Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

No eren encara les onze i, per tant, els meus familiars no havien arribat. Aquest fet ha
deprimit el meu estat.
El jutge relator ha començat a llegir-nos els càrrecs que se’ns imputaven. De mi ha llegit
coses esgarrifoses. Recordo entre d’altres: Individu d’idees sanguinàries, que ja l’any 1934 fou
processat i empresonat per “separatista y por injúrias a Ia Pàtria”. En iniciar-se el G.M.N; forma
part del comitè antifeixista, comitè que va cometre tota mena d’actes vandàlics, se m’acusa de
crema d’esglésies, de perseguir les persones d’ordre i que des del front havia dirigit algunes lletres
incitant a Ia revolució i a Ia violència. Per acabar manifestant que Ia meva detenció s’havia
efectuat estant ocult i que en personar-se Ia guàrdia civil vaig intentar escapar.
Llegits els càrrecs, el fiscal ha començat l’interrogatori. Contestant a Ia seva pregunta he
respost afirmativament que a l’any 1934 havia estat processat. Interrogat referent a unes cartes
que des del front havia escrit excitant per Ia exterminació dels feixistes, he contestat que ignorava
de quina forma aquestes cartes havien estat intervingudes, però que elles anaven incloses
en l’expedient i podien comprovar que jo en cap d’elles no vaig demostrar-me violent, ni havia
insinuat el més mínim desig que s’atemptés contra la vida de les persones.
Interrogat si vaig ésser membre del comitè antifeixista he contestat afirmativament, però
al cap de pocs dies de Ia seva constitució vaig presentar Ia dimissió, i que mentre vaig ésser-hi
incorporat, no es va atemptar contra Ia vida de ningú. També he negat la meva participació en
cremes d’esglésies.
Amb les conclusions finals, el fiscal per considerar que no existia en contra meu cap
prova directa en els fets ocorreguts de més gravetat, m’ha considerat responsable indirecte i
moral de tots els altres actes vandàlics que es van cometre formant part jo del comitè, ha sol·licitat
per a mi Ia pena de trenta anys de reclusió.
El fiscal ha sol·licitat la pena de mort per al que tots ja esperàvem, que era el que tenia
el “padrí” poderós, que durant quatre anys havia retingut la celebració d’aquest consell de guerra
per considerar que el temps afavoria el seu protegit. Les altres penes sol·licitades oscil·len
dels vint als trenta anys.
He lamentat molt Ia pena de mort sol·licitada per al meu company però tinc Ia convicció
que l’afectat per estar molt respatllat, en deliberar el tribunal no Ia hi aprovarà.
Respecte a mi, malgrat Ia petició de trenta anys de reclusió, eren tan pèssimes les impressions
que havia rebut, que Ia petició l’he acceptada satisfactòriament. És per això que he respirat
amb un respir profund. Era el primer respir esplaiós que des que va finalitzar Ia guerra podia
fer sense que el pit se m’oprimís. Respirava Ia vida. La mort a què durant tants anys m’acosava,
per fi s’allunyava de mi.
Respirant joiós del banc dels acusats, he estat novament conduït al saló on esperaven
les últimes víctimes que havien d’ésser jutjades encara aquest matí.
Tres consells de guerra, que en tots ells hi havia peticions de penes de mort i amb el
terme d’una hora i deu minuts, tot va quedar endegat i enllestit!
Quan entrava a Ia sala, he sentit que em cridaven pel meu nom. Era un crit esclatat amb
emoció per dues veus distintes. Són el meu pare i un dels meus germans que corren a abraçarme
i no se senten defraudats per Ia sentència que m’han sol·licitat. Jo els contemplo animosos i
gairebé satisfets, feia poca estona que havien arribat i ja estaven assabentats de Ia petició del fiscal.
Jo els he abraçat somrient i en aquell instant fins i tot joiós. Els altres companys restants
han estat cridats per anar a ocupar el lloc que nosaltres acabàvem d’abandonar.
Mentrestant hem sostingut una conversa animosa i optimista amb el meu pare i el meu
germà. Hem parlat de Ia guerra de Ia greu situació que travessen les nacions feixistes, que el món
59