internacional
de TVE que, si es fes a la televisió pública d’un
altre país, s’emetria per la primera cadena en
horari de màxima audiència.
David casals és periodista.
Web programa: http://www.rtve.
es/programas/mundoen24horas
Alternatives
Petits
mecenes
Desembre de 2012
La necessitat de finançament ha
fet que cada vegada més empreses,
projectes culturals, audiovisuals...
pensin en noves maneres
d’aconseguir fons.
Maria Medina
La majoria de nosaltres coneixem ja diverses
plataformes online de finançament o
micromecenatge. En els últims anys han
proliferat i s’han demostrat maneres útils
de tirar endavant projectes que, si no fos
per l’ajuda de moltes persones, no s’haguessin
acomplert amb èxit. La idea, pionera a Estats
Units però importada amb èxit a casa nostra,
és simple: la unió fa la força. I és que si no hi
ha grans inversors, hem de pensar en noves
maneres d’aconseguir capital. Si demanem a
més gent una aportació menor tindrem més
probabilitats d’aconseguir els recursos que no
pas si esperem que se’ns concedeixi una subvenció
pública o que vingui un soci que aporti
grans quantitats de capital.
“És una nova manera
d’enfrontar aquesta
època de canvis
econòmics o mentals”
Aquesta idea, però, es pot portar més enllà.
Pensem, per exemple, amb negocis que ens
donen un servei que considerem necessari,
satisfactori o que té un valor afegit.
Amb els temps que corren, és possible que
el futur d’aquesta empresa perilli. Ara bé,
si l’empresa ofereix la possibilitat de pagar
una quota (parlem de quantitats reduïdes)
que n’asseguri la seva continuïtat, a més
d’oferir al client que paga la quota algun
servei exclusiu si hi dóna suport, és probable
que pugui mantenir la seva activitat.
És una manera, a més, de sentir-se com a
propi el projecte d’algú altre, de poder-hi
dir la teva, de seguir-lo d’aprop, de no permetre
que cada dia hagin de baixar la persiana
més i més empreses. És una nova
manera, al cap i a la fi, d’enfrontar aquesta
època de canvis, canvis d’estructura econòmica
però també canvis a nivell de mentalitat.
Maria Medina és politòloga

Valors
Actes amb valors
Valors i Proteus preparen un llibre per sant Jordi
La revista Valors i l’editorial Proteus, per celebrar el número cent de la publicació,
estan preparant de cara Sant Jordi, la publicació d’un llibre d’entrevistes a personatges
de gran prestigi professional. L’objectiu d’aquest volum serà analitzar
els valors que hi ha darrera l’èxit i demostrar que darrera la feina ben feta, darrera
els premis i els elogis, sempre hi ha sacrifici, esforç, treball, ètica i compromís
amb la societat. Ara per ara, professionals, però sobretot, persones de gran riquesa
humana, com Ana Maria Matute, Lluís Bassat, Iñaki Gabilondo, Andrés Rábago ‘El
Roto’, Joan Roca del “Celler de Can Roca”, Pau Garcia-Milà, Judith Mascó o Federico
Mayor Zaragoza, ja ens han brindat les seves reflexions.
Deu minuts de silenci per escoltar el nadal
Una any més, la revista Valors se suma als “Deu minuts de silenci per escoltar el
Nadal”, iniciativa que des de fa més d’una dècada diverses entitats de Mataró organitzen
cada 24 de desembre. La voluntat és gaudir a la llum d’una candela i just al
bell mig del brogit de la ciutat, animada aquests dies pels llums i les vendes de les
festes, d’una estona de silenci, reflexió, pregària, pensaments... . Serà a les 7 de la
tarda a la Plaça de Santa Anna de Mataró.
La democràcia i els lideratges, a ‘Valors a l’alça’
Podeu recuperar a www.valors.org els darrers programes de ràdio que s’han
emès a Mataró Ràdio-La Xarxa aquest mes. Aquest novembre hem tractat
temes com la coherència, la democràcia, el lideratge i la reflexió - tots tres en
motiu de les eleccions del passat 25 de novembre-. Recordeu que el programa
s’emet cada dissabte a les 11 de la nit a Mataró Ràdio (89.3 FM) i a La Xarxa
(91.0 FM).
Arribem al número 100!!
La revista Valors, després de nou anys, arriba al
número cent. I ho volem celebrar amb un número
carregat d’articles d’experts que durant tots
aquests anys ens han ajudat a fer aquesta publicació,
com el filòsof José Antonio Marina; el filòsof i
teòleg Francesc Torralba, des de la presentació del
número u padrí de la publicació, o la doctora en
ètica, Begoña Roman. A més, aquest número anirà
acompanyat d’alguns actes dels quals ja n’informarem
degudament.
Valors
Publicació editada des del voluntariat
per l’Associació Cultural Valors, entitat
sense ànim de lucre. Revista especialitza
en la reflexió entorn els valors humans
i l’actualitat vista des d’aquest prisma.
El primer número de Valors va veure la
llum el 24 de desembre de 2003.
EDIta Associació Cultural Valors
DIREccIó Maria Coll i Joan Salicrú
consELL DE REDaccIó Francesc Amat, Antoni
Codina, Dolors Fernàndez, Xavier Manté,
Eulàlia Puigderrajols, Ramon Radó, Toni
Rodon, Joan Safont i Marc de San Pedro
coL·LaBoRaDoRs Irene Alerm, Francesc
Amat, Joaquim Amargant, Pol Bartrés,
Joan Basagaña, Ramon Bassas, Albert Botta,
Carlota Burrel, David Casals, Gemma Figueras,
Francesc Grané, Miguel Guillén, Gregorio
Luri, Xavier Manté, Maria Medina,
Anna Olm, Albert Pera, Eulàlia Puigderrajols,
Ramon Salicrú, Maria Salicrú-Maltas,
Toni Rodon, Rosa Pursals, Núria Radó,
Ramon Radó, Joan Safont, Joaquim Trenchs,
Judith Vives i Isabel Yglesias
DIBuIXos Javier Bustamante, Raúl Campuzano,
Javier García i Sergi Meya
EDIcIó I coRREccIó Pol Romano, Anna Olm
FotoGRaFIa Sergio Ruiz
DIssEnY GRàFIc Manuel Cuyàs
IMPREssIó Impremta Prims
GERèncIa Maria Coll
coMPtaBILItat Engràcia Carlos
PuBLIcItat Carme Itxart
DIstRIBucIó Raul García
XaRXEs socIaLs Toni Rodon
DIPòsIt LEGaL b-6206-2004
aDREÇa
Portal de Valldeix, 17 2n pis
08301 Mataró
telefon 620 749 138 · fax 93.798.62.59
aMB EL suPoRt DE
37
Els vostres comentaris seran benvinguts a
redaccio@valors.org. Ens trobareu també a
Facebook i Twitter.
El preu de la subscripció és de 32 euros
anuals (onze números). Us podreu subscriure
a través de la pàgina web de la revista
(www.valors.org) o enviant un correu a
subscripcions@valors.org amb les vostres
dades de contacte.

38
El conte de Joaquim Romaní
Camí
amunt
Després de temps viatjant es va adonar que, curiosament,
el camí sempre feia pujada. El que més la sorprenia era no
haver-se’n adonat abans, no entenia com podia ser que un
fet tant singular li hagués passat desapercebut. Portava tant
de temps caminant...
Va decidir seure en una pedra per reflexionar, per intentar
recordar el principi del seu viatge. No podia. Una i altra
vegada es veia caminant, però mai es veia alçant-se i fent el
primer pas. Tot i això, va aprofitar per mirar-se a si mateixa
fent camí, volia veure si aleshores també havia anat de pujada.
Però només es veia embadalida amb els camps que l’envoltaven.
Tant sols podia fixar-se amb les distraccions passades, no
aconseguia mirar el camí al qual, va entendre, mai havia parat
atenció. La sorprenia la vivesa amb què recordava els paisatges,
però del camí, res de res. L’única cosa que va intuir era
com de poc a poc i amb quina inconsciència havia anat fent
passos. De mica en mica una nova inquietud es va anar formant
al seu cap: es recordava sempre avançant, però no sabia
què l’havia impulsada a començar el seu viatge.
Es va alçar, necessitava saber, volia conèixer el seu origen. Es
va girar i va emprendre la marxa refent el camí recorregut.
Amb decisió, tombà després d’aquella pedra que recordava,
tornà a endinsar-se al bosc que acabava de creuar, però en
arribar a la clariana ja no estava segura d’haver passat per allí.
S’enfilà a una branca que li semblava recordar, ensopegà amb
una tartera i entre unes bardisses es trobà perduda i ferida.
Frustrada va intentar tornar a un indret conegut, però després
de fer tombs sense rumb, des de dalt d’un turó per fi va
veure la pedra on s’havia aturat a reflexionar. Va decidir tornar-hi
i iniciar la recerca de nou.
Convençuda, va tirar camp a través, tot dret. Però de seguida
es va trobar baixant per una fondalada fosca i humida. Al
fons, on no hi tocava el sol, hi va trobar un rierol fangós.
Enfadada es va negar a grimpar per la riba contraria de la
Desembre de 2012
fondalada. Es volia revelar contra les pujades, sempre havia
anat amunt i ara volia escollir. Va decidir seguir el curs d’aigua
enllotada. Avançava apartant les branques d’arbres que
se li enredaven a la roba i als cabells, els esbarzers li esgarrinxaven
les cames i el llot li atrapava els peus. Tossuda, continuava
endavant cada pas més difícil que l’anterior. Finalment
es va trobar atrapada al pantà.
Frustrada, va desistir d’intentar tornar. Estava cansada de
perdre’s i fer-se mal. Es va enfilar a una branca, després va
saltar sobre una pedra i en un moment es ja estava grimpant.
Un cop fora de la fondalada, altra vegada sota el sol,
va buscar un lloc per descansar. El pantà l’havia esgotada.
Sobre un tronc es va netejar el fang i va curar-se les ferides.
Allà asseguda va veure passar uns quants caminants, fins ara
mai els havia parat esment, però encuriosida va decidir preguntar-los
si els seus camins també pujaven.
En escoltar la pregunta la majoria només es va encongir d’espatlles
i van continuar. Alguns, sorpresos, van parar a pensar-hi.
D’altres se’n van riure i van voler demostrar-li que
podien refer el camí. Pocs li van respondre que sí, que els
seus camins sempre pujaven, però no en sabien el perquè. I
fos quina fos la resposta, si esperava una mica acabava veient
tots els viatgers un tram muntanya amunt.
Quan va començar a agafar fred va decidir posar-se en marxa
de nou. Amb energia va saltar per sobre d’un arbre caigut i
va escalar un gran roc que li barrava el camí. Un cop dalt va
tornar la vista per veure el camí d’aquell dia tant intens. Va
veure el pantà i la pedra, però enlaire com estava va poder
veure com, més enllà del bosc, el sol es ponia sobre la vall per
on una vegada havia caminat embadalida. I va pensar que, tot
i que era cansat, valia la pena anar pujant si cada dia la vista
era tant bonica.
Joaquim Romaní és enginyer

Valors 39
il·lustraCió: misael alerm