BIM Nº 117 - Juny de 2006 - Ayuntamiento de Sagunto

More documents

Recommendations

Info

$NOTAS DEL PRIMER EJERCICIO $TEST$ DE LA FASE DE ...$

Teresa Marco / Fotografies: Juan Higueras En total, entraren a concurs 74 ciutats europees amb les seues àrees d'actuació corresponents, entre les quals els participants, arquitectes i urbanistes menors de 40 anys, havien d'escollir lliurement per a basar els seus projectes. L'objectiu de l'Europan és, amb tot, fomentar l'intercanvi d'idees entre els països de la Unió Europea en matèria de arquitectura, vivenda i urbanisme, i sobretot ajudar els joves arquitectes europeus a desenvolupar les seues propostes i donar-les a conéixer en l'escena europea i internacional, així com ajudar les administracions públiques i els promotors que aporten sòl al concurs a trobar respostes arquitectòniques i urbanes innovadores. El director general d'Habitatge i Projectes Urbans de la Generalitat Valenciana, Bernabé Bueno Miralles, destaca "la importància i transcendència d'arribar on hem arribat, perquè ens va costar molt i va ser un concurs difícil que l'emplaçament de Sagunt fóra inclòs entre els huit emplaçaments de tot l'Estat espanyol. Vam entendre que Sagunt és una ciutat important i, en concret, la ubicació que es planteja soluciona i arreplega les intervencions clàssiques d'Europan: infraestructures, una zona a mig desenvolupar i el nexe d'unió amb el futur de Sagunt". 470.000 metres quadrats La zona d'acció de Sagunt té una superfície de 470.000 metres quadrats i està compresa per l'antiga carretera N-340, la nova ronda de Bajo Vías i el vial internuclis, incloent la zona ferroviària i una part de la marge sud del riu Palància. L'àrea d'actuació difereix de totes les altres presentades a l'Europan en tant que el projecte es planteja sobre una realitat consolidada, no sobre una superfície rasa. El coautor del projecte, Javier Guijarro, reconeix que "es tracta d'una parcel·la un poc degradada, amb un poc de tot: vivenda social, alguna vivenda aïllada, indústria, etc. Però no és un lloc transitat pels habitants de Sagunt, és com una illa a banda. Si a això afegim el problema de les vies del tren, que és vertaderament un ganivet, trobem que la ciutat es va desenvolupant cap al mar tangencialment per altres costats, però mai no hem aconse- Pàgina 4 Imatge virtual del projecte “Cromosomas” El repte d’actuar sobre una realitat consolidada Després d'un procés exhaustiu de selecció, que respon exclusivament a criteris de qualitat, "Cromosomas", el projecte dels arquitectes madrilenys Javier Guijarro i Elena Blanco, ha resultat el guanyador per a l'emplaçament de Sagunt. A Espanya, en concret, hi havia huit ciutats a concurs: Alcázar de San Juan, Cáceres, Cartes, Ceuta, Còrdova, Logronyo, Valladolid i Sagunt. De les més de 200 propostes urbanístiques presentades a l'actual convocatòria de l'Europan, 29 estaven basades en algun d'estos emplaçaments espanyols. Finalment, les huit ciutats han sigut guardonades amb un projecte vencedor que els permetrà remodelar i renovar pròximament la seua fisonomia urbana. El premi, dotat des del pressupost nacional de cada país, correspon en cada cas a la quantitat de diners, en euros, que suposarà la consegüent realització, parcial o total, del projecte guanyador. No obstant això, en el cas de Sagunt, el delegat d'Urbanisme, Josep Francesc Fernández, assegura que "el benefici de l'actuació urbanística serà el que pague totalment o parcialment les infraestructures. D'una banda, el Ministeri de Foment ha d'encarregar-se, com a mínim, de la construcció d'una nova estació, bàsica perquè es trenque la barrera de les vies, en tant que és el propietari de la infraestructura ferroviària que s'ha de solucionar i d'uns drets urbanístics molt importants en la zona. I, d'altra banda, la Conselleria de Territori s'ha d'implicar necessàriament en tot el que és la facilitació del canvi de planejament, ja que actualment hi ha aprovat un PAI en eixa àrea; com també, si ho considera convenient, implicar l'Institut Valencià de la Vivenda S.A., bé en solitari o associat amb la iniciativa privada, per a la gestió del desenvolupament del projecte". Bim Morvedre-Juny 2006
Morvedre 117 guit fer el salt, ja que les vies del tren han evitat el creixement lògic, raonable i més o menys automàtic de la ciutat, tal com havia de succeir. El que hem pensat, abans que en les vivendes, era com utilitzar alguna cosa que en principi és un element en contra, de manera que ens servisca per a potenciar una nova ciutat que mire cap avant i tinga un creixement econòmic fort en el futur". En este sentit, el projecte "CROMOSOMAS" és sobretot "una aposta per la reactivació de la ciutat antiga i per una solució que unifique els dos assentaments que constitueixen la ciutat de Sagunt". Es proposa en total la construcció de 1.500 vivendes, entre les quals s'inclouen vivendes de protecció oficial en substitució de les 169 que actualment hi ha a la zona. Segons Bueno Miralles, "volem que participe l'Institut Valencià de la Vivenda (IVV- SA) per a donar solució al bloc de vivendes socials i compaginar la iniciativa pública i la privada. Serà un exemple modèlic de remodelació urbana en què ningú no es quedarà sense atenció i tot el món tindrà una solució molt digna i raonable". L'alcaldessa de Sagunt, Gloria Calero, ha assenyalat que "hem de veure com encaixa l'IVVSA el barri conegut com “Bajo Vías” dins de tot este projecte, igual ButlletÌ Informatiu Municipal Urbbanisme En aquest pont comença la circunval·lació de Bajo Vías que delimita el projecte “Cromosomas” (Foto Juan Higueras) Es proposa la construcció de 1.500 noves vivendes, entre les quals s’inclouen VPO que l’antiga guarderia del Niño Jesús, que volem que es respecte i s'encaste en tota esta actuació, i crec que no hi haurà el més mínim problema per a solucionar-ho". L'Ajuntament de Sagunt ja s'ha reunit amb els representants de l'IVV- SA amb l'objectiu d'abordar este assumpte. El fet que el projecte Europan per a Sagunt s'execute sobre una realitat consolidada obliga el consistori a prendre part activa en la gestió de la zona. "Eixa realitat preexistent -apunta Josep Francesc Fernándezl'ha de gestionar l'Ajuntament, de manera que no genere cap conflicte ni perjudici, sinó de manera que tots resulten beneficiats per l'activitat". El projecte planteja, a més, la desaparició de la façana Est de l'avinguda del País Valencià. No obstant això, "és molt fàcil de dibuixar però molt difícil de fer", considera el delegat d'Urbanisme. "El projecte afectarà l'avinguda si nosaltres volem. Si ixen els números podrà ser; i si no no, perquè al final tot s'ha de traduir en un projecte realitzable legalment i econòmica". A més a més, Fernández reconeix que "hi ha alguna qüestió que pot generar una certa preocupació, com ara saber què passa amb les empreses que en l'actualitat estan funcionant al polígon de Bajo Vías. La resposta és que poden continuar funcionant, perquè fins que nosaltres no definim com s'ha de gestionar la zona no donarem l'alternativa, tot i que l'alternativa ja la tenim, que passa pel desplaçament, amb un cost zero, d'estes activitats a una zona pròxima que serà gestionada de manera simultània". Bim Morvedre-Juny 2006 Pàgina 5
Page 1 and 2: Butlletí Informatiu Municipal de S
Page 3: Morvedre 117 ButlletÌ Informatiu M
Page 7 and 8: Morvedre 117 Davant la diversitat t
Page 9 and 10: Morvedre 117 ButlletÌ Informatiu M
Page 11 and 12: Morvedre 117 En cuanto a este últi
Page 17 and 18: Morvedre 117 L'aparcament public pe
Page 21 and 22: Morvedre 117 A su juicio, ¿Cuáles
Page 23 and 24: Morvedre 117 tanto de educación pr
Page 25 and 26: Morvedre 117 Laura Vidal ButlletÌ
Page 35: Morvedre 117 ButlletÌ Informatiu M

BIM Nº 117 - Juny de 2006 - Ayuntamiento de Sagunto

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?