Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
MATINALS<br />
I <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l 31 <strong>de</strong> gener<br />
<strong>de</strong> 1939, què?<br />
Transcripció <strong>de</strong> la taula rodona realitzada a la biblioteca<br />
La Cooperativa <strong>de</strong> <strong>Malgrat</strong> el 15 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2006 (*),<br />
amb la participació <strong>de</strong>:<br />
Lluís Coll Perxachs<br />
Francesca Fàbregas Campañó<br />
Salvador Forroll Soler<br />
Joan Garriga Colomer<br />
Carme Garriga Domènech<br />
Mo<strong>de</strong>radora: Sònia Garangou Tarrés<br />
En Josep M. Crosas (arxiver municipal)<br />
Gràcies a tothom per haver vingut. Comencem aquesta nova matinal d’història que, com<br />
veieu, és una mica diferent, força diferent <strong>de</strong> les habituals. Avui fem una taula rodona amb gent<br />
que va viure els fets que van passar abans i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra civil. Ho hem volgut fer aquí,<br />
en aquest espai –potser no esteu <strong>de</strong>l tot còmo<strong>de</strong>s com ens agradaria–, més que en el Centre, perquè<br />
hem volgut fer una cosa molt propera. No hem volgut posar aquestes persones, que són gent<br />
<strong>de</strong>l poble, gent com cada un <strong>de</strong> vosaltres, en una tarima gaire alta ni amb molts <strong>de</strong> focus, sinó<br />
que hem preferit fer una cosa així més humana, més normal.<br />
En tot cas, la taula la conduirà la Sònia; <strong>de</strong>sprés s’obrirà un torn <strong>de</strong> preguntes i qui vulgui<br />
participar-hi, com sempre, serà benvingut.<br />
Us passo amb la Sònia i que vagi bé.<br />
(*) Transcripció realitzada per Neus Pinart. Com es veurà, es tracta d’un text oral passat a escrit, cosa que dificulta en molts moments<br />
la seva lectura. Cal tenir en compte, també, que bona part <strong>de</strong> les persones assistents no tenen l’hàbit <strong>de</strong> parlar en públic. Sigui<br />
com sigui, el seu testimoni ens ha semblat imprescindible en un recull com el que aplega aquesta revista.<br />
19