Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Arribo a casa, misèria. Això del pare no m’ho havien explicat ni m’havien dit res quan
vaig passar, que vaig anar a Mallorca. Em van portar a Barcelona el dia de Reis, o sigui que els
cavalls i els Reis els vàrem trobar al passeig de Sant Joan, que nosaltres anàvem amunt i ells
venien avall. “Mira que són macos els Reis”, em varen portar a Barcelona aquell dia, després de
tres anys.
L’endemà passat ens embarquen, i cap a Mallorca, i a Mallorca m’hi vaig passar una vida
de rei. Menjava, però els avals no servien de res. Quan va venir la cosa van dir: «Bé, aquests a
fora». I a part d’això, el batalló va anar canviant. Anaven sortint els joves i n’entraven de vells,
o sigui que tots els que estàvem dintre les quintes, avui demanaven aquells, a aquells els enviaven
a casa, els altres els fotien al cuartel, i aleshores en venien d’altres que ja sabies el que eren:
represaliats d’aquí. I el batalló es va tornar a formar, però ja transformat, amb gent política ja.
I a mi m’agafen després dels vuit mesos, m’agafen i em diuen que m’haig de presentar a
Terrassa, i em foten a Santiago de Compostel·la, i a Santiago de Compostel·la la primera paraula:
«Han llegado los rojos!», i ja vàrem ésser-hi. «Vinga, va, vosaltres aquí a fora, que us hem de
pelar. Abans d’entrar al cuartel no volem cues, ni volem cabells a dins». Ens vam pelar primer
allà a fora, al pati aquell que hi havia, (...) [i després], cap a dintre, dutxes, i llavors jo em vaig
vestir de veterano. Quan em va tocar a vestir, em van donar la roba. Com que a mi la roba no
m’anava tota bé, vaig obrir la maleta i em vaig vestir de veterano. I llavors ja em miraven de
repèl també. On va aquest ara vestit de veterano? Que no és un quinto? Llavors, vaig haver de
fer de veterà amb els quintos que hi havia, perquè, escolta, la rampinya anava que era un gust
dels que hi havia dintre del cuartel.
I, bé, vam passar allà tres mesos sense poder sortir del cuartel, tancats també, perquè no
hi havia vestit, ni armament, ni hi havia corretja pels que havíem entrat. I com que érem els
quintos i havien de jurar la bandera, fins que no hi hagués tot aquest material (...) vam passar
tres mesos que Déu n’hi do, i de fill de puta..., escolteu, en tinc per a tota la vida. I la meva mare
no hi tenia cap culpa, pobreta. És el que em sabia més greu. (...) I de fills de puta i bufetades,
escolta, allà no en faltaven! Allà anaven a discreció (...)
L’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, d’esquena, lliura a cadascun dels assistents, un cop finalitzat l’acte, una placa
commemorativa.
34
AMMM