Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

MATINALS
Elies Paradeda Comas
Elies Paradeda i Comas (Malgrat, 1900 – Perpinyà, 1992) és sens dubte una de les figures
més controvertides i al mateix temps més desconegudes del període de la república i de la
guerra civil a Malgrat. La revista Som-hi! va publicar, els mesos de novembre i desembre de
1980, gener i març de 1981 i de juliol de 1981 a gener de 1982, el que no dubtem a qualificar
com les seves memòries, agrupades en dos blocs. El primer, titulat “El meu record de Malgrat”,
repassa la seva vida a Malgrat fins al seu exili l’any 1939. El segon porta per títol “El meu exili
a França” i ens descriu el seu periple per terres franceses, des del febrer de 1939 fins al moment
en què escriu aquestes memòries (1980). L’edició al Som-hi! va ser possible gràcies a la col·laboració
de Vicens Tomàs. Hem respectat el llenguatge i l’estil del text ja publicat, al qual només hi
hem afegit puntuals correccions ortogràfiques.
I El meu record de Malgrat
Primera part
Nascut a Malgrat l’u d’abril de 1900 i declarat al jutjat el dia 5 d’aquest mes, al carrer
d’Aragó núm. 17, fill de Ramon Paradeda i de Catalina Comas, filla del mestre Elies Comas i
padrí meu, d’una posició modesta.
De la meva tendra infància recordo
encara que vivíem bastant pobrament,
sense cap mena de confort.
L’entrada de la casa era una sola
nau, que servia per disposició del blat
que es collia i també per guardar les eines
de treball. La porta de l’entrada era molt
gran perquè així el carro pogués entrar-hi
encara que anés carregat.
El menjador amb la llar de foc, la
taula on menjàvem, unes quantes cadires,
un armari i el forn on ens fèiem el pa.
Al mig de la sala hi penjàvem un
ramell de figuera, i al vespre amb un gran
soc hi agafàvem les mosques que l’endemà
donaríem a les gallines.
El pati no estava enrajolat i quan
plovia havíem d’anar amb els esclops,
poc coneguts per les generacions d’avui.
També quan plovia pels carrers havíem
d’anar amb esclops. Elies Paradeda l’any 1983, en una visita a Malgrat.
41
Vicens Tomàs