Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

AMMM
sa. En aquest sentit, el llibre constitueix un punt d’arribada que desmenteix o aclareix determinades
concepcions o imatges d’una època especialment conflictiva. Però és també un punt de
partida: la seva lectura, tot i les respostes que ens aporta, ens obre també molts interrogants.
Amb els anys que han passat, queden poques persones que en els moments dels fets
haguessin sigut protagonistes de la història. Només cal mirar la relació de persones entrevistades
per l’autora que ens van deixar en l’interval de temps que va de la realització de la investigació
a la publicació. Però això no vol dir que no es pugui avançar en la recerca i que els diferents
aspectes apuntats en el llibre (des de les mateixes joventuts llibertàries, al paper de la dona,
passant per la repressió dels anys quaranta) no puguin ser desenvolupats de manera monogràfica.
De ben segur que hi haurà joves o no tan joves historiadors que voldran estudiar-ho.
La publicació del llibre no ha provocat, com potser es podia haver imaginat, grans polèmiques
ni reaccions enfrontades. En tot cas, si les hi ha hagut, no han transcendit. Potser ha estat
preferible el silenci i deixar passar la febrada que arreu ha significat la recuperació d’uns anys
oblidats de la nostra història, almenys a nivell local. Sigui com sigui, Malgrat 1930-1940... ha
estat, de llarg, el llibre més venut dels que ha publicat l’Ajuntament als darrers deu anys. Més
de 600 llibres venuts, a Malgrat, no són poca cosa. M’atreviria a dir, també, ni que sigui per una
percepció totalment subjectiva, que també ha estat un llibre llegit. Em consta que un bon grapat
de persones, de formacions i tendències diferents, n’han fet una lectura atenta i que han descobert
un període que fins aleshores desconeixien. La bona història local permet que un públic no
especialment sensibilitzat i interessat a priori per aquesta mena de temes, s’acabi engrescant en
la seva lectura. Com he repetit ja massa vegades, potser fins a fer-me pesat, la història local no
localista constitueix una base sòlida per a entendre i comprendre el nostre passat, i evidentment,
el nostre present.
En aquest tercer número de la revista Matinals. Quaderns d’història local hi trobareu tres
tipus d’articles. Primer, els escrits per historiadors. Publiquem un article que ens ha fet arribar
Josep Maymí sobre els comitès i un altre de Sònia Garangou en el qual fa un balanç dels estudis
sobre la guerra civil avui. El segon tipus és la transcripció de la taula rodona que vam realitzar
al gener del 2006 i que titulàrem “I després del 31 de gener de 1939, què? Tot i la dificultat
de lectura d’uns textos orals que van ser pensats per a ser escoltats i no per ser llegits, hem considerat
que valia la pena la transcripció. Hem volgut deixar constància, retenir amb la intenció
que no es perdi, la veu d’unes persones del nostre poble, amb opinions i visions diverses sobre
la postguerra.
El tercer tipus el formen les memòries o escrits personals. D’entrada, reproduïm aquelles
a les quals hem tingut accés, la totalitat de les quals són de persones pertanyents al bàndol que
Anna Sallés durant la conferència que va fer a la Biblioteca
La Cooperativa el dia 27 de novembre de 2005 amb el títol
“La Segona República, una visió general”
6
Francesc Vilanova Vila-Abadal, el 19 de febrer de 2006,
durant la conferència titulada “La repressió i l’exili”
AMMM