Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

El més sacrificat vaig ésser jo, car a les cinc de la tarda havia de deixar el meu treball
per ocupar-me de carregar el vagó de patates i enregistrar la quantitat de cada un. Després de
facturar el vagó anava a sopar i seguidament, després de telefonar, anava al sindicat a enregistrar
l’embarcament del dia i preparar els comptes a pagar el diumenge. Pocs dies havia sortit del
sindicat abans de les onze de la nit.
Tot aquest treball el vaig fer gratuïtament, però molt satisfet perquè d’aquesta forma les
patates es pagaren una pesseta més per cove.
En arribar el cop militar-catòlic, les forces populars de Malgrat vàrem reunir-nos per formar
un comitè de resistència.
Es va formar aquest comitè de tres elements de cada tendència, o sigui tres del sindicat
obrer CNT, tres del sindicat agrícola de Rabassaires i tres d’Esquerra Republicana.
Per la CNT, en Rafael Banet, en Vidal [Francesc Vidal Curull] i un altre que no recordo;
pels rabassaires, en Pau Pica [Moner], Salvador Barney [Mateu] i jo mateix, i per Esquerra, en
Prats, en Miquel Verdaguer i un altre que no recordo. Com sempre en aquests casos de perill
l’Arnau va desaparèixer.
Durant uns quants dies era difícil fer-se respectar. Els més exaltats no volien reconèixer
cap autoritat i feien el que volien, així és que al voler-se oposar els capellans d’ocupar l’església
pels exaltats hi va haver algun mort.
Als vuit o deu dies els ànims es varen calmar i aleshores vàrem poder formar Ajuntament,
i la majoria varen voler que jo fos alcalde.
Jo vaig acceptar sota una condició: que cadascú es fes responsable del seu càrrec. Es va
organitzar la defensa de la població i es va donar treball a tothom.
Vaig cridar al sr. [Josep] Planagumà que jo admirava com a gran professor i vaig demanar-li
que m’organitzés les escoles, donant-li carta blanca, i em va recollir setze mestres en diferents
escoles graduades i amb tot el material escolar gratuït pel bon funcionament d’elles.
Per a mi la instrucció és la base més sòlida del benestar de la gent.
Com sigui que jo era sergent d’artilleria i al poc temps em varen fer incorporar a l’armada
i per estar-se muntant aleshores la bateria del castell em varen destinar allà, cosa que em
va permetre de continuar amb el càrrec d’alcalde.
Un matí que jo era a inaugurar la bateria de Calella junt amb el capità d’aquesta, al
mateix matí a Malgrat hi va haver un moviment d’ultradreta que va intentar ocupar l’Ajuntament,
però després de dirigir insults als assistents se’n tornaren.
Quan jo vaig arribar vaig assabentar-me del que havia passat. [Quan estava] prenent el
cafè va venir el responsable de la policia a advertir-me que corria el rumor que volien intentar
de nou ocupar la casa de la Vila.
Tot seguit vaig donar l’ordre de pregonar un ban advertint al poble que tot grup de més
de tres persones que anessin pel carrer la policia tiraria sense advertir.
Durant aquella tarda ningú es va manifestar, però al dia següent havent-se’n assabentat
a Barcelona del què havia passat, varen enviar forces armades i varen recollir uns quants dels
dirigents del moviment i els varen portar a l’Ajuntament, disposats a emportar-se’ls per afusellarlos.
Feia llàstima de veure aquells grans homes plorar com a criatures. Els familiars del carrer em
deien, Elies, Elies no deixis que se’ls enduguin.
Jo els vaig dir: Vos creieu que nosaltres podíem fer el que volíem, però fèiem el que podíem.
Cal pensar molt abans de fer una cosa com aquesta.
46