Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

20
La Sònia Garangou
Bé, bon dia a tothom. Veig que hi ha molta gent, els de darrera no em deuen veure gaire.
Avui, com ha dit en Josep Maria, hem volgut dedicar aquesta matinal a parlar del que va
passar un cop va acabar la guerra. Les altres dues matinals que hem fet –no sé si heu tingut l’ocasió
de venir– hem tractat també sobre aquest període, però ho hem volgut anar fent una mica
cronològic, no? En la primera vam parlar de les claus explicatives del període de la segona
República. Si agaféssim i anéssim poble per poble del Maresme, veuríem que a tots els pobles
hi ha un llibre de la guerra, del 36 al 39. Però el període de la segona República no a tots els
pobles s’ha tractat. Es un període que a vegades és una mica desconegut i que sense saber què
va passar durant la segona República és molt difícil després entendre perquè va començar la
guerra i què va passar durant la guerra. Per això a la primera matinal va venir l’Anna Sallés, que
és catedràtica de la Universitat Autònoma, i trobo que ens va fer una conferència que va ser molt
amena i ens ho va explicar amb una visió general, però perquè tots poguéssim entendre què
havia passat durant la segona República. La segona conferència, que la va fer en Josep Maymí,
que va ser el tutor del meu treball, era sobre un tema ja més polèmic pròpiament de la guerra,
que era el de l’actuació dels comitès antifeixistes. Vam tenir l’oportunitat de potser entendre una
mica millor què eren aquells comitès i perquè en ocasions van actuar d’una manera força violenta,
i també veure les altres coses que van fer, perquè –ja vam dir-ho en aquella matinal– sempre
teníem la visió de la part més dolenta o més violenta, però de l’altra part mai havíem tingut
potser l’oportunitat de conèixer gaire cosa.
I avui hem volgut fer el que deia en Josep Maria, no? Una cosa com més propera, que
no sigui el catedràtic o l’estudiós que vingui a parlar-nos d’un període de la història que ell ha
estudiat, sinó que siguin els mateixos protagonistes d’aquest període, que amb la seva veu, els
seus records i les seves experiències ens expliquin la seva visió d’aquell moment, perquè trobem
que pot ser interessant.
Per situar-nos una mica, hem titulat la taula rodona «I després del 31 de gener, què?»
perquè creiem que el 31 de gener, en el cas del nostre poble, va ser un dia que va marcar el
principi o el final de moltes coses. El 31 de gener les tropes del general Franco entraven a
Malgrat, i també a altres pobles veïns, perquè tots els pobles d’aquí prop, el que és Calella,
Pineda, Malgrat i fins a Palafolls, van entrar gairebé el mateix dia. Cap a Blanes, ja va haver-hi
una mica més de problema, perquè hi havia uns republicans que s’havien fet forts en el castell
de Sant Joan, havien volat una part del pont del riu Tordera i van oferir una mica de resistència.
Però diguem que en aquests pobles d’aquí al voltant, la fi de la guerra va ser una mica aquest
dia, que és el que marca i el que hem triat per titular aquesta xerrada. Aquest dia va ser viscut
de moltes maneres diferents, perquè tant a la guerra com en tota la història no podem parlar mai
de blancs i de negres, sempre hi ha blancs, negres, grisos, grisos clars i grisos foscos, i depèn de
les experiències que la gent hagués tingut durant la guerra també van viure aquest final de la
guerra de diferent manera.
Aleshores, per una banda, per resumir-ho, diríem que hi havia un sentiment d’esperança,
que ara ens pot fer dir: “Home, esperança al final de la guerra?” La gent no tenia diners, no
sabia què passaria després, per tant la gent l’únic que pensava quan va acabar la guerra era: «Per
fi viurem en pau», «per fi el meu germà, el meu fill o el meu marit tornarà», «no els agafaran per
anar a lluitar en aquesta guerra, no hauré d’estar patint per la seva vida» i «per fi potser deixarem
de passar gana», perquè sobretot l’últim any de la guerra, la gent ho va passar molt malament.
I pensaven que al final de la guerra tornaria la normalitat, la vida normal que havia tingut
sempre el poble i que havia tingut sempre el país.
Ja veurem després si va ser així o no, però part de la població tenia aquest sentiment.
Que estaven ja farts d’un període que havien viscut, que havia sigut molt mogut. Primer havien
viscut una dictadura amb en Primo de Rivera, després l’època de la República, que també havia
tingut molts conflictes, després tres anys de guerra, i la gent una mica ja n’estava farta, no? Quan