24.04.2013 Views

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

vaig entrar en una casa que vaig trobar oberta, <strong>de</strong> cop veig una habitació i em vaig posar sota<br />

el llit, perquè si tiraven bombes <strong>de</strong>ien que sota el llit no et feien mal.<br />

I, veus quina història? Doncs, és això.<br />

La Sònia Garangou<br />

Però vostè, també pel fet potser d’haver estat implicada a nivell polític, un cop acaba la<br />

guerra i es forma la Falange aquí a <strong>Malgrat</strong> i tot plegat, vostès van patir, a part d’això que ens<br />

explicava abans <strong>de</strong> la perruqueria, que els havien fet aquest boicot econòmic, algun altre tipus<br />

<strong>de</strong> represàlia? Em sembla que m’havia explicat que fins i tot els feien anar a netejar on estava la<br />

tropa, no?<br />

La Francesca Fàbregas<br />

Sí, sí, jo vaig anar a escombrar a can Girons, i <strong>de</strong>sprés a aquella torre que està mig<br />

<strong>de</strong>rruïda al carrer <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> [es refereix a la vídua Sala]. Allà hi havia un metge, hi havia el doctor<br />

Brull, i allà també hi vaig anar. Sí, sí, m’hi feien anar, i et <strong>de</strong>ia: “Escolta, i si no segueixes, els<br />

cabells, eh?” I <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s estaves al cine i tenies algú a darrera i et <strong>de</strong>ia: “Demà hem <strong>de</strong> tallar<br />

els cabells”. I, és clar, tu pensaves: “Bé, ja et tocarà”.<br />

La Sònia Garangou<br />

Perquè a les noies, com a represàlia, els tallaven els cabells, no?<br />

En Joan Garriga<br />

I els donaven oli <strong>de</strong> ricino.<br />

La Francesca Fàbregas<br />

I, escolta, abans <strong>de</strong>l ball el “Cara al sol”, havies d’aixecar la mà i et vigilaven, perquè<br />

si no aixecaves la mà hi havia represàlies. Per això que, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, no anàvem al ball, ens<br />

quedàvem a casa. I això que jo <strong>de</strong>via tenir... Mira, jo vaig néixer l’any 12, per tant <strong>de</strong>via tenir<br />

vint-i-set o vint-i-vuit, la millor edat <strong>de</strong> llavors, perquè ara es viu més aviat, eh? La joventut,<br />

perduda.<br />

La Sònia Garangou<br />

És clar, perquè vostès, l’època que eren joves, que <strong>de</strong>ien: “Anirem a ballar, anirem a fer<br />

això, o allò altre”, ja no hi anaven per no haver <strong>de</strong> passar per això.<br />

La Francesca Fàbregas<br />

Hem passat la vida així i sempre t’has acostumat a allò que et trobaves, eh?<br />

La Sònia Garangou<br />

El senyor Joan no sé si se’n recorda <strong>de</strong>ls anys posteriors, que vostè ens explicava que<br />

estava al batalló <strong>de</strong> treballadors, que va aconseguir sortir d’aquell batalló.<br />

En Joan Garriga<br />

Home, i tant! Quan van <strong>de</strong>manar la meva quinta, llavors va venir el pitjor. O sigui, jo<br />

vaig perdre set anys: em van agafar a divuit i vaig tornar amb vint-i-sis, amb ganes <strong>de</strong> casar-me<br />

i tenir fills joves, perquè l’àvia pogués ensenyar <strong>de</strong> treballar.<br />

O sigui, a mi la joventut em va passar així, volant. (...) [Després <strong>de</strong> Talavera <strong>de</strong> la Reina]<br />

em varen fotre cap a Toledo (...) Vam arribar a Toledo i no hi havia lloc! És que nosaltres no sabíem<br />

ni què hi anàvem a fer. Només ens passejaven! De Toledo ens varen portar cap a un barri <strong>de</strong><br />

Madrid..., on hi ha el Palau Nacional que va fer Alfons XII, en aquell poble d’Aranjuez. Ens varen<br />

31

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!