24.04.2013 Views

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Al grup ens donaven dos francs cada dia i poc <strong>de</strong> menjar, el que m’afeblí molt. Per po<strong>de</strong>r<br />

menjar un poc més ens vèiem obligats a fer uns feixos <strong>de</strong> llenya <strong>de</strong>ls arbres que estaven arrencats,<br />

que portaven a Pézilla, a 1 km. <strong>de</strong>l treball i el flequer ens venia pa sense tiquet i a una cooperativa<br />

ens venien sucre <strong>de</strong> raïms i arenga<strong>de</strong>s, que ens ajudava molt. Com que aquest grup era<br />

massa nombrós, el capità <strong>de</strong>ixava a alguns anar a treballar per alguns particulars, als quals les<br />

aigües havien fet mal. Aquests particulars, més humans, els donaven algunes robes poc usa<strong>de</strong>s<br />

i alguns francs, mentre que a nosaltres el govern no ens donava res. En set mesos <strong>de</strong> treball no<br />

ens donaren ni un fil <strong>de</strong> roba.<br />

L’encarregat que teníem era un català francès, li dèiem Gepa, i jo vaig explicar-li el que<br />

passava amb els que treballaven pels particulars, que tenien molts més avantatges que nosaltres.<br />

Aleshores em digué que en pocs dies hi hauria un arranjament <strong>de</strong> personal i que em <strong>de</strong>ixaria<br />

lliure <strong>de</strong>l seu grup. Als pocs dies es féu l’arranjament i em <strong>de</strong>ixaren encara al seu grup. Veient<br />

això, en arribar al treball, vaig donar dues pala<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sorra i vaig plantar la pala, posant-me <strong>de</strong><br />

braços creuats. Al cap d’un moment va venir el segon encarregat, car aquell dia en Gepa no hi<br />

era, i em <strong>de</strong>manà el motiu que parés. Jo li vaig explicar el que m’havia promès en Gepa i tota<br />

vegada que m’havia guardat que no faria res més si no em <strong>de</strong>ixava lliure. M’amenaçà d’ésser<br />

castigat si no treballava i que podrien enviar-me a un grup disciplinari. Vaig contestar-li que<br />

m’era igual i que si volien matar-me que ho fessin.<br />

El segon dia va venir l’enginyer i em digué el mateix; però jo vaig continuar igual. El tercer<br />

dia ja hi havia en Gepa i en veure-ho em va dir que ja podia marxar, que no necessitava cap<br />

paper d’ell i que digués al capità que ell m’hi enviava.<br />

En arribar al <strong>local</strong> vaig presentar-me al capità i ell em digué que m’havia <strong>de</strong> castigar i el<br />

seu càstig fou <strong>de</strong> permetre’m treballar per un particular.<br />

Com sigui que tots els diumenges anàvem uns quants a treballar per un hortolà, que ens<br />

donava 30 francs, <strong>de</strong> seguida el vaig advertir que era lliure i que em reclamés al capità, el que<br />

féu ben prest i al dia següent ja treballava per a ell.<br />

Va dir-me que estava racionat, pel que no podia donar-me <strong>de</strong> menjar, però <strong>de</strong>l que hi<br />

havia al camp podia menjar tot el que volia. Era el moment <strong>de</strong> les faves tendres i pèsols, que jo<br />

em feia coure i era <strong>de</strong>u vega<strong>de</strong>s millor que el què ens donaven al grup. Quan hi hagué préssecs<br />

i albercocs em donava 100 francs cada setmana, i content que treballés per a ell. Aquesta vida<br />

va durar poc, car als dos mesos aproximadament van venir els alemanys a cercar-nos per anar<br />

a treballar per a ells. El matí abans d’anar al treball ens van fer presentar a la placa on hi havia<br />

tres o quatre taules amb una màquina d’escriure i ens feren una fitxa a cadascú.<br />

Abans <strong>de</strong> dinar vam preparar els nostres efectes, car <strong>de</strong>sprés ja havíem <strong>de</strong> marxar<br />

amb ells.<br />

Ens portaren al camp militar <strong>de</strong> Rivesaltes i allí ens reuniren tres o quatre grups i l’en<strong>de</strong>mà<br />

ens feien embarcar a un tren <strong>de</strong> càrrega que van fer parar al mig <strong>de</strong>l camp. Després <strong>de</strong><br />

donar-nos menjar fred per a tres dies ens embarcaren als vagons com si fóssim bèsties, tancantnos-hi.<br />

Fins a mig camí, que s’hi trobava la línia <strong>de</strong> <strong>de</strong>marcació, fórem vigilats per gendarmes<br />

francesos; però allí, <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong> fer-nos una nova verificació, [p]els alemanys. Per nosaltres la<br />

cosa va canviar favorablement, car ells ens <strong>de</strong>ixaren els vagons oberts i el que volia escapar-se<br />

ho tenia fàcil, però foren pocs els que ho van fer.<br />

El tercer dia, en arribar a Brest, vam tenir una gran sorpresa <strong>de</strong> veure diversos autocars<br />

que ens esperaven per a conduir-nos a un camp <strong>de</strong> concentració, als afores <strong>de</strong> Brest.<br />

Quan vam arribar ja era <strong>de</strong> nit i teníem les taules <strong>de</strong>l menjador prepara<strong>de</strong>s per a servirnos<br />

la sopa, que va ésser prou abundant. Després <strong>de</strong> sopar ens repartiren per barraques confortables,<br />

amb llits individuals i ben equipats. És a dir, que no podíem figurar-nos ésser rebuts amb<br />

tanta <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa.<br />

52

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!