Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

I encara una altra:
Poso oli al quinqué
I em col·loco les ulleres,
Escolteu noies solteres
La història que us contaré.
N’era l’amo del Castell
Un vellet que ja no anava
Ni el mànec li funcionava
Com haguera volgut ell.
La baronessa, encara jove,
De cavalcar se n’hagués fet un tip,
Però a la dona li mancava
Un mànec de pam i mig.
El somni d'una donzella
Era quan ja vesprejava
I el sol s 'anava amagant
Que vaig veure al meu davant
Un jove que em mirava.
Escolta, va dir-me, hermosa donzella,
No heu tingut mai cap amor?
No sé el que és mon senyor!
Li vaig respondre molt vermella.
Ell llavors va agafar-me
I se’m va emportar bosc endins,
I sota uns grossos pins
Ajaguda va posar-me.
Ja que Ia tarda convida,
Lo que és amor et diré,
I sentir et faré
Lo goig més gran de Ia vida.
I d'aquesta manera va arribar l'hora de Ia trista veritat. La marxa cap al front del Batalló
de metralladores. Aquella nit, estant de caporal de guàrdia a les dues del matí, i amb Ia complicitat
d'un sentinella de Malgrat encara amb vida, vàrem deixar sortir a un senyor de Malgrat,
anomenat Rabassa que tenia Ia intenció d'amagar-se. Nosaltres, a les quatre del matí pujàvem
als camions camí del front.
El nostre primer campament fou instal·lat passat Tarragona. Estava voltat d'avellaners, jo
mai n'havia vist tants. La primera nit van bombardejar l'estació de tren, i com que hi estàvem
molt a prop, fou Ia primera nit que vàrem passar sense dormir: hi havia molt de soroll i tots teníem
una mica de por, doncs allò ja era una cosa seriosa.
Anaven passant els dies en aquell campament i Ia primera cosa que em ve a Ia memòria
és que començàrem a passar gana: era el primer cop que jo sentia aquesta desagradable sensació:
a Barcelona, amb els paquets que ens portaven les mares cada setmana, sempre teníem
74