BIM Nº 117 - Juny de 2006 - Ayuntamiento de Sagunto

Cultura ButlletÌ Informatiu Municipal Morvedre 117
Prisoners Of Wars (POW): "El Casal
Jove és un projecte que els grups locals
estem demanant des de fa molt de temps"
Antonio J. Fresno / Fotografies Juan Higueras
Com definiríeu el vostre estil musical?
És una cosa complicada de definir. Nosaltres
toquem punk rock accelerat amb hardcore.
No tenim un estil concret, tenim
cançons que sonen més a punk, d'altres
més a hardcore californià o melòdic. Treballem
principalment el que és el punk i dins
d'este tipus de música hi ha moltes variants.
Per què un punk reivindicatiu i en valencià?
Més que reivindicar, les lletres parlen del
que vivim. Som tots treballadors, hem patit
tots la precarietat laboral. Ens dediquem a
contar coses i al mateix temps que contem
reivindiquem. Quant a això de la llengua, la
majoria del grup som valencianoparlants,
hem estudiat en valencià o els nostres pares
parlen valencià. Ens identifiquem amb
la llengua de la terra en què vivim, som
conscients que vivim en una regió diferent
que ens dóna la possibilitat de parlar dos
llengües.
Què significa "Prisoners of War"?
En primer lloc, ens va impactar el nom. És
com un logotip de la II Guerra Mundial, ja
que en esta època, quan es veien les inicials
POW, significava que hi havia presoners
de la guerra. És un homenatge als
presoners de les guerres, també als de les
guerres d'ara.
Quines han sigut les vostres influències
Pàgina 30
musicals?
Les nostres influències van del punk anglés
de finals dels anys 70 al hardcore dels Estats
Units de la dècada dels 80 o al punk
melòdic. Quant a grups ens vénen influències
de multitud de grups, des de Cicatriz
fins a Motorhead o Ramones.
Amb la dificultat que teniu els grups per
a trobar un local per a assajar, com considereu
el projecte del Casal Jove?
Sempre és positiu que hi haja una cosa
així. És un projecte que estem demanant
els grups des de fa molts anys, i fins i tot fa
deu anys vam anar a un ple municipal a de-
L'any 2000 naixia a Sagunt un
grup de música punk rock
diferent del que, fins aquell
moment, s'havia vist en la
ciutat. Este quintet, amb
Octavi i Càstor a les guitarres,
Core a les veus, Ivan a la
bateria, i Mitxelín al baix, que
ja compta amb el seu propi
técnic de so, Francisco, van
publicar el seu primer disc
Ciutat Vella al mes d'abril del
2005, ja estan treballant en la
composició del segon.
manar-lo. És un projecte que ve tard i cal
veure com es gestiona i si la gent es comporta
i no destrueix el local, com van fer al
Triangle Umbral. Nosaltres assagem de nit
perquè és l'horari que millor ens ve a tots.
Per això, si cal pagar un mínim, preferim
pagar-lo primer al poble que a una persona
que fa negoci amb nosaltres.
Com va ser la gravació del vostre primer
disc Ciutat Vella?
Ens va sorprendre un poc com a novells, ja
que l'únic que havia entrat en un estudi de
gravació era Càstor; els altres no havíem
gravat res. És una experiència molt bona i
s'aprenen moltes coses, com els temps de
la cançó o la millora del so. A més, s'aprén
a ser autocrítics, i això és important perquè
ens ha ensenyat a assentar el cap i a analitzar
les coses abans de fer-les per a no
fer-les sense trellat. El nostre disc es pot
trobar, sobretot, en distribuïdores alternatives
que no cobren registre de copyright, i
majoritàriament en concerts, locals, bars i
també en el web www.prisonersofwar.tk
Per a quan un nou treball d'estudi?
La cosa va a poc a poc, ja que la majoria
treballem i anem a torns. Com a mínim esperarem
mig any més, ja que per ara tenim
preparat un mig disc per a entrar a l'estudi
de gravació. La nostra idea era no tocar
més per a poder compondre i gravar
cançons noves, però formem part dels
grups precaris i necessitem diners, i estos
diners no es trauen de vendre discos, que
només et donen promoció. Tots els diners
que obtenim ixen dels concerts.
Quines són les vostres perspectives de
futur?
Continuar treballant i no quedar-nos mirant
com creix la lluna; anar a poc a poc i divertir-nos
com hem fet fins ara, sent conscients
que és un món difícil i que nosaltres
no vivim d'açò.
Bim Morvedre-Juny 2006