GUIA DE LECTURA Edat de lectura Supertot reformula un dels ...

GUIA DE LECTURA
Edat de lectura
Supertot reformula un dels mites més populars de l'imaginari del segle
xx, Superman. Josep M. Benet i Jornet hi presenta la seva visió
personal sobre una història i uns personatges ben coneguts pel gran
públic.
Tant pel tema com pel seu plantejament, Supertot és una obra
adequada perquè els nois i les noies de 12 a 14 anys reflexionin sobre
els mites col·lectius.
Argument
Bill, que treballa de periodista en el diari més important de la ciutat, és
en realitat Supertot. Tot i que és invencible des que fou tocat per
l'anell electro-atòmic-energètic de Jones, ha de passar desapercebut,
sota una aparença anodina, per poder desenvolupar la seva tasca de
protector de la ciutat. El valor de Supertot es posa ben aviat a prova,
perquè la secta del Gran Drac planeja destruir un barri de la ciutat. La
tasca és difícil: els seus enemics estan disposats a tot per no deixar-lo
actuar.
Personatges
El protagonista de l'obra és Bill, un reporter del diari més important de
la ciutat, que amaga una segona personalitat, la de Supertot, l'heroi
que vetlla per la justícia, amb l'ajut de Jones, un científic amb
múltiples recursos i sempre empès per la necessitat de fer el bé .
Tot i que estima Gladys, el seu amor no és correspost, perquè ella està
enamorada bojament de Supertot, des que aquest la va salvar de l'atac
d'uns facinerosos. A la vida quotidiana, Bill no és altra cosa que un
periodista més, sense cap encant especial.
La figura antagonista de Bill, Supertot, és Jimmy, un company de
feina que no dubta a jugar brut per aconseguir els seus objectius.
Conquerir Gladys n'és un, però n'amaga d'altres de més foscos.
Suggeriments didàctics
1. En la vida quotidiana hem d'adequar el nostre registre a la situació

comunicativa; en el teatre, perquè els personatges resultin creïbles han
de parlar segons les seves característiques. Tot i així, aquesta
convenció, tal com s'esdevé a Supertot, es pot transgredir amb alguna
finalitat, per exemple fer riure.
Després d'haver llegit diversos fragments representatius de l'obra, se
simularan alguns diàlegs en què els personatges s'expressin en un
registre poc adequat, de manera que resultin còmics.
2. En el text dramàtic, el diàleg construeix la història i, alhora, informa
sobre les característiques dels personatges. Es tracta d'analitzar alguns
fragments de l'obra per concretar-ne aquesta funció: presentar un
personatge, anticipar l'acció i crear intriga, desenvolupar l'acció,
comentar l'acció que està transcorrent, etc.
3. La trama de l'obra es desenvolupa en diferents actes, cadascun dels
quals posseeix un títol que aporta la informació bàsica sobre l'episodi.
Abans de llegir, doncs, es pot anticipar el desenvolupament de la
trama a través dels títols. Posteriorment, quan ja s'hagi llegit el text, es
valorarà l'encert de les hipòtesis fetes.
4. Les acotacions o didascàlies són un dels recursos essencials del
teatre, ja que concreten el context en què es desenvolupa l'acció. Per
experimentar la funcionalitat d'aquest element intrínsec del llenguatge
teatral es pot llegir l'obra a classe i analitzar-ne l'ús en alguns
fragments.
També es pot representar un fragment i concretar les que siguin
necessàries per a fer-ho. És important insistir en la funcionalitat
d'aquests recursos, que ha de simplificar i guiar la posada en escena.
5. La lectura de l'obra és una bona ocasió perquè els alumnes
expliquin quins són els seus herois preferits i per què. Després es pot
muntar un debat i fer reflexionar els nois i noies sobre quins valors
representen i la influència que poden exercir en algunes persones.