Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

sentació, és una visió, és un dels llibres que s’haguessin pogut fer de la guerra i que es va construir
amb les vivències de gent molt diferent.
Us els començo presentant una mica. Comencem una mica més cap allà, cap a la dreta,
tenim a la Carme Garriga. La Carme Garriga a l’època de la guerra i de la immediata postguerra
era una nena, una nena relativament petita o jove...
anys.
La Carme Garriga
Quan van entrar els nacionals tenia nou anys i acabada la guerra tot just havia fet els deu
La Sònia Garangou
...o sigui que tenim una visió d’un dels nens de la guerra, que també és una visió important,
d’aquells nens petits que potser no entenien massa el que passava.
Carme Garriga –suposo que vosaltres la coneixeu–, germana carmelita, és professora de
música a l’escola Vedruna d’aquí Malgrat.
Al seu costat tenim en Lluís Coll. En Lluís Coll, diguem que anem una mica en progressiu,
era un jovenet en aquell moment...
En Lluís Coll
Catorze.
La Sònia Garangou
Tenia catorze anys, era una persona ja jove, que potser se n’havia adonat més del que
havia passat durant la guerra. Ell va estar durant tota la guerra aquí a Malgrat, i per tant ens aporta
una visió ben bé de què passa quasi tota la guerra aquí, i a més a més quan entren els nacionals
em sembla que ell estava a Palafolls, que s’havien anat a refugiar amb la família –com van
fer moltes famílies de Malgrat, ja ho explicarem– i se’n recorda ben bé del moment de l’entrada
de les tropes en el poble.
Al meu costat tenim en Salvador Forroll. En Salvador Forroll és un dels membres de l’anomenada
«quinta del biberó» i, és clar, el 31 de gener no era aquí a Malgrat, evidentment. Ell
era un dels molts malgratencs que els va sorprendre el final de la guerra per aquestes terres, en
alguna terra de Catalunya o de la resta d’Espanya. Ja ens explicarà concretament on era, en un
lloc que segurament no li agradaria tornar.
En Salvador Forroll
Quan van entrar a Malgrat jo era al camp de concentració, estava tancat al camp de concentració.
La Sònia Garangou
Per això dic que no li agradaria tornar-hi, ja ens ho explicarà.
A l’altre costat tenim en Joan Garriga, que ell ja era una mica més gran durant l’època
de la guerra, i quan els nacionals entraven aquí a Malgrat també estava en un lloc que segurament
tampoc li agradaria tornar, perquè a ell el van fer presoner...
22
En Joan Garriga
Bé, de fet, hi he anat de visita un parell de vegades...
La Sònia Garangou
Per tornar-ho a veure, no?