Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
dre. De seguida vaig veure la malícia <strong>de</strong>l meu patró perquè restés a casa seva. Aleshores vaig<br />
anar-lo a trobar i vaig dir-li que necessitava aquest certificat. Ell va excusar-se que no el podia<br />
fer. Vaig dir-li que ell m’havia traït en dir-li on anava a treballar, però que malgrat tot jo me n’anava,<br />
que no era ell qui m’impediria <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar-ho.<br />
Després d’anar a la prefectura, que s’excusaren, vaig anar al <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong> la mà d’obra <strong>de</strong><br />
Saint Germain i els vaig dir que no era cap esclau i que tenia dret a treballar lliurement pels americans.<br />
El director em va dir que si trobava treball que m’ho arranjaria<br />
Com sigui que a Saint-Germain-en-Laye l’encarregat <strong>de</strong> llogar gent era un cubà que parlava<br />
l’espanyol, vaig explicar-li el meu cas i em va agafar <strong>de</strong> seguida. Jo ja tenia agafada una<br />
petita habitació, allí a St. Germain, moblada que pagava molt poc, però era tan sols per a dormir-hi.<br />
Així és que com sigui que els americans ens donaven menjar i bastant bo i la paga era<br />
bastant bona i el treball molt fàcil, la vida va canviar completament.<br />
En anar dissabte a cercar les meves coses a la ferme em vaig trobar a l’entrada amb el<br />
patró, que em <strong>de</strong>manà <strong>de</strong> parlar-me, per donar-me el certificat <strong>de</strong> comiat, responent-li jo que tal<br />
com li havia dit jo treballava per als americans a Saint-Germain-en-Laye i que no em feia cap<br />
falta el seu certificat. Ell em va dir, no siguis així, vine, vine i <strong>de</strong>sprés d’entrar al seu <strong>de</strong>spatx em<br />
va dir: “Cal ser franc, tu m’interessaves i jo vaig fer el necessari per retenir-te; però tu has estat<br />
més “pillo” que jo i has guanyat, cal reconèixer-ho”. Això em va agradar molt i sempre més vam<br />
quedar amics. Més tard, quan portava la ferme el seu gendre, encara amb en Jaume Riera, que<br />
també va venir a St. Germain, hi vam anar a fer la moisson, o sigui, a entrar tota la collita <strong>de</strong><br />
cereals, que això ho pagaven doble.<br />
Vam passar uns mesos amb els americans, fins que marxaren a ocupar Alemanya i ens<br />
vam quedar sense treball.<br />
A la vila veïna, Poissy, hi havia unes quantes fàbriques que donaven treball i els tres malgratencs<br />
que ens trobàvem a St. Germain anàrem a treballar a una fon<strong>de</strong>ria, en Salvador Barney,<br />
en Jaume Riera i jo. Durant aquest temps vaig conèixer una viuda que treballava d’infermera i li<br />
vaig proposar d’ajuntar-nos. Després d’algunes setmanes <strong>de</strong> reflexió, ho va acceptar, i així vaig<br />
po<strong>de</strong>r portar una vida normal, car ja estava cansat <strong>de</strong> viure sol.<br />
Vaig tenir sort car era molt treballadora i econòmica i avui ja fa 35 anys que vivim junts.<br />
A la fon<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Poissy hi vaig treballar una mica més <strong>de</strong> dos anys i <strong>de</strong>sprés, amb uns<br />
amics francesos, ens vam posar a fer el comerç en societat, cosa que va durar poc, car el treball<br />
és molt difícil <strong>de</strong> conviure. Aleshores ens vam <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> posar-nos pel nostre compte, vam tenir<br />
sort que una família <strong>de</strong> francesos que ens apreciaven molt ens <strong>de</strong>ixaren una certa quantitat per<br />
començar.<br />
Vam comprar una camioneta i tot el que era necessari i anàrem per diferents <strong>local</strong>itats a<br />
vendre. En començar va ésser difícil, però poc a poc arribàrem a ben vendre i guanyar-nos bé<br />
la vida.<br />
Treballàvem molt, però amb gust, car nosaltres érem els amos i no <strong>de</strong>peníem <strong>de</strong> ningú.<br />
Així durà uns anys.<br />
Després <strong>de</strong> passar tants d’anys tirat d’una banda a l’altra, per fi podia viure feliç.<br />
Ja fa catorze anys que vivim el retir, que aquí a França ens permet viure bastant bé. Avui<br />
tinc 81 anys i puc dir que mai he viscut tan bé i tranquil com en aquests moments.<br />
Ja fa onze anys que he tingut la sort <strong>de</strong> reviure el meu <strong>Malgrat</strong> i no po<strong>de</strong>u figurar-vos la<br />
immensa joia que això em dóna. Espero que encara tindré la sort <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r venir-hi bastant <strong>de</strong><br />
temps.<br />
55