BIM Nº 117 - Juny de 2006 - Ayuntamiento de Sagunto

El projecte “Cromosomas”
ha de donar solució a dos situacions de límit:
la línia fèrria i la circumval·lació
Pàgina 6
Arquitectura viva a Sagunt
El solar triat a Sagunt per a la proposta de l'Europan ha de donar solució, en l'àmbit urbà, a allò
que els arquitectes autors de "Cromosomas" anomenen "dos situacions de límit": d'una banda,
la línia fèrria, i d'altra, la circumval·lació, que suposa per l'Est el límit del solar i la via ràpida.
"Tenint en compte estos dos límits -explica Javier Guijarro-, hem dissenyat el que hem
denominat illes cromosoma, que són les illes de cases que tenen dos caps: una damunt
de les vies del tren i una altra que recau a la circumval·lació, i en el centre vivendes de
baixa densitat. Estes illes s'anomenen cromosoma perquè són adaptables: es poden
multiplicar en el territori per a generar ciutat, o es poden deformar unes amb altres en
funció que limiten amb una plaça o s'acosten a una geometria difícil del terreny".
Sobre les vies, i com a solució a la fissura
urbana que suposa el ferrocarril, es plantegen
edificis pont i parcs pont. Els primers
dibuixen una nova façana per a la ciutat, i
converteixen l'avinguda del País Valencià
en un nou eix comercial, alhora que actuen
com a barrera acústica cap a Sagunt; al
seu torn, els segons s'articulen com un sistema
d'espais lliures d'ús públic que salven
les vies del tren i potencien l'interés mediambiental
de la zona, connectant el solar
amb la ciutat a nivell de vianants. De l'altre
extrem de les illes cromosoma, limitant
amb la circumval·lació, trobem els edificis
torre, una agrupació de vivendes en altura
amb sòcol comercial a manera de paràmetre
acústic. "Seran uns edificis de deu o
dotze altures, molt fins, permeables,
que deixen passar el paisatge, amb una
única vivenda per planta d'uns 100 metres
quadrats i amb una base comercial
per a evitar sorolls i solucionar problemes
acústics", apunta Guijarro.
Quant a l'interior de les illes cromosoma,
queda una zona més protegida on els arquitectes
proposen el que anomenen vivendes
ADN, un sistema d'agregació flexible
que consta de set mòduls diferents
d'immobles que es combinen segons la
morfologia i les diverses situacions urbanes.
"Estos mòduls -senyala la coautora
del projecte, Elena Blanco- són una rein-
terpretació de la casa mediterrània, pel
que fa a la seua relació amb l'espai exterior.
És a dir, cada un d'estos mòduls té
un espai exterior, en uns casos una terrassa,
en altres un pati interior i en altres
la coberta mateixa de l'edifici, el
qual determinarà com serà l'espai interior
de la vivenda i la seua distribució"
Bim Morvedre-Juny 2006