Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
abundància, cosa que a fora, sobretot a les ciutats feia molta falta, i al mateix temps allà no hi<br />
havia cap control <strong>de</strong>ls alemanys, al contrari <strong>de</strong> Rennes, que cada dissabte havíem <strong>de</strong> presentarnos<br />
a la creix-commandantur alemanya, policia <strong>de</strong> control. A mi no m’agradava gaire, <strong>de</strong> ser<br />
controlat, i a l’hotel pagàvem molt car i el menjar no era gaire bo.<br />
Vaig <strong>de</strong>manar al patró <strong>de</strong> la ferme si li interessaria que hi anés a treballar: va dir-me que<br />
sí, però que fóra més pru<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>manar a la Prefectura (Governació) el permís <strong>de</strong> canviar <strong>de</strong><br />
Departament (província), que així estaria més en regla.<br />
En arribar a Remes vaig explicar als dos companys com vivien allà, que es guanyava<br />
molt menys, però hi havia menjar i la tranquil·litat <strong>de</strong>ls alemanys.<br />
Un d’ells em va <strong>de</strong>manar que jo també fes la petició <strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> <strong>de</strong>partament, que<br />
molt seria que no trobés treball per a ell. Aleshores vaig escriure a en Barney pel meu company<br />
i va ésser l’altra ferme que el va prendre. Al cap d’un mes ens arribà el permís i vet aquí que ja<br />
arribem a la ferme.<br />
En aquesta ferme érem sis o set obrers fixes i altres sis o set secundaris, treballàvem nou<br />
hores cada dia i ens pagaven a noranta francs al dia. Havíem <strong>de</strong> fer-nos el menjar nosaltres<br />
mateixos i el <strong>local</strong> que teníem, érem tres, no tenia cap mena <strong>de</strong> confort, sense cap armari per<br />
posar les robes. Com que es trobava sobre les corts <strong>de</strong>ls cavalls, n’eren tretze, estava envaïda <strong>de</strong><br />
rates grosses, que quan dormíem ens passaven per sobre nostre. El llit era una gran caixa amb<br />
un matalàs <strong>de</strong> palla petita i ens <strong>de</strong>ixaven dos llençols que cada mes els canviaven per a rentarlos.<br />
Hi havia una gran taula i dos bancs i un petit fogó <strong>de</strong> fusta per fer el menjar.<br />
Ells ens venien les patates que volíem i mig litre <strong>de</strong> llet cada dia i tant <strong>de</strong> pa com volguéssim<br />
i un bon tros <strong>de</strong> porc salat cada setmana. Com a treball, no era pas molt cansat, però<br />
molt brut. En Barney era chartier o sigui que treballava amb els cavalls, que en tenia tres per a<br />
ell. I n’hi havia dos d’altres que també eren chartiers i jo vaig ésser tractorista, car hi havia dos<br />
tractors.<br />
Nosaltres quatre teníem una categoria superior i cobràvem un xic més, per bé que els<br />
chartiers havien <strong>de</strong> llevar-se una hora abans, per donar menjar i netejar els cavalls abans d’anar<br />
a treballar i cada tres diumenges, per torn, estaven obligats a tenir cura <strong>de</strong> tots els cavalls, donar<br />
<strong>de</strong> menjar i beure, mentre que jo era lliure.<br />
D’acord amb el patró, vaig ocupar-me <strong>de</strong> comprar els productes necessaris per matar les<br />
rates i en pocs dies les vaig fer <strong>de</strong>saparèixer. Així estàvem tranquils.<br />
En Barney i un altre, <strong>de</strong> l’altra ferme, havíem fet amistat amb una família madrilenya que<br />
vivia a Saint-Germain-en-Laye, que era a 14 km <strong>de</strong> Davoir, on nosaltres vivíem i cada diumenge<br />
i dia <strong>de</strong> festa anàvem a casa seva a passar el dia. Com sigui que treballava <strong>de</strong> comptable a<br />
Paris, que també està a 14 km. <strong>de</strong> Saint Germain, agafava els bitllets d’entrada als cinemes i teatres,<br />
on tots junts anàvem a passar la tarda. Jo vaig ajuntar-me amb ells, car tots tres teníem bicicleta<br />
i a l’hora portàvem el necessari per menjar a la ferme, perquè en aquell temps el menjar<br />
anava molt escàs i car. A ells els anava bé i a nosaltres també <strong>de</strong> trobar una família per po<strong>de</strong>r<br />
passar les festes i po<strong>de</strong>r disfrutar un poc <strong>de</strong> la vida. Així, poc a poc vam anar coneixent Paris i<br />
tots els espectacles. Ell, en Rodríguez que es <strong>de</strong>ia, ho pagava tot i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> sopar passàvem<br />
comptes i cadascú pagava la seva part, i <strong>de</strong>sprés, cap a la ferme.<br />
Mentre va durar la guerra vam continuar aquí mateix, però en ésser alliberada París, com<br />
que els americans llogaven gent i ben pagats vaig fer-me llogar per ells i em vaig acomiadar <strong>de</strong>l<br />
patró donant-li vuit dies. El patró va preguntar-me perquè marxava i on anava a treballar. Vaig<br />
dir-li que no tenia perquè amagar-me i que anava a treballar pels americans que donaven <strong>de</strong><br />
menjar i que pagaven molt més bé. Passats els vuit dies, en anar per agafar el treball, que era a<br />
3 km. d’allà, em van fer veure una circular que havien rebut <strong>de</strong> la prefectura <strong>de</strong> Versailles que<br />
sense un certificat <strong>de</strong>l patró on treballàvem que no li érem indispensables, no ens podien pren-<br />
54