Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

un mos per portar-nos a Ia boca. Aquí Ia cosa s'havia acabat.
No disposàvem de menjar "fred", i en quant al calent, la majoria
de dies no podíem encendre foc per Ia proximitat dels bombarders,
que no ens deixaven tranquils. Les coses començaven
a pintar negres...
La guerra ja Ia teníem ben a prop. La resistència al riu
Ebre començava a fer figa. Per les carreteres vèiem tropes que
es retiraven, tot dient que era Ia tàctica del reagrupament. Això
significava que entre nosaltres i les tropes franquistes cada
vegada hi havia menys gent, fins que un dia de matinada van
arribar uns camions i vam sortir del campament com si s'hi
hagués calat foc. No vam parar fins arribar a Calafell, on vam
acampar al costat de Ia carretera. Els camions van continuar en
direcció Barcelona, mentre les tropes franquistes ja havien
entrat a Tarragona.
La primera nit vam dormir a Ia cuneta. Passaven ramats
de xais per Ia carretera allunyant-se del front, i ens vam posar
d'acord per agafar-ne un de petitó, que, un cop capturat vam
tapar amb una manta perquè els que portaven el ramat no ho
notessin. Al dia següent, a trenc d'alba i darrera un turonet, el
vam sacrificar i el vam fer a Ia brasa: era boníssim, tot i no disposar
ni de sal ni d'oli...
A mig matí, vam veure un vaixell petit embarrancat a Ia
sorra, i se'm va ocórrer demanar permís al capità per a visitarlo.
Un cop obtingut el permís, dos homes de l'esquadra i jo
mateix vàrem nedar fins el vaixell a Ia recerca de subministrament.
Un cop a bord ens vam trobar amb 18 cadàvers, i un bon
"stock" de llaunes de carn. Un cop a terra vaig comunicar Ia troballa
als meus superiors, que van manar trobar un bot per retirar
totes les llaunes de carn. Jo ja no hi vaig tornar, al vaixell...
Al dia següent vàrem tornar a pujar als camions, que ens van portar a les rodalies de
Garraf. Aquí ja fou Ia despedida. El Capità de Ia companyia va col·locar dues metralladores per
defensar Ia boca nord d'un túnel amb foc creuat, que és com s'anomena aquesta tàctica.
Van passar les hores i es va fer de nit. I nosaltres, i quan dic nosaltres em refereixo a Ia
meva esquadra, mirant les estrelles més tranquils que unes pasqües...
A l'endemà, al fer-se de dia, sort que érem joves, i Ia inexperiència o Ia sort, que no se
sap mai d'on pot venir, va tornar a jugar al nostre favor.
Mai sabrem el que va passar aquella nit, però Ia meva esquadra fou oblidada en aquella
cota -d'una muntanyeta en dèiem una cota- i mentre érem allà, les tropes franquistes van passar
amb tota tranquil·litat pel túnel que nosaltres "controlàvem" amb foc creuat. Així que ens vam
llevar a zona nacional, i va començar l'aventura que duraria més de quatre anys.
Capítol III
El camp de concentració
Salvador Forroll l’any 1938
Entre tots decidirem baixar a Ia carretera per on anaven passant les tropes franquistes,
carregades de banderes nacionals, per entregar-nos, juntament amb tot l’armament que tenia
assignat Ia meva esquadra: metralladores Ia meva pistola automàtica i 2 fusells.
75
Imatge facilitada per Salvador Forroll