24.04.2013 Views

L'herència modernista - CapGros.com

L'herència modernista - CapGros.com

L'herència modernista - CapGros.com

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Report Maresme<br />

La casa Lluís Domènech i Montaner. La casa Serra Pujades. Tocs modernistes a l’Ajuntament de Canet de Mar.<br />

Salva Fernàndez. FOTOS: R. Gallofré d’altres, que han deixat una quinzena<br />

La recent història de Canet de Mar va<br />

lligada al Modernisme a Catalunya. El<br />

primer arquitecte en utilitzar tècniques<br />

d’aquest moviment, Lluís Domènech i<br />

Montaner, va projectar des de la vila<br />

maresmenca la pràctica totalitat de la<br />

seva obra i va deixar un llegat important<br />

al mateix poble, no només amb peces<br />

modernistes sinó també amb la presència<br />

d’altres arquitectes importants<br />

de l’època. El <strong>com</strong>erç amb Amèrica va<br />

ser clau en el moviment social i cultural<br />

que va patir la vil·la. Els ciutadans que<br />

es feien rics intercanviant productes<br />

entre els continents, arribaven al poble<br />

i es feien construir grans cases per lluir<br />

la seva riquesa i el bon estat. Aquesta<br />

situació va coincidir amb el naixement<br />

a Catalunya del Modernisme, una<br />

corrent que pretenia trencar amb els<br />

criteris tradicionals i buscava reforçar la<br />

naturalesa i el moviment en l’arquitectura.<br />

L’Ateneu canetenc (1887) va ser la<br />

primera obra de Domènech i Montaner<br />

a Canet en la que es <strong>com</strong>ençaven a<br />

veure indicis modernistes. A partir d’aquí,<br />

l’evolució de l’arquitecte queda palès<br />

en les següents obres projectades al<br />

poble i s’uneix a la presència d’altres<br />

arquitectes <strong>com</strong> el seu fi ll Pere, Josep<br />

Puig i Cadafalch i Emili Cabañes entre<br />

El cap de setmana del<br />

13 i 14 Canet de Mar<br />

rebobina 100 anys<br />

enrere per recuperar el<br />

modernisme als carrers<br />

d’obres modernistes.<br />

Aquest llegat ha servit perquè l’Ajuntament<br />

de Canet de Mar, junt amb la<br />

unió de botiguers, aposti per un turisme<br />

cultural i familiar que exploti les bondats<br />

arquitectòniques de fa un segle<br />

mitjançant una Fira <strong>modernista</strong>. El cap<br />

de setmana del 13 i 14 de setembre,<br />

la vil·la maresmenca rebobinarà cent<br />

anys enrere per recuperar l’esperit i<br />

l’ambient de principis del segle XX.<br />

“Comptem amb un espai de fi ra on hi<br />

haurà 60 parades amb artesans fent<br />

tallers que representin <strong>com</strong> es treballava<br />

abans”, explica Albert Lamana, regidor<br />

de promoció econòmica de Canet de<br />

Mar. Com a novetat, l’edil ha destacat<br />

el fet de poder visitar la cripta del<br />

Castell de Santa Florentina: “és la joia<br />

més important que tenim i hem arribat<br />

a un acord per obrir-la al públic de nou”.<br />

Hospital de Sant Pau i Palau de la Música<br />

Lluís Domènech i Montaner va projectar des de Canet<br />

de Mar les seves dues obres més representatives i dues<br />

de les peces més importants del moviment <strong>modernista</strong> a<br />

Catalunya, l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música<br />

de Barcelona. El primer va ser construït entre 1902 i<br />

1930 i és el conjunt d’arquitectura <strong>modernista</strong> més gran<br />

de Catalunya. “Domènech i Montaner era un avançat a<br />

la seva època, quan va proposar un projecte d’hospital<br />

amb diferents pavellons connectats entre ells per sota<br />

terra, el van prendre per boig”, explica Fina Jubany, qui<br />

recorda que el projecte fi nalment es va tirar endavant,<br />

tot i que amb “menys pavellons dels previstos per falta<br />

de fons”. El Palau de la Música es va dur a terme entre<br />

1905 i 1908 amb l’utilització d’enormes murs de vidre<br />

i la barreja entre escultures, mosaics, vitralls i forja i és<br />

considerada l’obra defi nitiva de Domènech i Montaner.<br />

Jubany explica que el màxim esplendor del modernisme<br />

de l’arquitecte canetenc “es troba concentrat a aquest<br />

auditori, on també hi ha clares referències catalanes que<br />

mostren tot el que Domènech i Montaner va ser”.<br />

8 núm.1031 núm.1031 9

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!