Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

More documents

Recommendations

Info

política després de sentir-se desemparats i sols davant la fam, les morts i absències de familiars, el trencament del que fins aquell moment havia estat una vida més o menys tranquil·la i sense gaires trasbalsos, i la repressió que van patir després del conflicte. El que sempre es critica del procés revolucionari és la repressió i la seva política iconoclasta, i potser hauríem d’aturar-nos a valorar moltes altres coses que es van engegar durant aquells mesos i que han quedat difuminades al darrere de la criminalització de tot el procés i dels seus protagonistes. En aquells moments hi va haver un sector de la població que va creure que era necessari optar per un altre model econòmic, polític i social, i potser caldria també parar-nos a estudiar amb més deteniment i en el context del moment quins aspectes positius va tenir aquest intent de transformació i que ens ha quedat de tot aquell pòsit llibertari que tot i ser una opció força majoritària entre els obrers del nostre poble, durant anys fou eradicada i condemnada a l’oblit. També caldria investigar més a fons altres aspectes del conflicte com l’arribada dels refugiats, el paper de les dones durant aquells anys, la reforma educativa engegada durant el conflicte, la importància real de l’arsenal de les mines de can Palomeres o de la fàbrica d’armament, les polítiques de defensa passiva, el número real de soldats morts i desapareguts, la figura de l’alcalde Elies Paradeda.... Com es pot comprovar la feina no s’ha acabat i encara que la Guerra durés pocs anys i pugui semblar que ja s’ha explicat tot sobre el tema, la complexitat política que va envoltar el conflicte fa que encara avui ens ressonin els seus efectes i ens quedin molts aspectes per seguir estudiant. Pel que fa a la fosca història que va venir després, podem dir que encara està tot per escriure. El capítol que Malgrat 1930-1940 dedicava a aquest tema només pretenia ser una aproximació i per les reaccions que hi ha hagut abans i després de la seva publicació, cal que ens preguntem si el poble està preparat per començar a pair el que suposaria aprofundir en l’estudi de l’etapa franquista. Les opinions sobre si és necessari o no investigar les responsabilitats de la dictadura són diverses i sovint s’utilitza el que hauria de ser una qüestió purament de recerca històrica com a arma política. Les susceptibilitats i els temors que desperta el tema ens demostren una vegada més que la suposada reconciliació en realitat fou oblit i silenci, i ens trobem discutint coses tant òbvies com que els familiars dels desapareguts durant la guerra i la dictadura tenen dret a saber on estan enterrats els seus familiars. Les velles consignes franquistes s’han renovat, se’ns apareixen demanant objectivitat i disfressades d’arguments històrics que esgrimeixen una suposada responsabilitat republicana en l’inici del conflicte per defensar que no cal cap reconeixement ni recuperar la memòria històrica. En els debats que hem pogut veure els últims mesos, certs historiadors justifiquen les seves posicions donant xifres de les persones que va represaliar el bàndol republicà per treure legitimitat a aquell govern, oblidant sovint acompanyar-les de les xifres de les persones que va represaliar l’altre bàndol durant i sobretot després de la guerra. També solen oblidar esmentar que els “caídos por Dios y por Espanya”, van tenir 40 anys d’homenatges i reconeixements i que el que es demana 70 anys després de l’inici del conflicte només és que totes les víctimes siguin tractades amb el mateix respecte i tinguin el mateix reconeixement. És evident que ja avui ningú pot negar que la “justícia revolucionària” o les txeques i camps de treball que hi va haver a la zona republicana foren brutals, però encara hi ha un sector de gent força nombrós que sembla resistir-se a condemnar amb la mateixa contundència les execucions i les presons franquistes que, recordem, no només van funcionar en una situació excepcional, com pot ser una guerra, sinó també durant 40 anys de suposada pau. Des del punt de vista franquista, la repressió posterior a la Guerra Civil, no fou més que una neteja necessària d’indesitjables, un mal menor per evitar la destrucció de l’Espanya en què creia un sector determinat. Sovint s’utilitza la posterior represa econòmica dels anys seixanta, que segurament sense el pes dels militars s’hauria produït abans i sense tantes deficiències, per argumentar que tot fou per un benefici i per aconseguir la prosperitat i l’estabilitat per a tot el país. Aquesta imatge idíl·lica que el NODO i la propaganda franquista van promoure durant anys, sembla rebrotar i ens vol fer oblidar la veritable cara de la dictadura caracteritzada per les execucions, tortura i empresonaments de milers de persones innocents i la repressió política, social i cultural. Seguint la filosofia actual de “més val seguretat que llibertat”, el franquisme és defen- 16
sat per molts com l’única alternativa que hi va haver en un moment de caos i desordres constants. Encara que sembli increïble aquesta idea la comparteix molta més gent de la que en un principi ens pot semblar i això en part és possible perquè moltes de les persones educades durant la dictadura estant encara que no ho vulguin impregnades de les imatges culturals i la moral franquista. Aquesta ha estat la veritable victòria del règim, aconseguir destruir la cultura anterior mitjançant l’eliminació física i moral dels seus personatges més importants i la criminalització constant, per imposar uns valors i uns costums aliens en molts casos a l’esperit i els costums del país. La por a parlar i a explicar, el no voler influir als fills o als néts amb els odis i les pors viscudes, o la constant repressió política i cultural, van propiciar que algunes generacions visquessin sense conèixer el seu passat i la seva veritable herència cultural i ideològica. Encara que faci molts anys que la dictadura hagi desaparegut moltes de les seves representacions culturals i del seu pòsit moral perviu i el que és pitjor, s’adapta i es modernitza. El nostre poble no és diferent i això explica en part la reacció que va provocar la publicació de Malgrat 1930-1940, que entre altres coses ens ha descobert quina era la nostra veritable història política, social i cultural i com era aquell poble viu i inquiet que ens havien esborrat dels nostres records. Ens queda per fer, doncs, la feina més feixuga: seguir avançant en el coneixement i reconeixement del nostre passat i ser capaços, deixant de banda temors i falses prudències que poc tenen a veure amb la tasca que han de fer els investigadors, d’assumir d’una vegada la nostra història, explicar-la i publicar-la. 17
Page 3 and 4: MATINALS quaderns d’història loc
Page 5: Presentació Durant els darrers mes
Page 8 and 9: AMMM sa. En aquest sentit, el llibr
Page 11 and 12: MATINALS Entre la violència polít
Page 13 and 14: El fenomen de la violència a la re
Page 15 and 16: MATINALS República i guerra civil
Page 17: Segurament cap, ja que altra vegada
Page 22 and 23: 20 La Sònia Garangou Bé, bon dia
Page 24 and 25: sentació, és una visió, és un d
Page 26 and 27: La Sònia Garangou Hem d’aclarir
Page 28 and 29: La Carme Garriga Sí, jo me’n rec
Page 30 and 31: havien menjat, si la gent del poble
Page 32 and 33: El bo del cas és que quan hi vam a
Page 34 and 35: portar a Aranjuez, allà ens van co
Page 36 and 37: Arribo a casa, misèria. Això del
Page 38 and 39: Els bitllets antics, n’hi havia q
Page 40 and 41: Però resulta que nosaltres ens vam
Page 43 and 44: MATINALS Elies Paradeda Comas Elies
Page 45 and 46: A l’any 1916 jo vaig ésser el pr
Page 47 and 48: Es va estudiar la manera que seria
Page 49 and 50: Vàrem tenir sort de poder convènc
Page 51 and 52: II El meu exili a França (*) El di
Page 53 and 54: eure l’havíem de treure d’unes
Page 55 and 56: L’endemà, desprès d’esmorzar,
Page 57: dre. De seguida vaig veure la malí
Page 60 and 61: Però avui han passat tants esdeven
Page 62 and 63: es tornarà a il·luminar. Amb l’
Page 64 and 65: Dirigint-me a aquests hipòcrites i
Page 66 and 67: Recuerdo sí que era un domingo de
Page 68 and 69:
adecuado, el valor también pero pr
Page 70 and 71:
es el segundo recuento en la forma
Page 73 and 74:
MATINALS Salvador Forroll Soler Nas
Page 75 and 76:
cions eren freqüents. Jo era llavo
Page 77 and 78:
un mos per portar-nos a Ia boca. Aq
Page 79 and 80:
Ia meva mare i Ia meva germana, de
Page 81 and 82:
iners, no sé si em va importar mai
show all

Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?