Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

La Sònia Garangou
Hem d’aclarir que nosaltres potser coneixem més les disputes entre el bàndol antifeixista
o el bàndol més d’esquerres, entre la gent que dèiem: “Ah, les esquerres mai es posen d’acord...”,
però hem de dir que en el bàndol dels guanyadors, en aquest cas, era una mica el
mateix.
En Joan Garriga
Era exactament o pitjor, perquè si us pogués explicar totes les històries que vaig veure i
ens varen explicar, perquè ens explicaven històries! Nosaltres teníem força llibertat, érem presoners
vells ja.
I si us expliqués el que passava a Extremadura... Potser per trenta peles feien matar un
home! Per trenta o trenta-dues pessetes feien matar un home! Qui els feia matar?
Si anava en una plaça de toros, llavors ja les havien recollides, però potser haguéssim
recollit les bales a coves, perquè tot allò era foradat dels afusellaments que hi havien hagut, i va
ser quan vaig treure la conclusió que allà hi havia la FAI amb sabates, perquè la Falange era
molta Falange. (...)
La Sònia Garangou
Molt bé. Aquesta seria la visió d’un presoner del bàndol franquista, perquè hem de dir
–no sé si ho he dit abans– que a n’en Joan Garriga l’havien agafat presoner. Ell va anar a la guerra
i al cap de poc temps el van fer presoner, o sigui que va estar durant molt de temps presoner
del bàndol franquista, i evidentment quan va acabar la guerra encara tenia aquesta condició de
presoner dins d’un batalló de treballadors.
Si us sembla, acabem aquest sector d’aquí, i ens agradaria que també la Francesca ens
expliqués què recorda d’aquell 31 de gener del 39 aquí a Malgrat, en el seu cas.
La Francesca Fàbregas
Malament, perquè havíem perdut. Què podies pensar? Ens vam quedar a casa, callades,
a veure què passarà, perquè tenien mal ull, eh?
La Sònia Garangou
I vostè se’n recorda, per exemple, d’haver vist com entraven els soldats?
La Francesca Fàbregas
No, no. Jo no vaig sortir.
La Sònia Garangou
O sigui, la reacció va ser tancar-se a casa i esperar a veure què passaria.
La Francesca Fàbregas
No m’agradava veure’ls.
La Sònia Garangou
Després ens explicarà una mica les expectatives que vostè tenia en aquell moment (...)
La Francesca Fàbregas
Represàlies. No et donaven l’aval per anar a Barcelona a comprar, perquè nosaltres teníem
perruqueria, i llavors no passaven els mitjans i havies d’anar a comprar a Barcelona. I ana-
24