Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

El lloc que ocupava era un lloc molt precís, els contraris a nosaltres no feien el treball
necessari, tot el contrari, però ells tenien el carnet comunista, i nosaltres érem rellevats.
Disgustat pels fets i veient que el meu sacrifici no servia per a res, vaig demanar al capità
i al tinent, que eren joves, que si jo em presentava a l’escola de guerra tenia possibilitats de
sortir tinent, i em varen dir que sí: varen assegurar-me que jo passaria els exàmens sense cap dificultat,
vistos els treballs que havia fet.
Al cap de dos mesos em presentava a l’escola de guerra. El primer examen va sortir molt
brillant i després de dos mesos demanaven que ens apuntéssim a un determinat servei per si de
cas sortíem aprovats, i jo una vegada aprovat vaig ésser destinat a l’escola Militar de Figueres,
que era de l’artilleria. Ens presentàrem molts en els estudis, nou hores de classe diàries, i treball
a presentar pel dia següent, allà hi vaig aprendre molt i com he dit, vaig sortir tinent.
A l’acabar els exàmens, va venir en Celestino Mora [Costa], amic meu, dient-me que els
feixistes havien entrat a Barcelona i que la seva unitat marxava en desordre cap a la frontera. Jo
li vaig dir que no s’amagués, que l’escola probablement també marxaria, la qual cosa va fer al
dia següent, que ens va deixar a Espolla. L’endemà, veient al mando que ho cremava tot, vàrem
decidir de marxar tots dos cap a França.
A França vàrem passar moltes calamitats que un altre dia si dona el cas ja comentaré.
Hi ha moltes coses per comentar, però una que jo crec que és indispensable és la
següent:
Com he dit abans el cementiri va ésser obert a tothom, però els capellans no varen poder
acceptar perdre el privilegi que tenien abans i en moltes ocasions anaven a la tomba de qui
havia estat enterrat civilment i davant feien la “comèdia” de la benedicció, com si fossin ells qui
l’enterraven. Això jo no podia suportar-ho.
Nosaltres som demòcrates i tolerants, respectem la voluntat de tothom i no ens imposem
mai a la voluntat dels altres, però aquesta gent són intransigents, dominadors, dictatorials.
Desgraciat el que no segueix el seu camí si són ells que governen.
Avui veig que encara conserven a Malgrat alguns privilegis, algunes de les escoles són
dirigides pels capellans i monges, per inculcar-los les seves idees.
Costarà molt encara de sostreure’s a aquesta influència i aconseguir el respecte mutu de
cada individu.
Dintre els meus estudis i de l’experiència que tinc avui, he constatat que tots els sistemes
de religió pateixen del mateix mal: són intransigents, antidemocràtics i dictatorials.
He lluitat tota la meva vida per la llibertat de tothom; m’he sacrificat sempre per ajudar
els altres més dissortats i sempre amb la confiança de fer bé al pròxim.
filles.
A causa d’això, ho he perdut tot la llar de casa i fins la simpatia d’alguna de les meves
Amb tot no tinc cap remordiment de tot el que he fet, i si fos més jove encara estaria disposat
a continuar la lluita.
El que jo voldria és que el poble de Malgrat prengués consciència de fer un esforç per
a superar-se i estimar-se els uns als altres i poder donar un exemple als altres pobles que ens
envolten.
48
Si el temps em permet veure-ho, em sentiria l’home més feliç.